Lludriga_971

Publicació de la revista La Llúdriga Núm 97. Gen 2021

Us presentem la revista del gener del 2021 de Limnos, on teniu informació sobre:

Articles sobre la COVID-19 i la conservació del medi ambient

Un article sobre les cuques de llum i un de la conservació dels marges

Un article sobre el nou model de residus del Pla de l’Estany

Article de valoració del nou planejament municipal i el recull de notícies del 2020

També trobareu el noticiari faunístic de l’any 2020

Podeu descarregar la revista aquí: Llúdriga_97

 

Esperem que us resulti interessant.

Recordeu que la revista està oberta a col·laboracions, propostes i a nous anunciants.

Imatge de la portada

Lludriga_971

2021_Cens hivernants_Valle Navas (1)

Rècord de cigonyes hivernants i bons nombres de les espècies més comunes en el XXVIIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles i el riu Fluvià

● L’ànec collverd, la polla d’aigua i la fotja presenten valors màxims o a l’alça respecte l’any anterior, així com els dormidors d’esplugabous i corb marí gros.

● Destacar la presència de 117 cigonyes blanques hivernants i un número relativament mitjà de gavians i gavines.

● Les llacunes de can Morgat i Casa Nostra allotgen les espècies més singulars i interessants.

Banyoles, 2 de febrer de 2021

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 27ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 17 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 16 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 18 persones.Cens ocells hivernants 2021 Estany

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per les mesures anti-COVID i la necessitat de tramitar una autorització pels voluntaris per censar fora del seu municipi, especialment per poder visitar el riu Fluvià. Es van fer dos grups a l’Estany per repartir la gent i agilitzar els censos, i al Fluvià també es va fer per trams gairebé de forma individual.

La tendència general del cens ha estat de valors elevats de les espècies més abundants, especialment els 285 collverds, les 35 polles d’aigua, o els 180 esplugabous. Les fotges que l’any passat ban fer el mínim dels últims anys s’han recuperat lleugerament.

En quan a les dades destacades, podem parlar de l’augment i la consolidació d’un grup de cigonyes hivernants, amb un total de 117 exemplars, un valor a l’alça. També vam comprovar com les cigonyes ja estaven ocupant els tres nius a l’estany, inclòs el de la zona dels desmais que es no va tirar endavant l’any passat. Aquest grup dorm a la ciutat de Banyoles repartida entre unes 50 als arbres de l’Escola Casa Nostra, la llacuna de les cigonyes i els llums del camp de futbol del Banyoles, i unes altres 50 al centre de Banyoles, entre uns arbres del carrer Pere Alsius o en altres arbres al costat del carrer Mossen Constans.

Censos Estany Banyoles

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

Destaca com a singularitat l’ànec griset a l’estany i diverses espècies a les llacunes de Can Morgat i de Casa Nostra com el blauet, el cabusset, 11 xarxets, becadells i becadell sord. Ja més estrany han estat l’ànec mandarí i un ànec collnegre d’origen escapat o assilvestrat, ja que son espècies exòtiques.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els qual s’han mantingut en valors mitjans, amb un total d’uns 590 gavians i 223 gavines. Els censos de gavians son difícils ja que presenten diversa variabilitat i mobilitat entre dies i en una mateixa nit, utilitzant també per dormir teulats de naus industrials, pel que el seu valor pot ser infraestimat.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros i espècies singulars com la merla d’aigua o l’agró blanc.

censos riu Fluvià

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

2021_Cens hivernants_Valle Navas (2)

Pla de l’Estany, 2 de febrer de 2021
LIMNOS-Ecologistes de Catalunya (A. de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany)
www.limnos.org limnos@limnos.org

2021_Cens hivernants_Valle Navas (2)

De que serveix comptar els ocells aquàtics a l’hivern? – l’article de l’ham del febrer 2021-

Des del 1995 es realitza anualment el cens d’ocells aquàtics a la comarca entre el 10 i el 20 de gener. Quin valor tenen 27 anys de dades? D’una banda són un indicador de la qualitat i l’estat de conservació dels espais naturals protegits, com són l’Estany de Banyoles i el riu Fluvià, que formen part de la xarxa Natura 2000 europea. Aquest cens es fa de forma coordinada a tot Catalunya i a Europa i, per tant, també serveix per veure tendències a llarg termini, valorar l’estat de conservació d’espècies amenaçades o l’efecte del canvi climàtic. Una davallada o augment dels ocells a l’Estany doncs, pot ser deguda a causes globals si varia igual a tot arreu, o a causes locals, si només ho fa en un espai. Tampoc hem d’oblidar que és un exemple de la capacitat i potencial de la ciència ciutadana, amb centenars de voluntaris i experts participant als censos.

