Entrades

MANIFEST DE LES ENTITATS SOCIOAMBIENTALS
PER UNA TRANSICIÓ ECOSOCIAL JUSTA

Les entitats socioambientals observem:

La situació d’emergència ecològica, climàtica i social que estem vivint, aguditzada per la crisi sanitària de la Covid-19, no fa necessària sinó urgent la transició ecosocial cap a un nou model socioeconòmic i territorial sostenible.

El paradigma de creixement il·limitat del sistema socio-econòmic actual no només és insostenible sinó que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut de la natura i de les persones. La degradació dels hàbitats naturals i la destrucció de la biodiversitat, la deslocalització productiva, l’eixamplament de les desigualtats i l’augment de la pobresa requereix passar dels compromisos buits a accions que donin una resposta efectiva a les necessitats territorials.
Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental tot i la insistència per part del tercer sector de la necessitat de construir un nou model just i sostenible, al servei de la ciutadania i la natura, que pugui fer front als desafiaments globals d’emergència climàtica i de pèrdua de la biodiversitat.
La crisi sanitària causada per la Covid-19 ha posat de manifest la insostenibilitat del model dominant i la gravetat de la crisi ecològica, si bé també ha estat utilitzada com a excusa per desregular polítiques ambientals i de conservació de la natura urgents, en nom de la reactivació econòmica. Tot i que l’onada de mobilitzacions climàtiques
arreu del planeta ha aconseguit que la crisi climàtica ocupi el centre del debat polític i mediàtic, també estem veient com empreses contaminants ho estan aprofitant per apropiar-se del discurs ecologista. Cal abandonar la idea enganyosa que el creixement econòmic és compatible amb la conservació de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el manteniment d’una vida digna.
Per tots aquests motius, i per augmentar la resiliència en contextos d’inestabilitat socioeconòmica i ambiental, cal que els responsables polítics adoptin una visió transversal i a llarg termini al tractar qüestions ambientals i climàtiques. Debats crònicament oberts entorn a la desaparició necessària de les empreses fòssils, la meta d’1,5ºC, aspectes de finançament pels impactes catastròfics del canvi climàtic o
el Fons Verd pel Clima tampoc s’han resolt en el marc de la COP26, que demostra una vegada més la incapacitat de la comunitat internacional per prendre mesures sòlides i coherents amb les indicacions científiques per fer front a l’emergència climàtica i ecològica.
Catalunya té una oportunitat històrica de liderar una transició ecosocial cap a nous models justos amb les persones i el medi. Ara més que mai, la lluita per la justícia social i climàtica han de convergir, i per fer-ho, l’aliança entre entitats socials i ambientals és imprescindible.

Les entitats socioambientals apostem per una estratègia unitària:
Conscients de la manca de processos d’incidència conjunts del sector socioambiental a Catalunya, hem cregut necessari i urgent promoure un espai de trobada i debat per fer créixer i consolidar les bases per coordinar-nos de manera efectiva, així com generar lluites comparties i estratègies comunes.
Ecologistes de Catalunya (EdC), la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Ecologistes en Acció (EeA) són les organitzacions impulsores del Congrés Socioambiental de Catalunya, del qual n’emana aquest manifest.
El mes de novembre de 2020, 113 organitzacions vinculades amb la defensa de la natura i el territori van participar en diferents grups de treball, amb l’objectiu d’elaborar un diagnosi, establir fites i debatre sobre accions estratègiques en els diferents àmbits temàtics del Congrés.
De les aportacions fetes durant el procés participatiu n’ha sortit un decàleg amb 20 accions estratègiques urgents i propostes polítiques prioritàries per a fer front als reptes socioambientals actuals.

Les entitats socioambientals demanem als partits polítics i al Govern de la Generalitat:
1 / CONSERVACIÓ I POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

