La Nova Llei de Residus – l’article el’ham del juny 2022-

L’esperada “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, aprovada aquest 2022, resulta ser només parcialment satisfactòria. 

Si bé els grups ecologistes fa temps que exigim mesures efectives i basades en la reducció radical i el retorn d’envasos, el model de gestió de residus segueix massa corromput pels interessos econòmics que hi ha darrere de les empreses envasadores i del reciclatge. Per això, la nova “Llei de Residus i Sòls Contaminats”, és un document molt esperat per valorar la voluntat política de fer front a la crisi energètica, climàtica i de recursos. 

L’Aliança Residu Zero ha fet un seguiment del projecte de llei, i alerten que el resultat és poc ambiciós, tot i recollir algunes mesures polítiques positives. Destaquen la definició d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR) de begudes (tot i que no inclou la recollida de vidre i per tant no promou els cicles de reompliment de les ampolles). També que les empreses productores hauran d’assumir tots els costos associats al tractament dels residus que generen (incloent la recollida en vies públiques i medi natural), tot i que algunes categories de productes queden fora d’aquesta llei (ex: higiene íntima i càpsules de cafè). En negatiu, el text legislatiu promou massa el reciclatge i poc la reducció, i ha relaxat massa la prohibició de ftalats i Bisfenol-A, tòxics i disruptors endocrins presents en envasos. 

Haurem d’anar veient com l’Estat aplica aquest marc legal i caldrà confiar en que els territoris treballin a sobre d’aquesta llei amb polítiques més efectives ambientalment.

Papallones – l’article de l’ham del maig 2022-

El descens de les poblacions de papallones és un fet evident. No només ho clama la generació de gent més gran dient que “abans es veien moltes més papallones que ara” sinó que està demostrat científicament.

Al 1994 es va iniciar a Catalunya una xarxa de seguiment de papallones diürnes (ropalòcers) per investigar com les poblacions d’aquestes espècies canviaven al llarg dels anys i relacionar-ho amb els diferents hàbitats.

Havent iniciat la temporada 29 (és l’estudi més antic de la zona Mediterrània) s’han trobat 190 de les 201 espècies citades a Catalunya i estan participant 205 col·laboradors repartits per tots els Països Catalans, incloent les illes Balears. Amb aquest gran volum de dades s’ha aconseguit molta informació sobre la biologia d’aquest grup i sobre les seves preferències d’hàbitat. I també, s’ha corroborat que un 70 % de les espècies estan en regressió.

Al Pla de l’Estany es realitza un dels itineraris que forma part de la xarxa a la zona de Can Morgat, prospectant les llacunes, els camps i una zona d’’alzinar, des de l’any 2007. Durant aquests anys s’han comptabilitzat 57 espècies diferents i més de 12.000 individus. Entre aquestes, es troba el brocat variable (Euphydryas aurinia) protegida pel Conveni de Berna i la Directiva Hàbitats. La més abundant és la blanqueta de la col (Pieris rapae) i l’època amb més abundància és la primera quinzena de juny.

Per millorar aquesta situació de pèrdua de biodiversitat és essencial una bona gestió del territori; com reduir les segues dels marges i afavorir una activitat agrària sostenible entre altres.

web del projecte: www.catalanbms.org

Un tren tram d’Olot a Girona passant per Banyoles – l’article de l’ham de l’abril 2022-


Tenim la necessitat de reduir l’ús dels combustibles fòssils, afrontar l’encariment del combustibles i la impossibilitat d’un canvi pràctic en la mobilitat amb vehicle privat.. El tren tram Olot Banyoles Girona pot aportar solucions a la mobilitat urbana i interurbana de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès amb un mitjà de transport àgil, sense emissions, accessible i segur.

Recentment ha sorgit una iniciativa ciutadana que treballa per fer realitat un nou model de mobilitat sostenible, segura i saludable, amb l’impuls del ferrocarril. Els ferrocarrils són cars de construir però tenen l’avantatge que costen la meitat d’explotar, per viatger, que el bus i que per la seva confortabilitat atrauen de mitjana un 50% més de viatgers. A la llarga, resulten més econòmics. Per això Europa està plena de ferrocarrils, tramvies o tren trams. A més, gasten per viatger la tercera part d’energia d’un bus i la dècima que un cotxe. Permeten utilitzar energia elèctrica renovable amb la qual cosa les seves emissions de carboni són zero. També ofereixen una baixa contaminació acústica i accidentalitat molt inferior a la mobilitat per carretera.

