Entrades

Enguany, Limnos recupera l’esperat curs de sortides ornitològiques que havia quedat estroncat per la pandèmia.


Juny 2022

Tradicionalment i per l’afinitat dels seus membres actius, Limnos ha dut a terme diversos cursos sobre ornitologia en diferents formats; introducció a l’ornitologia, identificació d’ocells; amb classes teòriques; amb sortides al camp…

Des de 2019 però, es va optar per un nou format basat en sortides al camp que va tenir un gran èxit. Després de veure’s estroncat al 2020 i no celebrat al 2021 degut a la pandèmia, aquest 2022 ha sigut el primer any que s’ha pogut repetir amb normalitat. El curs es coorganitza amb el Museu Darder de Banyoles.

L’objectiu del curs ha sigut adaptar-se a tots els nivells dels participants per observar el canvi de diversitat i riquesa d’ocells de Catalunya, en moure’s d’hàbitat i d’època de l’any. Així com donar eines per aprendre i millorar habilitats per a la identificació d’ocells, i descobrir espais possiblement desconeguts on anar-los a observar.

Per aconseguir-ho, els 24 participants van començar els curs amb una petita sessió introductòria i de presentació al museu Darder, seguida de la primera sortida al febrer als Aiguamolls de l’Empordà per veure ocells aquàtics hivernants. Al març van visitar el paratge de la Moixina a Olot on es deixaven veure ocells forestals residents i poder practicar cants també. El curs continuava amb la sortida d’abril repetint els aiguamolls de l’Empordà per veure ocells migradors en pas. Per anar acabant, al maig es va anar al Cap de Creus, on un hàbitat de matollar diferent del que estem acostumats, va permetre veure ocells poc comuns i fins i tot rars. Per últim al juny van visitar l’entorn de Tregurà per veure ocells de muntanya.
Tot plegat es va tancar amb un dinar amb formadors i participants, amb ganes de que arribi el febrer de 2023. El curs va anar a càrrec de Marc Fusellas, amb l’ajuda tècnica i didàctica de Jordi Burch, Clàudia Batlle i Gerard Funosas.

Nou curs de papallones 2022!

Limnos, conjuntament amb el museu Darder organitza aquesta primavera i estiu del 2022 un curs de 4 sessions per aprendre a identificar diferents espècies de papallones diürnes que trobem a Catalunya. La professora del curs serà la Lídia Salvanera, biòloga i educadora ambiental especialista en lepidòpters (papallones diürnes). Aquest curs estava preparat pel 2020 però es va haver de cancel·lar per les restriccions logístiques i la situació d’emergència sanitària d’aquells mesos.

Es farà una classe teòrica al Museu Darder per veure les seves característiques i conèixer les diferents famílies que trobem aquí. Posteriorment, es realitzaran tres sortides de camp visitant tres hàbitats ben diferents i així poder observar el màxim de papallones diferents. A la primera sortida anirem a una zona de terra baixa mediterrània, al Pla de l’Estany; explorant primer les llacunes de Can Morgat (on es realitza un transecte del CBMS des del 2007) fins l’inici del Puig Clarà. A la segona, coneixerem la muntanya mitjana, a la comarca de la Garrotxa, i a la tercera, ja entrat a l’estiu, en enfilarem pels prats de la muntanya més alta de la Garrotxa, possiblement al cim del Comanegra.

Dates:

  • 31 de maig. Sessió teòrica al Museu Darder. 19’30 a 21h.
  • 4 de juny. Primera sortida (terra baixa). 10 a 14h.
  • 18 de juny. Segona sortida (muntanya mitjana). 9,30 a 14h
  • 2 de juliol. Tercera sortida (alta muntanya). 9 a 14h

Preu: 30 euros (20 els socis/es de Limnos)

Professora: Lídia Salvanera

Inscripcions: al correu de limnos (limnos@limnos.org i al Museu Darder (museudarder@ajbanyoles.org i 972574467)
Capacitat del curs: 20 persones

Publicació de la revista La Llúdriga Núm 98. Gen 2022

Us presentem la revista del gener del 2022 de Limnos, on teniu informació sobre:

  • El noticiari faunístic del Pla de l’Estany del 2022
  • Cinc mesos observant nius de cigonyes
  • Com conviure amb l’anomenada Revolució invisible
  • Els bitcoins, una altra gran amenaça mediambiental
  • Son perilloses les serps?
  • Som mobilitat: transformem el model de transport local cap a la sostenibilitat
  • DOSSIER ESPECIAL: Canviem el sistema, no el planeta: El decreixement, l’única adaptació possible a la crisi ecològica i de recursos /
  • DOSSIER ESPECIAL: Tornem a la “normalitat” o afrontem el col•lapse?
  • En record de Joan Pontacq Seguranyes

Podeu descarregar la revista aquí: Llúdriga_98

Esperem que us resulti interessant.

