Entrades

Les entitats ambientals denunciem que el repartiment del Fons de Patrimoni Natural incompleix la normativa i exigim que es destini íntegrament a polítiques de millora de la biodiversitat

  • La Xarxa per a la Conservació de la Natura, conservació.cat, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria
aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

ANTECEDENTS

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix
d’accions urgents i efectives.

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal i com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és la única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació 22 de desembre de 2021 dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

PREOCUPACIONS

  • Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal i com prescriu la legislació.
  • Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal.
  • Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i per
    tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la Llei Catalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de
    Biodiversitat, la Llei de l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
  • No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient.
    Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el
    pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenent al repartiment que s’ha
    fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del
    Fons en el pressupost d’aquesta entitat.
  • Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva
    important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat. A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

DEMANDES AL GOVERN DE LA GENERALITAT

  • Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).
  • Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard
  • Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.
  • En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a d’altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.
  • Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Per tot això, convidem a qualsevol persona i organització a adherir-se a aquest comunicat, a través d’aquest formulari.

Dissabte 29 de maig. Alliberament de tortuga d’estany i visita guiada als Aiguamolls de la Puda

El proper dissabte 29 de maig es realitzarà una visita guiada als aiguamolls de la Puda i un alliberament de tortugues a la llacuna de les cigonyes en el marc del projecte de recuperació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) a l’Estany de Banyoles.

Amb aquesta activitat es reforça la població recentment recuperada de l’espai natural. El projecte de recuperació de l’espècie  és una tasca iniciada pel Consorci de l’Estany, amb la participació del CRT (Centre de Reproducció de Tortugues) de l’Albera on es reprodueixen aquests exemplars en semicaptivitat. Limnos, a través del seu voluntariat i dels Amics de la Tortuga d’estany han estat col·laborant amb aquest projecte des del primeres passes i han ajudat a la recuperació d’aquesta espècie.

Es complementarà l’activitat amb una visita guiada als aiguamolls de la Puda, es parlarà de la tortuga d’estany i de les cigonyes. Es pot acabar la visita a les Estunes.

  • Hora de trobada: 10:30
  • Lloc: Estany de Banyoles entre el camp de futbol i la sortida de rem
  • Duració 1h-1:30h

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia a limnos@limnos.org

Informació complementària: Es recomana portar calçat còmode, gorra  i mesures prevenció COVID-19 (mascareta).

Limnos demana una reducció de les previsions de creixement del POUM de Banyoles i garantir la conservació de les hortes i els recs

  • Limnos presenta un conjunt d’al·legacions al Planejament urbanístic de Banyoles
  • L’entitat reclama una aposta real pel urbanisme sostenible que passa per una reducció de les previsions de creixement, de necessitats d’habitatge, i de consum d’aigua ajustades a les dades reals de necessitats de creixement que ofereixen les dades de població.
  • Valorem positivament l’aposta valenta de l’Ajuntament de conservació d’una part de les hortes de Sota Monestir i els recs, però demanem que es millori la normativa i que s’aprovi el Pla especial dels Recs per tal de que aquesta protecció quedi garantida de cara al futur. A la vegada es demana una mica més d’ambició reduint el creixement previst, ampliant la zona verda de la riera Canaleta i incorporant la protecció de les hortes de Guèmol.

Banyoles, 19 de novembre de 2018

Limnos ha preparat un document d’al·legacions al POUM de Banyoles, que també posa a disposició dels veïns a la seva web perquè les puguin utilitzar i donar-hi suport total o parcial. El document repassa de dalt a baix els feixucs documents normatius i d’ordenació i en formula diverses al·legacions amb la corresponent proposta alternativa.

Podeu descarregar les al·legacions de Limnos en el següent enllaç :  Alegacions Limnos 2018 def

Podeu descarregar un model d’al·legacions en word per a presentar les vostres pròpies al·legacions o donar suport a les de Limnos aquí 

Els eixos de les al·legacions es centren en aquesta grans temes:
a) un creixement previst no sostenible per sobre del que objectivament ofereixen les dades de creixement d’habitants
b) un model de municipi amb massa extensió de sòl urbanitzat i poc parc verd urbà
c) una sobreexplotació de l’aigua de l’Estany
d) errors en els límits de l’espai natural protegit del PEIN
e) millorar la conservació dels recs i les Hortes de SotaMonestir, de Can Castanyer i de Guèmol
f) l’inconvenient de no presentar el Pla especial de recs conjuntament amb el POUM
g) l’eliminació de la nova zona industrial al costat la riera Canaleta
h) La priorització del desenvolupament de Can Juncà i el canvi d’ubicació de les indústries
i) Aspectes normatius relatius a la protecció de l’arbrat, els elements de patrimoni natural, la promoció dels horts i la custòdia del territori, la prohibició de noves granges porcines, l’extensió de la peatonalització del front d’estany i l’aplicació de normativa ambiental en els edificis públics
j) La manca d’avaluació de l’impacte climàtic d’aquest plantejament i l’estudi més complet d’alternatives de desenvolupament més adequats als reptes climàtics de les properes dècades.

