Entrades

MANIFEST DE LES ENTITATS SOCIOAMBIENTALS
PER UNA TRANSICIÓ ECOSOCIAL JUSTA

Les entitats socioambientals observem:

La situació d’emergència ecològica, climàtica i social que estem vivint, aguditzada per la crisi sanitària de la Covid-19, no fa necessària sinó urgent la transició ecosocial cap a un nou model socioeconòmic i territorial sostenible.

El paradigma de creixement il·limitat del sistema socio-econòmic actual no només és insostenible sinó que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut de la natura i de les persones. La degradació dels hàbitats naturals i la destrucció de la biodiversitat, la deslocalització productiva, l’eixamplament de les desigualtats i l’augment de la pobresa requereix passar dels compromisos buits a accions que donin una resposta efectiva a les necessitats territorials.
Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental tot i la insistència per part del tercer sector de la necessitat de construir un nou model just i sostenible, al servei de la ciutadania i la natura, que pugui fer front als desafiaments globals d’emergència climàtica i de pèrdua de la biodiversitat.
La crisi sanitària causada per la Covid-19 ha posat de manifest la insostenibilitat del model dominant i la gravetat de la crisi ecològica, si bé també ha estat utilitzada com a excusa per desregular polítiques ambientals i de conservació de la natura urgents, en nom de la reactivació econòmica. Tot i que l’onada de mobilitzacions climàtiques
arreu del planeta ha aconseguit que la crisi climàtica ocupi el centre del debat polític i mediàtic, també estem veient com empreses contaminants ho estan aprofitant per apropiar-se del discurs ecologista. Cal abandonar la idea enganyosa que el creixement econòmic és compatible amb la conservació de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el manteniment d’una vida digna.
Per tots aquests motius, i per augmentar la resiliència en contextos d’inestabilitat socioeconòmica i ambiental, cal que els responsables polítics adoptin una visió transversal i a llarg termini al tractar qüestions ambientals i climàtiques. Debats crònicament oberts entorn a la desaparició necessària de les empreses fòssils, la meta d’1,5ºC, aspectes de finançament pels impactes catastròfics del canvi climàtic o
el Fons Verd pel Clima tampoc s’han resolt en el marc de la COP26, que demostra una vegada més la incapacitat de la comunitat internacional per prendre mesures sòlides i coherents amb les indicacions científiques per fer front a l’emergència climàtica i ecològica.
Catalunya té una oportunitat històrica de liderar una transició ecosocial cap a nous models justos amb les persones i el medi. Ara més que mai, la lluita per la justícia social i climàtica han de convergir, i per fer-ho, l’aliança entre entitats socials i ambientals és imprescindible.

Les entitats socioambientals apostem per una estratègia unitària:
Conscients de la manca de processos d’incidència conjunts del sector socioambiental a Catalunya, hem cregut necessari i urgent promoure un espai de trobada i debat per fer créixer i consolidar les bases per coordinar-nos de manera efectiva, així com generar lluites comparties i estratègies comunes.
Ecologistes de Catalunya (EdC), la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Ecologistes en Acció (EeA) són les organitzacions impulsores del Congrés Socioambiental de Catalunya, del qual n’emana aquest manifest.
El mes de novembre de 2020, 113 organitzacions vinculades amb la defensa de la natura i el territori van participar en diferents grups de treball, amb l’objectiu d’elaborar un diagnosi, establir fites i debatre sobre accions estratègiques en els diferents àmbits temàtics del Congrés.
De les aportacions fetes durant el procés participatiu n’ha sortit un decàleg amb 20 accions estratègiques urgents i propostes polítiques prioritàries per a fer front als reptes socioambientals actuals.

Les entitats socioambientals demanem als partits polítics i al Govern de la Generalitat:
1 / CONSERVACIÓ I POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

  1. Aprovar una llei de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya que contempli:
    • Mecanismes de governança democràtica pel foment de polítiques de conservació de la natura transversals, promovent la col·laboració intersectorial.
    • Mecanismes per afavorir la biodiversitat des de la política fiscal: suprimir els subsidis perniciosos contra la biodiversitat i oferir incentius fiscals per a la inversió en millora i conservació de la biodiversitat.
    • Altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la coresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.
  2. Posar en marxa l’Agència de la Natura de Catalunya, amb les capacitats, estructura i recursos que li atribueix la Llei 7/2020 i vetllar per l’assoliment efectiu dels objectius establerts a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030.
    2 / MODEL SOCIOECONÒMIC
  3. Apostar clarament per l’Economia Social i Solidària, dotant-la dels recursos necessaris per transformar l’estructura productiva a mitjà termini.
  4. Dissenyar una fiscalitat ambiental progressiva per desincentivar un model econòmic basat en la sobreexplotació i destrucció dels recursos naturals, i que alhora incentivi les alternatives regeneradores i sostenibles d’una nova economia circular. Dotar als ens locals de major marge fiscal i recursos perquè puguin introduir criteris ambientals en la recaptació d’impostos i taxes municipals i avançar cap una fiscalitat verda local. Per ex: canviar l’afectació dels ingressos recaptats de la taxa turística i destinar-los a
    projectes de restauració i conservació de la natura.
  5. Dotar de mitjans a la fiscalia de medi ambient per tal que pugui perseguir d’ofici els delictes ambientals. Concedir el benefici de justícia gratuïta a totes aquelles entitats del tercer sector socioambiental i grups de defensa que compleixin els requisits establerts a l’article 23 de la Llei 27/2006, tal i com reconeix el TSJC en la interlocutòria núm. 283/2021, i estendre’l també en l’àmbit penal.
    3/ DECÀLEG D’ACCIONS ESTRATÈGIQUES 3 / GESTIÓ DELS RECURSOS NATURALS: HÍDRICS, FORESTALS, ENERGIES RENOVABLES
  6. Implementar una xarxa de reserves forestals destinades a lliure dinàmica natural, centrada en boscos madurs i d’alt valor natural (en aplicació de l’article 17.4 de la Llei de canvi climàtic) i remodelar la normativa (incloent el nou Pla General de Política Forestal) i l’administració forestal per a que integrin com a propis els objectius de conservació de la biodiversitat que ha de complir el país i contemplin la «no intervenció» com una forma de gestió vàlida.
  7. Adoptar una gestió forestal i hídrica resilient i adaptada al canvi climàtic, orientada a millorar la connectivitat ecològica, l’estat de conservació dels hàbitats i la funcionalitat dels processos ecosistèmics.
  8. Promoure la reducció de la demanda energètica i potenciar l’aprofitament de les energies renovables de manera democràtica, descentralitzada i compatible amb la restauració i conservació d’hàbitats i espècies protegides, vetllant per la sobirania energètica.
    4 / RESIDUS I EMISSIONS
  9. Totes les accions equitatives que permetin prevenir, reduir, minimitzar o eliminar la generació de tota mena de residus, prioritzant els més perillosos i tòxics, així com les emissions contaminants de GEH (prioritzar l’aplicació urgent dels tres impostos que estableix la llei 16/2017).
    5 / MODEL ALIMENTARI: AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA
  10. Fomentar la sobirania alimentària amb models agroecològics: protegint i dinamitzant els espais periurbans amb suport, col·laboració i participació ciutadana; posant a disposició terres agrícoles públiques i de qualitat on s’hi prioritzi el desenvolupament d’activitats agrícoles amb majors beneficis ambiental i social, encarades a satisfer necessitats territorials i a garantir el relleu generacional; incentivant fiscalment els models de consum de productes de proximitat i ecològics; regulant el preu del sòl agrícola; impulsant mesures de suport a la dinamització de parcel·les abandonades i de baix potencial agronòmic, etc.
  11. En el marc de la nova PAC, dissenyar les intervencions regionals d’una manera coherent i ambiciosa pel que fa a la transició agroecològica, descartant les mesures amb impacte ambiental incert i prioritzant les mesures agroambientals, eco-esquemes i d’altres mecanismes orientats a la millora i conservació de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic.
  12. Internalitzar els costos ambientals negatius dels processos de producció i distribució d’aliments, gravant fiscalment els productes insans, derivats de models intensius i els que impliquin un elevat ús d’insums, així com el sobreempaquetament, el malbaratament d’aliments, les llargues cadenes comercials, etc.
    6 / URBANISME I MOBILITAT
  13. Revisar els principis de l’ordenació territorial per tal que sigui transversal i prioritzi la sostenibilitat i resiliència ecològica i ambiental, de la qual depèn la sostenibilitat social i econòmica.
  14. Impulsar plans directors urbanístics per revisar a la baixa els sòls urbans o urbanitzables no sostenibles (sobretot els que es troben en entorns naturals, com s’ha fet a l’Alt Pirineu) considerant els impactes acumulatius a la salut i el medi ambient, per promoure desclassificacions, reduir l’espai de mobilitat motoritzada privada, i guanyar espais per horts urbans, parcs i espais verds, alhora que es fomenten els desplaçaments amb transport públic, a peu o bicicleta. Prioritzar la mobilitat activa en la planificació urbana.
  15. Promoure habitatges socials dignes, suficients i saludables per a tothom qui ho necessiti, prioritzant la mobilització cap al lloguer social dels habitatges buits en mans de grans propietaris, la rehabilitació d’habitatges existents en nuclis urbans decrèpits i pobles i veïnats abandonats per destinar-los a primera residència, el reequilibri territorial de la població, recuperant els sistemes de governança comunals on sigui possible.