Recordeu que la revista està oberta a col·laboracions, propostes i a nous anunciants.

Sortida naturalista a la zona de la Puda (DMAH 2022)

Un any més, Limnos col·laborarà amb el Consorci de l’Estany i el Museu Darder per celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides com a commemoració de la signatura del Conveni Ramsar de l’any 1971 per a la protecció dels ecosistemes aquàtics a nivell mundial.

Durant aquest cap de setmana moltes entitats i organitzacions naturalistes d’arreu del territori aprofitem l’oportunitat per realitzar sortides o activitats per fer divulgació i educació ambiental sobre els valors de les zones humides, i alertar del seu vulnerable estat de conservació.

A nivell local, tornem a celebrar el nostre patrimoni natural i cultural, format per l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles (designat com a Zona Humida d’Importància Internacional i incorporat a la llista d’espais RAMSAR, el 20 de desembre de 2002). Aquest any Limnos tornem a oferir una sortida divulgativa per la zona de Casa Nostra i els aiguamolls de la Puda. Com ja hem fet altres anys, col·laborarem en paral·lel al Consorci de l’Estany, que oferirà una visita guiada al centre de reproducció de Nàiades. Tot amb la col·laboració del Museu Darder de Banyoles.


Cal inscripció per separat a les dues activitats, tot i que es poden fer les dues si les places ho permeten. 

  • Visita guiada a la zona de les Cigonyes i els aiguamolls de la Puda
  • Organitza: Limnos. 
  • Dia: 6 de febrer
  • Punt i hora de trobada: 2/4 de 10 del matí al “nou” camp de futbol de Banyoles
  • Per a més informació i reserves: limnos@limnos.org
  • Visita al laboratori de nàiades
  • Organitza: Consorci de l’Estany. 
  • Dia: 6 de febrer
  • Punt i hora de trobada:11 del matí al “nou” camp de futbol de Banyoles
  • Per a més informació i reserves: Museu Darder (972573876)

Organitza: Consorci de l’Estany, Limnos, Museu Darder de Banyoles, Ajuntament de Banyoles.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Cal inscripció prèvia!

Banyoles aprova el nou POUM poc ambiciós ambientalment

Gener de 2021. Limnos.

  • L’aposta de l’actual govern municipal ha estat dibuixar un planejament urbanístic basat en el model de ciutat turística i de foment de l’esport.
  • La revisió de Limnos del projecte i les al·legacions presentades han estat en gran part rebut-jades o aclarides, i unes poques acceptades.

El nou planejament urbanístic municipal, el POUM de Banyoles, aposta clarament pel BAU (Business as usual – negocis igual que sempre) Es plantegen actuacions i es dissenyen equipaments i espais per potenciar el turisme i l’esport aspectes considerats eixos fonamentals de les característi-ques del municipi. Es pretén donar resposta a les previsions de creixement potenciat planificades en el Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany l’any 2010 i deixar marge pel creixement en cas que sigui necessari. Es fan informes que donen resposta positiva a les necessitats d’augment de la captació d’aigua potable de l’Estany i a la capacitat de depuració en cas de creixement. Es planifiquen aparcaments per absorbir cotxes per grans esdeveniments, i nous grans vials i rotondes per afavorir la mobilitat rodada a cotxe.

Des dels sectors ecologistes i aquells que denuncien la crisi energètica, ecològica i social a la qual estem abocats s’utilitza el concepte BAU com una forma per referir-se al sistema econòmic i productiu actual, que amb totes les seves virtuts i defectes, ens portarà indefectiblement al col·lapse social i ambiental. I, cal deixar molt clar, que això no vol dir que estiguem en contra dels negocis pròpiament, o del desenvolupament d’activitats productives i econòmiques. Estem denunciant aquí que davant les perspectives de l’emergència climàtica, la crisi energètica i altres escenaris complexos, com l’esdevingut recentment per l’afectació del COVID-19; continuar amb el model de creixement indefinit, en créixer i créixer, gastar més i més, ocupar més sòl i posar més cotxes, etc… és un model condemnat a crisis recurrents importants. Així doncs, a opinió dels ecologistes, i tant de bo anéssim errats, aquest POUM no aborda cap dels reptes que tenim ara mateix a sobre la taula. Neix desfasat 20 anys i les consideracions tècniques incorporades en pro de la sostenibilitat i la conservació testimonial d’algun element d’interès ambiental, no resoldran el gruix de les necessitats dels propers anys.

