Limnos lamenta una rompuda forestal problemàtica a Miànigues

– A finals de novembre passat un propietari va executar al turonet de Miànigues una rompuda forestal important.
– Es va tallar un gran pi conegut com “el pi de dues branques”i apreciat pels veïns.

Al turonet de Miànigues es va desforestar a finals de novembre un tros de bosc de mitja hectàrea de superfície, entre el cementiri i del restaurant de les Estunes. El terreny, que consta d’una part
catalogada com a ús forestal i una altra d’ús agrícola, ha patit una rompuda forestal, un tipus de tala completa de tot l’estrat vegetal (no només dels arbres) per canviar l’ús del sòl d’un terreny, normalment
per aprofitament agrícola. Aquest tipus d’accions, tot i ser executades pel propietari del terreny, sempre han de passar per una autorització favorable de la secció de Boscos i Recursos forestals, del Departament
d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, i aquest procediment inclou una validació per part de les autoritats municipals.

Un dels fets que ha preocupat més als veïns és la tala d’un arbre molt gros, un pi bessó o de dues branques, que era ben conegut a la zona. Tristament, sembla que aquest arbre no havia estat catalogat com a arbre d’interès local o comarcal, un fet més que demostra la insuficient protecció per part de les administracions de molts arbres importants com a elements paisatgístics, emblemàtics, i refugis de biodiversitat .

Fins on hem pogut saber,els agents rurals van parar la rompuda el passat1 de desembre, en veure que la tala s’excedia de la zona que s’havia concedit, i van aixecar acta a la Generalitat. A més, alguns veïns s’han queixat que la zona desforestada, on el propietari hi vol posar vinyes, inclou una parcel·la que anomenaven la plaça de Miàniques.Segons una fitxa cadastral, la plaça és de terreny públic i no privat, però aquest tema l’està gestionant l’Ajuntament de Porqueres ja que s’han trobat discrepàncies en els registres.

És preocupant la manca de sensibilitat que implica talar un arbre important pel municipi o tirar pel dret amb una rompuda forestal sense parlar-ho bé amb la comunitat (i possiblement sense totes les autoritzacions ambientals corresponents), posant sempre la propietat per sobre el sentit comú i el respecte a la natura. D’altra banda, en casos com aquest es fan evidents la lentitud, manca de rigor i comunicació entre les administracions, que dificulta molt valorar si rompudes com aquesta, a part de ser tristes i visualment impactants, tenen validesa legal.

Des de Limnos esperem que la investigació del cas per part de la secció de boscos de la Generalitat, i paral·lelament des de l’Ajuntament de Porqueres, es faci amb un criteri ecologista i conservacionista del patrimoni natural, i que es sancionin les accions si es demostra que hi ha hagut infraccions.

Dates del cens d’ocells aquàtics hivernants al Pla de l’Estany de gener de 2022

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

CAL INSCRIPCIÓ AL CORREU DE LIMNOS limnos (arrova) limnos.org

  • Dissabte 15 de gener 2022. Riu Fluvià. Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:30 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, fent grups de poques persones, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. Aquest any millor si els participants tenen uns coneixements bàsics d’ornitologia. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.
  • Diumenge 16 de gener 2022. Estany de Banyoles. XXV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. Depenent de la gent es faran diferents grups separats de poques persones. Per aquets cens no cal experència ni coneixements experts sobre els ocells.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda pel 2022

La campanya d’anellament d’hivern del programa Sylvia es manté per part dels anelladors de Limnos que han fet ja la sessió del desembre.

Les properes jornades seran el dia 8 de gener i 5 de febrer.

Mascareta obligatòria.

Activitat gratuïta amb inscripció o comunicació per mail a Limnos

 

Les entitats ambientals denunciem que el repartiment del Fons de Patrimoni Natural incompleix la normativa i exigim que es destini íntegrament a polítiques de millora de la biodiversitat

  • La Xarxa per a la Conservació de la Natura, conservació.cat, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria
aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

ANTECEDENTS

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix
d’accions urgents i efectives.

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal i com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és la única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació 22 de desembre de 2021 dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

PREOCUPACIONS

  • Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal i com prescriu la legislació.
  • Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal.
  • Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i per
    tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la Llei Catalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de
    Biodiversitat, la Llei de l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
  • No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient.
    Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el
    pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenent al repartiment que s’ha
    fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del
    Fons en el pressupost d’aquesta entitat.
  • Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva
    important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat. A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

DEMANDES AL GOVERN DE LA GENERALITAT

  • Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).
  • Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard
  • Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.
  • En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a d’altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.
  • Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Per tot això, convidem a qualsevol persona i organització a adherir-se a aquest comunicat, a través d’aquest formulari.

Els ànecs híbrid – l’article de l’ham del desembre de 2021-

L’Estany de Banyoles és un lloc ideal d’espècies d’ocells aquàtics com els ànecs, dels quals hi ha una gran varietat d’espècies. És possible veure alguns joves d’ànec a la natura que presenten caràcters barrejats de diferents espècies, el que solem anomenar un híbrid.

