Entrades

Declaració en el dia internacional del Medi Ambient 2022: CATALUNYA ABOCADA AL CAOS AMBIENTAL.

Penjat el 2 de juny de 2022

Des de la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), a les portes del dia internacional del Medi Ambient, donem a conèixer la iniciativa DEFENSEM EL MEDI, una acció que vol posar de relleu la greu situació que patim a Catalunya que ens aboca a la destrucció imparable del Medi Ambient, per la inacció del govern de la Generalitat. Tornem a demanar amb urgència que s’aprovi una agenda d’actuacions d’emergència ambiental que inclogui la recuperació d’una Conselleria de Medi Ambient amb capacitat per fer que l’acció ambiental de govern de la Generalitat sigui transversal ambientalitzadora de Conselleries i la resta d’administracions.

El govern de Pere Aragonès no és capaç de donar resposta a la reconeguda emergència climàtica, al contrari s’entesta en les velles solucions del passat (com els jocs olímpics d’hivern per apuntalar el monocultiu turístic de neu i tapar la incapacitat per garantir el futur de la gent que viu als Pirineus). Les dades però són aclaparadores: les darreres dues dècades els indicadors de qualitat ambiental del nostre territori han anat retrocedit alarmantment. Cal reconèixer-ho i acabar amb la publicitat verda: avui Catalunya és a la cua europea en pol.tiques ambientals per la inacció dels darrers governs, en un moment en què la situaci. de crisi climàtica i ambiental demana una agenda verda capaç de fer front als reptes del canvi climàtic, la inseguretat alimentària, o la crisi energètica i de recursos.

Amb aquesta iniciativa (DEFENSEM EL MEDI) donem a conèixer algunes de les accions del moviment ecologista i social del país que han assolir els objectius de defensar democràticament el Medi Ambient com a patrimoni comú. Molt significativament, en la majoria dels casos malauradament, les institucions les hem tingut a la contra, defensant interessos especulatius i econòmics egoistes contraris a l’interès general de la població.

Enllaç comunicació visual de l’acció Defensem el Medi
https://youtu.be/kkqqKTYPTu4

Tot l’important està per fer:
1- BIODIVERSITAT
L’Estratègia Catalana per la Biodiversitat aprovada per l’anterior Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) l’any 2018 reconeixia unes dades molt preocupants a partir dels estudis realitzats:

A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses a la Directiva Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període 2013 a 2018.

El 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de les seves poblacions o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini.

Durant la jornada organitzada pel CREAF, el Col·legi d’Economistes i el DTS sobre l’informe IPBES, es va fer palès que el cost per protegir la biodiversitat a Catalunya s’estimava en 129 milions d’euros l’any … en clamorós contrast amb la realitat de les inversions directes per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya que no han sobrepassat els 20 M€ en els últims anys.

La superfície d’espais naturals a Catalunya cobreix el 32 % del país i suma 1.095.360 ha, la qual cosa dona una xifra irrisòria d’inversió d’uns 20€/ha/any, una de les mes baixes d’Europa, mentre el mateix anterior Dept de Territori considerava que hauria de ser d’uns 129 €/ha/any.

No tenim encara una llei de conservació de la biodiversitat que incorpori les Directives Europees. La llei vigent catalana d’espais naturals de l’any 85 (de fa 37 anys!) impossibilita aplicar millores i és molt anterior a bona part de les directives europees.Tampoc lamentablement tenim aprovat el catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció, ni el Pla director dels corredors biològics compromès fa mes d’una dècada.

La major part dels espais fluvials de Catalunya, aigües dolces i boscos de ribera es troben dins del DL 3/2003 Text refós en matèria d’aigües sense cap protecció ambiental, total abandonament i desprotecció. En els darrers 20 anys el declivi de biodiversitat en els ambients fluvials ha estat catastròfic en mans de l’ACA, cal promoure la seva restauració ecològica per sobre dels seus usos recreatius o turístics, que han d’estar subordinat.

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/380411/miralles-el-fons-patrimoni-natural-suposara-salt-endavant-gestio-activa-conservacio-biodiversitat

2- ENERGIES RENOVABLES
Catalunya disposa d’una normativa de referència sobre aquesta matèria a Catalunya, la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic:

Article 18.1 b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així́ l’ocupació́ innecessària del territori…
19.1e) El foment de la generació́ d’energia distribuïda……

“Disposició́ addicional primera Pla territorial sectorial

“El Govern ha d’acordar la formulació́ del Pla territorial sectorial per a la generació́ elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació́ i els seus elements d’emmagatzematge en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei. Aquest pla ha de determinar la producció́ d’energia de cada comarca en funció́ de la seva demanda i tenint en compte criteris de solidaritat intercomarcal per assolir els objectius a nivell global”.