  1. Aprovar una llei de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya que contempli:
    • Mecanismes de governança democràtica pel foment de polítiques de conservació de la natura transversals, promovent la col·laboració intersectorial.
    • Mecanismes per afavorir la biodiversitat des de la política fiscal: suprimir els subsidis perniciosos contra la biodiversitat i oferir incentius fiscals per a la inversió en millora i conservació de la biodiversitat.
    • Altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la coresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.
  2. Posar en marxa l’Agència de la Natura de Catalunya, amb les capacitats, estructura i recursos que li atribueix la Llei 7/2020 i vetllar per l’assoliment efectiu dels objectius establerts a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030.
    2 / MODEL SOCIOECONÒMIC
  3. Apostar clarament per l’Economia Social i Solidària, dotant-la dels recursos necessaris per transformar l’estructura productiva a mitjà termini.
  4. Dissenyar una fiscalitat ambiental progressiva per desincentivar un model econòmic basat en la sobreexplotació i destrucció dels recursos naturals, i que alhora incentivi les alternatives regeneradores i sostenibles d’una nova economia circular. Dotar als ens locals de major marge fiscal i recursos perquè puguin introduir criteris ambientals en la recaptació d’impostos i taxes municipals i avançar cap una fiscalitat verda local. Per ex: canviar l’afectació dels ingressos recaptats de la taxa turística i destinar-los a
    projectes de restauració i conservació de la natura.
  5. Dotar de mitjans a la fiscalia de medi ambient per tal que pugui perseguir d’ofici els delictes ambientals. Concedir el benefici de justícia gratuïta a totes aquelles entitats del tercer sector socioambiental i grups de defensa que compleixin els requisits establerts a l’article 23 de la Llei 27/2006, tal i com reconeix el TSJC en la interlocutòria núm. 283/2021, i estendre’l també en l’àmbit penal.
    3/ DECÀLEG D’ACCIONS ESTRATÈGIQUES 3 / GESTIÓ DELS RECURSOS NATURALS: HÍDRICS, FORESTALS, ENERGIES RENOVABLES
  6. Implementar una xarxa de reserves forestals destinades a lliure dinàmica natural, centrada en boscos madurs i d’alt valor natural (en aplicació de l’article 17.4 de la Llei de canvi climàtic) i remodelar la normativa (incloent el nou Pla General de Política Forestal) i l’administració forestal per a que integrin com a propis els objectius de conservació de la biodiversitat que ha de complir el país i contemplin la «no intervenció» com una forma de gestió vàlida.
  7. Adoptar una gestió forestal i hídrica resilient i adaptada al canvi climàtic, orientada a millorar la connectivitat ecològica, l’estat de conservació dels hàbitats i la funcionalitat dels processos ecosistèmics.
  8. Promoure la reducció de la demanda energètica i potenciar l’aprofitament de les energies renovables de manera democràtica, descentralitzada i compatible amb la restauració i conservació d’hàbitats i espècies protegides, vetllant per la sobirania energètica.
    4 / RESIDUS I EMISSIONS
  9. Totes les accions equitatives que permetin prevenir, reduir, minimitzar o eliminar la generació de tota mena de residus, prioritzant els més perillosos i tòxics, així com les emissions contaminants de GEH (prioritzar l’aplicació urgent dels tres impostos que estableix la llei 16/2017).
    5 / MODEL ALIMENTARI: AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA
  10. Fomentar la sobirania alimentària amb models agroecològics: protegint i dinamitzant els espais periurbans amb suport, col·laboració i participació ciutadana; posant a disposició terres agrícoles públiques i de qualitat on s’hi prioritzi el desenvolupament d’activitats agrícoles amb majors beneficis ambiental i social, encarades a satisfer necessitats territorials i a garantir el relleu generacional; incentivant fiscalment els models de consum de productes de proximitat i ecològics; regulant el preu del sòl agrícola; impulsant mesures de suport a la dinamització de parcel·les abandonades i de baix potencial agronòmic, etc.
  11. En el marc de la nova PAC, dissenyar les intervencions regionals d’una manera coherent i ambiciosa pel que fa a la transició agroecològica, descartant les mesures amb impacte ambiental incert i prioritzant les mesures agroambientals, eco-esquemes i d’altres mecanismes orientats a la millora i conservació de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic.
  12. Internalitzar els costos ambientals negatius dels processos de producció i distribució d’aliments, gravant fiscalment els productes insans, derivats de models intensius i els que impliquin un elevat ús d’insums, així com el sobreempaquetament, el malbaratament d’aliments, les llargues cadenes comercials, etc.
    6 / URBANISME I MOBILITAT
  13. Revisar els principis de l’ordenació territorial per tal que sigui transversal i prioritzi la sostenibilitat i resiliència ecològica i ambiental, de la qual depèn la sostenibilitat social i econòmica.
  14. Impulsar plans directors urbanístics per revisar a la baixa els sòls urbans o urbanitzables no sostenibles (sobretot els que es troben en entorns naturals, com s’ha fet a l’Alt Pirineu) considerant els impactes acumulatius a la salut i el medi ambient, per promoure desclassificacions, reduir l’espai de mobilitat motoritzada privada, i guanyar espais per horts urbans, parcs i espais verds, alhora que es fomenten els desplaçaments amb transport públic, a peu o bicicleta. Prioritzar la mobilitat activa en la planificació urbana.
  15. Promoure habitatges socials dignes, suficients i saludables per a tothom qui ho necessiti, prioritzant la mobilització cap al lloguer social dels habitatges buits en mans de grans propietaris, la rehabilitació d’habitatges existents en nuclis urbans decrèpits i pobles i veïnats abandonats per destinar-los a primera residència, el reequilibri territorial de la població, recuperant els sistemes de governança comunals on sigui possible.

