SOM MOBILITAT: transformem el model de transport local cap a la sostenibilitat -l’article de l’ham del setembre 2011-

Cal replantejar-nos el model actual de mobilitat, basat en cotxes particulars i carburants infinits, ja que aviat serà inviable.

Els recents nous informes del canvi climàtic ens ajuden a recordar que no només estem en una crisi sanitària, si no també climàtica i de recursos, causada pel model de consum i creixement econòmic imparables que hem portat les últimes dècades. Un canvi de paradigma ja no només és urgent per reduir la contaminació, és la única opció per afrontar l’esgotament del petroli. Esperar una substitució completa amb motors elèctrics no és realista, ja que els materials per fer les bateries d’aquests motors també s’estan esgotant. Buscar la sostenibilitat és l’única solució a aquesta crisi: reduir el nostre impacte i consum, i sobretot exigir que governs i grans companyies facin el mateix.

logo som mob

En aquesta gran societat i amb aquest repte de decreixement, es fan evidents els avantatges de COMPARTIR, com ens proposa SOM MOBILITAT, una cooperativa que posa a disposició cotxes elèctrics i diferents tarifes perquè les usuàries puguin fer-ne ús. Dins el marc de l’economia social i solidària, aquesta cooperativa busca un canvi a un model sostenible i creu en l’autoorganització des de grups locals. A molts llocs, com Olot, Vic, Girona, Manresa, etc, ja comparteixen diversos cotxes elèctrics de Som Mobilitat (veure mapa). Des de Limnos aplaudim aquesta iniciativa i esperem veure com a Banyoles la gent també aposta per aconseguir un vehicle per a compartir.

sommobilitat

El xot el xiulador de la nit- l’article de l’ham de l’agost de 2021-

Un xiulet misteriós de nit, un xuuut!!, monòton i repetit cada 3 segons. Així canta el xot, un petit mussol, no més gran que una mà, que viu discretament entre nosaltres. Hem perdut gran part del contacte a la natura. Sortir a passejar de nit entre primavera i estiu i sentir aquest cant és un regal i una oportunitat per connectar amb sensacions ben autèntiques. Alerta, però, que la natura sempre ens posa reptes. El cant del xot es pot confondre fàcilment amb el cant, una mica més metàl·lic i fi, que fa el tòtil, una granoteta que tant pot viure en torrents de muntanya com en basses o horts urbans.

Té un plomatge marró-gris, perfecte per a camuflar-se entre branques, amb uns enormes i llampants ulls grocs. A l’hivern desapareix i migra a l’Àfrica, per recordar-nos amb els seus primers cants al mes de març que ha tornat a casa. Menja invertebrats grossos com escarabats, grills i llagostes, però també caça dragons i ratolins. Necessita arbres amb forats per criar i, per això, li agraden les bosquines de ribera amb arbres vells o els parcs urbans. A la comarca del Pla de l’estany, el trobem cantant en ambients de conreus amb bosquines i bosquets de ribera, i és molt habitual entorn de l’estany de Banyoles i en parcs de la ciutat amb plàtans. De dia ens observa amb total discreció, esperant la nit per ajudar-nos en mantenir les bestioletes a ratlla. Que l’heu sentit?

 

Com conviure amb l’anomenada revolució invisible – l’article de l’ham del setembre 2021-

Les nanopartícules conviuen amb nosaltres des de fa anys i en desconeixem els efectes.

Els avenços i investigacions en el camp de la nanotecnologia són espectaculars. Per exemple, l’ús de nanopartícules de plata (AgNPs) va mostrar una reducció antibacteriana de l’aigua en un 97,89% però, alhora, altres estudis mostren que aquestes nanopartícules són tòxiques per les cèl·lules humanes i animals amb conseqüències inflamatòries, oxidatives i genotòxiques (1).

Existeixen nanopartícules a base de carboni (nanotubs de carboni, que són làmines de grafè enrotllades), de ceràmica (formats per òxids, carburs, carbonats i fosfats), de metalls diversos, semiconductores, polimèriques (de base orgànica) i a base de lípids (amb diverses aplicacions en el camp biomèdic com portador de fàrmacs i alliberador d’ARN) (2). Com que existeixen dubtes raonables sobre la seva innocuïtat, el 2019 l’OCU demanava una investigació a fons de cada nanopartícula i desaconsellava utilitzar nanopartícules en aerosols i esprais perquè la seva inhalació pot produir toxicitat pulmonar i alguns estudis l’han relacionat amb el desenvolupament de càncer (3).

