malvado-efe4f

Com veiem les espècies exòtiques

COM VEIEM LES ESPÈCIES EXÒTIQUES?

El terme “espècie exòtica” s’utilitza per referirse a individus presents a alguns ecosistemes, que són forans, provinents d’altres biomes, els quals han arribat a casa nostra a través de l’acció humana. Ara bé, aquests individus, un cop establerts en els nostres ecosistemes poden tenir varis comportaments. Si troben el seu espai i funció a l’ecosistema sense devaluar-lo, parlem d’espècies exòtiques naturalitzades, com el Pollancre (Populus nigra) o la Geneta (Genetta genetta). En cas contrari, però, si fan baixar el valor ecològic de l’entorn, desplaçant poblacions d’espècies autòctones i eliminant serveis ecosistèmics, parlem d’espècie exòtica invasora, és el cas de la piracanta (Pyracantha coccinea) o el musclo zebra (Dreissena polymorpha).

Aquests conceptes no són nous, fa temps que se’n fa pedagogia, de fet, a l’any 2012 va sortir l’Exocat, el catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya. Tot i això, l’educació cap a la societat que s’ha fet sobre aquesta problemàtica necessita un canvi de plantejament. Si observem els materials didàctics i divulgatius sobre espècies invasores, sovint les trobem representades com personatges malvats, fins i tot, es parla d’espècies bones i espècies dolentes. Aquesta, és una malaurada criminalització d’aquests individus que utilitzem per exculpar-nos.

malvado-efe4f

No hem d’oblidar que la degradació d’espais naturals per espècies invasores és culpa nostra, els exemplars alliberats simplement segueixen el seu cicle vital i complint els seus comportaments ecològics, en un ambient nou que no han triat aparèixer.

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (4) (1024x768)

L’Educació ambiental a l’escola – l’article de l’ham de l’abril 2021 –

Fa temps, en aquest mateix espai divulgatiu, vàrem parlar sobre educació ambiental. Dèiem que hom, sol confondre educació ambiental amb descoberta de l’entorn. Si bé portar infants i joves a la natura per a que la coneguin i aprenguin a estimar-la, no deixa de ser educació ambiental, però en aquell article concloíem que es pot, i s’ha de fer, educació ambiental a empreses, institucions i a tota la societat en general, amb l’objectiu d’arribar a la plena sostenibilitat.

En aquesta ocasió, però, volem parlar de l’educació ambiental que es dóna als instituts de secundària catalans.

Abans d’anar a l’institut, l’alumnat català passa per l’educació primària. En aquest cas l’educació competencial juga un paper principal, és dir, s’aparten els continguts per ensenyar capacitats i habilitats que es creuen essencials per ser bons ciutadans. Així doncs, l’educació ambiental que rebran els infants que cursen educació primària dependrà de la llibertat de càtedra de la persona docent. Això si, sempre que faci assolir unes competències concretes i marcades per currículum.

Un cop a l’institut, l’educació competencial continua tenint un paper principal, però els continguts, que no són l’objectiu sinó el mitjà per aconseguir assolir les competències, estan molt més reglats. Al llarg de l’educació secundària obligatòria (ESO) hi ha varies assignatures que donen continguts per fer assolir competències sobre educació ambiental, és el cas, lògicament, de biologia, però també de tecnologia, on es tracten continguts sobre energies renovables; geografia, on es parla d’economia sostenible; cultura i valors, entre altres. Però la part de l’educació ambiental que parlàvem abans, la de descoberta de l’entorn natural, és responsabilitat de l’assignatura de biologia.
Ara bé, si ens fixem en els continguts d’aquesta assignatura, al llarg dels quatre anys d’ESO, passa el següent. A primer, es tracten els éssers vius, aquí l’alumnat coneixerà la flora i la fauna més comuna que l’envolta, però això serà a final de curs i si dóna temps, després de fer tots els altres grups d’éssers vius. A segon, res, pel que fa a ciències només es fa física i química. A tercer, és el torn de l’anatomia humana, i tot i que també hi ha lloc per entendre com funcionen els ecosistemes i com ens afecta la destrucció de la natura com a societat, es tracta novament a final de curs i no es sol fer per poder acabar tots òrgans i sistemes del cos humà. A quart, biologia és optativa, de manera que l’educació ambiental que aporta questa assignatura no arribarà a la totalitat de l’alumnat.

