SOM MOBILITAT: transformem el model de transport local cap a la sostenibilitat -l’article de l’ham del setembre 2011-

Cal replantejar-nos el model actual de mobilitat, basat en cotxes particulars i carburants infinits, ja que aviat serà inviable.

Els recents nous informes del canvi climàtic ens ajuden a recordar que no només estem en una crisi sanitària, si no també climàtica i de recursos, causada pel model de consum i creixement econòmic imparables que hem portat les últimes dècades. Un canvi de paradigma ja no només és urgent per reduir la contaminació, és la única opció per afrontar l’esgotament del petroli. Esperar una substitució completa amb motors elèctrics no és realista, ja que els materials per fer les bateries d’aquests motors també s’estan esgotant. Buscar la sostenibilitat és l’única solució a aquesta crisi: reduir el nostre impacte i consum, i sobretot exigir que governs i grans companyies facin el mateix.

logo som mob

En aquesta gran societat i amb aquest repte de decreixement, es fan evidents els avantatges de COMPARTIR, com ens proposa SOM MOBILITAT, una cooperativa que posa a disposició cotxes elèctrics i diferents tarifes perquè les usuàries puguin fer-ne ús. Dins el marc de l’economia social i solidària, aquesta cooperativa busca un canvi a un model sostenible i creu en l’autoorganització des de grups locals. A molts llocs, com Olot, Vic, Girona, Manresa, etc, ja comparteixen diversos cotxes elèctrics de Som Mobilitat (veure mapa). Des de Limnos aplaudim aquesta iniciativa i esperem veure com a Banyoles la gent també aposta per aconseguir un vehicle per a compartir.

sommobilitat

El xot el xiulador de la nit- l’article de l’ham de l’agost de 2021-

Un xiulet misteriós de nit, un xuuut!!, monòton i repetit cada 3 segons. Així canta el xot, un petit mussol, no més gran que una mà, que viu discretament entre nosaltres. Hem perdut gran part del contacte a la natura. Sortir a passejar de nit entre primavera i estiu i sentir aquest cant és un regal i una oportunitat per connectar amb sensacions ben autèntiques. Alerta, però, que la natura sempre ens posa reptes. El cant del xot es pot confondre fàcilment amb el cant, una mica més metàl·lic i fi, que fa el tòtil, una granoteta que tant pot viure en torrents de muntanya com en basses o horts urbans.

Té un plomatge marró-gris, perfecte per a camuflar-se entre branques, amb uns enormes i llampants ulls grocs. A l’hivern desapareix i migra a l’Àfrica, per recordar-nos amb els seus primers cants al mes de març que ha tornat a casa. Menja invertebrats grossos com escarabats, grills i llagostes, però també caça dragons i ratolins. Necessita arbres amb forats per criar i, per això, li agraden les bosquines de ribera amb arbres vells o els parcs urbans. A la comarca del Pla de l’estany, el trobem cantant en ambients de conreus amb bosquines i bosquets de ribera, i és molt habitual entorn de l’estany de Banyoles i en parcs de la ciutat amb plàtans. De dia ens observa amb total discreció, esperant la nit per ajudar-nos en mantenir les bestioletes a ratlla. Que l’heu sentit?

 

Com conviure amb l’anomenada revolució invisible – l’article de l’ham del setembre 2021-

Les nanopartícules conviuen amb nosaltres des de fa anys i en desconeixem els efectes.

Els avenços i investigacions en el camp de la nanotecnologia són espectaculars. Per exemple, l’ús de nanopartícules de plata (AgNPs) va mostrar una reducció antibacteriana de l’aigua en un 97,89% però, alhora, altres estudis mostren que aquestes nanopartícules són tòxiques per les cèl·lules humanes i animals amb conseqüències inflamatòries, oxidatives i genotòxiques (1).

