El Torn de l’ïndia – l’article de l’ham del novembre 2021-

A occident sembla que tot va bé, cada dia sortim a comprar el pa i anem a treballar esperant que arribi el dissabte ben aviat. No és fins que ens explota un temporal a la cara que ens adonem que el planeta se’n va en orris. I qui diu un temporal, diu una pandèmia o un atemptat. Doncs bé, tot això passa, ens ho sembli o no, cada dia en algun lloc del món, i aquest estiu va ser el torn de la Índia.

En el subcontinent asiàtic no van tenir un temporal virulent, sinó que senzillament el nivell freàtic del riu Brahmaputra, entre d’altres, no parava d’augmentar per culpa de pluges torrencials de dies anteriors. Si bé són habituals les pluges abundants en un clima tropical humit a principis d’estiu; cada vegada es posa més de manifest que a causa del canvi climàtic plou menys, però quan ho fa plou més torrencialment, fent acumular un volum d’aigua als aqüífers que no són capaços de mantenir.

A més, les solucions i prevencions miren molt a curt termini i cap a la baixa inversió. Per exemple, es tendeix a canalitzar els rius en els seus trams per zones urbanes, que fa que l’aigua s’acumuli i transcorri encara amb més força, en lloc d’invertir terreny a proporcionar un bon bosc de ribera que mitigaria la inundació.

Aquesta vegada les inundacions van provocar centenars de morts, milers de desplaçats i la inundació del 70% del Parc nacional de Kaziranga, cosa que va afectar greument a les poblacions de grans herbívors. La conclusió, com sempre, és que tenim les eines i sabem com utilitzar-les, però no ens atrevim a invertir-hi.

Taller de dibuix naturalista amb la Blanca Martí

El Museu Darder organitza el dissabte 27 de novembre un taller de dibuix naturalista amb la Blanca Martí, il·lustradora científica i naturalista amb molta experiència com a formadora (consulteu aquí la seva web). Des de Limnos i en col·laboració amb el Museu ja vam poder treballar amb ella el 2015 en un curs d’il·lustració científica que va tenir molt bons resultats.

Sinopsi: Tot seguint les passes de Jordi Sabater Pi, en aquest taller coneixerem les nocions bàsiques del dibuix naturalista i aprendrem com es treballa l’observació del natural. Per a saber dibuixar cal aprendre a mirar i al mateix temps, dibuixar ens ensenyarà a mirar diferent.

Cal dur: llibreta d’esbós de fulls blancs, 1 Llapis HB, goma i maquineta. Només si se’n disposa, colors (aquarel·les o llapis de colors).
Dia i hora: Dissabte 27 de novembre a 2/4 d’11 del matí
Lloc de trobada: Museu Darder
Edat: a partir de 13 anys.

Durada prevista: 3 hores (acabarem a prop de l’Estany)
Informació i reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA
Organitzen: Museu Darder de Banyoles, Limnos, Ajuntament de Banyoles
Preu: Activitat gratuïta

SOM MOBILITAT: transformem el model de transport local cap a la sostenibilitat -l’article de l’ham del setembre 2011-

Cal replantejar-nos el model actual de mobilitat, basat en cotxes particulars i carburants infinits, ja que aviat serà inviable.

Els recents nous informes del canvi climàtic ens ajuden a recordar que no només estem en una crisi sanitària, si no també climàtica i de recursos, causada pel model de consum i creixement econòmic imparables que hem portat les últimes dècades. Un canvi de paradigma ja no només és urgent per reduir la contaminació, és la única opció per afrontar l’esgotament del petroli. Esperar una substitució completa amb motors elèctrics no és realista, ja que els materials per fer les bateries d’aquests motors també s’estan esgotant. Buscar la sostenibilitat és l’única solució a aquesta crisi: reduir el nostre impacte i consum, i sobretot exigir que governs i grans companyies facin el mateix.

