Declaració en el dia internacional del Medi Ambient 2022: CATALUNYA ABOCADA AL CAOS AMBIENTAL.

Penjat el 2 de juny de 2022

Des de la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), a les portes del dia internacional del Medi Ambient, donem a conèixer la iniciativa DEFENSEM EL MEDI, una acció que vol posar de relleu la greu situació que patim a Catalunya que ens aboca a la destrucció imparable del Medi Ambient, per la inacció del govern de la Generalitat. Tornem a demanar amb urgència que s’aprovi una agenda d’actuacions d’emergència ambiental que inclogui la recuperació d’una Conselleria de Medi Ambient amb capacitat per fer que l’acció ambiental de govern de la Generalitat sigui transversal ambientalitzadora de Conselleries i la resta d’administracions.

El govern de Pere Aragonès no és capaç de donar resposta a la reconeguda emergència climàtica, al contrari s’entesta en les velles solucions del passat (com els jocs olímpics d’hivern per apuntalar el monocultiu turístic de neu i tapar la incapacitat per garantir el futur de la gent que viu als Pirineus). Les dades però són aclaparadores: les darreres dues dècades els indicadors de qualitat ambiental del nostre territori han anat retrocedit alarmantment. Cal reconèixer-ho i acabar amb la publicitat verda: avui Catalunya és a la cua europea en pol.tiques ambientals per la inacció dels darrers governs, en un moment en què la situaci. de crisi climàtica i ambiental demana una agenda verda capaç de fer front als reptes del canvi climàtic, la inseguretat alimentària, o la crisi energètica i de recursos.

Amb aquesta iniciativa (DEFENSEM EL MEDI) donem a conèixer algunes de les accions del moviment ecologista i social del país que han assolir els objectius de defensar democràticament el Medi Ambient com a patrimoni comú. Molt significativament, en la majoria dels casos malauradament, les institucions les hem tingut a la contra, defensant interessos especulatius i econòmics egoistes contraris a l’interès general de la població.

Enllaç comunicació visual de l’acció Defensem el Medi
https://youtu.be/kkqqKTYPTu4

Tot l’important està per fer:
1- BIODIVERSITAT
L’Estratègia Catalana per la Biodiversitat aprovada per l’anterior Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) l’any 2018 reconeixia unes dades molt preocupants a partir dels estudis realitzats:

A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses a la Directiva Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període 2013 a 2018.

El 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de les seves poblacions o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini.

Durant la jornada organitzada pel CREAF, el Col·legi d’Economistes i el DTS sobre l’informe IPBES, es va fer palès que el cost per protegir la biodiversitat a Catalunya s’estimava en 129 milions d’euros l’any … en clamorós contrast amb la realitat de les inversions directes per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya que no han sobrepassat els 20 M€ en els últims anys.

La superfície d’espais naturals a Catalunya cobreix el 32 % del país i suma 1.095.360 ha, la qual cosa dona una xifra irrisòria d’inversió d’uns 20€/ha/any, una de les mes baixes d’Europa, mentre el mateix anterior Dept de Territori considerava que hauria de ser d’uns 129 €/ha/any.

No tenim encara una llei de conservació de la biodiversitat que incorpori les Directives Europees. La llei vigent catalana d’espais naturals de l’any 85 (de fa 37 anys!) impossibilita aplicar millores i és molt anterior a bona part de les directives europees.Tampoc lamentablement tenim aprovat el catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció, ni el Pla director dels corredors biològics compromès fa mes d’una dècada.

La major part dels espais fluvials de Catalunya, aigües dolces i boscos de ribera es troben dins del DL 3/2003 Text refós en matèria d’aigües sense cap protecció ambiental, total abandonament i desprotecció. En els darrers 20 anys el declivi de biodiversitat en els ambients fluvials ha estat catastròfic en mans de l’ACA, cal promoure la seva restauració ecològica per sobre dels seus usos recreatius o turístics, que han d’estar subordinat.

