Anem cap a la sisena extinció massiva? Part II -l’articlel de l’ham del setembre-

Estem dirigint-nos en l’actualitat cap a una 6ª extinció massiva? Els científics porten anys alertant que les dades actuals sobre la biodiversitat dels ecosistemes terrestres i aquàtics són molt preocupants.
Segons l’últim informe de la WWF, s’ha perdut, a nivell mundial, el 68% de les espècies de vertebrats durant els darrers 50 anys. Pel que fa a invertebrats (insectes, etc…) alguns de nosaltres recordem quan, anys enrere, en els viatges per carretera, havíem de netejar sovint el parabrises del cotxe que quedava ple d’insectes morts. Molts recordem també que no fa gaires anys, als estius, vèiem una gran diversitat de papallones visitant les flors dels testos al balcó de casa, fins i tot dins la ciutat… el seu declivi imparable és un fet. La importància dels insectes és tremenda: les abelles i moltes altres espècies són pol·linitzadores; a més els invertebrats són bàsics en les xarxes tròfiques dels ecosistemes. Si no hi ha invertebrats… les xarxes col·lapsen.

Sabem que les causes d’aquestes davallada global de la biodiversitat són diverses: el canvi climàtic, la desforestació, la destrucció habitats, l’ús de pesticides, la sobrepesca… l’ésser humà n’és el responsable.
I sí, sens dubte, una extinció massiva, si s’arriba a produir, afectarà greument la nostra espècie, perquè per sobreviure, nosaltres, els humans, depenem de l’equilibri i la bona salut dels ecosistemes.

Anem cap a la sisena extinció massiva? Part 1- l’article de l’ham del agost 2022-

S’han pogut detectar 5 extincions massives al llarg de la història de la vida a la Terra, uns 3.800 milions d’anys. Precisament aquestes extincions han servit als geòlegs per marcar fronteres entre diferents períodes de la història geològica de la Terra, per exemple, l’última d’elles, que va ocórrer fa 66 milions d’anys i que va acabar amb la desaparició dels dinosaures, marca el final del període Cretaci i el principi del Terciari. En aquell moment no només es van extingir els dinosaures sinó que també va desaparèixer més del 75% del total de la biodiversitat existent.

Les causes d’aquestes extincions han estat diverses; en el cas de la ja comentada del Cretaci/Terciari va ser causada per la col•lisió d’un asteroide i el posterior canvi climàtic que va provocar; en d’altres han estat episodis de vulcanisme massiu, canvis en el magnetisme terrestre, explosions de supernoves… De fet algunes d’aquestes causes encara no estan del tot clares i són objecte d’interessants debats científics.
Som a les portes de la sisena extinció massiva? Seria la primera vegada que una extinció d’aquest tipus és causada per una de les espècies que habiten el planeta: els éssers humans. A la 2ª part d’aquest article parlarem sobre la situació actual de la biodiversitat al nostre planeta i mirarem de donar resposta a aquesta pregunta.

Democràcies capturades-l’article de l’ham del juliol de 2022-

La crisis climàtica està empitjorant molt més ràpid del que era previst. Encara que la propaganda oficial digui tot el contrari i que se’ns bombardegi constantment amb campanyes publicitàries “verdes” de tota mena (greenwashing), la trista realitat és que, a nivell mundial, els bancs i els fons d’inversió estan injectant més i més diners en la indústria dels combustibles fòssils. És una bogeria? Sí, és clar! però… per què succeeix això? Les companyies petrolieres, elèctriques i altres grans multinacionals del sector energètic continuen tenint els seus interessos financers inamovibles i claríssims: augmentar beneficis i repartir-los entre els seus accionistes. Aquests interessos, evidentment, no van més allà del curt termini. Les grans companyies, amb els seus “lobbies”, pressionen fortament sobre els polítics per tal d’aconseguir-los. La conseqüència és que tenim els processos de presa de decisions bloquejats. D’alguna manera les nostres democràcies occidentals estan capturades, segrestades, zombificades pels interessos particulars d’aquestes grans companyies.

