Termini i bases del XI Concurs de Fotografia de la Natura 2011. Tema “El Cel”

XI CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA NATURA

“EL CEL”

Limnos (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), el Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (MDEIE) i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (FC-UdG) convoquen, amb la col.laboració del Patronat Francesc Eiximenis, el XI Concurs de Fotografia de la Natura.

BASES:

  1. El tema del concurs en aquesta edició és el cel, amb tots els elements, estructures i cossos que s’hi poden veure de forma natural, tant de dia com de nit, així com els fenòmens atmosfèrics, meteorològics o astronòmics que s’hi produeixen.
  2. La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà quatre premis especials de 200 euros cadascun. El primer, temàtic, es destinarà enguany a la millor imatge sobre núvols. El segon, a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany. El tercer, a la millor fotografia realitzada per una persona vinculada a la Universitat de Girona (personal acadèmic, d’administració i serveis o estudiants). I el quart, a la millor fotografia d’un autor jove (menor de 18 anys).
  3. La participació és lliure i gratuïta. Hi podrà participar qualsevol persona, aficionada o professional.
  4. Cada participant podrà presentar fins a un màxim de tres fotografies i podrà rebre, com a màxim, un premi per fotografia. Les fotografies han de ser inèdites i no han d’haver estat guardonades en altres concursos.
  5. Les fotografies han de tenir unes dimensions mínimes de 20×30 cm i màximes de 30×45 cm i s’entregaran sense cap mena de suport.
  6. Les fotografies es podran presentar indistintament en color o blanc i negre. No és permesa la manipulació o alteració digital de les imatges ni el muntatge fotogràfic. S’acceptaran únicament reenquadraments i ajustos bàsics que afectin a la lluminositat, el contrast, la saturació de color, la nitidesa o l’equilibri de blancs. En cas de dubte, es podrà reclamar a l’autor que aporti la imatge original o el negatiu corresponent.
  7. Les obres s’hauran d’identificar individualment amb un títol específic per a cadascuna i el pseudònim de l’autor, i s’hi haurà d’indicar el lloc i la data aproximada en què van ser realitzades. Cada participant utilitzarà un mateix pseudònim per a totes les fotografies que presenti a aquesta edició del concurs.
  8. Cada participant haurà d’entregar també un sobre tancat, a l’exterior del qual hi figurarà el seu pseudònim. A l’interior hi constaran el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor. Aquelles persones que optin als premis especials per a autors joves o per a personal de la UdG hauran d’indicar-ho també a l’exterior del sobre
  9. Els treballs es podran entregar entre el 2 i el 21 de maig de 2011 a les dues adreces següents: el Museu Arqueològic de Banyoles (plaça de la Font, 11 – 17820 Banyoles) i la consergeria de la Facultat de Ciències de la UdG (campus de Montilivi – 17071 Girona).
  10. Les fotografies presentades a concurs formaran part d’una exposició que es podrà visitar al Museu Darder de Banyoles, a l’estiu de 2011, i al vestíbul de la Facultat de Ciències de la UdG, a la tardor del mateix any. A més, podran ser exposades també a altres llocs si les entitats organitzadores ho consideren oportú. L’organització es reserva el dret a fer-ne una selecció prèvia, així com a editar-ne un catàleg o algun altre tipus de publicació recopilatòria.
  11. El jurat estarà format per representants del CECB, de Limnos, del MDEIE, de la UdG i per especialistes en ciències de la natura i fotografia, reconeguts en els seus àmbits respectius.
  12. El jurat podrà declarar desert qualsevol dels premis. Quan aquesta decisió afecti algun dels premis especials, es podrà destinar la dotació econòmica a la concessió d’algun altre guardó de la temàtica general del concurs (un segon o un tercer premi).
  13. El veredicte serà inapel·lable i serà donat a conèixer directament als autors guardonats i als mitjans de comunicació. Els premis es lliuraran en un acte públic, en el marc de l’exposició fotogràfica.
  14. Les fotografies guardonades passaran a ser propietat de les entitats organitzadores. Les obres no guardonades es retornaran als autors un cop acabats els processos d’exposició i publicació, en el termini màxim d’un any a comptar des de la data en què finalitzava el període de recollida de les fotografies.
  15. Qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta, inapel·lablement, pel jurat. La participació en el premi pressuposa l’acceptació d’aquestes bases.