La incoherència amb el desenvolupament sostenible.

Les previsions d’habitants per Banyoles del POUM elaborades el 2014, preveien pel 2017 600 habitants més dels que tenim ara en l’escenari de creixement més baix. Per les previsions del 2026 s’ha fet servir escenaris de creixement mitjà, enlloc els més baixos. Des del nostre punt de vista i amb l’objectivitat que donen les dades demogràfiques dels últims anys, entenem que la previsió de desenvolupament a l’alça, les hectàrees de sòl urbà desenvolupat, els habitatges projectats i nombre d’habitants previstos d’ara fins el 2026, que justifiquen les necessitats de desenvolupament, estan molt allunyades del que podem acceptar com a desenvolupament sostenible. Creiem que les previsions de creixement son volgudament estimades a l’alça i reclamem una reducció d’aquestes expectatives i una reducció efectiva en el sostre edificable.
El POUM és també una eina de planificació municipal on s’estableix quina mena de municipi es vol ser, quin model social, i quina tipologia d’activitats i usos s’hi poden desenvolupar.

De l’anàlisi dels usos del sòl, es dedueix que hi ha una gran quantitat de sòl urbà en un municipi tan petit. Són 438.85 ha de sòl urbà, total, amb un alt grau de sensibilitat ambiental. La superfície de l’estany de Banyoles, que ja ocupa també part de la superfície municipal, i de la zona protegida pel PEIN, compleixen gran part la funció de pulmó verd del municipi, però es de sobre reconegut la manca de sòl verd en el centre urbà. En general, el terme municipal de Banyoles pateix una destacada extensió dels sòls urbanitzats, reduint les possibilitats de futurs creixements, i seria bo que ja en aquest POUM es limités la mida final que la zona urbana ha de tenir al municipi, i no sobrepassar-la. Proposem que es limiti el creixement urbà a la zona actualment definida com a sostre màxim per al municipi o, fins i tot, es redueixi alguna zona proposada com a urbanitzable, i s’estableixin criteris per avaluar el desenvolupament urbanístic de Banyoles en clau comarcal. Cal abordar els reptes de les necessitats de desenvolupament dels municipis veïns d’una forma mancomunada.

La gestió de l’aigua: la sobreexplotació i els problemes de la depuradora

Cal limitar el creixement de Banyoles en quan suposa un efecte greu sobre la quantitat d’aigua disponible a l’Estany de Banyoles. Es preveu augmentar el 32% l’extracció de l’Estany. Aquests augments afegits als creixements previstos a Porqueres i Cornellà del Terri i Fontcoberta que també utilitzen l’aigua de l’estany poden causar efectes de sobreexplotació de l’aigua de l’Estany. Els ecosistemes aquàtics, la qualitat de l’aigua i els recs poden veure’s greument afectats.

Pel que fa al sanejament, ha estat demostrat que la depuradora de Banyoles té problemes de funcionament que va significar el 2016 una sanció de la Unió Europea per no complir amb la normativa de reducció de nitrogen. Si bé aquesta problemàtica ha estat resolta recentment (agost 2018) podem afirmar que no hi ha garanties que no es produeixin més problemes derivats de l’augment del tractament d’aigua de l’EDAR de Cornella del Terri.

La conservació del patrimoni natural

S’han detectat errors entre la cartografia disponible de l’espai natural protegit de l’Estany de Banyoles i els límits del PEIN exposats en la cartografia del POUM. Els límits dibuixats ofereixen menys protecció al front d’Estany i a La Puda. Proposem la revisió dels límits del PEIN en la cartografia per incorporar aquests espais exclosos i la protecció de la finca de la Font de la Puda. Aquest espai estava inclòs dins els límits del PEIN i actualment es fa una proposta per excloure’l, a la vegada s’hi permeten usos com un hotel que creiem que no s’adeqüen amb les característiques de l’espai.

a) Creació del Parc Fluvial de la riera Canaleta
Per tal de garantir la conservació de la funcionalitat de la riera Canaleta com a corredor ecològic cal assegurar el manteniment d’una franja de bosc de ribera a l’entorn d’aquest curs fluvial en tot el tram que discorre per l’àrea urbana de Banyoles amb una normativa específica.

b) La conservació dels recs i les hortes de Sota Monestir
Lamenten la parcel·lació de la zona de Sota Monestir en quatre sectors independents (SUD01 a SUD04) que no permeten la valoració conjunta de tot l’espai.

