Entrades

Anem cap a la sisena extinció massiva? Part II -l’articlel de l’ham del setembre-

Estem dirigint-nos en l’actualitat cap a una 6ª extinció massiva? Els científics porten anys alertant que les dades actuals sobre la biodiversitat dels ecosistemes terrestres i aquàtics són molt preocupants.
Segons l’últim informe de la WWF, s’ha perdut, a nivell mundial, el 68% de les espècies de vertebrats durant els darrers 50 anys. Pel que fa a invertebrats (insectes, etc…) alguns de nosaltres recordem quan, anys enrere, en els viatges per carretera, havíem de netejar sovint el parabrises del cotxe que quedava ple d’insectes morts. Molts recordem també que no fa gaires anys, als estius, vèiem una gran diversitat de papallones visitant les flors dels testos al balcó de casa, fins i tot dins la ciutat… el seu declivi imparable és un fet. La importància dels insectes és tremenda: les abelles i moltes altres espècies són pol·linitzadores; a més els invertebrats són bàsics en les xarxes tròfiques dels ecosistemes. Si no hi ha invertebrats… les xarxes col·lapsen.

Sabem que les causes d’aquestes davallada global de la biodiversitat són diverses: el canvi climàtic, la desforestació, la destrucció habitats, l’ús de pesticides, la sobrepesca… l’ésser humà n’és el responsable.
I sí, sens dubte, una extinció massiva, si s’arriba a produir, afectarà greument la nostra espècie, perquè per sobreviure, nosaltres, els humans, depenem de l’equilibri i la bona salut dels ecosistemes.

Anem cap a la sisena extinció massiva? Part 1- l’article de l’ham del agost 2022-

S’han pogut detectar 5 extincions massives al llarg de la història de la vida a la Terra, uns 3.800 milions d’anys. Precisament aquestes extincions han servit als geòlegs per marcar fronteres entre diferents períodes de la història geològica de la Terra, per exemple, l’última d’elles, que va ocórrer fa 66 milions d’anys i que va acabar amb la desaparició dels dinosaures, marca el final del període Cretaci i el principi del Terciari. En aquell moment no només es van extingir els dinosaures sinó que també va desaparèixer més del 75% del total de la biodiversitat existent.

Les causes d’aquestes extincions han estat diverses; en el cas de la ja comentada del Cretaci/Terciari va ser causada per la col•lisió d’un asteroide i el posterior canvi climàtic que va provocar; en d’altres han estat episodis de vulcanisme massiu, canvis en el magnetisme terrestre, explosions de supernoves… De fet algunes d’aquestes causes encara no estan del tot clares i són objecte d’interessants debats científics.
Som a les portes de la sisena extinció massiva? Seria la primera vegada que una extinció d’aquest tipus és causada per una de les espècies que habiten el planeta: els éssers humans. A la 2ª part d’aquest article parlarem sobre la situació actual de la biodiversitat al nostre planeta i mirarem de donar resposta a aquesta pregunta.

Declaració en el dia internacional del Medi Ambient 2022: CATALUNYA ABOCADA AL CAOS AMBIENTAL.

Penjat el 2 de juny de 2022

Des de la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), a les portes del dia internacional del Medi Ambient, donem a conèixer la iniciativa DEFENSEM EL MEDI, una acció que vol posar de relleu la greu situació que patim a Catalunya que ens aboca a la destrucció imparable del Medi Ambient, per la inacció del govern de la Generalitat. Tornem a demanar amb urgència que s’aprovi una agenda d’actuacions d’emergència ambiental que inclogui la recuperació d’una Conselleria de Medi Ambient amb capacitat per fer que l’acció ambiental de govern de la Generalitat sigui transversal ambientalitzadora de Conselleries i la resta d’administracions.