Els científics i climatòlegs ens asseguren que disposem dels medis, la tecnologia i tot el que es requereix per combatre el canvi climàtic, però tot això no servirà de res si no hi ha voluntat política. Hem de ser capaços de deslliurar les nostres democràcies de la tirania dels bancs i les grans multinacionals de l’energia. Només així es podran prendre les noves decisions, valentes i compromeses que calen ara.  No tenim gaire temps per fer-ho.

La Nova Llei de Residus – l’article el’ham del juny 2022-

L’esperada “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, aprovada aquest 2022, resulta ser només parcialment satisfactòria. 

Si bé els grups ecologistes fa temps que exigim mesures efectives i basades en la reducció radical i el retorn d’envasos, el model de gestió de residus segueix massa corromput pels interessos econòmics que hi ha darrere de les empreses envasadores i del reciclatge. Per això, la nova “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, és un document molt esperat per valorar la voluntat política de fer front a la crisi energètica, climàtica i de recursos. 

L’Aliança Residu Zero ha fet un seguiment del projecte de llei, i alerten que el resultat és poc ambiciós, tot i recollir algunes mesures polítiques positives. Destaquen la definició d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR) de begudes (tot i que no inclou la recollida de vidre i per tant no promou els cicles de reompliment de les ampolles). També que les empreses productores hauran d’assumir tots els costos associats al tractament dels residus que generen (incloent la recollida en vies públiques i medi natural), tot i que algunes categories de productes queden fora d’aquesta llei (ex: higiene íntima i càpsules de cafè). En negatiu, el text legislatiu promou massa el reciclatge i poc la reducció, i ha relaxat massa la prohibició de ftalats i Bisfenol-A, tòxics i disruptors endocrins presents en envasos. 

Haurem d’anar veient com l’Estat aplica aquest marc legal i caldrà confiar en que els territoris treballin a sobre d’aquesta llei amb polítiques més efectives ambientalment.

Papallones – l’article de l’ham del maig 2022-

El descens de les poblacions de papallones és un fet evident. No només ho clama la generació de gent més gran dient que “abans es veien moltes més papallones que ara” sinó que està demostrat científicament.

Al 1994 es va iniciar a Catalunya una xarxa de seguiment de papallones diürnes (ropalòcers) per investigar com les poblacions d’aquestes espècies canviaven al llarg dels anys i relacionar-ho amb els diferents hàbitats.

Havent iniciat la temporada 29 (és l’estudi més antic de la zona Mediterrània) s’han trobat 190 de les 201 espècies citades a Catalunya i estan participant 205 col·laboradors repartits per tots els Països Catalans, incloent les illes Balears. Amb aquest gran volum de dades s’ha aconseguit molta informació sobre la biologia d’aquest grup i sobre les seves preferències d’hàbitat. I també, s’ha corroborat que un 70 % de les espècies estan en regressió.

Al Pla de l’Estany es realitza un dels itineraris que forma part de la xarxa a la zona de Can Morgat, prospectant les llacunes, els camps i una zona d’’alzinar, des de l’any 2007. Durant aquests anys s’han comptabilitzat 57 espècies diferents i més de 12.000 individus. Entre aquestes, es troba el brocat variable (Euphydryas aurinia) protegida pel Conveni de Berna i la Directiva Hàbitats. La més abundant és la blanqueta de la col (Pieris rapae) i l’època amb més abundància és la primera quinzena de juny.

Per millorar aquesta situació de pèrdua de biodiversitat és essencial una bona gestió del territori; com reduir les segues dels marges i afavorir una activitat agrària sostenible entre altres.

web del projecte: www.catalanbms.org

Un tren tram d’Olot a Girona passant per Banyoles – l’article de l’ham de l’abril 2022-


Tenim la necessitat de reduir l’ús dels combustibles fòssils, afrontar l’encariment del combustibles i la impossibilitat d’un canvi pràctic en la mobilitat amb vehicle privat.. El tren tram Olot Banyoles Girona pot aportar solucions a la mobilitat urbana i interurbana de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès amb un mitjà de transport àgil, sense emissions, accessible i segur.