Doncs malgrat la llei de Canvi Climàtic exigeix un ús racional i de conservació del territori en fer preferent la ubicació en terrenys degradats, el desplegament de les energies renovables a Catalunya, feta mitjançant els Decret-Llei 16/2019, de 26 de novembre i el DLl 24/2021, de 26 d’octubre, i altres modificacions posteriors del Decret Llei, d’acceleració́ del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, suposen un incompliment fragant de l’esmentada Llei de canvi climàtic perquè:

  • no prioritza el criteri d’ubicació en els espais degradats que tenim en excés al país.
  • no s’ha aprovat el Pla Territorial, com a eina prèvia de planificació, que faci realitat un sistema d’energia distribuïda i de proximitat com a criteri general.

El 95% dels projectes no es fan en zones degrades, es situen en zones rurals allunyades dels centres de consum, no apliquen el criteri d’energia distribuïda i imposen grans línies de transport que suposen grans impactes i pèrdues d’energia amb llargues distàncies.

El col·legi d’enginyers industrials de Barcelona va fer un estudi que conclou que instal·lar plaques solars a les cobertes dels polígons industrials de l’àrea metropolitana (unes 20.000ha) pot produir el 50% del consum de la zona més poblada de Catalunya.

La Generalitat preveu l’ús d’unes 80.000ha per a la implantació de les energies renovables, un 2’5% del territori, al que cal sumar les xarxes elèctriques i altres infraestructures que poden arribar a ocupar en total un 5% i unes 160.000ha, de les quals unes 20.000ha de terres de conreu en un país en el que tant sols produïm el 45% dels aliments consumits, un atemptat greu contra la sobirania alimentària present i futura del país, per la cessió de drets especulatius a les grans corporacions.

3- RESIDUS

El PRECAT 20 (programa general de prevenció́ i gestió́ de residus i recursos de Catalunya 2013‐2020), va exhaurir-se sense assolir els objectius i sense ser reemplaçat.

La Llei reguladora dels Residus de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol) porta vigent 36 anys!. La Generalitat no ha estat capaç de fer una transposició de la Directiva de Residus 2018/851, ni de la Directiva sobre limitacions als plàstics vigent des de fa 4 anys, i ha esperat a què l’estat aprovés la Ley de Residuos. Aquesta renúncia a fer-ne una transposició per mitjà d’una nova llei de prevenció de residus, tant exigida com promesa, compromet la possibilitat d’aplicar al nostre país els millors estàndards europeus en prevenció i gestió dels residus, per modernitzar el sistema productiu, regular les activitats i, molt especialment, per evitar els conflictes socials I ambiental que generen els residus.

El PRECAT preveia assolir el 55% de reciclatge net de residus, un 5% més del que la normativa europea exigia assolir al 2020; però en finalitzar l’any 2021 encara no s’havia assolit el 40% de reciclatge net. Pel que fa a la producció de residus en els últims 7 anys el creixement en la producció de residus ha estat de prop del 14%, entre altres perquè la Generalitat sempre a apostat pels acords voluntaris amb les empreses alhora de exigir mesures de reducció que han resultat un fracàs en no ser impositives. Un exemple clamorós és el de la producció d’envasos i embalatges que suposen el 70% del volum dels residus municipals.

4- RESIDUS RAMADERS.


Catalunya és una de les zones d’Europa amb una major càrrega ramadera, especialment de caràcter industrial, amb unes greus afectacions al medi.

Segons un informe de Geenpeace, la ramaderia industrial a Catalunya contribueix més a la crisi climàtica en comparança a la resta de comunitats autònomes per la important emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquest sector va generar 69,4 milions de tones de C02 equivalent a l’estat espanyol durant el 2019 i Catalunya lidera el rànquing perquè aporta prop del 30% d’aquestes emissions produïdes, especialment per les 25.554 explotacions ramaderes industrials. Entre les emissions cal destacar les de metà i amoníac, gasos d’efecte d’hivernacle altament perjudicials produïts principalment per la ramaderia industrial.

Del total de places de porcí a Catalunya, 7.699.744 són d’una sola engreixada. Atenent que cada plaça es ocupada per dos engreixades i mitja, el total de porcs arriba a uns 19 milions. Cal adoptar mesures clares per reduir la densitat ramadera, tancar granges i exigir el pagament d’un cànon per les emissions produïdes a l’atmosfera. Cada porc, per produir un quilo de proteïna, en necessita menjar cinc de vegetals, un brutal malbaratament de recursos. Cal tenir en compte, a més a més, que aquests porcs, bona part dels quals s’exporten, excreten metà i nitrats en forma de purins que contaminen les aigües, la terra i l’ambient.

En l’actualitat Catalunya, es troba saturada per la problemàtica que suposa la massificació de granges, especialment de porcs. Dels 947 municipis de Catalunya, han estat declarats zones vulnerables 459, prop del 50% del nostre territori. Des del 2019 l’increment de municipis vulnerables a crescut un 11% passat dels 415 als actuals 459, una xifra que creix exponencialment. Aquest fet comporta que també prop del 50% dels aqüífers del país estiguin contaminats, hipotecant un recurs estratègic com es l’aigua subterrània. Actualment, uns 150 municipis s’han d’abastir amb aigua portada amb camions. Una problemàtica que el Departament competent en agricultura ignora i es mostra contrari a aplicar mesures per evitar el col·lapse i danys irreversibles.