7 / SALUT I NATURA

  1. Augmentar i millorar els espais i infraestructures verda i blava urbana i periurbana, promovent i facilitant la implicació ciutadana en la seva planificació, gestió i gaudi a l’hora que afavorint l’accés equitatiu a la natura.
  2. Desplegar la prescripció (social) de natura, a escala individual i comunitària.

8 / RECONEIXEMENT I IMPULS DE LES ORGANITZACIONS SOCIOAMBIENTALS

  1. Millorar els sistemes de subvencions i suport al desenvolupament de projectes de restauració i conservació de la natura i projectes d’educació ambiental.
  2. Establir espais d’intercanvi i contactes permanents entre les entitats del tercer sector socioambiental que portin a construir capacitat conjuntament i compartir estratègies que permetin millorar els nivells d’influència en la societat.
  3. Totes aquestes demandes inclouen de manera transversal l’impuls de l’educació ambiental com eina transformadora per assolir la transició socioecològica de manera justa. I per tant, evidencien la necessitat que des de Catalunya es promoguin polítiques de cogestió entre les entitats socioambientals i el govern en els programes d’educació ambiental per tal que aquests siguin més eficients i adaptats territorialment. Així doncs cal:
    a. Potenciar i millorar programes d’educació ambiental ja existents, com el programa Escoles Verdes, com a eina imprescindible per educar les generacions futures en la importància d’afrontar els reptes socioambientals de manera justa i equitativa.
    b. Desplegar i dotar de recursos les estratègies d’educació ambiental dels espais naturals protegits al ser zones on es pot arribar a molta població i, alhora, ser laboratoris per programes educatius que afrontin el repte de la transformació socioambiental.

Limnos segueix participant en la 5a edició dels camps de treball “Estany Natura”

  • El camp de treball “Estany Natura” s’ha inclòs per cinquè any consecutiu a l’oferta de camps de treball que ofereix la Direcció General de Joventut de la Generalitat, dirigits a joves d’arreu del territori català.
  • Com cada any, els campaments han estat organitzats per Coordinadora de lleure del Pla de l’Estany, amb un equip de sis monitors. Limnos, amb un equip de dos biòlegs, s’ha encarregat de la part tècnica i de coneixment del medi, amb la col·laboració també del Consorci de l’Estany.

Durant les dues setmanes entre el 3 i el 17 de juiol d’enguany, 24 noies i nois d’arreu de Catalunya han pogut tenir un contacte directe amb la natura a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Han realitzat diverses activitats relacionades amb la neteja i restauració d’alguns espais naturals de l’entorn de l’Estany de Banyoles, a més de censos i tasques enfocades al coneixement i la conservació de fauna.

Dins de les 30 hores destinades al treball, la feina que han fet els joves es pot separar en dos blocs. El primer, d’obres de restauració del medi i l’entorn: neteja de deixalles d’un tram del riu Terri, aixemplament i millora de l’entrada i el camí a la punta Cuaranya (veure imatge de portada), i participació en l’ampliació de la tanca de l’observatori de la llacuna de Margarit (Can Morgat). D’altra banda, el segon bloc és de seguiment de fauna. Es van estudiar i retirar del medi crancs de riu americans, i es va serguir amb el cens oficial d’oreneta cuablanca per la ciutat de Banyoles i un exitós cens visual de llúdriga amb 3 exemplars observats. A part de la feina tècnica, es van realitzar algunes activitats de caire naturalista lúdiques i didàctiques com l’anellament, una nit d’observació d’amfibis i ratpenats, i un taller de reciclatge.

Ecologistes de Catalunya reclama la Conselleria de Medi Ambient durant l’entrega de premis de Medi Ambient de 2018

La tarda del 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), han fet un acció reivindicativa durant l’acte d’entrega dels premis Medi Ambient 2018 que atorga la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.

Els ecologistes han desplegat una pancarta durant l’acte en la que es podia llegir: (RESTITUIR LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, UNA PRIORITAT PER LA REPÙBLICA)

Posteriorment, s’ha lliurat al president Torra una carta amb el manifest que al mes de febrer d’enguany es va trametre a totes les forces polítiques, on es demana la restitució del Departament i Conselleria de Medi Ambient forts, amb competències i recursos. Aquest manifest impulsat per la Federació Ecologistes de Catalunya compta amb la signatura de la practica totalitat d’entitats ecologistes, ambientals i de defensa del territori d’arreu de Catalunya.