Recentment ha sorgit una iniciativa ciutadana que treballa per fer realitat un nou model de mobilitat sostenible, segura i saludable, amb l’impuls del ferrocarril. Els ferrocarrils són cars de construir però tenen l’avantatge que costen la meitat d’explotar, per viatger, que el bus i que per la seva confortabilitat atrauen de mitjana un 50% més de viatgers. A la llarga, resulten més econòmics. Per això Europa està plena de ferrocarrils, tramvies o tren trams. A més, gasten per viatger la tercera part d’energia d’un bus i la dècima que un cotxe. Permeten utilitzar energia elèctrica renovable amb la qual cosa les seves emissions de carboni són zero. També ofereixen una baixa contaminació acústica i accidentalitat molt inferior a la mobilitat per carretera.

De moment és una proposta, que s’està treballant, tot i que ja s’han calculat les necessitats d’inversió, se’n justifica la idoneïtat i planteja un traçat amb un conjunt de parades, i que al pas pel Pla de l’Estany cal definir. Es donaria servei a unes 250.000 persones. Podeu trobar més informació a trentramolotgirona.org

Paisatges emergents- l’article de l’ham del març 2022-

A la nostra Comarca i arreu de Catalunya gaudim d’un paisatge valuós, ric, bonic… No és d’estranyar que ens espanti el pensament de veure’l esquitxat de molins eòlics o plaques fotovoltaiques, però el cert és que els combustibles fòssils s’estan esgotant i ens queda molt poc marge.
Amb dades de l’INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA (ICAEN ) actualment només un 20% de l’energia prové de fonts renovables i d’aquest, un 61 % correspon a centrals hidroelèctriques; la resta, és d’origen eòlic o fotovoltaic bàsicament.

Segons l’ICAEN, al 2050 les necessitats d’electricitat s’hauran triplicat ja que l’energia provinent del petroli i el gas haurà disminuït molt, sinó desaparegut. L’ICAEN estima que per cobrir les necessitats energètiques de Catalunya, es necessitaran 950 km2 per ocupar amb plaques fotovoltaiques i/o aerogeneradors (un 3% del territori).

Llavors … si volem energia però ens costa acceptar que caldrà modificar el paisatge, tenim una paradoxa a resoldre.

Entre les coses a fer:
• Centrar l’atenció en l’estalvi i eficiència energètica i no només en la producció.
• Localment fer que la producció sigui propera al lloc de consum, creant comunitats elèctriques i posant plaques en tots els teulats possibles, centres comercials, polígons industrials …
• Consensuar democràticament, ciutadans i administracions, les superfícies (zones industrials, ports, llocs abandonats, despoblats, no emblemàtics…) on instal•lar aerogeneradors i/o petits horts solars, anticipant-nos a les grans comercialitzadores.

Els dormidor d’estornells de la Puda – l’article de l’ham del febrer 2022-

Qui té passió per la fotografia i la natura ha gaudit aquest hivern altre cop de les fascinants coreografies dels estols d’estornells que s’ajoquen als aiguamolls de la Puda, i que ha fet les delícies de fotògrafs i curiosos.

L’estornell vulgar és un ocell negre amb tons iridescents tacat de blanc i amb un bec groc, que de forma habitual cria a casa nostra. Té una gran habilitat per imitar cants d’altres ocells. És un migrador de curta distància el que implica que gran part dels estornells del centre i est d’Europa migrin cap al sud formant grans estols. De cop i volta, al novembre veiem molts més estornells que la resta de l’any que ens acompanyaran fins la primavera.

