Entrades

descarga (1)

Signa el manifest “Per un model energètic sostenible a Catalunya”

  • Demanem un altre model d’implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris.

Arran de l’aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, s’ha iniciat una acceleració en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan afectant molt negativament i posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, de zones d’importància geològica, històrica i cultural, d’àrees importants pel futur d’una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua, causant la mort de milers d’espècies en perill d’extinció i alterant els seus hàbitats. A més s’està afectant molt severament la qualitat de vida i el futur de la gent que viu al món rural.

Foto Gepec Energia

Aquest Decret Llei s’està aplicant de forma autoritària, generant una gran indefensió en els territoris afectats. S’estan tramitant els projectes obviant els processos de participació i diàleg amb els ajuntaments, els sectors econòmics, socials i ambientals, que haurien de permetre fer possible, mitjançant un procés de concertació, l’aplicació dels criteris més bàsics d’equilibri territorial, racionalitat i eficiència energètica.

A Catalunya, a hores d’ara, s’estan tramitant centenars de projectes que afectaran a molts milers d’hectàrees. Bona part de les nostres muntanyes tenen projectes de centrals eòliques i milers d’hectàrees de plana estan afectades per projectes fotovoltaics. També s’han presentat els primers projectes de centrals eòliques marines.

Aquestes centrals, junt amb les infraestructures i obres que caldria portar a terme (instal·lació de centenars de quilòmetres de noves línies elèctriques, l’obertura de noves pistes i accessos a zones naturals, la instal·lació de centrals transformadores d’energia, etc.) provocaran una transformació, sense precedents, del paisatge de Catalunya i uns gravíssims impactes ambientals i socioeconòmics al món rural, de conseqüències imprevisibles.

La concentració de projectes de producció energètica en zones rurals, poc poblades, on el terreny és més barat per les empreses elèctriques, compromet els projectes de desenvolupament basats en la valorització dels productes de la terra i en el turisme de qualitat, que són el futur de molts territoris. A més no resolt cap de les problemàtiques del món rural: envelliment de la població, manca de relleu generacional a l’agricultura, manca de serveis i despoblament. La instal·lació d’aquestes centrals energètiques, a més, no deixa riquesa, no crea ocupació i no fixa la gent al territori ni n’atrau de nova.

A Catalunya, lluny de frenar i ordenar aquesta situació, s’està facilitant que siguin les empreses promotores les que marquin les regles del joc. S’està permetent que siguin les empreses les que decideixin els indrets on ubicar els seus projectes, sense importar els greus impactes que provocaran i, fins i tot, que siguin les empreses les que decideixin el futur de l’activitat agrària i del turisme rural en molts pobles del nostre país.

L’actual model d’implantació de les energies renovables i el mateix Decret Llei 16/2019 incompleixen allò que determina la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que en el seu article 19, corresponent a l’energia, diu:

  • «1. Les mesures que s’adoptin en matèria d’energia han d’anar encaminades a la transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i descabonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètica català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, i concretament han d’anar encaminades a:

[…]

  • b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant els espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així l’ocupació innecessària del territori.
    […]

La planificació energètica i la mitigació del canvi climàtic s’han d’elaborar de manera integrada. S’ha de tenir en consideració especial el principi de justícia social en aquelles persones, col.lectius, sectors econòmics i territoris que puguin resultat més afectats per la transició energètica.»

Actualment a Catalunya tenim 29.372 hectàrees de polígons industrials, de les quals 13.201 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquests polígons hi trobem milions de metres quadrats de teulades industrials aptes per acollir instal·lacions de producció fotovoltaica. També tenim milers d’hectàrees de baix interès ambiental, paisatgístic, agrícola i cultural, lligades a actuals infraestructures, a vies de comunicacions, a zones industrials, a zones d’activitat portuària o a zones periurbanes degradades, on hi trobem un gran potencial de producció energètica.

