Entrades

dav

Una sola llúdriga observada durant el cens del 2021

  • Vam poder observar una sola llúdriga al Fluvià, però cap a l’Estany de Banyoles.
  • La catorzena edició del cens ha tingut una bona participació de 31 voluntàries.

El catorzè cens visual de llúdriga de Limnos, celebrat el cap de setmana del 18 i 19 de juny va permetre observar una llúdriga al Fluvià, tant en la sessió de vespre com a la matinada, prop de les Anglades. També se’n van detectar rastres frescos de la mateixa nit de cens en un altre punt del Fluvià prop de la Resclosa de Serinyà. Aquest any però, no vam detectar cap llúdriga ni a l’Estany de Banyoles ni a les llacunes adjacents.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany, les llacunes del voltant i el Fluvià. Vam poder trobar rastres només en dos punts de mostreig a l’Estany (amb 11 punts d’observació), i tres positius més dels 4 punts que teníem al Fluvià, on queda clar que la llúdriga és molt més present que a l’Estany. És un valor de rastres relativament baix a l’Estany, tot i que una voluntària va trobar dos punts més amb rastres que no havien estat censats.

Durant el matí es va poder observar també un coipú a les llacunes de Can Morgat, una espècie invasora que ja està ben establerta al Fluvià, segons un projecte de fototrampeig que s’ha realitzat el 2021, i ho està fent a l’Estany de Banyoles. També es va poder observar altra fauna interessant, tot i que menys que altres anys: un enganyapastors, bastants agrons rojos al Fluvià i possiblement un altre a l’Estany, i almenys un martinet de nit a l’Estany i un altre al Fluvià.

Podem celebrar que la participació va ser alta, amb 15 punts mostrejats i 31 persones voluntaries, entre el torn de vespre i matinada. I tot i que sempre tenim gent nova al cens, cada any es formalitza més un grup de voluntaries i voluntaris més veterans que cobreixen bona part dels punts d’observació. Amb tants observadors, el valor i robustesa d’aquest cens augmenta, donant més fiabilitat en l’estimació de llúdrigues que es movien per l’Estany i el Fluvià durant la nit del cens.

Lamentem dir que més d’un 70% dels punts d’observació van tenir molèsties humanes durant la sessió del vespre (incloent la totalitat de punts de l’Estany), mentre que a la sessió del matí va baixar a un 40%. Moltes d’aquestes molèsties són degudes a gent passant pels punts sovint, o a la música que se sent dels Banys Vells, o a l’entrenament de Rem que va començar a l’Estany a quarts de set del matí de dissabte. Però el que ens segueix alarmant més són el més d’una quarta part dels punts al vespre que van reportar moltes molèsties o incivisme, normalment punts ocupats per joves que criden i posen música forta tot i haver informat que estem fent un cens. Per sort, aquestes conductes no es van reportar al matí. Tot i això, aquests comportaments no ajuden gens a mantenir la llúdriga a l’Estany, on no s’ha vist durant la sessió de vespre des de 2016.

Les observacions segueixen indicant que al Fluvià és on hi ha més activitat de la llúdriga, i sabem que també de coipú, tot i que enguany només se n’ha detectat un a l’Estany. Seguim trobant alguns rastres de llúdriga a l’Estany, tot i que els últims anys ens costa més veure-la.  Seguirem pendents de com la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, així com l’incivisme d’uns pocs, afecten a l’estabilitat de la llúdriga a Banyoles, ja que és molt evident que prefereix la tranquilitat i l’entorn del Fluvià.

Limnos agraeix l’interès i l’esforç de les persones voluntàries, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats pe estudiar i preservar el nostre patrimoni natural.

IMG-20210619-WA0007

Caca de llúdriga amb restes de cranc fresca, trobada al Fluvià

 

IMG-20210619-WA0005

Deixalles trobades al mirador de Cuaranya a l’Estany

 

Jaume Planas  Tortuga d'estany Banyoles

Nou alliberament de tortugues d’estany a l’Estany de Banyoles

  • El Consorci de l’Estany promou l’alliberament de 8 tortugues d’estany al Paratge de les Cigonyes de Banyoles
  • Des del 2010 s’han introduït 166 exemplars de l’espècie a l’Estany i el seu entorn
  • Limnos amb el seu voluntariat i els Amics de les tortugues d’estany participen alliberant 3 d’aquestes tortugues organitzant una activitat divulgativa el cap de setmana .

