Entrades

MANIFEST DE LES ENTITATS SOCIOAMBIENTALS
PER UNA TRANSICIÓ ECOSOCIAL JUSTA

Les entitats socioambientals observem:

La situació d’emergència ecològica, climàtica i social que estem vivint, aguditzada per la crisi sanitària de la Covid-19, no fa necessària sinó urgent la transició ecosocial cap a un nou model socioeconòmic i territorial sostenible.

El paradigma de creixement il·limitat del sistema socio-econòmic actual no només és insostenible sinó que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut de la natura i de les persones. La degradació dels hàbitats naturals i la destrucció de la biodiversitat, la deslocalització productiva, l’eixamplament de les desigualtats i l’augment de la pobresa requereix passar dels compromisos buits a accions que donin una resposta efectiva a les necessitats territorials.
Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental tot i la insistència per part del tercer sector de la necessitat de construir un nou model just i sostenible, al servei de la ciutadania i la natura, que pugui fer front als desafiaments globals d’emergència climàtica i de pèrdua de la biodiversitat.
La crisi sanitària causada per la Covid-19 ha posat de manifest la insostenibilitat del model dominant i la gravetat de la crisi ecològica, si bé també ha estat utilitzada com a excusa per desregular polítiques ambientals i de conservació de la natura urgents, en nom de la reactivació econòmica. Tot i que l’onada de mobilitzacions climàtiques
arreu del planeta ha aconseguit que la crisi climàtica ocupi el centre del debat polític i mediàtic, també estem veient com empreses contaminants ho estan aprofitant per apropiar-se del discurs ecologista. Cal abandonar la idea enganyosa que el creixement econòmic és compatible amb la conservació de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el manteniment d’una vida digna.
Per tots aquests motius, i per augmentar la resiliència en contextos d’inestabilitat socioeconòmica i ambiental, cal que els responsables polítics adoptin una visió transversal i a llarg termini al tractar qüestions ambientals i climàtiques. Debats crònicament oberts entorn a la desaparició necessària de les empreses fòssils, la meta d’1,5ºC, aspectes de finançament pels impactes catastròfics del canvi climàtic o
el Fons Verd pel Clima tampoc s’han resolt en el marc de la COP26, que demostra una vegada més la incapacitat de la comunitat internacional per prendre mesures sòlides i coherents amb les indicacions científiques per fer front a l’emergència climàtica i ecològica.
Catalunya té una oportunitat històrica de liderar una transició ecosocial cap a nous models justos amb les persones i el medi. Ara més que mai, la lluita per la justícia social i climàtica han de convergir, i per fer-ho, l’aliança entre entitats socials i ambientals és imprescindible.

Les entitats socioambientals apostem per una estratègia unitària:
Conscients de la manca de processos d’incidència conjunts del sector socioambiental a Catalunya, hem cregut necessari i urgent promoure un espai de trobada i debat per fer créixer i consolidar les bases per coordinar-nos de manera efectiva, així com generar lluites comparties i estratègies comunes.
Ecologistes de Catalunya (EdC), la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Ecologistes en Acció (EeA) són les organitzacions impulsores del Congrés Socioambiental de Catalunya, del qual n’emana aquest manifest.
El mes de novembre de 2020, 113 organitzacions vinculades amb la defensa de la natura i el territori van participar en diferents grups de treball, amb l’objectiu d’elaborar un diagnosi, establir fites i debatre sobre accions estratègiques en els diferents àmbits temàtics del Congrés.
De les aportacions fetes durant el procés participatiu n’ha sortit un decàleg amb 20 accions estratègiques urgents i propostes polítiques prioritàries per a fer front als reptes socioambientals actuals.

