Declaració en el dia internacional del Medi Ambient 2022: CATALUNYA ABOCADA AL CAOS AMBIENTAL.

Penjat el 2 de juny de 2022

Des de la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), a les portes del dia internacional del Medi Ambient, donem a conèixer la iniciativa DEFENSEM EL MEDI, una acció que vol posar de relleu la greu situació que patim a Catalunya que ens aboca a la destrucció imparable del Medi Ambient, per la inacció del govern de la Generalitat. Tornem a demanar amb urgència que s’aprovi una agenda d’actuacions d’emergència ambiental que inclogui la recuperació d’una Conselleria de Medi Ambient amb capacitat per fer que l’acció ambiental de govern de la Generalitat sigui transversal ambientalitzadora de Conselleries i la resta d’administracions.

El govern de Pere Aragonès no és capaç de donar resposta a la reconeguda emergència climàtica, al contrari s’entesta en les velles solucions del passat (com els jocs olímpics d’hivern per apuntalar el monocultiu turístic de neu i tapar la incapacitat per garantir el futur de la gent que viu als Pirineus). Les dades però són aclaparadores: les darreres dues dècades els indicadors de qualitat ambiental del nostre territori han anat retrocedit alarmantment. Cal reconèixer-ho i acabar amb la publicitat verda: avui Catalunya és a la cua europea en pol.tiques ambientals per la inacció dels darrers governs, en un moment en què la situaci. de crisi climàtica i ambiental demana una agenda verda capaç de fer front als reptes del canvi climàtic, la inseguretat alimentària, o la crisi energètica i de recursos.

Amb aquesta iniciativa (DEFENSEM EL MEDI) donem a conèixer algunes de les accions del moviment ecologista i social del país que han assolir els objectius de defensar democràticament el Medi Ambient com a patrimoni comú. Molt significativament, en la majoria dels casos malauradament, les institucions les hem tingut a la contra, defensant interessos especulatius i econòmics egoistes contraris a l’interès general de la població.

Enllaç comunicació visual de l’acció Defensem el Medi
https://youtu.be/kkqqKTYPTu4

Tot l’important està per fer:
1- BIODIVERSITAT
L’Estratègia Catalana per la Biodiversitat aprovada per l’anterior Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) l’any 2018 reconeixia unes dades molt preocupants a partir dels estudis realitzats:

A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses a la Directiva Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període 2013 a 2018.

El 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de les seves poblacions o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini.

Durant la jornada organitzada pel CREAF, el Col·legi d’Economistes i el DTS sobre l’informe IPBES, es va fer palès que el cost per protegir la biodiversitat a Catalunya s’estimava en 129 milions d’euros l’any … en clamorós contrast amb la realitat de les inversions directes per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya que no han sobrepassat els 20 M€ en els últims anys.

La superfície d’espais naturals a Catalunya cobreix el 32 % del país i suma 1.095.360 ha, la qual cosa dona una xifra irrisòria d’inversió d’uns 20€/ha/any, una de les mes baixes d’Europa, mentre el mateix anterior Dept de Territori considerava que hauria de ser d’uns 129 €/ha/any.

No tenim encara una llei de conservació de la biodiversitat que incorpori les Directives Europees. La llei vigent catalana d’espais naturals de l’any 85 (de fa 37 anys!) impossibilita aplicar millores i és molt anterior a bona part de les directives europees.Tampoc lamentablement tenim aprovat el catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció, ni el Pla director dels corredors biològics compromès fa mes d’una dècada.

La major part dels espais fluvials de Catalunya, aigües dolces i boscos de ribera es troben dins del DL 3/2003 Text refós en matèria d’aigües sense cap protecció ambiental, total abandonament i desprotecció. En els darrers 20 anys el declivi de biodiversitat en els ambients fluvials ha estat catastròfic en mans de l’ACA, cal promoure la seva restauració ecològica per sobre dels seus usos recreatius o turístics, que han d’estar subordinat.

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/380411/miralles-el-fons-patrimoni-natural-suposara-salt-endavant-gestio-activa-conservacio-biodiversitat

2- ENERGIES RENOVABLES
Catalunya disposa d’una normativa de referència sobre aquesta matèria a Catalunya, la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic:

Article 18.1 b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així́ l’ocupació́ innecessària del territori…
19.1e) El foment de la generació́ d’energia distribuïda……

“Disposició́ addicional primera Pla territorial sectorial

“El Govern ha d’acordar la formulació́ del Pla territorial sectorial per a la generació́ elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació́ i els seus elements d’emmagatzematge en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei. Aquest pla ha de determinar la producció́ d’energia de cada comarca en funció́ de la seva demanda i tenint en compte criteris de solidaritat intercomarcal per assolir els objectius a nivell global”.

Doncs malgrat la llei de Canvi Climàtic exigeix un ús racional i de conservació del territori en fer preferent la ubicació en terrenys degradats, el desplegament de les energies renovables a Catalunya, feta mitjançant els Decret-Llei 16/2019, de 26 de novembre i el DLl 24/2021, de 26 d’octubre, i altres modificacions posteriors del Decret Llei, d’acceleració́ del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, suposen un incompliment fragant de l’esmentada Llei de canvi climàtic perquè:

  • no prioritza el criteri d’ubicació en els espais degradats que tenim en excés al país.
  • no s’ha aprovat el Pla Territorial, com a eina prèvia de planificació, que faci realitat un sistema d’energia distribuïda i de proximitat com a criteri general.

El 95% dels projectes no es fan en zones degrades, es situen en zones rurals allunyades dels centres de consum, no apliquen el criteri d’energia distribuïda i imposen grans línies de transport que suposen grans impactes i pèrdues d’energia amb llargues distàncies.

El col·legi d’enginyers industrials de Barcelona va fer un estudi que conclou que instal·lar plaques solars a les cobertes dels polígons industrials de l’àrea metropolitana (unes 20.000ha) pot produir el 50% del consum de la zona més poblada de Catalunya.