Les nanopartícules es troben tan infiltrades en el nostre entorn que resulta impossible mantenir-se’n al marge. Així doncs, us plantegem diverses opcions per tal d’ajudar el nostre cos a reduir-ne els efectes, sempre, això sí, amb la supervisió del vostre metge o farmacèutic. L’important és realitzar una desintoxicació de l’organisme a base d’algun antioxidant (N-Acetil Cisteina (NAC), Zinc, Glutation, Quercitina, Card marià,… ) i de quelants (zeolita, carbó activat, chlorella, espirulina …) i mantenir nivells adequats de vitamina C i D i de melatonina.

(1)https://www.aepsal.com/nanoparticulas-tan-pequeno-y-es-un-riesgo/
(2) https://www.nanotec.es/que-son-las-nanoparticulas/
(3) https://www.ocu.org/salud/cuidado-piel/noticias/nanoparticulas-en-cosmeticos

Son perilloses les serps – l’article de l’ham del juliol 2021-

Normalment no, si s’actua amb prudència. Les serps s’amaguen o fugen quan senten apropar-se un humà. Una serp mai atacarà espontàniament l’ésser humà, només ho farà si ella mateixa és atacada o si es sent acorralada; encara que un accident sempre pot ocórrer, per exemple si les trepitgem involuntàriament.

De les 11 espècies que hi ha a Catalunya només dues són escurçons: l’escurçó pirinenc, present al nord de Catalunya, Pla de l’Estany inclòs, i l’escurçó ibèric present en diverses zones de Catalunya, però no a la nostra comarca. Només la mossegada d’aquestes dues serps pot ser perillosa i requereix atenció mèdica. Per diferenciar fàcilment els escurçons dels altres tipus de serps el millor tret distintiu és que els escurçons tenen la pupil•la vertical i la resta de serps la tenen rodona (sempre parlant de serps europees). Altres característiques, com tenir el cap de forma triangular, poden portar a confusió.

La mala fama que arrosseguen des de temps immemorials, és injustificada; la veritat és que les serps són animals fascinants i molt beneficiosos; són peces importants en les xarxes tròfiques, i grans controladors de les poblacions de rosegadors.
Si trobeu una serp en algun lloc inconvenient, per exemple al garatge, al jardí, etc… faciliteu-li una via per escapar-se… o, si cal, aviseu els agents rurals, tel: 972 57 07 57 que la recolliran i alliberaran en un lloc adient. Són animals protegits.

Presentació del Manifest per la Sostenibilitat i el Cicle: “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

Presentació del Manifest per la Sostenibilitat i el Cicle: “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

Intervindran Joan Nogué i Xavi Vila.

Als Banys Vells de Banyoles.

Dijous 1 de juliol a les 19h.

Objectiu2030_tr_ok

 

 

Els bitcoins, una altra gran amenaça mediambiental – l’article de l’ham del juny 2021-

El bitcoin és una criptomoneda, una moneda digital que utilitza encriptacions complexes per verificar transaccions de manera segura. Cada moneda és digitalment única i irrepetible, i el seu únic ús és l’intercanvi, com passa amb les accions de borsa.

La realitat del bitcoin és que les encriptacions matemàtiques que utilizen són tan sofisticades que requereixen càlculs computacionals molt complexes per la verificació de les transaccions. Això està portant a la creació de “granges de bitcoins”, o sigui naus plenes d’ordinadors que estan computant contínuament per minar (resoldre transaccions i rebre nous bitcoins com a recompensa), que consumeixen quantitats indecents d’electricitat per mantenir els aparells funcionant. El consum d’energia elèctrica (i per tant de combustibles fòssils en la seva majoria) global del bitcoin ha augmentat un 80% des de principis de 2020 i ja gasta més energia per any que el país sencer d’Argentina. I segueix creixent.