La llúdriga al Pla de l’Estany

L’article de la revista l’ham de maig de 2011.
La població de llúdriga va desaparèixer de l’Estany de Banyoles a mitjans dels anys seixanta del segle XX a causa de la contaminació dels rius, la persecució per l’home i l’alteració del seu hàbitat. Josep Maria Massip, en el seu llibre de Mamífers de Fauna comarcal (1983), explica la situació de la llúdriga a la comarca de Banyoles: “Tot i que arriben notícies de llúdrigues a l’Estany, la darrera cita més fidedigna és l’observació d’un exemplar a la riera Garrumbert (Fontcoberta) el 1962…” la considera raríssima a la comarca i llavors ja desapareguda en els darrers 25 anys:  “cronistes antics la consideraven abundant a principis de segle…”. El retorn de la llúdriga a la comarca del Pla de l’Estany va ser un dels objectius inicials registrats en els estatuts de l’entitat ecologista Limnos, constituïda a Banyoles l’any 1987.
L’any 1996 – 97 es va reintroduir la llúdriga al riu Fluvià, concretament a la resclosa de Serinyà. L’any 2002, al juny, se’n va observar i fotografiar un exemplar al riu Terri a Borgonyà (Cornellà del Terri) i l’any 2006 es va detectar la presència d’un exemplar a l’Estany de Banyoles, a les llacunes de Can Morgat. La recuperació de la llúdriga és un dels objectius fundacionals de l’associació Limnos i la nostra voluntat és recuperar el seu hàbitat i veure de nou de forma habitual l’espècie a l’Estany i el seu entorn. És necessari conèixer l’estat de les poblacions per promoure la seva recuperació o conservació, i també es pot aprofitar per comprovar com és la seva dieta, quins llocs són els seus preferits, els més tranquils i millors per a l’espècie.
És per això que, des del 2007, els voluntaris ambientals de Limnos fan un seguiment de la població de llúdriga a la comarca: recerca de rastres, censos visuals i trampeig fotogràfic nocturn. En cada seguiment de rastres realitzat s’ha pogut confirmar la presència de la llúdriga a l’Estany i els seus voltants. A més, al 2008 i 2009 es va poder observar la llúdriga nedant durant la realització dels censos visuals. També al 2008 se’n va poder fotografiar una en una ocasió i, a principis del 2011, se’n van poder fer fotografies en diverses ocasions. Trobar una llúdriga a la zona de l’Estany és molt bon senyal, ja que aquest animal està considerat un bioindicador de l’estat de salut de la natura i, com a tal, només es troba en aigües molt netes, amb molts peixos o crancs, i amb una vegetació de ribera que li permeti fer-hi el cau.
A l’última dècada s’ha estat reclamant en repetides ocasions la creació d’un Parc Natural de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. L’espai està inclòs en la xarxa Natura 2000, però el nivell de sensibilització de la població local és reduït, ja que moltes persones veuen l’entorn de l’Estany com un espai urbà, un parc on anar a passejar i fer activitats, i no com un espai natural on existeixen multitud d’éssers vius. Les actuacions de voluntariat ambiental i els seguiments que es fan de la llúdriga –un animal especialment mediàtic, utilitzat com a espècie emblemàtica- també pretenen contribuir a la sensibilització de la població local i reforçar el paper de les associacions naturalistes i ecologistes del territori.

2011, Any Internacional dels Boscos

L’article de la revista l’ham de l’abril de 2011.

Si l’any 2010 va ser l’any Internacional de la Biodiversitat, el 2011 ho serà dels boscos. Així ho ha declarat les Nacions Unides, per tal que la comunitat internacional posi especial atenció sobre la importància de la bidireccional i indissociable relació entre els boscos i la societat. El boscos proporcionen un espai de lleure a les persones i hàbitats per la biodiversitat, són una font de combustible, d’aliments, de medicines i d’aigua neta, i tenen un paper vital en el manteniment del clima i el medi ambient global. Per tot això es pretén augmentar esforços per la recuperació i conservació de les masses forestals. Els responsables realitzaran al llarg de l’any diverses activitats per implicar a institucions, empreses i ciutadans i cridar l’atenció sobre les principals amenaces que pateixen els recursos forestals. Es promouran inciatives per augmentar l’ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres aïllats. A més, s’intercanviaran coneixements sobre estratègies que han aconseguit frenar processos com la deforestació i la degradació forestal.