De moment és una proposta, que s’està treballant, tot i que ja s’han calculat les necessitats d’inversió, se’n justifica la idoneïtat i planteja un traçat amb un conjunt de parades, i que al pas pel Pla de l’Estany cal definir. Es donaria servei a unes 250.000 persones. Podeu trobar més informació a trentramolotgirona.org

Paisatges emergents- l’article de l’ham del març 2022-

A la nostra Comarca i arreu de Catalunya gaudim d’un paisatge valuós, ric, bonic… No és d’estranyar que ens espanti el pensament de veure’l esquitxat de molins eòlics o plaques fotovoltaiques, però el cert és que els combustibles fòssils s’estan esgotant i ens queda molt poc marge.
Amb dades de l’INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA (ICAEN ) actualment només un 20% de l’energia prové de fonts renovables i d’aquest, un 61 % correspon a centrals hidroelèctriques; la resta, és d’origen eòlic o fotovoltaic bàsicament.

Segons l’ICAEN, al 2050 les necessitats d’electricitat s’hauran triplicat ja que l’energia provinent del petroli i el gas haurà disminuït molt, sinó desaparegut. L’ICAEN estima que per cobrir les necessitats energètiques de Catalunya, es necessitaran 950 km2 per ocupar amb plaques fotovoltaiques i/o aerogeneradors (un 3% del territori).

Llavors … si volem energia però ens costa acceptar que caldrà modificar el paisatge, tenim una paradoxa a resoldre.

Entre les coses a fer:
• Centrar l’atenció en l’estalvi i eficiència energètica i no només en la producció.
• Localment fer que la producció sigui propera al lloc de consum, creant comunitats elèctriques i posant plaques en tots els teulats possibles, centres comercials, polígons industrials …
• Consensuar democràticament, ciutadans i administracions, les superfícies (zones industrials, ports, llocs abandonats, despoblats, no emblemàtics…) on instal•lar aerogeneradors i/o petits horts solars, anticipant-nos a les grans comercialitzadores.

Els dormidor d’estornells de la Puda – l’article de l’ham del febrer 2022-

Qui té passió per la fotografia i la natura ha gaudit aquest hivern altre cop de les fascinants coreografies dels estols d’estornells que s’ajoquen als aiguamolls de la Puda, i que ha fet les delícies de fotògrafs i curiosos.

L’estornell vulgar és un ocell negre amb tons iridescents tacat de blanc i amb un bec groc, que de forma habitual cria a casa nostra. Té una gran habilitat per imitar cants d’altres ocells. És un migrador de curta distància el que implica que gran part dels estornells del centre i est d’Europa migrin cap al sud formant grans estols. De cop i volta, al novembre veiem molts més estornells que la resta de l’any que ens acompanyaran fins la primavera.

Durant el dia solen alimentar-se de fruits per zones agrícoles, són molt oportunistes, i al capvespre busquen un lloc on dormir protegit dels depredadors com arbres de parcs urbans, com els plàtans, llorers o xiprers, però també en el canyissar inundat de les llacunes de Casa Nostra a la Puda on comparteixen paisatge amb les cigonyes. Es van agrupant al dormidor formant estols que poden arribar als centenars d’exemplars i realitzen veritables espectacles acrobàtics capaços d’embadalir-nos. Cada estornell del grup està pendent de 6 companys del seu voltant per moure’s a la vegada amb una compenetració envejable. Aquestes volades sincròniques son moviments per distreure possibles depredadors, normalment rapinyaires.

Poden generar importants molèsties per soroll i excrements quan es concentren en parcs. En espais naturals com els Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre formen meravellosos espectacles de desenes de milers d’exemplars. Un privilegi poder gaudir d’unes imatges com aquestes a prop de casa.

Els ànecs híbrid – l’article de l’ham del desembre de 2021-

L’Estany de Banyoles és un lloc ideal d’espècies d’ocells aquàtics com els ànecs, dels quals hi ha una gran varietat d’espècies. És possible veure alguns joves d’ànec a la natura que presenten caràcters barrejats de diferents espècies, el que solem anomenar un híbrid.

