Entrades

Taller per preparar al·legacions, el 29 de setembre a les 17h a Cal Drac

La plataforma Salvem Sotamonestir ha preparat un taller pràctic obert a la participació de tothom que estigui interessat en elaborar al·legacions a la proposta sotmesa a exposició pública de l’aprovació inicial de la modificació del TR a l’àmbit de la Ronda Monestir i la Riera Canaleta.
L’objectiu és perdre la por a les instàncies i papers oficials i facilitar la tasca per presentar una al·legació, que amb una mica d’orientació esdevé assequible per a tothom. L’activitat es durà a terme el dissabte 29 de setembre, de 17 a 19h de la tarda, a l’Espai Jove Cal Drac.

1000 ciutadans donen suport ja a Salvem SotaMonestir

La plataforma Salvem Sotamonestir ha recollit ja més de 1.000 signatures en suport de la protecció del Sotamonestir (adjuntem imatge “Ja en som 1000!”).

La plataforma Salvem Sotamonestir és la suma de diferents persones i col·lectius de Banyoles amb sensibilitats diverses que té com a objectiu la preservació i ordenació digna d’aquest espai tan singular de la nostra ciutat. Reivindica que els valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials prevalguin per sobre dels estrictament especulatius. I reclama a l’Ajuntament de Banyoles un procés realment participatiu on la ciutadania estigui degudament informada i pugui contribuir a decidir el futur del Sotamonestir.

Les properes activitats previstes són les següents:

1. Pa amb tomata popular en defensa de Sotamonestir el proper divendres 28 de setembre a les 19.45h a la plaça del Monestir de Banyoles. Preu: 2€.

2. Taller pràctic el dissabte 29 obert a la ciutadania per preparar al·legacions a la proposta presentada per l’Ajuntament (modificació del TR a l’àmbit de la Ronda Monestir i la Riera Canaleta).

Trobareu el nostre manifest i més informació al nostre bloc:

http://www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

Vota Salvem SotaMonestir com a Banyolí de l’any

Benvolguts,

La Plataforma Salvem Sotamonestir és la suma de diferents persones i col·lectius de Banyoles amb sensibilitats diverses que té com a objectiu la preservació i l’ordenació digna d’un espai únic de Banyoles. Promou la defensa dels valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials d’aquest indret per sobre dels estrictament especulatius.
Si creieu que val la pena protegir el Sotamonestir i evitar que acabi ocupat només per carrers i pisos, voteu Salvem Sotamonestir com a Banyolí de l’Any.
I poseu, a nom:
– Salvem Sotamonestir
I a motiu:
– Per la seva tasca de defensa dels valors paisatgístics, ambientals, patrimonials, culturals i socials de Sotamonestir

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Crònica d’un ple municipal d’aprovació del Pla de Sota Monestir

El passat 25 de juny es va celebrar a les 20:15 un ple municipal a l’ajuntament de Banyoles on un dels principals punts de l’ordre del dia era l’aprovació inicial del projecte d’ordenació urbanística de Sota Monestir. Minuts abans de la celebració del ple, un grup de ciutadans aplegats sota el nom de la plataforma “Salvem SotaMonestir” van llegir un manifest a favor de la conservació de part del patrimoni natural i històric d’aquesta zona, però especialment reclamant un procés més democràtic i participatiu en l’elaboració i aprovació del projecte i demanant l’aturada del procés.

La sala del ple va quedar petita per acollir el centenar de persones que van acudir al ple municipal, també mitjans de comunicació. Entre el públic hi havia els pocs habituals al plens municipals, companys dels partits polítics, propietaris de terrenys a sota Monestir i membres de la Plataforma salvem SotaMonestir, així com altres col·lectius com Limnos o el Casal Popular.

