Entrades

Jornada d’anellament al Prat de Sant Nicolau

L’associació Pinyaroca va organitzar una activitat l’1 de maig de 2022 per famílies de Sant Miquel de Campmajor consistent en una jornada d’anellament d’ocells al Prat de Sant Nicolau (Sant Miquel de Campmajor, Rocacorba).

Els participants van poder veure en què consisteix aquesta tècnica per estudiar els ocells i van poder veure d’aprop espècies com la merla, el tallarol de casquet, la mallerenga blava i la carbonera o el pinsà comú. I encara vam tenir temps per descobrir una granota pintada i larves de salamandra.

L’espai del prat de Sant Nicolau és de propietat privada, i hi trobem un castanyer catalogat com a arbre monumental. Recentment la propietat i l’ajuntament han millorat l’estat del prat, han ordenat l’aparcament amb una tanca i han re dirigit la ruta de pujada a Rocacorba. Limnos va col·laborar amb un plafó informatiu col·locat a l’entrada del prat.

La desbrossada de la vegetació de l’espai ha posat a la vista innombrables restes de deixalles de quan la zona era un punt habitual de pícnic per tota la gent de la comarca fa bastants anys, i que encara resten a l’espai. Es va aprofitar per recollir una saca de restes, malgrat encara hi ha moltes deixalles visibles a la zona.

Dues reserves forestals a sant Miquel de Campmajor

 

Els vuit últims anys la Diputació de Girona ha creat 60 reserves forestals dins el programa Selvans a comarques gironines, dues de les quals estan situades en el municipi de Sant Miquel de Campmajor i dins l’Espais d’Interès Natural de Muntanyes de Rocacorba.

Es tracta de dos finques privades forestals de 6 i 20 hectàries amb boscos de cadocifolis i planifolis. La reserva forestal preveu que durant 25 anys no s’hi retiri la fusta dels arbres morts o caiguts precisament per mantenir-ne la gran biodiversitat. Durant aquest període, el propietari és indemnitzat pel rendiment que en trauria.

La importància del projecte Selvans, una iniciativa d’abast internacional, rau en el fet que la majoria del bosc gironí –i, per extensió, el català– és molt jove, després de l’abandonament de zones agrícoles que va tenir lloc durant el segle XIX. Aquest fet ha comportat una important penetració del bosc en aquests espais i, també, la regeneració de la massa boscosa, lligada a la davallada del seu aprofitament econòmic. I és en aquest context que queden zones on el bosc és molt antic.

La protecció de la reserva és per 25 anys. Durant aquest període, i a través d’uns ajuts públics, que atorga la Diputació, es compensa la possible activitat d’explotació forestal que s’hi podria fer; és a dir, el propietari és indemnitzat pels guanys no percebuts. Per a l’atorgament d’aquestes indemnitzacions, els tècnics fan una valoració que té en compte l’existència d’arbres centenaris, la fusta morta o caiguda. Un cop valorades, es trien les més ben puntuades fins a esgotar la partida pressupostària. Els ajuts que destina la Diputació als boscos van dirigits a l’activitat forestal, manteniment i neteja, en un 95%, però la resta, el 5%, és el que es destina a preservar aquestes boscos més antics, alguns amb més de 150 anys d’antiguitat. Les primeres reserves forestals es van establir al Parc Natural del Montseny.

Podeu consultar part d’aquesta notícia apareguda al Diari El Punt aquí

Reserves forestals Girona_El Punt_2013