Anem cap a la sisena extinció massiva? Part II -l’articlel de l’ham del setembre-

Estem dirigint-nos en l’actualitat cap a una 6ª extinció massiva? Els científics porten anys alertant que les dades actuals sobre la biodiversitat dels ecosistemes terrestres i aquàtics són molt preocupants.
Segons l’últim informe de la WWF, s’ha perdut, a nivell mundial, el 68% de les espècies de vertebrats durant els darrers 50 anys. Pel que fa a invertebrats (insectes, etc…) alguns de nosaltres recordem quan, anys enrere, en els viatges per carretera, havíem de netejar sovint el parabrises del cotxe que quedava ple d’insectes morts. Molts recordem també que no fa gaires anys, als estius, vèiem una gran diversitat de papallones visitant les flors dels testos al balcó de casa, fins i tot dins la ciutat… el seu declivi imparable és un fet. La importància dels insectes és tremenda: les abelles i moltes altres espècies són pol·linitzadores; a més els invertebrats són bàsics en les xarxes tròfiques dels ecosistemes. Si no hi ha invertebrats… les xarxes col·lapsen.

Sabem que les causes d’aquestes davallada global de la biodiversitat són diverses: el canvi climàtic, la desforestació, la destrucció habitats, l’ús de pesticides, la sobrepesca… l’ésser humà n’és el responsable.
I sí, sens dubte, una extinció massiva, si s’arriba a produir, afectarà greument la nostra espècie, perquè per sobreviure, nosaltres, els humans, depenem de l’equilibri i la bona salut dels ecosistemes.

Monogràfics de dibuix naturalista de tardor

Des de Limnos seguim col·laborant amb el Museu Darder i us compartim l’oferta de dos monogràfics de dibuix naturalista de mamífers que tindran lloc aquesta tardor. Un d’ells serà infantil i l’altre per a joves i persones adultes.
En un d’ells tornem a col·laborar amb la il·lustradora Blanca Martí.

Podeu veure’n els detalls a continuació:

Dibuixem mamífers al Museu Darder. Taller de dibuix de natura per a nens i nenes de 6 a 13 anys.

Sinopsi: T’agrada dibuixar animals? T’agraden els mamífers? En aquest taller aprendrem  a dibuixar mamífers com ho fan els professionals de la il·lustració científica i farem servir uns models que s’estaran ben quiets: els mamífers d’arreu del món del Museu Darder.

Professora: Bruna Dinarès (il·lustradora científica)

Horari: de 10:30 h a 13:30 h

Límit màxim de participants: 15 nens i nenes

Organitza: Museu Darder de Banyoles, Limnos, Ajuntament de Banyoles.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

  • Dissabte 19 de novembre

Dibuix de mamífers amb aquarel·les al Museu Darder. Taller de dibuix de natura per adults i joves des de 14 anys. Activitat emmarcada dins la setmana de la ciència

Sinopsi: Aprendrem a dibuixar mamífers utilitzant aquarel·les i, com a models, animals dissecats del fons del Museu Darder. Descobrirem com es treballa una il·lustració científica d’aquest grup d’animals i com s’aplica l’aquarel·la en la il·lustració científica.

Professora: Blanca Martí (il·lustradora científica)

Horari: de 10:30 h a 13:30 h

Límit màxim de participants: 15

Organitza: Museu Darder de Banyoles, Limnos, Ajuntament de Banyoles.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Curs d’arbres i arbusts

Limnos, juntament amb el Museu Darder, segueix aquest 2022 amb el tercer curs naturalista per ajudar a conèixer la biodiversitat del nostre entorn. Aquesta tardor recuperem la botànica!

En aquest curs, més extens que els anteriors, ens entrenarem en la identificació dels principals arbres, arbusts i lianes del boscos i bosquines del nostre entorn. Es faran 6 classes teòriques per conèixer les característiques anatòmiques que ens permeten diferenciar-los, així com les famílies botàniques que inclouen la major diversitat de plantes llenyoses de Catalunya, i realitzarem tres sortides de camp visitant els diferents estatges de vegetació que ens permetin observar la diversitat d’hàbitats forestals de casa nostra: boscos aciculifolis alpins i caducifolis montans (pinedes de pi negre, fagedes, rouredes,…), boscos de ribera (salzedes, sargars, freixenedes, vernedes…) i boscos perennifolis
de terra baixa (alzinars, suredes,…).
El professor del curs és en Joan Font, botànic expert que forma part del grup local de Flora Catalana i acadèmic amb molts anys d’experiència en la investigació i formació a la Universitat de Girona.