En plena crisi mediambiental i climàtica, havent viscut una gran crisi econòmica per l’especulació dels bancs i la borsa, i a tocar d’una crisi d’esgotament de recursos i d’energia, és trencador veure com tants rics i molts ignorants més estan jugant de nou amb l’especulació a un preu ecològic sense precedents.

Com veiem les espècies exòtiques

COM VEIEM LES ESPÈCIES EXÒTIQUES?

El terme “espècie exòtica” s’utilitza per referirse a individus presents a alguns ecosistemes, que són forans, provinents d’altres biomes, els quals han arribat a casa nostra a través de l’acció humana. Ara bé, aquests individus, un cop establerts en els nostres ecosistemes poden tenir varis comportaments. Si troben el seu espai i funció a l’ecosistema sense devaluar-lo, parlem d’espècies exòtiques naturalitzades, com el Pollancre (Populus nigra) o la Geneta (Genetta genetta). En cas contrari, però, si fan baixar el valor ecològic de l’entorn, desplaçant poblacions d’espècies autòctones i eliminant serveis ecosistèmics, parlem d’espècie exòtica invasora, és el cas de la piracanta (Pyracantha coccinea) o el musclo zebra (Dreissena polymorpha).

Aquests conceptes no són nous, fa temps que se’n fa pedagogia, de fet, a l’any 2012 va sortir l’Exocat, el catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya. Tot i això, l’educació cap a la societat que s’ha fet sobre aquesta problemàtica necessita un canvi de plantejament. Si observem els materials didàctics i divulgatius sobre espècies invasores, sovint les trobem representades com personatges malvats, fins i tot, es parla d’espècies bones i espècies dolentes. Aquesta, és una malaurada criminalització d’aquests individus que utilitzem per exculpar-nos.

malvado-efe4f

No hem d’oblidar que la degradació d’espais naturals per espècies invasores és culpa nostra, els exemplars alliberats simplement segueixen el seu cicle vital i complint els seus comportaments ecològics, en un ambient nou que no han triat aparèixer.

Iniciem els divendres verds a les xarxes socials!!

Iniciem els divendres verds!!

A partir d’ara, cada divendres penjarem un post amb consells senzills per gaudir de la natura des del respecte i la comprensió.

Aquesta iniciativa neix de la necessitat de crear una consciència global envers els valors de la Natura i aturar així, la ràpida degradació del planeta agreujada durant els últims anys.

Actualment, fruit de la crisi que estem vivint, la demanda d’espais verds s’ha incrementat considerablement, tots ens hem adonat que estar envoltat de natura ens omple de vida. No obstant això, la realitat és que els espais que es poden considerar “naturals” són relativament escassos, ja que ens trobem immersos en un entorn altament humanitzat i alterat. Per aquest motiu, és molt important cuidar aquests recessos de pau que tant ens agraden i apreciem.

Des de Limnos volem treballar conjuntament amb tu per aconseguir aquest objectiu,

#divendresverd #limnos #natura #consells #pladelestany

Busquens a instagram, facebook i twitter!!!

2021 Abril Limnos div verds (1) 2021 Abril Limnos div verds (2) 2021 Abril Limnos div verds (4)

L’Educació ambiental a l’escola – l’article de l’ham de l’abril 2021 –

Fa temps, en aquest mateix espai divulgatiu, vàrem parlar sobre educació ambiental. Dèiem que hom, sol confondre educació ambiental amb descoberta de l’entorn. Si bé portar infants i joves a la natura per a que la coneguin i aprenguin a estimar-la, no deixa de ser educació ambiental, però en aquell article concloíem que es pot, i s’ha de fer, educació ambiental a empreses, institucions i a tota la societat en general, amb l’objectiu d’arribar a la plena sostenibilitat.

En aquesta ocasió, però, volem parlar de l’educació ambiental que es dóna als instituts de secundària catalans.

Abans d’anar a l’institut, l’alumnat català passa per l’educació primària. En aquest cas l’educació competencial juga un paper principal, és dir, s’aparten els continguts per ensenyar capacitats i habilitats que es creuen essencials per ser bons ciutadans. Així doncs, l’educació ambiental que rebran els infants que cursen educació primària dependrà de la llibertat de càtedra de la persona docent. Això si, sempre que faci assolir unes competències concretes i marcades per currículum.