Les entitats socioambientals demanem als partits polítics i al Govern de la Generalitat:
1 / CONSERVACIÓ I POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

  1. Aprovar una llei de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya que contempli:
    • Mecanismes de governança democràtica pel foment de polítiques de conservació de la natura transversals, promovent la col·laboració intersectorial.
    • Mecanismes per afavorir la biodiversitat des de la política fiscal: suprimir els subsidis perniciosos contra la biodiversitat i oferir incentius fiscals per a la inversió en millora i conservació de la biodiversitat.
    • Altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la coresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.
  2. Posar en marxa l’Agència de la Natura de Catalunya, amb les capacitats, estructura i recursos que li atribueix la Llei 7/2020 i vetllar per l’assoliment efectiu dels objectius establerts a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030.
    2 / MODEL SOCIOECONÒMIC
  3. Apostar clarament per l’Economia Social i Solidària, dotant-la dels recursos necessaris per transformar l’estructura productiva a mitjà termini.
  4. Dissenyar una fiscalitat ambiental progressiva per desincentivar un model econòmic basat en la sobreexplotació i destrucció dels recursos naturals, i que alhora incentivi les alternatives regeneradores i sostenibles d’una nova economia circular. Dotar als ens locals de major marge fiscal i recursos perquè puguin introduir criteris ambientals en la recaptació d’impostos i taxes municipals i avançar cap una fiscalitat verda local. Per ex: canviar l’afectació dels ingressos recaptats de la taxa turística i destinar-los a
    projectes de restauració i conservació de la natura.
  5. Dotar de mitjans a la fiscalia de medi ambient per tal que pugui perseguir d’ofici els delictes ambientals. Concedir el benefici de justícia gratuïta a totes aquelles entitats del tercer sector socioambiental i grups de defensa que compleixin els requisits establerts a l’article 23 de la Llei 27/2006, tal i com reconeix el TSJC en la interlocutòria núm. 283/2021, i estendre’l també en l’àmbit penal.
    3/ DECÀLEG D’ACCIONS ESTRATÈGIQUES 3 / GESTIÓ DELS RECURSOS NATURALS: HÍDRICS, FORESTALS, ENERGIES RENOVABLES
  6. Implementar una xarxa de reserves forestals destinades a lliure dinàmica natural, centrada en boscos madurs i d’alt valor natural (en aplicació de l’article 17.4 de la Llei de canvi climàtic) i remodelar la normativa (incloent el nou Pla General de Política Forestal) i l’administració forestal per a que integrin com a propis els objectius de conservació de la biodiversitat que ha de complir el país i contemplin la «no intervenció» com una forma de gestió vàlida.
  7. Adoptar una gestió forestal i hídrica resilient i adaptada al canvi climàtic, orientada a millorar la connectivitat ecològica, l’estat de conservació dels hàbitats i la funcionalitat dels processos ecosistèmics.
  8. Promoure la reducció de la demanda energètica i potenciar l’aprofitament de les energies renovables de manera democràtica, descentralitzada i compatible amb la restauració i conservació d’hàbitats i espècies protegides, vetllant per la sobirania energètica.
    4 / RESIDUS I EMISSIONS
  9. Totes les accions equitatives que permetin prevenir, reduir, minimitzar o eliminar la generació de tota mena de residus, prioritzant els més perillosos i tòxics, així com les emissions contaminants de GEH (prioritzar l’aplicació urgent dels tres impostos que estableix la llei 16/2017).
    5 / MODEL ALIMENTARI: AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA
  10. Fomentar la sobirania alimentària amb models agroecològics: protegint i dinamitzant els espais periurbans amb suport, col·laboració i participació ciutadana; posant a disposició terres agrícoles públiques i de qualitat on s’hi prioritzi el desenvolupament d’activitats agrícoles amb majors beneficis ambiental i social, encarades a satisfer necessitats territorials i a garantir el relleu generacional; incentivant fiscalment els models de consum de productes de proximitat i ecològics; regulant el preu del sòl agrícola; impulsant mesures de suport a la dinamització de parcel·les abandonades i de baix potencial agronòmic, etc.
  11. En el marc de la nova PAC, dissenyar les intervencions regionals d’una manera coherent i ambiciosa pel que fa a la transició agroecològica, descartant les mesures amb impacte ambiental incert i prioritzant les mesures agroambientals, eco-esquemes i d’altres mecanismes orientats a la millora i conservació de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic.
  12. Internalitzar els costos ambientals negatius dels processos de producció i distribució d’aliments, gravant fiscalment els productes insans, derivats de models intensius i els que impliquin un elevat ús d’insums, així com el sobreempaquetament, el malbaratament d’aliments, les llargues cadenes comercials, etc.
    6 / URBANISME I MOBILITAT
  13. Revisar els principis de l’ordenació territorial per tal que sigui transversal i prioritzi la sostenibilitat i resiliència ecològica i ambiental, de la qual depèn la sostenibilitat social i econòmica.
  14. Impulsar plans directors urbanístics per revisar a la baixa els sòls urbans o urbanitzables no sostenibles (sobretot els que es troben en entorns naturals, com s’ha fet a l’Alt Pirineu) considerant els impactes acumulatius a la salut i el medi ambient, per promoure desclassificacions, reduir l’espai de mobilitat motoritzada privada, i guanyar espais per horts urbans, parcs i espais verds, alhora que es fomenten els desplaçaments amb transport públic, a peu o bicicleta. Prioritzar la mobilitat activa en la planificació urbana.
  15. Promoure habitatges socials dignes, suficients i saludables per a tothom qui ho necessiti, prioritzant la mobilització cap al lloguer social dels habitatges buits en mans de grans propietaris, la rehabilitació d’habitatges existents en nuclis urbans decrèpits i pobles i veïnats abandonats per destinar-los a primera residència, el reequilibri territorial de la població, recuperant els sistemes de governança comunals on sigui possible.