Dates:
Classes teòriques i presencials (al Museu Darder de 19:30h a 21h):

  • 30 de setembre (divendres): Les parts vegetatives de la planta. Parts de la fulla, disposició i diversitat morfològica. Els borrons. Formes vitals dels vegetals.
  • 5 d’octubre (dimecres): La reproducció de les plantes: flors i fruits. Parts de la flor, tipus d’inflorescències i fruits.
  • 14 d’octubre (divendres): Principals famílies de plantes llenyoses I: pinàcies, fagàcies, salicàcies, betulàcies,…
  • 21 d’octubre (divendres): Principals famílies de plantes llenyoses II: rosàcies, ericàcies, cistàcies,…
  • 28 d’octubre (divendres): Exemples i ús de claus dicotòmiques i visuals de determinació. 
  • 4 de novembre (divendres): Les plantes llenyoses en el paisatge. Comunitats vegetals. Estatges altitudinals.

Sortides de camp:

  • 15 d’octubre (dissabte): Boscos montans i subalpins. Anirem al Ripollès al matí per conèixer les comunitats vegetals d’alta muntanya i de tornada pararem a la Garrotxa, per veure boscos de la muntanya mitjana plujosa (de 2/4 de 9 del matí a 5 de la tarda)
  • 23 d’octubre (dissabte): Boscos riparis del Fluvià i de la rodalia de l’estany de Banyoles (de 9 a 1 del migdia)
  • 5 de novembre (dissabte): Boscos de terra baixa, com l’alzinar i la sureda, juntament amb altres comunitats arbrades com les pinedes de pi blanc i les brolles associades (de 9 a 1 del migdia)

Preu: 50 € (35 € socis de Limnos)

Més informació: www.museusdebanyoles.cat / www.limnos.org
Inscripcions: museudarder@ajbanyoles.org, tel. 972 57 44 67 / limnos@limnos.org
Hora: 19:30 h
Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles
Professorat: Joan Font
Organitzen: Limnos, Museu Darder, Ajuntament de Banyoles
Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

En aquesta edició no tenim el reconeixement del Departament d’Ensenyament.


Anem cap a la sisena extinció massiva? Part 1- l’article de l’ham del agost 2022-

S’han pogut detectar 5 extincions massives al llarg de la història de la vida a la Terra, uns 3.800 milions d’anys. Precisament aquestes extincions han servit als geòlegs per marcar fronteres entre diferents períodes de la història geològica de la Terra, per exemple, l’última d’elles, que va ocórrer fa 66 milions d’anys i que va acabar amb la desaparició dels dinosaures, marca el final del període Cretaci i el principi del Terciari. En aquell moment no només es van extingir els dinosaures sinó que també va desaparèixer més del 75% del total de la biodiversitat existent.

Les causes d’aquestes extincions han estat diverses; en el cas de la ja comentada del Cretaci/Terciari va ser causada per la col•lisió d’un asteroide i el posterior canvi climàtic que va provocar; en d’altres han estat episodis de vulcanisme massiu, canvis en el magnetisme terrestre, explosions de supernoves… De fet algunes d’aquestes causes encara no estan del tot clares i són objecte d’interessants debats científics.
Som a les portes de la sisena extinció massiva? Seria la primera vegada que una extinció d’aquest tipus és causada per una de les espècies que habiten el planeta: els éssers humans. A la 2ª part d’aquest article parlarem sobre la situació actual de la biodiversitat al nostre planeta i mirarem de donar resposta a aquesta pregunta.

Democràcies capturades-l’article de l’ham del juliol de 2022-

La crisis climàtica està empitjorant molt més ràpid del que era previst. Encara que la propaganda oficial digui tot el contrari i que se’ns bombardegi constantment amb campanyes publicitàries “verdes” de tota mena (greenwashing), la trista realitat és que, a nivell mundial, els bancs i els fons d’inversió estan injectant més i més diners en la indústria dels combustibles fòssils. És una bogeria? Sí, és clar! però… per què succeeix això? Les companyies petrolieres, elèctriques i altres grans multinacionals del sector energètic continuen tenint els seus interessos financers inamovibles i claríssims: augmentar beneficis i repartir-los entre els seus accionistes. Aquests interessos, evidentment, no van més allà del curt termini. Les grans companyies, amb els seus “lobbies”, pressionen fortament sobre els polítics per tal d’aconseguir-los. La conseqüència és que tenim els processos de presa de decisions bloquejats. D’alguna manera les nostres democràcies occidentals estan capturades, segrestades, zombificades pels interessos particulars d’aquestes grans companyies.

