Papallones – l’article de l’ham del maig 2022-

El descens de les poblacions de papallones és un fet evident. No només ho clama la generació de gent més gran dient que “abans es veien moltes més papallones que ara” sinó que està demostrat científicament.

Al 1994 es va iniciar a Catalunya una xarxa de seguiment de papallones diürnes (ropalòcers) per investigar com les poblacions d’aquestes espècies canviaven al llarg dels anys i relacionar-ho amb els diferents hàbitats.

Havent iniciat la temporada 29 (és l’estudi més antic de la zona Mediterrània) s’han trobat 190 de les 201 espècies citades a Catalunya i estan participant 205 col·laboradors repartits per tots els Països Catalans, incloent les illes Balears. Amb aquest gran volum de dades s’ha aconseguit molta informació sobre la biologia d’aquest grup i sobre les seves preferències d’hàbitat. I també, s’ha corroborat que un 70 % de les espècies estan en regressió.

Al Pla de l’Estany es realitza un dels itineraris que forma part de la xarxa a la zona de Can Morgat, prospectant les llacunes, els camps i una zona d’’alzinar, des de l’any 2007. Durant aquests anys s’han comptabilitzat 57 espècies diferents i més de 12.000 individus. Entre aquestes, es troba el brocat variable (Euphydryas aurinia) protegida pel Conveni de Berna i la Directiva Hàbitats. La més abundant és la blanqueta de la col (Pieris rapae) i l’època amb més abundància és la primera quinzena de juny.

Per millorar aquesta situació de pèrdua de biodiversitat és essencial una bona gestió del territori; com reduir les segues dels marges i afavorir una activitat agrària sostenible entre altres.

web del projecte: www.catalanbms.org

Un tren tram d’Olot a Girona passant per Banyoles – l’article de l’ham de l’abril 2022-


Tenim la necessitat de reduir l’ús dels combustibles fòssils, afrontar l’encariment del combustibles i la impossibilitat d’un canvi pràctic en la mobilitat amb vehicle privat.. El tren tram Olot Banyoles Girona pot aportar solucions a la mobilitat urbana i interurbana de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès amb un mitjà de transport àgil, sense emissions, accessible i segur.

Recentment ha sorgit una iniciativa ciutadana que treballa per fer realitat un nou model de mobilitat sostenible, segura i saludable, amb l’impuls del ferrocarril. Els ferrocarrils són cars de construir però tenen l’avantatge que costen la meitat d’explotar, per viatger, que el bus i que per la seva confortabilitat atrauen de mitjana un 50% més de viatgers. A la llarga, resulten més econòmics. Per això Europa està plena de ferrocarrils, tramvies o tren trams. A més, gasten per viatger la tercera part d’energia d’un bus i la dècima que un cotxe. Permeten utilitzar energia elèctrica renovable amb la qual cosa les seves emissions de carboni són zero. També ofereixen una baixa contaminació acústica i accidentalitat molt inferior a la mobilitat per carretera.

De moment és una proposta, que s’està treballant, tot i que ja s’han calculat les necessitats d’inversió, se’n justifica la idoneïtat i planteja un traçat amb un conjunt de parades, i que al pas pel Pla de l’Estany cal definir. Es donaria servei a unes 250.000 persones. Podeu trobar més informació a trentramolotgirona.org

Nou curs de papallones 2022!

Limnos, conjuntament amb el museu Darder organitza aquesta primavera i estiu del 2022 un curs de 4 sessions per aprendre a identificar diferents espècies de papallones diürnes que trobem a Catalunya. La professora del curs serà la Lídia Salvanera, biòloga i educadora ambiental especialista en lepidòpters (papallones diürnes). Aquest curs estava preparat pel 2020 però es va haver de cancel·lar per les restriccions logístiques i la situació d’emergència sanitària d’aquells mesos.

Es farà una classe teòrica al Museu Darder per veure les seves característiques i conèixer les diferents famílies que trobem aquí. Posteriorment, es realitzaran tres sortides de camp visitant tres hàbitats ben diferents i així poder observar el màxim de papallones diferents. A la primera sortida anirem a una zona de terra baixa mediterrània, al Pla de l’Estany; explorant primer les llacunes de Can Morgat (on es realitza un transecte del CBMS des del 2007) fins l’inici del Puig Clarà. A la segona, coneixerem la muntanya mitjana, a la comarca de la Garrotxa, i a la tercera, ja entrat a l’estiu, en enfilarem pels prats de la muntanya més alta de la Garrotxa, possiblement al cim del Comanegra.