Existeixen nanopartícules a base de carboni (nanotubs de carboni, que són làmines de grafè enrotllades), de ceràmica (formats per òxids, carburs, carbonats i fosfats), de metalls diversos, semiconductores, polimèriques (de base orgànica) i a base de lípids (amb diverses aplicacions en el camp biomèdic com portador de fàrmacs i alliberador d’ARN) (2). Com que existeixen dubtes raonables sobre la seva innocuïtat, el 2019 l’OCU demanava una investigació a fons de cada nanopartícula i desaconsellava utilitzar nanopartícules en aerosols i esprais perquè la seva inhalació pot produir toxicitat pulmonar i alguns estudis l’han relacionat amb el desenvolupament de càncer (3).

Les nanopartícules es troben tan infiltrades en el nostre entorn que resulta impossible mantenir-se’n al marge. Així doncs, us plantegem diverses opcions per tal d’ajudar el nostre cos a reduir-ne els efectes, sempre, això sí, amb la supervisió del vostre metge o farmacèutic. L’important és realitzar una desintoxicació de l’organisme a base d’algun antioxidant (N-Acetil Cisteina (NAC), Zinc, Glutation, Quercitina, Card marià,… ) i de quelants (zeolita, carbó activat, chlorella, espirulina …) i mantenir nivells adequats de vitamina C i D i de melatonina.

(1)https://www.aepsal.com/nanoparticulas-tan-pequeno-y-es-un-riesgo/
(2) https://www.nanotec.es/que-son-las-nanoparticulas/
(3) https://www.ocu.org/salud/cuidado-piel/noticias/nanoparticulas-en-cosmeticos

Son perilloses les serps – l’article de l’ham del juliol 2021-

Normalment no, si s’actua amb prudència. Les serps s’amaguen o fugen quan senten apropar-se un humà. Una serp mai atacarà espontàniament l’ésser humà, només ho farà si ella mateixa és atacada o si es sent acorralada; encara que un accident sempre pot ocórrer, per exemple si les trepitgem involuntàriament.

De les 11 espècies que hi ha a Catalunya només dues són escurçons: l’escurçó pirinenc, present al nord de Catalunya, Pla de l’Estany inclòs, i l’escurçó ibèric present en diverses zones de Catalunya, però no a la nostra comarca. Només la mossegada d’aquestes dues serps pot ser perillosa i requereix atenció mèdica. Per diferenciar fàcilment els escurçons dels altres tipus de serps el millor tret distintiu és que els escurçons tenen la pupil•la vertical i la resta de serps la tenen rodona (sempre parlant de serps europees). Altres característiques, com tenir el cap de forma triangular, poden portar a confusió.

La mala fama que arrosseguen des de temps immemorials, és injustificada; la veritat és que les serps són animals fascinants i molt beneficiosos; són peces importants en les xarxes tròfiques, i grans controladors de les poblacions de rosegadors.
Si trobeu una serp en algun lloc inconvenient, per exemple al garatge, al jardí, etc… faciliteu-li una via per escapar-se… o, si cal, aviseu els agents rurals, tel: 972 57 07 57 que la recolliran i alliberaran en un lloc adient. Són animals protegits.

Els bitcoins, una altra gran amenaça mediambiental – l’article de l’ham del juny 2021-

El bitcoin és una criptomoneda, una moneda digital que utilitza encriptacions complexes per verificar transaccions de manera segura. Cada moneda és digitalment única i irrepetible, i el seu únic ús és l’intercanvi, com passa amb les accions de borsa.

La realitat del bitcoin és que les encriptacions matemàtiques que utilizen són tan sofisticades que requereixen càlculs computacionals molt complexes per la verificació de les transaccions. Això està portant a la creació de “granges de bitcoins”, o sigui naus plenes d’ordinadors que estan computant contínuament per minar (resoldre transaccions i rebre nous bitcoins com a recompensa), que consumeixen quantitats indecents d’electricitat per mantenir els aparells funcionant. El consum d’energia elèctrica (i per tant de combustibles fòssils en la seva majoria) global del bitcoin ha augmentat un 80% des de principis de 2020 i ja gasta més energia per any que el país sencer d’Argentina. I segueix creixent.