5- EMISSIONS A L’ATMOSFERA I ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC.

El problema de salut ambiental més greu a Catalunya, sobretot a les grans ciutats, és la contaminació de l’aire. A Barcelona i l’àrea metropolitana, on viu aproximadament el 80% de la població del pais , el 52,6% de la contaminació s’atribueix a la mobilitat. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen: no s’ha aconseguit baixar per sota dels límits legals establerts per la UE ni pels recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Pel que fa a les partícules, no se superen els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea, però sí els de l’OMS, especialment a Barcelona i en molts llocs de Catalunya. Alhora la contaminació per ozó troposfèric és un problema recorrent a la plana d’Osona i Lleida en part per processos de contaminació importada de grans zones industrials.

Barcelona supera en un 30% els límits de contaminació de l’aire de l’OMS. L’excés de cotxes és una de les causes, malgrat no es pot ignorar la gran contribució de l’aeroport i el port de Barcelona (especialment pels creuers turístics i l’industria pesada).

A Catalunya, es registren anualment unes 3.500 morts prematures causades per afectacions derivades de la contaminació de l’aire. Aquestes contaminants venen dels combustibles fòssils i les industries potencialment contaminadores a les quals injustificadament no se’ls hi aplica cap fiscalitat ambiental segons el criteri de qui contamina paga.

En aquest cas cal assenyalar la greu responsabilitat dels diferents governs de la Generalitat i de l’autoritat del transport metropolità (ATM) per la manca, pràcticament absoluta, d’aplicació de mesures d’intensificació del transport col·lectiu i de mesures racionals de restricció dels vehicles privats. L’ajuntament de Barcelona al capdavant ha prioritzat la sanció, però no ha s’ha solucionat una reconversió justa pels ciutadans del sistema productiu de vehicles privats. Cal invertir en substitució del model de mobilitat basada en el vehicle privat en favor del transport col·lectiu si es vol reduir l’impacte del canvi climàtic.

Com a exemples il·lustratius, la construcció de la línia 9 del metro porta 20 anys en obres, un projecte que va iniciar-se el setembre de 2003 i que desprès de 20 anys encara no està acabada. Per altra part en els últims 20 anys ni s’han fet noves línies de ferrocarrils a Catalunya, ni s’han incrementat les freqüències, ni s’han abordat les millores en la xarxa com les línies de Manresa, o Puigcerdà. Ni tampoc s’han incrementat substancialment les xarxes de bus.

Catalunya, 2 de juny de 2022.

IPCENA

TRENCA

GEPEC

IAEDEN

CEPA

BOSC VERD

La Segarra

APMA

LIMNOS

Vall del Ges

Associació Naturalistes de Girona

Grup de Defensa del Ter

ADENC

MANIFEST DE LES ENTITATS SOCIOAMBIENTALS
PER UNA TRANSICIÓ ECOSOCIAL JUSTA

Les entitats socioambientals observem:

La situació d’emergència ecològica, climàtica i social que estem vivint, aguditzada per la crisi sanitària de la Covid-19, no fa necessària sinó urgent la transició ecosocial cap a un nou model socioeconòmic i territorial sostenible.

El paradigma de creixement il·limitat del sistema socio-econòmic actual no només és insostenible sinó que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut de la natura i de les persones. La degradació dels hàbitats naturals i la destrucció de la biodiversitat, la deslocalització productiva, l’eixamplament de les desigualtats i l’augment de la pobresa requereix passar dels compromisos buits a accions que donin una resposta efectiva a les necessitats territorials.
Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental tot i la insistència per part del tercer sector de la necessitat de construir un nou model just i sostenible, al servei de la ciutadania i la natura, que pugui fer front als desafiaments globals d’emergència climàtica i de pèrdua de la biodiversitat.
La crisi sanitària causada per la Covid-19 ha posat de manifest la insostenibilitat del model dominant i la gravetat de la crisi ecològica, si bé també ha estat utilitzada com a excusa per desregular polítiques ambientals i de conservació de la natura urgents, en nom de la reactivació econòmica. Tot i que l’onada de mobilitzacions climàtiques
arreu del planeta ha aconseguit que la crisi climàtica ocupi el centre del debat polític i mediàtic, també estem veient com empreses contaminants ho estan aprofitant per apropiar-se del discurs ecologista. Cal abandonar la idea enganyosa que el creixement econòmic és compatible amb la conservació de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el manteniment d’una vida digna.
Per tots aquests motius, i per augmentar la resiliència en contextos d’inestabilitat socioeconòmica i ambiental, cal que els responsables polítics adoptin una visió transversal i a llarg termini al tractar qüestions ambientals i climàtiques. Debats crònicament oberts entorn a la desaparició necessària de les empreses fòssils, la meta d’1,5ºC, aspectes de finançament pels impactes catastròfics del canvi climàtic o
el Fons Verd pel Clima tampoc s’han resolt en el marc de la COP26, que demostra una vegada més la incapacitat de la comunitat internacional per prendre mesures sòlides i coherents amb les indicacions científiques per fer front a l’emergència climàtica i ecològica.
Catalunya té una oportunitat històrica de liderar una transició ecosocial cap a nous models justos amb les persones i el medi. Ara més que mai, la lluita per la justícia social i climàtica han de convergir, i per fer-ho, l’aliança entre entitats socials i ambientals és imprescindible.