La hibridació és la reproducció entre dues espècies diferents, que normalment comparteixen similituds o un parentesc evolutiu proper. La hibridació d’espècies és comú al regne animal i al vegetal, més del que ens pensem. Els casos més coneguts són el de la mula, un híbrid de burro i euga, i altres curiosos són el del ligre, barreja de lleó i tigressa. Alguns híbrids poden ser forçats o dirigits per la mà de l’home, però es poden produir de forma natural. La descendència serà estèril o fèrtil segons diversos factors biològics.

Els anàtids són una família d’ocells que inclou espècies d’ànecs i oques, on els casos d’hibridació són molt habituals. A l’Estany s’han observat recentment híbrids entre ànec cuallarg i ànec collverd, així com, entre ànec collverd salvatge i domèstic. No deixa de ser un fet curiós, i un repte pels ornitòlegs, ja que no sempre és fàcil identificar l’origen dels pares.

La hibridació pot produir problemes de conservació d’espècies. Algun exemple n’és la presència d’ànecs domèstics que pot generar híbrids menys adaptats a la natura o la hibridació de l’ànec cap blanc amb l’ànec de Jamaica, una espècie exòtica molt bonica que s’ha escapat de col·leccions particulars, que deixa en perill d’extinció a la primera.

Limnos a l’article de l’ham.

Nou curs de sortides ornitològiques 2022

Aquest proper any, i després d’una pausa degut a la situació santiària, Limnos reprèn l’exitòs curs de sortides ornitològiques. Us hi apunteu?

Es farà una sola classe teòrica al Museu Darder de Banyoles, col·laborador del curs, per emmarcar els coneixements que treballarem a les sortides, i es realitaran cinc sortides en diferents moments de l’any i localitats per parlar justament dels canvis i la diversitat de les communitats d’ocells del nostre entorn, un dels principals atractius de l’ornitologia. El grup serà de 20 a 25 persones i a les sortides es faran dos grups amb dos professors.

Calendari:
16 de febrer. 19.30-21.00 h, Museu Darder, Banyoles (teòrica)
20 de febrer. 07:30-13:30 h, Aiguamolls de l’Empordà, Alt Empordà.
20 de març. 07:30-13:30 h, la Moixina, Garrotxa.
24 d’abril. 07:30-13:30 h, Aiguamolls de l’Empordà, Alt Empordà.
15 de maig. 07:30-13:30 h, Cap de Creus, Alt Empordà.
5 de juny. 07:30-13:30 h, Tregurà, Ripollès.

Preu: 40 € (30 les persones sòcies de Limnos)
Inscripcions o consultes: Podeu enviar un correu a limnos@limnos.org o a museudarder@ajbanyoles.org  indicant nom i si sou sòcies o no. També trucant al Museu Darder (972 57 44 67)

El curs està reconegut pel Departament d’Ensenyament.

 

Noves bases del Concurs de Fotografia de la Natura 2022: Paisatges meteorològics

Nova edició del concurs de fotografia de la Natura.

Participació al XX Concurs de Fotografia de Natura. “Paisatges meteorològics”

2022_Bases XX Concurs Fotografia Natura

El concurs és convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), Limnos (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), el Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (MDEIE) i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (FC-UdG).

El tema del concurs en aquesta edició són els Paisatges meteorològics. S’acceptaran les fotografies de paisatge
que tinguin com a motiu principal o destacat algun fenomen meteorològic o les seves conseqüències.

La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en
primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà dos premis especials de 250 euros cadascun,
que es destinaran respectivament a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i a la millor fotografia realitzada
per una persona sòcia d’alguna de les entitats organitzadores o vinculada a la Universitat de Girona (estudiant, personal
d’administració i serveis, docent o investigador).

Tens fins l’1 de maig de 2022 per presentar les fotografies al concurs. És molt important que es formalitzi l’entrega de les fotografies amb el format adequat i tal com estipulen les base del concurs per tal de poder ser valorades pel jurat. El formulari d’entrega el podeu trobar al web del centre d’estudis comarcals de Banyoles.

 web del centre d’estudis comarcals de Banyoles

2022_Bases XX Concurs Fotografia Natura2

El Torn de l’ïndia – l’article de l’ham del novembre 2021-

A occident sembla que tot va bé, cada dia sortim a comprar el pa i anem a treballar esperant que arribi el dissabte ben aviat. No és fins que ens explota un temporal a la cara que ens adonem que el planeta se’n va en orris. I qui diu un temporal, diu una pandèmia o un atemptat. Doncs bé, tot això passa, ens ho sembli o no, cada dia en algun lloc del món, i aquest estiu va ser el torn de la Índia.

En el subcontinent asiàtic no van tenir un temporal virulent, sinó que senzillament el nivell freàtic del riu Brahmaputra, entre d’altres, no parava d’augmentar per culpa de pluges torrencials de dies anteriors. Si bé són habituals les pluges abundants en un clima tropical humit a principis d’estiu; cada vegada es posa més de manifest que a causa del canvi climàtic plou menys, però quan ho fa plou més torrencialment, fent acumular un volum d’aigua als aqüífers que no són capaços de mantenir.