Es proposa una millora en la definició normativa de les hortes protegides. En el POUM han estat catalogades amb una figura variada (a definir en el moment de fer els plans especials corresponents) que barreja els espais lliures (jardins i parcs urbans), els equipaments, i una categoria urbanística anomenada D4, no definida a la normativa, que en principi significaria que es mantenen els habitatges existents a la zona i les hortes segueixen essent privades amb l’obligatorietat de conservar-les. Es demana.
• Ampliar la zona verda al voltant la riera Canaleta, tenint en compte els aspectes d’inundabilitat.
• Reduir les zones de creixement D1, eliminant-les en gran part.
• Incorporar traçats dels recs que no han estat recollits.
• Assegurar la connectivitat.
• Incorporar criteris paisatgístics per protegir la fisonomia actual dels horts.

Proposem no aprovar les zones pendents d’urbanització, la nova zona industrial SUD06 i la zona de Guèmol i el camí dels prats SUND01. D’aquesta manera es protegeix l’entorn de la riera Canaleta i els horts de Guèmol.
Normativa ambientals d’estalvi energètic, d’aigua, etc…

L’annex III del POUM estableix unes normes d’obligat compliment i unes directrius en relació a la normativa ambiental d’aplicació al planejament derivat del POUM de Banyoles.

Proposem que aquesta normativa no només sigui d’aplicació al planejament derivat del POUM, sinó que sigui d’obligat compliment a tots els edificis públics, entre els quals els municipals prioritàriament, actualment en funcionament.

Reptes de l’ecologisme sobre la conservació de la natura-Article de l’ham de març

El paper de les entitats ecologistes davant el repte de la conservació de la natura està patint fortes pressions després d’anys de crisi econòmica. No hi ha cap mena d’escrúpol en afirmar que ara mateix el medi ambient no es prioritari. Es corre el perill de perdre un conjunt de pràctiques ambientals bàsiques, i erròniament s’aposta per un model de desenvolupament idèntic al que ens ha portat al col·lapse. Malgrat tot, el sector ecologista segueix apostant per la necessitat urgent de la conservació de la biodiversitat, perquè no considerem que es tracti d’una opció, sinó que és una obligació, un deure. Cada vegada és més clar que no és possible realitzar mesures correctores envers aquest tema, sinó que la conservació del planeta s’ha d’afrontar amb canvis al sistema socioeconòmic actual, que és l’arrel del problema. Hem d’aprendre a generar una economica que no destrueixi el territori, buscant la “prosperitat sense creixement” en termes del PIB actual. A Catalunya s’ha tornat a instal·lar el vell discurs que la conservació de la natura no pot ser un fre al progrés. Quin progrés? El de la construcció de manera compulsiva d’infraestructures inviables i infrautilitzades? Contràriament invertir en natura, en salut, en espais naturals protegits, en producció local, genera una economia més sostenible i justa. Una economia on el benefici es reparteixi entre petits negocis molt lligats a la terra i no grans empreses poc vinculades al territori.
No hem d’oblidar la importància d’avaluar les polítiques ambientals i de biodiversitat d’un país. Catalunya es un país que ha planificat ambientalment moltíssim, plans urbanístics, plans d’espais naturals protegits, plans de mobilitat i energia, sobre canvi climàtic,… però que han quedat en un calaix sense pressupost al darrera. I encara menys s’ha avaluat. Entitats ambientals van valorar recentment l’estat de conservació dels espais naturals protegits de Catalunya, i ho van fer negativament, lamentant la manca d’inversió i d’objectius. Per contra el Govern actual anuncia un Pla per convertir els parc naturals en llocs de generació d’activitat econòmica, que no necessàriament és dolent, però que estem convençuts que serà a canvi de menystenir la conservació. Estem sense infraestructures d’estat en temes de conservació, la qual cosa fa que no es puguin complir els tractats internacionals. La qualitat de les aigües que surten de la depuradora de Banyoles, a Cornellà del Terri, no compleix els mínims europeus. Encara menys es pot caure en el parany de plantejar la conservació de la natura segons criteris economicistes. Alguns ja demanen poder pagar per contaminar o per destruir la natura. La lògica capitalista pot pervertir el sistema de protecció de la natura. L’assoliment d’una autèntica democràcia real hauria de permetre aturar la pressió dels lobbys econòmics actuals que determinen les regulacions en el comerç, com el tractat de comerç entre Estats Units i Europa, el model energètic, pressions per evitar l’autoconsum i les renovables, el model farmacèutic, preus abusius per medicaments bàsics, i, fins i tot, el model agroalimentari amb grans corporacions que regulen el mercat.

En aquest sentit, és encara més necessari que mai que entitats ecologistes i conservacionistes, sigui a nivell nacional com WWF, Greenpeace, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció, o a nivell més local com Limnos, els Naturalistes de Girona, els d’Olot, la IAEDEN de l’Empordà, IPCENA a Lleida, CEPA a Molins de rei, GEPEC a Tarragona o Depana a Barcelona, segueixin lluitant per conservar el territori. Us animem a participar de les entitats, sigui acudint a les seves activitats o donant-los suport econòmic per tal de mantenir un lobby conservacionista prou fort per compensar les pressions que existeixen sobre els governs, i ajudar a construir una Catalunya més sostenible.