La cigonya es un hivernant estable ja des de l’any 2010 i hem passat dels 2 exemplars als 118 d’aquest 2021, la meitat de les quals dormen al centre de Banyoles. Aquest any tenim xifres de les màximes pels ànecs collverds, 281, i de 35 polles d’aigua, pel que no ens podem queixar; i la fotja s’ha recuperat fins als 145. Cada any els gavians son motiu de queixa, aquest any n’han sortit 590 gavians i 223 gavines, xifres no pas molt altes. La intensa activitat humana a l’Estany té un preu en la població d’ocells, i fa que hi predominin especies generalistes. S’hi troben a faltar espècies que necessiten de més tranquil·litat. Els aiguamolls de la Puda, les llacunes de Can Morgat i Amaradors, ens ofereixen condicions més bones pels ocells, i és aquí on troben altres espècies més escasses com el xarxet, el blauet, el cabusset, el martinet blanc, o els becadells. La bona gestió d’aquests espais és bàsica per la diversitat d’aus. Un dels premis d’enguany ha estat l’espectacle de les cigonyes i el dormidor d’estornells a La Puda, o el dormidor d’esplugabous a la Draga. Del Fluvià també n’estem enamorats, és un espai magnífic i més tranquil. Allà gaudim de dos dormidors d’uns 80 corb marí gros, i de curiositats com l’agró blanc, la xivita i la merla d’aigua. I per si no n’hi hagués prou una passejada pel Pla de Martís ens permet sumar les fredelugues i alguns rapinyaires que posen la cirereta a la nostra llista. L’any vinent hi esteu convidats.

sdr

Programat el cens d’ocells aquàtics 2021 al Pla de l’Estany

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

AQUEST ANY AMB MESURES COVID, SI VOLEU PARTICIPAR I NO SOU DELS MUNICIPIS, ENS HO HAURIEU DE DIR EL MÉS AVIAT POSSIBLE PER DEMANAR UN CERTIFICAT. 

AMB INSCRIPCIÓ OBLIGATÒRIA

CENS DE BANYOLES: Municipis de Banyoles i Porqueres (que en ser veïns entenem que no cal autorització per la gent que viu en aquests dos municipis)

CENS DEL FLUVIÀ: Municipis de Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls


Dissabte 16 de gener 2021. 
Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:30 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, fent grups de poques persones, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. Aquest any millor si els participants tenen uns coneixements bàsics d’ornitologia. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.

Diumenge 17 de gener 2021. XXIV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. Depenent de la gent es faran diferents grups separats de poques persones.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

la campanya d’anellament es manté per part dels anelladors experts de Limnos que han fet ja la sessió del desembre, però que no s’ha fet en obert per evitar riscos abans de les Festes. La propera jornada era pel dia 9 i ha estat suspesa pel mal temps

 

Properament s’informarà de les sessions de gener i febrer que tindran també un caire d’accés reduit i amb inscripció prèvia.Mascareta obligatòria.

Activitat gratuïta.

2

bolsa-reutilizable-frutas-verduras-aware-gefu

Podem reduir la quantitat de residus? – l’article de l’ham del gener de 2021-

La resposta és sí i no ens hauríem de permetre cap altra. Urgeixen lleis ambicioses i fermes en matèria de prevenció i reducció de residus, així com canvis en els nostres hàbits de consum.

Reciclar, encara que no ho sembli, també implica costos mediambientals (emissions de gasos d’efecte hivernacle, contaminació, etc ) i econòmics. Reciclar hauria de ser el pas final quan ha estat impossible no generar un residu. Portem massa anys vivint l’engany d’un benestar que esdevé desconsiderat amb el planeta que ens proporciona els recursos; estirem aquests com si no fossin finits i, en agraïment, retornem al planeta un munt deixalles que ja no pot absorbir.

bolsa-reutilizable-frutas-verduras-aware-gefuAl gener, quedarà prohibit per llei, el lliurament de bosses de plàstic als consumidors en els punts de venda. Aquesta pot ser una bona ocasió de canvi si no cometem l’errada de substituir-les, com a norma, per bosses compostables que també triguen massa a descomposar-se, o de paper; recordem que reciclar sempre té alts costos. Necessitem bones campanyes de les Administracions per conscienciar la població (venedors/es, compradors/es)