7 / SALUT I NATURA

  1. Augmentar i millorar els espais i infraestructures verda i blava urbana i periurbana, promovent i facilitant la implicació ciutadana en la seva planificació, gestió i gaudi a l’hora que afavorint l’accés equitatiu a la natura.
  2. Desplegar la prescripció (social) de natura, a escala individual i comunitària.

8 / RECONEIXEMENT I IMPULS DE LES ORGANITZACIONS SOCIOAMBIENTALS

  1. Millorar els sistemes de subvencions i suport al desenvolupament de projectes de restauració i conservació de la natura i projectes d’educació ambiental.
  2. Establir espais d’intercanvi i contactes permanents entre les entitats del tercer sector socioambiental que portin a construir capacitat conjuntament i compartir estratègies que permetin millorar els nivells d’influència en la societat.
  3. Totes aquestes demandes inclouen de manera transversal l’impuls de l’educació ambiental com eina transformadora per assolir la transició socioecològica de manera justa. I per tant, evidencien la necessitat que des de Catalunya es promoguin polítiques de cogestió entre les entitats socioambientals i el govern en els programes d’educació ambiental per tal que aquests siguin més eficients i adaptats territorialment. Així doncs cal:
    a. Potenciar i millorar programes d’educació ambiental ja existents, com el programa Escoles Verdes, com a eina imprescindible per educar les generacions futures en la importància d’afrontar els reptes socioambientals de manera justa i equitativa.
    b. Desplegar i dotar de recursos les estratègies d’educació ambiental dels espais naturals protegits al ser zones on es pot arribar a molta població i, alhora, ser laboratoris per programes educatius que afrontin el repte de la transformació socioambiental.

El conseller Rull s’entrevista amb la Federació Ecologistes de Catalunya i acorden crear un Fòrum Ambiental Català

1.- La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), integrada per bona part de les entitats ecologistes amb un arrelament reconegut al territori, va manifestar al conseller la necessitat d’un canvi de paradigma en el model territorial, de
preservació dels valors naturals, dels models de gestió de l’aigua, l’energia, dels residus, etc. que sigui un element clau en el camí esperançador del procés de construcció de la República catalana, tot bandejant les polítiques continuistes dels darrers governs.
La Federació va fer explícit el seu suport en aquest procés i va considerar que un bon gest seria la recuperació d’un departament de Medi Ambient amb recursos per impulsar una acció de govern capaç de fer front als reptes ambientals i socials tant a nivell català com global, tal i com ho demana el Manifest impulsat per la Federació que ha rebut un suport amplíssim de les entitats ecologistes i ambientals catalanes i d’àmbit estatal i internacional.

2.- Durant la reunió Ecologistes de Catalunya:
Vam insistir en la demanda de recuperar el Departament de Medi Ambient com a eina imprescindible dins de l’acció de govern de la Generalitat per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, onla preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals siguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i del’acció de totes les institucions.