Els científics i climatòlegs ens asseguren que disposem dels medis, la tecnologia i tot el que es requereix per combatre el canvi climàtic, però tot això no servirà de res si no hi ha voluntat política. Hem de ser capaços de deslliurar les nostres democràcies de la tirania dels bancs i les grans multinacionals de l’energia. Només així es podran prendre les noves decisions, valentes i compromeses que calen ara.  No tenim gaire temps per fer-ho.

Llúdriga, visó i coipú observats a l’Estany en el cens visual del 2022

  • Es va observar 1 llúdriga a les llacunes de Can Morgat, prop de l’Estany, i mínim una altra al Fluvià.
  • Augmenta la presència de coipú, havent-se detectat en 4 punts i 5 sessions diferents.

El quinzè cens visual de llúdriga de Limnos es va celebrar el cap de setmana del 17 i 18 de juny, i va permetre observar de matinada una llúdriga a les llacunes de Can Morgat i una altra al Fluvià. Enguany, els esforços del cel també s’han centrat en avaluar la població de coipú, una espècie de rosegador original de Sud Amèrica i amb potencial invasor recentment instaurada a Banyoles.

Una de les sorpreses, però, ha sigut la detecció d’un grup familiar de 3 llúdrigues a prop del riu Terri, zona que no censem. Aquesta observació l’ha fet en David Ros, veí de Borgonyà, gràcies al fototrampeig, durant la mateixa setmana del cens.

El coipú és present a l’Estany, i més fàcil de detectar que la llúdriga gràcies a la seva abundància creixent i comportament gens tímid. Tot i haver-ne detectat un individu en 4 punts diferents el matí i en un al vespre, per logística i horari d’observació es podria tractar d’un mateix coipú movent-se, tot i que sabem per altres observacions que a l’Estany n’hi ha bastants més. A més a més, a la matinada també es va observar un visó americà a la llera de l’Estany. També es va poder observar altra fauna interessant, com una guineu, un cabirol, tres enganyapastors, dues parelles de martinet menut, i diversos agrons rojos i martinets de nit.

A nivell de rastres (excrements) de llúdriga, en vam detectar en 5 punts al vespre (40% dels punts) i 6 a la matinada (50%). Aquesta dada ens ajuda a validar la presència del mustèlid als punts d’observació tot i no poder ser observat. En dos casos a la matinada es van trobar excrements frescos de la nit, pel que la llúdriga va passar pel punt entre el capvespre i l’alba.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar persones voluntàries observant en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany, les llacunes del voltant i el Fluvià, buscant la presència de llúdriga i coipú, entre altres. El cens fa al crepuscle i a l’alba per seguir millor la llúdriga, que té el pic d’activitat a la nit. Enguany vam ser un total de 20 persones voluntàries, cobrint 13 punts al vespre i 12 a la matinada. La participació va ser més baixa que els darrers anys, segurament per la falta de voluntaris novells al cens (només 4 cares noves). Destaca doncs la perseverança d’un equip de voluntàries veteranes (marcadament femení, amb 3 dones de cada 4 persones voluntàries) que any rere any permeten tenir una bona cobertura en aquest cens. Se’ls ha d’agrair molt la seva paciència i voluntat. Amb tantes observadores, el valor i robustesa d’aquest cens augmenta, donant més fiabilitat en l’estimació poblacional (tot i que el foto trampeig sempre és més eficient en la detecció de mamífers, pel fet de funcionar de manera continuada).

Lamentem dir que més d’un 85% dels punts d’observació van tenir molèsties humanes durant la sessió del vespre (incloent la totalitat de punts de l’Estany), mentre que a la sessió del matí només hi va haver molèsties antròpiques en un punt. Moltes d’aquestes molèsties són relatives i són degudes a gent passant pels punts sovint, però moltes altres (un 40% del total) són actuacions d’incivisme o d’impacte directe a l’aigua, com ara la presència de pescadors o adolescents amb música o banyant-se en moltes passeres de tot l’Estany. Aquests comportaments, i la pressió constant per grans competicions esportives, estan convertint l’Estany en una espai cada cop menys natural bona part del temps. Seguim constatant com la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, i sobretot l’incivisme d’uns pocs, afecten a l’estabilitat de la llúdriga a Banyoles. De fet, no l’hem vist en la sessió de vespre des de 2016. El coipú, en canvi, pel seu caràcter no requereix llocs tant tranquils i s’està establint i deixant veure molt a l’Estany de Banyoles.