El ple va ser dens, pesat i llarg per a molta gent de la sala poc acostumada al món de la política, i molt calorós per la manca de ventilació de la sala. Els assistents van aguantar estoics durant més de dues hores els arguments a favor del projecte del governs municipal en mans de CiU i un regidor no adscrit a cap partit polític, les intervencions dels regidors de l’oposició i a la resta dels punts de l’ordre del dia del ple, tot esperant el torn de preguntes.

El govern municipal

Va iniciar el ple el regidor d’urbanisme, Miquel Vilanova que va exposar el projecte de Sota Monestir. Va explicar els arguments per aprovar-lo en aquest moment i detalls sobre el projecte. A grans trets els arguments són continuar amb el model urbanístic de creixement, de fer cases i del totxo que teníem fins ara (no hem après res), malgrat al lloc on ens ha portat aquest model, i seguir les directrius que diuen el planejament urbanístic dels anys 80 i el pla director urbanístic comarcal del 2010, redactats i argumentats tots abans de la crisi amb previsions de creixement econòmic i demogràfic. Segons l’ajuntament aquest pla desenvolupa urbanísticament un espai que ara mateix està catalogat com a urbanitzable, en rebaixa lleugerament el volum d’edificabilitat, preveu la protecció d’unes hectàries d’hortes, crea un corredor verd al voltant la Canaleta, planifica la vialitat de l’espai amb nous carrers, preveu una zona d’equipaments, una zona industrial, una zona amb cases amb terreny, una altra de pisos de planta baixa i tres, i protegeix les edificacions existents. Tant el regidor com l’alcalde insisteixen en que el projecte millora alguns projectes de governs anteriors que havien previst projectes més agressius amb el territori. Tant l’alcalde com el regidor van obviar que el fet que un projecte que en millori un altre de molt dolent, no el converteix necessàriament en un projecte bo. Enlloc de defensar amb claredat i valentia els arguments “desarrollistes” de l’espai, com sempre, van dir mentides, van explicar mitges veritats i van fer molta i molta demagògia amb arguments que insultaven la intel·ligència del públic. Intervencions memorables com la del regidor no adscrit, Jordi Bosch Barraca, on va dir que hi havia dos opcions sobre l’espai: urbanitzar o desclassificar el sol urbà i passar-lo a rústic, i va lamentar que ningú havia fer una proposta clara sobre la segona. La pregunta és obvia, no és ell, que havia estat regidor d’urbanisme i actualment regidor de medi ambient, qui ha de demanar als serveis tècnics de l’ajuntament que li facin propostes alternatives o li solucionin els dubtes, que per això cobra una dedicació exclusiva? El regidor encara demana als ciutadans o als partits polítics de l’oposició que li facin la seva feina.

L’oposició

Hem d’intentar ser parcials amb les intervencions de l’oposició, però no és fàcil i tampoc en podem fer un resum exhaustiu. Tant ICV com la CUP van votar i argumentar clarament contra el projecte, mentre que Junts per Banyoles en va criticar aspectes tècnics puntuals i hi va votar en abstenció. Van sorgir molts arguments i critiques al procés de l’ajuntament, especialment al fet que s’aprovi aquest pla específic de Sota Monestir, abans de revisar el planejament urbanístic general de tot Banyoles. ICV va reclamar un millor procés de participació ciutadana, doncs les dues sessions informatives del pla obertes als ciutadans que es van fer, no es poden considerar veritablement com a participació ciutadana. Es va reclamar una aposta per la protecció dels horts i la creació d’un parc agrari. La CUP també va insistir en la farsa de la participació ciutadana en aquest procés, i demanava un referèndum popular; i va argumentar que no cal un desenvolupament urbanístic en aquesta zona davant el gran nombre de pisos buits i en previsió de construcció a Banyoles. A la vegada també en demanava la protecció dels horts, els recs i el patrimoni històric…

El públic

Durant el ple, el públic va aplaudir algunes intervencions dels regidors de l’oposició, i interrompent amb algun xiulet les paraules dels regidors de l’equip de govern, obligant a l’alcalde a demanar respecte. Clar que mentrestant ells anaven argumentant mitges veritats, dient alguna mentida i algunes altres frases lamentables, jugant amb el desconeixement del públic, rient-se de la ignorància general del públic, i demostrant el poc respecte que tenen pels ciutadans de peu de carrer que els escoltaven, demostrant poca tolerància a la divergència i traient pit justificant-se en la seva elecció falsament anomenada democràtica.