Alguns canvis en el POUM incorporats a la última versió

Com a exemple, la incorporació en aquesta última versió del POUM d’un nou aparcament al camp de davant la font de la Puda, i una rotonda aquí mateix amb un nou vial cap a Porqueres, per guanyar 30 segons de recorregut per carretera. La definitiva descatalogació de la Puda com a espai natural protegit amb la possibilitat de fer-hi un hotel o qualsevol activitat d’ús turístic.
Just en aquest camp, que acabarà com a aparcament per les activitats esportives (accés camp de futbol i sortida de rem (triatlons, curses ciclistes, campionats de rem…), l’any 1992 per les olimpíades s’hi van instal·lar barracons per la Guardia Civil, que a més van quedar inundats per unes fortes pluges. Es va talar un bosc de ribera i en una carta l’any 1994 Limnos va demanar a l’ajuntament la restauració de la zona, tal com es va comprometre l’ajuntament un cop acabats els Jocs. Fins ara s’havia respectat aquesta zona, catalogada de sòl de protecció. També aquesta zona està catalogada dins el Catàleg d’espais d’interès Natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació de Girona), sota el codi 104 Turons de Miànigues pel seu valor paisatgístic. Patrimoni perdut.

POUM Banyoles Puda

Mapa aproximat de la nova rotonda prevista davant la Font de la Puda, un nou vial i una zona d’aparcaments en un camp que delimitavaperfectament la trama urbana de l’anella verda al voltant de Banyoles.

També s’amplia la zona urbana de la riera Canaleta amunt, a Mas Palau, una zona paisatgísticament molt ben delimitada i que creixerà per una zona que estava reservada com a sòl preventiu per a futurs creixements. L’aparcament recent en zona PEIN a la zona de la Draga ha estat un tripijoc urbanístic vergonyós, i ara es creix de nou, a la mateixa zona, segurament sense previsió d’aparcaments.

La resolució de les al·legacions

No podem resumir una a una les al·legacions de Limnos incorporades i les no acceptades. Les que demanaven menor creixement i desenvolupament i posaven en dubte el model de municipi han estat clarament desestimades. Culturalment no estem preparats per acordar límits al creixement d’una ciutat. Segons els redactors del POUM, sempre cal donar marge per si cal créixer. Si penseu a 50 o 100 anys vista on creieu que ens porta aquesta manera de pensar? Tot construït, clar. Cal agra-ir en tot cas, l’esforç dels redactors del POUM per respondre cada una de les aportacions fetes. En-cara cou veure com ens hem d’empassar que encara es facin previsions d’edificacions en una zona inundable, al costat la Canaleta. Diuen que ja faran una mota i es prendran les mesures correctores adients. Ja ho sentirem a dir, però cap dels que han redactat el POUM en seran responsables.

La majoria han estat rebutjades o respostes amb una aclariment, o algunes dient que ja estava inclòs en el redactat (sovint poc clarament). Es protegeixen una part mínima de les hortes de Sota Monestir i una part testimonial a Guèmol, perdent-se altres com les del Molí canyer. D’entre les 8 parcial-ment acceptades destacar la d’un pla especial per la riera Canaleta, catalogar el Bosc de can Puig com a parc verd territorial i no parc urbà, la protecció d’un bosc al costat del rec de Guèmol o eliminar una rotonda sobre la riera Canaleta a la zona de Mas Riera i introduir una disposició final que l’ajuntament haurà de fer una relació dels edificis públics amb una adaptació a la normativa ambiental de l’annex III. Resumint, no es pot estar satisfet amb la normativa i ordenació urbanística aprovada.

Nou Model de gestió de residus al Pa de l’Estany

Article de Limnos. Aparegut a la revista La Llúdriga 97, gener 2021.
7 desembre 2020. Gerard Funosas. Limnos.

Des de fa un temps, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha estat preparant un Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals a la comarca del Pla de l’Estany, per poder atrapar les exigències que marcaven tant la normativa Europea com la Catalana per aquest any 2020. Podem avançar d’entrada que no, ni hem arribat a complir aquests objectius ni se n’ha parlat gaire o fet res per arribar-hi.

El contingut que s’exposa en aquest article s’ha obtingut d’aquest informe del Consell Comarcal, redactat per AMBIENS, una enginyeria i consultoria de medi ambient especialitzada en els serveis municipals de gestió de residus.