Limnos agraeix l’interès i l’esforç de les persones voluntàries, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats pe estudiar i preservar el nostre patrimoni natural.


Caca fresca de llúdriga en un dels punts de mostreig

Declaració en el dia internacional del Medi Ambient 2022: CATALUNYA ABOCADA AL CAOS AMBIENTAL.

Penjat el 2 de juny de 2022

Des de la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), a les portes del dia internacional del Medi Ambient, donem a conèixer la iniciativa DEFENSEM EL MEDI, una acció que vol posar de relleu la greu situació que patim a Catalunya que ens aboca a la destrucció imparable del Medi Ambient, per la inacció del govern de la Generalitat. Tornem a demanar amb urgència que s’aprovi una agenda d’actuacions d’emergència ambiental que inclogui la recuperació d’una Conselleria de Medi Ambient amb capacitat per fer que l’acció ambiental de govern de la Generalitat sigui transversal ambientalitzadora de Conselleries i la resta d’administracions.

El govern de Pere Aragonès no és capaç de donar resposta a la reconeguda emergència climàtica, al contrari s’entesta en les velles solucions del passat (com els jocs olímpics d’hivern per apuntalar el monocultiu turístic de neu i tapar la incapacitat per garantir el futur de la gent que viu als Pirineus). Les dades però són aclaparadores: les darreres dues dècades els indicadors de qualitat ambiental del nostre territori han anat retrocedit alarmantment. Cal reconèixer-ho i acabar amb la publicitat verda: avui Catalunya és a la cua europea en pol.tiques ambientals per la inacció dels darrers governs, en un moment en què la situaci. de crisi climàtica i ambiental demana una agenda verda capaç de fer front als reptes del canvi climàtic, la inseguretat alimentària, o la crisi energètica i de recursos.

Amb aquesta iniciativa (DEFENSEM EL MEDI) donem a conèixer algunes de les accions del moviment ecologista i social del país que han assolir els objectius de defensar democràticament el Medi Ambient com a patrimoni comú. Molt significativament, en la majoria dels casos malauradament, les institucions les hem tingut a la contra, defensant interessos especulatius i econòmics egoistes contraris a l’interès general de la població.

Enllaç comunicació visual de l’acció Defensem el Medi
https://youtu.be/kkqqKTYPTu4

Tot l’important està per fer:
1- BIODIVERSITAT
L’Estratègia Catalana per la Biodiversitat aprovada per l’anterior Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) l’any 2018 reconeixia unes dades molt preocupants a partir dels estudis realitzats:

A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses a la Directiva Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període 2013 a 2018.

El 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de les seves poblacions o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini.

Durant la jornada organitzada pel CREAF, el Col·legi d’Economistes i el DTS sobre l’informe IPBES, es va fer palès que el cost per protegir la biodiversitat a Catalunya s’estimava en 129 milions d’euros l’any … en clamorós contrast amb la realitat de les inversions directes per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya que no han sobrepassat els 20 M€ en els últims anys.

La superfície d’espais naturals a Catalunya cobreix el 32 % del país i suma 1.095.360 ha, la qual cosa dona una xifra irrisòria d’inversió d’uns 20€/ha/any, una de les mes baixes d’Europa, mentre el mateix anterior Dept de Territori considerava que hauria de ser d’uns 129 €/ha/any.

No tenim encara una llei de conservació de la biodiversitat que incorpori les Directives Europees. La llei vigent catalana d’espais naturals de l’any 85 (de fa 37 anys!) impossibilita aplicar millores i és molt anterior a bona part de les directives europees.Tampoc lamentablement tenim aprovat el catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció, ni el Pla director dels corredors biològics compromès fa mes d’una dècada.

La major part dels espais fluvials de Catalunya, aigües dolces i boscos de ribera es troben dins del DL 3/2003 Text refós en matèria d’aigües sense cap protecció ambiental, total abandonament i desprotecció. En els darrers 20 anys el declivi de biodiversitat en els ambients fluvials ha estat catastròfic en mans de l’ACA, cal promoure la seva restauració ecològica per sobre dels seus usos recreatius o turístics, que han d’estar subordinat.