Després d’una maratoniana sessió de ple, l’alcalde Miquel Noguer va mostrar el seu costat més democràtic dictaminant només la possibilitat de fer 5 preguntes al ple al centenar de persones que hi havia al públic. Els ciutadans van murmurejar i criticar la postura de l’alcalde. Durant les peguntes també va ser el moment estel·lar del regidor Miquel Vilanova. Davant d’una pregunta d’un membre de la plataforma Salvem Sota Monestir, preguntant per la urgència de l’aprovació d’aquest projecte urbanístic i reclamant més temps per a la participació i al debat ciutadà, el regidor va respondre “Precisament com que aquest projecte no és urgent, cal aprovar-lo ara”, un insult més a la intel·ligència del públic. Més endavant encara va deixar alguna perla més. Després de preguntar-li per la poca protecció del patrimoni històric de l’espai, va dir que ja s’havien protegit tot el patrimoni: dos ponts i un molí. Al cap d’una estona, mentre anava parlant va dir “Cada cop que vas a Sota Monestir trobes nous elements de patrimoni, rentadors, etc…“ i doncs com és que no estan catalogats tots?

Dues preguntes més van dilapidar el ple. Una va fer un atac directe al regidor Barraca, pel seu poc interès en protegir el patrimoni, i insinuant altres interessos…., i l’altra va disparar contra la relació de l’Alcalde amb la Caixa, sobre el seu sou, i dels possibles interessos entre les empreses immobiliàries de La Caixa i el desenvolupament urbanístic d’aquest espai. Com que l’alcalde va fer com sempre, no va respondre la pregunta, alguns membres del públic el van increpar amb paraules com: Botifler, lladre, corrupte, … amb el que l’alcalde va donar un cop a la taula i va aixecar la sessió indignadíssim. Mentre el públic realment indignat exigia més democràcia, i cridava lemes contra l’actual sistema polític, els policies de paisà de la sala avisaven a l’alcalde no sortís que corria perill. Que trist!!! Si, si, perill de democràcia, … ja ho sabem que és molt dolenta la democràcia…

Els ciutadans de la Plataforma Salvem SotaMonestir, entre ells els membres de Limnos seguiran al peu del canó per aturar aquest pla urbanístic i replantejar-lo amb més participació ciutadana i amb una aposta per a la conservació i a la sostenibilitat del territori.

01-SOTAMONESTIR-unifamiliar-07032012-VR-300x245

Ara més que mai: Salvem Sota Monestir

TOTS ALS PLE DE BANYOLES EL PROPER DILLUNS 25 DE JUNY!!!!!!!

El proper Dilluns 25 de juny de 2012 el ple municipal de Banyoles aprovarà inicialment el projecte urbanístic per Sota Monestir.

 

El pla preveu la protecció només d’un 15 % de les zones d’hortes de la zona entre Mas Palau i el Monestir, i un 10% de zona verda al costat de la Canaleta. Les zones de l’entorn de la Carretera de Vilavenut i entre La Farga i Can Puig s’urbanitzaran amb planta de més de 3 pisos, a més a més d’alguna petita industria familiar.

El projecte suposa una  pèrdua irreparable del patrimoni natural i social, a més de representar un error estratègic immens de cara a garantir la sobirania alimentaria en els temps durs que vindran. A ulls futurs, els nostres fills es lamentaran i es preguntaran com vam ser capaços l’any 2012, després de la crisi urbanística, d’aprovar un projecte urbanístic amb tan elevada ocupació del sol, atemptant contra qualsevol lògica. No som capaços d’entendre un projecte que només preten continuar el model que ha fracassar fa quatre dies, i mantenir els privilegis als propietaris amb ganes d’especular urbanísticament a la zona.