logo som mob

En aquesta gran societat i amb aquest repte de decreixement, es fan evidents els avantatges de COMPARTIR, com ens proposa SOM MOBILITAT, una cooperativa que posa a disposició cotxes elèctrics i diferents tarifes perquè les usuàries puguin fer-ne ús. Dins el marc de l’economia social i solidària, aquesta cooperativa busca un canvi a un model sostenible i creu en l’autoorganització des de grups locals. A molts llocs, com Olot, Vic, Girona, Manresa, etc, ja comparteixen diversos cotxes elèctrics de Som Mobilitat (veure mapa). Des de Limnos aplaudim aquesta iniciativa i esperem veure com a Banyoles la gent també aposta per aconseguir un vehicle per a compartir.

sommobilitat

Nova edició del Dia de l’Estany

El 26 de setembre es va celebrar al Parc de l’Estany la 17ena edició del Dia de l’Estany, novament amb una molt bona acollida de públic, i amb les mesures corresponents anti-Covid.

Després de la bicicletada donant la volta a l’estany, hi va haver una actuació musical, la presentació d’en Blauet (el capgròs) i els ja habituals tallers d’educació ambiental. Limnos va elaborar una proposta d’activitats d’escola de naturalistes en la qual els nens i nenes podien identificar diferents espècies de serps, i un segon joc d’identificació també de les diferents espècies de nàiades de la comarca. L amainada també va poder participar pintant de colors una nàiada i posar-les a dins un aquari per ajudar a netejar l’aigua bruta imaginària que hi havia. Gràcies als més de 40 dibuixos de nàiades dipositats a la peixera, vam poder filtrar i netejar imaginàriament l’aigua bruta gràcies a la funció filtradora dels musclos de riu.

L’activitat va acabar amb l’alliberament d’un animal recuperat per part dels Agents Rurals del Pla de l’Estany.

00100031

00100031

El xot el xiulador de la nit- l’article de l’ham de l’agost de 2021-

Un xiulet misteriós de nit, un xuuut!!, monòton i repetit cada 3 segons. Així canta el xot, un petit mussol, no més gran que una mà, que viu discretament entre nosaltres. Hem perdut gran part del contacte a la natura. Sortir a passejar de nit entre primavera i estiu i sentir aquest cant és un regal i una oportunitat per connectar amb sensacions ben autèntiques. Alerta, però, que la natura sempre ens posa reptes. El cant del xot es pot confondre fàcilment amb el cant, una mica més metàl·lic i fi, que fa el tòtil, una granoteta que tant pot viure en torrents de muntanya com en basses o horts urbans.

Té un plomatge marró-gris, perfecte per a camuflar-se entre branques, amb uns enormes i llampants ulls grocs. A l’hivern desapareix i migra a l’Àfrica, per recordar-nos amb els seus primers cants al mes de març que ha tornat a casa. Menja invertebrats grossos com escarabats, grills i llagostes, però també caça dragons i ratolins. Necessita arbres amb forats per criar i, per això, li agraden les bosquines de ribera amb arbres vells o els parcs urbans. A la comarca del Pla de l’estany, el trobem cantant en ambients de conreus amb bosquines i bosquets de ribera, i és molt habitual entorn de l’estany de Banyoles i en parcs de la ciutat amb plàtans. De dia ens observa amb total discreció, esperant la nit per ajudar-nos en mantenir les bestioletes a ratlla. Que l’heu sentit?

 

26 de setembre Nova edició del Dia de l’Estany

Ens trobareu fent un taller de l’Escola de Naturalistes durant el Dia de l’Estany.

17è DIA DE L’ESTANY
Diada per celebrar els valors naturals de l’Estany tot jugant, creant i fent activitats ambientals amb tota la família.

Diumenge 26 de Setembre 2021

Activitats ambientals per a tota la família

– A les 10h.

VOLTA A L’ESTANY AMB BICICLETA.

Punt de trobada: Concentració davant l’Escola de Natura

– A partir de les 11h.

ACTIVITATS MEDIAMBIENTALS

Presentació de la festa amb el cap gros i la cançó d’en Blauet

Animació musIcal amb Companyia CAP PROBLEMA “El Sr. Reciclatge i els seus amics” Espectacle amb cançons de collita pròpia basades en temes mediambientals.

