Els ànecs híbrid – l’article de l’ham del desembre de 2021-

L’Estany de Banyoles és un lloc ideal d’espècies d’ocells aquàtics com els ànecs, dels quals hi ha una gran varietat d’espècies. És possible veure alguns joves d’ànec a la natura que presenten caràcters barrejats de diferents espècies, el que solem anomenar un híbrid.

La hibridació és la reproducció entre dues espècies diferents, que normalment comparteixen similituds o un parentesc evolutiu proper. La hibridació d’espècies és comú al regne animal i al vegetal, més del que ens pensem. Els casos més coneguts són el de la mula, un híbrid de burro i euga, i altres curiosos són el del ligre, barreja de lleó i tigressa. Alguns híbrids poden ser forçats o dirigits per la mà de l’home, però es poden produir de forma natural. La descendència serà estèril o fèrtil segons diversos factors biològics.

Els anàtids són una família d’ocells que inclou espècies d’ànecs i oques, on els casos d’hibridació són molt habituals. A l’Estany s’han observat recentment híbrids entre ànec cuallarg i ànec collverd, així com, entre ànec collverd salvatge i domèstic. No deixa de ser un fet curiós, i un repte pels ornitòlegs, ja que no sempre és fàcil identificar l’origen dels pares.

La hibridació pot produir problemes de conservació d’espècies. Algun exemple n’és la presència d’ànecs domèstics que pot generar híbrids menys adaptats a la natura o la hibridació de l’ànec cap blanc amb l’ànec de Jamaica, una espècie exòtica molt bonica que s’ha escapat de col·leccions particulars, que deixa en perill d’extinció a la primera.

Limnos a l’article de l’ham.

El Torn de l’ïndia – l’article de l’ham del novembre 2021-

A occident sembla que tot va bé, cada dia sortim a comprar el pa i anem a treballar esperant que arribi el dissabte ben aviat. No és fins que ens explota un temporal a la cara que ens adonem que el planeta se’n va en orris. I qui diu un temporal, diu una pandèmia o un atemptat. Doncs bé, tot això passa, ens ho sembli o no, cada dia en algun lloc del món, i aquest estiu va ser el torn de la Índia.

En el subcontinent asiàtic no van tenir un temporal virulent, sinó que senzillament el nivell freàtic del riu Brahmaputra, entre d’altres, no parava d’augmentar per culpa de pluges torrencials de dies anteriors. Si bé són habituals les pluges abundants en un clima tropical humit a principis d’estiu; cada vegada es posa més de manifest que a causa del canvi climàtic plou menys, però quan ho fa plou més torrencialment, fent acumular un volum d’aigua als aqüífers que no són capaços de mantenir.

A més, les solucions i prevencions miren molt a curt termini i cap a la baixa inversió. Per exemple, es tendeix a canalitzar els rius en els seus trams per zones urbanes, que fa que l’aigua s’acumuli i transcorri encara amb més força, en lloc d’invertir terreny a proporcionar un bon bosc de ribera que mitigaria la inundació.

Aquesta vegada les inundacions van provocar centenars de morts, milers de desplaçats i la inundació del 70% del Parc nacional de Kaziranga, cosa que va afectar greument a les poblacions de grans herbívors. La conclusió, com sempre, és que tenim les eines i sabem com utilitzar-les, però no ens atrevim a invertir-hi.

SOM MOBILITAT: transformem el model de transport local cap a la sostenibilitat -l’article de l’ham del setembre 2011-

Cal replantejar-nos el model actual de mobilitat, basat en cotxes particulars i carburants infinits, ja que aviat serà inviable.

Els recents nous informes del canvi climàtic ens ajuden a recordar que no només estem en una crisi sanitària, si no també climàtica i de recursos, causada pel model de consum i creixement econòmic imparables que hem portat les últimes dècades. Un canvi de paradigma ja no només és urgent per reduir la contaminació, és la única opció per afrontar l’esgotament del petroli. Esperar una substitució completa amb motors elèctrics no és realista, ja que els materials per fer les bateries d’aquests motors també s’estan esgotant. Buscar la sostenibilitat és l’única solució a aquesta crisi: reduir el nostre impacte i consum, i sobretot exigir que governs i grans companyies facin el mateix.