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/380411/miralles-el-fons-patrimoni-natural-suposara-salt-endavant-gestio-activa-conservacio-biodiversitat

2- ENERGIES RENOVABLES
Catalunya disposa d’una normativa de referència sobre aquesta matèria a Catalunya, la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic:

Article 18.1 b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així́ l’ocupació́ innecessària del territori…
19.1e) El foment de la generació́ d’energia distribuïda……

“Disposició́ addicional primera Pla territorial sectorial

“El Govern ha d’acordar la formulació́ del Pla territorial sectorial per a la generació́ elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació́ i els seus elements d’emmagatzematge en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei. Aquest pla ha de determinar la producció́ d’energia de cada comarca en funció́ de la seva demanda i tenint en compte criteris de solidaritat intercomarcal per assolir els objectius a nivell global”.

Doncs malgrat la llei de Canvi Climàtic exigeix un ús racional i de conservació del territori en fer preferent la ubicació en terrenys degradats, el desplegament de les energies renovables a Catalunya, feta mitjançant els Decret-Llei 16/2019, de 26 de novembre i el DLl 24/2021, de 26 d’octubre, i altres modificacions posteriors del Decret Llei, d’acceleració́ del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, suposen un incompliment fragant de l’esmentada Llei de canvi climàtic perquè:

  • no prioritza el criteri d’ubicació en els espais degradats que tenim en excés al país.
  • no s’ha aprovat el Pla Territorial, com a eina prèvia de planificació, que faci realitat un sistema d’energia distribuïda i de proximitat com a criteri general.

El 95% dels projectes no es fan en zones degrades, es situen en zones rurals allunyades dels centres de consum, no apliquen el criteri d’energia distribuïda i imposen grans línies de transport que suposen grans impactes i pèrdues d’energia amb llargues distàncies.

El col·legi d’enginyers industrials de Barcelona va fer un estudi que conclou que instal·lar plaques solars a les cobertes dels polígons industrials de l’àrea metropolitana (unes 20.000ha) pot produir el 50% del consum de la zona més poblada de Catalunya.

La Generalitat preveu l’ús d’unes 80.000ha per a la implantació de les energies renovables, un 2’5% del territori, al que cal sumar les xarxes elèctriques i altres infraestructures que poden arribar a ocupar en total un 5% i unes 160.000ha, de les quals unes 20.000ha de terres de conreu en un país en el que tant sols produïm el 45% dels aliments consumits, un atemptat greu contra la sobirania alimentària present i futura del país, per la cessió de drets especulatius a les grans corporacions.

3- RESIDUS

El PRECAT 20 (programa general de prevenció́ i gestió́ de residus i recursos de Catalunya 2013‐2020), va exhaurir-se sense assolir els objectius i sense ser reemplaçat.

La Llei reguladora dels Residus de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol) porta vigent 36 anys!. La Generalitat no ha estat capaç de fer una transposició de la Directiva de Residus 2018/851, ni de la Directiva sobre limitacions als plàstics vigent des de fa 4 anys, i ha esperat a què l’estat aprovés la Ley de Residuos. Aquesta renúncia a fer-ne una transposició per mitjà d’una nova llei de prevenció de residus, tant exigida com promesa, compromet la possibilitat d’aplicar al nostre país els millors estàndards europeus en prevenció i gestió dels residus, per modernitzar el sistema productiu, regular les activitats i, molt especialment, per evitar els conflictes socials I ambiental que generen els residus.

El PRECAT preveia assolir el 55% de reciclatge net de residus, un 5% més del que la normativa europea exigia assolir al 2020; però en finalitzar l’any 2021 encara no s’havia assolit el 40% de reciclatge net. Pel que fa a la producció de residus en els últims 7 anys el creixement en la producció de residus ha estat de prop del 14%, entre altres perquè la Generalitat sempre a apostat pels acords voluntaris amb les empreses alhora de exigir mesures de reducció que han resultat un fracàs en no ser impositives. Un exemple clamorós és el de la producció d’envasos i embalatges que suposen el 70% del volum dels residus municipals.

4- RESIDUS RAMADERS.


Catalunya és una de les zones d’Europa amb una major càrrega ramadera, especialment de caràcter industrial, amb unes greus afectacions al medi.