La Generalitat preveu l’ús d’unes 80.000ha per a la implantació de les energies renovables, un 2’5% del territori, al que cal sumar les xarxes elèctriques i altres infraestructures que poden arribar a ocupar en total un 5% i unes 160.000ha, de les quals unes 20.000ha de terres de conreu en un país en el que tant sols produïm el 45% dels aliments consumits, un atemptat greu contra la sobirania alimentària present i futura del país, per la cessió de drets especulatius a les grans corporacions.

3- RESIDUS

El PRECAT 20 (programa general de prevenció́ i gestió́ de residus i recursos de Catalunya 2013‐2020), va exhaurir-se sense assolir els objectius i sense ser reemplaçat.

La Llei reguladora dels Residus de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol) porta vigent 36 anys!. La Generalitat no ha estat capaç de fer una transposició de la Directiva de Residus 2018/851, ni de la Directiva sobre limitacions als plàstics vigent des de fa 4 anys, i ha esperat a què l’estat aprovés la Ley de Residuos. Aquesta renúncia a fer-ne una transposició per mitjà d’una nova llei de prevenció de residus, tant exigida com promesa, compromet la possibilitat d’aplicar al nostre país els millors estàndards europeus en prevenció i gestió dels residus, per modernitzar el sistema productiu, regular les activitats i, molt especialment, per evitar els conflictes socials I ambiental que generen els residus.

El PRECAT preveia assolir el 55% de reciclatge net de residus, un 5% més del que la normativa europea exigia assolir al 2020; però en finalitzar l’any 2021 encara no s’havia assolit el 40% de reciclatge net. Pel que fa a la producció de residus en els últims 7 anys el creixement en la producció de residus ha estat de prop del 14%, entre altres perquè la Generalitat sempre a apostat pels acords voluntaris amb les empreses alhora de exigir mesures de reducció que han resultat un fracàs en no ser impositives. Un exemple clamorós és el de la producció d’envasos i embalatges que suposen el 70% del volum dels residus municipals.

4- RESIDUS RAMADERS.


Catalunya és una de les zones d’Europa amb una major càrrega ramadera, especialment de caràcter industrial, amb unes greus afectacions al medi.

Segons un informe de Geenpeace, la ramaderia industrial a Catalunya contribueix més a la crisi climàtica en comparança a la resta de comunitats autònomes per la important emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquest sector va generar 69,4 milions de tones de C02 equivalent a l’estat espanyol durant el 2019 i Catalunya lidera el rànquing perquè aporta prop del 30% d’aquestes emissions produïdes, especialment per les 25.554 explotacions ramaderes industrials. Entre les emissions cal destacar les de metà i amoníac, gasos d’efecte d’hivernacle altament perjudicials produïts principalment per la ramaderia industrial.

Del total de places de porcí a Catalunya, 7.699.744 són d’una sola engreixada. Atenent que cada plaça es ocupada per dos engreixades i mitja, el total de porcs arriba a uns 19 milions. Cal adoptar mesures clares per reduir la densitat ramadera, tancar granges i exigir el pagament d’un cànon per les emissions produïdes a l’atmosfera. Cada porc, per produir un quilo de proteïna, en necessita menjar cinc de vegetals, un brutal malbaratament de recursos. Cal tenir en compte, a més a més, que aquests porcs, bona part dels quals s’exporten, excreten metà i nitrats en forma de purins que contaminen les aigües, la terra i l’ambient.

En l’actualitat Catalunya, es troba saturada per la problemàtica que suposa la massificació de granges, especialment de porcs. Dels 947 municipis de Catalunya, han estat declarats zones vulnerables 459, prop del 50% del nostre territori. Des del 2019 l’increment de municipis vulnerables a crescut un 11% passat dels 415 als actuals 459, una xifra que creix exponencialment. Aquest fet comporta que també prop del 50% dels aqüífers del país estiguin contaminats, hipotecant un recurs estratègic com es l’aigua subterrània. Actualment, uns 150 municipis s’han d’abastir amb aigua portada amb camions. Una problemàtica que el Departament competent en agricultura ignora i es mostra contrari a aplicar mesures per evitar el col·lapse i danys irreversibles.

5- EMISSIONS A L’ATMOSFERA I ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC.

El problema de salut ambiental més greu a Catalunya, sobretot a les grans ciutats, és la contaminació de l’aire. A Barcelona i l’àrea metropolitana, on viu aproximadament el 80% de la població del pais , el 52,6% de la contaminació s’atribueix a la mobilitat. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen: no s’ha aconseguit baixar per sota dels límits legals establerts per la UE ni pels recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Pel que fa a les partícules, no se superen els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea, però sí els de l’OMS, especialment a Barcelona i en molts llocs de Catalunya. Alhora la contaminació per ozó troposfèric és un problema recorrent a la plana d’Osona i Lleida en part per processos de contaminació importada de grans zones industrials.

Barcelona supera en un 30% els límits de contaminació de l’aire de l’OMS. L’excés de cotxes és una de les causes, malgrat no es pot ignorar la gran contribució de l’aeroport i el port de Barcelona (especialment pels creuers turístics i l’industria pesada).

A Catalunya, es registren anualment unes 3.500 morts prematures causades per afectacions derivades de la contaminació de l’aire. Aquestes contaminants venen dels combustibles fòssils i les industries potencialment contaminadores a les quals injustificadament no se’ls hi aplica cap fiscalitat ambiental segons el criteri de qui contamina paga.

En aquest cas cal assenyalar la greu responsabilitat dels diferents governs de la Generalitat i de l’autoritat del transport metropolità (ATM) per la manca, pràcticament absoluta, d’aplicació de mesures d’intensificació del transport col·lectiu i de mesures racionals de restricció dels vehicles privats. L’ajuntament de Barcelona al capdavant ha prioritzat la sanció, però no ha s’ha solucionat una reconversió justa pels ciutadans del sistema productiu de vehicles privats. Cal invertir en substitució del model de mobilitat basada en el vehicle privat en favor del transport col·lectiu si es vol reduir l’impacte del canvi climàtic.