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/380411/miralles-el-fons-patrimoni-natural-suposara-salt-endavant-gestio-activa-conservacio-biodiversitat

2- ENERGIES RENOVABLES
Catalunya disposa d’una normativa de referència sobre aquesta matèria a Catalunya, la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic:

Article 18.1 b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així́ l’ocupació́ innecessària del territori…
19.1e) El foment de la generació́ d’energia distribuïda……

“Disposició́ addicional primera Pla territorial sectorial

“El Govern ha d’acordar la formulació́ del Pla territorial sectorial per a la generació́ elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació́ i els seus elements d’emmagatzematge en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei. Aquest pla ha de determinar la producció́ d’energia de cada comarca en funció́ de la seva demanda i tenint en compte criteris de solidaritat intercomarcal per assolir els objectius a nivell global”.

Doncs malgrat la llei de Canvi Climàtic exigeix un ús racional i de conservació del territori en fer preferent la ubicació en terrenys degradats, el desplegament de les energies renovables a Catalunya, feta mitjançant els Decret-Llei 16/2019, de 26 de novembre i el DLl 24/2021, de 26 d’octubre, i altres modificacions posteriors del Decret Llei, d’acceleració́ del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, suposen un incompliment fragant de l’esmentada Llei de canvi climàtic perquè:

  • no prioritza el criteri d’ubicació en els espais degradats que tenim en excés al país.
  • no s’ha aprovat el Pla Territorial, com a eina prèvia de planificació, que faci realitat un sistema d’energia distribuïda i de proximitat com a criteri general.

El 95% dels projectes no es fan en zones degrades, es situen en zones rurals allunyades dels centres de consum, no apliquen el criteri d’energia distribuïda i imposen grans línies de transport que suposen grans impactes i pèrdues d’energia amb llargues distàncies.

El col·legi d’enginyers industrials de Barcelona va fer un estudi que conclou que instal·lar plaques solars a les cobertes dels polígons industrials de l’àrea metropolitana (unes 20.000ha) pot produir el 50% del consum de la zona més poblada de Catalunya.

La Generalitat preveu l’ús d’unes 80.000ha per a la implantació de les energies renovables, un 2’5% del territori, al que cal sumar les xarxes elèctriques i altres infraestructures que poden arribar a ocupar en total un 5% i unes 160.000ha, de les quals unes 20.000ha de terres de conreu en un país en el que tant sols produïm el 45% dels aliments consumits, un atemptat greu contra la sobirania alimentària present i futura del país, per la cessió de drets especulatius a les grans corporacions.

3- RESIDUS

El PRECAT 20 (programa general de prevenció́ i gestió́ de residus i recursos de Catalunya 2013‐2020), va exhaurir-se sense assolir els objectius i sense ser reemplaçat.

La Llei reguladora dels Residus de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol) porta vigent 36 anys!. La Generalitat no ha estat capaç de fer una transposició de la Directiva de Residus 2018/851, ni de la Directiva sobre limitacions als plàstics vigent des de fa 4 anys, i ha esperat a què l’estat aprovés la Ley de Residuos. Aquesta renúncia a fer-ne una transposició per mitjà d’una nova llei de prevenció de residus, tant exigida com promesa, compromet la possibilitat d’aplicar al nostre país els millors estàndards europeus en prevenció i gestió dels residus, per modernitzar el sistema productiu, regular les activitats i, molt especialment, per evitar els conflictes socials I ambiental que generen els residus.

El PRECAT preveia assolir el 55% de reciclatge net de residus, un 5% més del que la normativa europea exigia assolir al 2020; però en finalitzar l’any 2021 encara no s’havia assolit el 40% de reciclatge net. Pel que fa a la producció de residus en els últims 7 anys el creixement en la producció de residus ha estat de prop del 14%, entre altres perquè la Generalitat sempre a apostat pels acords voluntaris amb les empreses alhora de exigir mesures de reducció que han resultat un fracàs en no ser impositives. Un exemple clamorós és el de la producció d’envasos i embalatges que suposen el 70% del volum dels residus municipals.

4- RESIDUS RAMADERS.


Catalunya és una de les zones d’Europa amb una major càrrega ramadera, especialment de caràcter industrial, amb unes greus afectacions al medi.