En conclusió, ens trobem que l’alumnat català, en tot l’ESO, tasta engrunes d’educació ambiental, o almenys engrunes sobre coneixement de la natura del seu entorn i la importància de conservar-la. Al dia de demà doncs, aquests bons ciutadans amb competències essencials, quina motivació tindran per reciclar, tot i saber-ho fer? O, quina motivació tindran per contractar una companyia elèctrica que promogui les energies renovables?
El currículum per fer educació ambiental a l’escola, hi és, però no està prou prioritzat. Tot i això, cada vegada més instituts i escoles es sumen a convertir-se en “escoles verdes”, una iniciativa que dóna directrius i ajudes a centres que volen ser més sostenibles en residus plàstics i gestió de l’aigua, entre altres temes.

 

Granota_def

La granota i l’aigua calenta – l’article de l’ham del març de 2021-

Vet aquí una vegada una granota que es va ficar sense voler dins d’un recipient amb aigua molt calenta. La granota va percebre de seguida el perill que suposava aquella temperatura tan alta i va saltar fora del recipient immediatament.
La mateixa granota, uns dies després, es va ficar dins d’un recipient amb aigua tèbia, agradable. Aquesta vegada l’aigua s’anava escalfant lentament però sense parar.

La granota no va adonar-se del perill i va seguir allà asseguda sense bellugar-se. Es mantenia quieta mentre la temperatura anava pujant cada cop més i més. Va continuar allà, sense reaccionar, fins que…
(el final el triem nosaltres…)

Granota_def

Aquesta faula va ser utilitzada en la pel·lícula documental “Una veritat incòmoda” (An inconvenient truth, a global warning), de l’any 2006, protagonitzada per l’ex-vicepresident dels Estats Units Al Gore. Aviat farà ja 15 anys, Al Gore va recórrer tot el món, fent xerrades i conferències, presentant aquest magnífic documental per intentar conscienciar la ciutadania sobre els perills del canvi climàtic.

 

 

2021_Cens hivernants_Valle Navas (2)

De que serveix comptar els ocells aquàtics a l’hivern? – l’article de l’ham del febrer 2021-

Des del 1995 es realitza anualment el cens d’ocells aquàtics a la comarca entre el 10 i el 20 de gener. Quin valor tenen 27 anys de dades? D’una banda són un indicador de la qualitat i l’estat de conservació dels espais naturals protegits, com són l’Estany de Banyoles i el riu Fluvià, que formen part de la xarxa Natura 2000 europea. Aquest cens es fa de forma coordinada a tot Catalunya i a Europa i, per tant, també serveix per veure tendències a llarg termini, valorar l’estat de conservació d’espècies amenaçades o l’efecte del canvi climàtic. Una davallada o augment dels ocells a l’Estany doncs, pot ser deguda a causes globals si varia igual a tot arreu, o a causes locals, si només ho fa en un espai. Tampoc hem d’oblidar que és un exemple de la capacitat i potencial de la ciència ciutadana, amb centenars de voluntaris i experts participant als censos.