logo som mob

En aquesta gran societat i amb aquest repte de decreixement, es fan evidents els avantatges de COMPARTIR, com ens proposa SOM MOBILITAT, una cooperativa que posa a disposició cotxes elèctrics i diferents tarifes perquè les usuàries puguin fer-ne ús. Dins el marc de l’economia social i solidària, aquesta cooperativa busca un canvi a un model sostenible i creu en l’autoorganització des de grups locals. A molts llocs, com Olot, Vic, Girona, Manresa, etc, ja comparteixen diversos cotxes elèctrics de Som Mobilitat (veure mapa). Des de Limnos aplaudim aquesta iniciativa i esperem veure com a Banyoles la gent també aposta per aconseguir un vehicle per a compartir.

sommobilitat

El xot el xiulador de la nit- l’article de l’ham de l’agost de 2021-

Un xiulet misteriós de nit, un xuuut!!, monòton i repetit cada 3 segons. Així canta el xot, un petit mussol, no més gran que una mà, que viu discretament entre nosaltres. Hem perdut gran part del contacte a la natura. Sortir a passejar de nit entre primavera i estiu i sentir aquest cant és un regal i una oportunitat per connectar amb sensacions ben autèntiques. Alerta, però, que la natura sempre ens posa reptes. El cant del xot es pot confondre fàcilment amb el cant, una mica més metàl·lic i fi, que fa el tòtil, una granoteta que tant pot viure en torrents de muntanya com en basses o horts urbans.

Té un plomatge marró-gris, perfecte per a camuflar-se entre branques, amb uns enormes i llampants ulls grocs. A l’hivern desapareix i migra a l’Àfrica, per recordar-nos amb els seus primers cants al mes de març que ha tornat a casa. Menja invertebrats grossos com escarabats, grills i llagostes, però també caça dragons i ratolins. Necessita arbres amb forats per criar i, per això, li agraden les bosquines de ribera amb arbres vells o els parcs urbans. A la comarca del Pla de l’estany, el trobem cantant en ambients de conreus amb bosquines i bosquets de ribera, i és molt habitual entorn de l’estany de Banyoles i en parcs de la ciutat amb plàtans. De dia ens observa amb total discreció, esperant la nit per ajudar-nos en mantenir les bestioletes a ratlla. Que l’heu sentit?

 

Com conviure amb l’anomenada revolució invisible – l’article de l’ham del setembre 2021-

Les nanopartícules conviuen amb nosaltres des de fa anys i en desconeixem els efectes.

Els avenços i investigacions en el camp de la nanotecnologia són espectaculars. Per exemple, l’ús de nanopartícules de plata (AgNPs) va mostrar una reducció antibacteriana de l’aigua en un 97,89% però, alhora, altres estudis mostren que aquestes nanopartícules són tòxiques per les cèl·lules humanes i animals amb conseqüències inflamatòries, oxidatives i genotòxiques (1).

Existeixen nanopartícules a base de carboni (nanotubs de carboni, que són làmines de grafè enrotllades), de ceràmica (formats per òxids, carburs, carbonats i fosfats), de metalls diversos, semiconductores, polimèriques (de base orgànica) i a base de lípids (amb diverses aplicacions en el camp biomèdic com portador de fàrmacs i alliberador d’ARN) (2). Com que existeixen dubtes raonables sobre la seva innocuïtat, el 2019 l’OCU demanava una investigació a fons de cada nanopartícula i desaconsellava utilitzar nanopartícules en aerosols i esprais perquè la seva inhalació pot produir toxicitat pulmonar i alguns estudis l’han relacionat amb el desenvolupament de càncer (3).

Les nanopartícules es troben tan infiltrades en el nostre entorn que resulta impossible mantenir-se’n al marge. Així doncs, us plantegem diverses opcions per tal d’ajudar el nostre cos a reduir-ne els efectes, sempre, això sí, amb la supervisió del vostre metge o farmacèutic. L’important és realitzar una desintoxicació de l’organisme a base d’algun antioxidant (N-Acetil Cisteina (NAC), Zinc, Glutation, Quercitina, Card marià,… ) i de quelants (zeolita, carbó activat, chlorella, espirulina …) i mantenir nivells adequats de vitamina C i D i de melatonina.

(1)https://www.aepsal.com/nanoparticulas-tan-pequeno-y-es-un-riesgo/
(2) https://www.nanotec.es/que-son-las-nanoparticulas/
(3) https://www.ocu.org/salud/cuidado-piel/noticias/nanoparticulas-en-cosmeticos

Son perilloses les serps – l’article de l’ham del juliol 2021-

Normalment no, si s’actua amb prudència. Les serps s’amaguen o fugen quan senten apropar-se un humà. Una serp mai atacarà espontàniament l’ésser humà, només ho farà si ella mateixa és atacada o si es sent acorralada; encara que un accident sempre pot ocórrer, per exemple si les trepitgem involuntàriament.