El govern de Pere Aragonès no és capaç de donar resposta a la reconeguda emergència climàtica, al contrari s’entesta en les velles solucions del passat (com els jocs olímpics d’hivern per apuntalar el monocultiu turístic de neu i tapar la incapacitat per garantir el futur de la gent que viu als Pirineus). Les dades però són aclaparadores: les darreres dues dècades els indicadors de qualitat ambiental del nostre territori han anat retrocedit alarmantment. Cal reconèixer-ho i acabar amb la publicitat verda: avui Catalunya és a la cua europea en pol.tiques ambientals per la inacció dels darrers governs, en un moment en què la situaci. de crisi climàtica i ambiental demana una agenda verda capaç de fer front als reptes del canvi climàtic, la inseguretat alimentària, o la crisi energètica i de recursos.

Amb aquesta iniciativa (DEFENSEM EL MEDI) donem a conèixer algunes de les accions del moviment ecologista i social del país que han assolir els objectius de defensar democràticament el Medi Ambient com a patrimoni comú. Molt significativament, en la majoria dels casos malauradament, les institucions les hem tingut a la contra, defensant interessos especulatius i econòmics egoistes contraris a l’interès general de la població.

Enllaç comunicació visual de l’acció Defensem el Medi
https://youtu.be/kkqqKTYPTu4

Tot l’important està per fer:
1- BIODIVERSITAT
L’Estratègia Catalana per la Biodiversitat aprovada per l’anterior Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) l’any 2018 reconeixia unes dades molt preocupants a partir dels estudis realitzats:

A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses a la Directiva Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període 2013 a 2018.

El 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de les seves poblacions o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini.

Durant la jornada organitzada pel CREAF, el Col·legi d’Economistes i el DTS sobre l’informe IPBES, es va fer palès que el cost per protegir la biodiversitat a Catalunya s’estimava en 129 milions d’euros l’any … en clamorós contrast amb la realitat de les inversions directes per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya que no han sobrepassat els 20 M€ en els últims anys.

La superfície d’espais naturals a Catalunya cobreix el 32 % del país i suma 1.095.360 ha, la qual cosa dona una xifra irrisòria d’inversió d’uns 20€/ha/any, una de les mes baixes d’Europa, mentre el mateix anterior Dept de Territori considerava que hauria de ser d’uns 129 €/ha/any.

No tenim encara una llei de conservació de la biodiversitat que incorpori les Directives Europees. La llei vigent catalana d’espais naturals de l’any 85 (de fa 37 anys!) impossibilita aplicar millores i és molt anterior a bona part de les directives europees.Tampoc lamentablement tenim aprovat el catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció, ni el Pla director dels corredors biològics compromès fa mes d’una dècada.

La major part dels espais fluvials de Catalunya, aigües dolces i boscos de ribera es troben dins del DL 3/2003 Text refós en matèria d’aigües sense cap protecció ambiental, total abandonament i desprotecció. En els darrers 20 anys el declivi de biodiversitat en els ambients fluvials ha estat catastròfic en mans de l’ACA, cal promoure la seva restauració ecològica per sobre dels seus usos recreatius o turístics, que han d’estar subordinat.

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/380411/miralles-el-fons-patrimoni-natural-suposara-salt-endavant-gestio-activa-conservacio-biodiversitat

2- ENERGIES RENOVABLES
Catalunya disposa d’una normativa de referència sobre aquesta matèria a Catalunya, la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic:

Article 18.1 b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així́ l’ocupació́ innecessària del territori…
19.1e) El foment de la generació́ d’energia distribuïda……

“Disposició́ addicional primera Pla territorial sectorial

“El Govern ha d’acordar la formulació́ del Pla territorial sectorial per a la generació́ elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació́ i els seus elements d’emmagatzematge en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei. Aquest pla ha de determinar la producció́ d’energia de cada comarca en funció́ de la seva demanda i tenint en compte criteris de solidaritat intercomarcal per assolir els objectius a nivell global”.

Doncs malgrat la llei de Canvi Climàtic exigeix un ús racional i de conservació del territori en fer preferent la ubicació en terrenys degradats, el desplegament de les energies renovables a Catalunya, feta mitjançant els Decret-Llei 16/2019, de 26 de novembre i el DLl 24/2021, de 26 d’octubre, i altres modificacions posteriors del Decret Llei, d’acceleració́ del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, suposen un incompliment fragant de l’esmentada Llei de canvi climàtic perquè:

  • no prioritza el criteri d’ubicació en els espais degradats que tenim en excés al país.
  • no s’ha aprovat el Pla Territorial, com a eina prèvia de planificació, que faci realitat un sistema d’energia distribuïda i de proximitat com a criteri general.