Com a exemples il·lustratius, la construcció de la línia 9 del metro porta 20 anys en obres, un projecte que va iniciar-se el setembre de 2003 i que desprès de 20 anys encara no està acabada. Per altra part en els últims 20 anys ni s’han fet noves línies de ferrocarrils a Catalunya, ni s’han incrementat les freqüències, ni s’han abordat les millores en la xarxa com les línies de Manresa, o Puigcerdà. Ni tampoc s’han incrementat substancialment les xarxes de bus.

Catalunya, 2 de juny de 2022.

IPCENA

TRENCA

GEPEC

IAEDEN

CEPA

BOSC VERD

La Segarra

APMA

LIMNOS

Vall del Ges

Associació Naturalistes de Girona

Grup de Defensa del Ter

ADENC

Limnos lamenta una rompuda forestal problemàtica a Miànigues

– A finals de novembre passat un propietari va executar al turonet de Miànigues una rompuda forestal important.
– Es va tallar un gran pi conegut com “el pi de dues branques”i apreciat pels veïns.

Al turonet de Miànigues es va desforestar a finals de novembre un tros de bosc de mitja hectàrea de superfície, entre el cementiri i del restaurant de les Estunes. El terreny, que consta d’una part
catalogada com a ús forestal i una altra d’ús agrícola, ha patit una rompuda forestal, un tipus de tala completa de tot l’estrat vegetal (no només dels arbres) per canviar l’ús del sòl d’un terreny, normalment
per aprofitament agrícola. Aquest tipus d’accions, tot i ser executades pel propietari del terreny, sempre han de passar per una autorització favorable de la secció de Boscos i Recursos forestals, del Departament
d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, i aquest procediment inclou una validació per part de les autoritats municipals.

Un dels fets que ha preocupat més als veïns és la tala d’un arbre molt gros, un pi bessó o de dues branques, que era ben conegut a la zona. Tristament, sembla que aquest arbre no havia estat catalogat com a arbre d’interès local o comarcal, un fet més que demostra la insuficient protecció per part de les administracions de molts arbres importants com a elements paisatgístics, emblemàtics, i refugis de biodiversitat .

Fins on hem pogut saber,els agents rurals van parar la rompuda el passat1 de desembre, en veure que la tala s’excedia de la zona que s’havia concedit, i van aixecar acta a la Generalitat. A més, alguns veïns s’han queixat que la zona desforestada, on el propietari hi vol posar vinyes, inclou una parcel·la que anomenaven la plaça de Miàniques.Segons una fitxa cadastral, la plaça és de terreny públic i no privat, però aquest tema l’està gestionant l’Ajuntament de Porqueres ja que s’han trobat discrepàncies en els registres.

És preocupant la manca de sensibilitat que implica talar un arbre important pel municipi o tirar pel dret amb una rompuda forestal sense parlar-ho bé amb la comunitat (i possiblement sense totes les autoritzacions ambientals corresponents), posant sempre la propietat per sobre el sentit comú i el respecte a la natura. D’altra banda, en casos com aquest es fan evidents la lentitud, manca de rigor i comunicació entre les administracions, que dificulta molt valorar si rompudes com aquesta, a part de ser tristes i visualment impactants, tenen validesa legal.

Des de Limnos esperem que la investigació del cas per part de la secció de boscos de la Generalitat, i paral·lelament des de l’Ajuntament de Porqueres, es faci amb un criteri ecologista i conservacionista del patrimoni natural, i que es sancionin les accions si es demostra que hi ha hagut infraccions.

Les entitats ambientals denunciem que el repartiment del Fons de Patrimoni Natural incompleix la normativa i exigim que es destini íntegrament a polítiques de millora de la biodiversitat

  • La Xarxa per a la Conservació de la Natura, conservació.cat, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria
aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

ANTECEDENTS

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix
d’accions urgents i efectives.

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal i com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és la única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació 22 de desembre de 2021 dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

PREOCUPACIONS

  • Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal i com prescriu la legislació.
  • Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal.
  • Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i per
    tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la Llei Catalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de
    Biodiversitat, la Llei de l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
  • No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient.
    Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el
    pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenent al repartiment que s’ha
    fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del
    Fons en el pressupost d’aquesta entitat.
  • Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva
    important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat. A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

DEMANDES AL GOVERN DE LA GENERALITAT

  • Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).
  • Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard
  • Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.
  • En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a d’altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.
  • Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Per tot això, convidem a qualsevol persona i organització a adherir-se a aquest comunicat, a través d’aquest formulari.

Presentació del Manifest per la Sostenibilitat i el Cicle: “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

Presentació del Manifest per la Sostenibilitat i el Cicle: “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

Intervindran Joan Nogué i Xavi Vila.

Als Banys Vells de Banyoles.

Dijous 1 de juliol a les 19h.

Objectiu2030_tr_ok

 

 

Lliurament dels premis i inauguració de l’exposició de la XIXena edició del concurs de fotografia de la Natura

El divendres 18 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors i es va inaugurar l’exposició de la XIXena edició del concurs de fotografia de la Natura. Després d’un any de pausa obligada per les restriccions pel COVID-19, torna el concurs convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 145 persones que han enviat un total de 354 fotografies digitals. Es van descartar 26 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en herpetologia (estudi d’amfibis i rèptils) i dos reconeguts fotògrafs van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 30, de les quals 11 finalistes, que són les que s’exposaran fins al 12 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Alfonso Roldán Losada, i la fotografia titulada “Contraluz” feta a la ciutat de Córdoba. El premi de 250 euros a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Mariona Callís Figueras, sòcia de Limnos, amb la fotografia “reflex de còpula”, realitzada a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany). El premi a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany, amb una dotació de 250 €, va ser per Jaume Planas Pujadas, amb la fotografia “Gripau” realitzada també a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany).

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2022 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i el tema serà paisatges meteorològics.