7 / SALUT I NATURA

  1. Augmentar i millorar els espais i infraestructures verda i blava urbana i periurbana, promovent i facilitant la implicació ciutadana en la seva planificació, gestió i gaudi a l’hora que afavorint l’accés equitatiu a la natura.
  2. Desplegar la prescripció (social) de natura, a escala individual i comunitària.

8 / RECONEIXEMENT I IMPULS DE LES ORGANITZACIONS SOCIOAMBIENTALS

  1. Millorar els sistemes de subvencions i suport al desenvolupament de projectes de restauració i conservació de la natura i projectes d’educació ambiental.
  2. Establir espais d’intercanvi i contactes permanents entre les entitats del tercer sector socioambiental que portin a construir capacitat conjuntament i compartir estratègies que permetin millorar els nivells d’influència en la societat.
  3. Totes aquestes demandes inclouen de manera transversal l’impuls de l’educació ambiental com eina transformadora per assolir la transició socioecològica de manera justa. I per tant, evidencien la necessitat que des de Catalunya es promoguin polítiques de cogestió entre les entitats socioambientals i el govern en els programes d’educació ambiental per tal que aquests siguin més eficients i adaptats territorialment. Així doncs cal:
    a. Potenciar i millorar programes d’educació ambiental ja existents, com el programa Escoles Verdes, com a eina imprescindible per educar les generacions futures en la importància d’afrontar els reptes socioambientals de manera justa i equitativa.
    b. Desplegar i dotar de recursos les estratègies d’educació ambiental dels espais naturals protegits al ser zones on es pot arribar a molta població i, alhora, ser laboratoris per programes educatius que afrontin el repte de la transformació socioambiental.

Les entitats ambientals denunciem que el repartiment del Fons de Patrimoni Natural incompleix la normativa i exigim que es destini íntegrament a polítiques de millora de la biodiversitat

  • La Xarxa per a la Conservació de la Natura, conservació.cat, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria
aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

ANTECEDENTS

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix
d’accions urgents i efectives.

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal i com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és la única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació 22 de desembre de 2021 dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

PREOCUPACIONS

  • Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal i com prescriu la legislació.
  • Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal.
  • Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i per
    tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la Llei Catalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de
    Biodiversitat, la Llei de l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
  • No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient.
    Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el
    pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenent al repartiment que s’ha
    fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del
    Fons en el pressupost d’aquesta entitat.
  • Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva
    important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat. A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

DEMANDES AL GOVERN DE LA GENERALITAT

  • Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).
  • Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard
  • Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.
  • En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a d’altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.
  • Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Per tot això, convidem a qualsevol persona i organització a adherir-se a aquest comunicat, a través d’aquest formulari.

Signa el manifest “Per un model energètic sostenible a Catalunya”

  • Demanem un altre model d’implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris.

Arran de l’aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, s’ha iniciat una acceleració en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan afectant molt negativament i posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, de zones d’importància geològica, històrica i cultural, d’àrees importants pel futur d’una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua, causant la mort de milers d’espècies en perill d’extinció i alterant els seus hàbitats. A més s’està afectant molt severament la qualitat de vida i el futur de la gent que viu al món rural.

Foto Gepec Energia

Aquest Decret Llei s’està aplicant de forma autoritària, generant una gran indefensió en els territoris afectats. S’estan tramitant els projectes obviant els processos de participació i diàleg amb els ajuntaments, els sectors econòmics, socials i ambientals, que haurien de permetre fer possible, mitjançant un procés de concertació, l’aplicació dels criteris més bàsics d’equilibri territorial, racionalitat i eficiència energètica.

A Catalunya, a hores d’ara, s’estan tramitant centenars de projectes que afectaran a molts milers d’hectàrees. Bona part de les nostres muntanyes tenen projectes de centrals eòliques i milers d’hectàrees de plana estan afectades per projectes fotovoltaics. També s’han presentat els primers projectes de centrals eòliques marines.

Aquestes centrals, junt amb les infraestructures i obres que caldria portar a terme (instal·lació de centenars de quilòmetres de noves línies elèctriques, l’obertura de noves pistes i accessos a zones naturals, la instal·lació de centrals transformadores d’energia, etc.) provocaran una transformació, sense precedents, del paisatge de Catalunya i uns gravíssims impactes ambientals i socioeconòmics al món rural, de conseqüències imprevisibles.

La concentració de projectes de producció energètica en zones rurals, poc poblades, on el terreny és més barat per les empreses elèctriques, compromet els projectes de desenvolupament basats en la valorització dels productes de la terra i en el turisme de qualitat, que són el futur de molts territoris. A més no resolt cap de les problemàtiques del món rural: envelliment de la població, manca de relleu generacional a l’agricultura, manca de serveis i despoblament. La instal·lació d’aquestes centrals energètiques, a més, no deixa riquesa, no crea ocupació i no fixa la gent al territori ni n’atrau de nova.

A Catalunya, lluny de frenar i ordenar aquesta situació, s’està facilitant que siguin les empreses promotores les que marquin les regles del joc. S’està permetent que siguin les empreses les que decideixin els indrets on ubicar els seus projectes, sense importar els greus impactes que provocaran i, fins i tot, que siguin les empreses les que decideixin el futur de l’activitat agrària i del turisme rural en molts pobles del nostre país.

L’actual model d’implantació de les energies renovables i el mateix Decret Llei 16/2019 incompleixen allò que determina la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que en el seu article 19, corresponent a l’energia, diu:

  • «1. Les mesures que s’adoptin en matèria d’energia han d’anar encaminades a la transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i descabonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètica català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, i concretament han d’anar encaminades a:

[…]

  • b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant els espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així l’ocupació innecessària del territori.
    […]

La planificació energètica i la mitigació del canvi climàtic s’han d’elaborar de manera integrada. S’ha de tenir en consideració especial el principi de justícia social en aquelles persones, col.lectius, sectors econòmics i territoris que puguin resultat més afectats per la transició energètica.»