Algunes dades de les que disposem és de que cada any desapareixen més de 13 milions d’hectàrees de boscos a tot el món, el que equival a una quart part de la Península Ibèrica. Això es deu a diverses causes, la majoria d’elles provocades pels humans: la sobreexplotació i la tala il·legal, la conversió a terres agrícoles i ramaderes, la recolecció insostenible de la fusta, la gestió territorial inadequada, la creació d’assentaments humans, les explotacions mineres i pertrolíferes, la construcció d’embassaments i carreteres, les espècies invasores, els incendis forestals, els cultius per agrocombustibles, la fragmentació dels ecosistemes o la contaminació atmosfèrica.

A la nostra comarca, com a d’altres zones de Catalunya, el problema ara no és la desforestació. Altrament, la superfície forestal ha fins i tot augmentat en els darrers quaranta anys, en detriment del paisatge tradicional de mosaic – estructures territorials on es combinen parcel·les de conreus, de boscos i de petits nuclis de població- que es caracteritzava per la seva heterogeneïtat. Ja va ser a principis del segle XX que es van començar a introduir les repoblacions, a la nostra comarca, de pi blanc (Pinus halepensis) i que han malmès el seu paisatge forestal potencial, és a dir, el que li correspondria per les seves condicions ambientals: un paisatge on dominaria principalment l’alzina (Quercus ilex) i encara que amb menor proporció, el roure martinenc (Quercus humilis).

Altres problemàtiques que es donen a Catalunya és l’enfrontament entre propietaris i els usuaris dels seus boscos, donat que la majoria de boscos són de titularitat privada. I malgrat que alguns propietaris forestals són conscients dels beneficis ambientals i socials que generen a la societat, en reben molt poc a canvi (en termes ecònomics), per la cada vegada més baixa rendibilitat econòmica dels seus boscos. A més, sovint, aquests són abandonats. És evident que en un món més urbà els boscos adquireixen un paper, cada vegada més important, de propocionar plaer estètic i recreatiu per a la població i que d’alguna manera s’haurà de gestionar.

Els ciutadants, a més a més d’exercir un consum responsable dels productes derivats de l’explotació forestal com ara evitar l’ús del paper de la correspondència bancària, també podem presionar a les institucions perquè adoptin mesures que defensin els boscos, com la creació d’espais protegits i corredors entre aquestes àrees, el recolzament a pràctiques eficients i una gestió forestal sostenible o recolzant l’el·liminació d’espècies al·lòctones o la repoblació amb espècies autòctones.

En marxa el projecte d’aprenenatge i servei de Limnos amb el seguiment de llúdriga a l’Estany.

Limnos va presentar una iniciativa a la 4a convocatòria d’ajuts per a la realització de projectes d’aprenentatge servei 2010-2011 del Centre Promotor d’Aprenentge Servei (APS) que va ser acceptada. El projecte consisteix en oferir als instituts de la comarca una xerrada sobre el projecte de seguiment de llúdriga de Limnos a l’Estany de Banyoles i oferir la participació dels alumnes que ho desitgin en el voluntariat d’aquesta activitat. El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei és un espai generador d’iniciatives i confluència d’accions encaminades a facilitar i reforçar els projectes d’APS. És una entitat amb voluntat de servei públic, independent de l’Administració que treballa per associar l’APS a la innovació i la qualitat educativa.
Els objectius de la proposta són els següents: Motivar els alumnes en el projecte, Aprendre a dissenyar activitats de seguiment de la llúdriga, Proposar mesures per afavorir la conservació de la llúdriga, Implicar la comunitat educativa en el seguiment i conservació de la llúdriga, Conèixer els trets bàsics de la biologia de la llúdriga, Incrementar el coneixement de les característiques ecològiques del medi on es fa el seguiment, Valorar la importància del treball en grup, Afavorir el coneixement i l’estimació del medi ambient en general i de l’entorn natural més immediat. En el treball conflueixen una intencionalitat pedagògica i una intencionalitat solidaria en forma d’intervenció ambiental.
Les sessions es van iniciar el mes de febrer al IES Pere Alsius de Banyoles, han continuat aquest febrer a l’IES Brugulat i properament a l’IES Pla de l’Estany. Limnos es mostra molt satisfet de la col•laboració del professorat dels IES en aquesta iniciativa i dels més de dos-cents alumnes que participaran de les xerrades. El grup de voluntariat ambiental de Limnos està obert a la participació de totes les persones. La participació d’estudiants de secundària i batxillerat en aquestes activitats fomenta el coneixement, el treball en equip i reforça el compromís social dels joves aportant nous valors a la societat actual. S’espera que prop de 20 joves acabin participant de les activitats de voluntariat ambiental de Limnos durant el 2011.