El 95% dels projectes no es fan en zones degrades, es situen en zones rurals allunyades dels centres de consum, no apliquen el criteri d’energia distribuïda i imposen grans línies de transport que suposen grans impactes i pèrdues d’energia amb llargues distàncies.

El col·legi d’enginyers industrials de Barcelona va fer un estudi que conclou que instal·lar plaques solars a les cobertes dels polígons industrials de l’àrea metropolitana (unes 20.000ha) pot produir el 50% del consum de la zona més poblada de Catalunya.

La Generalitat preveu l’ús d’unes 80.000ha per a la implantació de les energies renovables, un 2’5% del territori, al que cal sumar les xarxes elèctriques i altres infraestructures que poden arribar a ocupar en total un 5% i unes 160.000ha, de les quals unes 20.000ha de terres de conreu en un país en el que tant sols produïm el 45% dels aliments consumits, un atemptat greu contra la sobirania alimentària present i futura del país, per la cessió de drets especulatius a les grans corporacions.

3- RESIDUS

El PRECAT 20 (programa general de prevenció́ i gestió́ de residus i recursos de Catalunya 2013‐2020), va exhaurir-se sense assolir els objectius i sense ser reemplaçat.

La Llei reguladora dels Residus de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol) porta vigent 36 anys!. La Generalitat no ha estat capaç de fer una transposició de la Directiva de Residus 2018/851, ni de la Directiva sobre limitacions als plàstics vigent des de fa 4 anys, i ha esperat a què l’estat aprovés la Ley de Residuos. Aquesta renúncia a fer-ne una transposició per mitjà d’una nova llei de prevenció de residus, tant exigida com promesa, compromet la possibilitat d’aplicar al nostre país els millors estàndards europeus en prevenció i gestió dels residus, per modernitzar el sistema productiu, regular les activitats i, molt especialment, per evitar els conflictes socials I ambiental que generen els residus.

El PRECAT preveia assolir el 55% de reciclatge net de residus, un 5% més del que la normativa europea exigia assolir al 2020; però en finalitzar l’any 2021 encara no s’havia assolit el 40% de reciclatge net. Pel que fa a la producció de residus en els últims 7 anys el creixement en la producció de residus ha estat de prop del 14%, entre altres perquè la Generalitat sempre a apostat pels acords voluntaris amb les empreses alhora de exigir mesures de reducció que han resultat un fracàs en no ser impositives. Un exemple clamorós és el de la producció d’envasos i embalatges que suposen el 70% del volum dels residus municipals.

4- RESIDUS RAMADERS.


Catalunya és una de les zones d’Europa amb una major càrrega ramadera, especialment de caràcter industrial, amb unes greus afectacions al medi.

Segons un informe de Geenpeace, la ramaderia industrial a Catalunya contribueix més a la crisi climàtica en comparança a la resta de comunitats autònomes per la important emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquest sector va generar 69,4 milions de tones de C02 equivalent a l’estat espanyol durant el 2019 i Catalunya lidera el rànquing perquè aporta prop del 30% d’aquestes emissions produïdes, especialment per les 25.554 explotacions ramaderes industrials. Entre les emissions cal destacar les de metà i amoníac, gasos d’efecte d’hivernacle altament perjudicials produïts principalment per la ramaderia industrial.

Del total de places de porcí a Catalunya, 7.699.744 són d’una sola engreixada. Atenent que cada plaça es ocupada per dos engreixades i mitja, el total de porcs arriba a uns 19 milions. Cal adoptar mesures clares per reduir la densitat ramadera, tancar granges i exigir el pagament d’un cànon per les emissions produïdes a l’atmosfera. Cada porc, per produir un quilo de proteïna, en necessita menjar cinc de vegetals, un brutal malbaratament de recursos. Cal tenir en compte, a més a més, que aquests porcs, bona part dels quals s’exporten, excreten metà i nitrats en forma de purins que contaminen les aigües, la terra i l’ambient.