Les entitats socioambientals apostem per una estratègia unitària:
Conscients de la manca de processos d’incidència conjunts del sector socioambiental a Catalunya, hem cregut necessari i urgent promoure un espai de trobada i debat per fer créixer i consolidar les bases per coordinar-nos de manera efectiva, així com generar lluites comparties i estratègies comunes.
Ecologistes de Catalunya (EdC), la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Ecologistes en Acció (EeA) són les organitzacions impulsores del Congrés Socioambiental de Catalunya, del qual n’emana aquest manifest.
El mes de novembre de 2020, 113 organitzacions vinculades amb la defensa de la natura i el territori van participar en diferents grups de treball, amb l’objectiu d’elaborar un diagnosi, establir fites i debatre sobre accions estratègiques en els diferents àmbits temàtics del Congrés.
De les aportacions fetes durant el procés participatiu n’ha sortit un decàleg amb 20 accions estratègiques urgents i propostes polítiques prioritàries per a fer front als reptes socioambientals actuals.

Les entitats socioambientals demanem als partits polítics i al Govern de la Generalitat:
1 / CONSERVACIÓ I POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

  1. Aprovar una llei de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya que contempli:
    • Mecanismes de governança democràtica pel foment de polítiques de conservació de la natura transversals, promovent la col·laboració intersectorial.
    • Mecanismes per afavorir la biodiversitat des de la política fiscal: suprimir els subsidis perniciosos contra la biodiversitat i oferir incentius fiscals per a la inversió en millora i conservació de la biodiversitat.
    • Altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la coresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.
  2. Posar en marxa l’Agència de la Natura de Catalunya, amb les capacitats, estructura i recursos que li atribueix la Llei 7/2020 i vetllar per l’assoliment efectiu dels objectius establerts a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030.
    2 / MODEL SOCIOECONÒMIC
  3. Apostar clarament per l’Economia Social i Solidària, dotant-la dels recursos necessaris per transformar l’estructura productiva a mitjà termini.
  4. Dissenyar una fiscalitat ambiental progressiva per desincentivar un model econòmic basat en la sobreexplotació i destrucció dels recursos naturals, i que alhora incentivi les alternatives regeneradores i sostenibles d’una nova economia circular. Dotar als ens locals de major marge fiscal i recursos perquè puguin introduir criteris ambientals en la recaptació d’impostos i taxes municipals i avançar cap una fiscalitat verda local. Per ex: canviar l’afectació dels ingressos recaptats de la taxa turística i destinar-los a
    projectes de restauració i conservació de la natura.
  5. Dotar de mitjans a la fiscalia de medi ambient per tal que pugui perseguir d’ofici els delictes ambientals. Concedir el benefici de justícia gratuïta a totes aquelles entitats del tercer sector socioambiental i grups de defensa que compleixin els requisits establerts a l’article 23 de la Llei 27/2006, tal i com reconeix el TSJC en la interlocutòria núm. 283/2021, i estendre’l també en l’àmbit penal.
    3/ DECÀLEG D’ACCIONS ESTRATÈGIQUES 3 / GESTIÓ DELS RECURSOS NATURALS: HÍDRICS, FORESTALS, ENERGIES RENOVABLES
  6. Implementar una xarxa de reserves forestals destinades a lliure dinàmica natural, centrada en boscos madurs i d’alt valor natural (en aplicació de l’article 17.4 de la Llei de canvi climàtic) i remodelar la normativa (incloent el nou Pla General de Política Forestal) i l’administració forestal per a que integrin com a propis els objectius de conservació de la biodiversitat que ha de complir el país i contemplin la «no intervenció» com una forma de gestió vàlida.
  7. Adoptar una gestió forestal i hídrica resilient i adaptada al canvi climàtic, orientada a millorar la connectivitat ecològica, l’estat de conservació dels hàbitats i la funcionalitat dels processos ecosistèmics.
  8. Promoure la reducció de la demanda energètica i potenciar l’aprofitament de les energies renovables de manera democràtica, descentralitzada i compatible amb la restauració i conservació d’hàbitats i espècies protegides, vetllant per la sobirania energètica.
    4 / RESIDUS I EMISSIONS
  9. Totes les accions equitatives que permetin prevenir, reduir, minimitzar o eliminar la generació de tota mena de residus, prioritzant els més perillosos i tòxics, així com les emissions contaminants de GEH (prioritzar l’aplicació urgent dels tres impostos que estableix la llei 16/2017).
    5 / MODEL ALIMENTARI: AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA
  10. Fomentar la sobirania alimentària amb models agroecològics: protegint i dinamitzant els espais periurbans amb suport, col·laboració i participació ciutadana; posant a disposició terres agrícoles públiques i de qualitat on s’hi prioritzi el desenvolupament d’activitats agrícoles amb majors beneficis ambiental i social, encarades a satisfer necessitats territorials i a garantir el relleu generacional; incentivant fiscalment els models de consum de productes de proximitat i ecològics; regulant el preu del sòl agrícola; impulsant mesures de suport a la dinamització de parcel·les abandonades i de baix potencial agronòmic, etc.
  11. En el marc de la nova PAC, dissenyar les intervencions regionals d’una manera coherent i ambiciosa pel que fa a la transició agroecològica, descartant les mesures amb impacte ambiental incert i prioritzant les mesures agroambientals, eco-esquemes i d’altres mecanismes orientats a la millora i conservació de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic.
  12. Internalitzar els costos ambientals negatius dels processos de producció i distribució d’aliments, gravant fiscalment els productes insans, derivats de models intensius i els que impliquin un elevat ús d’insums, així com el sobreempaquetament, el malbaratament d’aliments, les llargues cadenes comercials, etc.
    6 / URBANISME I MOBILITAT
  13. Revisar els principis de l’ordenació territorial per tal que sigui transversal i prioritzi la sostenibilitat i resiliència ecològica i ambiental, de la qual depèn la sostenibilitat social i econòmica.
  14. Impulsar plans directors urbanístics per revisar a la baixa els sòls urbans o urbanitzables no sostenibles (sobretot els que es troben en entorns naturals, com s’ha fet a l’Alt Pirineu) considerant els impactes acumulatius a la salut i el medi ambient, per promoure desclassificacions, reduir l’espai de mobilitat motoritzada privada, i guanyar espais per horts urbans, parcs i espais verds, alhora que es fomenten els desplaçaments amb transport públic, a peu o bicicleta. Prioritzar la mobilitat activa en la planificació urbana.
  15. Promoure habitatges socials dignes, suficients i saludables per a tothom qui ho necessiti, prioritzant la mobilització cap al lloguer social dels habitatges buits en mans de grans propietaris, la rehabilitació d’habitatges existents en nuclis urbans decrèpits i pobles i veïnats abandonats per destinar-los a primera residència, el reequilibri territorial de la població, recuperant els sistemes de governança comunals on sigui possible.