Una trentena de persones van participar el dissabte 29 de maig de 2021

en l’alliberament de 3 tortugues d’estany a la llacuna de les cigonyes als aiguamolls de la Puda. L’acte va ser organitzat per Limnos en el marc de col·laboració amb el Consorci de l’Estany  i com a continuïtat dels projectes educatius relacionats amb la tortuga d’estany que s’han realitzat  els últims anys. Els assistents, majoritàriament famílies amb nens, gent jove i alguns socis de Limnos van participar d’una visita guiada on van descobrir els secrets de la tortuga d’estany, van veure com son, on viuen i van alliberar tres exemplars criats en semicaptivitat. L’activitat es va complementar amb l’observació del niu de cigonyes amb dos pollets a la llacuna de Casa Nostra i una passejada per les Estunes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d'estany Banyoles

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d’estany Banyoles

El divendres 28, el dia abans, l’Escola Casa Nostra va participar amb un alliberament també de 5 tortugues en aquest mateix espai, i amb la participació de tècnics del Consorci, membres dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres i el Centre de Reproducció de Tortugues de l’ALbera. L’acció forma part de la iniciativa del Consorci de l’Estany en la recuperació de les poblacions de tortugues aquàtiques autòctones a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles i sempre comptant amb la participació del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera.

 

Les 8 tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, on es reprodueixen aquests exemplars en semicaptivitat des l’any 1996. Aquests exemplars van néixer el setembre de 2018 i tenen més de dos anys de vida.

Tortuga d’estany

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie de tortuga aquàtica autòctona que havia desaparegut de l’Estany de Banyoles. Amb aquests exemplars, provinents del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, s’assoleix la xifra de 166 exemplars introduïts a l’Estany i el seu entorn natural des del 2010, quan va començar l’alliberament, en el marc d’un projecte LIFE Projecte Estany del Consorci de l’Estany. Entre el 2010 i el 2014 van introduir-se els primers 130 exemplars entre les llacunes de Can Morgat, la llacuna dels Amaradors i la llacuna de Casa Nostra, i entre el 2015 i el 2020, 28 més.

L’espai presenta unes condicions excepcionals per a les tortugues d’estany, que han mostrat una molt bona adaptació al medi i es deixen veure per la zona i desplaçant-se entre punts al voltant de l’Estany, i que es reprodueixen de forma natural a l’Estany almenys des de 2018, quan se’n va detectar un nounat. La consolidació de l’espècie també s’aprecia amb les dades de les captures realitzades pel Consorci al llarg del 2019: de 104 tortugues agafades, 76 són Emys orbicularis, que van ser mesurades, pesades, marcades –si encara no ho estaven– i alliberades posteriorment al mateix indret on van ser capturades. El seguiment de l’any 2020 es va veure afectat per la pandèmia de la COVID i es disposa de poques dades.

El tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó, ha explicat que “des del Centre s’han alliberat unes 700 tortugues en els darrers anys, de les quals 166 s’han alliberat a l’entorn de l’Estany de Banyoles”.

La tortuga d’estany és una espècie de fauna aquàtica greument amenaçada i que està inclosa dins de programes de conservació i recuperació a nivell europeu. La seva reintroducció, es va incloure en les actuacions de millora dels seus hàbitats i el repoblament d’aquestes dins dels dos últims projectes LIFE Natura que es van executar a l’Estany (2010- 2013 i 2014-2017).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d'estany Banyoles

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d’estany Banyoles

Turó-europeu-Mustela-putorius-scaled-2803370018

Limnos reprèn la xerrada sobre el turó el divendres 7 de maig

-> CLICA AQUÍ PER VEURE LA XERRADA ONLINE 

Recuperem la xerrada del TUROCAT, un projecte de recuperació del turó europeu (Mustela putorius) a Catalunya, que estava prevista l’any passat (7 de novembre) i es va haver d’anul·lar per la COVID.
L’exponent serà en Salvador Salvador, director tècnic del projecte i soci de Limnos.