A més, les solucions i prevencions miren molt a curt termini i cap a la baixa inversió. Per exemple, es tendeix a canalitzar els rius en els seus trams per zones urbanes, que fa que l’aigua s’acumuli i transcorri encara amb més força, en lloc d’invertir terreny a proporcionar un bon bosc de ribera que mitigaria la inundació.

Aquesta vegada les inundacions van provocar centenars de morts, milers de desplaçats i la inundació del 70% del Parc nacional de Kaziranga, cosa que va afectar greument a les poblacions de grans herbívors. La conclusió, com sempre, és que tenim les eines i sabem com utilitzar-les, però no ens atrevim a invertir-hi.

Taller de dibuix naturalista amb la Blanca Martí

El Museu Darder organitza el dissabte 27 de novembre un taller de dibuix naturalista amb la Blanca Martí, il·lustradora científica i naturalista amb molta experiència com a formadora (consulteu aquí la seva web). Des de Limnos i en col·laboració amb el Museu ja vam poder treballar amb ella el 2015 en un curs d’il·lustració científica que va tenir molt bons resultats.

Sinopsi: Tot seguint les passes de Jordi Sabater Pi, en aquest taller coneixerem les nocions bàsiques del dibuix naturalista i aprendrem com es treballa l’observació del natural. Per a saber dibuixar cal aprendre a mirar i al mateix temps, dibuixar ens ensenyarà a mirar diferent.

Cal dur: llibreta d’esbós de fulls blancs, 1 Llapis HB, goma i maquineta. Només si se’n disposa, colors (aquarel·les o llapis de colors).
Dia i hora: Dissabte 27 de novembre a 2/4 d’11 del matí
Lloc de trobada: Museu Darder
Edat: a partir de 13 anys.

Durada prevista: 3 hores (acabarem a prop de l’Estany)
Informació i reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA
Organitzen: Museu Darder de Banyoles, Limnos, Ajuntament de Banyoles
Preu: Activitat gratuïta

SOM MOBILITAT: transformem el model de transport local cap a la sostenibilitat -l’article de l’ham del setembre 2011-

Cal replantejar-nos el model actual de mobilitat, basat en cotxes particulars i carburants infinits, ja que aviat serà inviable.

Els recents nous informes del canvi climàtic ens ajuden a recordar que no només estem en una crisi sanitària, si no també climàtica i de recursos, causada pel model de consum i creixement econòmic imparables que hem portat les últimes dècades. Un canvi de paradigma ja no només és urgent per reduir la contaminació, és la única opció per afrontar l’esgotament del petroli. Esperar una substitució completa amb motors elèctrics no és realista, ja que els materials per fer les bateries d’aquests motors també s’estan esgotant. Buscar la sostenibilitat és l’única solució a aquesta crisi: reduir el nostre impacte i consum, i sobretot exigir que governs i grans companyies facin el mateix.

logo som mob

En aquesta gran societat i amb aquest repte de decreixement, es fan evidents els avantatges de COMPARTIR, com ens proposa SOM MOBILITAT, una cooperativa que posa a disposició cotxes elèctrics i diferents tarifes perquè les usuàries puguin fer-ne ús. Dins el marc de l’economia social i solidària, aquesta cooperativa busca un canvi a un model sostenible i creu en l’autoorganització des de grups locals. A molts llocs, com Olot, Vic, Girona, Manresa, etc, ja comparteixen diversos cotxes elèctrics de Som Mobilitat (veure mapa). Des de Limnos aplaudim aquesta iniciativa i esperem veure com a Banyoles la gent també aposta per aconseguir un vehicle per a compartir.

sommobilitat

Nova edició del Dia de l’Estany

El 26 de setembre es va celebrar al Parc de l’Estany la 17ena edició del Dia de l’Estany, novament amb una molt bona acollida de públic, i amb les mesures corresponents anti-Covid.

Després de la bicicletada donant la volta a l’estany, hi va haver una actuació musical, la presentació d’en Blauet (el capgròs) i els ja habituals tallers d’educació ambiental. Limnos va elaborar una proposta d’activitats d’escola de naturalistes en la qual els nens i nenes podien identificar diferents espècies de serps, i un segon joc d’identificació també de les diferents espècies de nàiades de la comarca. L amainada també va poder participar pintant de colors una nàiada i posar-les a dins un aquari per ajudar a netejar l’aigua bruta imaginària que hi havia. Gràcies als més de 40 dibuixos de nàiades dipositats a la peixera, vam poder filtrar i netejar imaginàriament l’aigua bruta gràcies a la funció filtradora dels musclos de riu.

L’activitat va acabar amb l’alliberament d’un animal recuperat per part dels Agents Rurals del Pla de l’Estany.

00100031

00100031