Segons un informe de Geenpeace, la ramaderia industrial a Catalunya contribueix més a la crisi climàtica en comparança a la resta de comunitats autònomes per la important emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquest sector va generar 69,4 milions de tones de C02 equivalent a l’estat espanyol durant el 2019 i Catalunya lidera el rànquing perquè aporta prop del 30% d’aquestes emissions produïdes, especialment per les 25.554 explotacions ramaderes industrials. Entre les emissions cal destacar les de metà i amoníac, gasos d’efecte d’hivernacle altament perjudicials produïts principalment per la ramaderia industrial.

Del total de places de porcí a Catalunya, 7.699.744 són d’una sola engreixada. Atenent que cada plaça es ocupada per dos engreixades i mitja, el total de porcs arriba a uns 19 milions. Cal adoptar mesures clares per reduir la densitat ramadera, tancar granges i exigir el pagament d’un cànon per les emissions produïdes a l’atmosfera. Cada porc, per produir un quilo de proteïna, en necessita menjar cinc de vegetals, un brutal malbaratament de recursos. Cal tenir en compte, a més a més, que aquests porcs, bona part dels quals s’exporten, excreten metà i nitrats en forma de purins que contaminen les aigües, la terra i l’ambient.

En l’actualitat Catalunya, es troba saturada per la problemàtica que suposa la massificació de granges, especialment de porcs. Dels 947 municipis de Catalunya, han estat declarats zones vulnerables 459, prop del 50% del nostre territori. Des del 2019 l’increment de municipis vulnerables a crescut un 11% passat dels 415 als actuals 459, una xifra que creix exponencialment. Aquest fet comporta que també prop del 50% dels aqüífers del país estiguin contaminats, hipotecant un recurs estratègic com es l’aigua subterrània. Actualment, uns 150 municipis s’han d’abastir amb aigua portada amb camions. Una problemàtica que el Departament competent en agricultura ignora i es mostra contrari a aplicar mesures per evitar el col·lapse i danys irreversibles.

5- EMISSIONS A L’ATMOSFERA I ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC.

El problema de salut ambiental més greu a Catalunya, sobretot a les grans ciutats, és la contaminació de l’aire. A Barcelona i l’àrea metropolitana, on viu aproximadament el 80% de la població del pais , el 52,6% de la contaminació s’atribueix a la mobilitat. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen: no s’ha aconseguit baixar per sota dels límits legals establerts per la UE ni pels recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Pel que fa a les partícules, no se superen els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea, però sí els de l’OMS, especialment a Barcelona i en molts llocs de Catalunya. Alhora la contaminació per ozó troposfèric és un problema recorrent a la plana d’Osona i Lleida en part per processos de contaminació importada de grans zones industrials.

Barcelona supera en un 30% els límits de contaminació de l’aire de l’OMS. L’excés de cotxes és una de les causes, malgrat no es pot ignorar la gran contribució de l’aeroport i el port de Barcelona (especialment pels creuers turístics i l’industria pesada).

A Catalunya, es registren anualment unes 3.500 morts prematures causades per afectacions derivades de la contaminació de l’aire. Aquestes contaminants venen dels combustibles fòssils i les industries potencialment contaminadores a les quals injustificadament no se’ls hi aplica cap fiscalitat ambiental segons el criteri de qui contamina paga.

En aquest cas cal assenyalar la greu responsabilitat dels diferents governs de la Generalitat i de l’autoritat del transport metropolità (ATM) per la manca, pràcticament absoluta, d’aplicació de mesures d’intensificació del transport col·lectiu i de mesures racionals de restricció dels vehicles privats. L’ajuntament de Barcelona al capdavant ha prioritzat la sanció, però no ha s’ha solucionat una reconversió justa pels ciutadans del sistema productiu de vehicles privats. Cal invertir en substitució del model de mobilitat basada en el vehicle privat en favor del transport col·lectiu si es vol reduir l’impacte del canvi climàtic.