Actualment a Catalunya tenim 29.372 hectàrees de polígons industrials, de les quals 13.201 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquests polígons hi trobem milions de metres quadrats de teulades industrials aptes per acollir instal·lacions de producció fotovoltaica. També tenim milers d’hectàrees de baix interès ambiental, paisatgístic, agrícola i cultural, lligades a actuals infraestructures, a vies de comunicacions, a zones industrials, a zones d’activitat portuària o a zones periurbanes degradades, on hi trobem un gran potencial de producció energètica.

Lluny d’acomplir els dictàmens de la Llei 16/2017 la totalitat de centrals d’energies renovables que s’estan tramitant, exceptuant les d’autoconsum, s’ubiquen fora d’aquests polígons industrials i de les zones periurbanes degradades, perseguint un sol objectiu: aconseguir terrenys més barats per reduir despeses i augmentar els beneficis, a costa de crear uns impactes ambientals i socials, que poc preocupen a les empreses elèctriques.

Davant d’aquesta GREU i INSOSTENIBLE situació DEMANEM als partits polítics i al Govern de la Generalitat:

1. La derogació del Decret Llei16/2019, que es va aprovar sense participació pública ni l’avaluació ambiental estratègica, com exigeix la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i que està provocant uns importants i greus impactes ambientals, paisatgístics, sobre el patrimoni natural, geològic, cultural, i agrari de Catalunya i sobre la qualitat de vida i el futur de la població rural, tot creant uns greus desequilibris socioeconòmics en el món rural.

2. La paralització immediata de la tramitació de tots els projectes de renovables, excepte els projectes d’autoconsum i els d’iniciativa pública o privada que es basin en la sostenibilitat i aprofitin el sol urbà o industrial o les seves edificacions, aplicant una moratòria fins la redacció i aprovació d’un pla de transició energètica que n’ordeni la seva implantació de forma sostenible.

3. La redacció i aprovació d’un pla d’implantació de les energies renovables que permeti una transició energètica real, basada en les renovables i que segueixi el model de l’energia distribuïda, on l’energia es produeixi a prop dels llocs de consum i situant les centrals productores d’energia en els polígons industrials, en zones periurbanes degradades, de baix valor ambiental i agrari, en zones de concentració d’infraestructures, en zones d’activitat portuària, utilitzant els sostres urbans, etc.

Aquest model d’implantació ha de ser participatiu, sostenible i compatible amb la preservació dels espais d’interès ecològic, paisatgístic, geològic, cultural, històric i agrari i compatible amb la conservació de la biodiversitat i de la qualitat de vida de les persones del medi rural.

Aquesta implantació ha de ser controlada per l’administració que n’ha de marcar les condicions prèvies que han de complir els projectes i establir en quins indrets es poden ubicar aquestes instal·lacions.

4. Un cop aprovat el pla de transició energètica cal implementar la transparència en la tramitació dels projectes de centrals energètiques que ha facilitar l’accés a la informació i la participació de les parts interessades. Actualment els projectes es tramiten sense vetllar per aquesta transparència, dificultant l’accés a la informació, la presentació d’al·legacions i el coneixement de l’estat de tramitació administrativa.

5. Redactar un nou Pla de l’Energia de Catalunya (PECAT). El que teníem ara tenia una vigència fins al 2020, així, doncs, ja està caducat. Cal elaborar un nou PECAT permetent la participació activa en la seva elaboració. El PECAT, entre d’altres aspectes, ha de definir les necessitats energètiques i les fons de producció des d’una òptica de contenció del canvi climàtic i foment de les energies renovables amb participació social.

Cal que s’estableixi ben clarament que la producció d’energia de fonts renovables substituirà a l’energia produïda per les nuclears, les tèrmiques, les incineradores i la resta de fonts productores d’energia que no siguin renovables o que comportin problemes ambientals i que es farà una verdadera transició energètica, marcant les condicions d’aquesta transició. Aquesta transició energètica ha de marcar un nou paradigma on es prioritzin les polítiques d’estalvi, reducció i d’eficiència energètica.

Cal que el pla doni un impuls, tant a nivell de normativa com pel que fa al suport financer, als projectes de producció d’energia renovable pública, promoguts pels municipis o altres administracions o per cooperatives o grups locals, que es basi en l’aprofitament dels sostres, dels espais urbans, industrials o l’aprofitament d’altres espais degradats, sense valor ambiental, paisatgístic ni agrari.

El Vallès, Abril 2021.

Qui s’hi pot adherir?
Aquest manifest és promogut des de la Federació Ecologistes de Catalunya, però vol ser una eina transversal per a què ajuntaments, ens locals, empreses, sindicats agraris, agents econòmics de tots els sectors, universitats i centres de recerca científica, plataformes ciutadanes, entitats ecologistes i altres tipus d’entitats i organitzacions vulguin adherir-se i sumar la seva veu i treball per assolir un model energètic sostenible com el que defensa el Manifest.

OMPLIU EL FORMULARI PER ADHERIR-VOS

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou Govern de la Generalitat per al futur de Catalunya

Ecologistes de Catalunya demanem nous reptes al nou govern de la Generalitat davant de la crisi d’emergència climàtica, ambiental, i sanitària

logoedc

Antecedents.

1.- L’any 2018, a l’inici de la legislatura interrompuda per la intervenció de les institucions catalanes per l’estat, una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes ens vam adreçar als diferents grups representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre les conseqüències molt negatives de perpetuar la dissolució del Departament de Medi Ambient (DMA) dins de l’estructura del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS). L’ecologisme català va presentar la demanda de recuperar la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin abordar els reptes per construir el futur país que volem amb criteris de sostenibilitat.

Des d’aleshores ençà, els fets han confirmat contundentment els arguments exposats: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment d’unes infraestructures i decisions urbanístiques a les quals s’ha subordinat una minsa política ambiental mancada d’una visió forta i transversal de sostenibilitat que incidís en el conjunt de l’acció de govern.

Catalunya ha retrocedit en l’atenció i consciència ambiental respecte els països i comunitats del nostre entorn en temes bàsics com ho són, la pèrdua de biodiversitat, els espais naturals, els residus, o l’avenç de les energies renovables, entre d’altres. Una dada significativa que ens va comunicar el conseller de DTS en una trobada amb EdC ho ratifica: tant sols el 7% de les consultes i accions del seu Departament eren sobre qüestions ambientals, mentre que més del 90%, ho eren sobre infraestructures i urbanisme.

La paràlisi de les institucions arrel de l’aplicació de l’article 155 primer, i les posteriors limitacions del govern autonòmic han dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

 

2.- Cal recordar que l’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una bona eina per avançar en la recuperació ambiental. Catalunya s’avançà a l’estat espanyol en disposar d’un DMA en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental de Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i, especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou DMA va dissenyar i fer canvis com el Pla de Sanejament i la construcció d’EDARs; la Llei de Residus que va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i va iniciar la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests i d’altres canvis van frenar el greu procés de degradació ambiental i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

 

3.- Lamentablement, els successius governs no van mantenir una política amb criteris ambientals, ans al contrari. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi radical que no es limiti a reduir l’impacte del sistema productiu, sinó que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés fins i tot en relació als països europeus capdavanters que han vist reforçats i no reduïts els seus ens ambientals de govern.

La Comissió Europea atorga un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern i preveu com a una de les majors inversions les destinades a mitigar el canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat i la reorientació de la nova política europea.