La cigonya es un hivernant estable ja des de l’any 2010 i hem passat dels 2 exemplars als 118 d’aquest 2021, la meitat de les quals dormen al centre de Banyoles. Aquest any tenim xifres de les màximes pels ànecs collverds, 281, i de 35 polles d’aigua, pel que no ens podem queixar; i la fotja s’ha recuperat fins als 145. Cada any els gavians son motiu de queixa, aquest any n’han sortit 590 gavians i 223 gavines, xifres no pas molt altes. La intensa activitat humana a l’Estany té un preu en la població d’ocells, i fa que hi predominin especies generalistes. S’hi troben a faltar espècies que necessiten de més tranquil·litat. Els aiguamolls de la Puda, les llacunes de Can Morgat i Amaradors, ens ofereixen condicions més bones pels ocells, i és aquí on troben altres espècies més escasses com el xarxet, el blauet, el cabusset, el martinet blanc, o els becadells. La bona gestió d’aquests espais és bàsica per la diversitat d’aus. Un dels premis d’enguany ha estat l’espectacle de les cigonyes i el dormidor d’estornells a La Puda, o el dormidor d’esplugabous a la Draga. Del Fluvià també n’estem enamorats, és un espai magnífic i més tranquil. Allà gaudim de dos dormidors d’uns 80 corb marí gros, i de curiositats com l’agró blanc, la xivita i la merla d’aigua. I per si no n’hi hagués prou una passejada pel Pla de Martís ens permet sumar les fredelugues i alguns rapinyaires que posen la cirereta a la nostra llista. L’any vinent hi esteu convidats.

bolsa-reutilizable-frutas-verduras-aware-gefu

Podem reduir la quantitat de residus? – l’article de l’ham del gener de 2021-

La resposta és sí i no ens hauríem de permetre cap altra. Urgeixen lleis ambicioses i fermes en matèria de prevenció i reducció de residus, així com canvis en els nostres hàbits de consum.

Reciclar, encara que no ho sembli, també implica costos mediambientals (emissions de gasos d’efecte hivernacle, contaminació, etc ) i econòmics. Reciclar hauria de ser el pas final quan ha estat impossible no generar un residu. Portem massa anys vivint l’engany d’un benestar que esdevé desconsiderat amb el planeta que ens proporciona els recursos; estirem aquests com si no fossin finits i, en agraïment, retornem al planeta un munt deixalles que ja no pot absorbir.

bolsa-reutilizable-frutas-verduras-aware-gefuAl gener, quedarà prohibit per llei, el lliurament de bosses de plàstic als consumidors en els punts de venda. Aquesta pot ser una bona ocasió de canvi si no cometem l’errada de substituir-les, com a norma, per bosses compostables que també triguen massa a descomposar-se, o de paper; recordem que reciclar sempre té alts costos. Necessitem bones campanyes de les Administracions per conscienciar la població (venedors/es, compradors/es)

Tornar a comprar amb els cabassos, bosses de roba, carmanyoles, pots… no és tan complicat; en el nostre mercat de dimecres cada cop veiem més usuaris/ies que ja ho fan. Unes quantes bossetes de malla de roba ens poden facilitar la compra (en comptes de les de plàstic, transparents o de nanses) i ens duraran molt de temps. Petits gestos com posar els esmorzars en carmanyoles o embolcalls de roba destinats a aquest fi; comprar a granel llegums, fruits secs, cafè, te … amb els nostres pots, o els sabons de roba, dutxa, plats … amb els mateixos envasos de plàstic un cop i un altre; fer servir una iogurtera, portar carmanyoles per comprar la carn, el peix, embotits, formatges … són accions que faran baixar considerablement el que aboquem al contenidor groc. Allargar la vida dels aparells i dels mobles reparant-los, o de la roba com fèiem abans, no és tan difícil i si ens cansem de les coses o ja no les necessitem, existeixen un munt de espais físics o digitals, a les xarxes, on els podem regalar, intercanviar o comprar i vendre a baix preu.

En aquesta línia a Banyoles comptem amb botigues de segona mà i a facebook trobem “Banyoles Reútil”. La Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany, també disposa al seu web, en l’apartat “consum conscient”, d’un llistat de productes en comerços que impulsen un consum amb criteris de sostenibilitat.

Fer canvis en els nostres hàbits de consum no vol dir perdre qualitat de vida!