Sistema actual a Catalunya

El sistema actual de gestió de residus a Catalunya, que primer de tot hauria de promoure molt més prevenció i la reutilització, passa per fer una recollida selectiva dels residus domèstics, que, si els usuaris fan bé, permet reciclar part dels materials rebutjats, aportant a més uns ingressos a l’administració per les taxes de retorn d’aquests materials. Però, quina proporció estem reciclant? És suficient?Fig1_gestio_residus_generalFigura 1. Esquema del model de gestió de residus municipals de Catalunya.
Font: Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 – Agència de Residus de Catalunya

Context legislatiu

El marc legislatiu competencial en matèria de gestió de residus és tant de l’àmbit europeu, com de l’estatal, l’autonòmic i comarcal. La normativa europea fixava uns objectius segons els quals la quantitat de residus domèstics i comercials recollits dins les fraccions de reutilització i reciclatge de paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus i altres fraccions reciclables havien d’assolir, en conjunt i abans d’acabar aquest any 2020, com a mínim el 50% en pes. Aquests mateixos objectius els recollia també el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PreCat20) a nivell autonòmic.

Situació real i evolució del reciclatge al Pla de l’Estany l’última dècada

Amb el model actual de contenidors oberts, la situació des de fa uns deu anys ha millorat, però no prou. Tal com es mostra al gràfic següent, on veiem els resultats de la recollida entre 2008 i 2018, la fracció que va augmentar més des de l’inici és la matèria orgànica, que va passar de 875 tones a 1.607 tones, quasi el doble (recollida de FORM + compostatge individual i comunitari). La fracció poda també va anar en augment, mentre que la fracció paper i cartró va tendir a disminuir lleugerament any rere any. Els envasos i el vidre no van tenir canvis notables.

Fig2_evolució_selecció_residus

Figura 2: Evolució de la recollida de residus a la via pública comarcal (2008-2018), en tones.
Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals.

Segons les mateixes dades representades en aquest gràfic, l’any 2018 la fracció resta cobria un 58,54% del total dels residus, però aquest no representa ben bé el percentatge de residus domèstics. Si extraiem la deixalleria i la poda i ens centrem únicament en les 5 fraccions que es generen dins els habitatges, veiem que la fracció resta es situa al (68,87%), lluny dels objectius que marca el PreCat20.

Fig3_selecció_2018

Figura 3: Proporció de les fraccions reciclades en la recollida de residus domèstica al Pla de l’Estany durant el 2018.
Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals

Destí dels nostres residus municipals

● Fracció resta: Abocador controlat del Pla de l’Estany (Puigpalter)
● Fracció Orgànica (FORM): Planta de compostatge d’Olot (Transferència a Puigpalter)
● Envasos lleugers: Planta de TIRGI (Celrà)
● Paper i cartró: Planta de SAICA (Celrà)
● Vidre: Planta de Santos Jorge (Mollet del Vallès)

Model actual de recollida domèstica de residus als municipis

● Amb contenidors: Banyoles, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà i Vilademuls
● Amb contenidors (menys la FORM que se’n fa compostatge): Crespià, Esponellà, Palol de Revardit i Sant Miquel de Campmajor
● Porta a porta: Porqueres, Camós.

Problemàtiques del model actual

Un altre problema en el model de contenidors oberts, a més a més d’haver-se estancat i haver demostrat estar lluny de poder superar el 50% de separació de les fraccions reciclables, és l’espai urbà ocupat pels contenidors, que es podria destinar a bancs, arbrat, aparcaments de bicicletes o cotxes, etc.

Un altre tema, a més, és la fracció d’impropis. Com que els contenidors són oberts i no hi ha cap mena de seguiment, alguna gent per desconeixement o mandra aboca residus equivocats als contenidors, o directament no recicla i ho llença tot al contenidor de rebuig. Aquest és el cas més comú segons les dades, ja que el contenidor de rebuig conté aproximadament una quarta part d’impropis (25%), alguns anys més. Això passa en menor mesura també al contenidor d’orgànica (~6,5%). Unes proporcions que, a més, des de l’any 2008 van anar incrementant, fins el 2017-18 quan van tornar a la baixa, i caldrà veure com evoluciona si seguim així, perquè queda clar que la nostra comarca no ha après a reciclar gaire en 10 anys.

Per si això fos poc, sobre les tones de rebuig s’hi aplica un cost econòmic extra (a part de privar-nos dels ingressos per taxes de retorn de materials reciclables): el cànon sobre el rebuig, una taxa (o multa) que ha de pagar l’administració per tona de rebuig, amb l’objectiu que aviat sigui més car no reciclar que reciclar.

Fig4_cànon_rebuig
Figura 4: Evolució del cost de cànnon de rebuig per tona entre 2010 i 2020.
Font: Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Conclusions de l’estudi:

La recollida amb contenidors és la que dona la generació de residus per càpita més alta, amb 366,92 Kg anuals de residus per habitant, dels quals un 74,5% són fracció resta.

No gaire millor resulta el model de contenidors a la via pública i la FORM amb compostatge exclusiu, amb 348,95 quilograms per habitant i any, del quals 290,11 són fracció resta. La petita baixada podria explicar-se a una baixa participació en el compostatge.