Un cop a l’institut, l’educació competencial continua tenint un paper principal, però els continguts, que no són l’objectiu sinó el mitjà per aconseguir assolir les competències, estan molt més reglats. Al llarg de l’educació secundària obligatòria (ESO) hi ha varies assignatures que donen continguts per fer assolir competències sobre educació ambiental, és el cas, lògicament, de biologia, però també de tecnologia, on es tracten continguts sobre energies renovables; geografia, on es parla d’economia sostenible; cultura i valors, entre altres. Però la part de l’educació ambiental que parlàvem abans, la de descoberta de l’entorn natural, és responsabilitat de l’assignatura de biologia.
Ara bé, si ens fixem en els continguts d’aquesta assignatura, al llarg dels quatre anys d’ESO, passa el següent. A primer, es tracten els éssers vius, aquí l’alumnat coneixerà la flora i la fauna més comuna que l’envolta, però això serà a final de curs i si dóna temps, després de fer tots els altres grups d’éssers vius. A segon, res, pel que fa a ciències només es fa física i química. A tercer, és el torn de l’anatomia humana, i tot i que també hi ha lloc per entendre com funcionen els ecosistemes i com ens afecta la destrucció de la natura com a societat, es tracta novament a final de curs i no es sol fer per poder acabar tots òrgans i sistemes del cos humà. A quart, biologia és optativa, de manera que l’educació ambiental que aporta questa assignatura no arribarà a la totalitat de l’alumnat.

En conclusió, ens trobem que l’alumnat català, en tot l’ESO, tasta engrunes d’educació ambiental, o almenys engrunes sobre coneixement de la natura del seu entorn i la importància de conservar-la. Al dia de demà doncs, aquests bons ciutadans amb competències essencials, quina motivació tindran per reciclar, tot i saber-ho fer? O, quina motivació tindran per contractar una companyia elèctrica que promogui les energies renovables?
El currículum per fer educació ambiental a l’escola, hi és, però no està prou prioritzat. Tot i això, cada vegada més instituts i escoles es sumen a convertir-se en “escoles verdes”, una iniciativa que dóna directrius i ajudes a centres que volen ser més sostenibles en residus plàstics i gestió de l’aigua, entre altres temes.

 

Banyoles aprova el nou POUM poc ambiciós ambientalment

Gener de 2021. Limnos.

  • L’aposta de l’actual govern municipal ha estat dibuixar un planejament urbanístic basat en el model de ciutat turística i de foment de l’esport.
  • La revisió de Limnos del projecte i les al·legacions presentades han estat en gran part rebut-jades o aclarides, i unes poques acceptades.

El nou planejament urbanístic municipal, el POUM de Banyoles, aposta clarament pel BAU (Business as usual – negocis igual que sempre) Es plantegen actuacions i es dissenyen equipaments i espais per potenciar el turisme i l’esport aspectes considerats eixos fonamentals de les característi-ques del municipi. Es pretén donar resposta a les previsions de creixement potenciat planificades en el Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany l’any 2010 i deixar marge pel creixement en cas que sigui necessari. Es fan informes que donen resposta positiva a les necessitats d’augment de la captació d’aigua potable de l’Estany i a la capacitat de depuració en cas de creixement. Es planifiquen aparcaments per absorbir cotxes per grans esdeveniments, i nous grans vials i rotondes per afavorir la mobilitat rodada a cotxe.

Des dels sectors ecologistes i aquells que denuncien la crisi energètica, ecològica i social a la qual estem abocats s’utilitza el concepte BAU com una forma per referir-se al sistema econòmic i productiu actual, que amb totes les seves virtuts i defectes, ens portarà indefectiblement al col·lapse social i ambiental. I, cal deixar molt clar, que això no vol dir que estiguem en contra dels negocis pròpiament, o del desenvolupament d’activitats productives i econòmiques. Estem denunciant aquí que davant les perspectives de l’emergència climàtica, la crisi energètica i altres escenaris complexos, com l’esdevingut recentment per l’afectació del COVID-19; continuar amb el model de creixement indefinit, en créixer i créixer, gastar més i més, ocupar més sòl i posar més cotxes, etc… és un model condemnat a crisis recurrents importants. Així doncs, a opinió dels ecologistes, i tant de bo anéssim errats, aquest POUM no aborda cap dels reptes que tenim ara mateix a sobre la taula. Neix desfasat 20 anys i les consideracions tècniques incorporades en pro de la sostenibilitat i la conservació testimonial d’algun element d’interès ambiental, no resoldran el gruix de les necessitats dels propers anys.