La hibridació és la reproducció entre dues espècies diferents, que normalment comparteixen similituds o un parentesc evolutiu proper. La hibridació d’espècies és comú al regne animal i al vegetal, més del que ens pensem. Els casos més coneguts són el de la mula, un híbrid de burro i euga, i altres curiosos són el del ligre, barreja de lleó i tigressa. Alguns híbrids poden ser forçats o dirigits per la mà de l’home, però es poden produir de forma natural. La descendència serà estèril o fèrtil segons diversos factors biològics.

Els anàtids són una família d’ocells que inclou espècies d’ànecs i oques, on els casos d’hibridació són molt habituals. A l’Estany s’han observat recentment híbrids entre ànec cuallarg i ànec collverd, així com, entre ànec collverd salvatge i domèstic. No deixa de ser un fet curiós, i un repte pels ornitòlegs, ja que no sempre és fàcil identificar l’origen dels pares.

La hibridació pot produir problemes de conservació d’espècies. Algun exemple n’és la presència d’ànecs domèstics que pot generar híbrids menys adaptats a la natura o la hibridació de l’ànec cap blanc amb l’ànec de Jamaica, una espècie exòtica molt bonica que s’ha escapat de col·leccions particulars, que deixa en perill d’extinció a la primera.

Limnos a l’article de l’ham.

El Torn de l’ïndia – l’article de l’ham del novembre 2021-

A occident sembla que tot va bé, cada dia sortim a comprar el pa i anem a treballar esperant que arribi el dissabte ben aviat. No és fins que ens explota un temporal a la cara que ens adonem que el planeta se’n va en orris. I qui diu un temporal, diu una pandèmia o un atemptat. Doncs bé, tot això passa, ens ho sembli o no, cada dia en algun lloc del món, i aquest estiu va ser el torn de la Índia.

En el subcontinent asiàtic no van tenir un temporal virulent, sinó que senzillament el nivell freàtic del riu Brahmaputra, entre d’altres, no parava d’augmentar per culpa de pluges torrencials de dies anteriors. Si bé són habituals les pluges abundants en un clima tropical humit a principis d’estiu; cada vegada es posa més de manifest que a causa del canvi climàtic plou menys, però quan ho fa plou més torrencialment, fent acumular un volum d’aigua als aqüífers que no són capaços de mantenir.

A més, les solucions i prevencions miren molt a curt termini i cap a la baixa inversió. Per exemple, es tendeix a canalitzar els rius en els seus trams per zones urbanes, que fa que l’aigua s’acumuli i transcorri encara amb més força, en lloc d’invertir terreny a proporcionar un bon bosc de ribera que mitigaria la inundació.

Aquesta vegada les inundacions van provocar centenars de morts, milers de desplaçats i la inundació del 70% del Parc nacional de Kaziranga, cosa que va afectar greument a les poblacions de grans herbívors. La conclusió, com sempre, és que tenim les eines i sabem com utilitzar-les, però no ens atrevim a invertir-hi.

SOM MOBILITAT: transformem el model de transport local cap a la sostenibilitat -l’article de l’ham del setembre 2011-

Cal replantejar-nos el model actual de mobilitat, basat en cotxes particulars i carburants infinits, ja que aviat serà inviable.

Els recents nous informes del canvi climàtic ens ajuden a recordar que no només estem en una crisi sanitària, si no també climàtica i de recursos, causada pel model de consum i creixement econòmic imparables que hem portat les últimes dècades. Un canvi de paradigma ja no només és urgent per reduir la contaminació, és la única opció per afrontar l’esgotament del petroli. Esperar una substitució completa amb motors elèctrics no és realista, ja que els materials per fer les bateries d’aquests motors també s’estan esgotant. Buscar la sostenibilitat és l’única solució a aquesta crisi: reduir el nostre impacte i consum, i sobretot exigir que governs i grans companyies facin el mateix.