Tornar a comprar amb els cabassos, bosses de roba, carmanyoles, pots… no és tan complicat; en el nostre mercat de dimecres cada cop veiem més usuaris/ies que ja ho fan. Unes quantes bossetes de malla de roba ens poden facilitar la compra (en comptes de les de plàstic, transparents o de nanses) i ens duraran molt de temps. Petits gestos com posar els esmorzars en carmanyoles o embolcalls de roba destinats a aquest fi; comprar a granel llegums, fruits secs, cafè, te … amb els nostres pots, o els sabons de roba, dutxa, plats … amb els mateixos envasos de plàstic un cop i un altre; fer servir una iogurtera, portar carmanyoles per comprar la carn, el peix, embotits, formatges … són accions que faran baixar considerablement el que aboquem al contenidor groc. Allargar la vida dels aparells i dels mobles reparant-los, o de la roba com fèiem abans, no és tan difícil i si ens cansem de les coses o ja no les necessitem, existeixen un munt de espais físics o digitals, a les xarxes, on els podem regalar, intercanviar o comprar i vendre a baix preu.

En aquesta línia a Banyoles comptem amb botigues de segona mà i a facebook trobem “Banyoles Reútil”. La Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany, també disposa al seu web, en l’apartat “consum conscient”, d’un llistat de productes en comerços que impulsen un consum amb criteris de sostenibilitat.

Fer canvis en els nostres hàbits de consum no vol dir perdre qualitat de vida!

Limnos i Plataforma Emergència Climàtica Pla Estany

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos – l’article de l’ham del desembre 2020-

L’actual sistema de reciclatge selectiu, en contenidors de colors, tot i estar dissenyat per minimitzar l’impacte mediambiental dels residus, i ser el més estès a Europa no és el més efectiu. Organitzacions mediambientals com Retorna, Rezero, Ecologistes en Acció, Greenpeace, entre d’altres, aposten pel sistema de retorn d’envasos implantat ja amb èxit en zones de més de 40 països com Austràlia, Alemanya, Països Nòrdics, Estats Units…

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

El model de recollida selectiva actual es remunta a la llei de finals dels 90 que obligava les empreses envasadores a fer-se’n càrrec dels costos de la gestió dels residus, establia un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a envasos reutilitzables i preveia la recollida selectiva només per als envasos d’un sol ús. El problema va ser deixar en mans de la indústria el com fer-ho, ja que aquesta es va decantar per l’excepció: envasos d’un sol ús i als contenidors de colors!, abocant el resultat del model a la voluntarietat i comprensió de la ciutadania. A hores d’ara, només una part dels envasos es recicla correctament, la resta, la que va al contenidor que no toca o pel terra dels carrers, les platges, les papereres…, acaba en abocadors i incineradores generant emissions de CO₂ i altres contaminants.

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

Els envasos no recollits selectivament, no comporten despeses a les marques envasadores, moltes d’elles aglutinades en Ecoembes (d’aquí la seva oposició a implantar nous models). De les despeses ens en fem càrrec els ciutadans en els impostos i les taxes d’escombraries.

El sistema de dipòsit i retorn d’envasos d’un sol ús, implantat en diversos països, recupera els envasos de begudes i complementa la recollida per contenidors; suposa per al consumidor pagar un petit dipòsit en el moment de la compra de la beguda, import que se li retorna íntegrament quan fa la devolució de l’envàs a qualsevol establiment, en general introduint-lo en una màquina. Els costos corren, finalment, a càrrec de l’empresa envasadora. Aquest sistema permet la reutilització total del residu, tornant a fabricar el mateix envàs d’origen, una vegada i una altra, en un procés cíclic que redueix la importació, l’ús i el malbaratament de matèries primeres i l’abocament o incineració dels envasos antics, disminuint així les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Té un nivell de recuperació d’envasos superior al 90% mentre que a Catalunya i la resta de l’Estat només es recicla el 30% dels envasos d’un sol ús.

La iniciativa Retorna1, integrada per una part de la indústria del reciclatge, ONG mediambientals, sindicats i associacions de consumidors, treballa amb l’objectiu de Residu Zero per millorar el sistema actual de recollida de residus d’envasos (contenidor groc i verd) que no reutilitza i recicla deficientment; pretén la implantació en l’àmbit estatal d’aquest sistema d’acord amb les directrius europees i promou un canvi en el model de producció i consum que redueixi el nombre de residus i maximitzi la prevenció, la reutilització i el reciclatge.