En plena crisi mediambiental i climàtica, havent viscut una gran crisi econòmica per l’especulació dels bancs i la borsa, i a tocar d’una crisi d’esgotament de recursos i d’energia, és trencador veure com tants rics i molts ignorants més estan jugant de nou amb l’especulació a un preu ecològic sense precedents.

Com veiem les espècies exòtiques

COM VEIEM LES ESPÈCIES EXÒTIQUES?

El terme “espècie exòtica” s’utilitza per referirse a individus presents a alguns ecosistemes, que són forans, provinents d’altres biomes, els quals han arribat a casa nostra a través de l’acció humana. Ara bé, aquests individus, un cop establerts en els nostres ecosistemes poden tenir varis comportaments. Si troben el seu espai i funció a l’ecosistema sense devaluar-lo, parlem d’espècies exòtiques naturalitzades, com el Pollancre (Populus nigra) o la Geneta (Genetta genetta). En cas contrari, però, si fan baixar el valor ecològic de l’entorn, desplaçant poblacions d’espècies autòctones i eliminant serveis ecosistèmics, parlem d’espècie exòtica invasora, és el cas de la piracanta (Pyracantha coccinea) o el musclo zebra (Dreissena polymorpha).

Aquests conceptes no són nous, fa temps que se’n fa pedagogia, de fet, a l’any 2012 va sortir l’Exocat, el catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya. Tot i això, l’educació cap a la societat que s’ha fet sobre aquesta problemàtica necessita un canvi de plantejament. Si observem els materials didàctics i divulgatius sobre espècies invasores, sovint les trobem representades com personatges malvats, fins i tot, es parla d’espècies bones i espècies dolentes. Aquesta, és una malaurada criminalització d’aquests individus que utilitzem per exculpar-nos.

malvado-efe4f

No hem d’oblidar que la degradació d’espais naturals per espècies invasores és culpa nostra, els exemplars alliberats simplement segueixen el seu cicle vital i complint els seus comportaments ecològics, en un ambient nou que no han triat aparèixer.

L’Educació ambiental a l’escola – l’article de l’ham de l’abril 2021 –

Fa temps, en aquest mateix espai divulgatiu, vàrem parlar sobre educació ambiental. Dèiem que hom, sol confondre educació ambiental amb descoberta de l’entorn. Si bé portar infants i joves a la natura per a que la coneguin i aprenguin a estimar-la, no deixa de ser educació ambiental, però en aquell article concloíem que es pot, i s’ha de fer, educació ambiental a empreses, institucions i a tota la societat en general, amb l’objectiu d’arribar a la plena sostenibilitat.

En aquesta ocasió, però, volem parlar de l’educació ambiental que es dóna als instituts de secundària catalans.

Abans d’anar a l’institut, l’alumnat català passa per l’educació primària. En aquest cas l’educació competencial juga un paper principal, és dir, s’aparten els continguts per ensenyar capacitats i habilitats que es creuen essencials per ser bons ciutadans. Així doncs, l’educació ambiental que rebran els infants que cursen educació primària dependrà de la llibertat de càtedra de la persona docent. Això si, sempre que faci assolir unes competències concretes i marcades per currículum.

Un cop a l’institut, l’educació competencial continua tenint un paper principal, però els continguts, que no són l’objectiu sinó el mitjà per aconseguir assolir les competències, estan molt més reglats. Al llarg de l’educació secundària obligatòria (ESO) hi ha varies assignatures que donen continguts per fer assolir competències sobre educació ambiental, és el cas, lògicament, de biologia, però també de tecnologia, on es tracten continguts sobre energies renovables; geografia, on es parla d’economia sostenible; cultura i valors, entre altres. Però la part de l’educació ambiental que parlàvem abans, la de descoberta de l’entorn natural, és responsabilitat de l’assignatura de biologia.
Ara bé, si ens fixem en els continguts d’aquesta assignatura, al llarg dels quatre anys d’ESO, passa el següent. A primer, es tracten els éssers vius, aquí l’alumnat coneixerà la flora i la fauna més comuna que l’envolta, però això serà a final de curs i si dóna temps, després de fer tots els altres grups d’éssers vius. A segon, res, pel que fa a ciències només es fa física i química. A tercer, és el torn de l’anatomia humana, i tot i que també hi ha lloc per entendre com funcionen els ecosistemes i com ens afecta la destrucció de la natura com a societat, es tracta novament a final de curs i no es sol fer per poder acabar tots òrgans i sistemes del cos humà. A quart, biologia és optativa, de manera que l’educació ambiental que aporta questa assignatura no arribarà a la totalitat de l’alumnat.