Com a exemples il·lustratius, la construcció de la línia 9 del metro porta 20 anys en obres, un projecte que va iniciar-se el setembre de 2003 i que desprès de 20 anys encara no està acabada. Per altra part en els últims 20 anys ni s’han fet noves línies de ferrocarrils a Catalunya, ni s’han incrementat les freqüències, ni s’han abordat les millores en la xarxa com les línies de Manresa, o Puigcerdà. Ni tampoc s’han incrementat substancialment les xarxes de bus.

Catalunya, 2 de juny de 2022.

IPCENA

TRENCA

GEPEC

IAEDEN

CEPA

BOSC VERD

La Segarra

APMA

LIMNOS

Vall del Ges

Associació Naturalistes de Girona

Grup de Defensa del Ter

ADENC

Inauguració exposició XXe Concurs de fotografia de la Natura 2022: Paisatges meteorològics

Museu Darder

Del 17 juny a l’11 setembre

Exposició de les millors fotografies presentades en la darrera convocatòria del concurs.

Inauguració i lliurament de premis: dia 17 de juny, a les 8 del vespre. Després del lliurament de premis, s’oferirà un refrigeri als assistents.

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals, Limnos, UdG, Museu Darder, Ajuntament de Banyoles.

ENTRADA GRATUÏTA

La Nova Llei de Residus – l’article el’ham del juny 2022-

L’esperada “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, aprovada aquest 2022, resulta ser només parcialment satisfactòria. 

Si bé els grups ecologistes fa temps que exigim mesures efectives i basades en la reducció radical i el retorn d’envasos, el model de gestió de residus segueix massa corromput pels interessos econòmics que hi ha darrere de les empreses envasadores i del reciclatge. Per això, la nova “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, és un document molt esperat per valorar la voluntat política de fer front a la crisi energètica, climàtica i de recursos. 

L’Aliança Residu Zero ha fet un seguiment del projecte de llei, i alerten que el resultat és poc ambiciós, tot i recollir algunes mesures polítiques positives. Destaquen la definició d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR) de begudes (tot i que no inclou la recollida de vidre i per tant no promou els cicles de reompliment de les ampolles). També que les empreses productores hauran d’assumir tots els costos associats al tractament dels residus que generen (incloent la recollida en vies públiques i medi natural), tot i que algunes categories de productes queden fora d’aquesta llei (ex: higiene íntima i càpsules de cafè). En negatiu, el text legislatiu promou massa el reciclatge i poc la reducció, i ha relaxat massa la prohibició de ftalats i Bisfenol-A, tòxics i disruptors endocrins presents en envasos. 

Haurem d’anar veient com l’Estat aplica aquest marc legal i caldrà confiar en que els territoris treballin a sobre d’aquesta llei amb polítiques més efectives ambientalment.

7 de maig pedalada reivindicativa pel transport públic

El dissabte 7 de maig es va fer una pedalada reivindicativa. Una cinquantena de persones van anar des d’Olot fins a Girona amb bicicleta, per carretera, per reclamar un transport públic «assequible, accessible,sostenible i de qualitat». Van fer parada a Besalú i a Banyoles. La marxa estava convocada per una trentena d’entitats, entre les quals hi havia la Plataforma d’Emergència Climàtica de Banyoles i la Coordinadora d’ONG Solidàries. Es va celebrar dins un cicle de jornades en homenatge a l’Arcadi Oliveres; economista i activista impulsor de l’ecologia i de la justícia social.

A Banyoles, mentre s’esperava que arribessin els ciclistes per l’avituallament, es va muntar un punt d’informació sobre el transport sostenible: Projecte Tren-Tram, Treball sobre les vies verdes al Pla de l’Estany (autor Nil Bofill Oró), Mou-te en Bici i la TEISA. L’Escola de Natura tenia un taller per els més menuts: crear una matricula per la bicicleta, molt sol•licitat! I per donar una mica d’alegria, el jove Marçal de SIF musical va posar música. El grup ecologista Limnos també va col•laborar i a més es va fer càrrec de les despeses.

Aquest ha estat el punt de partida d’una campanya que té per objectiu reivindicar una mobilitat més sostenible a través de diverses accions, bé sigui a través de la presentació de mocions a ajuntaments, pressió institucional o accions directes.