logo som mob

En aquesta gran societat i amb aquest repte de decreixement, es fan evidents els avantatges de COMPARTIR, com ens proposa SOM MOBILITAT, una cooperativa que posa a disposició cotxes elèctrics i diferents tarifes perquè les usuàries puguin fer-ne ús. Dins el marc de l’economia social i solidària, aquesta cooperativa busca un canvi a un model sostenible i creu en l’autoorganització des de grups locals. A molts llocs, com Olot, Vic, Girona, Manresa, etc, ja comparteixen diversos cotxes elèctrics de Som Mobilitat (veure mapa). Des de Limnos aplaudim aquesta iniciativa i esperem veure com a Banyoles la gent també aposta per aconseguir un vehicle per a compartir.

sommobilitat

El xot el xiulador de la nit- l’article de l’ham de l’agost de 2021-

Un xiulet misteriós de nit, un xuuut!!, monòton i repetit cada 3 segons. Així canta el xot, un petit mussol, no més gran que una mà, que viu discretament entre nosaltres. Hem perdut gran part del contacte a la natura. Sortir a passejar de nit entre primavera i estiu i sentir aquest cant és un regal i una oportunitat per connectar amb sensacions ben autèntiques. Alerta, però, que la natura sempre ens posa reptes. El cant del xot es pot confondre fàcilment amb el cant, una mica més metàl·lic i fi, que fa el tòtil, una granoteta que tant pot viure en torrents de muntanya com en basses o horts urbans.

Té un plomatge marró-gris, perfecte per a camuflar-se entre branques, amb uns enormes i llampants ulls grocs. A l’hivern desapareix i migra a l’Àfrica, per recordar-nos amb els seus primers cants al mes de març que ha tornat a casa. Menja invertebrats grossos com escarabats, grills i llagostes, però també caça dragons i ratolins. Necessita arbres amb forats per criar i, per això, li agraden les bosquines de ribera amb arbres vells o els parcs urbans. A la comarca del Pla de l’estany, el trobem cantant en ambients de conreus amb bosquines i bosquets de ribera, i és molt habitual entorn de l’estany de Banyoles i en parcs de la ciutat amb plàtans. De dia ens observa amb total discreció, esperant la nit per ajudar-nos en mantenir les bestioletes a ratlla. Que l’heu sentit?

 

Com conviure amb l’anomenada revolució invisible – l’article de l’ham del setembre 2021-

Les nanopartícules conviuen amb nosaltres des de fa anys i en desconeixem els efectes.

Els avenços i investigacions en el camp de la nanotecnologia són espectaculars. Per exemple, l’ús de nanopartícules de plata (AgNPs) va mostrar una reducció antibacteriana de l’aigua en un 97,89% però, alhora, altres estudis mostren que aquestes nanopartícules són tòxiques per les cèl·lules humanes i animals amb conseqüències inflamatòries, oxidatives i genotòxiques (1).

Existeixen nanopartícules a base de carboni (nanotubs de carboni, que són làmines de grafè enrotllades), de ceràmica (formats per òxids, carburs, carbonats i fosfats), de metalls diversos, semiconductores, polimèriques (de base orgànica) i a base de lípids (amb diverses aplicacions en el camp biomèdic com portador de fàrmacs i alliberador d’ARN) (2). Com que existeixen dubtes raonables sobre la seva innocuïtat, el 2019 l’OCU demanava una investigació a fons de cada nanopartícula i desaconsellava utilitzar nanopartícules en aerosols i esprais perquè la seva inhalació pot produir toxicitat pulmonar i alguns estudis l’han relacionat amb el desenvolupament de càncer (3).

Les nanopartícules es troben tan infiltrades en el nostre entorn que resulta impossible mantenir-se’n al marge. Així doncs, us plantegem diverses opcions per tal d’ajudar el nostre cos a reduir-ne els efectes, sempre, això sí, amb la supervisió del vostre metge o farmacèutic. L’important és realitzar una desintoxicació de l’organisme a base d’algun antioxidant (N-Acetil Cisteina (NAC), Zinc, Glutation, Quercitina, Card marià,… ) i de quelants (zeolita, carbó activat, chlorella, espirulina …) i mantenir nivells adequats de vitamina C i D i de melatonina.

(1)https://www.aepsal.com/nanoparticulas-tan-pequeno-y-es-un-riesgo/
(2) https://www.nanotec.es/que-son-las-nanoparticulas/
(3) https://www.ocu.org/salud/cuidado-piel/noticias/nanoparticulas-en-cosmeticos