7 / SALUT I NATURA

  1. Augmentar i millorar els espais i infraestructures verda i blava urbana i periurbana, promovent i facilitant la implicació ciutadana en la seva planificació, gestió i gaudi a l’hora que afavorint l’accés equitatiu a la natura.
  2. Desplegar la prescripció (social) de natura, a escala individual i comunitària.

8 / RECONEIXEMENT I IMPULS DE LES ORGANITZACIONS SOCIOAMBIENTALS

  1. Millorar els sistemes de subvencions i suport al desenvolupament de projectes de restauració i conservació de la natura i projectes d’educació ambiental.
  2. Establir espais d’intercanvi i contactes permanents entre les entitats del tercer sector socioambiental que portin a construir capacitat conjuntament i compartir estratègies que permetin millorar els nivells d’influència en la societat.
  3. Totes aquestes demandes inclouen de manera transversal l’impuls de l’educació ambiental com eina transformadora per assolir la transició socioecològica de manera justa. I per tant, evidencien la necessitat que des de Catalunya es promoguin polítiques de cogestió entre les entitats socioambientals i el govern en els programes d’educació ambiental per tal que aquests siguin més eficients i adaptats territorialment. Així doncs cal:
    a. Potenciar i millorar programes d’educació ambiental ja existents, com el programa Escoles Verdes, com a eina imprescindible per educar les generacions futures en la importància d’afrontar els reptes socioambientals de manera justa i equitativa.
    b. Desplegar i dotar de recursos les estratègies d’educació ambiental dels espais naturals protegits al ser zones on es pot arribar a molta població i, alhora, ser laboratoris per programes educatius que afrontin el repte de la transformació socioambiental.

Les entitats ambientals denunciem que el repartiment del Fons de Patrimoni Natural incompleix la normativa i exigim que es destini íntegrament a polítiques de millora de la biodiversitat

  • La Xarxa per a la Conservació de la Natura, conservació.cat, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria
aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

ANTECEDENTS

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix
d’accions urgents i efectives.

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal i com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és la única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació 22 de desembre de 2021 dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

PREOCUPACIONS

  • Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal i com prescriu la legislació.
  • Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal.
  • Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i per
    tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la Llei Catalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de
    Biodiversitat, la Llei de l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
  • No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient.
    Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el
    pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenent al repartiment que s’ha
    fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del
    Fons en el pressupost d’aquesta entitat.
  • Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva
    important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat. A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

DEMANDES AL GOVERN DE LA GENERALITAT

  • Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).
  • Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard
  • Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.
  • En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a d’altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.
  • Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Per tot això, convidem a qualsevol persona i organització a adherir-se a aquest comunicat, a través d’aquest formulari.