A la recollida porta a porta, tot i que l’estudi no podia avaluar un any sencer de funcionament, la generació per càpita és molt baixa, 276,7 Kg per habitant i any, tot i que aquest fenomen es basa en part a la fuga de residus (veïns que no utilitzen el servei de recollida porta a porta, i dipositen els seus residus en municipis veïns amb contenidors a la via pública). En menor mesura també es pot atribuir a la prevenció de residus.

Avaluació d’alternatives al model de recollida del Pla de l’Estany

Objectius:
● Assolir una recollida selectiva bruta mínim del 60% per a l’any 2020
● Incrementar en quantitat i en qualitat les fraccions de recollida selectiva
● Efectuar la recollida selectiva de la FORM, com un aspecte clau.

Models de recollida avaluats (ALTERNATIVES):
1. Illes completes amb ID i tancament electrònic pels contenidors de la
RESTA i la FORM
2. Àrees completes tancades amb ID i tancament electrònic
3. Casetes d’aportació completes tancades amb ID i tancament electrònic i ID per la RESTA i la FORM
4. Recollida porta a porta amb ID per la RESTA i la FORM

● ÀREES TANCADES O CONTENIDORS AMB TARJETA (Alternatives 1, 2 i 3)

Aquest model implica que els posseïdors dels residus, ja siguin ciutadans o comerços, aporten els residus en uns espais delimitats, amb accés restringit a usuaris autoritzats i que se situaran en espais propers als nuclis habitats. Poden ser àrees d’aportació amb sistemes de tancament o bé contenidors a la via pública amb sistemes de d’aportació restringida (pany electrònic i accés amb targeta). La combinació dles dos està representada al model 3, casetes d’aportació tancades amb ID i també tancament identificatiu en els contenidors de resta i orgànics.

Característiques del sistema
– Desplaçament dels usuaris fins les àrees amb contenidors / tancats
– Control de la participació en contenidors: Es poden implementar algoritmes de seguiment informatiu i també restriccions en el cas d’ID als contenidors.
– És necessari implantar sistemes tecnològics d’identificació en la obertura de contenidors
o obertura de les àrees d’aportació.

● PORTA A PORTA

El model de recollida porta a porta implica que els posseïdors dels residus, ja siguin usuaris domèstics o activitats econòmiques, fan la selecció dels residus en origen.

Les fraccions són recollides directament en el punt de generació en comptes de ser dipositats a uns contenidors permanents a la via pública, d’aquesta manera els residus passen directament del portal de l’usuari al vehicle de recollida i s’aconsegueix treure de l’anonimat al propietari dels residus.

La participació en la recollida selectiva passa a ser obligatòria, provocant que els usuaris facin una millor separació dels residus i s’aconsegueixi reduir la “fracció rebuig”.

Característiques del sistema
– Obligatorietat per tots els usuaris (també comerços) de lliurar les diferents fraccions en condicions per ser reciclats. Els propietaris dels residus deixen de ser anònims
– És obligatori lliurar els materials sense barrejar per tal de facilitar el reciclatge.
– Fraccions recollides directament en el punt de generació en comptes de ser dipositats a uns contenidors permanents a la via pública.
– L’utillatge utilitzat solen ser cubells de 25 o 40 litres o bé bosses normalitzades pels residus domèstics. Hi ha models majors per a grans productors.
– Cada dia de la setmana es lliura un fracció determinada segons un calendari i horari pre-establert i conegut, però ajustable: com a mínim, 3 dies de recollida de la fracció orgànica, 2 dies d’envasos, 1 dia per fracció resta i 1 dia per a la fracció paper/cartró.
– Àrea o servei d’emergència: eventualment i sota justificant, es pot condicionar un espai o un servei qui no es pugui adaptar en horari i calendari a les condicions del servei de recollida.
– La freqüència de recollida determinarà els costos de la recollida i el temps de retenció dels residus per part dels usuaris.

Taula 1: Taula resum comparativa dels avantatges i inconvenients dels models agrupats plantejats per l’estudi. Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals

Model PROS CONTRES
ÀREES TANCADES O CONTENIDORS AMB TARGETA (alternatives 1, 2 i 3)

 

– Millora del % de recollida selectiva (50%-65%) i reducció d’impropis (pot suposar l’assoliment dels objectius europeus i catalans

– Sistema de colors intuitïus, calendari i horaris lliure.

– Rendiment elevat del servei de recollida, punts més agregats.

El model amb tarjeta d’ID pot ajustar la taxa de generació de residus a la ciutadania segons el seu ús del servei.

– Aforament limitat: màxim 400 habitants (àrees tancades) i uns 50 habitants per contenidor

– Desplaçament major fins a les àrees de recollida

– L’entorn interior de les àrees tancades pot quedar molt brut, i el model no permet ajustar la taxa de generació de residus als usuaris.