Text escrit en col·laboració de
Limnos i la Plataforma Emergència Climàtica Pla de l’Estany

1 Per a més informació consultar fonts en retorna.org

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Conservació de la biodiversitat i gestió forestal

Catalunya és un país eminentment forestal. Més de la meitat de la seva superfície està ocupada per terrenys forestals: prats, matollars, erms naturals i sobretot boscos. En els darrers anys els boscos han augmentat en superfície i en volum, per l’abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Això, es podria considerar positiu ambientalment, en quan suposen un augment de la captació de diòxid de carboni, i una atenuació dels efectes que afavoreixen el canvi climàtic. Però té aspectes adversos, ja que molt sovint aquestes formacions forestals son poc diverses, poc madures o molt alterades per l’activitat humana, i no sempre fomenten un augment de la biodiversitat d’espècies forestals de flora i fauna. A més, representen un risc major d’incendi forestal.

Al Pla de l’Estany tenim una superfície forestal del 52% de mitjana, amb municipis amb molt de bosc com Sant Miquel de Campmajor, Palol de Revardit i Porqueres, i altres amb menys com Cornellà i Banyoles. Les formacions forestals més abundants son els alzinars i pinedes de pi blanc, formacions mixtes, rouredes i pinedes de pi roig o pinassa. Cal destacar també boscos escassos o singulars, com la fageda a l’Obaga de Golany, les Estunes, alguna sureda o roureda per Camós o Palol, i els boscos de ribera de l’Estany de Banyoles i el riu Terri i Fluvià. Uns bona eina de gestió son els plans de gestió i millora forestal, tot i que a la comarca només hi ha 33 Plans (dades de l’any 2018) que engloben el 19,18% de la superfície forestal de la comarca, la més baixa de les comarques gironines. Vol dir que hi ha molt boscos sense plans de gestió.

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Comptabilitzar la gestió forestal i la conservació de la natura és necessari per tal que la intensitat d’aprofitament permeti mantenir les funcions ecològiques, econòmiques i socials dels boscos. Per aquest motiu resulta de cabdal importància realitzar una gestió forestal sostenible, on el creixement del bosc i l’aprofitament que se’n faci, tingui un balanç equilibrat o a favor del creixement, augmentar la biodiversitat i tendir a mantenir rodals de boscos madurs.

Per això tenim diverses eines. La gestió de boscos pot fomentar aquesta explotació sostenible, aprofitar algunes parcel·les i deixar altres a evolució natural, o buscar una millora general del bosc. Cal apostar per aquesta gestió forestal a la comarca del Pla de l’Estany on hi ha poca cultura de l’aprofitament fustaner. En aquest sentit s’ha de fomentar l’activitat forestal sostenible i animar a propietaris que demanin els ajuts per gestionar les seves finques en bases criteris tècnics d’experts, i fomentar la certificació forestal que de forma voluntària permet als propietaris demostrar que la seva explotació forestal compleix amb uns criteris i uns indicadors establerts tot seguint unes bones pràctiques ambientals.

Hi ha un ventall ampli de mesures ambientals per millorar els nostres boscos. Deixar una proporció d’arbres grans i amb forats o bifurcacions on hi viuen espècies de ratpenats forestals, ocells,…, fer les actuacions forestals fora de l’època de cria o protegint nius de rapinyaires, deixar fusta morta de mida gran al bosc per als insectes que se m’alimenten, fer reserves forestals que es deixen a evolució natural, potenciar espècies acompanyants i espècies que fan fruit com cirerers, servers, moixeres de pastor,… o fins i tot posar-hi caixes niu artificials per lirons o ocells forestals.

Turó-europeu-Mustela-putorius-scaled-2803370018

AJORNADA: TUROCAT, projecte de recuperació del turó europeu a Catalunya

ACTUALITZACIÓ 30/10/20:
Degut a les restriccions per la segona onada de COVID anunciades pel govern de la Generalitat la setmana del 26 d’Octubre, aquesta xerrada NO ES FARÀ el dia 7 de novembre i queda ajornada a una data encara per concretar.


Limnos organitza una xerrada juntament amb el Museu Darder per conèixer el TUROCAT, un projecte de recuperació del turó europeu (Mustela putorius) a Catalunya.
L’exponent serà en Salvador Salvador, director tècnic del projecte i soci de Limnos.

Us animeu a repassar els detalls de la xerrada aquí presents i a veure un vídeo acabat de publicar del projecte per fer un primer tastet. Si us agrada, us esperem el dia 7 de novembre al Museu Darder. Recordeu que cal inscripció prèvia, i que les places s’acabaran aviat. Estem estudiant també la opció de retransmetre la xerrada en directe, en cas que es pugui fer publicaríem el link en aquesta notícia el mateix dia.

*Fotografia de portada propietat del Zoo de Barcelona.

Vídeo documental – “Els últims turons”


EL PROJECTE TURÓEl turó (putorius), un dels carnívors més desconeguts i amenaçats de la fauna ibèrica. A càrrec de Salvador Salvador (Director Tècnic del programa TUROCAT de recuperació del turó europeu a Catalunya).