Dates:

  • 31 de maig. Sessió teòrica al Museu Darder. 19’30 a 21h.
  • 4 de juny. Primera sortida (terra baixa). 10 a 14h.
  • 18 de juny. Segona sortida (muntanya mitjana). 9,30 a 14h
  • 2 de juliol. Tercera sortida (alta muntanya). 9 a 14h

Preu: 30 euros (20 els socis/es de Limnos)

Professora: Lídia Salvanera

Inscripcions: al correu de limnos (limnos@limnos.org i al Museu Darder (museudarder@ajbanyoles.org i 972574467)
Capacitat del curs: 20 persones

Paisatges emergents- l’article de l’ham del març 2022-

A la nostra Comarca i arreu de Catalunya gaudim d’un paisatge valuós, ric, bonic… No és d’estranyar que ens espanti el pensament de veure’l esquitxat de molins eòlics o plaques fotovoltaiques, però el cert és que els combustibles fòssils s’estan esgotant i ens queda molt poc marge.
Amb dades de l’INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA (ICAEN ) actualment només un 20% de l’energia prové de fonts renovables i d’aquest, un 61 % correspon a centrals hidroelèctriques; la resta, és d’origen eòlic o fotovoltaic bàsicament.

Segons l’ICAEN, al 2050 les necessitats d’electricitat s’hauran triplicat ja que l’energia provinent del petroli i el gas haurà disminuït molt, sinó desaparegut. L’ICAEN estima que per cobrir les necessitats energètiques de Catalunya, es necessitaran 950 km2 per ocupar amb plaques fotovoltaiques i/o aerogeneradors (un 3% del territori).

Llavors … si volem energia però ens costa acceptar que caldrà modificar el paisatge, tenim una paradoxa a resoldre.

Entre les coses a fer:
• Centrar l’atenció en l’estalvi i eficiència energètica i no només en la producció.
• Localment fer que la producció sigui propera al lloc de consum, creant comunitats elèctriques i posant plaques en tots els teulats possibles, centres comercials, polígons industrials …
• Consensuar democràticament, ciutadans i administracions, les superfícies (zones industrials, ports, llocs abandonats, despoblats, no emblemàtics…) on instal•lar aerogeneradors i/o petits horts solars, anticipant-nos a les grans comercialitzadores.

Els dormidor d’estornells de la Puda – l’article de l’ham del febrer 2022-

Qui té passió per la fotografia i la natura ha gaudit aquest hivern altre cop de les fascinants coreografies dels estols d’estornells que s’ajoquen als aiguamolls de la Puda, i que ha fet les delícies de fotògrafs i curiosos.

L’estornell vulgar és un ocell negre amb tons iridescents tacat de blanc i amb un bec groc, que de forma habitual cria a casa nostra. Té una gran habilitat per imitar cants d’altres ocells. És un migrador de curta distància el que implica que gran part dels estornells del centre i est d’Europa migrin cap al sud formant grans estols. De cop i volta, al novembre veiem molts més estornells que la resta de l’any que ens acompanyaran fins la primavera.

Durant el dia solen alimentar-se de fruits per zones agrícoles, són molt oportunistes, i al capvespre busquen un lloc on dormir protegit dels depredadors com arbres de parcs urbans, com els plàtans, llorers o xiprers, però també en el canyissar inundat de les llacunes de Casa Nostra a la Puda on comparteixen paisatge amb les cigonyes. Es van agrupant al dormidor formant estols que poden arribar als centenars d’exemplars i realitzen veritables espectacles acrobàtics capaços d’embadalir-nos. Cada estornell del grup està pendent de 6 companys del seu voltant per moure’s a la vegada amb una compenetració envejable. Aquestes volades sincròniques son moviments per distreure possibles depredadors, normalment rapinyaires.

Poden generar importants molèsties per soroll i excrements quan es concentren en parcs. En espais naturals com els Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre formen meravellosos espectacles de desenes de milers d’exemplars. Un privilegi poder gaudir d’unes imatges com aquestes a prop de casa.