En conclusió, ens trobem que l’alumnat català, en tot l’ESO, tasta engrunes d’educació ambiental, o almenys engrunes sobre coneixement de la natura del seu entorn i la importància de conservar-la. Al dia de demà doncs, aquests bons ciutadans amb competències essencials, quina motivació tindran per reciclar, tot i saber-ho fer? O, quina motivació tindran per contractar una companyia elèctrica que promogui les energies renovables?
El currículum per fer educació ambiental a l’escola, hi és, però no està prou prioritzat. Tot i això, cada vegada més instituts i escoles es sumen a convertir-se en “escoles verdes”, una iniciativa que dóna directrius i ajudes a centres que volen ser més sostenibles en residus plàstics i gestió de l’aigua, entre altres temes.

 

La granota i l’aigua calenta – l’article de l’ham del març de 2021-

Vet aquí una vegada una granota que es va ficar sense voler dins d’un recipient amb aigua molt calenta. La granota va percebre de seguida el perill que suposava aquella temperatura tan alta i va saltar fora del recipient immediatament.
La mateixa granota, uns dies després, es va ficar dins d’un recipient amb aigua tèbia, agradable. Aquesta vegada l’aigua s’anava escalfant lentament però sense parar.

La granota no va adonar-se del perill i va seguir allà asseguda sense bellugar-se. Es mantenia quieta mentre la temperatura anava pujant cada cop més i més. Va continuar allà, sense reaccionar, fins que…
(el final el triem nosaltres…)

Granota_def

Aquesta faula va ser utilitzada en la pel·lícula documental “Una veritat incòmoda” (An inconvenient truth, a global warning), de l’any 2006, protagonitzada per l’ex-vicepresident dels Estats Units Al Gore. Aviat farà ja 15 anys, Al Gore va recórrer tot el món, fent xerrades i conferències, presentant aquest magnífic documental per intentar conscienciar la ciutadania sobre els perills del canvi climàtic.

 

 

De que serveix comptar els ocells aquàtics a l’hivern? – l’article de l’ham del febrer 2021-

Des del 1995 es realitza anualment el cens d’ocells aquàtics a la comarca entre el 10 i el 20 de gener. Quin valor tenen 27 anys de dades? D’una banda són un indicador de la qualitat i l’estat de conservació dels espais naturals protegits, com són l’Estany de Banyoles i el riu Fluvià, que formen part de la xarxa Natura 2000 europea. Aquest cens es fa de forma coordinada a tot Catalunya i a Europa i, per tant, també serveix per veure tendències a llarg termini, valorar l’estat de conservació d’espècies amenaçades o l’efecte del canvi climàtic. Una davallada o augment dels ocells a l’Estany doncs, pot ser deguda a causes globals si varia igual a tot arreu, o a causes locals, si només ho fa en un espai. Tampoc hem d’oblidar que és un exemple de la capacitat i potencial de la ciència ciutadana, amb centenars de voluntaris i experts participant als censos.