Podeu accedir al manifest: Manifest Reclamem un Departament de Medi Ambient febrer 2018.compressed

Alhora, el document lliurat demana una trobada amb el President de la Generalitat, a la qual es proposa l’assistència de les conselleres de Presidència i d’Agricultura, així com del conseller de Territori i Sostenibilitat que integren les competències més directament implicades amb les polítiques ambientals que, malgrat la seva inherent transversalitat, voldríem veure impulsades per un Departament de Medi Ambient, tal i com succeeix amb els països europeus de referència.

Barcelona, 5 de Juny de 2018, dia mundial del medi ambient
IMG-20180605-WA0065

IMG-20180605-WA0029IMG-20180605-WA0063

Els pressupostos de la Generalitat del 2017 són insuficients respecte el Medi Ambient i consoliden les retallades aplicades per governs anteriors.

Des de l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (o3sac) mirem amb preocupació uns pressupostos que no tenen en compte la preservació del Medi Ambient ni la mitigació i adaptació contra el canvi climàtic.

L’any 2012, en el marc de la conferència de Rio+20 pel desenvolupament sostenible, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va resoldre que: “L’eradicació de la pobresa és el major problema que afronta el món a l’actualitat i una condició indispensable del desenvolupament sostenible. Referent a això, estem obstinats a alliberar amb urgència la humanitat de la pobresa i la fam. Per tant, reconeixem que cal incorporar encara més el desenvolupament sostenible en tots els nivells, integrant els seus aspectes econòmics, socials i ambientals i reconeixent els vincles que existeixen entre ells, per tal d’aconseguir el desenvolupament sostenible en totes les seves dimensions”. Alhora prenen aquest supòsit també el 2015 es van arribar a uns acords a Paris en la trobada pel Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquests acords es basen en uns principis clars: mantenir la temperatura per sota els 2º als nivells preindustrials, augmentar la capacitat d’adaptació i fer que el desenvolupament sigui amistós amb el clima.

A partir d’aquests marcs de referència s’entén que la lluita contra la pobresa i les desigualtats només pot arribar promovent polítiques de sostenibilitat, i aquestes s’han de veure reflectides en els pressupostos de tots els organismes.

Polítiques encarades urgentment a promoure energies renovables per una transició energètica socialment justa, una mobilitat sostenible que millori la qualitat de l’aire, una bona conservació del medi natural, un canvi cap a l’agricultura i ramaderia ecològica, millorar la qualitat de l’aigua i el cabal dels nostres rius,… Sense l’impuls ferm d’aquestes polítiques no es pot pensar en la lluita per la justícia social. Tot va lligat i res no es pot deslligar. És per això que des de les entitats del tercer sector ambiental de Catalunya mirem amb preocupació que els pressupostos no incorporin aquest principi de justícia ecològica i social. Ans tot el contrari, ja que mantenen les retallades en medi ambient, i no exploren cap tipus de fiscalitat ambiental innovadora, com per exemple, l’ampliació de la taxa turística cap a una d’ecoturística.

Si analitzem els pressupostos del 2017 comparant-los amb els de l’any 2010, podem observar que la retallada és de més de la meitat (concretament d’un 60%) en referència als pressupostos dedicats a medi ambient i el cicle de l’aigua. Pensem que això no pot ser, i que cal fer un gir en aquests pressupostos insostenibles, i aquest canvi cal fer-lo de la mà de les entitats del tercer sector ambiental, i com a tal, totes les conselleries haurien de poder incorporar en els seus programes línies d’actuacions encarades cap a la sostenibilitat i per tant, tenir en compte les entitats del tercer sector ambiental que és on hi ha l’expertesa.

Per aquesta raó, demanem que els pressupostos incorporin, com a mínim, les mateixes quantitats per partides de medi ambient que el 2010, que les entitats del tercer sector ambiental tinguin un grau més alt de participació alhora de definir-los i que s’explori incrementar les partides pel medi ambient a partir de noves mesures de fiscalitat ambiental (ecotaxa, tram autonòmic d’hidrocarburs, bosses de plàstic i envasos, activitats amb fort impacte ambiental com els camps de golf, curses de muntanya, canvi d’usos del sòl en el cas d’urbanitzar-lo,…).

Des de l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya estem disposats a parlar-ne i traçar conjuntament una nova política pressupostària per tal que sigui possible un futur pel medi ambient en el nostre país.

Barcelona, 15 de desembre de 2016