Iniciem els divendres verds a les xarxes socials!!

Iniciem els divendres verds!!

A partir d’ara, cada divendres penjarem un post amb consells senzills per gaudir de la natura des del respecte i la comprensió.

Aquesta iniciativa neix de la necessitat de crear una consciència global envers els valors de la Natura i aturar així, la ràpida degradació del planeta agreujada durant els últims anys.

Actualment, fruit de la crisi que estem vivint, la demanda d’espais verds s’ha incrementat considerablement, tots ens hem adonat que estar envoltat de natura ens omple de vida. No obstant això, la realitat és que els espais que es poden considerar “naturals” són relativament escassos, ja que ens trobem immersos en un entorn altament humanitzat i alterat. Per aquest motiu, és molt important cuidar aquests recessos de pau que tant ens agraden i apreciem.

Des de Limnos volem treballar conjuntament amb tu per aconseguir aquest objectiu,

#divendresverd #limnos #natura #consells #pladelestany

Busquens a instagram, facebook i twitter!!!

2021 Abril Limnos div verds (1) 2021 Abril Limnos div verds (2) 2021 Abril Limnos div verds (4)

Ser ecologista, ja no és només una opció – l’article de l’ham de juliol 2020-

Fa unes setmanes la Unió Europea ha rellançat la seva “Estratègia europea per a la diversitat – 2030” (consulteu-la en aquest enllaç).

Al mateix temps la UE manifesta una sèrie de fets destacables relacionats amb el medi ambient. El més important és que posa de manifest que la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat els vincles entre la salut humana i la dels ecosistemes i que el risc d’aparició i propagació de noves malalties infeccioses zoonòtiques (que tenen origen animal) augmenta a mesura que es destrueix la natura.

Des d’un punt de vista econòmic, la UE reconeix que “més de la meitat del producte interior brut global de la UE (PIB), uns 40 bilions d’euros, depèn directament o indirectament de la natura” i que “els avantatges de la conservació de la biodiversitat per a l’economia són múltiples”.

A més d’enunciar aquests fets la UE ha presentat, dins del marc d’aquesta “Estratègia europea per a la diversitat”, una sèrie de propostes interessants que s’haurien de portar a terme abans de l’any 2030. Entre elles destaquen:
• Plantar 3.000 milions d’arbres (mitigació del canvi climàtic).
• Posar sota protecció el 30% del sòl i els mars de la UE.
• Restaurar ecosistemes degradats.
• Restaurar 25.000 km o més de rius a un estat de lliure flux d’aigua.
• Disminuir al 50 % la utilització de plaguicides.
• Eliminar totalment la contaminació del sòl per compostos de nitrogen i fòsfor.
• Aconseguir que un 25% del sòl agrícola sigui de producció ecològica.
• Revertir el declivi dels insectes pol·linitzadors.

La UE resumeix el seu programa estratègic amb un preciós eslògan, que compartim: “Cuidem millor la natura perquè la natura ens pugui cuidar millor a nosaltres”. És interessant que la UE reconegui que la protecció dels ecosistemes és vital, tant per la salut de la població com per l’economia de tots els països, però… si aquest programa està basat en intencions reals i no és mera propaganda, per què hem d’esperar deu anys a què s’implementin totes aquestes mesures?, per què no començar a aplicar-ho immediatament i fer-ho en un termini molt més curt? D’altra banda, està clar que si aquests tipus de mesures són adoptades només als països de la UE i no a la resta de països del món, serviran de molt poc.

Per tant és imprescindible que s’emprenguin accions que obliguin a la majoria de països del món a ser molt més respectuosos amb els seus propis ecosistemes i la seva biodiversitat. Això es pot aconseguir, per exemple, afavorint els tractats comercials amb els països més compromesos mediambientalment i, per contra, restringir-los amb els països que continuïn destruint el medi ambient. És segur que els nostres representants polítics d’Europa podran trobar també altres formes d’aconseguir que molts més països de fora la UE millorin significativament la seva relació amb la natura.

L’acceptació per part de la UE de totes aquestes premisses i el compromís que sembla que comença a adquirir envers la natura ens plantegen un interessant canvi de paradigma: La protecció mediambiental ja no és una alternativa, sinó una obligació per part dels estats. Per part de les persones, com diu la periodista Patricia Simon, després de la pandèmia, ser ecologista ha deixat de ser una opció per esdevenir l’única possibilitat. La defensa del medi ambient ha de ser una cosa tan pròpia i assumida per la ciutadania com la defensa de la salut i de la pròpia democràcia.

Manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient

MANIFESTACIÓ VIRTUAL

Presentació del vídeo coral de manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient. #CLAMpelmedi5J

Vídeo de la Convocatòria #Clampelmedi5J
https://www.youtube.com/playlist?list=PLo11GMXAzFq-nf3-MJMQEzqTvudPKIV5e

Qui participa de la manifestació?

Es visualitza una iniciativa integradora conjunta d’entitats i plataformes amb demandes i propostes pels canvis que necessita el nostre país, i aquest fet molt positiu que ha aconseguit més de 40 plataformes i entitats ambientalistes i ecologistes, de defensa i preservació del medi i la salut d’arreu del territori català, plataformes amb els seus conflictes, on cada entitat o plataforma ha presentat un breu resum de la seva problemàtica, amb un vídeo. En definitiva, agrupar 40 entitats i lluites ambientals compartides, , iniciem la manifestació virtual en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient el dia 5 de juny. Més enllà de “celebracions” simbòliques, presentem les denúncies ambientals i les propostes per sortir de la crisi ambiental, climàtica i social on ens estan portant i les polítiques desenvolupades fins ara a Catalunya, i que els departaments de Territori I Sostenibilitat- TES i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca-DARP, que no afronten i volen aprofundir encara més.

Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

 

PER PRESERVAR LA NATURA I LA BIODIVERSITAT

RETORNEM A UNA NOVA NORMALITAT QUE PRESERVI LA SALUT, EL CLIMA I LA NATURA. I CAP RETORN A L’ECONOMIA DE MERCAT ESPECULATIVA!.

Els Objectius d’aquesta manifestació del vídeo coral
Ara és el moment oportú per aplicar canvis radicals possibles des de la política, perquè la pandèmia del COVID-19, ha mostrat al conjunt de la societat com l’acció humana afecta la natura, i que la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per els activitats humanes sobre la natura. Malgrat aquesta evidència, hi ha interessos de nou il·legítims amagats darrera d’un discurs “verd” de les institucions, de recuperar ràpidament el passat recent no desitjable ambientalment. Amb la promesa de “agilitzar” la recuperació econòmica, el creixement del PIB, sense els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS i amb un model de treball incert i precaritzat, es vol reduir i eliminar les necessàries garanties ambientals i incrementar la destrucció de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Diversos representants de les entitats aplegades en la Federació Ecologistes de Catalunya, la Plataforma Ciutadana Residu Zero, i d’altres Plataformes com SOS Costa Brava, Plataforma de Defensa de l’Ebre, o la Xarxa per la Conservació de la Natura, hem fet una exposició de problemàtiques per denunciar la situació i els motius d’Emergència Ambiental i Climàtica on ens trobem amb aquesta manifestació.

-Viure amb la Crisi dels Residus i la contaminació que comporta el model actual obsolet i ineficient comporta conflictes arreu del territori, comporta agressions al territori i la nostra gent amb infraestructures de tractament de final de canonada amb abocadors, incineradores i ecoparcs, malbaratament de recursos i contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos que afecten el clima. Proposem capgirar aquesta situació per avançar cap al Residu Zero, proposem la derogació dels plans actuals de gestió de residus i infraestructures, i per avançar en un canvi de model
aprovar la Llei residu zero de prevenció de residus, i que es desenvolupi ja la Moratòria a la incineració, aprovada al Parlament el 5 de març, per fer front a aplicar la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència climàtica.

-L’oblit de la Protecció i Conservació de la biodiversitat i defensa del medi natural, sense llei de biodiversitat, sense preservació i gestió responsable dels boscos, sense protección de la fauna i l’ós com a referent, sense impulsar l’Agencia de la Natura a Catalunya-ANC i per sobre de tot, la necessitat urgent de la recuperació de la Conselleria de Medi Ambient-DMA a Catalunya.

-Sense Model d’Energia Renovable Distribuïda i de Proximitat, amb una critica al Decret d’energies renovables en mans de grans empreses i la concentració de grans centrals eòliques amb greus impactes ambientals i les dificultats cap a un model energètic potent i descentralitzat.

-Prou agressions al territori amb la urbanització i edificació amb noves urbanitzacions i projectes especulatius, per evitar més destrucció al medi natural. Els casos de SOS Costa Brava, Pirineus, SOS Rierada Collserola i projecte de Terramar-Sant Pere de Ribas entre molts altres.

-Per una Mobilitat que assumeixi la Declaració d’Emergència Climàtica i es gestioni amb criteris de sostenibilitat i eficiència; eliminar els peatges impositius del IBEX35, millorar la xarxa i no fer més infraestructures d’autopistes com el Quart Cinturó, i la C32 Nord a La Selva, amb una política real de transport públic assequible amb tarificació per territoris i millor servei, on el vehicle privat contribueixi al seu pagament.

-Lo Riu es vida amb la Defensa de l’Ebre i la denuncia de la política del Govern central i de la CHE que no permet el manteniment de cabdals ni l’aportació de sediments per fer una gestió sostenible de l’aigua. Cal un canvi de rumb de la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua-ACA a favor de la biodiversitat per frenar la degradació dels recursos fluvials.