Dates del cens d’ocells aquàtics hivernants al Pla de l’Estany de gener de 2022

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

CAL INSCRIPCIÓ AL CORREU DE LIMNOS limnos (arrova) limnos.org

  • Dissabte 15 de gener 2022. Riu Fluvià. Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:30 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, fent grups de poques persones, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. Aquest any millor si els participants tenen uns coneixements bàsics d’ornitologia. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.
  • Diumenge 16 de gener 2022. Estany de Banyoles. XXV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. Depenent de la gent es faran diferents grups separats de poques persones. Per aquets cens no cal experència ni coneixements experts sobre els ocells.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda pel 2022

La campanya d’anellament d’hivern del programa Sylvia es manté per part dels anelladors de Limnos que han fet ja la sessió del desembre.

Les properes jornades seran el dia 8 de gener i 5 de febrer.

Mascareta obligatòria.

Activitat gratuïta amb inscripció o comunicació per mail a Limnos

 

Les entitats ambientals denunciem que el repartiment del Fons de Patrimoni Natural incompleix la normativa i exigim que es destini íntegrament a polítiques de millora de la biodiversitat

  • La Xarxa per a la Conservació de la Natura, conservació.cat, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, exigim al Govern de la Generalitat que, en compliment de la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: la millora del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Constatem que una part del FPN es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i despeses de funcionament ordinari d’organismes existents de la Generalitat de Catalunya, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, enlloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.

El 2021 havia de marcar un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria
aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d’any i després d’analitzar amb detall els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandat legal d’utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.

Considerem que amb l’ús del Fons de Patrimoni Natural previst en els Pressupostos 2022, s’incompleix la llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura i els objectius marcats per la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures.

ANTECEDENTS

Com a la resta del planeta, a Catalunya ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix
d’accions urgents i efectives.

Catalunya, lluny de situar-se com a capdavantera europea pel que fa a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, ha patit un declivi en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal i com constata l’informe “Estat de la Natura 2020”, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya. De fet, és la única CCAA, junt amb Madrid, que no té un Catàleg de Fauna Amenaçada, i va a la cua en l’aprovació 22 de desembre de 2021 dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades; acumulant un retard de gairebé de dues dècades.

En els pressupostos del 2022 s’inclouen per primera vegada els ingressos que es preveuen recaptar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, assolint la xifra de 160 M€. Tal i com es preveu a la llei Catalana del Canvi Climàtic, la meitat d’aquest impost de caràcter finalista ha de sevir per nodrir el fons de patrimoni natural de Catalunya -i l’altra meitat el fons climàtic- creat pel govern com «una eina clau per a millorar la biodiversitat a Catalunya», en paraules de la consellera Teresa Jordà.

Les partides a les que s’haurien de destinar aquests fons també queden ben definides per l’esmentada llei Catalana del Canvi Climàtic (Disposició addicional Setena) i de l’Agència de la Natura (Disposició addicional Sisena), que estableix que l’objectiu del FPN és “impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.”

Tanmateix, de l’anàlisi dels pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya no podem afirmar que les partides pressupostàries finançades amb el FPN s’acullin als objectius marcats per la llei.

Les entitats ambientals reclamem que l’augment de recursos econòmics derivats del nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles es vegi traduït en un guany a la natura i que el fons de patrimoni natural es destini íntegrament i inequívocament a polítiques de conservació de la biodiversitat, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana del Canvi Climàtic, creadora de l’impost.

PREOCUPACIONS

  • Destacar que, d’acord amb l’Informe Estat de la Natura i altres documents de referència en l’àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal amenaça per a la biodiversitat; al contrari, en termes estrictament de biodiversitat, en un context general d’embosquinament, són fins i tot positius per a moltes espècies que requereixen hàbitats oberts i que estan actualment en regressió a Catalunya. Considerem, per tant, que seria més idoni que les actuacions de prevenció d’incendis s’adscriguin al Fons Climàtic i es destini la totalitat del FPN a polítiques directament encaminades a protegir i millorar la biodiversitat, tal i com prescriu la legislació.
  • Un 29% del FPN servirà per finançar despeses ordinàries de la DG d’Ecosistemes Forestals (9,8 M€), el Centre de Propietat Forestal (5 M€), Forestal Catalana SA (5,7 M€) i Infraestructures de la Generalitat (10,2 M€), fet que considerem que no s’ajusta al mandat legal d’aquest fons, almenys amb la formulació genèrica actual, que no permet distingir ni fiscalitzar les actuacions o subvencions que es destinaran a conservació de la biodiversitat en l’àmbit forestal.
  • Contràriament, no hem identificat cap partida pressupostària finançada amb el FPN específicament destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que alberguen les espècies forestals més amenaçades, i per
    tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que ja és un mandat normatiu i estratègic a nivell català (vegi’s la Llei Catalana del Canvi Climàtic, l’Estratègia Catalana de
    Biodiversitat, la Llei de l’Agència de la Natura, etc.) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
  • No hem identificat cap partida pressupostària que derivi del FPN prevista per impulsar el Pla d’actuacions de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acordades pel 2022 ni tampoc a constituir l’Agència de la Natura, la creació dels quals estava prevista pel juliol del 2021 segons la normativa. En la comparaixença per informar del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà va anunciar que només 4M€ es destinarien a l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (un 3% del FPN), import clarament insuficient.
    Això resulta molt preocupant i contradictori si atenem a les disposicions de la llei de l’Agència de la Natura de Catalunya (Art.7), que preveu que aquest nou instrument es doti amb (1) la totalitat del Fons de Patrimoni Natural; (2) el
    pressupost ordinari de la DG de Polítiques ambientals de l’any 2020 (25,6 M€); i (3) el Fons Recuperació del Ministeri, Fons Next Generation, 3% dels cànons de residus dels anys 2020, 2021 i 2022, etc. Atenent al repartiment que s’ha
    fet del FPN entre diferents polítiques sectorials que escapen a la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural -que actualment concentra les competències en conservació de la biodiversitat però només té adjudicat un 58% d’aquest fons-, ens preocupa que una vegada es constitueixi l’Agència de la Natura de Catalunya sigui molt difícil integrar la totalitat del
    Fons en el pressupost d’aquesta entitat.
  • Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu funcionament no fa justícia a la seva
    important tasca des d’una vocació sense afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat. A més, denunciem que en el procediment de repartiment del pressupost provinent del FPN no s’ha presentat ni consultat, ni tingut en compte la visió de les entitats ambientals sobre les polítiques de conservació prioritàries a les que caldria destinar-lo.

DEMANDES AL GOVERN DE LA GENERALITAT

  • Redefinir el repartiment del FPN, de manera que s’ajusti a la normativa i als objectius pels que va ser creat, destinant-lo realment a l’impuls de polítiques urgents orientades a la millora de la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • Destinar el FPN a aplicar millores als hàbitats i espècies en situacions de conservació crítiques, concretament, a impulsar els seus plans de recuperació, que haurien d’estar aprovats per mandat legal des del 2010 (vegi’s Directiva Hàbitats i Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat).
  • Destinar el FPN a redactar i aprovar immediatament el reglament de l’Agència de la Natura així com a la seva posada en funcionament, que porta gairebé mig any de retard
  • Destinar el FPN a la posada en marxa immediata de la xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural i adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars, madurs i destinats a evolució natural, d’acord amb el mandat de la llei de l’Agència, que s’ha de complir abans del juliol de 2022.
  • En cas de destinar partides provinents del FPN a organismes existents de la Generalitat de Catalunya, com ara Forestal Catalana i Infraestructures de Catalunya, demanem tenir coneixement del detall i garanties de l’afectació d’aquests diners a polítiques de conservació de la biodiversitat reals i directes i no a d’altres actuacions de la gestió del forest que puguin realitzar aquests ens.
  • Garanties de la destinació dels ingressos finalistes previstos per finançar l’Agència de la Natura que no s’han assignat al pressupost de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural (només 84M€ en el projecte de pressupostos), a l’impuls real de polítiques de conservació de la biodiversitat.

Per tot això, convidem a qualsevol persona i organització a adherir-se a aquest comunicat, a través d’aquest formulari.

Els ànecs híbrid – l’article de l’ham del desembre de 2021-

L’Estany de Banyoles és un lloc ideal d’espècies d’ocells aquàtics com els ànecs, dels quals hi ha una gran varietat d’espècies. És possible veure alguns joves d’ànec a la natura que presenten caràcters barrejats de diferents espècies, el que solem anomenar un híbrid.