En l’actualitat Catalunya, es troba saturada per la problemàtica que suposa la massificació de granges, especialment de porcs. Dels 947 municipis de Catalunya, han estat declarats zones vulnerables 459, prop del 50% del nostre territori. Des del 2019 l’increment de municipis vulnerables a crescut un 11% passat dels 415 als actuals 459, una xifra que creix exponencialment. Aquest fet comporta que també prop del 50% dels aqüífers del país estiguin contaminats, hipotecant un recurs estratègic com es l’aigua subterrània. Actualment, uns 150 municipis s’han d’abastir amb aigua portada amb camions. Una problemàtica que el Departament competent en agricultura ignora i es mostra contrari a aplicar mesures per evitar el col·lapse i danys irreversibles.

5- EMISSIONS A L’ATMOSFERA I ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC.

El problema de salut ambiental més greu a Catalunya, sobretot a les grans ciutats, és la contaminació de l’aire. A Barcelona i l’àrea metropolitana, on viu aproximadament el 80% de la població del pais , el 52,6% de la contaminació s’atribueix a la mobilitat. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen: no s’ha aconseguit baixar per sota dels límits legals establerts per la UE ni pels recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Pel que fa a les partícules, no se superen els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea, però sí els de l’OMS, especialment a Barcelona i en molts llocs de Catalunya. Alhora la contaminació per ozó troposfèric és un problema recorrent a la plana d’Osona i Lleida en part per processos de contaminació importada de grans zones industrials.

Barcelona supera en un 30% els límits de contaminació de l’aire de l’OMS. L’excés de cotxes és una de les causes, malgrat no es pot ignorar la gran contribució de l’aeroport i el port de Barcelona (especialment pels creuers turístics i l’industria pesada).

A Catalunya, es registren anualment unes 3.500 morts prematures causades per afectacions derivades de la contaminació de l’aire. Aquestes contaminants venen dels combustibles fòssils i les industries potencialment contaminadores a les quals injustificadament no se’ls hi aplica cap fiscalitat ambiental segons el criteri de qui contamina paga.

En aquest cas cal assenyalar la greu responsabilitat dels diferents governs de la Generalitat i de l’autoritat del transport metropolità (ATM) per la manca, pràcticament absoluta, d’aplicació de mesures d’intensificació del transport col·lectiu i de mesures racionals de restricció dels vehicles privats. L’ajuntament de Barcelona al capdavant ha prioritzat la sanció, però no ha s’ha solucionat una reconversió justa pels ciutadans del sistema productiu de vehicles privats. Cal invertir en substitució del model de mobilitat basada en el vehicle privat en favor del transport col·lectiu si es vol reduir l’impacte del canvi climàtic.

Com a exemples il·lustratius, la construcció de la línia 9 del metro porta 20 anys en obres, un projecte que va iniciar-se el setembre de 2003 i que desprès de 20 anys encara no està acabada. Per altra part en els últims 20 anys ni s’han fet noves línies de ferrocarrils a Catalunya, ni s’han incrementat les freqüències, ni s’han abordat les millores en la xarxa com les línies de Manresa, o Puigcerdà. Ni tampoc s’han incrementat substancialment les xarxes de bus.

Catalunya, 2 de juny de 2022.

IPCENA

TRENCA

GEPEC

IAEDEN

CEPA

BOSC VERD

La Segarra

APMA

LIMNOS

Vall del Ges

Associació Naturalistes de Girona

Grup de Defensa del Ter

ADENC

Les entitats ambientals denunciem que el repartiment del Fons de Patrimoni Natural incompleix la normativa i exigim que es destini íntegrament a polítiques de millora de la biodiversitat

  • La Xarxa per a la Conservació de la Natura, conservació.cat, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria
aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

ANTECEDENTS

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix
d’accions urgents i efectives.

