Entrades

20190112_Censocells_gerard Funo (3) (1024x576)

Variacions importants en el nombre d’ocells aquàtics en el XXVè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • Les 5 espècies més abundants del cens varien el seu nombre respecte anys anteriors: el gavià, la gavina, i l’ànec collverd augmenten i la fotja vulgar i l’esplugabous disminueixen.
  • Destacar la presència de 41 cigonyes blanques hivernants i 6 espècies de gavines i gavians, una vista per primer cop a la comarca.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 20 de gener de 2019

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 24ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar dissabte 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el diumenge 20 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 12 persones.

Diapositiva1
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de fred, tot i que no de rigorós hivern, i per la tardor plujosa que ha deixat enrere la sequera que l’any passat va fer disminuir les dades del cens. La tendència general del cens ha estat una gran variació respecte a altres anys. Augmenten els ànecs collverd fins als 219 exemplars, dades superiors al dos últims anys, però inferiors a les dades del 2015 i 2016. Les polles d’aigua també presenten valors molt alts, després de tres anys de davallada preocupant. Si que baixen les fotges vulgars als 159 exemplars, el valor més baix des del 2005, amb una tendència que es va veient any rere any a la baixa. També ha baixat el dormidor d’esplugabous, fins als 108 exemplars. Per tant la valoració no permet ser generalista, ja que hi ha tendència negatives per algunes espècie, i d’altres més estables o similars a la tendència dels últims anys.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 41 exemplars. Es tracta del mateix grup de l’any passat, tot i que no han passat la tardor a la zona i que presenten molt variabilitat de moviments. Per les anelles llegides que porten a les potes la majoria d’exemplars son els mateixos de l’any passat.

Diapositiva2

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2019. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comuns o testimonials han estat la polla d’aigua, el bernat pescaire, els corbs marins, els ànecs domèstics, els rasclons, becadells, etc. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, menció especial pels gavians i gavines. Han augmentat bastant el nombre de gavines fins a 368, dels valors més alts detectats per l’espècie els últims anys, i els gavians argentats amb un total de 2186 individus. Cal dir, que la població hivernant de gavians és molt variable i que sovint van a dormir a sobre les naus industrials de la zona de Banyoles i Porqueres, pel que hi ha dies que hi ha menys gavians a l’estany i que d’altres se’n veuen molts com en el dia del cens. Les dades es troben dins la variabilitat normal de l’espècie els últims anys, tot i que no se’n comptaven tants des del període 2005-2007. Destacable tal com va passar l’any passat la presència d’altres espècies de gavià com el gavià fosc, el gavià argentat de potes roses i el gavià caspi, tres espècies escasses interessants, i una nova espècie de gavià mai detectada abans a l’Estany: el gavinot (Larus marinus).

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros.

Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 20 de gener de 2019

20190112_Censocells_gerard Funo (2) (1024x576)

 

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

Zones humides i turisme: un alè d’aire fresc. Article de l’ham. Febrer 2012

Les zones humides degut a la seva bellesa paisatgística i per la biodiversitat que acullen són llocs ideals per al turisme. En moltes zones els ingressos del turisme són molt importants per les economies locals lligades a estanys, aiguamolls, llacs o rius…, tant des del punt de vista de l’allotjament, la restauració i el comerç, com des de les empreses d’activitats a la natura o de lleure. A més, les zones humides ofereixen recursos, com l’aigua, aliments, productes locals, que faciliten l’acollida de visitants. Malgrat tot, un turisme no sostenible pot generar beneficis a curt termini i pèrdues a llarg termini, afectant tant a la salut de les zones humides com posant en perill els serveis dels ecosistemes.

La convenció Ramsar, de la qual l’Estany de Banyoles forma part, fomenta la celebració del Dia Mundial de les Zones humides el 2 de febrer que aquest any 2012 està dedicat al “Turisme en aiguamolls: el turisme responsable dóna suport als aiguamolls i a les persones”. No és només una qüestió simbòlica, ja que durant el congrés anual es discutirà un document amb propostes per a la promoció d’un turisme sostenible. El turisme aporta beneficis a les persones, però també en pot aportar a la vida silvestre, promovent un enfortiment de les economies locals cap a mitjans de vida més sostenibles. La combinació d’aiguamolls i turisme passa per un tercer element que li dona visió de conjunt, i aquest és la cultura. La vida silvestre i l’aigua marquen el paisatge, però també són una excusa per apreciar les diferents cultures associades a cada zona. S’ha d’aprofitar l’arribada del visitant per a educar-lo en els valors culturals i naturals de cada espai, i per fer això calen una pràctiques turístiques ben gestionades.

Segons l’organització mundial del turisme, es parla d’“ecoturisme” quan la motivació principal del viatjant està centrada en l’observació i gaudi de la natura, així com en conèixer les cultures tradicionals dels espais naturals. El visitant busca continguts educatius i dóna suport al manteniment dels espais naturals consumint en les comunitats locals. Realitza un consum conscient que sol repercutir oferint feina alternativa i noves oportunitats a les poblacions locals, incrementant l’interès de la població en la conservació de l’espai on viu. Si voleu fer ecoturisme a Catalunya podeu consultar: http://www.ecoturismecatalunya.com. La majoria d’allotjaments i promocions que s’anuncien en aquest web promouen el respecte per l’entorn, solen tenir un bon sistema de recollida selectiva de residus, utilitzen eficientment l’energia, normalment amb energia renovable, fan una compra i consum ètic i local amb productes agrícoles ecològics de zones properes, i es mostren preocupats pel consum d’aigua i per l’impacte paisatgístic de l’equipament.

Al Pla de l’estany disposem de zones humides d’interès amb un elevat valor natural i cultural, tant la conca lacustre de Banyoles, com el riu Fluvià, i amb un interès creixent en el turisme. En una comarca tant petita i amb uns valors naturals tant marcats es fa estrany no veure una oferta o una marca turística definida. Des de sempre s’ha acusat als ecologistes d’oposar-se al turisme a l’Estany, d’aturar la promoció d’activitats i posar obstacles al seu “aprofitament”. En aquesta última paraula rau el motiu de conflicte. No té cabuda a la nostra comarca el turisme d’ocupació del litoral de zones humides amb instal·lacions de mal gust, amb “xiringitus” i amb una oferta lúdica culturalment pobre i poc enriquidora. No hi ha cabuda pel turisme de masses, i tampoc hi serien competitius. Però tampoc agrada la situació actual amb poca personalitat, sense barca de passatgers, amb poca dinamització de l’espai. Les possibilitats que tenim per a la potenciació d’un ecoturisme són infinites des del paisatge de l’estany, passant per la gastronomia, la cultura, la història lligada a l’aigua, als conreus, les infraestructures hidràuliques, les tradicions, llegendes, …