Notícia compartida amb els Museus de Banyoles, 21/6/2021

Nou alliberament de tortugues d’estany a l’Estany de Banyoles

  • El Consorci de l’Estany promou l’alliberament de 8 tortugues d’estany al Paratge de les Cigonyes de Banyoles
  • Des del 2010 s’han introduït 166 exemplars de l’espècie a l’Estany i el seu entorn
  • Limnos amb el seu voluntariat i els Amics de les tortugues d’estany participen alliberant 3 d’aquestes tortugues organitzant una activitat divulgativa el cap de setmana .

Una trentena de persones van participar el dissabte 29 de maig de 2021

en l’alliberament de 3 tortugues d’estany a la llacuna de les cigonyes als aiguamolls de la Puda. L’acte va ser organitzat per Limnos en el marc de col·laboració amb el Consorci de l’Estany  i com a continuïtat dels projectes educatius relacionats amb la tortuga d’estany que s’han realitzat  els últims anys. Els assistents, majoritàriament famílies amb nens, gent jove i alguns socis de Limnos van participar d’una visita guiada on van descobrir els secrets de la tortuga d’estany, van veure com son, on viuen i van alliberar tres exemplars criats en semicaptivitat. L’activitat es va complementar amb l’observació del niu de cigonyes amb dos pollets a la llacuna de Casa Nostra i una passejada per les Estunes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d'estany Banyoles

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d’estany Banyoles

El divendres 28, el dia abans, l’Escola Casa Nostra va participar amb un alliberament també de 5 tortugues en aquest mateix espai, i amb la participació de tècnics del Consorci, membres dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres i el Centre de Reproducció de Tortugues de l’ALbera. L’acció forma part de la iniciativa del Consorci de l’Estany en la recuperació de les poblacions de tortugues aquàtiques autòctones a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles i sempre comptant amb la participació del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera.

 

Les 8 tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, on es reprodueixen aquests exemplars en semicaptivitat des l’any 1996. Aquests exemplars van néixer el setembre de 2018 i tenen més de dos anys de vida.

Tortuga d’estany

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie de tortuga aquàtica autòctona que havia desaparegut de l’Estany de Banyoles. Amb aquests exemplars, provinents del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, s’assoleix la xifra de 166 exemplars introduïts a l’Estany i el seu entorn natural des del 2010, quan va començar l’alliberament, en el marc d’un projecte LIFE Projecte Estany del Consorci de l’Estany. Entre el 2010 i el 2014 van introduir-se els primers 130 exemplars entre les llacunes de Can Morgat, la llacuna dels Amaradors i la llacuna de Casa Nostra, i entre el 2015 i el 2020, 28 més.

L’espai presenta unes condicions excepcionals per a les tortugues d’estany, que han mostrat una molt bona adaptació al medi i es deixen veure per la zona i desplaçant-se entre punts al voltant de l’Estany, i que es reprodueixen de forma natural a l’Estany almenys des de 2018, quan se’n va detectar un nounat. La consolidació de l’espècie també s’aprecia amb les dades de les captures realitzades pel Consorci al llarg del 2019: de 104 tortugues agafades, 76 són Emys orbicularis, que van ser mesurades, pesades, marcades –si encara no ho estaven– i alliberades posteriorment al mateix indret on van ser capturades. El seguiment de l’any 2020 es va veure afectat per la pandèmia de la COVID i es disposa de poques dades.

El tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó, ha explicat que “des del Centre s’han alliberat unes 700 tortugues en els darrers anys, de les quals 166 s’han alliberat a l’entorn de l’Estany de Banyoles”.

La tortuga d’estany és una espècie de fauna aquàtica greument amenaçada i que està inclosa dins de programes de conservació i recuperació a nivell europeu. La seva reintroducció, es va incloure en les actuacions de millora dels seus hàbitats i el repoblament d’aquestes dins dels dos últims projectes LIFE Natura que es van executar a l’Estany (2010- 2013 i 2014-2017).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d'estany Banyoles

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d’estany Banyoles

Signa el manifest “Per un model energètic sostenible a Catalunya”

  • Demanem un altre model d’implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris.

Arran de l’aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, s’ha iniciat una acceleració en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan afectant molt negativament i posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, de zones d’importància geològica, històrica i cultural, d’àrees importants pel futur d’una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua, causant la mort de milers d’espècies en perill d’extinció i alterant els seus hàbitats. A més s’està afectant molt severament la qualitat de vida i el futur de la gent que viu al món rural.

Foto Gepec Energia

Aquest Decret Llei s’està aplicant de forma autoritària, generant una gran indefensió en els territoris afectats. S’estan tramitant els projectes obviant els processos de participació i diàleg amb els ajuntaments, els sectors econòmics, socials i ambientals, que haurien de permetre fer possible, mitjançant un procés de concertació, l’aplicació dels criteris més bàsics d’equilibri territorial, racionalitat i eficiència energètica.

A Catalunya, a hores d’ara, s’estan tramitant centenars de projectes que afectaran a molts milers d’hectàrees. Bona part de les nostres muntanyes tenen projectes de centrals eòliques i milers d’hectàrees de plana estan afectades per projectes fotovoltaics. També s’han presentat els primers projectes de centrals eòliques marines.

Aquestes centrals, junt amb les infraestructures i obres que caldria portar a terme (instal·lació de centenars de quilòmetres de noves línies elèctriques, l’obertura de noves pistes i accessos a zones naturals, la instal·lació de centrals transformadores d’energia, etc.) provocaran una transformació, sense precedents, del paisatge de Catalunya i uns gravíssims impactes ambientals i socioeconòmics al món rural, de conseqüències imprevisibles.

La concentració de projectes de producció energètica en zones rurals, poc poblades, on el terreny és més barat per les empreses elèctriques, compromet els projectes de desenvolupament basats en la valorització dels productes de la terra i en el turisme de qualitat, que són el futur de molts territoris. A més no resolt cap de les problemàtiques del món rural: envelliment de la població, manca de relleu generacional a l’agricultura, manca de serveis i despoblament. La instal·lació d’aquestes centrals energètiques, a més, no deixa riquesa, no crea ocupació i no fixa la gent al territori ni n’atrau de nova.