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal i com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és la única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació 22 de desembre de 2021 dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

PREOCUPACIONS

  • Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal i com prescriu la legislació.
  • Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal.
  • Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i per
    tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la Llei Catalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de
    Biodiversitat, la Llei de l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
  • No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient.
    Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el
    pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenent al repartiment que s’ha
    fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del
    Fons en el pressupost d’aquesta entitat.
  • Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva
    important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat. A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

DEMANDES AL GOVERN DE LA GENERALITAT

  • Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).
  • Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard
  • Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.
  • En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a d’altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.
  • Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Per tot això, convidem a qualsevol persona i organització a adherir-se a aquest comunicat, a través d’aquest formulari.

Conservem els marges i la vegetació herbàcia urbana – l’article de l’ham del juny de 2020-

La situació d’emergència sanitària aquesta primavera i la corresponent baixada d’activitat humana ha donat lloc a una crescuda de la vegetació baixa en tota mena de terres no cimentats i marges de l’àmbit urbà.  Ara que moltes administracions locals han començat a desbrossar aquestes zones verdes, des de moltes entitats i consciències naturalistes s’ha demanat reflexionar i canviar el paradigma en la seva gestió.

En marges de camins o de cultius, així com en les rotondes, solars i zones enjardinades hi creix de manera natural una gran diversitat de plantes herbàcies, la majoria ruderals o oportunistes, que tradicionalment s’han mal anomenat “males herbes” o s’han relacionat amb la deixadesa i la necessitat de “neteja”. Aquesta concepció perjudica no només aquetes comunitats vegetals, que massa sovint reben l’aplicació d’herbicides o dràstiques desbrossades, si no a la biodiversitat en general de les zones urbanes i els serveis naturals que ens aporten. Les comunitats vegetals que es formen en aquests espais es componen per una gran diversitat de plantes amb mides, èpoques de floració,  flors i fruits molt variats en molt poca superfície. Algunes espècies conegudes són el trèvol (Trifolium), els plantatges (Plantago) o les margaridoies  (Bellis).  Aquesta diversitat d’espècies produeix un munt de recursos per altres grups animals, com el pol·len i nèctar per insectes, les llavors i substrat de nidificació pels ocells, però a més són un refugi per grups d’insectes, com formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues de cultius i ciutats.  A més, gràcies a aquestes comunitats, les persones podem gaudir d’un entorn urbà més ric naturalment, amb més ocells i papallones compartint el nostre espai. Quan es decideix eliminar aquesta diversitat vegetal perdem les comunitats animals i serveis que se’n deriven.

Des de Limnos ens adherim a aquesta reflexió.  Mantenir la vegetació és important per facilitar accessos a infraestructures i a la vora dels camins, però sovint es fa quan i on no cal. Per exemple, s’hauria d’evitar desbrossar en època de nidificació dels ocells per no destrossar nius, i és millor esperar a fer les segues d’estiu un cop les plantes hagin tret la grana, cap a l’agost.

24 joves col·laboren en un camp de treball per estudiar espècies de fauna i flora a l’Estany de Banyoles

  •  Han finalitzat ja els camps de treball “Estany natura” que han ajudat a millorar el coneixement de l’espai natural de l’Estany de Banyoles
  • Forma part de l’oferta de camps de treball per a joves de la Generalitat de Catalunya i ha estat dedicat al coneixement de la biodiversitat de l’Estany sota l’organització de la Coordinadora del Lleure del Pla de l’Estany i l’entitat ecologista Limnos.

Porqueres, 14 de juliol de 2014

Els camps de treball són activitat organitzades per entitats i associacions juvenils, promogudes per la Direcció General de Joventut, organisme depenent del Departament de Benestar Social i Familia de la Generalitat de Catalunya. Hi ha una oferta molt variada de camps de treball, tant a Catalunya com arreu del món. Combinen el lleure amb el servei a la comunitat, bé ajudant persones, bé protegint la natura, bé recuperant el patrimoni, etc. En aquest cas la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany ha desenvolupat les tasques de lleure i organització de l’acampada, mentre que Limnos ha desenvolupat la tasca tècnica de descoberta i de conservació de la natura. Els camps també han comptat amb la col•laboració del Consorci de l’Estany, tant en la cessió de la zona d’acampada com en aspectes del treball tècnic, i la Institució Magdalena Aulina.