Segons un informe de Geenpeace, la ramaderia industrial a Catalunya contribueix més a la crisi climàtica en comparança a la resta de comunitats autònomes per la important emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquest sector va generar 69,4 milions de tones de C02 equivalent a l’estat espanyol durant el 2019 i Catalunya lidera el rànquing perquè aporta prop del 30% d’aquestes emissions produïdes, especialment per les 25.554 explotacions ramaderes industrials. Entre les emissions cal destacar les de metà i amoníac, gasos d’efecte d’hivernacle altament perjudicials produïts principalment per la ramaderia industrial.

Del total de places de porcí a Catalunya, 7.699.744 són d’una sola engreixada. Atenent que cada plaça es ocupada per dos engreixades i mitja, el total de porcs arriba a uns 19 milions. Cal adoptar mesures clares per reduir la densitat ramadera, tancar granges i exigir el pagament d’un cànon per les emissions produïdes a l’atmosfera. Cada porc, per produir un quilo de proteïna, en necessita menjar cinc de vegetals, un brutal malbaratament de recursos. Cal tenir en compte, a més a més, que aquests porcs, bona part dels quals s’exporten, excreten metà i nitrats en forma de purins que contaminen les aigües, la terra i l’ambient.

En l’actualitat Catalunya, es troba saturada per la problemàtica que suposa la massificació de granges, especialment de porcs. Dels 947 municipis de Catalunya, han estat declarats zones vulnerables 459, prop del 50% del nostre territori. Des del 2019 l’increment de municipis vulnerables a crescut un 11% passat dels 415 als actuals 459, una xifra que creix exponencialment. Aquest fet comporta que també prop del 50% dels aqüífers del país estiguin contaminats, hipotecant un recurs estratègic com es l’aigua subterrània. Actualment, uns 150 municipis s’han d’abastir amb aigua portada amb camions. Una problemàtica que el Departament competent en agricultura ignora i es mostra contrari a aplicar mesures per evitar el col·lapse i danys irreversibles.

5- EMISSIONS A L’ATMOSFERA I ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC.

El problema de salut ambiental més greu a Catalunya, sobretot a les grans ciutats, és la contaminació de l’aire. A Barcelona i l’àrea metropolitana, on viu aproximadament el 80% de la població del pais , el 52,6% de la contaminació s’atribueix a la mobilitat. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen: no s’ha aconseguit baixar per sota dels límits legals establerts per la UE ni pels recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Pel que fa a les partícules, no se superen els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea, però sí els de l’OMS, especialment a Barcelona i en molts llocs de Catalunya. Alhora la contaminació per ozó troposfèric és un problema recorrent a la plana d’Osona i Lleida en part per processos de contaminació importada de grans zones industrials.

Barcelona supera en un 30% els límits de contaminació de l’aire de l’OMS. L’excés de cotxes és una de les causes, malgrat no es pot ignorar la gran contribució de l’aeroport i el port de Barcelona (especialment pels creuers turístics i l’industria pesada).

A Catalunya, es registren anualment unes 3.500 morts prematures causades per afectacions derivades de la contaminació de l’aire. Aquestes contaminants venen dels combustibles fòssils i les industries potencialment contaminadores a les quals injustificadament no se’ls hi aplica cap fiscalitat ambiental segons el criteri de qui contamina paga.

En aquest cas cal assenyalar la greu responsabilitat dels diferents governs de la Generalitat i de l’autoritat del transport metropolità (ATM) per la manca, pràcticament absoluta, d’aplicació de mesures d’intensificació del transport col·lectiu i de mesures racionals de restricció dels vehicles privats. L’ajuntament de Barcelona al capdavant ha prioritzat la sanció, però no ha s’ha solucionat una reconversió justa pels ciutadans del sistema productiu de vehicles privats. Cal invertir en substitució del model de mobilitat basada en el vehicle privat en favor del transport col·lectiu si es vol reduir l’impacte del canvi climàtic.

Com a exemples il·lustratius, la construcció de la línia 9 del metro porta 20 anys en obres, un projecte que va iniciar-se el setembre de 2003 i que desprès de 20 anys encara no està acabada. Per altra part en els últims 20 anys ni s’han fet noves línies de ferrocarrils a Catalunya, ni s’han incrementat les freqüències, ni s’han abordat les millores en la xarxa com les línies de Manresa, o Puigcerdà. Ni tampoc s’han incrementat substancialment les xarxes de bus.

Catalunya, 2 de juny de 2022.

IPCENA

TRENCA

GEPEC

IAEDEN

CEPA

BOSC VERD

La Segarra

APMA

LIMNOS

Vall del Ges

Associació Naturalistes de Girona

Grup de Defensa del Ter

ADENC

Inauguració exposició XXe Concurs de fotografia de la Natura 2022: Paisatges meteorològics

Museu Darder

Del 17 juny a l’11 setembre

Exposició de les millors fotografies presentades en la darrera convocatòria del concurs.

Inauguració i lliurament de premis: dia 17 de juny, a les 8 del vespre. Després del lliurament de premis, s’oferirà un refrigeri als assistents.

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals, Limnos, UdG, Museu Darder, Ajuntament de Banyoles.

ENTRADA GRATUÏTA

La Nova Llei de Residus – l’article el’ham del juny 2022-

L’esperada “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, aprovada aquest 2022, resulta ser només parcialment satisfactòria. 

Si bé els grups ecologistes fa temps que exigim mesures efectives i basades en la reducció radical i el retorn d’envasos, el model de gestió de residus segueix massa corromput pels interessos econòmics que hi ha darrere de les empreses envasadores i del reciclatge. Per això, la nova “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, és un document molt esperat per valorar la voluntat política de fer front a la crisi energètica, climàtica i de recursos. 

L’Aliança Residu Zero ha fet un seguiment del projecte de llei, i alerten que el resultat és poc ambiciós, tot i recollir algunes mesures polítiques positives. Destaquen la definició d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR) de begudes (tot i que no inclou la recollida de vidre i per tant no promou els cicles de reompliment de les ampolles). També que les empreses productores hauran d’assumir tots els costos associats al tractament dels residus que generen (incloent la recollida en vies públiques i medi natural), tot i que algunes categories de productes queden fora d’aquesta llei (ex: higiene íntima i càpsules de cafè). En negatiu, el text legislatiu promou massa el reciclatge i poc la reducció, i ha relaxat massa la prohibició de ftalats i Bisfenol-A, tòxics i disruptors endocrins presents en envasos. 

Haurem d’anar veient com l’Estat aplica aquest marc legal i caldrà confiar en que els territoris treballin a sobre d’aquesta llei amb polítiques més efectives ambientalment.

7 de maig pedalada reivindicativa pel transport públic

El dissabte 7 de maig es va fer una pedalada reivindicativa. Una cinquantena de persones van anar des d’Olot fins a Girona amb bicicleta, per carretera, per reclamar un transport públic «assequible, accessible,sostenible i de qualitat». Van fer parada a Besalú i a Banyoles. La marxa estava convocada per una trentena d’entitats, entre les quals hi havia la Plataforma d’Emergència Climàtica de Banyoles i la Coordinadora d’ONG Solidàries. Es va celebrar dins un cicle de jornades en homenatge a l’Arcadi Oliveres; economista i activista impulsor de l’ecologia i de la justícia social.

A Banyoles, mentre s’esperava que arribessin els ciclistes per l’avituallament, es va muntar un punt d’informació sobre el transport sostenible: Projecte Tren-Tram, Treball sobre les vies verdes al Pla de l’Estany (autor Nil Bofill Oró), Mou-te en Bici i la TEISA. L’Escola de Natura tenia un taller per els més menuts: crear una matricula per la bicicleta, molt sol•licitat! I per donar una mica d’alegria, el jove Marçal de SIF musical va posar música. El grup ecologista Limnos també va col•laborar i a més es va fer càrrec de les despeses.

Aquest ha estat el punt de partida d’una campanya que té per objectiu reivindicar una mobilitat més sostenible a través de diverses accions, bé sigui a través de la presentació de mocions a ajuntaments, pressió institucional o accions directes.

En els parlaments es va denunciar el fet que les institucions continuen subvencionant el vehicle privat. “En comptes d’avançar, hem retrocedit, no s’inverteix ni un euro en transport públic”, va lamentar el portaveu Jordi Mateu. Ell mateix va afirmar també: “estem molt contents per la bona rebuda que ha tingut l’activitat i en tot cas, la bona acollida que hem tingut demostra que la demanda d’una mobilitat sostenible no és només cosa de les entitats, sinó que és una reivindicació ciutadana, va concloure.