Lluny d’acomplir els dictàmens de la Llei 16/2017 la totalitat de centrals d’energies renovables que s’estan tramitant, exceptuant les d’autoconsum, s’ubiquen fora d’aquests polígons industrials i de les zones periurbanes degradades, perseguint un sol objectiu: aconseguir terrenys més barats per reduir despeses i augmentar els beneficis, a costa de crear uns impactes ambientals i socials, que poc preocupen a les empreses elèctriques.

Davant d’aquesta GREU i INSOSTENIBLE situació DEMANEM als partits polítics i al Govern de la Generalitat:

1. La derogació del Decret Llei16/2019, que es va aprovar sense participació pública ni l’avaluació ambiental estratègica, com exigeix la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i que està provocant uns importants i greus impactes ambientals, paisatgístics, sobre el patrimoni natural, geològic, cultural, i agrari de Catalunya i sobre la qualitat de vida i el futur de la població rural, tot creant uns greus desequilibris socioeconòmics en el món rural.

2. La paralització immediata de la tramitació de tots els projectes de renovables, excepte els projectes d’autoconsum i els d’iniciativa pública o privada que es basin en la sostenibilitat i aprofitin el sol urbà o industrial o les seves edificacions, aplicant una moratòria fins la redacció i aprovació d’un pla de transició energètica que n’ordeni la seva implantació de forma sostenible.

3. La redacció i aprovació d’un pla d’implantació de les energies renovables que permeti una transició energètica real, basada en les renovables i que segueixi el model de l’energia distribuïda, on l’energia es produeixi a prop dels llocs de consum i situant les centrals productores d’energia en els polígons industrials, en zones periurbanes degradades, de baix valor ambiental i agrari, en zones de concentració d’infraestructures, en zones d’activitat portuària, utilitzant els sostres urbans, etc.

Aquest model d’implantació ha de ser participatiu, sostenible i compatible amb la preservació dels espais d’interès ecològic, paisatgístic, geològic, cultural, històric i agrari i compatible amb la conservació de la biodiversitat i de la qualitat de vida de les persones del medi rural.

Aquesta implantació ha de ser controlada per l’administració que n’ha de marcar les condicions prèvies que han de complir els projectes i establir en quins indrets es poden ubicar aquestes instal·lacions.

4. Un cop aprovat el pla de transició energètica cal implementar la transparència en la tramitació dels projectes de centrals energètiques que ha facilitar l’accés a la informació i la participació de les parts interessades. Actualment els projectes es tramiten sense vetllar per aquesta transparència, dificultant l’accés a la informació, la presentació d’al·legacions i el coneixement de l’estat de tramitació administrativa.

5. Redactar un nou Pla de l’Energia de Catalunya (PECAT). El que teníem ara tenia una vigència fins al 2020, així, doncs, ja està caducat. Cal elaborar un nou PECAT permetent la participació activa en la seva elaboració. El PECAT, entre d’altres aspectes, ha de definir les necessitats energètiques i les fons de producció des d’una òptica de contenció del canvi climàtic i foment de les energies renovables amb participació social.

Cal que s’estableixi ben clarament que la producció d’energia de fonts renovables substituirà a l’energia produïda per les nuclears, les tèrmiques, les incineradores i la resta de fonts productores d’energia que no siguin renovables o que comportin problemes ambientals i que es farà una verdadera transició energètica, marcant les condicions d’aquesta transició. Aquesta transició energètica ha de marcar un nou paradigma on es prioritzin les polítiques d’estalvi, reducció i d’eficiència energètica.

Cal que el pla doni un impuls, tant a nivell de normativa com pel que fa al suport financer, als projectes de producció d’energia renovable pública, promoguts pels municipis o altres administracions o per cooperatives o grups locals, que es basi en l’aprofitament dels sostres, dels espais urbans, industrials o l’aprofitament d’altres espais degradats, sense valor ambiental, paisatgístic ni agrari.

El Vallès, Abril 2021.