Molta més informació a http://www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

A continuació podeu trobar el manifest:

 

 

 

 

Campanya ciutadana per conservar Sota Monestir

Manifest que podeu consultar a www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

El Sotamonestir, entre els barris de Can Puig, Canaleta, Mas Palau i el Barri Vell és probablement el darrer espai verd no urbanitzat que li queda a Banyoles. En aquesta àrea s’hi ha preservat, al llarg dels segles, un conjunt d’horts, recs i molins medievals únic a Catalunya, i també un paisatge respectuós just al costat del Monestir, origen fundacional de la nostra ciutat.


L’Ajuntament de Banyoles, tanmateix, s’ha proposat urbanitzar el Sotamonestir amb uns criteris que suposarien la destrucció d’un dels espais més emblemàtics de la nostra ciutat. Efectivament, l’Ajuntament ha previst, en la major part de la zona, la construcció de cases, blocs de pisos i vials asfaltats quan es dóna la circumstància que a la ciutat hi ha més de 1.000 habitatges buits.

Som conscients que el Sotamonestir necessita ser ordenat però considerem que és possible fer-ho pensant en la qualitat de vida i el paisatge de Banyoles, una ciutat que pràcticament no compta amb espais verds en la trama urbana. El Sotamonestir podria convertir-se en un meravellós parc urbà on poder-hi passejar, contemplar el conreu d’horts ecològics, desenvolupar activitats pedagògiques, relligar amb vies verdes els barris perifèrics amb el centre de la ciutat tot connectant-t’ho amb l’Estany i, fins i tot, construir-hi algun equipament i habitatge que actuessin de transició amb les zones ja edificades.

Salvem Sotamonestir és un col·lectiu de ciutadans de Banyoles que sense cap interès ideològic, polític ni econòmic té com a únic objectiu la preservació d’aquest espai tan singular de la nostra ciutat. Salvem Sotamonestir reivindica que els valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials prevalguin per sobre dels estrictament especulatius. Animem, per tant, a tota la ciutadania a donar-hi suport i emplacem l’Ajuntament de Banyoles a rectificar la seva proposta en benefici de tots el ciutadans.

Preservem el que els nostres avantpassats ens han llegat per tal que en puguem seguir gaudint nosaltres, els nostres fills i les generacions futures.

Salvem Sotamonestir!

Participeu!!!! del debat sobre la zona de sota Monestir que ha organitzat l’ajuntament

Limnos ha defensat des de fa anys la conservació de les zones d’horts i recs de la zona de sota Monestir, que inclou els espais entre Mas Palau, Ronda Monestir, el Monestir, Canaleta i Can Puig, també la riera Canaleta.

La zona està catalogada com a urbanitzable però no està definit el seu desenvolupament definitiu, per la qual cosa hi ha encara opcions de conservar gran part dels valors de l’espai o edificar-los en la seva totalitat. L’ajuntament de Banyoles ha iniciat els tràmits per definir aquest desenvolupament en base a uns estudis i criteris previs que volen exposar públicament.

Limnos també sempre ha defensar una major participació ciutadana, tant a nivell individual com a nivell d’entitats, alhora de definir el futur de la ciutat de Banyoles, pel que la participació és un dret i un deure que hem d’exercir tots els ciutadans.