Contràriament a Catalunya, en plena època de retallades socials i la blasmada llei Òmnibus, el govern Mas l’any 2010 va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències: una d’elles “Territori”, prioritària i amb recursos (Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme) i l’altre “Medi Natural, Biodiversitat, Polítiques ambientals” que va esdevenir irrellevant, … situació que ens va retornar 23 anys enrere (!) quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

Els reptes del nou govern de la Generalitat davant de la crisi d’emergència climàtica, ambiental i sanitària.
4.– Durant el confinament per la pandèmia del Covid-19 hem conegut aportacions de destacats científics que han sorprès molta gent: la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per les activitats humanes sobre la natura i especialment amb la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.

La declaració d’emergència climàtica (feta per la Generalitat i alguns ens públics i ajuntaments) s’ha entès massa com a un fet simbòlic, però la greu crisi sanitària fa imprescindible respondre en aquesta triple emergència climàtica, sanitària i ambiental amb un canvi radical.

No podem proclamar aquesta emergència per, tot seguit, col·locar-nos al darrera dels qui posen el manteniment del model econòmic actual al davant, i fins i tot en contra, de la salut de la gent, de la natura i de la justícia social i ambiental. Els temps estan canviant, però aquests lobbyes econòmics i financers s’entesten en ignorar que les velles receptes no serveixen, malgrat que es publicitin amb els nous embolcalls innecessaris del greenwashing.

 

5.– Cal foragitar el discurs de rentat de cara “verd” que solament vol facilitar el retorn a l’economia especulativa del lliure mercat i del creixement que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut del medi i de les persones. La promesa de «facilitar i agilitzar» la recuperació econòmica i la creació d’uns llocs de treball incerts i precaritzats, no poden ser la cruel excusa per eliminar les garanties ambientals, ni per incrementar la destrucció del territori, del patrimoni natural, les desigualtats, la precarietat laboral i les injustícies.

L’aprovació del decret Llei 16/2019 que regula la implantació de les energies renovables s’ha demostrat com un exemple paradigmàtic d’improvisació i rentat de cara verd i s’ha de derogar perquè incompleix requeriments legals bàsics, s’ha prescindit de la participació pública com ho estableix el conveni d’Aarhus i no ha complert amb l’avaluació ambiental estratègica. L’àmplia contestació del territori que vol preservar el paisatge, les activitats agràries i els espais d’interès ecològic posa de manifest que el decret esdevé un obstacle per canviar la dependència energètica de Catalunya respecte les energies fòssils i contaminants (petroli, gas, nuclears). Aquest decret no fa més que facilitar els interessos especulatius dels oligopolis elèctrics de l’IBEX que empobreixen i oprimeixen la ciutadania i les persones més vulnerables del nostre país i ha esdevingut un tap pel desenvolupament de la generació distribuïda de proximitat.

 

6.- Després dels resultats electorals del 14 de febrer la Generalitat ha de garantir la sobirania de la ciutadania per decidir quina economia ecològica i al servei de les persones volem construir i ha de regular que totes les activitats econòmiques i socials s’hagin de fer de manera compatible obligatòriament amb la preservació del bé comú i dels espais naturals.

No deixa de causar perplexitat que l’estat centralitzador que retalla drets, però també la Generalitat, moltes entitats públiques i ajuntaments, amb una mà aproven la Llei 16/2017 de Canvi climàtic i declararen l’estat d’emergència climàtica, … mentre que amb l’altra mà aproven plans urbanístics que malmeten la qualitat ecològica dels espais naturals, ajornen l’aplicació d’impostos als combustibles fòssils que han de revertir en la recuperació dels espais naturals protegits, es disposen a subvencionar les activitats que més contribueixen a la crisi climàtica i ambiental, o blinden cap als oligopolis de l’IBEX els Fons “verds” que la UE aporta.

Què demanem al nou govern?.
7.- La restitució del Departament de Medi Ambient, i superar la situació actual d’un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques d’infraestructures i de foment de negocis que ocasionen impactes irreparables sobre el territori i el paisatge, o que es nega a aplicar la resolució del mateix Parlament per aplicar una moratòria a la incineració mentre no es disposi d’una potent Llei de prevenció de residus que incentivi un canvi de model productiu sense generar externalitats sobre el territori (abocadors, crema de residus en incineradores i fàbriques de ciment), … al mateix temps que es relega a un rang de secretaria ambiental les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

8.- La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís positiu finalment assumit pel darrer govern i el Parlament, es veurà mancada d’una visió global d’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental restaria esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

9.– Considerem que el repartiment de competències ambientals i de transició ecològica entre diverses conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com a exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de gestió segons la Llei d’espais naturals, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits que han de garantir-ne la protecció no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

10.- Alguns països nord i centre-europeus de referència referents ambiental, no qüestionen el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, fet que ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries d’aquests països com ara les alemanyes per exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

11.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors polítics. La pèrdua molt preocupant de biodiversitat constatada pel darrer informe “Estat de la natura a Catalunya 2020”, presentat per la Generalitat no és un problema que només afecti a espècies o ecosistemes: l’espècie humana és totalment depenent d’aquesta diversitat biològica. El compromís (no assolit) de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i l’aprovació de l’Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat han restat interrompudes per causa de la pandèmia.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim Llei de Biodiversitat, ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

12.- Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova República dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

La millora de la qualitat de l’aire i de l’espai públic, la disminució del trànsit amb vehicle privat, el soroll i altres realitats que hem pogut «descobrir» malgrat el confinament, no es poden perdre amb el retorn a una situació «normal» que hem de fer molt diferent.

L’avenç cap a la sobirania energètica de proximitat, la sobirania alimentària (amb una agricultura i ramaderia ecològiques); la col·lectivització d’empreses clau en la producció i distribució de productes estratègics (sanitat, alimentació); la prioritat de l’ús de la bicicleta i del transport públic sobre el vehicle privat, el suport a la cultura com a benefici col·lectiu, etc. són una petita mostra de la nova mirada i noves reglamentacions amb què hem de reconstruir el nostre model social.

13.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient que integri totes les competències en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat, contaminació), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir i fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, activitats econòmiques, … cap a la sostenibilitat, la transició ecològica i la preservació del medi ambient.

Cal que el Departament de Medi Ambient restituït, tingui les competències de: 1- Tramitació i gestió industrial i Canvi climàtic, 2- Gestió de Residus, 3- Espais naturals i Biodiversitat, 4- Gestió de les Aigües, Marines Continentals i Residuals, 5- Boscos i Paisatges, 6- Agents Rurals, 7- Caça i Pesca entre altres.

14.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

 

Enllaç al manifest aquí.

Manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient

MANIFESTACIÓ VIRTUAL

Presentació del vídeo coral de manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient. #CLAMpelmedi5J

Vídeo de la Convocatòria #Clampelmedi5J
https://www.youtube.com/playlist?list=PLo11GMXAzFq-nf3-MJMQEzqTvudPKIV5e

Qui participa de la manifestació?

Es visualitza una iniciativa integradora conjunta d’entitats i plataformes amb demandes i propostes pels canvis que necessita el nostre país, i aquest fet molt positiu que ha aconseguit més de 40 plataformes i entitats ambientalistes i ecologistes, de defensa i preservació del medi i la salut d’arreu del territori català, plataformes amb els seus conflictes, on cada entitat o plataforma ha presentat un breu resum de la seva problemàtica, amb un vídeo. En definitiva, agrupar 40 entitats i lluites ambientals compartides, , iniciem la manifestació virtual en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient el dia 5 de juny. Més enllà de “celebracions” simbòliques, presentem les denúncies ambientals i les propostes per sortir de la crisi ambiental, climàtica i social on ens estan portant i les polítiques desenvolupades fins ara a Catalunya, i que els departaments de Territori I Sostenibilitat- TES i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca-DARP, que no afronten i volen aprofundir encara més.

Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

 

PER PRESERVAR LA NATURA I LA BIODIVERSITAT

RETORNEM A UNA NOVA NORMALITAT QUE PRESERVI LA SALUT, EL CLIMA I LA NATURA. I CAP RETORN A L’ECONOMIA DE MERCAT ESPECULATIVA!.

Els Objectius d’aquesta manifestació del vídeo coral
Ara és el moment oportú per aplicar canvis radicals possibles des de la política, perquè la pandèmia del COVID-19, ha mostrat al conjunt de la societat com l’acció humana afecta la natura, i que la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per els activitats humanes sobre la natura. Malgrat aquesta evidència, hi ha interessos de nou il·legítims amagats darrera d’un discurs “verd” de les institucions, de recuperar ràpidament el passat recent no desitjable ambientalment. Amb la promesa de “agilitzar” la recuperació econòmica, el creixement del PIB, sense els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS i amb un model de treball incert i precaritzat, es vol reduir i eliminar les necessàries garanties ambientals i incrementar la destrucció de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Diversos representants de les entitats aplegades en la Federació Ecologistes de Catalunya, la Plataforma Ciutadana Residu Zero, i d’altres Plataformes com SOS Costa Brava, Plataforma de Defensa de l’Ebre, o la Xarxa per la Conservació de la Natura, hem fet una exposició de problemàtiques per denunciar la situació i els motius d’Emergència Ambiental i Climàtica on ens trobem amb aquesta manifestació.

-Viure amb la Crisi dels Residus i la contaminació que comporta el model actual obsolet i ineficient comporta conflictes arreu del territori, comporta agressions al territori i la nostra gent amb infraestructures de tractament de final de canonada amb abocadors, incineradores i ecoparcs, malbaratament de recursos i contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos que afecten el clima. Proposem capgirar aquesta situació per avançar cap al Residu Zero, proposem la derogació dels plans actuals de gestió de residus i infraestructures, i per avançar en un canvi de model
aprovar la Llei residu zero de prevenció de residus, i que es desenvolupi ja la Moratòria a la incineració, aprovada al Parlament el 5 de març, per fer front a aplicar la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència climàtica.

-L’oblit de la Protecció i Conservació de la biodiversitat i defensa del medi natural, sense llei de biodiversitat, sense preservació i gestió responsable dels boscos, sense protección de la fauna i l’ós com a referent, sense impulsar l’Agencia de la Natura a Catalunya-ANC i per sobre de tot, la necessitat urgent de la recuperació de la Conselleria de Medi Ambient-DMA a Catalunya.

-Sense Model d’Energia Renovable Distribuïda i de Proximitat, amb una critica al Decret d’energies renovables en mans de grans empreses i la concentració de grans centrals eòliques amb greus impactes ambientals i les dificultats cap a un model energètic potent i descentralitzat.

-Prou agressions al territori amb la urbanització i edificació amb noves urbanitzacions i projectes especulatius, per evitar més destrucció al medi natural. Els casos de SOS Costa Brava, Pirineus, SOS Rierada Collserola i projecte de Terramar-Sant Pere de Ribas entre molts altres.

-Per una Mobilitat que assumeixi la Declaració d’Emergència Climàtica i es gestioni amb criteris de sostenibilitat i eficiència; eliminar els peatges impositius del IBEX35, millorar la xarxa i no fer més infraestructures d’autopistes com el Quart Cinturó, i la C32 Nord a La Selva, amb una política real de transport públic assequible amb tarificació per territoris i millor servei, on el vehicle privat contribueixi al seu pagament.

-Lo Riu es vida amb la Defensa de l’Ebre i la denuncia de la política del Govern central i de la CHE que no permet el manteniment de cabdals ni l’aportació de sediments per fer una gestió sostenible de l’aigua. Cal un canvi de rumb de la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua-ACA a favor de la biodiversitat per frenar la degradació dels recursos fluvials.

-Prou purins que ens ofeguen amb un excés de la cabana porcina que causa la contaminació dels sols i dels aqüífers de comarques senceres, per una ramaderia intensivista sense relació amb el territori i amb una contaminació i abús del consum d’aigua.

La manifestació serà més gran si s’apunten més entitats o persones. Animem a més Plataformes, Entitats i persones a sumar-se a la manifestació i a difondre el vídeo coral de CLAM pel MEDI AMBIENT 5JUNY 2020, i a incorporar el hashtag de la manifestació #ClamPelMedi5J, el seus conflictes ambientals, les demandes i les seves propostes.
Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

La Federació Ecologistes de Catalunya demanem la derogació del nou decret d’energies renovables

LES PRINCIPALS ASSOCIACIONS ECOLOGISTES I DE DEFENSA AMBIENTAL DEL TERRITORI CONSIDEREM QUE EL DECRET LLEI 16/2019 INCOMPLEIX LES DIRECTIVES AMBIENTALS EUROPEES I ÉS UN OBSTACLE PEL CANVI DE MODEL ENERGÈTIC A CATALUNYA.
CONSIDEREM que l’aprovació per part del Parlament del Decret Llei que regula la implantació d’energies renovables a Catalunya:

1. Amb el seu redactat actual, esdevé un obstacle per canviar la dependència energètica de Catalunya de les energies d’origen fòssil i contaminant (petroli; nuclears) i per substituir-la per un model elèctric descentralitzat que redueixi els impactes a l’entorn, que prioritzi la GENERACIÓ DISTRIBUÏDA i trenqui amb la centralització i les dependències als interessos especulatius dels oligopolis elèctrics i energètics que ens empobreixen i oprimeixen (ENDESA; IBERDROLA; ACCIONA; NATURGY; ABENGOA, etc).

2. Obre la porta, novament, a la massificació de centrals eòliques i fotovoltaiques en espais naturals protegits pel PEIN i en espais no urbanitzables. El Decret tanca els ulls els impactes d’aquestes infraestructures sobre la natura (biodiversitat, avifauna, qualitat de vida, paisatge…) i accentuarà els greuges territorials i els desequil·libris entre ciutats i món rural.

Ecologistes de Catalunya (EdC), federació amb representació arreu del territori de Catalunya, volem deixar clar que els combustibles fòssils són, sense cap mena de dubte, un dels principals causants del canvi climàtic. Les energies renovables han de ser la base per a la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, no podem acceptar com argument que l’esmentat Decret expressi en el seu preàmbul com a justificació que cal:
“Adoptar les mesures de simplificació́ administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació́ del canvi climàtic i transició́ energètica”.
La situació actual és d’emergència climàtica, però a la vegada d’emergència ecològica, i una de les prioritat per a la mitigació es la salvaguarda i preservació de la natura i la biodiversitat.

1.DEMANEM QUE S’IMPLANTI AMB URGÈNCIA UN MODEL DE GENERACIÓ DISTRIBUÏDA (GD) D’ENERGIES RENOVABLES AMB QUOTES I AJUTS A LA CIUTADANIA.

L’actual situació de crisi ambiental i energètica global (esgotament dels combustibles fòssils) i de reconeguda emergènica climàtica, demanen un canvi radical del model energètic i elèctric. Són nombrosos els organismes internacionals que exigeixen canvis immediats i les noves generacions ho reclamen amb força. La gestió adequada de la demanda i la millora de l’eficiència energètica són el primer pas. La progressiva i total substitució de les fonts energètiques no renovables, brutes i perilloses, per les netes i renovables, el segon. Paral·lelament el model elèctric ha de descentralitzar-se reduint al màxim els impactes a l’entorn i alhora garantir el subministrament.