La cigonya es un hivernant estable ja des de l’any 2010 i hem passat dels 2 exemplars als 118 d’aquest 2021, la meitat de les quals dormen al centre de Banyoles. Aquest any tenim xifres de les màximes pels ànecs collverds, 281, i de 35 polles d’aigua, pel que no ens podem queixar; i la fotja s’ha recuperat fins als 145. Cada any els gavians son motiu de queixa, aquest any n’han sortit 590 gavians i 223 gavines, xifres no pas molt altes. La intensa activitat humana a l’Estany té un preu en la població d’ocells, i fa que hi predominin especies generalistes. S’hi troben a faltar espècies que necessiten de més tranquil·litat. Els aiguamolls de la Puda, les llacunes de Can Morgat i Amaradors, ens ofereixen condicions més bones pels ocells, i és aquí on troben altres espècies més escasses com el xarxet, el blauet, el cabusset, el martinet blanc, o els becadells. La bona gestió d’aquests espais és bàsica per la diversitat d’aus. Un dels premis d’enguany ha estat l’espectacle de les cigonyes i el dormidor d’estornells a La Puda, o el dormidor d’esplugabous a la Draga. Del Fluvià també n’estem enamorats, és un espai magnífic i més tranquil. Allà gaudim de dos dormidors d’uns 80 corb marí gros, i de curiositats com l’agró blanc, la xivita i la merla d’aigua. I per si no n’hi hagués prou una passejada pel Pla de Martís ens permet sumar les fredelugues i alguns rapinyaires que posen la cirereta a la nostra llista. L’any vinent hi esteu convidats.

Podem reduir la quantitat de residus? – l’article de l’ham del gener de 2021-

La resposta és sí i no ens hauríem de permetre cap altra. Urgeixen lleis ambicioses i fermes en matèria de prevenció i reducció de residus, així com canvis en els nostres hàbits de consum.

Reciclar, encara que no ho sembli, també implica costos mediambientals (emissions de gasos d’efecte hivernacle, contaminació, etc ) i econòmics. Reciclar hauria de ser el pas final quan ha estat impossible no generar un residu. Portem massa anys vivint l’engany d’un benestar que esdevé desconsiderat amb el planeta que ens proporciona els recursos; estirem aquests com si no fossin finits i, en agraïment, retornem al planeta un munt deixalles que ja no pot absorbir.

bolsa-reutilizable-frutas-verduras-aware-gefuAl gener, quedarà prohibit per llei, el lliurament de bosses de plàstic als consumidors en els punts de venda. Aquesta pot ser una bona ocasió de canvi si no cometem l’errada de substituir-les, com a norma, per bosses compostables que també triguen massa a descomposar-se, o de paper; recordem que reciclar sempre té alts costos. Necessitem bones campanyes de les Administracions per conscienciar la població (venedors/es, compradors/es)

Tornar a comprar amb els cabassos, bosses de roba, carmanyoles, pots… no és tan complicat; en el nostre mercat de dimecres cada cop veiem més usuaris/ies que ja ho fan. Unes quantes bossetes de malla de roba ens poden facilitar la compra (en comptes de les de plàstic, transparents o de nanses) i ens duraran molt de temps. Petits gestos com posar els esmorzars en carmanyoles o embolcalls de roba destinats a aquest fi; comprar a granel llegums, fruits secs, cafè, te … amb els nostres pots, o els sabons de roba, dutxa, plats … amb els mateixos envasos de plàstic un cop i un altre; fer servir una iogurtera, portar carmanyoles per comprar la carn, el peix, embotits, formatges … són accions que faran baixar considerablement el que aboquem al contenidor groc. Allargar la vida dels aparells i dels mobles reparant-los, o de la roba com fèiem abans, no és tan difícil i si ens cansem de les coses o ja no les necessitem, existeixen un munt de espais físics o digitals, a les xarxes, on els podem regalar, intercanviar o comprar i vendre a baix preu.

En aquesta línia a Banyoles comptem amb botigues de segona mà i a facebook trobem “Banyoles Reútil”. La Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany, també disposa al seu web, en l’apartat “consum conscient”, d’un llistat de productes en comerços que impulsen un consum amb criteris de sostenibilitat.

Fer canvis en els nostres hàbits de consum no vol dir perdre qualitat de vida!

Limnos i Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany