Entrades

Anem cap a la sisena extinció massiva? Part II -l’articlel de l’ham del setembre-

Estem dirigint-nos en l’actualitat cap a una 6ª extinció massiva? Els científics porten anys alertant que les dades actuals sobre la biodiversitat dels ecosistemes terrestres i aquàtics són molt preocupants.
Segons l’últim informe de la WWF, s’ha perdut, a nivell mundial, el 68% de les espècies de vertebrats durant els darrers 50 anys. Pel que fa a invertebrats (insectes, etc…) alguns de nosaltres recordem quan, anys enrere, en els viatges per carretera, havíem de netejar sovint el parabrises del cotxe que quedava ple d’insectes morts. Molts recordem també que no fa gaires anys, als estius, vèiem una gran diversitat de papallones visitant les flors dels testos al balcó de casa, fins i tot dins la ciutat… el seu declivi imparable és un fet. La importància dels insectes és tremenda: les abelles i moltes altres espècies són pol·linitzadores; a més els invertebrats són bàsics en les xarxes tròfiques dels ecosistemes. Si no hi ha invertebrats… les xarxes col·lapsen.

Sabem que les causes d’aquestes davallada global de la biodiversitat són diverses: el canvi climàtic, la desforestació, la destrucció habitats, l’ús de pesticides, la sobrepesca… l’ésser humà n’és el responsable.
I sí, sens dubte, una extinció massiva, si s’arriba a produir, afectarà greument la nostra espècie, perquè per sobreviure, nosaltres, els humans, depenem de l’equilibri i la bona salut dels ecosistemes.

Anem cap a la sisena extinció massiva? Part 1- l’article de l’ham del agost 2022-

S’han pogut detectar 5 extincions massives al llarg de la història de la vida a la Terra, uns 3.800 milions d’anys. Precisament aquestes extincions han servit als geòlegs per marcar fronteres entre diferents períodes de la història geològica de la Terra, per exemple, l’última d’elles, que va ocórrer fa 66 milions d’anys i que va acabar amb la desaparició dels dinosaures, marca el final del període Cretaci i el principi del Terciari. En aquell moment no només es van extingir els dinosaures sinó que també va desaparèixer més del 75% del total de la biodiversitat existent.

Les causes d’aquestes extincions han estat diverses; en el cas de la ja comentada del Cretaci/Terciari va ser causada per la col•lisió d’un asteroide i el posterior canvi climàtic que va provocar; en d’altres han estat episodis de vulcanisme massiu, canvis en el magnetisme terrestre, explosions de supernoves… De fet algunes d’aquestes causes encara no estan del tot clares i són objecte d’interessants debats científics.
Som a les portes de la sisena extinció massiva? Seria la primera vegada que una extinció d’aquest tipus és causada per una de les espècies que habiten el planeta: els éssers humans. A la 2ª part d’aquest article parlarem sobre la situació actual de la biodiversitat al nostre planeta i mirarem de donar resposta a aquesta pregunta.

La sisena gran extinció d’espècies està en marxa- Article de l’ham del setembre 2015

És molt probable que, quan parlem d’extincions, el primer que ens vingui al cap sigui l’extinció dels dinosaures, fa 65 milions d’anys. Aquest fet ha estat molt estudiat i ha provocat diferents controvèrsies entre científics, però abans d’aquesta extinció massiva n’hi havia hagut quatre més. Totes cinc van ser degudes a diferents fenòmens naturals. Actualment, a conseqüència de l’activitat de l’espècie humana, estan desapareixent de manera accelerada altres espècies i ens estem endinsant a la sisena gran extinció. Diferents grups de recerca han pogut comprovar, a partir de l’estudi de fòssils de vertebrats, que des de l’any 1500 s’han extingit més de 600 espècies de vertebrats. En els últims segles, la ràtio d’extinció és 100 vegades major que la taxa natural. Per fer-nos una idea, si prevalgués l’extinció per causes naturals, des de l’any 1900 haurien desaparegut 9 espècies de vertebrats. La realitat: s’han extingit 477 espècies. En altres paraules, sense els humans caldrien 10.000 anys perquè desapareguessin les espècies extingides en 100 anys… A més, des dels inicis del S.XX aquest procés s’ha anat accelerant, i la velocitat a la que desapareixen les espècies sembla que va en augment. Un exemple clar són els amfibis: entre l’any 1500 i 1980 s’havia registrat la desaparició de 34 espècies d’amfibis, i des de l’any 1980 se n’han extingit 100 més. Tot això són exemples de les extincions d’espècies que l’ésser humà ha pogut registrar, de ben segur que n’hi ha moltes més… Així com també hi ha moltes espècies que es troben al límit de l’extinció i que les seves poblacions actuals són quasi nul·les.
És probable que molta gent es pregunti quins són els motius que permeten atribuir “la sisena gran extinció” als humans. Els investigadors que han dut a terme els estudis sobre extincions ho tenen clar: la destrucció de l’hàbitat, la sobreexplotació d’espècies, la contaminació i el canvi climàtic. En definitiva, quatre factors clau en els quals l’espècie humana hi té un paper protagonista. Si continuem permetent aquest ritme accelerat d’extincions veurem com la gran pèrdua de biodiversitat afectarà notablement als diferents ecosistemes i, de retruc, al benestar de les persones. De les anteriors extincions massives hem comprovat que la vida necessita centenars i milions d’anys per a tornar-se a diversificar. Al ritme que anem actualment de “col·laborar” en la desaparició d’espècies, en tan sols tres generacions els humans ens veurem privats de molts dels beneficis que ens aporta la biodiversitat. Per tant, si volem evitar una veritable sisena extinció massiva calen esforços intensos a partir d’ara, per tal de conservar totes les espècies amenaçades i alleujar les pressions sobre les seves poblacions. Encara hi som a temps d’evitar ser els protagonistes de la sisena gran extinció, però ho hem de fer ja si volem continuar coneixent “la vida” com la coneixem fins ara…