Us animeu a repassar els detalls de la xerrada aquí presents i a veure un vídeo del projecte per fer un primer tastet. Si us agrada, us esperem el dia 7 de maig al Museu Darder, a les 7 de la tarda. Recordeu que cal inscripció prèvia, i que les places s’acabaran aviat. A més a més, hi haurà opció de veure-la online (afegirem més detalls a la notícia properament).

*Fotografia de portada propietat del Zoo de Barcelona.

Vídeo documental – “Els últims turons”
https://www.youtube.com/watch?v=VYDP6GBH9is

EL PROJECTE TURÓEl turó (putorius), un dels carnívors més desconeguts i amenaçats de la fauna ibèrica. A càrrec de Salvador Salvador (Director Tècnic del programa TUROCAT de recuperació del turó europeu a Catalunya).

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder

Sinopsi: El turó és una de les espècies més amenaçades i desconegudes de Catalunya tot i tractar-se d’un mamífer carnívor, un dels grups faunístics que més atenció acostumen a rebre. S’estima que durant els darrers 40 anys ha desaparegut del 80% de la seva antiga àrea de distribució, circumstància que justifica que en el nou Catàleg de Fauna Amenaçada es classifiqui com a espècie “en perill”, la màxima categoria atorgada. Després d’anys d’estudi per a esbrinar quins factors han provocat el seu declivi, s’ha començat a actuar per revertir la situació a través del programa TUROCAT, desenvolupat principalment a les comarques de l’Empordà i Ripollès, on l’espècie manté els darrers nuclis supervivents.

Més informació i reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467

Organitza: Limnos, Museu Darder

Col·labora: Projecte TuroCat.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

ACTIVITAT GRATUÏTA. PLACES LIMITADES. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA

turocat

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (4) (1024x768)

L’Educació ambiental a l’escola – l’article de l’ham de l’abril 2021 –

Fa temps, en aquest mateix espai divulgatiu, vàrem parlar sobre educació ambiental. Dèiem que hom, sol confondre educació ambiental amb descoberta de l’entorn. Si bé portar infants i joves a la natura per a que la coneguin i aprenguin a estimar-la, no deixa de ser educació ambiental, però en aquell article concloíem que es pot, i s’ha de fer, educació ambiental a empreses, institucions i a tota la societat en general, amb l’objectiu d’arribar a la plena sostenibilitat.

En aquesta ocasió, però, volem parlar de l’educació ambiental que es dóna als instituts de secundària catalans.

Abans d’anar a l’institut, l’alumnat català passa per l’educació primària. En aquest cas l’educació competencial juga un paper principal, és dir, s’aparten els continguts per ensenyar capacitats i habilitats que es creuen essencials per ser bons ciutadans. Així doncs, l’educació ambiental que rebran els infants que cursen educació primària dependrà de la llibertat de càtedra de la persona docent. Això si, sempre que faci assolir unes competències concretes i marcades per currículum.

Un cop a l’institut, l’educació competencial continua tenint un paper principal, però els continguts, que no són l’objectiu sinó el mitjà per aconseguir assolir les competències, estan molt més reglats. Al llarg de l’educació secundària obligatòria (ESO) hi ha varies assignatures que donen continguts per fer assolir competències sobre educació ambiental, és el cas, lògicament, de biologia, però també de tecnologia, on es tracten continguts sobre energies renovables; geografia, on es parla d’economia sostenible; cultura i valors, entre altres. Però la part de l’educació ambiental que parlàvem abans, la de descoberta de l’entorn natural, és responsabilitat de l’assignatura de biologia.
Ara bé, si ens fixem en els continguts d’aquesta assignatura, al llarg dels quatre anys d’ESO, passa el següent. A primer, es tracten els éssers vius, aquí l’alumnat coneixerà la flora i la fauna més comuna que l’envolta, però això serà a final de curs i si dóna temps, després de fer tots els altres grups d’éssers vius. A segon, res, pel que fa a ciències només es fa física i química. A tercer, és el torn de l’anatomia humana, i tot i que també hi ha lloc per entendre com funcionen els ecosistemes i com ens afecta la destrucció de la natura com a societat, es tracta novament a final de curs i no es sol fer per poder acabar tots òrgans i sistemes del cos humà. A quart, biologia és optativa, de manera que l’educació ambiental que aporta questa assignatura no arribarà a la totalitat de l’alumnat.