En els parlaments es va denunciar el fet que les institucions continuen subvencionant el vehicle privat. “En comptes d’avançar, hem retrocedit, no s’inverteix ni un euro en transport públic”, va lamentar el portaveu Jordi Mateu. Ell mateix va afirmar també: “estem molt contents per la bona rebuda que ha tingut l’activitat i en tot cas, la bona acollida que hem tingut demostra que la demanda d’una mobilitat sostenible no és només cosa de les entitats, sinó que és una reivindicació ciutadana, va concloure.

Enguany, Limnos recupera l’esperat curs de sortides ornitològiques que havia quedat estroncat per la pandèmia.


Juny 2022

Tradicionalment i per l’afinitat dels seus membres actius, Limnos ha dut a terme diversos cursos sobre ornitologia en diferents formats; introducció a l’ornitologia, identificació d’ocells; amb classes teòriques; amb sortides al camp…

Des de 2019 però, es va optar per un nou format basat en sortides al camp que va tenir un gran èxit. Després de veure’s estroncat al 2020 i no celebrat al 2021 degut a la pandèmia, aquest 2022 ha sigut el primer any que s’ha pogut repetir amb normalitat. El curs es coorganitza amb el Museu Darder de Banyoles.

L’objectiu del curs ha sigut adaptar-se a tots els nivells dels participants per observar el canvi de diversitat i riquesa d’ocells de Catalunya, en moure’s d’hàbitat i d’època de l’any. Així com donar eines per aprendre i millorar habilitats per a la identificació d’ocells, i descobrir espais possiblement desconeguts on anar-los a observar.

Per aconseguir-ho, els 24 participants van començar els curs amb una petita sessió introductòria i de presentació al museu Darder, seguida de la primera sortida al febrer als Aiguamolls de l’Empordà per veure ocells aquàtics hivernants. Al març van visitar el paratge de la Moixina a Olot on es deixaven veure ocells forestals residents i poder practicar cants també. El curs continuava amb la sortida d’abril repetint els aiguamolls de l’Empordà per veure ocells migradors en pas. Per anar acabant, al maig es va anar al Cap de Creus, on un hàbitat de matollar diferent del que estem acostumats, va permetre veure ocells poc comuns i fins i tot rars. Per últim al juny van visitar l’entorn de Tregurà per veure ocells de muntanya.
Tot plegat es va tancar amb un dinar amb formadors i participants, amb ganes de que arribi el febrer de 2023. El curs va anar a càrrec de Marc Fusellas, amb l’ajuda tècnica i didàctica de Jordi Burch, Clàudia Batlle i Gerard Funosas.

XV Cens visual de llúdriga a l’Estany de Banyoles (2022)

Limnos organiza enguany la quinzena edició del cens amb la intenció de seguir recopilant informació de l’abundància d’aquest mamífer a l’entorn de l’Estany.
Enguany també posarem especial atenció a un altre mamífer, el coipú (Myocastor coipus), un rosegador invasor que ha arribat fa poc i s’ha estès fàcilment per tota la nostra conca lacustre. Us animem a participar en aquesta activitat de voluntariat ambiental, per la qual no cal cap formació prèvia. La vostra col·laboració ens ajuda a incrementar l’esforç d’observació i a donar més valor als resultats del cens.

El calendari i l’horari dels censos són els següents:

• Divendres 17 de juny: de 19* a 22 hores
• Dissabte 18 de juny: de 5:30 a 7 hores

*(les voluntàries amb punt assignat poden anar directament al seu lloc a les vuit)

Penseu que, encara que la llúdriga és molt difícil d’observar, és possible veure’n alguna, així com també molts altres animals, només asseguts en silenci davant de l’aigua. Demanem al voluntariat l’assistència a les dues sessions. La sessió matinal pot fer més mandra però és quan hi ha menys molèsties i és més fàcil observar fauna salvatge, i en particular la llúdriga.
Limnos convida a esmorzar el dissabte, una vegada finalitzats els censos.
És imprescindible que us inscriviu prèviament. Envieu un correu electrònic a limnos@limnos.org
Animeu-vos!
Més info també contactant al correu de limnos o al número de mòbil (whatsapp): 696 68 57 02 – Gerard