Limnos reclama menys creixement urbanístic al nou POUM de Serinyà i rebutja la ubicació de la nova gasolinera

Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany – Ecologistes de Catalunya, ha presentat un conjunt d’al·legacions al nou POUM aprovat inicialment per l’ajuntament de Serinyà, demanant menys creixement urbanístic, la desclassificació de la zona industrial del Serinyadell i rebutjant la ubicació de la nova gasolinera. L’entitat considera que el document s’adequa al PLA DIRECTOR URBANÍSTC DEL PLA DE L’ESTANY aprovat l’any passat, tot i que l’entitat, juntament amb una vintena d’entitats més de la comarca, es van oposar a alguns aspectes d’aquest Pla relacionats amb Serinyà.

Limnos estava molt satisfet amb el primer esborrany del Pla Director (l’aprovació inicial), on es  desclassificaven els sectors urbanitzables del Turó de Can Parella SAU-R i la Zona Industrial de Serinyà SAU-I, protegint aquests espais tan interessants des del punt de vista ecològic i social. Malauradament, l’aprovació provisional del PDU va acceptar les al·legacions presentades per l’ajuntament de Serinyà dirigides novament a classificar aquests sòls com a urbanitzables, tot i el rebuig de les entitats ambientals i dels veïns/veïnes del municipi, que s’hi mostraven en contra.

En aquest sentit, per tant, Limnos torna a reclamar que, tal i com preveia l’aprovació inicial del PDU, es desclassifiquin completament aquests 2 sectors anomenats ara PPU-02 i PPU-06 respectivament. Aquest POUM estableix a més una nova àrea de creixement (PPU-01) al Pla de Serinyà, al Nord de la zona urbana, amb una superfície total de 60.368 m2 i una densitat bruta de 14 habitatges/ha. Entenem que els sectors PPU-03 i el PPU-04 són suficients per acabar de relligar el municipi i considerem el PPU-01 innecessari en un context com l’actual en el que no es preveuen noves necessitats de sòl. D’altra banda, Serinyà disposa de gran quantitat de sòl urbà delimitat no construït (PAU –Polígons d’Actuació Urbanística), que s’estima en 21,2 ha de sostre privat, el que permetria construir 114 habitatges (245 habitants). Per tant, creiem que en l’horitzó de 12 anys vista d’aquest POUM, no s’arribarà a construir ni la meitat de tot el sòl urbà disponible.

En el cas de la zona industrial, PPU-06, Limnos es posiciona al costat dels veïns del municipi que reclamen la seva desclassificació atès que se situa en una zona agrícola i forestal d’elevat interès natural que connecta l’Estany de Banyoles amb el Pla de Martís i el riu Fluvià a través del riu Serinyadell. A més, alguns indicis recents apunten que la Llúdriga utilitza precisament aquest pas pel Serinyadell per desplaçar-se d’un lloc a l’altre possibilitant d’aquesta manera la seva presència a l’Estany.

Finalment, el POUM classifica una extensió de 25 ha de sòl no urbanitzable per a la ubicació d’un equipament privat destinat preferentment a estació de servei de carburants i de prestació de la xarxa viària. Aquest sector està inclòs dins el sòl d’especial protecció hidrogeològica del Pla de Martís en la proposta de Pla Especial de Protecció del Clot d’Espolla (aprovat inicialment el 11 de juliol de 1997) i com a zona de protecció en la proposta de límits de Parc natural de la conca lacustre de Banyoles que es va fer arribar a tots els ajuntaments de la comarca el 2007, però que no va tenir continuïtat. Així doncs, aquesta instal·lació s’ubica en una zona d’elevada fragilitat des del punt de vista hidrogeològic i paisatgístic.

Per tot això, Limnos ha reclamat a l’ajuntament:

  • Que no es desenvolupin el sectors urbanístics PPU-01, PPU-02 i PPU-06 i que es classifiquin com a sòl no urbanitzable.
  • Que no es desenvolupi el PEU-04 o que, en tot cas, es busqui una altra ubicació on l’afectació al Pla de Martís i al seu sistema hidrològic sigui menor.