Qui s’hi pot adherir?
Aquest manifest és promogut des de la Federació Ecologistes de Catalunya, però vol ser una eina transversal per a què ajuntaments, ens locals, empreses, sindicats agraris, agents econòmics de tots els sectors, universitats i centres de recerca científica, plataformes ciutadanes, entitats ecologistes i altres tipus d’entitats i organitzacions vulguin adherir-se i sumar la seva veu i treball per assolir un model energètic sostenible com el que defensa el Manifest.

OMPLIU EL FORMULARI PER ADHERIR-VOS

Una necessària Reforma energètica. L’article de l’ham de gener 2014.

Les torres d’alta tensió de la MAT ja s’alcen amenaçants i silencioses a la comarca del Pla de l’Estany, creuant part dels municipis de Palol de Revardit i Vilademuls, portant destrucció del territori i paisatge, i afectacions a la salut i a la qualitat de vida dels veïns. Lluny queda la lluita ecologista dels anys 90 contra la MAT, quan encara gairebé tots vivíem amb una bena als ulls. Aviat correrà pel seu cablejat l’electricitat produïda en les grans centrals de producció (nuclears, cicle combinat, gas,…) en mans de multinacionals que com hem vist les ultimes setmanes regulen el mercat elèctric al seu aire, implementant pujades de la llum, en el que ja s’ha anomenat el gran oligopoli de les elèctriques. Algú recorda aquelles mentides sobre les bondats de la privatització del servei elèctric i de l’aparició de la competència que faria abaixar preus. Aquests mateixos lobbys son els que han forçat a polítics a posar encara més traves a la producció d’energia renovable i a impedir formules d’autoconsum.

Un model energètic marca España, que ja estem pagant molt car!!! Ja hi ha qui proclama las desobediència energètica, i han aparegut empreses i cooperatives alternatives subministradores i distribuïdores d’electricitat que aposten pel canvi de model i per les renovables. Un grup de persones implicades també proclama un nou model energètic i un canvi de sistema. Calia fer una reforma del secor elèctric, doncs el planejament vigent havia quedat antic, però els canvis incorporats pel govern del Partit Popular en l’anomenada Reforma del Sector Elèctric han estat molt negatius i no solucionen molts dels problemes. Es tracta d’una reforma que no té el més elemental anàlisi de les causes que han portat Espanya a tenir un dels preus d’electricitat més elevats d’Europa, encara més cars si s’haguessin incorporat al mateix els successius dèficits de tarifa.

La Comissió Nacional d’Energia ha vingut denunciant una creixent diferència entre els preus elèctrics i els seus costos, però estem en mans de les empreses. Cal, igualment, basar la reforma en una anàlisi a llarg termini de les necessitats energètiques del país sota la triple òptica tradicional de la viabilitat econòmica, la seguretat de subministrament i la sostenibilitat mediambiental. La nova normativa suposa, a més, la instauració de la inseguretat jurídica per a tot el sector de les renovables i el seu efecte contagi cap a altres sectors estratègics. La retroactivitat introduïda a la llei suposa el desmantellament de la major part teixit productiu renovable i la ruïna de 55.000 famílies productores d’energia solar fotovoltaica. Les propostes pel nou model energètic o per aturar l’actual Reforma son: derogar o reformar profundament les normes sobre regulació del sector elèctric actualment vigents o en tramitació. Promoure una auditoria en profunditat de costos del sector elèctric, que arribi almenys des de la reforma de l’any 1997 fins als nostres dies. L’auditoria ha de ser un dels pilars sobre els quals definir una reforma amb ambició de llarg termini. Derogar totes les traves existents per al desenvolupament de mesures d’estalvi i l’eficiència energètica, en particular, per a l’autoconsum instantani d’electricitat i per al balanç net. Només en aquest últim cas estaria justificada la imposició de càrrecs per l’ús de la xarxa, que, en tot cas, haurien de ser calculats objectivament a partir dels serveis d’emmagatzematge prestats per la mateixa. Procurar un nou model energètic competitiu, eficient, sostenible, rendible, responsable, just i solidari que impulsi el nostre teixit productiu i eviti situacions de pobresa energètica. Cal fer esment que aquest hivern han estat moltes famílies les que passaran fred i no podran escalfar-se o fins i tot cuinar per la impossibilitat de fer front a la despesa energètica. Associacions, petits productors, consumidors i ciutadans hem de fer front a les mesures imposades i buscar entre tots alternatives per construir un nou model energètic molt més respectuós amb el medi ambient, que garanteixi l’autosuficiència i que eviti l’excessiva dependència de l’exterior i sostenible econòmicament a llarg termini.