En conclusió, ens trobem que l’alumnat català, en tot l’ESO, tasta engrunes d’educació ambiental, o almenys engrunes sobre coneixement de la natura del seu entorn i la importància de conservar-la. Al dia de demà doncs, aquests bons ciutadans amb competències essencials, quina motivació tindran per reciclar, tot i saber-ho fer? O, quina motivació tindran per contractar una companyia elèctrica que promogui les energies renovables?
El currículum per fer educació ambiental a l’escola, hi és, però no està prou prioritzat. Tot i això, cada vegada més instituts i escoles es sumen a convertir-se en “escoles verdes”, una iniciativa que dóna directrius i ajudes a centres que volen ser més sostenibles en residus plàstics i gestió de l’aigua, entre altres temes.

 

dav

Sortida d’identificació i observació de papallones diürnes 21 Juny

  • Aqueni ambiental organitza una sortida per veure papallones el diumenge 21 de juny a les llacunes de Can Morgat.
  • Limnos i el CBMS donen suport a l’activitat.

Limnos col·labora amb Aqueni ambiental,  que ens ofereix una sortida per celebrar la 8a edició del ‘Dia de les papallones’. Si bé normalment aquetes jornades, que són una iniciativa del Museu de Granollers que gestiona els transectes del BMS, es celebren druant la primera quinzena de juny, la situació de confinament actual ha suggerit moure-la fins el cap de setmana del 20 i 21 de juny.

Si us interessa conèixer les papallones de l’entorn de l’Estany i fer una activitat naturalista a l’aire lliure després d’aquests mesos tan difícils, aprofiteu i inscriviu-vos a “info@aqueni.cat”, o pel telèfon que s’indica al cartell. Les places són limitades!

cartell sortida papallones

dav

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà finalitzen un procés participatiu que reivindica el valor dels Paisatges Salvats

  • Paisatges Salvats ha estat un procés de participació ciutadana que ha posat en valor tres casos dels més de 50 Paisatges Salvats de les comarques gironines.
  • En el procés, que ha estat finançat principalment pel Departament de Territori i Sostenibilitat, hi han participat més de 250 persones.

“Paisatges Salvats” és un projecte pioner a Catalunya que ha identificat el valors de tres paisatges preservats gràcies a la mobilització social. L’enfoc transversal del procés participatiu ha permès concretar quins beneficis extreuen directament o indirectament les persones de tres paisatges: Hortes de Santa Eugènia, Platja d’Espolla i Vilanera, a l’hora s’ha donat a conèixer la tasca realitzada per les diferents institucions, entitats i plataformes en la preservació d’aquests paisatges.

El projecte que va arrencar el passat 17 d’octubre amb el Seminari Paisatges salvats – Paisatges per salvar, a la Facultat de Lletres de la UdG, on es va abordar la defensa del territori a comarques gironines des de diferents perspectives.

Al llarg dels darrers sis mesos s’han dut a terme sis assemblees presencials dirigides a la societat civil, entitats, particulars i empreses. La mecànica de les assemblees ha estat sempre la mateixa: primer una introducció inicial sobre els serveis ecosistèmics i la defensa del territori, a càrrec d’especialistes de reconeguda trajectòria, i després un debat obert sobre els diferents valors dels paisatges salvats. A través d’aquestes assemblees s’han definit tres paisatges salvats objecte d’estudi i s’ha realitzat una valoració participativa dels seus serveis ecosistèmics.

Els tres espais seleccionats son representatius d’una gran varietat de serveis ecosistèmics entre els que es podrien destacar per la seva rellevància l’aprofitament de recursos alimentaris de qualitat, la conservació d’activitats humanes tradicionals, la capacitat d’oferir espais per al turisme i activitats d’oci i d’esport, amb impacte positiu sobre la salut de la població, la protecció dels aqüífers, la regulació del clima i la mitigació del canvi climàtic, la funció com a reservoris de biodiversitat, o la generació d’indrets amb identitat cultural singular.

En paral·lel a les assemblees s’han realitzat un seguit d’entrevistes i enquestes a persones de reconeguda experiència en la gestió del territori, gràcies a aquestes entrevistes s’ha aprofundit en la valoració tècnica de cada paisatge salvat.