La hibridació és la reproducció entre dues espècies diferents, que normalment comparteixen similituds o un parentesc evolutiu proper. La hibridació d’espècies és comú al regne animal i al vegetal, més del que ens pensem. Els casos més coneguts són el de la mula, un híbrid de burro i euga, i altres curiosos són el del ligre, barreja de lleó i tigressa. Alguns híbrids poden ser forçats o dirigits per la mà de l’home, però es poden produir de forma natural. La descendència serà estèril o fèrtil segons diversos factors biològics.

Els anàtids són una família d’ocells que inclou espècies d’ànecs i oques, on els casos d’hibridació són molt habituals. A l’Estany s’han observat recentment híbrids entre ànec cuallarg i ànec collverd, així com, entre ànec collverd salvatge i domèstic. No deixa de ser un fet curiós, i un repte pels ornitòlegs, ja que no sempre és fàcil identificar l’origen dels pares.

La hibridació pot produir problemes de conservació d’espècies. Algun exemple n’és la presència d’ànecs domèstics que pot generar híbrids menys adaptats a la natura o la hibridació de l’ànec cap blanc amb l’ànec de Jamaica, una espècie exòtica molt bonica que s’ha escapat de col·leccions particulars, que deixa en perill d’extinció a la primera.

Limnos a l’article de l’ham.

Nou curs de sortides ornitològiques 2022

Aquest proper any, i després d’una pausa degut a la situació santiària, Limnos reprèn l’exitòs curs de sortides ornitològiques. Us hi apunteu?

Es farà una sola classe teòrica al Museu Darder de Banyoles, col·laborador del curs, per emmarcar els coneixements que treballarem a les sortides, i es realitaran cinc sortides en diferents moments de l’any i localitats per parlar justament dels canvis i la diversitat de les communitats d’ocells del nostre entorn, un dels principals atractius de l’ornitologia. El grup serà de 20 a 25 persones i a les sortides es faran dos grups amb dos professors.

Calendari:
16 de febrer. 19.30-21.00 h, Museu Darder, Banyoles (teòrica)
20 de febrer. 07:30-13:30 h, Aiguamolls de l’Empordà, Alt Empordà.
20 de març. 07:30-13:30 h, la Moixina, Garrotxa.
24 d’abril. 07:30-13:30 h, Aiguamolls de l’Empordà, Alt Empordà.
15 de maig. 07:30-13:30 h, Cap de Creus, Alt Empordà.
5 de juny. 07:30-13:30 h, Tregurà, Ripollès.

Preu: 40 € (30 les persones sòcies de Limnos)
Inscripcions o consultes: Podeu enviar un correu a limnos@limnos.org o a museudarder@ajbanyoles.org  indicant nom i si sou sòcies o no. També trucant al Museu Darder (972 57 44 67)

El curs està reconegut pel Departament d’Ensenyament.

 

Noves bases del Concurs de Fotografia de la Natura 2022: Paisatges meteorològics

Nova edició del concurs de fotografia de la Natura.

Participació al XX Concurs de Fotografia de Natura. “Paisatges meteorològics”

2022_Bases XX Concurs Fotografia Natura

El concurs és convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), Limnos (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), el Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (MDEIE) i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (FC-UdG).

El tema del concurs en aquesta edició són els Paisatges meteorològics. S’acceptaran les fotografies de paisatge
que tinguin com a motiu principal o destacat algun fenomen meteorològic o les seves conseqüències.

La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en
primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà dos premis especials de 250 euros cadascun,
que es destinaran respectivament a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i a la millor fotografia realitzada
per una persona sòcia d’alguna de les entitats organitzadores o vinculada a la Universitat de Girona (estudiant, personal
d’administració i serveis, docent o investigador).

Tens fins l’1 de maig de 2022 per presentar les fotografies al concurs. És molt important que es formalitzi l’entrega de les fotografies amb el format adequat i tal com estipulen les base del concurs per tal de poder ser valorades pel jurat. El formulari d’entrega el podeu trobar al web del centre d’estudis comarcals de Banyoles.

 web del centre d’estudis comarcals de Banyoles

2022_Bases XX Concurs Fotografia Natura2