Serinyà, 2 de març de 2011

Limnos lamenta la mort d’una llúdriga atropellada a Vilert

El passat dimecres 2 de febrer una llúdriga femella va ser atropellada al passallís de Vilert al pas pel riu Fluvià dins el terme municipal d’Esponellà (Pla de l’Estany). L’exemplar estava viu encara en el moment de la troballa, però va morir poca estona després per l’impacte. Els agents rurals van acabar recollint l’exemplar.

La notícia contrasta amb les noves fotografies de llúdriga obtingudes a l’Estany de Banyoles, i posa de manifest la fragilitat dels nostres espais naturals i de la nostra fauna. El diumenge anterior era també ferit per un caçador un aligot a la zona de Puigpalter, mostrant que encara ara els animals estan sotmesos en gran mesura a l’impacte negatiu de les activitats humanes i a actituds desaprensives per part d’una minoria.
També Limnos vol manifestar el seu malestar i descontentament pel manteniment de l’activitat de la planta de tractament d’àrids a la zona de Vilert que genera un gran trànsit rodat de camions precisament al passallís de Vilert. Sense saber del cert si ha estat un camió o un altre vehicle qui ha causat l’accident, Limnos creu necessari aprofitar per insistir en una problemàtica ambiental encara pendent de solució. Tant Limnos com l’AAVV de Vilert i Centenys han realitzat actuacions per demanar l’aturada d’aquestes activitats i fins i tot han realitzat propostes concretes per evitar el pas de camions pel passallís argumentant l’impacte sobre l’entorn, sobre la fauna i sobre els veïns de la zona. Malgrat tots aquests esforços, es demostra com no només Limnos i els veïns hi han perdut amb la legalització de la planta, sinó que probablement de retruc també es veu afectada la fauna.
Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany lamenta la mort d’aquest exemplar de llúdriga, una espècie emblemàtica i fa les següents consideracions:
  • 1. Denunciem la poca protecció dels hàbitats on habita la llúdriga i l’excessiva pressió antròpica que s’hi exerceix.
  • 2. Demanem una millor regulació dels usos al Fluvià que potenciïn la recuperació d’espècies emblemàtiques com la Llúdriga. En aquest sentit demanem que el consorci del Fluvià es posi en marxa ja amb mesures efectives.
  • 3. Tanmateix volem felicitar les apostes de millora i conservació del medi natural que està duent a terme el Consorci de l’Estany que possibiliten la recuperació d’hàbitats favorables a la presència de la Llúdriga a la nostra comarca.
  • 4. Reclamem mesures per reduir la velocitat del pas de vehicles pel passallís de Vilert, especialment dels camions procedents de les plantes d’àrids i per millorar la senyalització del passallís.
Banyoles, 14 de febrer de 2011

Es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides 2011

Una setantena de persones assisteixen als diferents actes organitzats pel Consorci de l’Estany, l’Associació Limnos i el Museu Darder.
Espai d’interpretació de l’Estany  en motiu del Dia Mundial de les Zones Humides. Aquesta diada commemora la signatura del Conveni Ramsar per a la protecció d’aquests ecosistemes signat el 2 de febrer de 1971. Ramsar és el primer tractat modern, de caràcter intergovernamental, sobre conservació i ús sostenible dels recursos naturals. El Dia Mundial de les zones humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats. Aquest any es compleixen 40 anys de la signatura del conveni.
Amb aquest pretext, i des de fa uns anys, s’organitzen activitats per tal de promoure el coneixement i estudi del patrimoni natural i cultural de les zones humides de la comarca, un dels espais més singulars de Catalunya, així com divulgar-ne els seus valors i fer ressò de la importància de la seva protecció i conservació.
El format de les activitats està consolidat des de fa uns anys amb una jornada de xerrades el dissabte a la tarda i una visita guiada el diumenge al matí. Com cada any es va destinar un espai a la presentació de treballs de recerca naturalista realitzats per estudiants de batxillerat. Els treballs presentats van ser:
  • -Seguiment de la població d’ocells a la Puda. 10 anys d’anellament a càrrec de Gerard Funosas de l’IES Josep Brugulat.
  • -De fora vingueren i de casa ens tragueren a càrrec de David Funosas de l’IES Josep Brugulat, un treball sobre espècies exòtiques.
  • -Els ocells migratoris del Pla de l’Estany a càrrec de Marc Fusellas de l’IES Pere Alsius.
La resta de presentacions van servir per divulgar el patrimoni cultural de la comarca associat a les zones humides. Concretament es va parlar del Parc Arqueològic-Poblat Neolític de la Draga, unes restes arqueològiques que s’han mantingut intactes des de fa més de 7.000 anys gràcies a l’ambient humit on han restat tots aquest temps. Les presentacions van ser:
  • -Paleoambient durant la prehistòria recent a l’Estany de Banyoles. Una reflexió històrica a càrrec de Raquel Piqué (UAB), arqueòloga.
  • -Resultats de les prospeccions arqueològiques a la vora de l’Estany i de les darreres intervencions en el jaciment neolític lacustre de la Draga a càrrec de Xavier Terradas/Antoni Palomo (CSIC-IMF), arqueòlegs.
Una quarantena de persones van assistir a les presentacions.