Com a resultat s’han elaborat unes fitxes descriptives de cada paisatge salvat i una cartografia digital, que recull informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.), que poden ser consultades a la pàgina web www.paisatgessalvats.cat.

Paisatges_salvats-Espolla (1024x683)

Les sis assemblees han estat les següents:
• 20 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 22 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 23 DE FEBRER DE 2019 – 10.30
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
La Cate, Figueres

• 26 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 27 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 28 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
Centre Esportiu i Recreatiu, l’Escala

El projecte ha culminat amb una sortida de descoberta als tres paisatges salvats objecte d’estudi, en que diferents experts han exposat la importància de la conservació d’aquests paisatges així com els serveis ecosistèmics que proporcionen i la història de la seva defensa.

Baner Paisatges salvats

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà reivindiquen el valor dels Paisatges Salvats

● Paisatges Salvats és un procés de participació ciutadana que vol posar en valor els paisatges preservats gràcies a la mobilització social i els beneficis que se’n deriven.
● El procés, que tindrà una durada de sis mesos, s’estructura en sis trobades, s’inicia amb la creació d’un registre de Paisatges Salvats i de Paisatges Amenaçats, per posteriorment fer una anàlisi dels serveis ecosistèmics que ofereixen i un diagnòstic de l’estat administratiu i ambiental d’aquests paisatges.

Banyoles, 11 de febrer de 2019

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), l’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (Limnos) i Iaeden-Salvem l’Empordà, començaran el proper dimecres 20 de febrer el procés participatiu Paisatges Salvats. El procés que durarà fins el juliol, és una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als beneficis dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social.

L’objectiu del procés participatiu és debatre i definir conjuntament amb la ciutadania quin és el valor dels Paisatges Salvats, tenint en compte el seu grau de protecció actual, els usos i
activitats que s’hi realitzen i les principals amenaces que tenen. Durant el procés es realitzaran sis trobades, dues a la comarca de l’Alt Empordà, dues al Gironès i dues al Pla de l’Estany, per arribar així a una gran diversitat de persones i recollir la pluralitat d’opinions.

Com a resultat, s’elaboraran diferents fitxes descriptives dels Paisatges Salvats, que recolliran informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.).

Aquestes trobades volen incloure diferents col·lectius que sovint no s’acosten a les entitats ecologistes, com els petits agricultors o els guies turístics.
També s’organitzarà un “tour” de descoberta d’un paisatge salvat a cada comarca (amb itinerari i data encara per determinar). Aquesta activitat tindrà un caire lúdic i servirà per conèixer in situ els valors dels espais visitats, la història de la seva defensa i els serveis ecosistèmics que subministren.

Durant tot el temps que duri el procés la pàgina web paisatgessalvats.cat oferirà informació sobre els Paisatges Salvats, els resultats de les trobades i recollirà les aportacions de la
ciutadania, incloent la publicació de cartografia digital online.

Paisatges Salvats és un projecte de l’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Press-kit-Paisatges Salvats

NP_Proj Edu Amb FEmys_Limnos_1

L’educació ambiental: una eina més per a la conservació de les Zones Humides

• Fundació Emys i Limnos posen en marxa un projecte educatiu per transmetre la importància del voluntariat en la conservació de la natura.
• Es preveu crear un espai educatiu en format d’escola de naturalistes i potenciar el coneixement i recursos disponibles sobre la tortuga d’estany com una forma d’ajuda a la conservació de les zones humides.

5 de febrer de 2019.

Fundació Emys i Limnos posen en marxa un projecte educatiu per transmetre la importància del voluntariat en la conservació de la natura, on es preveu crear una escola de naturalistes i potenciar el coneixement i recursos disponibles sobre la tortuga d’estany.

El 3 de desembre de 2018 el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar la resolució definitiva per la concessió de subvencions del Tercer Sector Ambiental de Catalunya per el finançament de projectes d’educació i sensibilització ambiental en règim de col·laboració. Un dels projectes escollits i subvencionats ha estat el presentat per la Fundació Emys com a entitat promotora i Limnos com entitat sòcia.

El títol del projecte és “Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany a Catalunya” i té un abast territorial bastant notori. Principalment les accions es centraran en les zones humides on es coneix l’existència de tortuga d’estany en les zones d’actuació de les entitats implicades, és a dir, a la Plana de la Selva, els Estanys de Sils i les zones humides del Pla de l’Estany; i per una de les actuacions concretes a la zona de la sèquia major de Vila-Seca (Tarragona) i el Delta de l’Ebre.