A Catalunya, lluny de frenar i ordenar aquesta situació, s’està facilitant que siguin les empreses promotores les que marquin les regles del joc. S’està permetent que siguin les empreses les que decideixin els indrets on ubicar els seus projectes, sense importar els greus impactes que provocaran i, fins i tot, que siguin les empreses les que decideixin el futur de l’activitat agrària i del turisme rural en molts pobles del nostre país.

L’actual model d’implantació de les energies renovables i el mateix Decret Llei 16/2019 incompleixen allò que determina la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que en el seu article 19, corresponent a l’energia, diu:

  • «1. Les mesures que s’adoptin en matèria d’energia han d’anar encaminades a la transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i descabonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètica català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, i concretament han d’anar encaminades a:

[…]

  • b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant els espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així l’ocupació innecessària del territori.
    […]

La planificació energètica i la mitigació del canvi climàtic s’han d’elaborar de manera integrada. S’ha de tenir en consideració especial el principi de justícia social en aquelles persones, col.lectius, sectors econòmics i territoris que puguin resultat més afectats per la transició energètica.»

Actualment a Catalunya tenim 29.372 hectàrees de polígons industrials, de les quals 13.201 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquests polígons hi trobem milions de metres quadrats de teulades industrials aptes per acollir instal·lacions de producció fotovoltaica. També tenim milers d’hectàrees de baix interès ambiental, paisatgístic, agrícola i cultural, lligades a actuals infraestructures, a vies de comunicacions, a zones industrials, a zones d’activitat portuària o a zones periurbanes degradades, on hi trobem un gran potencial de producció energètica.

Lluny d’acomplir els dictàmens de la Llei 16/2017 la totalitat de centrals d’energies renovables que s’estan tramitant, exceptuant les d’autoconsum, s’ubiquen fora d’aquests polígons industrials i de les zones periurbanes degradades, perseguint un sol objectiu: aconseguir terrenys més barats per reduir despeses i augmentar els beneficis, a costa de crear uns impactes ambientals i socials, que poc preocupen a les empreses elèctriques.

Davant d’aquesta GREU i INSOSTENIBLE situació DEMANEM als partits polítics i al Govern de la Generalitat:

1. La derogació del Decret Llei16/2019, que es va aprovar sense participació pública ni l’avaluació ambiental estratègica, com exigeix la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i que està provocant uns importants i greus impactes ambientals, paisatgístics, sobre el patrimoni natural, geològic, cultural, i agrari de Catalunya i sobre la qualitat de vida i el futur de la població rural, tot creant uns greus desequilibris socioeconòmics en el món rural.

2. La paralització immediata de la tramitació de tots els projectes de renovables, excepte els projectes d’autoconsum i els d’iniciativa pública o privada que es basin en la sostenibilitat i aprofitin el sol urbà o industrial o les seves edificacions, aplicant una moratòria fins la redacció i aprovació d’un pla de transició energètica que n’ordeni la seva implantació de forma sostenible.

3. La redacció i aprovació d’un pla d’implantació de les energies renovables que permeti una transició energètica real, basada en les renovables i que segueixi el model de l’energia distribuïda, on l’energia es produeixi a prop dels llocs de consum i situant les centrals productores d’energia en els polígons industrials, en zones periurbanes degradades, de baix valor ambiental i agrari, en zones de concentració d’infraestructures, en zones d’activitat portuària, utilitzant els sostres urbans, etc.

Aquest model d’implantació ha de ser participatiu, sostenible i compatible amb la preservació dels espais d’interès ecològic, paisatgístic, geològic, cultural, històric i agrari i compatible amb la conservació de la biodiversitat i de la qualitat de vida de les persones del medi rural.

Aquesta implantació ha de ser controlada per l’administració que n’ha de marcar les condicions prèvies que han de complir els projectes i establir en quins indrets es poden ubicar aquestes instal·lacions.

4. Un cop aprovat el pla de transició energètica cal implementar la transparència en la tramitació dels projectes de centrals energètiques que ha facilitar l’accés a la informació i la participació de les parts interessades. Actualment els projectes es tramiten sense vetllar per aquesta transparència, dificultant l’accés a la informació, la presentació d’al·legacions i el coneixement de l’estat de tramitació administrativa.

5. Redactar un nou Pla de l’Energia de Catalunya (PECAT). El que teníem ara tenia una vigència fins al 2020, així, doncs, ja està caducat. Cal elaborar un nou PECAT permetent la participació activa en la seva elaboració. El PECAT, entre d’altres aspectes, ha de definir les necessitats energètiques i les fons de producció des d’una òptica de contenció del canvi climàtic i foment de les energies renovables amb participació social.

Cal que s’estableixi ben clarament que la producció d’energia de fonts renovables substituirà a l’energia produïda per les nuclears, les tèrmiques, les incineradores i la resta de fonts productores d’energia que no siguin renovables o que comportin problemes ambientals i que es farà una verdadera transició energètica, marcant les condicions d’aquesta transició. Aquesta transició energètica ha de marcar un nou paradigma on es prioritzin les polítiques d’estalvi, reducció i d’eficiència energètica.

Cal que el pla doni un impuls, tant a nivell de normativa com pel que fa al suport financer, als projectes de producció d’energia renovable pública, promoguts pels municipis o altres administracions o per cooperatives o grups locals, que es basi en l’aprofitament dels sostres, dels espais urbans, industrials o l’aprofitament d’altres espais degradats, sense valor ambiental, paisatgístic ni agrari.

El Vallès, Abril 2021.

Qui s’hi pot adherir?
Aquest manifest és promogut des de la Federació Ecologistes de Catalunya, però vol ser una eina transversal per a què ajuntaments, ens locals, empreses, sindicats agraris, agents econòmics de tots els sectors, universitats i centres de recerca científica, plataformes ciutadanes, entitats ecologistes i altres tipus d’entitats i organitzacions vulguin adherir-se i sumar la seva veu i treball per assolir un model energètic sostenible com el que defensa el Manifest.