Per tal de facilitar la participació ciutadana l’Ajuntament de Banyoles ha organitzat unes jornades obertes, de debat de la modificació puntal del planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir, per tal de debatre i definir els criteris i objectius que han de servir de partida per a la seva redacció. En aquestes jornades es presentaran els estudis previs i la diagnosi urbanística, que han de servir de base per al debat al llarg de diverses sessions obertes al públic. Els apartats que corresponen a cada una de les jornades o sessions temàtiques són els següents:

Jornada 1: Estudis previs, criteris i objectius

Dia: 13 de desembre de 2011

Horari: de les 7 a les 9 del vespre

Lloc: Teatre Municipal (carrer Pere Alsius, 12)

 

Jornada 2: Criteris i objectius i alternatives

Dia: 20 de desembre de 2011

Horari: de les 7 a les 9 del vespre

Lloc: Auditori de l’Ateneu (carrer Canal, 19)

més informació a www.banyoles.cat

 

Encara que no tingueu coneixements, encara que no sapigueu quina opinió tenir, us animem a participar d’aquestes jornades obertes a tothom, primer per a informarvos del que es vol fer a la vostra ciutat, i en segon lloc per opinar, sigui quina sigui la vostra opinió. A la vegada però, us demanem que en la mesura del que sigui possible intentem entre tots demanar una major protecció de les zones d’horts, dels recs, de la riera Canaleta i dels elements patrimonials que s’hi poden trobar, així com demanar més zones verdes, i un desenvolupament urbanístic més sostenible, és a dir menys edificis, i menys creixement… ja sabem tots on ens ha portat l’especulació viscuda els últims anys.

Limnos reclama que el pla urbanístic de Sota Monestir protegeixi la zona d’hortes

Notícia elaborada per l’agència catalana de notícies:http://www.acn.cat/acn/641465/General/text/home.html

L’Ajuntament presentarà properament el planejament de la zona després de gairebé dos anys de treballar-hi

Banyoles (ACN).- L’entitat ecologista del Pla de l’Estany Limnos demana que el planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir de Banyoles protegeixi la zona d’hortes que té el sector. Limnos també lamenta que aquest planejament preveu un creixement urbanístic “excessiu”, d’uns 700 habitatges, i que no protegeix la façana del Monestir de Banyoles, que quedaria tapada per les edificacions. Les previsions són que l’Ajuntament de Banyoles presenti en les pròximes setmanes aquest pla urbanístic, després d’haver-hi treballat durant gairebé dos anys.

El primer esbós del planejament urbanístic del sector de Sota Monestir -pendent de l’aprovació inicial i que de moment l’Ajuntament ha presentat a les entitats, experts i als grups municipals-, no satisfà Limnos, que considera insuficients la zona d’hortes que quedaria amb l’aplicació del pla. En una entrevista a l’ACN, el coordinador de l’entitat ecologista, Moisès Jordi, diu que el planejament hauria de convertir aquesta zona en “el pulmó verd” de Banyoles. Per contra, però, hi contempla una “important edificació”, tot i que “Banyoles ja ha crescut molt en els últims anys”, amb habitatges buits actualment, segons argumenta Jordi.

Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.

El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s’ha d’incorporar posteriorment al nou POUM que s’està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s’ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l’última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s’ha edificat.

Més de mil anys de vida

Precisament per defensar aquesta zona d’hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l’Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, “la simplicitat i eficàcia” de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret.

El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l’espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic “de primer ordre”, amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb “moltíssimes espècies” conreades; algunes d’elles, varietats locals amb “un interès genètic molt important”. Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és “un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran”, i produeix “aliments sans i de qualitat per a l’autoconsum o per als mercats propers”. En subratllaven també la “forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica”.

El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s’elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.

La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada

D’altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d’Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin “abandonats”. Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars “on creix la vegetació” i “sense perspectives d’urbanitzar-se a curt o mitjà termini”.

Jordi ha recordat que en la fase d’al·legacions d’aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent “segons la demanda”, però que finalment es va fer tota al mateix moment. L’entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d’avui encara no està en marxa.