En què consisteix el cens visual i per a què serveix?
Recordem que els censos visuals de llúdriga (Lutra lutra) consisteixen en col·locar observadors a la vora de l’Estany, a rieres, a les llacunes adjacents, als recs, etc. al capvespre (2 hores al fer-se fosc) i a l’endemà de bon matí (1,5 hores al sortir el sol). Ho fem així perquè és quan més possibilitats tenim de veure la llúdriga: en aquesta època de l’any, amb les nits molt curtes, l’activitat normalment nocturna de la llúdriga comença i acaba amb llum de dia.
A més, des de l’arribada del coipú (Myocastor coipus) integrem també en aquestes sessions de cens un seguiment de l’expansió d’aquesta espècie invasora. Els múltiples punts d’observació poden resultar en unes dades molt interessants i encara molt descongudes sobre l’abundància d’aquest nouvingut al nostre Estany i entorn natural.
Cada observador tindrà un lloc assignat, on s’haurà d’estar tota l’estona del cens en silenci i atent a la superfície de l’aigua.
Els censos serviran per a valorar el nombre real de llúdrigues, ja que els altres sistemes de detecció de rastres (petjades i excrements) no ens permeten calcular un nombre concret d’individus. Es necessita una certa quantitat de punts observació per a cobrir un tram acceptable i per això cal la col·laboració d’un bon nombre de persones voluntàries. Segons el nombre de voluntariat disponible es cobrirà més o menys superfície.

7 de maig Pedalada en bicicleta connectant Olot, Banyoles i Girona

Com a part del cicle Les causes de l’Arcadi Oliveres el proper dissabte dia 7 de maig hi haurà una pedalada en bicicleta connectant Olot, Banyoles i Girona, per reivindicar el mobilitat sostenible i un transport públic efectiu i accessible.

La mobilitat és un dret que a les darreres dècades ha estat individualitzat, privatitzat i lligat al cotxe i als combustibles fòssils. I ara està en crisi.

Davant emergència climàtica, crisi energètica, pujada preus combustibles o mala qualitat de l’aire, reivindiquem a comarques gironines, i arreu, polítiques públiques que apostin per la mobilitat sostenible i connectin el territori amb un transport públic que sigui una alternativa real, efectiva i accessible al vehicle privat. Que els recursos no vagin a la indústria fòssil, subvencionant el vehicle privat i sí a les opcions col·lectives, públiques i netes.
Per aquestes raons es convoca la pedalada reivindicativa.

-8h. Sortida d’Olot
-11.30 a 12h. Avituallament a Banyoles.

  • 14h Arribada a Girona amb dinar popular i concerts.

Es pot fer trams. Olot- Besalú- Banyoles- Sarrià de Ter- Girona.

Hi haurà remolc per portar les bicicletes fins a Olot, per els que vulguin fer aquest tram. El mateix servei portarà les bicicletes de tornada de Girona a les 6h.

Per apuntar-se al formulari;
usem.liberaforms.org/movem-nostransportpublic

Des de les 11 fins a la 1 a la Plaça Major de Banyoles trobaràs:

Informació sobre transport sostenible al Pla de l’Estany.
Animació per els més menuts.
Música per tothom.
Avituallament per els intrèpid ciclistes.
Punt per afegir-te al tram Banyoles-Girona.

Jornada d’anellament al Prat de Sant Nicolau

L’associació Pinyaroca va organitzar una activitat l’1 de maig de 2022 per famílies de Sant Miquel de Campmajor consistent en una jornada d’anellament d’ocells al Prat de Sant Nicolau (Sant Miquel de Campmajor, Rocacorba).

Els participants van poder veure en què consisteix aquesta tècnica per estudiar els ocells i van poder veure d’aprop espècies com la merla, el tallarol de casquet, la mallerenga blava i la carbonera o el pinsà comú. I encara vam tenir temps per descobrir una granota pintada i larves de salamandra.