Jocs, tallers i activiats familiars

Lloc de realització: Parc de la Draga

cartell-dia-estany-21-1642801

RECORDEU:

Per participar a les activitats cal respectar en tot moment les mesures de seguretat higièniques vigents:

  • ús de mascareta
    distància de seguretat
    rentat de mans amb gel hidroalcohòlic

Més info web Escola de Natura de Banyoles aquí

 

Com conviure amb l’anomenada revolució invisible – l’article de l’ham del setembre 2021-

Les nanopartícules conviuen amb nosaltres des de fa anys i en desconeixem els efectes.

Els avenços i investigacions en el camp de la nanotecnologia són espectaculars. Per exemple, l’ús de nanopartícules de plata (AgNPs) va mostrar una reducció antibacteriana de l’aigua en un 97,89% però, alhora, altres estudis mostren que aquestes nanopartícules són tòxiques per les cèl·lules humanes i animals amb conseqüències inflamatòries, oxidatives i genotòxiques (1).

Existeixen nanopartícules a base de carboni (nanotubs de carboni, que són làmines de grafè enrotllades), de ceràmica (formats per òxids, carburs, carbonats i fosfats), de metalls diversos, semiconductores, polimèriques (de base orgànica) i a base de lípids (amb diverses aplicacions en el camp biomèdic com portador de fàrmacs i alliberador d’ARN) (2). Com que existeixen dubtes raonables sobre la seva innocuïtat, el 2019 l’OCU demanava una investigació a fons de cada nanopartícula i desaconsellava utilitzar nanopartícules en aerosols i esprais perquè la seva inhalació pot produir toxicitat pulmonar i alguns estudis l’han relacionat amb el desenvolupament de càncer (3).

Les nanopartícules es troben tan infiltrades en el nostre entorn que resulta impossible mantenir-se’n al marge. Així doncs, us plantegem diverses opcions per tal d’ajudar el nostre cos a reduir-ne els efectes, sempre, això sí, amb la supervisió del vostre metge o farmacèutic. L’important és realitzar una desintoxicació de l’organisme a base d’algun antioxidant (N-Acetil Cisteina (NAC), Zinc, Glutation, Quercitina, Card marià,… ) i de quelants (zeolita, carbó activat, chlorella, espirulina …) i mantenir nivells adequats de vitamina C i D i de melatonina.

(1)https://www.aepsal.com/nanoparticulas-tan-pequeno-y-es-un-riesgo/
(2) https://www.nanotec.es/que-son-las-nanoparticulas/
(3) https://www.ocu.org/salud/cuidado-piel/noticias/nanoparticulas-en-cosmeticos

Son perilloses les serps – l’article de l’ham del juliol 2021-

Normalment no, si s’actua amb prudència. Les serps s’amaguen o fugen quan senten apropar-se un humà. Una serp mai atacarà espontàniament l’ésser humà, només ho farà si ella mateixa és atacada o si es sent acorralada; encara que un accident sempre pot ocórrer, per exemple si les trepitgem involuntàriament.

De les 11 espècies que hi ha a Catalunya només dues són escurçons: l’escurçó pirinenc, present al nord de Catalunya, Pla de l’Estany inclòs, i l’escurçó ibèric present en diverses zones de Catalunya, però no a la nostra comarca. Només la mossegada d’aquestes dues serps pot ser perillosa i requereix atenció mèdica. Per diferenciar fàcilment els escurçons dels altres tipus de serps el millor tret distintiu és que els escurçons tenen la pupil•la vertical i la resta de serps la tenen rodona (sempre parlant de serps europees). Altres característiques, com tenir el cap de forma triangular, poden portar a confusió.

La mala fama que arrosseguen des de temps immemorials, és injustificada; la veritat és que les serps són animals fascinants i molt beneficiosos; són peces importants en les xarxes tròfiques, i grans controladors de les poblacions de rosegadors.
Si trobeu una serp en algun lloc inconvenient, per exemple al garatge, al jardí, etc… faciliteu-li una via per escapar-se… o, si cal, aviseu els agents rurals, tel: 972 57 07 57 que la recolliran i alliberaran en un lloc adient. Són animals protegits.