Els 24 joves participants han estat acampats al municipi de Porqueres, concretament als terrenys de l’escola Casa nostra, prop les Estunes i la zona de La Puda, entre el 30 de juny i el 14 de juliol. És el primer cop que s’han realitzat aquests camps de treball sobre natura, i ha resultat una experiència molt positiva, que s’espera poder continuar i consolidar els propers anys. La pluja i el mal temps han deslluït part de les activitats i dinàmiques de grup del taller, però els resultats del treball es consideren molt positius que ajuden a millorar el coneixement de l’espai natural i a la formació dels joves.

Els participants han estat col•laborant amb el seguiment d’espècies amenaçades i han ampliat el coneixement d’espècies com l’oreneta cuablanca o els ratpenats d’aigua. D’entre les activitats cal destacar els censos d’amfibis i ratpenats nocturns, els censos de nius d’orenetes cuablanca a la ciutat de Banyoles, el control de la qualitat de l’aigua de les rieres i les llacunes a través de l’estudi de macroinvertebrats, censos de fauna, anellament d’ocells, col•locació de trampes de cranc i peixos, una activitat de descoberta botànica i els censos visuals i de rastres de llúdriga.

No s’ha pogut veure cap llúdriga, però s’han trobat rastres, s’ha vist que hi ha una important presència de cranc americà a la zona de Can Morgat, s’han censat desenes de nius d’oreneta cuablanca, un ocell insectívor amb una important funció de control de mosquits a l’Estany, es van detectar molts ratpenats d’aigua a la riba de Porqueres, es va comprovar la l’ocupació de les caixes niu per a ocells, s’ha detectat una qualitat mitjana de l’aigua de la riera de Can Morgat i de l’estanyol del Vilar, s’han anellat espècies d’ocells escasses com el blauet, el balquer o l’enganyapastors, i s’han detectat amfibis com el gripau corredor i la reineta, així com algun animal atropellat com una guineu. Les dades obtingudes s’incorporen a diverses bases de dades existents, i formen part dels seguiments del voluntariat ambiental de l’entitat ecologista Limnos.

 

S’organitzen uns camps de treball a l’estiu de natura a l’Estany de Banyoles amb la participació de Limnos.

Ja estan obertes les inscripcions pel Camp de Treball de seguiment de Biodiversitat per a nois i noies de 14 a 18 anys que tindrà lloca l’ESTANY DE BANYOLES aquest estiu organitzat per LIMNOS conjuntament amb l’Associació La Sorellona de la Xarxa catalana de Camps de Treball de Seguiment de la Biodiversitat.

DEL 16 AL 30 DE JULIOL i DE L’1 AL 15 D’AGOST

Limnos organitza conjuntament amb l’entitat “La Sorellona” uns  camps de treball a l’Estany de Banyoles per l’estiu de 2013 per a noies i nens de 14 a 18 anys.

La proposta forma part de la Xarxa Catalana de Camps de Seguiment de la Biodiversitat, un projecte innovador que pretén fomentar un contacte estret dels joves amb el medi natural en espais naturals emblemàtics, mitjançant la seva implicació directa en programes estables de caire científic i naturalístic a cada zona on es desenvolupa.

Més informació dels camps de treball a  www.campsbiodiversitat.org i a la fitxa Camps_de_treball_Banyoles_2013 (Documentació en pdf)

 

Cartell_camps_2013

 

El projecte va dirigit a joves d’entre 14 i 18 anys, interessats a implicar-se directament en la conservació de la natura durant les seves vacances a l’estany de Banyoles i participar en activitats de voluntariat científic. Els principals objectius educatius d’aquests camps són el gaudi directe de la natura, introduir els joves al naturalisme tècnic i científic, conèixer a fons un espai natural protegit, i crear un ambient de grup basat en el treball cooperatiu, l’altruisme i la responsabilització en front a tasques útils per a la societat.