Les diverses actuacions plantejades i que descriurem a continuació estan pensades per arribar a diferents tipologies de destinataris per tal de donar resposta a l’objectiu principal que ens plantegem i que es recull en el títol del projecte.

Fomentant una Escola de Naturalistes

La primera actuació i a la qual hi volem posar més dedicació, és en la creació d’un espai educatiu on la natura sigui la protagonista, amb especial èmfasi a les zones humides, per tal de generar un vincle entre els infants i joves amb la natura i amb les entitats d’educació ambiental més enllà de les activitats puntuals que es poden fer amb els centres educatius i les activitats que realitzem durant l’estiu, com per exemple, els casals ambientals i camps de treball. Aquesta acció porta per títol l’Escola de Naturalistes, amb la qual realitzarem: el projecte educatiu de l’escola; la programació d’un trimestre, amb 12 activitats per cada grup d’edat, infants (de 8 a 11 anys) i joves (de 12 a 16anys), les proves pilot en diferents centres educatius durant el tercer trimestre, i l’elaboració de materials de suport per l’escola i les activitats proposades.

El voluntariat com a eina de conservació

L’altre actuació és la realització de diferents accions de voluntariat amb l’objectiu d’implicar la ciutadania en el coneixement i conservació d’aquests hàbitats a partir de treball voluntari. Per una banda, per ampliar la base de voluntaris en el sector ambiental i a les nostres entitats. I per l’altra, per generar vincle amb la natura amb diferents perfils d’edat. En total hi ha programades de moment 11 accions, repartides entre diferents municipis, entre els mesos de març i juliol, en les quals s’hi farà des d’un cens de tortugues fins a refugis per l’herpetofauna, entre d’altres.

En darrer lloc, la altres dues actuacions estan més enfocades en donar continuïtat a la feina realitzada en els projectes anteriors tot: actualitzant la web de www.tortugadestany.org; actualització de l’Emysapp i implementació del joc interactiu en dos espais nous (Tarragona i Delta de l’Ebre); i finalment, ampliar els materials que acompanyen les activitats educatives i de voluntariat per fer-los més realistes on els participants es puguin fer-se una idea més exacte, per exemple, de la tortuga d’estany.

La feina que se’ns presenta al llarg dels propers mesos no és poca, però el compromís que tenim i la motivació per donar a conèixer i posar en valor el nostre entorn natural i l’educació ambiental és tal, que esperem que les puguem desenvolupar satisfactòriament assolint bons resultats, en primer lloc; aconseguint un major interès i implicació per part de la ciutadania, en segon lloc; creant noves sinèrgies i col·laboracions amb actors del territori,i en tercer lloc; principalment per el futur desenvolupament de l’Escola de Naturalistes.

NP_Proj Edu Amb_FEmys_Limnos

 

 

images

L’Educació ambiental – l’article del’ham del octubre 2018-

L’educació ambiental va experimentar un auge quan la degradació del medi ambient va convertir-se en un problema social, és a dir, quan va començar a afectar a la societat de manera directe. Tot i això, quan hom parla d’educació ambiental, pensem en activitats a l’exterior, sobre natura, més aviat lúdiques i dedicades a infants. Això, efectivament, no deixa de ser educació ambiental, però aquesta part que podríem titular, descoberta de l’entorn, és només un rang molt petit de tot el que l’educació ambiental ofereix.

L’objectiu principal i final de l’educació ambiental és la plena sostenibilitat de la societat humana. En altres paraules, poder gaudir de tots els serveis que ens ofereix el medi ambient (espai físic, recursos orgànics i minerals, serveis, etc) sense comprometre les generacions futures. El mitjà per aconseguir-ho doncs, és el canvi de les activitats quotidianes, tant individuals com col·lectives.
És per això que l’educació ambiental ha de ser una eina molt transversal que enquibeixi a tota la societat des de tots els àmbits. És a dir, s’ha d’utilitzar en governs, empreses, associacions, el sistema educatiu …. per a que s’impulsi un moviment participatiu.
El “Libro Blanco de la educación ambiental” explica com s’hauria de dur a terme, i proposa el següent ordre jeràrquic d’activitats: comunicar, formar, fer participar, i finalment investigar i avaluar. Cada una d’elles està pensada per un col·lectiu diferent de la societat, la primera, per exemple, s’adreça a la societat en general, mentre que la segona està pensada per empreses i associacions. Tot i això, totes dues volen aconseguir la tercera, fer participar, ja sigui als seus conciutadans o els seus treballadors. Per últim, investigar i avaluar serien tasques reservades a governs.

