Entrades

Curs d’arbres i arbusts

Limnos, juntament amb el Museu Darder, segueix aquest 2022 amb el tercer curs naturalista per ajudar a conèixer la biodiversitat del nostre entorn. Aquesta tardor recuperem la botànica!

En aquest curs, més extens que els anteriors, ens entrenarem en la identificació dels principals arbres, arbusts i lianes del boscos i bosquines del nostre entorn. Es faran 6 classes teòriques per conèixer les característiques anatòmiques que ens permeten diferenciar-los, així com les famílies botàniques que inclouen la major diversitat de plantes llenyoses de Catalunya, i realitzarem tres sortides de camp visitant els diferents estatges de vegetació que ens permetin observar la diversitat d’hàbitats forestals de casa nostra: boscos aciculifolis alpins i caducifolis montans (pinedes de pi negre, fagedes, rouredes,…), boscos de ribera (salzedes, sargars, freixenedes, vernedes…) i boscos perennifolis
de terra baixa (alzinars, suredes,…).
El professor del curs és en Joan Font, botànic expert que forma part del grup local de Flora Catalana i acadèmic amb molts anys d’experiència en la investigació i formació a la Universitat de Girona.

Dates:
Classes teòriques i presencials (al Museu Darder de 19:30h a 21h):

  • 30 de setembre (divendres): Les parts vegetatives de la planta. Parts de la fulla, disposició i diversitat morfològica. Els borrons. Formes vitals dels vegetals.
  • 5 d’octubre (dimecres): La reproducció de les plantes: flors i fruits. Parts de la flor, tipus d’inflorescències i fruits.
  • 14 d’octubre (divendres): Principals famílies de plantes llenyoses I: pinàcies, fagàcies, salicàcies, betulàcies,…
  • 21 d’octubre (divendres): Principals famílies de plantes llenyoses II: rosàcies, ericàcies, cistàcies,…
  • 28 d’octubre (divendres): Exemples i ús de claus dicotòmiques i visuals de determinació. 
  • 4 de novembre (divendres): Les plantes llenyoses en el paisatge. Comunitats vegetals. Estatges altitudinals.

Sortides de camp:

  • 15 d’octubre (dissabte): Boscos montans i subalpins. Anirem al Ripollès al matí per conèixer les comunitats vegetals d’alta muntanya i de tornada pararem a la Garrotxa, per veure boscos de la muntanya mitjana plujosa (de 2/4 de 9 del matí a 5 de la tarda)
  • 23 d’octubre (dissabte): Boscos riparis del Fluvià i de la rodalia de l’estany de Banyoles (de 9 a 1 del migdia)
  • 5 de novembre (dissabte): Boscos de terra baixa, com l’alzinar i la sureda, juntament amb altres comunitats arbrades com les pinedes de pi blanc i les brolles associades (de 9 a 1 del migdia)

Preu: 50 € (35 € socis de Limnos)

Més informació: www.museusdebanyoles.cat / www.limnos.org
Inscripcions: museudarder@ajbanyoles.org, tel. 972 57 44 67 / limnos@limnos.org
Hora: 19:30 h
Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles
Professorat: Joan Font
Organitzen: Limnos, Museu Darder, Ajuntament de Banyoles
Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

En aquesta edició no tenim el reconeixement del Departament d’Ensenyament.


Arbres Catedrals – L’article de l’ham de l’abril 2018-

La majoria dels que vivim en ciutats hem trencat les connexions mil·lenàries que ens unien amb els arbres. Antigament un arbre era, moltes vegades, el centre de la vida dels pobles, protagonista de les seves tradicions i llegendes. Acostumava a ser un arbre gran i molt vell. Els vilatans anaven envellint però pràcticament no podien apreciar canvis en l’arbre, mentre que l’arbre anava veient passar les diferents generacions d’habitants del poble, veient-los néixer, viure i morir. Era l’arbre genealògic… de tot el poble!

Els arbres són les grans obres d’art de la natura. De vegades el museu on s’exposen pot ser la pròpia natura, formant densos boscos però també els podem veure en els carrers, els passejos i les places dels nostres pobles i ciutats.

Sabem que els arbres més vells de la Terra són uns pins que es troben a Califòrnia i que tenen prop de 5.000 anys d’edat, és a dir que existien abans que els egipcis construïssin les seves piràmides. No gaudim d’arbres tan vells en les nostres contrades però sí que tenim grans arbres monumentals, centenaris, que potser han viscut 300, 400, 500 anys o més… potser ja havien nascut quan Colom va descobrir Amèrica; probablement ja eren vells quan va esclatar la Revolució Francesa; segur que van ser contemporanis de Verdaguer o Maragall. Són enormes, estan carregats d’història i de cultura; han anat acumulant valor al llarg del temps… són els nostres arbres-catedrals. Hi ha d’altres no tan grans, no tan vells, però que són magnífiques escultures vivents. També hi ha d’altres, molt més modests, més petits, més joves, potser només tenen 15 o 20 anys, són arbres infants que poden ser com aquells quadres menuts que trobes a les parets dels museus, però que, com les pintures impressionistes, són ja tresors per ells mateixos, petites meravelles en miniatura. Tots mereixen el nostre respecte, els més grans i els més petits, els més vells i fins i tot els més joves, ja que si els deixem créixer, probablement arribaran a convertir-se en magnífics exemplars.

Gandhi deia que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera com els seus habitants tracten als seus animals. Igualment hi ha qui opina que la cultura d’un poble es pot mesurar pel respecte i el coneixement dels arbres que té la seva gent, així com la seva capacitat d’experimentar-los en totes les seves múltiples dimensions.