El diumenge al matí, i lligant amb les presentacions del dia abans, es va organitzar una visita comentada al Parc Arqueològic-Poblat neolític de la Draga a
càrrec de Toni Palomo, un dels arqueòlegs que ha realitzat les darreres excavacions.
Unes vint-i-cinc persones van assistir a la visita.

El patrimoni cultural de les zones Humides. “L’ham del febrer de 2011”

Fa 40 anys que es va constituir la Convenció de Ramsar, que inclou totes les Zones Humides considerades d’importància de nivell internacional. En aquests espais d’aiguamolls, llacs i estanys, maresmes, manglars i grans rius cada 2 de febrer es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, també a l’Estany de Banyoles. La importància de les zones humides declarades Ramsar no només es centra en els valors ecològics o en valor de l’aigua, sinó que també hi tenen un gran pes els valors culturals.
Els arqueòlegs ens poden explicar com l’estreta associació entre els éssers humans i els aiguamolls data de l’antiguitat més remota. Els artefactes que han trobat en sòls negats de tot el món documenten que els éssers humans han aprofitat àmpliament els aiguamolls i zones humides, reflex de la immensa riquesa de recursos naturals de les zones humides que han servit de suport a totes les poblacions humanes durant mil•lennis. Aquest patrimoni cultural adopta múltiples formes des d’estructures materials i artefactes, a pràctiques tradicionals de gestió de l’aigua i ús de les terres que han servit de suport a comunitats humanes, des de paisatges d’aiguamolls singulars, passant per registres paleontològics en sediments i torberes, fins a llocs d’especial significat religiós. Moltes de les tècniques tradicionals que els éssers humans han ideat per explotar els aiguamolls – tant si es tracta d’extreure sal, de conrear arròs, de sistemes d’aprofitament de l’aigua, de pescar o de tallar canyes – han resistit la prova del temps i han arribat fins als nostres dies. En els climes humits algunes parts d’aiguamolls s’han convertit en torberes que afavoreixen la conservació de testimonis de l’evolució del medi natural i d’un ventall de materials arqueològics orgànics, és a dir, estructures i objectes de fusta i, ocasionalment, restes de persones, de fauna i de menjar de tot tipus. Així doncs, els aiguamolls tenen la capacitat de conservar petjades importants de l’activitat humana convertint-se en un element important de la nostra història cultural.
L’Estany de Banyoles i els aiguamolls del seu entorn no són una excepció, doncs com a resultat de les activitats humanes al llarg de la història s’ha deixat un llegat cultural de valor incalculable. Destaca el poblat neolític de la Draga datat de fa més de 7.200 anys i que es troba situat en una península que s’endinsa a l’estany. Al neolític antic les aigües de l’Estany estaven entre 1,5 i 2 m més baixes que ara. La construcció de diversos dics al marge est l’Estany a partir del segle IX va fer pujar considerablement les aigües i va inundar les antigues platges neolítiques. La Draga és l’únic jaciment neolític de la Península Ibèrica on s’han pogut recuperar intactes peces de fusta absolutament inèdites i ens ha permès conèixer com era l’entorn natural de l’Estany. Com hem obtingut tanta informació documentada sobre l’evolució de les zones humides i dels homes? Senzillament, gràcies a la minuciosa tasca dels arqueòlegs, que han determinat l’evolució dels aiguamolls al llarg de milers d’anys mitjançant l’anàlisi dels dipòsits existents en els aiguamolls. El que sabem de la vegetació dels llocs procedeix de l’anàlisi de les restes de pol•len i d’altres plantes, els mol•luscs i insectes donen més coneixement sobre les condicions vigents en  el passat. Sovint podem determinar fins i tot les modificacions de la qualitat de l’aigua d’un aiguamoll, per exemple, els seus nivells de salinitat, acidesa i temperatura. Totes aquestes anàlisis ens proporcionen sovint informació sobre l’evolució mediambiental de la regió situada al voltant d’un aiguamoll, el que ens permet comprendre millor l’evolució cultural d’aquesta mateixa zona al llarg del temps. En la gestió i ordenació de les zones humides per a reduir les amenaces que pesen sobre les seves funcions i valors naturals, els defensors del medi ambient comprenem cada vegada en major mesura la necessitat d’una planificació per conservar també aquest patrimoni cultural irreemplaçable.