Vam plantejar enfortir i fer més eficients els processos participatius en matèria de medi ambient i en particular de defensa de la biodiversitat, del patrimoni natural i territorial i per aconseguir que les polítiques ambientals amarin els models socioeconòmics i per tant la cultura i la manera com els catalans ens relacionem i convivim amb el nostre entorn per
aconseguir que el nostre país sigui un exemple a l’hora de contribuir als grans reptes globals per garantir la sostenibilitat.
Processos participatius que han estat enunciats de manera reiterada pels diversos governs de la Generalitat de diferents signes politics, … però amb la profunda decepció de no haver-ne aplicat cap que mereixi aquesta consideració. És un clam de totes les entitats ecologistes i ambientals catalanes que el sistema polític ha entrat en un període de pèrdua de qualitat democràtica que no tolera en els fets cap mena de co-decisió o forma activa de participació on les aportacions de les entitats ecologistes puguin ser tingudes en compte.

3.- La reunió va permetre arribar a l’acord amb el Conseller Rull de la creació, en un període breu de temps, d’un Fòrum ambiental català, que pugui esdevenir una eina molt de debat i d’impuls de la política ambiental del govern; Fòrum que inclourà el Govern i les entitats ambientals amb capacitat reconeguda.
Com a resposta a la demanda de processos participatius reals el Conseller Rull va demanar a EdC col·laboració en la iniciativa del DTS de fer una valoració durant aquest 2016 del que ha representat els 25 anys del Departament de Medi Ambient.

4.- El Conseller va reconèixer que és conscient de la pèrdua general de confiança i de critica constant a la paràlisi i fins i tot la regressió ambiental dels successius governs, on les entitats ecologistes han hagut de defensar les nombroses agressions ambientals que ha patit el territori.

Ecologistes de Catalunya va presentar múltiples exemples arreu del país on cal donar reenfocar les polítiques, com poden ser-ho entre molts d’altres:

  • La defensa dels parcs naturals davant del risc de desmantellament i el seu intent de mercantilitzar-los, començant pel parc natural dels Ports
  • La recuperació d’espais naturals, icones de la nostra biodiversitat, com la timoneda d’Alfés, on la Generalitat ha permès que la principal activitat degradadora de l’espai, una activitat aeronàutica privada, es mantingués, fins que una sentencia judicial a anul·lat la seva activitat.
  • La construcció de complexes dins del parc natural del Cap de Creus, com el projecte del Bulli, on lamentablement també el Govern ha estat donant suport a generar excepcionalitats injustificables amb les lleis de protecció dels espais naturals.
  • – La mateixa exigència que els runams salins del Bages fossin restaurats per evitar l’increment notable de la salinització de la conca del Llobregat també s’ha hagut de començar a resoldre per mitjà de sentències judicials, mentre, increïblement, ha trobat la complicitat dels Governs de la Generalitat.
  • – I això es continua repetint en termes tant greus com l’abocador de Vacamorta a Cruïlles, declarat il·legal per fins a sis sentències judicials encara no complertes per la Generalitat que ha ocasionat un problema social de costosa solució; problemes que es poden repetir en diversos indrets del país com Cerdanyola, Flix, …
  • – El descontrol de la indústria d’engreix del porcí i la gravíssima contaminació per nitrats en diverses comarques catalanes (Segrià; Osona; Alt Empordà; …) amb la incapacitat crònica del Govern per aportar solucions i posar-hi límits.
  • – La minimització de les dades de la creixent pèrdua de qualitat de l’aire en diverses zones del país i la incapacitat per donar respostes als requeriments de la EU (Àrea metropolitana de Barcelona; Vallès; zona petroquímica Tarragona; Baix Llobregat).
  • – El suport i promoció de la crema de residus que haurien de ser recuperats en cimenteres (Montcada i Reixac; ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà) Per no recordar projectes i activitats especulatius i denigrants que preveien la construcció de complexes lúdics afectant de ple els espais naturals del delta de Llobregat i el seu Parc Agrari i que van comptar amb el govern novament a favor.
  • – …

Una reflexió final de la trobada va posar de relleu que el dret a un Medi Ambient preservat i sense contaminació és un dret consagrat en la normativa catalana, Europea i internacional que s’ha de complir per tot tipus de projecte i activitat i per això confiem que el procés constituent català reforçarà els fonaments jurídics ambientals.

Si al contrari es manté una situació on el dret del medi ambient no esta present en totes les decisions i en condicions d’igualtat, cap país podrà avançar cap a un desenvolupament sostenible.

Aquesta també és una raó, entre d’altres, per a què el nostre Govern de la Generalitat es doti,el més aviat d’un Departament de Medi Ambient.

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.