Moltes persones encara tenim pendent acabar de restablir els vincles ancestrals amb els arbres. Potser podem començar per mirar-los amb ulls nous, fixar-nos-hi més, descobrir-hi coses noves, contemplar la seva bellesa, admirar els seus canvis estacionals, estimar-los, sensibilitzar-nos més amb els seus problemes, protegir-los i exigir la seva protecció…. Ens hi posem?

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

La necessitat dels arbres urbans- l’article de l’ham de juny-

L’arbre està esdevenint cada cop un element més a tenir en compte a l’hora de planificar i pensar el paisatge i els usos dels espais urbans, siguin carrers, places o àrees verdes. Està considerat un recurs de futur, no només per les seves funcions, sinó també perquè es un element necessari per millorar l’habitabilitat de la ciutadania. La concepció que la jardineria és un privilegi o una activitat prescindible a les ciutats, ha estat exposada en aquests moments de crisi, però és un error greu considerar que els arbres no són una necessitat bàsica dels habitants. A primer cop d’ull, podem apreciar que els arbres ens ofereixen ombra  a carrers i edificis, generant frescor, i reduint l’efecte illa de calor que es produeix per l’escalfor de l’asfalt. A més, poden millorar el rendiment ambiental dels edificis abaixant despeses de calefacció o refrigeració. La millora de la qualitat de l’aire n’és una altra virtut, produeixen oxigen i actuen com a embornal de diòxid de carboni. També redueix la presència de pols i altres partícules en suspensió, especialment interessant per l’absorció o fixació de contaminants gasosos derivats de la indústria i el trànsit, com l’ozó, el diòxid de sobre i el de nitrogen. Només aquest punt representa una gran aportació a la salut de les persones.

L’arbre es pot convertir una eina tècnica més per a la millora del disseny de l’urbanisme i l’arquitectura urbana, i és que els arbres fan més amable la ciutat i vesteixen places i carrers que generen espais públics de qualitat on trobar-se i realitzar activitats socials. L’arbrat pot esdevenir un element que organitza les ciutats. Ben col·locats els arbres poden absorbir reverberacions de sorolls, reduir l’efecte del vent afavorint al confort dels habitants, o facilitant la mobilitat. L’arbre pot actuar com a element clau contra el canvi climàtic, suavitzant el clima, absorbint l’aigua de pluja i harmonitzant l’entorn. També ofereix hàbitat a tot un conjunt d’animalons que viuen en espais urbans, i es habitual veure-hi ocells com el tudó, la cardina o el rei-tit. Amb els arbres no només es pot aconseguir un paisatge més agradable i un entorn habitable. La remodelació d’espais verds també afavoreix a canviar costums socials, com per exemple augmentar l’activitat física a aquells que viuen a prop d’un parc. S’hi han associat millores de la salut mental o poden augmentar la participació social en un barri. Diversos treballs han conclòs que els beneficis dels espais verds són majors en persones d’ingressos més baixos. Altres experts asseguren que l’espai verd possibilita l’augment de l’activitat social, la millora de la cohesió comunitària, el desenvolupament local i la reducció dels nivells de delinqüència, especialment en comunitats desfavorides. Pot augmentar el valor econòmic d’un immoble, i les noves tendències parlen d’espais urbans útils, més naturals, amb arbres fruiters que aportin recursos extres a la població.

Cal però anar alerta amb els arbres urbans. Una mala planificació pot provocar que generin més problemes que beneficis. Escocells massa petits, arbres en carrers petits amb poc espai, terra compactada, selecció d’espècies que provoquen al·lèrgies,… Hi ha encara arquitectes que consideren els arbres com un simple equipament urbà, com una banc o una paperera, que en pocs anys s’han de canviar. Cal pensar amb deteniment i planificació quines espècies usem a cada lloc. Buscar arbres de fulla caduca que a l’estiu faran ombra i a l’hivern deixaran passar la llum en un tipus de carrer, però en altres emprar arbres grans de capçades amples. La qualitat es defineix per arbres més grans, més madurs, amb millor estat vegetatiu i amb millors condicions de sòl, que a la vegada són més resistents als reptes del canvi climàtic. Alguns arbres poden tenir un cert valor per la seva personalitat, per la mida, per la història, que pot fer necessari dedicar esforços a la seva conservació. Arbres catalogats com el pollancre del rec de Guèmol, el til·ler de Cal General, o els plàtans de l’Estany haurien de tenir protecció, però potser els plàtans en altres zones s’haurien de treure per evitar les al·lèrgies que provoquen. Caldria elaborar un pla director específic per als arbres a llarg termini, i és que la vida dels arbres és llarga i cal pensar que tot allò el que avui sembrem, en el futur ho recollirem.

Unes 250 persones han participat a la plantada popular d’arbres i arbusts a la riera de Can Morgat

Unes 250 persones han participat al llarg de tot el matí d’avui i han pogut plantar verns, freixes, sanguinyols, salzes, gatells i joncs per a recuperar el bosc de ribera de la riera de la Can Morgat (Porqueres) en el que ha estat l’últim dels actes del Dia Mundial de les Zones Humides 2013 a l’Estany de Banyoles.

La plantada d’arbres i arbusts ha estat organitzada pel Consorci de l’Estany i per Limnos.

Els participants també han pogut fer una visita guiada pel conjunt de les llacunes de Can Morgat.

Gràcies a tothom per ajudar a crear aquest bosc de ribera!

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10