Ecologistes de Catalunya portem molts anys defensant un model alternatiu de base social, participatiu i transparent, que faciliti la producció d’energies renovables el més acostada als punts de consum. El model energètic que s’ha de fer realitat al nostre país és el de GENERACIÓ DISTRIBUÏDA D’ENERGIES RENOVABLES (GD), amb iniciativa i control públic per part de les administracions, en contraposició al model de grans centrals (eòliques i fotovoltaiques) allunyades de les ciutats per un únic motiu: l’abaratiment de costos pel baix preu del sòl no urbanitzable.
El Decret és un obstacle per garantir aquesta prioritat perquè es limita a “mercantilitzar” la generació elèctrica renovable segons els interessos dels oligopolis elèctrics, ara publicitàriament “indústria verda”. El Decret facilita el negoci lucratiu dels que volen continuar enriquint les mateixes elits que controlen el mercat de producció elèctrica convencional a costa d’ignorar els impactes sobre el medi i d’obstaculitzar les polítiques públiques que garanteixin la justícia social i ambiental.

2.LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR ENERGÈTIC DOMINAT PER LES GRANS EMPRESES ENERGÈTIQUES I ELÈCTRIQUES RENUNCIA AL TANCAMENT PROGRESSIU DE LES CENTRALS NUCLEARS, AIXÍ COM A OBJECTIUS CONCRETS DE DISMINUCIÓ DEL CONSUM ELÈCTRIC.

Les justificacions que ens donen els polítics que han impulsat i aprovat aquest Decret no responen als objectius consensuats amb el Pla d’Energia de Catalunya. Ara es torna a posar sobre la taula el que es va intentar l’any 2002 amb el mapa eòlic i les ZDP: la liberalització desenfrenada d’un sector dominat per les grans empreses energètiques i filials.
El Decret no proposa solucions per assolir un dels objectius irrenunciables que la societat ha vingut reclamant amb insistència: el tancament progressiu de les centrals nuclears. Tampoc proposa la substitució de les centrals tèrmiques més contaminants (que funcionen amb combustibles fòssils) a mida que el nombre de gigawatts d’energia renovable creixi.

El model elèctric ha de descentralitzar-se i reduir al màxim els impactes a l’entorn, alhora que garanteix el subministrament. La GENERACIÓ DISTRIBUÏDA (GD) és una alternativa evident que cal prioritzar. Des d’Ecologistes de Catalunya creiem que cal impulsar-la com alternativa pel fet evident de la reducció dels diferents impactes i alhora per la seva idoneïtat per fer front als reptes energètics urgents. Proposem que es fixin quotes i obligacions d’ajuts equivalents prioritàriament per la GD.
El caràcter participatiu , descentralitzat, democratitzador i fomentador d’una economia social no especulativa de la GD ens referma en la demanda que aquest ha de ser l’eix vertebrador de les accions que faciliti el Decret.

Cal doncs superar les debilitats del nostres polítics per contraposar l’interès comú per sobre del de les grans empreses energètiques, contrarestant així les barreres existents amb mesures que incentivin la GD, l’autoconsum i la producció elèctrica a quilòmetre zero: mesures fiscals, financeres, informatives, legislatives, municipals i socials que el Decret no afronta en la seva preocupació limitada a facilitar més producció renovable sense control.

L’energia (la d’origen renovable també!) s’ha de generar prop d’on es consumeix.
Cal potenciar el lloguer de drets de coberta per a la producció d’energia solar fotovoltaica, i utilitzar els corredors de comunicació existents (autopistes, autovies i xarxes de ferrocarrils) com a sòls adequats per a la instal·lació de aerogeneradors eòlics.

Les centrals solars sempre en superfícies d’edificis per no malbaratar el sòl com a recurs agrícola i de biodiversitat. Com a exemple, només el polígon de Zona Franca té mes de 2.000.000 m2 de cobertes de naus industrials que permetria produir uns 160.000MW/any.
El polígon de la Zona franca disposa d’unes 600 hectàrees i compta amb xarxes elèctriques de distribució, com molts d’altres polígons del pais, que poden aportar grans superfícies de producció elèctrica fotovoltaica.

3.GREU INCOMPLIMENT DE DIRECTIVES EUROPEES CABDALS PER A LA PROTECCIÓ DE LA NATURA, COM HO SÓN LA DIRECTIVA D’HÀBITATS I LA DIRECTIVA D’AUS.

L’aprovació d’aquest Decret Llei incompleix directives europees cabdals per a la protecció de la natura. El Decret incorpora i amplifica la visió tecnocràtica i reduccionista de la crisi climàtica al marge de la crisi ambiental global sense tenir en compte la situació d’emergència global alertada per l’informe mundial de NNUU sobre la pèrdua dràstica de biodiversitat, o la destrucció d’hàbitats i d’espècies a Catalunya que reflecteix l’informe d’aplicació de les directives de protecció de la natura que el DTS i entitats científiques com el CREAF o l’ICO han presentat aquesta mateixa setmana.

El Decret-Llei amenaça als nostres espais naturals.
Resulta inacceptable que l’article 8 del Decret desprotegeixi els espais naturals de Catalunya que tenen més de 1.000 hectàrees una decisió arbitrària i tecnocràtica sense cap argumentació científica solvent.

“8.2 Es consideren zones no compatibles amb la implantació de parcs eòlics els espais naturals d’especial protecció (ENPE), les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) i els espais naturals inclosos al PEIN de superfície inferior a 1.000 ha. Això no obstant, mitjançant estudis i anàlisis específics, que s’han de reflectir en un pla territorial sectorial, es pot modificar i precisar aquest criteri.”

S’ignora la Llei d’Espais Naturals de Catalunya que, en el seu article 29 i 35, atribueix al Consell de Protecció de la Natura, òrgan assessor del Govern en matèria d’espais naturals, l’emissió d’un informe que no ha estat requerit, fet que vulnera el procediment bàsic d’aprovació de normativa amb impacte sobre el medi natural.

Recordem els estudis concloents que relacionen els parcs eòlics amb els impactes sobre les aus. Al nostre territori, espècies protegides a nivell europeu com l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el voltor comú (Gyps fulvus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i moltes altres rapinyaires, es troben sotmeses als impactes acumulatius de centrals eòliques que s’han anat instal·lant en les seves àrees de nidificació i campeig. L’afectació no es limita a les aus sinó també a altres animals com per exemple, als ratpenats o determinats insectes. En altres grups faunístics la presència d’aquestes infraestructures i les seves línies elèctriques associades impliquen una alteració dels seus hàbitats i un risc per a la seva supervivència.

Recordem també que la xarxa de transport de l’energia ocasiona greus impactes, com el de l’efecte barrera per la fauna, mort per electrocució, l’impacte paisatgístic o la constatació que grans incendis del país han estat provocats per les xarxes elèctriques de distribució.

4.DENUNCIEM LA VULNERACIÓ DEL DRET DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT QUE REGULA EL CONVENI D’AARHUS TRANSPOSAT A LA UNIÓ EUROPEA MITJANÇANT LA DIRECTIVA 2003/35/CE.

Considerem molt greu que la implantació d’aquest Decret Llei s’hagi fet des dels despatxos amb poca transparència i sense promoure un ampli debat i consens del territori en la presa de decisions que tenen repercussió sobre el medi ambient. Un nou exemple de vulneració del dret de participació ciutadana en matèria de medi ambient que regula el Conveni d’Aarhus, i que s’ha transposat a l’Unió Europea mitjançant la Directiva 2003/35/CE.