-Prou purins que ens ofeguen amb un excés de la cabana porcina que causa la contaminació dels sols i dels aqüífers de comarques senceres, per una ramaderia intensivista sense relació amb el territori i amb una contaminació i abús del consum d’aigua.

La manifestació serà més gran si s’apunten més entitats o persones. Animem a més Plataformes, Entitats i persones a sumar-se a la manifestació i a difondre el vídeo coral de CLAM pel MEDI AMBIENT 5JUNY 2020, i a incorporar el hashtag de la manifestació #ClamPelMedi5J, el seus conflictes ambientals, les demandes i les seves propostes.
Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

Limnos dona suport a la creació de l’Agència Catalana de la Natura

Limnos s’ha adherit a la campanya iniciada per a la Xarxa de Conservació de la Natura per  reclamar l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya

Manifest:

Mai com ara havien sigut tan urgents les polítiques ambientals per assegurar el benestar social. La COVID-19 n’és la prova, però es preveuen impactes encara més greus en un futur immediat si no s’actua de manera ràpida i efectiva. Els discursos en contra de la necessitat d’aquestes polítiques són temeraris i responen únicament a l’interès privat per sobre de l’interès comú. Conservar la natura és conservar la nostra salut i la de les generacions que vindran.

L’Agència de la Natura de Catalunya només és un instrument entre molts d’altres que han de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat.

Per a trobar un consens de mínims que facilités la seva aprovació, l’Agència, únicament, desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local (cal destacar que la gestió forestal segueix sota la responsabilitat del Departament d’Agricultura i el Centre de la Propietat Forestal). Així doncs, és imprescindible defensar el text consensuat des de fa mesos i no trencar l’acord per pressions d’última hora que només pretenen dificultar la seva aprovació.

L’Agència també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.

Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. En termes econòmics està calculat que per cada euro de despesa pública que es destina als espais protegits se’n generen 10 en forma d’aportació a l’economia del territori, ja sigui amb la creació de llocs de treball directes o indirectes, serveis ambientals, etc.

Per tant, totes les entitats, institucions i persones sotasignats reclamem al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya l’aprovació immediata de la proposició de Llei de creació de l’Agència de la Natura.

Promou: Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)
20 de maig del 2020

Reptes ambientals del coronavirus – l’article de l’ham de l’abril del 2020-

Des del món naturalista i ecologista ens preocupa l’impacte del coronavirus sobre la nostra societat i el medi ambient, i resulta especialment rellevant com la crisi del coronavirus ha posat de manifest el conflicte capital-vida del nostre sistema econòmic. Cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva.

Des del moviment naturalista s’ha donat respostes al repte social del confinament, per tal de generar propostes i activitats positives, i és en aquest sentit que han aparegut diverses iniciatives que promouen l’observació de la natura des de casa. L’Institut Català d’Ornitologia ha donat d’alta el projecte #JoEmQuedoACasa” on la gent pot entrar al portal web www.ornitho.cat les llistes d’observacions d’animals que faci des de casa seva durant el confinament, així com han ofert uns cursos on-line d’ornitologia. És sorprenent la quantitat d’ocells i altres animalons que poden passejar-se o sobrevolar el nostre terrat, o es poden veure des del balcó o el patí de casa, no cal tenir jardí, i si en tenim molt millor. N’hi ha que han anat més enllà i en el projecte “confiNATs – Amb prismàtics al terrat” ens expliquen l’experiència de veure ocells a la ciutat de Girona des del Terrat i altres curiositats. Podeu consultar-lo a la pàgina de facebook del dibuixant “Toni Llobet- Natura Il·lustrada”. També és una oportunitat per des de casa fer tallers i multitud d’activitats lligades amb l’aprenentatge sobre la natura.

Enllaç al programa ConfiNAt’s.

No tancarem aquest article, sense fer un contrapès ecologista. Si no fem res per mantenir els equilibris ecològics, tindrem més pandèmies com aquesta. Els experts fa temps que ho avisaven. Les raons son varies, resumint: cada cop hi ha més gent al planeta i estem més connectats a un nivell molt intens, i la destrucció dels hàbitats naturals i la pressió sobre la fauna salvatge que incrementa l’exposició al contacte amb reservoris d’epidèmies. L’analogia d’aquesta crisi sanitària amb la crisi climàtica i ecològica és òbvia, en tant que la primera pot ser una avantsala del que ens tocarà viure aviat si no canviem urgentment de paradigma econòmic i productiu. És per això que cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva. La societat ha de canviar, i és necessari que lluitem perquè aquest canvi es faci amb justícia social i ambiental. La solidaritat i la responsabilitat col·lectiva són el camí a seguir en moments d’emergència global, i el canvi climàtic ho és, perquè inclou des del risc de noves pandèmies, a la crisi energètica, la pujada del nivell del mar, les migracions i els problemes d’abastiment d’aigua i altres recursos.

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.