OMPLIU EL FORMULARI PER ADHERIR-VOS

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou Govern de la Generalitat per al futur de Catalunya

Ecologistes de Catalunya demanem nous reptes al nou govern de la Generalitat davant de la crisi d’emergència climàtica, ambiental, i sanitària

logoedc

Antecedents.

1.- L’any 2018, a l’inici de la legislatura interrompuda per la intervenció de les institucions catalanes per l’estat, una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes ens vam adreçar als diferents grups representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre les conseqüències molt negatives de perpetuar la dissolució del Departament de Medi Ambient (DMA) dins de l’estructura del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS). L’ecologisme català va presentar la demanda de recuperar la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin abordar els reptes per construir el futur país que volem amb criteris de sostenibilitat.

Des d’aleshores ençà, els fets han confirmat contundentment els arguments exposats: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment d’unes infraestructures i decisions urbanístiques a les quals s’ha subordinat una minsa política ambiental mancada d’una visió forta i transversal de sostenibilitat que incidís en el conjunt de l’acció de govern.

Catalunya ha retrocedit en l’atenció i consciència ambiental respecte els països i comunitats del nostre entorn en temes bàsics com ho són, la pèrdua de biodiversitat, els espais naturals, els residus, o l’avenç de les energies renovables, entre d’altres. Una dada significativa que ens va comunicar el conseller de DTS en una trobada amb EdC ho ratifica: tant sols el 7% de les consultes i accions del seu Departament eren sobre qüestions ambientals, mentre que més del 90%, ho eren sobre infraestructures i urbanisme.

La paràlisi de les institucions arrel de l’aplicació de l’article 155 primer, i les posteriors limitacions del govern autonòmic han dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

 

2.- Cal recordar que l’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una bona eina per avançar en la recuperació ambiental. Catalunya s’avançà a l’estat espanyol en disposar d’un DMA en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental de Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i, especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou DMA va dissenyar i fer canvis com el Pla de Sanejament i la construcció d’EDARs; la Llei de Residus que va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i va iniciar la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests i d’altres canvis van frenar el greu procés de degradació ambiental i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

 

3.- Lamentablement, els successius governs no van mantenir una política amb criteris ambientals, ans al contrari. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi radical que no es limiti a reduir l’impacte del sistema productiu, sinó que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés fins i tot en relació als països europeus capdavanters que han vist reforçats i no reduïts els seus ens ambientals de govern.

La Comissió Europea atorga un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern i preveu com a una de les majors inversions les destinades a mitigar el canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat i la reorientació de la nova política europea.

Contràriament a Catalunya, en plena època de retallades socials i la blasmada llei Òmnibus, el govern Mas l’any 2010 va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències: una d’elles “Territori”, prioritària i amb recursos (Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme) i l’altre “Medi Natural, Biodiversitat, Polítiques ambientals” que va esdevenir irrellevant, … situació que ens va retornar 23 anys enrere (!) quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

Els reptes del nou govern de la Generalitat davant de la crisi d’emergència climàtica, ambiental i sanitària.
4.– Durant el confinament per la pandèmia del Covid-19 hem conegut aportacions de destacats científics que han sorprès molta gent: la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per les activitats humanes sobre la natura i especialment amb la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.

La declaració d’emergència climàtica (feta per la Generalitat i alguns ens públics i ajuntaments) s’ha entès massa com a un fet simbòlic, però la greu crisi sanitària fa imprescindible respondre en aquesta triple emergència climàtica, sanitària i ambiental amb un canvi radical.

No podem proclamar aquesta emergència per, tot seguit, col·locar-nos al darrera dels qui posen el manteniment del model econòmic actual al davant, i fins i tot en contra, de la salut de la gent, de la natura i de la justícia social i ambiental. Els temps estan canviant, però aquests lobbyes econòmics i financers s’entesten en ignorar que les velles receptes no serveixen, malgrat que es publicitin amb els nous embolcalls innecessaris del greenwashing.

 

5.– Cal foragitar el discurs de rentat de cara “verd” que solament vol facilitar el retorn a l’economia especulativa del lliure mercat i del creixement que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut del medi i de les persones. La promesa de «facilitar i agilitzar» la recuperació econòmica i la creació d’uns llocs de treball incerts i precaritzats, no poden ser la cruel excusa per eliminar les garanties ambientals, ni per incrementar la destrucció del territori, del patrimoni natural, les desigualtats, la precarietat laboral i les injustícies.

L’aprovació del decret Llei 16/2019 que regula la implantació de les energies renovables s’ha demostrat com un exemple paradigmàtic d’improvisació i rentat de cara verd i s’ha de derogar perquè incompleix requeriments legals bàsics, s’ha prescindit de la participació pública com ho estableix el conveni d’Aarhus i no ha complert amb l’avaluació ambiental estratègica. L’àmplia contestació del territori que vol preservar el paisatge, les activitats agràries i els espais d’interès ecològic posa de manifest que el decret esdevé un obstacle per canviar la dependència energètica de Catalunya respecte les energies fòssils i contaminants (petroli, gas, nuclears). Aquest decret no fa més que facilitar els interessos especulatius dels oligopolis elèctrics de l’IBEX que empobreixen i oprimeixen la ciutadania i les persones més vulnerables del nostre país i ha esdevingut un tap pel desenvolupament de la generació distribuïda de proximitat.

 

6.- Després dels resultats electorals del 14 de febrer la Generalitat ha de garantir la sobirania de la ciutadania per decidir quina economia ecològica i al servei de les persones volem construir i ha de regular que totes les activitats econòmiques i socials s’hagin de fer de manera compatible obligatòriament amb la preservació del bé comú i dels espais naturals.