Fotografiada la Llúdriga a l’hivern a l’Estany de Banyoles

Limnos confirma la presència de la llúdriga (Lutra lutra) també a l’hivern, a l’entorn de l’Estany de Banyoles.
Durant la nit del 7 i el 10 de gener de 2011 gràcies a una càmera digital de fotografia nocturna s’ha pogut fotografiar la llúdriga per segona vegada a la zona de Can Morgat (Porqueres). Aquesta dada te doble importància ja que els mesos d’hivern és quan minva més la seva activitat i els seus rastres són menys abundants. La primera vegada que es va fotografiar va ser l’agost de 2008.
Durant el 2010 els voluntaris de Limnos han realitzat quatre jornades per al seguiment de rastres de llúdriga. Els resultats han estat positius i en totes les jornades s’han detectat punts amb rastres. Tot i que comparativament, els resultats de 2009 i 2010 han estat molt menors que el 2008. Durant el 2011 Limnos preveu continuar amb les sessions de seguiment d’aquesta espècie a l’entorn de l’Estany.
A més de la llúdriga s’han pogut captar altres mamífers en el mateix punt, com la geneta, la guineu, la fagina, el teixó, el ratolí de bosc i el visó americà, deixant de banda el visó americà (que es tracta d’una espècie forana) és una excel·lent notícia per l’espai i per la comarca poder confirmar l’observació d’aquests mamífers, ja que al ser espècies nocturnes solen passar desapercebudes i no es fàcil determinar la seva existència. A més, el fet de trobar-les totes en una mateixa zona, li confereix moltíssim valor ecològic, i és indicados de la bona salut ecològica de l’Estany de Banyoles.

Totes les imatges a :

http://natura-plaestany.blogspot.com/2011/02/fotografiada-la-lludriga-i-6-especies.html

Més ànecs collverds i d’altres espècies en el XVIIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany del 2011

Un augment del nombre d’ànecs collverd, la presència d’altres espècies d’ànecs i la disminució de gavians són els fets a destacar del cens de 2011. També cal anomenar un cigonya que s’ha vist a la zona de la Puda i el manteniment del dormidor d’esplugabous a La Draga. Per la resta d’espècies es mantenen els valors habituals de les espècies comunes de l’Estany.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001 (aquest any coordinat amb naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 15 de gener a l’Estany i el mateix dia al Fluvià fet per ornitòlegs de la Garrotxa, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Enguany destaca el nombre d’ànecs collverd que ha augmentat respecte els últims 6 anys. Aquest augment segons Limnos podria estar relacionat amb que durant l’últim any s’ha detectat que diverses persones porten menjar als ànecs a l’estanyol del Vilar, fet que pot haver afavorit una major reproducció i supervivència dels ànecs. Paral·lelament hem de destacar la presència d’altres espècies d’ànecs com el xarxet, el griset, el xibec i el morell cap-roig, que confirmen un augment de la diversitat d’espècies hivernants a l’Estany. Per segon any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. També es va poder comptar una cigonya, segurament un dels integrants de la parella que aquest any han criat a la zona de La Puda.

Pel que fa a la resta d’espècies, la majoria mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència d’individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una oca egípcia i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres molt baixes, les menors en un gener de tots els cens registrats des de 1995, i que fins i tot té valors inferiors al de les gavines que solen ser més escasses. Sorprèn també aquesta dada pel fet que al setembre de 2010 s’assolien màxims superiors als 2000 exemplars de gavià a l’Estany. No es sap segur a que es deu aquesta disminució podent ser per variacions naturals de l’espècie, perquè s’ha acostumat a dormir a altres llocs, com a sobre naus industrials, o si han estat espantats pel reproductor de xisclets que funciona algunes nits en una de les pesqueres del sud de l’estany col·locat per un particular.

Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 31 de gener de 2011