Limnos i Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos – l’article de l’ham del desembre 2020-

L’actual sistema de reciclatge selectiu, en contenidors de colors, tot i estar dissenyat per minimitzar l’impacte mediambiental dels residus, i ser el més estès a Europa no és el més efectiu. Organitzacions mediambientals com Retorna, Rezero, Ecologistes en Acció, Greenpeace, entre d’altres, aposten pel sistema de retorn d’envasos implantat ja amb èxit en zones de més de 40 països com Austràlia, Alemanya, Països Nòrdics, Estats Units…

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

El model de recollida selectiva actual es remunta a la llei de finals dels 90 que obligava les empreses envasadores a fer-se’n càrrec dels costos de la gestió dels residus, establia un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a envasos reutilitzables i preveia la recollida selectiva només per als envasos d’un sol ús. El problema va ser deixar en mans de la indústria el com fer-ho, ja que aquesta es va decantar per l’excepció: envasos d’un sol ús i als contenidors de colors!, abocant el resultat del model a la voluntarietat i comprensió de la ciutadania. A hores d’ara, només una part dels envasos es recicla correctament, la resta, la que va al contenidor que no toca o pel terra dels carrers, les platges, les papereres…, acaba en abocadors i incineradores generant emissions de CO₂ i altres contaminants.

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

Els envasos no recollits selectivament, no comporten despeses a les marques envasadores, moltes d’elles aglutinades en Ecoembes (d’aquí la seva oposició a implantar nous models). De les despeses ens en fem càrrec els ciutadans en els impostos i les taxes d’escombraries.

El sistema de dipòsit i retorn d’envasos d’un sol ús, implantat en diversos països, recupera els envasos de begudes i complementa la recollida per contenidors; suposa per al consumidor pagar un petit dipòsit en el moment de la compra de la beguda, import que se li retorna íntegrament quan fa la devolució de l’envàs a qualsevol establiment, en general introduint-lo en una màquina. Els costos corren, finalment, a càrrec de l’empresa envasadora. Aquest sistema permet la reutilització total del residu, tornant a fabricar el mateix envàs d’origen, una vegada i una altra, en un procés cíclic que redueix la importació, l’ús i el malbaratament de matèries primeres i l’abocament o incineració dels envasos antics, disminuint així les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Té un nivell de recuperació d’envasos superior al 90% mentre que a Catalunya i la resta de l’Estat només es recicla el 30% dels envasos d’un sol ús.

La iniciativa Retorna1, integrada per una part de la indústria del reciclatge, ONG mediambientals, sindicats i associacions de consumidors, treballa amb l’objectiu de Residu Zero per millorar el sistema actual de recollida de residus d’envasos (contenidor groc i verd) que no reutilitza i recicla deficientment; pretén la implantació en l’àmbit estatal d’aquest sistema d’acord amb les directrius europees i promou un canvi en el model de producció i consum que redueixi el nombre de residus i maximitzi la prevenció, la reutilització i el reciclatge.

Text escrit en col·laboració de
Limnos i la Plataforma Emergència Climàtica Pla de l’Estany

1 Per a més informació consultar fonts en retorna.org

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Conservació de la biodiversitat i gestió forestal

Catalunya és un país eminentment forestal. Més de la meitat de la seva superfície està ocupada per terrenys forestals: prats, matollars, erms naturals i sobretot boscos. En els darrers anys els boscos han augmentat en superfície i en volum, per l’abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Això, es podria considerar positiu ambientalment, en quan suposen un augment de la captació de diòxid de carboni, i una atenuació dels efectes que afavoreixen el canvi climàtic. Però té aspectes adversos, ja que molt sovint aquestes formacions forestals son poc diverses, poc madures o molt alterades per l’activitat humana, i no sempre fomenten un augment de la biodiversitat d’espècies forestals de flora i fauna. A més, representen un risc major d’incendi forestal.

Al Pla de l’Estany tenim una superfície forestal del 52% de mitjana, amb municipis amb molt de bosc com Sant Miquel de Campmajor, Palol de Revardit i Porqueres, i altres amb menys com Cornellà i Banyoles. Les formacions forestals més abundants son els alzinars i pinedes de pi blanc, formacions mixtes, rouredes i pinedes de pi roig o pinassa. Cal destacar també boscos escassos o singulars, com la fageda a l’Obaga de Golany, les Estunes, alguna sureda o roureda per Camós o Palol, i els boscos de ribera de l’Estany de Banyoles i el riu Terri i Fluvià. Uns bona eina de gestió son els plans de gestió i millora forestal, tot i que a la comarca només hi ha 33 Plans (dades de l’any 2018) que engloben el 19,18% de la superfície forestal de la comarca, la més baixa de les comarques gironines. Vol dir que hi ha molt boscos sense plans de gestió.