No deixa de causar perplexitat que l’estat centralitzador que retalla drets, però també la Generalitat, moltes entitats públiques i ajuntaments, amb una mà aproven la Llei 16/2017 de Canvi climàtic i declararen l’estat d’emergència climàtica, … mentre que amb l’altra mà aproven plans urbanístics que malmeten la qualitat ecològica dels espais naturals, ajornen l’aplicació d’impostos als combustibles fòssils que han de revertir en la recuperació dels espais naturals protegits, es disposen a subvencionar les activitats que més contribueixen a la crisi climàtica i ambiental, o blinden cap als oligopolis de l’IBEX els Fons “verds” que la UE aporta.

Què demanem al nou govern?.
7.- La restitució del Departament de Medi Ambient, i superar la situació actual d’un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques d’infraestructures i de foment de negocis que ocasionen impactes irreparables sobre el territori i el paisatge, o que es nega a aplicar la resolució del mateix Parlament per aplicar una moratòria a la incineració mentre no es disposi d’una potent Llei de prevenció de residus que incentivi un canvi de model productiu sense generar externalitats sobre el territori (abocadors, crema de residus en incineradores i fàbriques de ciment), … al mateix temps que es relega a un rang de secretaria ambiental les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

8.- La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís positiu finalment assumit pel darrer govern i el Parlament, es veurà mancada d’una visió global d’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental restaria esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

9.– Considerem que el repartiment de competències ambientals i de transició ecològica entre diverses conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com a exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de gestió segons la Llei d’espais naturals, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits que han de garantir-ne la protecció no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

10.- Alguns països nord i centre-europeus de referència referents ambiental, no qüestionen el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, fet que ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries d’aquests països com ara les alemanyes per exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

11.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors polítics. La pèrdua molt preocupant de biodiversitat constatada pel darrer informe “Estat de la natura a Catalunya 2020”, presentat per la Generalitat no és un problema que només afecti a espècies o ecosistemes: l’espècie humana és totalment depenent d’aquesta diversitat biològica. El compromís (no assolit) de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i l’aprovació de l’Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat han restat interrompudes per causa de la pandèmia.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim Llei de Biodiversitat, ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

12.- Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova República dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

La millora de la qualitat de l’aire i de l’espai públic, la disminució del trànsit amb vehicle privat, el soroll i altres realitats que hem pogut «descobrir» malgrat el confinament, no es poden perdre amb el retorn a una situació «normal» que hem de fer molt diferent.

L’avenç cap a la sobirania energètica de proximitat, la sobirania alimentària (amb una agricultura i ramaderia ecològiques); la col·lectivització d’empreses clau en la producció i distribució de productes estratègics (sanitat, alimentació); la prioritat de l’ús de la bicicleta i del transport públic sobre el vehicle privat, el suport a la cultura com a benefici col·lectiu, etc. són una petita mostra de la nova mirada i noves reglamentacions amb què hem de reconstruir el nostre model social.

13.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient que integri totes les competències en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat, contaminació), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir i fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, activitats econòmiques, … cap a la sostenibilitat, la transició ecològica i la preservació del medi ambient.

Cal que el Departament de Medi Ambient restituït, tingui les competències de: 1- Tramitació i gestió industrial i Canvi climàtic, 2- Gestió de Residus, 3- Espais naturals i Biodiversitat, 4- Gestió de les Aigües, Marines Continentals i Residuals, 5- Boscos i Paisatges, 6- Agents Rurals, 7- Caça i Pesca entre altres.

14.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

 

Enllaç al manifest aquí.

Limnos coordina la instal·lació d’un cartell informatiu al Pla de Sant Nicolau

  • Arrel de la preocupació de Limnos per l’estat de conservació del castanyer del Prat de Sant Nicolau, l’any 2017 es van iniciar uns contactes amb la propietat que han generat on conjunt d’actuacions entre les quals la col·locació d’un cartell informatiu a l’entrada del Pla per tal de donar informació als visitants de l’espai natural de Muntanyes de Rocaorba.
  • La col·locació del Plafó ha estat possible gràcies a l’ajuntament de Sant Miquel de Campmajor que ha mostrat interès també en participar de la conservació i gestió de l’espai i que ha aprofitat per arribar a uns acords amb el propietari per millorar l’espai i posar en valor l’espai natural.

Limnos fa alguns anys va contactar amb Forestal Catalana per buscar una millora del Castanyer del Prat de Sant Nicolau, un arbre monumental protegit per la Generalitat de Catalunya – fitxa i informació de l’arbre-, i es va fer una visita amb la propietat i els gestors per millorar l’entorn del Castanyer. Malauradament el castanyer està molt afectat de xancre i presenta bastant mal estat i no hi ha massa solució als seus problemes. Tot i així es van realitzar algunes actuacions:

  • Millora i poda de l’arbre
  • Aclarida de vegetació al voltant d’aquest i altres castanyers de grans dimensions propers
  • Canvi de traçat del camí a peu que passa pel costat per evitar el trepig de la gent i el pas de bicicletes (s’ha contactat amb el Centre Excursionista de Banyoles)
  • Deixar restes de vegetació per evitar que la gent s’acosti massa i malmeti l’arbre
  • Manteniment del prat del pla de Sant Nicolau de forma acurada amb l’entorn per tal de fomentar el manteniment dels espais verds, però mantenint els marges amb arbusts i alguns arbres.
  • Instal·lació d’un plafó informatiu a l’inici del prat.

Algunes actuacions han estat executades per Forestal Catalana, altres per la propietat de l’espai, i altres aniran a compte de l’ajuntament. Limnos ha coordinat el contingut i la producció del plafó informatiu que ha estat col·locat per l’agutzil de l’ajuntament.

El paratge, molt conegut pels veïns de la comarca, es troba a tocar de la carretera cap al Santuari de Rocacorba. Situat dins el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, és un espai protegit inclòs dins els límits de la Xarxa Natura 2000 de les Muntanyes de Rocacorba. Tot i el seu interès natural, la zona s’ha anat degradant i no ha tingut un manteniment adequat els últims anys.

Notícia de l’acte per part de l’ajuntament de Sant Miquel de Campmajor al web de radio Banyoles aquí.