De les 11 espècies que hi ha a Catalunya només dues són escurçons: l’escurçó pirinenc, present al nord de Catalunya, Pla de l’Estany inclòs, i l’escurçó ibèric present en diverses zones de Catalunya, però no a la nostra comarca. Només la mossegada d’aquestes dues serps pot ser perillosa i requereix atenció mèdica. Per diferenciar fàcilment els escurçons dels altres tipus de serps el millor tret distintiu és que els escurçons tenen la pupil•la vertical i la resta de serps la tenen rodona (sempre parlant de serps europees). Altres característiques, com tenir el cap de forma triangular, poden portar a confusió.

La mala fama que arrosseguen des de temps immemorials, és injustificada; la veritat és que les serps són animals fascinants i molt beneficiosos; són peces importants en les xarxes tròfiques, i grans controladors de les poblacions de rosegadors.
Si trobeu una serp en algun lloc inconvenient, per exemple al garatge, al jardí, etc… faciliteu-li una via per escapar-se… o, si cal, aviseu els agents rurals, tel: 972 57 07 57 que la recolliran i alliberaran en un lloc adient. Són animals protegits.

Els bitcoins, una altra gran amenaça mediambiental – l’article de l’ham del juny 2021-

El bitcoin és una criptomoneda, una moneda digital que utilitza encriptacions complexes per verificar transaccions de manera segura. Cada moneda és digitalment única i irrepetible, i el seu únic ús és l’intercanvi, com passa amb les accions de borsa.

La realitat del bitcoin és que les encriptacions matemàtiques que utilizen són tan sofisticades que requereixen càlculs computacionals molt complexes per la verificació de les transaccions. Això està portant a la creació de “granges de bitcoins”, o sigui naus plenes d’ordinadors que estan computant contínuament per minar (resoldre transaccions i rebre nous bitcoins com a recompensa), que consumeixen quantitats indecents d’electricitat per mantenir els aparells funcionant. El consum d’energia elèctrica (i per tant de combustibles fòssils en la seva majoria) global del bitcoin ha augmentat un 80% des de principis de 2020 i ja gasta més energia per any que el país sencer d’Argentina. I segueix creixent.

En plena crisi mediambiental i climàtica, havent viscut una gran crisi econòmica per l’especulació dels bancs i la borsa, i a tocar d’una crisi d’esgotament de recursos i d’energia, és trencador veure com tants rics i molts ignorants més estan jugant de nou amb l’especulació a un preu ecològic sense precedents.

Com veiem les espècies exòtiques

COM VEIEM LES ESPÈCIES EXÒTIQUES?

El terme “espècie exòtica” s’utilitza per referirse a individus presents a alguns ecosistemes, que són forans, provinents d’altres biomes, els quals han arribat a casa nostra a través de l’acció humana. Ara bé, aquests individus, un cop establerts en els nostres ecosistemes poden tenir varis comportaments. Si troben el seu espai i funció a l’ecosistema sense devaluar-lo, parlem d’espècies exòtiques naturalitzades, com el Pollancre (Populus nigra) o la Geneta (Genetta genetta). En cas contrari, però, si fan baixar el valor ecològic de l’entorn, desplaçant poblacions d’espècies autòctones i eliminant serveis ecosistèmics, parlem d’espècie exòtica invasora, és el cas de la piracanta (Pyracantha coccinea) o el musclo zebra (Dreissena polymorpha).

Aquests conceptes no són nous, fa temps que se’n fa pedagogia, de fet, a l’any 2012 va sortir l’Exocat, el catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya. Tot i això, l’educació cap a la societat que s’ha fet sobre aquesta problemàtica necessita un canvi de plantejament. Si observem els materials didàctics i divulgatius sobre espècies invasores, sovint les trobem representades com personatges malvats, fins i tot, es parla d’espècies bones i espècies dolentes. Aquesta, és una malaurada criminalització d’aquests individus que utilitzem per exculpar-nos.

malvado-efe4f

No hem d’oblidar que la degradació d’espais naturals per espècies invasores és culpa nostra, els exemplars alliberats simplement segueixen el seu cicle vital i complint els seus comportaments ecològics, en un ambient nou que no han triat aparèixer.