Presentació del Manifest per la Sostenibilitat i el Cicle: “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

Presentació del Manifest per la Sostenibilitat i el Cicle: “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

Intervindran Joan Nogué i Xavi Vila.

Als Banys Vells de Banyoles.

Dijous 1 de juliol a les 19h.

Objectiu2030_tr_ok

 

 

Una sola llúdriga observada durant el cens del 2021

  • Vam poder observar una sola llúdriga al Fluvià, però cap a l’Estany de Banyoles.
  • La catorzena edició del cens ha tingut una bona participació de 31 voluntàries.

El catorzè cens visual de llúdriga de Limnos, celebrat el cap de setmana del 18 i 19 de juny va permetre observar una llúdriga al Fluvià, tant en la sessió de vespre com a la matinada, prop de les Anglades. També se’n van detectar rastres frescos de la mateixa nit de cens en un altre punt del Fluvià prop de la Resclosa de Serinyà. Aquest any però, no vam detectar cap llúdriga ni a l’Estany de Banyoles ni a les llacunes adjacents.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany, les llacunes del voltant i el Fluvià. Vam poder trobar rastres només en dos punts de mostreig a l’Estany (amb 11 punts d’observació), i tres positius més dels 4 punts que teníem al Fluvià, on queda clar que la llúdriga és molt més present que a l’Estany. És un valor de rastres relativament baix a l’Estany, tot i que una voluntària va trobar dos punts més amb rastres que no havien estat censats.

Durant el matí es va poder observar també un coipú a les llacunes de Can Morgat, una espècie invasora que ja està ben establerta al Fluvià, segons un projecte de fototrampeig que s’ha realitzat el 2021, i ho està fent a l’Estany de Banyoles. També es va poder observar altra fauna interessant, tot i que menys que altres anys: un enganyapastors, bastants agrons rojos al Fluvià i possiblement un altre a l’Estany, i almenys un martinet de nit a l’Estany i un altre al Fluvià.

Podem celebrar que la participació va ser alta, amb 15 punts mostrejats i 31 persones voluntaries, entre el torn de vespre i matinada. I tot i que sempre tenim gent nova al cens, cada any es formalitza més un grup de voluntaries i voluntaris més veterans que cobreixen bona part dels punts d’observació. Amb tants observadors, el valor i robustesa d’aquest cens augmenta, donant més fiabilitat en l’estimació de llúdrigues que es movien per l’Estany i el Fluvià durant la nit del cens.

Lamentem dir que més d’un 70% dels punts d’observació van tenir molèsties humanes durant la sessió del vespre (incloent la totalitat de punts de l’Estany), mentre que a la sessió del matí va baixar a un 40%. Moltes d’aquestes molèsties són degudes a gent passant pels punts sovint, o a la música que se sent dels Banys Vells, o a l’entrenament de Rem que va començar a l’Estany a quarts de set del matí de dissabte. Però el que ens segueix alarmant més són el més d’una quarta part dels punts al vespre que van reportar moltes molèsties o incivisme, normalment punts ocupats per joves que criden i posen música forta tot i haver informat que estem fent un cens. Per sort, aquestes conductes no es van reportar al matí. Tot i això, aquests comportaments no ajuden gens a mantenir la llúdriga a l’Estany, on no s’ha vist durant la sessió de vespre des de 2016.

Les observacions segueixen indicant que al Fluvià és on hi ha més activitat de la llúdriga, i sabem que també de coipú, tot i que enguany només se n’ha detectat un a l’Estany. Seguim trobant alguns rastres de llúdriga a l’Estany, tot i que els últims anys ens costa més veure-la.  Seguirem pendents de com la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, així com l’incivisme d’uns pocs, afecten a l’estabilitat de la llúdriga a Banyoles, ja que és molt evident que prefereix la tranquilitat i l’entorn del Fluvià.

Limnos agraeix l’interès i l’esforç de les persones voluntàries, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats pe estudiar i preservar el nostre patrimoni natural.

IMG-20210619-WA0007

Caca de llúdriga amb restes de cranc fresca, trobada al Fluvià

 

IMG-20210619-WA0005

Deixalles trobades al mirador de Cuaranya a l’Estany