20210211_Plafo CQF_web

PLAFO PRAT DE SANT NICOLAU_def11

Banyoles aprova el nou POUM poc ambiciós ambientalment

Gener de 2021. Limnos.

  • L’aposta de l’actual govern municipal ha estat dibuixar un planejament urbanístic basat en el model de ciutat turística i de foment de l’esport.
  • La revisió de Limnos del projecte i les al·legacions presentades han estat en gran part rebut-jades o aclarides, i unes poques acceptades.

El nou planejament urbanístic municipal, el POUM de Banyoles, aposta clarament pel BAU (Business as usual – negocis igual que sempre) Es plantegen actuacions i es dissenyen equipaments i espais per potenciar el turisme i l’esport aspectes considerats eixos fonamentals de les característi-ques del municipi. Es pretén donar resposta a les previsions de creixement potenciat planificades en el Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany l’any 2010 i deixar marge pel creixement en cas que sigui necessari. Es fan informes que donen resposta positiva a les necessitats d’augment de la captació d’aigua potable de l’Estany i a la capacitat de depuració en cas de creixement. Es planifiquen aparcaments per absorbir cotxes per grans esdeveniments, i nous grans vials i rotondes per afavorir la mobilitat rodada a cotxe.

Des dels sectors ecologistes i aquells que denuncien la crisi energètica, ecològica i social a la qual estem abocats s’utilitza el concepte BAU com una forma per referir-se al sistema econòmic i productiu actual, que amb totes les seves virtuts i defectes, ens portarà indefectiblement al col·lapse social i ambiental. I, cal deixar molt clar, que això no vol dir que estiguem en contra dels negocis pròpiament, o del desenvolupament d’activitats productives i econòmiques. Estem denunciant aquí que davant les perspectives de l’emergència climàtica, la crisi energètica i altres escenaris complexos, com l’esdevingut recentment per l’afectació del COVID-19; continuar amb el model de creixement indefinit, en créixer i créixer, gastar més i més, ocupar més sòl i posar més cotxes, etc… és un model condemnat a crisis recurrents importants. Així doncs, a opinió dels ecologistes, i tant de bo anéssim errats, aquest POUM no aborda cap dels reptes que tenim ara mateix a sobre la taula. Neix desfasat 20 anys i les consideracions tècniques incorporades en pro de la sostenibilitat i la conservació testimonial d’algun element d’interès ambiental, no resoldran el gruix de les necessitats dels propers anys.

Alguns canvis en el POUM incorporats a la última versió

Com a exemple, la incorporació en aquesta última versió del POUM d’un nou aparcament al camp de davant la font de la Puda, i una rotonda aquí mateix amb un nou vial cap a Porqueres, per guanyar 30 segons de recorregut per carretera. La definitiva descatalogació de la Puda com a espai natural protegit amb la possibilitat de fer-hi un hotel o qualsevol activitat d’ús turístic.
Just en aquest camp, que acabarà com a aparcament per les activitats esportives (accés camp de futbol i sortida de rem (triatlons, curses ciclistes, campionats de rem…), l’any 1992 per les olimpíades s’hi van instal·lar barracons per la Guardia Civil, que a més van quedar inundats per unes fortes pluges. Es va talar un bosc de ribera i en una carta l’any 1994 Limnos va demanar a l’ajuntament la restauració de la zona, tal com es va comprometre l’ajuntament un cop acabats els Jocs. Fins ara s’havia respectat aquesta zona, catalogada de sòl de protecció. També aquesta zona està catalogada dins el Catàleg d’espais d’interès Natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació de Girona), sota el codi 104 Turons de Miànigues pel seu valor paisatgístic. Patrimoni perdut.

POUM Banyoles Puda

Mapa aproximat de la nova rotonda prevista davant la Font de la Puda, un nou vial i una zona d’aparcaments en un camp que delimitavaperfectament la trama urbana de l’anella verda al voltant de Banyoles.

També s’amplia la zona urbana de la riera Canaleta amunt, a Mas Palau, una zona paisatgísticament molt ben delimitada i que creixerà per una zona que estava reservada com a sòl preventiu per a futurs creixements. L’aparcament recent en zona PEIN a la zona de la Draga ha estat un tripijoc urbanístic vergonyós, i ara es creix de nou, a la mateixa zona, segurament sense previsió d’aparcaments.

La resolució de les al·legacions

No podem resumir una a una les al·legacions de Limnos incorporades i les no acceptades. Les que demanaven menor creixement i desenvolupament i posaven en dubte el model de municipi han estat clarament desestimades. Culturalment no estem preparats per acordar límits al creixement d’una ciutat. Segons els redactors del POUM, sempre cal donar marge per si cal créixer. Si penseu a 50 o 100 anys vista on creieu que ens porta aquesta manera de pensar? Tot construït, clar. Cal agra-ir en tot cas, l’esforç dels redactors del POUM per respondre cada una de les aportacions fetes. En-cara cou veure com ens hem d’empassar que encara es facin previsions d’edificacions en una zona inundable, al costat la Canaleta. Diuen que ja faran una mota i es prendran les mesures correctores adients. Ja ho sentirem a dir, però cap dels que han redactat el POUM en seran responsables.

La majoria han estat rebutjades o respostes amb una aclariment, o algunes dient que ja estava inclòs en el redactat (sovint poc clarament). Es protegeixen una part mínima de les hortes de Sota Monestir i una part testimonial a Guèmol, perdent-se altres com les del Molí canyer. D’entre les 8 parcial-ment acceptades destacar la d’un pla especial per la riera Canaleta, catalogar el Bosc de can Puig com a parc verd territorial i no parc urbà, la protecció d’un bosc al costat del rec de Guèmol o eliminar una rotonda sobre la riera Canaleta a la zona de Mas Riera i introduir una disposició final que l’ajuntament haurà de fer una relació dels edificis públics amb una adaptació a la normativa ambiental de l’annex III. Resumint, no es pot estar satisfet amb la normativa i ordenació urbanística aprovada.