L’Educació ambiental a l’escola – l’article de l’ham de l’abril 2021 –

Fa temps, en aquest mateix espai divulgatiu, vàrem parlar sobre educació ambiental. Dèiem que hom, sol confondre educació ambiental amb descoberta de l’entorn. Si bé portar infants i joves a la natura per a que la coneguin i aprenguin a estimar-la, no deixa de ser educació ambiental, però en aquell article concloíem que es pot, i s’ha de fer, educació ambiental a empreses, institucions i a tota la societat en general, amb l’objectiu d’arribar a la plena sostenibilitat.

En aquesta ocasió, però, volem parlar de l’educació ambiental que es dóna als instituts de secundària catalans.

Abans d’anar a l’institut, l’alumnat català passa per l’educació primària. En aquest cas l’educació competencial juga un paper principal, és dir, s’aparten els continguts per ensenyar capacitats i habilitats que es creuen essencials per ser bons ciutadans. Així doncs, l’educació ambiental que rebran els infants que cursen educació primària dependrà de la llibertat de càtedra de la persona docent. Això si, sempre que faci assolir unes competències concretes i marcades per currículum.

Un cop a l’institut, l’educació competencial continua tenint un paper principal, però els continguts, que no són l’objectiu sinó el mitjà per aconseguir assolir les competències, estan molt més reglats. Al llarg de l’educació secundària obligatòria (ESO) hi ha varies assignatures que donen continguts per fer assolir competències sobre educació ambiental, és el cas, lògicament, de biologia, però també de tecnologia, on es tracten continguts sobre energies renovables; geografia, on es parla d’economia sostenible; cultura i valors, entre altres. Però la part de l’educació ambiental que parlàvem abans, la de descoberta de l’entorn natural, és responsabilitat de l’assignatura de biologia.
Ara bé, si ens fixem en els continguts d’aquesta assignatura, al llarg dels quatre anys d’ESO, passa el següent. A primer, es tracten els éssers vius, aquí l’alumnat coneixerà la flora i la fauna més comuna que l’envolta, però això serà a final de curs i si dóna temps, després de fer tots els altres grups d’éssers vius. A segon, res, pel que fa a ciències només es fa física i química. A tercer, és el torn de l’anatomia humana, i tot i que també hi ha lloc per entendre com funcionen els ecosistemes i com ens afecta la destrucció de la natura com a societat, es tracta novament a final de curs i no es sol fer per poder acabar tots òrgans i sistemes del cos humà. A quart, biologia és optativa, de manera que l’educació ambiental que aporta questa assignatura no arribarà a la totalitat de l’alumnat.

En conclusió, ens trobem que l’alumnat català, en tot l’ESO, tasta engrunes d’educació ambiental, o almenys engrunes sobre coneixement de la natura del seu entorn i la importància de conservar-la. Al dia de demà doncs, aquests bons ciutadans amb competències essencials, quina motivació tindran per reciclar, tot i saber-ho fer? O, quina motivació tindran per contractar una companyia elèctrica que promogui les energies renovables?
El currículum per fer educació ambiental a l’escola, hi és, però no està prou prioritzat. Tot i això, cada vegada més instituts i escoles es sumen a convertir-se en “escoles verdes”, una iniciativa que dóna directrius i ajudes a centres que volen ser més sostenibles en residus plàstics i gestió de l’aigua, entre altres temes.

 

La granota i l’aigua calenta – l’article de l’ham del març de 2021-

Vet aquí una vegada una granota que es va ficar sense voler dins d’un recipient amb aigua molt calenta. La granota va percebre de seguida el perill que suposava aquella temperatura tan alta i va saltar fora del recipient immediatament.
La mateixa granota, uns dies després, es va ficar dins d’un recipient amb aigua tèbia, agradable. Aquesta vegada l’aigua s’anava escalfant lentament però sense parar.

La granota no va adonar-se del perill i va seguir allà asseguda sense bellugar-se. Es mantenia quieta mentre la temperatura anava pujant cada cop més i més. Va continuar allà, sense reaccionar, fins que…
(el final el triem nosaltres…)

Granota_def

Aquesta faula va ser utilitzada en la pel·lícula documental “Una veritat incòmoda” (An inconvenient truth, a global warning), de l’any 2006, protagonitzada per l’ex-vicepresident dels Estats Units Al Gore. Aviat farà ja 15 anys, Al Gore va recórrer tot el món, fent xerrades i conferències, presentant aquest magnífic documental per intentar conscienciar la ciutadania sobre els perills del canvi climàtic.