L’endarreriment de Catalunya a l’hora d’implantar un bon model territorial d’energies renovables éstà directament relacionat en l’opció de prioritzar exclussivament l’escala industrial dels grans grups i ha estat un fracàs. Ara, amb l’aprovació del Decret Llei 16/2019 no s’ha aconseguit res més que activar l’especulació dels oligopolis de l’energia renovable.

Posats a legislar, veuríem amb bons ulls que el Govern i el Parlament de Catalunya regulin la proliferació de societats pantalla creades des de les grans empreses com Eolia Renovables de Inversiones que, mitjançant la fragmentació de grans parcs en petites societats que tenen totes el mateix testaferro, es salten els buits legals per anar mossegant del pastís eòlic que els ofereix l’administració amb absoluta opacitat i manca de respecte vers la ciutadania i el món local.

5.EL DECRET FACILITA ACTIVITATS DESTRUCTIVES DEL NOSTRE PATRIMONI NATURAL COM EL FRACKING, UNA PORTA OBERTA A LA CONTAMINACIÓ I A CONVERTIR EL SUBSÒL EN MAGATZEMS GEGANTS D’HIDROCARBURS.

Fem notar que, en un marc global de crisi ambiental i pèrdua de biodiversitat, no podem acceptar un Decret Llei que facilita activitats tant destructives com el fracking. El fracking és una porta oberta a convertir el subsòl en magatzems gegants d’hidrocarburs al servei del sistema gasista de l’Estat Espanyol. No forma part de cap objectiu de país i prova en tenim amb el malaguanyat projecte CASTOR que només ha servit per enriquir a un conegut empresari i especulador.

Des d’Ecologistes de Catalunya anunciem que estudiarem totes i cadascuna de les vies jurídiques possibles per tal de fer efectiva la derogació d’aquest Decret Llei, i seguirem lluitant des dels diferents territoris afectats per defensar el nostre patrimoni natural, cultural i paisatgístic, així com l’arrelament del teixit econòmic i social propi que ha convertit Catalunya en un mosaic identitari ric i divers i que ha d’avançar amb urgència cap a un model energètic renovable i inexcusablement sostenible econòmicament, socialment i ambientalment.

Catalunya, 20 de desembre de 2019

FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC)
• ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-
EdC)
• ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC.
• ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG)
• ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC)
• CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC)
• COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC)
• CORDADA
• GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPEC-EdC),
• GRUP DE DEFENSA DEL TER
• GRUP PER A LA DEFENSA DEL MEDI NATURAL DE LA SEGARRA (GDMNS)
• INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA
(IAEDEN-EdC)
• INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL
(IPCENA-EdC

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).

Comunicat de premsa de la Plataforma Ciutadana residu zero i de la Federació Ecologistes de Catalunya. Dia Internacional del Medi Ambient

  • Estem en una emergència ambiental, climàtica i de residus!
  • Estem farts de comprar residus!
  • El millor residu es el que no es produeix!! La responsabilitat ampliada del productor es una eina
  • Cal prendre mesures ja!
  • Volem un canvi de la producció industrial i de la distribució que redueixi els residus, la contaminació associada, pel clima i que normalitzi el cicle tancat!
  • Volem una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus i pel ús eficient de recursos!!

La responsabilitat de l’augment dels residus i dels impactes ambientals i l’esgotament de recursos que causen de fa dècades, no ha de recaure en la ciutadania sinó principalment en els productors i distribuïdors i l’administració pública el Govern de la Generalitat que ha de fer aplicar els fonaments de les Directives Europees de residus i dels plàstics d’un sol ús!

Cal transitar del plantejament actual de la producció i gestió dels residus i la contaminació, a una política econòmica i industrial que posi límits i marqui pautes d’interès públic a les decisions empresarials i la regulació dels mercats.

La diagnosi d’augment exponencial dels residus i d’estancament de la recollida selectiva reafirma la necessitat d’un nou model de gestió de residus i recursos, i d’un nou marc normatiu. Aquesta proposta la formulem com a Llei Residu Zero de prevenció de residus i ús eficient dels recursos: planteja un canvi en la política industrial i comercial per transformar el model productiu, fer-lo més eficient i sostenible i reduir els impactes ambientals i la seva contribució al Canvi Climàtic.

Que proposem?

Que el departament de territori i Sostenibilitat i el Parlament aprovin una Llei Residu Zero que contempli:

  • No produir ni posar al mercat cap producte que no pugui ser reutilitzat, reparat, reciclat o compostat, o fàcilment assimilable pel medi.
  • Prohibició de posar al mercat alguns productes d’un sol ús I especialment de plàstics (bosses de plàstic, vaixella de plàstic, safates per aliments, tovalloletes no biodegradables I compostables, capsules de cafè no biodegradables, mono dosis,…). Hi han plàstics que no es poden reciclar (film, mixtes, multicapa,…).
  • Evitar l’ús excessiu de recursos de generació de residus i contaminació aplicant (“l’Ecodisseny”, “millors tècniques disponibles”, “satisfactors múltiples”, …).
  • Que s’obligui a oferir envasos reutilitzables en tots els espais comercials I per totes les linies de productes de begudes, iogurts,…. I la venda a granel.

S’ha d’aplicar la Responsabilitat Ampliada del Productor. Per garantir el pilar de la normativa de la UE, que assumeixin els costos dels de tot el cicle de vida dels productes que posin al mercat quan es converteixen en residus. I no com ara que la ciutadania estem assumint aquests costos. Avui Ecoembes assumeix menys del 40%dels costos i la resta els “externalitza” als ajuntaments i la ciutadania

· Es una anomalia inadmissible davant de la qual l’ARC claudica incapaç de corregir aquest autèntic frau!! Denunciem el Conveni vigent amb Ecoembes I Ecovidriu. Reclamem que no es prorrogui I es rellenteixi un nou conveni. Que es trenqui el monopoli d’Ecoembes.

· Amb l’exportació de plàstics als països asiàtics I l’abocament o incineració d’alguns plàstics de les instal·lacions catalanes (plàstic film, plàstics mixtes,…) demostra que no hi ha control de l’administració a Ecoembes en la traçabilitat dels materials que es trien en les plantes de triatge. Cal una traçabilitat I informació transparent.

· Que s’implanti ja els sistemes de depòsit I retorn d’envasos (SDDR) I per altres productes (piles, productes perillosos de les llars, …). Ja està prou demostrat que funciona com a sistema eficient de recollida I recuperació de residus!

Descarti la incineració com a sistema de tractament finalista de residus.

Per aquest motiu donem suport a totes les iniciatives que vagin en aquesta direcció i convoquem a una acció ciutadana de Compra col·lectiva el 28 de juny a Barcelona de rebuig a comprar residus i reivindicar una Llei Residu Zero!!.

cepa

Limnos participa en l’acció de protesta i s’adhereix al manifest “SALVEM CATALUNYA DE SER UN GRAN FEMER” d’Ecologistes de Catalunya

  • Limnos participa en l’acció de protesta contra el creixement de la indústria porcina a Catalunya i les seves greus conseqüències ecològiques davant la Conselleria de Medi Ambient el matí del dia 8 de maig.
  • S’ha registrat un manifest sobre la greu problemàtica que comporta la indústria porcina a Catalunya i el seu creixement.