Gairebé un milió de persones no tindrà accés a l’energia aquest hivern a Catalunya

Concentració a Girona per denunciar la situació de pobresa energètica de les famílies catalanes, convocades per la Xarxa per la Sobirania Energètica. 

Prop de 40 persones amb mantes i espelmes s’han concentrat aquest vespre al Punt de Trobada de la Rambla de Girona per denunciar la situació de pobresa energètica que a Catalunya pateix gairebé el 13% de la població i que té conseqüències sobre la salut de les persones, les relacions familiars, i el rendiment acadèmic, entre d’altres.

L’acte, convocat per la Xarxa per la Sobirania Energètica, vol visualitzar la precària situació que viuran moltes famílies aquest hivern degut a l’actual situació de crisi però, sobretot, al malbaratament energètic, l’augment del preu de l’electricitat i el gas i el monopoli de les empreses energètiques.

Amb més d’un 23% de la població activa en atur i la considerable reducció salarial que està patint bona part de la població (7% de mitjana), les contínues pujades de les factures d’electricitat i gas estan sent dramàtiques en multitud de llars catalanes, que encara no s’enfronten a un desallotjament.

Aquest fet, sumat als deficients sistemes de calefacció i aïllament de nombrosos habitatges, fa que ja siguin gairebé un milió de persones les que es troben en situació de discriminació energètica (més del 13% de la població).Aquest escenari previsiblement es veurà agreujat per les últimes pujades de l’electricitat, que ja suposen un 80% més del que es pagava fa 10 anys pel mateix consum, mentre el nivell adquisitiu no deixa de baixar, sense que des de les administracions públiques es busquin solucions per a les famílies amb menys ingressos.

D’altra banda, el progressiu control de l’energia per 5 empreses elèctriques i 3 petrolieres, promogut intensament fins i tot des d’instàncies públiques, ha conduït a una situació en la qual les administracions defugen la seva funció de garantir el benestar mínim de la població i de, al mateix temps, penalitzar els malbarataments dels béns comuns com l’energia.

Els manifestants gironins consideren que s’ha de preveure l’accés a l’energia de la població en condicions adequades mitjançant polítiques públiques que garanteixin un mínim a les persones empobrides i que penalitzin els malbarataments i acaparaments d’energia. “És hora també que s’acabin els abusos de les companyies elèctriques i que s’eliminin les barreres al fet que la ciutadania pugui generar la seva pròpia energia”, han afegit les entitats convocants.

La concentració de Girona se suma a les convocatòries d’altres ciutats catalanes, com la que s’ha fet a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, i espanyoles, com la de la Puerta del Sol de Madrid, convocada per la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético i altres entitats.

Seguiment a les xarxes socials:

Acció contra la #Pobresaenergètica

Xarxa per la Sobirania Energètica

http://canvimodelenergetic.wordpress.com/

Manifest per la sobirania energètica:

http://canvimodelenergetic.wordpress.com/manifest/

I Jornades pel canvi de model energètic

Diumenge 30 de juny a Canet d’Adri tindrà lloc la I Jornada pel canvi de model energètic, un acte de clara oposició a la MAT i a favor de les alternatives. Hi haurà xerrades, concerts, rutes guiades, dinar popular, tallers… Us convidem a assistir-hi i us agrairem que en feu difusió!

JornadaCanet