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Comptabilitzar la gestió forestal i la conservació de la natura és necessari per tal que la intensitat d’aprofitament permeti mantenir les funcions ecològiques, econòmiques i socials dels boscos. Per aquest motiu resulta de cabdal importància realitzar una gestió forestal sostenible, on el creixement del bosc i l’aprofitament que se’n faci, tingui un balanç equilibrat o a favor del creixement, augmentar la biodiversitat i tendir a mantenir rodals de boscos madurs.

Per això tenim diverses eines. La gestió de boscos pot fomentar aquesta explotació sostenible, aprofitar algunes parcel·les i deixar altres a evolució natural, o buscar una millora general del bosc. Cal apostar per aquesta gestió forestal a la comarca del Pla de l’Estany on hi ha poca cultura de l’aprofitament fustaner. En aquest sentit s’ha de fomentar l’activitat forestal sostenible i animar a propietaris que demanin els ajuts per gestionar les seves finques en bases criteris tècnics d’experts, i fomentar la certificació forestal que de forma voluntària permet als propietaris demostrar que la seva explotació forestal compleix amb uns criteris i uns indicadors establerts tot seguint unes bones pràctiques ambientals.

Hi ha un ventall ampli de mesures ambientals per millorar els nostres boscos. Deixar una proporció d’arbres grans i amb forats o bifurcacions on hi viuen espècies de ratpenats forestals, ocells,…, fer les actuacions forestals fora de l’època de cria o protegint nius de rapinyaires, deixar fusta morta de mida gran al bosc per als insectes que se m’alimenten, fer reserves forestals que es deixen a evolució natural, potenciar espècies acompanyants i espècies que fan fruit com cirerers, servers, moixeres de pastor,… o fins i tot posar-hi caixes niu artificials per lirons o ocells forestals.

Pipistrellus_pipistrellus_lateral

La fauna urbana útil: ratpenats o rates-penades- l’article de l’ham de l’octubre de 2020-

Les rates-penades tenen mala fama, son temudes, repudiades, mitificades i sovint perseguides, uns éssers que en cap cas ens deixen indiferent. Quan les veiem voleiant al voltant les faroles les nits d’estiu no només no pensem amb la gran funció de control d’insectes que fan, sinó que desconeixem els singulars aspectes biològics dels que poden presumir: ser els únics mamífers que han conquerit el medi aeri, sense suport tecnològic, desenvolupant meravelles de la natura com l’ecolocalització i gaudir d’una gran memòria.

Tenen un gran valor ecològic en el control d’insectes, cada dia en poden menjar 500, i recentment ja s’està fomentant la col·locació de caixes niu en zones agrícoles, com arrossars, per al control natural de plagues. Regulen tota mena d’insectes: arnes, papallones, mosquits i poden jugar un paper en el control de malalties víriques emergents transmeses pels mosquits. Estan la majoria protegides a Catalunya, i no se les pot molestar o eliminar dels llocs on crien.

A la comarca del Pla de l’Estany s’han citat més de 13 espècies algunes associades a ambients aquàtics com els ratpenats d’aigua, altres pròpies de coves i masos aïllats i alguna de forestal. A l’Estany s’han citat espècies aquàtiques d’interès i destaquen algunes colònies al riu Fluvià, llocs com les Estunes o espais com Rocacorba. És als pobles i a les ciutats on viuen algunes de les diverses espècies de pipistrel·les i alguna altra que ens fan un gran favor. Es poden refugiar a les esquerdes de pedreres, sota les escorces dels arbres o a les construccions humanes properes (teulats, sota ponts, fissures de parets, etc.).