– Els requeriments tecnològics del model de contenidors amb targeta d’ID tenen uns costos rellevants d’implementació, i costen més de mantenir.

PORTA A PORTA (alternativa 4)

 

Alt nivell de recollida de materials reciclables (60%-80%).

Reduir la quantia d’impropis detectats en la fracció.

– Millorar el paisatge urbà suprimint la totalitat de contenidors de la via pública.

– Allargament de la vida útil dels dipòsits controlats.

– Establir una relació directa entre usuari i el gestor, fent més proper el servei al ciutadà

Ajustar la taxa de residus a la generació real de l’usuari

– Creació de llocs de treball

– Inversió per la implantació del nou model: cubells, campanya de comunicació, vehicles de recollida adaptats, etc.

– La participació obligatòria dels usuaris en el reciclatge pot generar rebuig social inicial.

– Els usuaris han de preveure un espai dins dels seus habitatges per guardar els cubells i separar els residus.

– Cal un servei d’inspecció per garantir el control sobre com es presta el

servei així com sobre els residus aportats pels usuaris

– RECOLLIDA DE RESIDUS BILATERAL (Alternativa extra per Banyoles):

En l’estudi del Consell comarcal es va haver de descartar l’aplicació de les alternatives 2 i 3 (englobades en el primer punt en l’anterior taula) en el cas de Banyoles, per la impossibilitat d’encabir les àrees tancades necessàries pel número d’habitants que té el municipi en una trama urbana com la de Banyoles. Per contra, l’estudi va proposar breument pel municipi de Banyoles una alternativa extra, que es descriu així: “Per tal d’oferir una altra alternativa a la ciutat de Banyoles, s’estudiarà la possibilitat de la recollida bilateral. Aquest model de recollida per si sol no assoliria l’objectiu marcat pel PreCat20 d’obtenir una recollida selectiva mínima del 60% dels residus municipals. Ara bé, el model de contenidors de càrrega bilateral també permet oferir la possibilitat d’un tancament electrònic amb identificació d’usuari. En aquest cas no s’ha estudiat, ja que la inversió inicial seria molt elevada. Però en tot cas, es podria instal·lar més endavant.”

Proposta de nou model de recollida al Pla de l’Estany segons l’informe (juny 2019)

En la publicació del segon informe del Pla Estratègic de residus, que data de juliol de 2019, els tècnics contractats de l’agència incorporaven, després d’un anàlisi econòmic i de viabilitat de les diferents alternatives estudiades, un model tècnica i econòmicament viable per a la comarca del Pla de l’Estany, que es basava en la coexistencia de dos models de recollida selectiva obligatòria: porta a porta i àrees tancades.

● Porta a porta:

– Recollida porta a porta de totes les fraccions menys el vidre.
– Recollida de les àrees d’emergència.
– Recollida extra comercial de FORM, Envasos i Paper i cartró.
– Recollida de tèxtil sanitari en paral·lel a la recollida domèstica, i a petició amb la recollida extra comercial.
– Municipis on s’implementaria: Banyoles, Melianta, i a diferents nuclis de Cornellà de Terri, Porqueres, Camós i Serinyà, afectant a 27836 habitants.

● Àrees tancades

– Els contenidors disposarien de tancament amb pany electrònic i
obertura amb identificació d’usuari per la resta i els envasos.
– Recollida dels residus dipositats en els contenidors de càrrega posterior
destinats a la recollida de la fracció resta, envasos i paper i cartró.
– Cada àrea d’aportació disposarà d’un espai de compostatge comunitari per la fracció FORM adaptat a la quantitat de veïns que n’hagin de fer ús.
– Municipis on s’implementaria: Esponellà, Vilademuls, Palol de revardit, Sant Miquel de Campmajor i a alguns nuclis de Banyoles, Porqueres i Cornellà de Terri, afectant a 2.956 habitants.

● Serveis comarcals compartits:

– Recollida de vidre amb contenidors de càrrega superior superior (s’autofiança)
– Recollida de voluminosos i poda.
– Brigada de reforç.
– Neteja i manteniment de contenidors i àrees.
– Servei d’informadors ambientals

Nous models de recollida que s’aplicaran al Pla de l’Estany (juliol de 2020)

Un cop finalitzat l’estudi d’alternatives del Consell Comarcal, on es van valorar tècnica i econòmicament els diferents models alternatius de recollida amb l’objectiu de millorar el percentatge de residus reciclables, es van realitzar unes sessions de participació amb els diferents ajuntaments. Finalment, els responsables polítics de cada municipi van decidir quin o quins models s’adoptarien. El resultat que s’aplicarà, dependent dels nuclis, acaba tenint representació de tots els models:

– Recollida porta a porta
– Recollida porta a porta mitjançant armaris (com bústies agrupades per veïnats)
– Recollida amb àrees tancades (cal ID per entrar a l’àrea i per obrir els contenidors de resta i fracció orgànica).
– Recollida amb àrees tancades i compostatge domèstic i comunitari exclusiu
– Recollida amb contenidors oberts a la via pública, amb un sistema de recollida porta a
porta pels establiments comercials i grans productors.
– El vidre es continua recollint arreu amb contenidors a la via pública (s’autofinancia)

Cal dir que l’aplicació d’aquests models encara no està del tot determinada ni té una data clara d’inici, però pel que sembla l’equip de govern de Banyoles podria obtar per per la tercera alternativa que se li va donar, mantenint el model actual de contenidors oberts, però amb la necessitat de canviar tots els contenidors de la ciutat per un model d’obertura bilateral. Aquest canvi comportaria una despesa econòmica que no ajudarà a aconseguir una millor taxa de reciclatge en el nostre municipi. Per més que entenem que pot caldre una bona campanya de conscienciació per no crear rebuig social en un canvi de model més eficient com és el porta a porta (que ha funcionat molt bé a Porqueres, on han passat del 30% a quasi el 80% de reciclatge amb el nou model), nosaltres considerem que l’Ajuntament de Banyoles no ha de perdre l’oportunitat de millorar la recollida de residus de la ciutat. Estaria prorrogant un el canvi de model necessari que haurem d’adoptar igualment a curt o mitjà termini si volem complir amb la normativa, evitar sancions per incompliment i responsabilitzar-nos dels nostres residus. Entenem també que en el nucli urbà de Banyoles la dificultat de muntar un porta a porta és major, però hi ha d’haver solucions perquè és un model que s’ha adoptat a moltes ciutats de Catalunya (https://www.portaaporta.cat/es/index.php) i sobretot d’Europa, i molt més grans que Banyoles. De fet, segons l’informe del Consell Comarcal el porta a porta sí que s’aplicarà en pocs anys vista a alguns barris més oberts de Banyoles, com el Pla de l’Atmeller o les Cases barates.

Els informes que recolzen aquest punt de vista amb tots els detalls tècnics i econòmics es troben al Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals, uns informes que la ciutadania pot pot consultar demanant-ho formalment per sol·licitud electrònica al Consell Comarcal.

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.

Actuar davant l’emergència climàtica – l’article de l’ham del gener de 2020-

El passat mes de desembre es va celebrar a Madrid la darrera Cimera sobre Canvi Climàtic (COP25) amb la finalitat de debatre i “adoptar mesures” per tal de frenar els seus efectes.

Tot i que les evidències científiques del canvi climàtic són un fet provat, encara trobem persones i dirigents que el neguen degut als interessos econòmics i de poder que hi ha tot darrera. Ens trobem immersos en una emergència mediambiental de gran magnitud que està en relació directa amb el tipus d’activitat humana que hem vingut realitzant en les darreres dècades i amb l’augment exponencial de la població.

Moltes persones estan prenent consciència i busquen com canalitzar de forma efectiva la seva preocupació. Es necessiten canvis profunds a molts nivells i sense encantar-nos. És hora de sumar esforços, individuals, col.lectius, institucionals… cal redirigir la mirada no només al present sinó apuntant més enllà de l’ara i aquí.

És en aquest marc que, a Banyoles, han sorgit aquest estiu iniciatives com:
FRIDAYS FOR FUTURE BANYOLES, que agrupa joves valentes i valents que han començat a emprendre accions per conscienciar altres joves, prenent model d’altres grups que ja ho fan, definint els seus objectius i fent xarxa i
LA PALATAFORMA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PLA DE L’ESTANY (EC), que aplega un ventall de persones amb una inquietud comú.

Entre els objectius de la plataforma està el de tenir una clara consciència de la realitat mitjançant la informació, fer divulgació, a través de xerrades, debats, tallers … i crear una xarxa el més amplia possible per tal d’aconseguir canvis indispensables encaminats a frenar la situació d’emergència climàtica i mediambiental en què ens trobem. Cal modificar els hàbits i maneres de funcionar, com a persones i com a societat, que ens han dut fins aquí.