Individualment, en el nostre dia a dia també podem fer educació ambiental, impulsant petits canvis individuals a casa nostre, o fins i tot col·lectius, que ajudin a fer una societat més sostenible. De tota manera, cal tenir en compte que la millora porta implícit un canvi, que no sempre és vist amb bons ulls. Un exemple recent i molt evident, és el canvi de gestió de residus urbans a Porqueres, l’anomenat porta a porta que va tenir molts retractors en els seus inicis, però que ara comença a fer canviar opinions. Aquesta pràctica, és un cas molt clar d’educació ambiental a nivell col·lectiu que ha estat investigat i avaluat pel govern municipal, ja que porta el municipi a prop del cent per cent de residus reciclats.

Un altre exemple a nivell de país, és l’Agenda 21 un projecte que té com a objectiu modificar i millorar l’entorn i els hàbits dels ciutadans, des d’un punt de vista ambiental. En el sistema educatiu, les escoles impulsen projectes relacionats en problemàtiques ambientals per despertar consciències.

SuperRius

La importància dels jocs naturalistes didàctics-l’article de l’ham de l’abril 2018-

LA IMPOTÀNCIA DELS JOCS NATURALISTES DIDÀCTICS

Des dels inicis dels moviments del naturalisme i l’ecologisme s’ha hagut de treballar moltíssim per despertar la consciència ambiental de la gent, treballant contra un sistema totalment mancat d’aquests valors. En aquest context, el principal focus de l’educació ambiental són els més joves. Amb unes ments més obertes i receptives, els infants empatizen més ràpid amb el medi i tenen més facilitat per adoptar valors naturalistes. Una de les maneres més eficaces de fer educació ambiental, a part de les sortides a la natura, són els jocs. A tots els infants els agrada jugar, i els jocs poden arribar a ser molt didàctics, també per l’aprenentatge de valors.

Un cas molt destacat és el del joc d’ordinador Super Rius, que va sortir l’any 1998 com a col·laboració entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i el Club Super 3 de la Televisió de Catalunya (TV3). En aquest joc, l’objectiu principal era nejetar un riu sencer perquè la Lluenta, la llúdriga protagonista del joc i el personatge encarregat de donar consells mediambientals del Club Super 3, pugués tornar a viure-hi.

Per netejar el riu, els jugadors havien de complir diferents tasques. La primera, retirar totes les deixalles del medi, fins i tot les de sota l’aigua. Totes les escombraries recollides s’havien de reciclar deixant-les al contenidor corresponent. A més a més, també s’havien de posar depuradores a tots els abocaments d’aigua del riu, i tancar totes les aixetes mig obertes que malgastaven aigua. Un cop cada tram del riu estava net, la Lluenta apareixia a la pantalla per agraïr la tasca de l’usuari. Per si això no fos prou, el Super Rius presentava un quadern de flora i fauna actòctona dels nostres rius, que s’havia d’anar desbloquejant fent fotos de totes les espècies de l’entorn per tenir-les al quadern. Així doncs permetia explorar la gran diversitat d’organismes vius que habiten en diferents trams dels rius i en quines condicions necessiten viure.

Tots els que hem jugat a aquest joc estaríem d’acord en que no només vam aprendre un munt sobre la biodiversitat fluvial de casa nostra, sinó que clarament vam adoptar la idea que tots, fins i tot els més petits, podem contribuir activament en la conservació del medi ambient.
És una llàstima que aquest joc no estigui a l’abast dels nens i nenes d’avui. És per això que, en un context on la creixent tecnologia ofereix un munt de jocs i aplicacions, però també en l’àmbit de jocs de taula o familiars, s’hauria de procurar que hi seguís havent oferta de jocs didàctics naturalistes, com a eina molt important per seguir despertant la consciència ambiental dels joves mentre es diverteixen.