Acompanyats per naturalistes experts de la zona, els joves tindran l’oportunitat de participar en la realització de diferents modalitats de inventaris i censos de fauna i flora a l’Estany, com ara mostrejos de peixos, escoltes nocturnes d’amfibis, seguiment de rastres de mamífers, fototrampeig de fauna, observació d’ocells, inventaris florístics, entre altres. Els resultats obtinguts es posaran a disposició dels òrgans gestors, contribuint a un millor coneixement de l’estat de la seva biodiversitat. Acabades les tasques diàries de treball (4 hores), es duran a altres activitats i tallers que fomentin el debat i reflexió sobre valors relacionats amb la conservació de la natura i la sostenibilitat ambiental. També es reservaran estones per a un ampli ventall d’activitats d’oci i esbarjo.

Inscripcions i organització a www.campsbiodiversitat.org

 

Participació d’escolars en la recuperació de la biodiversitat. Article de l’ham. Juny 2012.

El passat 10 d’abril, els alumnes de 5è de l’escola del Baldiri Reixac, la Vila, van dur a terme un dels alliberaments d’exemplars de tortuga d’estany (Emys orbicularis) inclosos dins el Projecte Estany LIFE Natura (2010-13).

Aquest Projecte té com a objectiu principal una sèrie d’actuacions encaminades a combatre i revertir la desaparició de les espècies autòctones, tant animals com vegetals, provocada per espècies exòtiques invasores. Des dels anys 90, la Unió Europea subvenciona projectes de conservació dels recursos naturals, als seus estats membres, a través del fons LIFE que actualment està en l’etapa 2010-2013. L’Espai Natural de l’Estany, declarat Espai d’Interès Natural (PEIN) i també Zona d’Especial Protecció dins la Xarxa Natura 2000 d’àmbit europeu, ha estat beneficiat i subvencionat dues vegades pel programa LIFE. La gestió de l’actual projecte, es fa a través del Consorci de l’Estany que vetlla per la seva execució a través d’una oficina tècnica. El programa de subvencions LIFE dóna molta importància a la difusió de les actuacions i dels resultats de cadascun dels projectes, valorant molt positivament la participació ciutadana en aquestes actuacions de conservació de la natura. Els escolars de la comarca, així com el voluntariat ambiental de Limnos, han participat activament d’aquest projecte impulsat per l’administració local.

A hores d’ara,  i després d’haver estat retirant espècies invasores, s’estan alliberant a l’Estany exemplars de tortuga d’estany i de nàiade allargada  o musclo d’aigua dolça provinents de la cria en captivitat, així com de barb de muntanya procedent de poblacions de rius propers amb bon estat de conservació.

Els alumnes de la Vila opinen i ens diuen el següent respecte a la seva participació en la recuperació de la biodiversitat de l’estany:

“Estàvem emocionats i contentíssims, ens sentíem afortunats per participar en la repoblació i recuperació de la tortuga d’estany; també una mica nerviosos perquè hi havia polítics de la comarca i periodistes que filmaven i feien fotos. Després vam sortir als diaris i a la Televisió.

La repoblació va ser a la llacuna dels Amaradors, amb tortugues petites provinents del centre de reproducció de l’Albera. Portaven un xip i algunes un transmissor, amb antena,  per poder-les localitzar després i fer-ne el seguiment (semblava com si anessin a lliurar una batalla i els hi vam posar nom de guerrilleres). Abans havíem aprés molt sobre la tortuga d’estany, que és pigallada de groc, i la de Florida, que té una taca vermella al coll i és més voraç que la d’aquí i per això l’ha desplaçat però, quan ets a casa teva pensem que no t’haurien de fer fora. També vam aprendre a saber els anys que tenen, mirant les línies de plaques de la vora. Va ser tot molt entenedor.

En el moment de deixar-les anar va ser emocionant i ens vam sentir molt importants, gairebé com herois i heroïnes ajudant les tortugues. Ara esperem que el projecte funcioni i els vagi bé, de fet, creiem que tindrà èxit i que haurien d’haver més projectes com aquest, per ajudar a recuperar les espècies del nostre territori i que se’ls acabin els problemes.

Ha estat una experiència interessant, inoblidable. Va ser divertit i al mateix temps, vam aprendre.”

– Alumnes de 5è de l’escola Baldiri Reixac –