L’espai del prat de Sant Nicolau és de propietat privada, i hi trobem un castanyer catalogat com a arbre monumental. Recentment la propietat i l’ajuntament han millorat l’estat del prat, han ordenat l’aparcament amb una tanca i han re dirigit la ruta de pujada a Rocacorba. Limnos va col·laborar amb un plafó informatiu col·locat a l’entrada del prat.

La desbrossada de la vegetació de l’espai ha posat a la vista innombrables restes de deixalles de quan la zona era un punt habitual de pícnic per tota la gent de la comarca fa bastants anys, i que encara resten a l’espai. Es va aprofitar per recollir una saca de restes, malgrat encara hi ha moltes deixalles visibles a la zona.

Papallones – l’article de l’ham del maig 2022-

El descens de les poblacions de papallones és un fet evident. No només ho clama la generació de gent més gran dient que “abans es veien moltes més papallones que ara” sinó que està demostrat científicament.

Al 1994 es va iniciar a Catalunya una xarxa de seguiment de papallones diürnes (ropalòcers) per investigar com les poblacions d’aquestes espècies canviaven al llarg dels anys i relacionar-ho amb els diferents hàbitats.

Havent iniciat la temporada 29 (és l’estudi més antic de la zona Mediterrània) s’han trobat 190 de les 201 espècies citades a Catalunya i estan participant 205 col·laboradors repartits per tots els Països Catalans, incloent les illes Balears. Amb aquest gran volum de dades s’ha aconseguit molta informació sobre la biologia d’aquest grup i sobre les seves preferències d’hàbitat. I també, s’ha corroborat que un 70 % de les espècies estan en regressió.

Al Pla de l’Estany es realitza un dels itineraris que forma part de la xarxa a la zona de Can Morgat, prospectant les llacunes, els camps i una zona d’’alzinar, des de l’any 2007. Durant aquests anys s’han comptabilitzat 57 espècies diferents i més de 12.000 individus. Entre aquestes, es troba el brocat variable (Euphydryas aurinia) protegida pel Conveni de Berna i la Directiva Hàbitats. La més abundant és la blanqueta de la col (Pieris rapae) i l’època amb més abundància és la primera quinzena de juny.

Per millorar aquesta situació de pèrdua de biodiversitat és essencial una bona gestió del territori; com reduir les segues dels marges i afavorir una activitat agrària sostenible entre altres.

web del projecte: www.catalanbms.org

Un tren tram d’Olot a Girona passant per Banyoles – l’article de l’ham de l’abril 2022-


Tenim la necessitat de reduir l’ús dels combustibles fòssils, afrontar l’encariment del combustibles i la impossibilitat d’un canvi pràctic en la mobilitat amb vehicle privat.. El tren tram Olot Banyoles Girona pot aportar solucions a la mobilitat urbana i interurbana de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès amb un mitjà de transport àgil, sense emissions, accessible i segur.

Recentment ha sorgit una iniciativa ciutadana que treballa per fer realitat un nou model de mobilitat sostenible, segura i saludable, amb l’impuls del ferrocarril. Els ferrocarrils són cars de construir però tenen l’avantatge que costen la meitat d’explotar, per viatger, que el bus i que per la seva confortabilitat atrauen de mitjana un 50% més de viatgers. A la llarga, resulten més econòmics. Per això Europa està plena de ferrocarrils, tramvies o tren trams. A més, gasten per viatger la tercera part d’energia d’un bus i la dècima que un cotxe. Permeten utilitzar energia elèctrica renovable amb la qual cosa les seves emissions de carboni són zero. També ofereixen una baixa contaminació acústica i accidentalitat molt inferior a la mobilitat per carretera.

De moment és una proposta, que s’està treballant, tot i que ja s’han calculat les necessitats d’inversió, se’n justifica la idoneïtat i planteja un traçat amb un conjunt de parades, i que al pas pel Pla de l’Estany cal definir. Es donaria servei a unes 250.000 persones. Podeu trobar més informació a trentramolotgirona.org