Per ajudar en el dia a dia, la Plataforma està elaborant un “Decàleg de bones pràctiques” amb el que poder contribuir a nivell personal, però tots som conscients que amb això, malgrat ser realment important, no n’hi ha prou; es necessiten també accions i compromisos Institucionals; en aquest sentit estan estudiant i redactant una Moció de Declaració d’Emergència Climàtica per a la ciutat de Banyoles que esperen es pugui fer després extensiva a altres ajuntaments de la comarca. En aquest document inclouen propostes concretes en diferents àmbits, seguint les directrius que els experts recomanen quant a reduccions d’emissions de CO2, conservació d’espècies i ecosistemes i sostenibilitat. Els punts continguts en el document contemplen aspectes com: la transició cap un sistema energètic depenent d’energies renovables, la mobilitat urbana i interurbana amb transport públic i bicicleta, la gestió dels residus, l’economia local i de proximitat, la sostenibilitat, les emissions procedents de granges, la qualitat i gestió de l’aigua, la gestió de la vegetació urbana i perifèrica i una planificació territorial, no especulativa, adequada a les necessitats reals.

Si voleu contactar amb la PLATAFORMA, per informar-vos o adherir-vos, ho podeu fer adreçant-vos a info(arroba)emergenciaclimaplaestany.cat

Limnos s’adhereix al manifest i la vaga del 27 de setembre pel clima i demana que la gent prengui consciència i actuï per aturar l’emergència climàtica

  • La xerrada del divendres 20 de setembre va reunir 130 assistents al Museu Darder mostrant l’enorme interès que està despertant entre la població la crisi climàtica
  • Es convoca a tothom a la concentració a Girona a les 18H a la plaça del vi el divendres 27 de setembre i a altres ciutats catalanes.

Estem en un moment d’emergència climàtica. Governs i corporacions no fomenten ni tiren endavant polítiques o accions suficientment valentes per desescalar la situació. Els recents informes alerten sobre el sobreescalfament global, el deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat que segueix augmentant a un ritme preocupant. Davant la inacció de governs i grans empreses hem de ser la societat civil qui posi a primera línia de l’agenda política aquesta necessitat imperant. La urgència de declarar l’estat d’emergència climàtica i de prendre les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El divendres 20 de setembre Ramon Caralt , enginyer soci de Limnos va dinamitzar una xerrada debat sobre la crisi climàtica amb l’assistència de més de 130 persones. Durant la xerrada es va plantejar la situació actual d’emergència climàtica, els efectes i les possibles alternatives i solucions, deixant la porta a un debat interessant entre els assistents. Segurament la xerrada va quedar curta en el debat i en exposar solucions i alternatives per frenar aquesta emergència climàtica i evitar el col·lapse.

20190921_xerrada debat crisi climàtica (4)

El dimecres anterior a la xerrada membres de Limnos i altres entitats i particulars van estar repartint informació de l’activitat a mercat, despertant bastant expectació.

20190918_repartiment cartells mercat (2)

A partir de la xerrada s’ha creat un grup de treball sobre l’emergència climàtica al Pla de l’estany. Durant la xerrada també es va presentar l’organització Fridays for future Banyoles. La participació de gent de totes les edats és reflex de la creixent preocupació pel tema, i ara el debat ha de portar a un canvi cultural , abandonar la cultura del creixement i consul de recursos il·limitat.

Limnos anima a la participació de les mobilitzacions convocades i a convertir-se en activista climàtic.

Cartell vaga pel clima girona

També podeu firmar aquesta iniciativa ciutadana europea que es presentarà a la Comissió Europea
🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥
https://eci.fridaysforfuture.org/es/

 

Altres de la xerrada i del debat posterior:

20190921_xerrada debat crisi climàtica (5)

20190921_xerrada debat crisi climàtica (1)20190921_xerrada debat crisi climàtica (2)

 

LIMNOS demana una millor gestió dels accessos a l’estany durant les proves esportives

El cap de setmana del 23 i 24 de març, Limnos va detectar l’aparcament de diversos cotxes a la zona de la torre de rem durant els dos dies de competició de rem. La imatge dels cotxes a la zona no es considera adequada per un espai natural, demostra un cert descontrol i perjudica la imatge de l’espai natural i de l’organització de la competició.

Malgrat entendre que segurament es necessari accedir a la zona per part d’alguns dels membres de l’organització, en una carta Limnos ha sol·licitat a l’Ajuntament que s’apliquin les següents mesures:

• Que el nombre de cotxes quedi limitat a un número màxim de 2 a 4 cotxes segons les necessitats, sempre que es justifiqui degudament la necessitat de mantenir un cotxe en aquesta zona.
• Que s’estudiïn altres formes de mobilitat de jutges i personal de l’organització: bicicletes, cotxes elèctrics, patinets, etc…
• Que les persones que puguin aparcar estiguin degudament autoritzades i justificada la necessitat d’accedir a l’espai
• Que l’aparcament es realitzi en una zona ben delimitada i de forma ordenada, a poder ser utilitzar algunes plantes com a barrera paisatgística per atenuar el seu impacte.

20190323_153147 (1024x768)