Diverses entitats naturalistes d’Ecologistes de Catalunya, entre elles Limnos, s’ha participat en una acció de protesta amb el lema “Els porcs catalans no sabem on anar a cagar” organitzada per La IAEDEN davant la Conselleria Medi Ambient a Barcelona, aquest dimecres 8 de maig. La iniciativa reacciona als nombrosos Projectes d’instal·lació de noves explotacions ramaderes porcines i d’ampliació de granges preexistents que es troben actualment en tràmit a Catalunya. L’acció activista i reivindicativa comptava amb un grup de porcs amb cartells amb el lema “Els porcs catalans no sabem on anar a cagar” que representaven manifestar-se davant de la Conselleria. Limnos ha participat en aquesta acció a Barcelona i ha registrat el manifest des de la nostra associació, de la mateixa manera que ho han fet d’altres entitats d’Ecologistes de Catalunya.

Des de Limnos ja hem hagut de lamentar i denunciar masses vegades abocaments il·legals de purins a la nostra comarca, com el de l’any passat a Vilademuls, i és que la densitat de porcs a la nostra comarca fa que es produeixin grans quantitats d’aquests residus tan altament contaminants pels nostres aquífers i sòls. Segons un estudi de la Fundació Agroterritori, durant el 2013 al Pla de l’Estany teniem uns 166.000 porcs (l’any 2018 la població de la comarca constava de 32.006 persones), representant el 20% del total de Catalunya, i hi havia 165 explotacions, majoritàriament d’engreix (72%). Actualment aquestes dades segurament són majors.

Compartim doncs els punts del manifest, i esperem que la Generalitat reaccioni davant la nostra petició conjunta per controlar el desastre ecològic que suposa les condicions actuals de la indústria porcina a Catalunya, sobretot destinada a l’exportació de carn de porc.

  1. L’excepcional increment de la ramaderia intensiva a Catalunya ha esdevingut un problema ambiental i social de primera magnitud que cal abordar d’immediat.La proliferació de Projectes de noves granges o d’ampliació de les explotacions ramaderes porcines preexistents afecta la pràctica totalitat dels municipis de Catalunya.
  2. La contaminació de les aigües per nitrats afecta ja més del 41% dels aqüífers de tot Catalunya.
  3. La contaminació del sòl per excés de fertilitzants agrícoles comporta l’afectació del 34% de tots els sòls de Catalunya, amb presència d’excés de fòsfor, potassi i altres minerals pesants com el coure i el zenc procedents de dejeccions ramaderes.
  4. La densitat del nombre de granges de porcs, en 10 comarques catalanes en les que es produeix el 75% de porcs, ha arribat a 614 porcs/Km2, extrem que supera la densitat mitjana de qualsevol altre indret del planeta (Espanya primer productor europeu: 57 porcs/Km2, Alemanya 76 porcs/Km2, França 26 porcs/Km2).
  5. Les emissions d’amoníac de les dejeccions ramaderes són un dels gasos d’efectes hivernacle que més incidència tenen en el canvi climàtic i representen el 94% de les emissions, superant en més del 30% el sostre compromès des de l’any 2010 d’aquestes emissions.
  6. Els riscos per la salut són inadmissibles. La presència de nitrats a l’aigua comporta alteracions greus a la sang i està relacionat amb certes formes de càncer, segons alerten recents estudis científics.
  7. 139 municipis de tot Catalunya tenen concentracions de nitrats en la xarxa d’abastament d’aigua per sobre del límit permès.
  8. Cal denunciar l’incompliment generalitzat del règim de distàncies mínimes establertes per motius de sanitat animal per a les explotacions ramaderes porcines quan són objecte d’ampliació. Amb la inaplicació d’aquestes distàncies per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i amb infracció de la Llei estatal de sanitat animal.
  9. El 72% de les explotacions ramaderes porcines es situen a menor distància sanitària de la requerida en la reglamentació estatal bàsica per la instal·lació de granges porcines, pel que fa a distància a nuclis de població, distància entre explotacions i a punts de captació d’aigua pel subministrament.
  10. L’excés d’antibiòtics en l’alimentació de bestiar causa l’aparició i propagació de resistència als antimicrobians que s’ha convertit en un problema de salut pública i s’evidencia amb el fet de que el 35% del total de la venda d’aquests antimicrobians es destina a Espanya, percentatge que supera 16’35 vegades per sobre la mitjana dels 30 països europeus estudiats.
  11. El patiment animal i les condicions d’engreix i estabulació són inadmissibles i esfereïdors. (Un porc adult de 110Kg només disposa de 0’65m2 per moure’s, i les truges reproductores no es poden ni tan sols donar la volta). Condicions d’estrès i causa de malalties i d’autolesions indignes de qualsevol societat sensible i avançada.
  12. La manca de realització de controls suficients i adequats per part de l’Administració Pública pel que fa a l’aplicació de purins i la resta d’adobs inorgànics i del compliment de les previsions dels Plans de Gestió de les dejeccions ramaderes que s’infringeixen de manera generalitzada davant la inactivitat del conjunt de l’Administració de la Generalitat és inqüestionable i facilita l’incompliment generalitzat de les condicions d’aplicació de les dejeccions i de fertilització adob dels camps.
  13. Procedeix denunciar també la manca d’anàlisi periòdic de l’estat i condicions del sòl i de les revisions i controls efectius de les basses de purins.
  14. Catalunya presenta un incompliment generalitzat dels objectius i requeriments de les Directives Europees de protecció i millora de la qualitat de les masses d’aigua subterrànies i de la Directiva 91/676/CE havent-se produït l’empitjorament continuat de l’estat dels aqüífers davant la insuficiència de les mesures adoptades fins la data.
  15. La confirmació d’aquesta gravíssima situació pel que fa a la contaminació del sòl i dels aqüífers conseqüència de l’increment de les explotacions ramaderes porcines, de la mala gestió del sector i de la manca de control per part de l’Administració Pública s’ha produït amb l’emissió de l’Informe del Síndic de Greuges de Desembre de 2016 que porta per títol “Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya” i en l’Informe preliminar del Projecte de nou Decret regulador de les dejeccions ramaderes del Govern de la Generalitat de Catalunya.

    IMG-20190508-WA0014 IMG-20190508-WA0011 IMG-20190508-WA0009

Ecologistes de Catalunya reclama la Conselleria de Medi Ambient durant l’entrega de premis de Medi Ambient de 2018

La tarda del 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), han fet un acció reivindicativa durant l’acte d’entrega dels premis Medi Ambient 2018 que atorga la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.

Els ecologistes han desplegat una pancarta durant l’acte en la que es podia llegir: (RESTITUIR LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, UNA PRIORITAT PER LA REPÙBLICA)

Posteriorment, s’ha lliurat al president Torra una carta amb el manifest que al mes de febrer d’enguany es va trametre a totes les forces polítiques, on es demana la restitució del Departament i Conselleria de Medi Ambient forts, amb competències i recursos. Aquest manifest impulsat per la Federació Ecologistes de Catalunya compta amb la signatura de la practica totalitat d’entitats ecologistes, ambientals i de defensa del territori d’arreu de Catalunya.

Podeu accedir al manifest: Manifest Reclamem un Departament de Medi Ambient febrer 2018.compressed

Alhora, el document lliurat demana una trobada amb el President de la Generalitat, a la qual es proposa l’assistència de les conselleres de Presidència i d’Agricultura, així com del conseller de Territori i Sostenibilitat que integren les competències més directament implicades amb les polítiques ambientals que, malgrat la seva inherent transversalitat, voldríem veure impulsades per un Departament de Medi Ambient, tal i com succeeix amb els països europeus de referència.

Barcelona, 5 de Juny de 2018, dia mundial del medi ambient
IMG-20180605-WA0065

IMG-20180605-WA0029IMG-20180605-WA0063