Alguns canvis en el POUM incorporats a la última versió

Com a exemple, la incorporació en aquesta última versió del POUM d’un nou aparcament al camp de davant la font de la Puda, i una rotonda aquí mateix amb un nou vial cap a Porqueres, per guanyar 30 segons de recorregut per carretera. La definitiva descatalogació de la Puda com a espai natural protegit amb la possibilitat de fer-hi un hotel o qualsevol activitat d’ús turístic.
Just en aquest camp, que acabarà com a aparcament per les activitats esportives (accés camp de futbol i sortida de rem (triatlons, curses ciclistes, campionats de rem…), l’any 1992 per les olimpíades s’hi van instal·lar barracons per la Guardia Civil, que a més van quedar inundats per unes fortes pluges. Es va talar un bosc de ribera i en una carta l’any 1994 Limnos va demanar a l’ajuntament la restauració de la zona, tal com es va comprometre l’ajuntament un cop acabats els Jocs. Fins ara s’havia respectat aquesta zona, catalogada de sòl de protecció. També aquesta zona està catalogada dins el Catàleg d’espais d’interès Natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació de Girona), sota el codi 104 Turons de Miànigues pel seu valor paisatgístic. Patrimoni perdut.

POUM Banyoles Puda

Mapa aproximat de la nova rotonda prevista davant la Font de la Puda, un nou vial i una zona d’aparcaments en un camp que delimitavaperfectament la trama urbana de l’anella verda al voltant de Banyoles.

També s’amplia la zona urbana de la riera Canaleta amunt, a Mas Palau, una zona paisatgísticament molt ben delimitada i que creixerà per una zona que estava reservada com a sòl preventiu per a futurs creixements. L’aparcament recent en zona PEIN a la zona de la Draga ha estat un tripijoc urbanístic vergonyós, i ara es creix de nou, a la mateixa zona, segurament sense previsió d’aparcaments.

La resolució de les al·legacions

No podem resumir una a una les al·legacions de Limnos incorporades i les no acceptades. Les que demanaven menor creixement i desenvolupament i posaven en dubte el model de municipi han estat clarament desestimades. Culturalment no estem preparats per acordar límits al creixement d’una ciutat. Segons els redactors del POUM, sempre cal donar marge per si cal créixer. Si penseu a 50 o 100 anys vista on creieu que ens porta aquesta manera de pensar? Tot construït, clar. Cal agra-ir en tot cas, l’esforç dels redactors del POUM per respondre cada una de les aportacions fetes. En-cara cou veure com ens hem d’empassar que encara es facin previsions d’edificacions en una zona inundable, al costat la Canaleta. Diuen que ja faran una mota i es prendran les mesures correctores adients. Ja ho sentirem a dir, però cap dels que han redactat el POUM en seran responsables.

La majoria han estat rebutjades o respostes amb una aclariment, o algunes dient que ja estava inclòs en el redactat (sovint poc clarament). Es protegeixen una part mínima de les hortes de Sota Monestir i una part testimonial a Guèmol, perdent-se altres com les del Molí canyer. D’entre les 8 parcial-ment acceptades destacar la d’un pla especial per la riera Canaleta, catalogar el Bosc de can Puig com a parc verd territorial i no parc urbà, la protecció d’un bosc al costat del rec de Guèmol o eliminar una rotonda sobre la riera Canaleta a la zona de Mas Riera i introduir una disposició final que l’ajuntament haurà de fer una relació dels edificis públics amb una adaptació a la normativa ambiental de l’annex III. Resumint, no es pot estar satisfet amb la normativa i ordenació urbanística aprovada.