Per això, quan tenim un problema de molèsties per rat penats: excrements, ocupació de golfes, cria en persianes, sorolls, ocupació d’escletxes en façanes, etc… hem de buscar alternatives per a fer compatible la seva presència i reduir les molèsties. A la web del Museu de Ciències Naturals de Granollers tenen un apartat específic de recomanacions molt útils per solucionar problemes dels ratpenats en domicilis, una eina bàsica que han de conèixer constructors, restauradors i ajuntaments. També hi ha alternatives per afavorir-los com les caixes niu, o idees pel tancament de mines i coves. Us recomanem el seu programa de ciència ciutadana per fer seguiment de rat-penats i coneixe’ls, així com una web on podem trobar totes les espècies www.ratpenats.org

Recordeu que mai s’han de tocar els ratpenats, sinó es toquen no mosseguen mai, cal evitar molestar-los amb llums i els verins i ultrasons no son efectius per fer-los fora, a part de ser perillosos. En la mesura que puguem conviure amb ells i conservar les seves poblacions, mantindrem el delicat equilibri que hi ha amb les plagues urbanes d’insectes, i reduirem les necessitats de tractaments químics.

Silvia Puig 20200809

Les cuques de llum – l’article de l’ham del setembre de 2020-

Aquest estiu moltes persones que han sortit a passejar de nit, aprofitant la nova normalitat, s’han trobat en alguns indrets de la vora de l’Estany de Banyoles un escenari de petites llums nocturnes que no havien vist mai abans en el nostre entorn.

Efectivament, la seva sorpresa no és per no haver-s’hi fixat abans. Aquestes imatges de centenars (o més) de petites llums mòbils i intermitents són el resultat de l’aparició d’una nova espècie: la Photinus immigrans, una nova cuca de llum exòtica provinent d’Amèrica Central. El punt més destacat per veure-la aquest estiu ha sigut el camp que hi ha entre el camp de futbol nou i la llacuna de les cigonyes, però també s’ha vist a la draga, a Espolla i a Usall, i en algun punt de Porqueres.

El fet que aquesta espècie exòtica ofereixi escenaris més luminescents que la cuca de llum autòctona (Lampyris noctiluca) es deu al fet que en l’espècie nouvinguda agrupa molts individus i pot volar mentre fa senyals de llum. A més, brillen durant més temps, allargant l’espectacle fins finals d’agost. L’espècie autòctona no tendeix a reunir-se tant, i només brilla la femella, que és molt diferent del mascle i no pot volar.

L’aparició d’aquest insecte a Catalunya remunta entre el 2017 i el 2018, quan es va anar trobant en punts del Gironès, la Garrotxa i l’Empordà. La identificació, possible gràcies als investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i a la plataforma de participació ciutadana “gusanosdeluz”, va descartar l’assignació dels nostres exemplars a cap de les espècies del gènere Photinus ben catalogades i descrites en el seu lloc d’origen, que semblaria ser la zona de Mèxic. Per això, es van assignar a una espècie nova descrita i batejada com a Photinus immigrans. L’origen i la via d’arribada es desconeix, però es creu que podria haver arribat en el terra d’alguna planta ornamental importada, ja que la fase larvària d’aquest insecte és subterrània. Una altra hipòtesi contempla que s’hauria pogut escapar d’algun lloc on crien espècies del gènere Photinus per estudiar les seves característiques bioluminescents.

Finalment, cal destacar que és una espècie exòtica i en gran expansió, i per tant per més bonica que sigui, haurem d’estar atents al seu potencial invasor. Tot i que l’adult quasi no s’alimenta i per tant sembla una espècie més aviat inofensiva, la larva és una bona depredadora de cucs, cargols i altres invertebrats, pel que s’hauria d’avaluar l’impacte que poden tenir els milers de noves larves carnívores en aquestes comunitats.
Podeu trobar més informació científica sobre l’espècie en aquest article del butlletí de la Institució Catalana d’Història.

ham aigua 1 (1024x1024)

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.