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder

Sinopsi: El turó és una de les espècies més amenaçades i desconegudes de Catalunya tot i tractar-se d’un mamífer carnívor, un dels grups faunístics que més atenció acostumen a rebre. S’estima que durant els darrers 40 anys ha desaparegut del 80% de la seva antiga àrea de distribució, circumstància que justifica que en el nou Catàleg de Fauna Amenaçada es classifiqui com a espècie “en perill”, la màxima categoria atorgada. Després d’anys d’estudi per a esbrinar quins factors han provocat el seu declivi, s’ha començat a actuar per revertir la situació a través del programa TUROCAT, desenvolupat principalment a les comarques de l’Empordà i Ripollès, on l’espècie manté els darrers nuclis supervivents.

Més informació i reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467

Organitza: Limnos, Museu Darder

Col·labora: Projecte TuroCat.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

ACTIVITAT GRATUÏTA. PLACES LIMITADES. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA

turocat

2020_10_17_Residencia_Faber_web

Xerrada al Museu Darder: Què és la liternatura?

El Museu Darder de Banyoles organitza el dissabte 17 d’octubre a les 7 de la tarda una trobada per parlar de la liternatura: escriure sobre natura i des de l’òptica de natura, en format de converses de literatura i natura amb els residents Antonio Sandoval (escriptor i comunicador ambiental) i  Oscar S. Aranda (escriptor, especialista en tortugues marines).

Des de Limnos recomanem assistir-hi, i recordem que cal inscripció prèvia.
Per a més informació, consulteu aquesta pàgina.

 

Pipistrellus_pipistrellus_lateral

La fauna urbana útil: ratpenats o rates-penades- l’article de l’ham de l’octubre de 2020-

Les rates-penades tenen mala fama, son temudes, repudiades, mitificades i sovint perseguides, uns éssers que en cap cas ens deixen indiferent. Quan les veiem voleiant al voltant les faroles les nits d’estiu no només no pensem amb la gran funció de control d’insectes que fan, sinó que desconeixem els singulars aspectes biològics dels que poden presumir: ser els únics mamífers que han conquerit el medi aeri, sense suport tecnològic, desenvolupant meravelles de la natura com l’ecolocalització i gaudir d’una gran memòria.

Tenen un gran valor ecològic en el control d’insectes, cada dia en poden menjar 500, i recentment ja s’està fomentant la col·locació de caixes niu en zones agrícoles, com arrossars, per al control natural de plagues. Regulen tota mena d’insectes: arnes, papallones, mosquits i poden jugar un paper en el control de malalties víriques emergents transmeses pels mosquits. Estan la majoria protegides a Catalunya, i no se les pot molestar o eliminar dels llocs on crien.

A la comarca del Pla de l’Estany s’han citat més de 13 espècies algunes associades a ambients aquàtics com els ratpenats d’aigua, altres pròpies de coves i masos aïllats i alguna de forestal. A l’Estany s’han citat espècies aquàtiques d’interès i destaquen algunes colònies al riu Fluvià, llocs com les Estunes o espais com Rocacorba. És als pobles i a les ciutats on viuen algunes de les diverses espècies de pipistrel·les i alguna altra que ens fan un gran favor. Es poden refugiar a les esquerdes de pedreres, sota les escorces dels arbres o a les construccions humanes properes (teulats, sota ponts, fissures de parets, etc.).

Per això, quan tenim un problema de molèsties per rat penats: excrements, ocupació de golfes, cria en persianes, sorolls, ocupació d’escletxes en façanes, etc… hem de buscar alternatives per a fer compatible la seva presència i reduir les molèsties. A la web del Museu de Ciències Naturals de Granollers tenen un apartat específic de recomanacions molt útils per solucionar problemes dels ratpenats en domicilis, una eina bàsica que han de conèixer constructors, restauradors i ajuntaments. També hi ha alternatives per afavorir-los com les caixes niu, o idees pel tancament de mines i coves. Us recomanem el seu programa de ciència ciutadana per fer seguiment de rat-penats i coneixe’ls, així com una web on podem trobar totes les espècies www.ratpenats.org

Recordeu que mai s’han de tocar els ratpenats, sinó es toquen no mosseguen mai, cal evitar molestar-los amb llums i els verins i ultrasons no son efectius per fer-los fora, a part de ser perillosos. En la mesura que puguem conviure amb ells i conservar les seves poblacions, mantindrem el delicat equilibri que hi ha amb les plagues urbanes d’insectes, i reduirem les necessitats de tractaments químics.