8 de novembre de 2011

Limnos reclama menys creixement urbanístic al nou POUM de Serinyà i rebutja la ubicació de la nova gasolinera

Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany – Ecologistes de Catalunya, ha presentat un conjunt d’al·legacions al nou POUM aprovat inicialment per l’ajuntament de Serinyà, demanant menys creixement urbanístic, la desclassificació de la zona industrial del Serinyadell i rebutjant la ubicació de la nova gasolinera. L’entitat considera que el document s’adequa al PLA DIRECTOR URBANÍSTC DEL PLA DE L’ESTANY aprovat l’any passat, tot i que l’entitat, juntament amb una vintena d’entitats més de la comarca, es van oposar a alguns aspectes d’aquest Pla relacionats amb Serinyà.

Limnos estava molt satisfet amb el primer esborrany del Pla Director (l’aprovació inicial), on es  desclassificaven els sectors urbanitzables del Turó de Can Parella SAU-R i la Zona Industrial de Serinyà SAU-I, protegint aquests espais tan interessants des del punt de vista ecològic i social. Malauradament, l’aprovació provisional del PDU va acceptar les al·legacions presentades per l’ajuntament de Serinyà dirigides novament a classificar aquests sòls com a urbanitzables, tot i el rebuig de les entitats ambientals i dels veïns/veïnes del municipi, que s’hi mostraven en contra.

En aquest sentit, per tant, Limnos torna a reclamar que, tal i com preveia l’aprovació inicial del PDU, es desclassifiquin completament aquests 2 sectors anomenats ara PPU-02 i PPU-06 respectivament. Aquest POUM estableix a més una nova àrea de creixement (PPU-01) al Pla de Serinyà, al Nord de la zona urbana, amb una superfície total de 60.368 m2 i una densitat bruta de 14 habitatges/ha. Entenem que els sectors PPU-03 i el PPU-04 són suficients per acabar de relligar el municipi i considerem el PPU-01 innecessari en un context com l’actual en el que no es preveuen noves necessitats de sòl. D’altra banda, Serinyà disposa de gran quantitat de sòl urbà delimitat no construït (PAU –Polígons d’Actuació Urbanística), que s’estima en 21,2 ha de sostre privat, el que permetria construir 114 habitatges (245 habitants). Per tant, creiem que en l’horitzó de 12 anys vista d’aquest POUM, no s’arribarà a construir ni la meitat de tot el sòl urbà disponible.

En el cas de la zona industrial, PPU-06, Limnos es posiciona al costat dels veïns del municipi que reclamen la seva desclassificació atès que se situa en una zona agrícola i forestal d’elevat interès natural que connecta l’Estany de Banyoles amb el Pla de Martís i el riu Fluvià a través del riu Serinyadell. A més, alguns indicis recents apunten que la Llúdriga utilitza precisament aquest pas pel Serinyadell per desplaçar-se d’un lloc a l’altre possibilitant d’aquesta manera la seva presència a l’Estany.

Finalment, el POUM classifica una extensió de 25 ha de sòl no urbanitzable per a la ubicació d’un equipament privat destinat preferentment a estació de servei de carburants i de prestació de la xarxa viària. Aquest sector està inclòs dins el sòl d’especial protecció hidrogeològica del Pla de Martís en la proposta de Pla Especial de Protecció del Clot d’Espolla (aprovat inicialment el 11 de juliol de 1997) i com a zona de protecció en la proposta de límits de Parc natural de la conca lacustre de Banyoles que es va fer arribar a tots els ajuntaments de la comarca el 2007, però que no va tenir continuïtat. Així doncs, aquesta instal·lació s’ubica en una zona d’elevada fragilitat des del punt de vista hidrogeològic i paisatgístic.

Per tot això, Limnos ha reclamat a l’ajuntament:

  • Que no es desenvolupin el sectors urbanístics PPU-01, PPU-02 i PPU-06 i que es classifiquin com a sòl no urbanitzable.
  • Que no es desenvolupi el PEU-04 o que, en tot cas, es busqui una altra ubicació on l’afectació al Pla de Martís i al seu sistema hidrològic sigui menor.

Serinyà, 2 de març de 2011