Durant el dia solen alimentar-se de fruits per zones agrícoles, són molt oportunistes, i al capvespre busquen un lloc on dormir protegit dels depredadors com arbres de parcs urbans, com els plàtans, llorers o xiprers, però també en el canyissar inundat de les llacunes de Casa Nostra a la Puda on comparteixen paisatge amb les cigonyes. Es van agrupant al dormidor formant estols que poden arribar als centenars d’exemplars i realitzen veritables espectacles acrobàtics capaços d’embadalir-nos. Cada estornell del grup està pendent de 6 companys del seu voltant per moure’s a la vegada amb una compenetració envejable. Aquestes volades sincròniques son moviments per distreure possibles depredadors, normalment rapinyaires.

Poden generar importants molèsties per soroll i excrements quan es concentren en parcs. En espais naturals com els Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre formen meravellosos espectacles de desenes de milers d’exemplars. Un privilegi poder gaudir d’unes imatges com aquestes a prop de casa.

Els ànecs híbrid – l’article de l’ham del desembre de 2021-

L’Estany de Banyoles és un lloc ideal d’espècies d’ocells aquàtics com els ànecs, dels quals hi ha una gran varietat d’espècies. És possible veure alguns joves d’ànec a la natura que presenten caràcters barrejats de diferents espècies, el que solem anomenar un híbrid.

La hibridació és la reproducció entre dues espècies diferents, que normalment comparteixen similituds o un parentesc evolutiu proper. La hibridació d’espècies és comú al regne animal i al vegetal, més del que ens pensem. Els casos més coneguts són el de la mula, un híbrid de burro i euga, i altres curiosos són el del ligre, barreja de lleó i tigressa. Alguns híbrids poden ser forçats o dirigits per la mà de l’home, però es poden produir de forma natural. La descendència serà estèril o fèrtil segons diversos factors biològics.

Els anàtids són una família d’ocells que inclou espècies d’ànecs i oques, on els casos d’hibridació són molt habituals. A l’Estany s’han observat recentment híbrids entre ànec cuallarg i ànec collverd, així com, entre ànec collverd salvatge i domèstic. No deixa de ser un fet curiós, i un repte pels ornitòlegs, ja que no sempre és fàcil identificar l’origen dels pares.

La hibridació pot produir problemes de conservació d’espècies. Algun exemple n’és la presència d’ànecs domèstics que pot generar híbrids menys adaptats a la natura o la hibridació de l’ànec cap blanc amb l’ànec de Jamaica, una espècie exòtica molt bonica que s’ha escapat de col·leccions particulars, que deixa en perill d’extinció a la primera.

Limnos a l’article de l’ham.

El Torn de l’ïndia – l’article de l’ham del novembre 2021-

A occident sembla que tot va bé, cada dia sortim a comprar el pa i anem a treballar esperant que arribi el dissabte ben aviat. No és fins que ens explota un temporal a la cara que ens adonem que el planeta se’n va en orris. I qui diu un temporal, diu una pandèmia o un atemptat. Doncs bé, tot això passa, ens ho sembli o no, cada dia en algun lloc del món, i aquest estiu va ser el torn de la Índia.

En el subcontinent asiàtic no van tenir un temporal virulent, sinó que senzillament el nivell freàtic del riu Brahmaputra, entre d’altres, no parava d’augmentar per culpa de pluges torrencials de dies anteriors. Si bé són habituals les pluges abundants en un clima tropical humit a principis d’estiu; cada vegada es posa més de manifest que a causa del canvi climàtic plou menys, però quan ho fa plou més torrencialment, fent acumular un volum d’aigua als aqüífers que no són capaços de mantenir.

A més, les solucions i prevencions miren molt a curt termini i cap a la baixa inversió. Per exemple, es tendeix a canalitzar els rius en els seus trams per zones urbanes, que fa que l’aigua s’acumuli i transcorri encara amb més força, en lloc d’invertir terreny a proporcionar un bon bosc de ribera que mitigaria la inundació.

Aquesta vegada les inundacions van provocar centenars de morts, milers de desplaçats i la inundació del 70% del Parc nacional de Kaziranga, cosa que va afectar greument a les poblacions de grans herbívors. La conclusió, com sempre, és que tenim les eines i sabem com utilitzar-les, però no ens atrevim a invertir-hi.