Entrades

monestir LIMNOSCFQ (10)

Limnos demana una reducció de les previsions de creixement del POUM de Banyoles i garantir la conservació de les hortes i els recs

  • Limnos presenta un conjunt d’al·legacions al Planejament urbanístic de Banyoles
  • L’entitat reclama una aposta real pel urbanisme sostenible que passa per una reducció de les previsions de creixement, de necessitats d’habitatge, i de consum d’aigua ajustades a les dades reals de necessitats de creixement que ofereixen les dades de població.
  • Valorem positivament l’aposta valenta de l’Ajuntament de conservació d’una part de les hortes de Sota Monestir i els recs, però demanem que es millori la normativa i que s’aprovi el Pla especial dels Recs per tal de que aquesta protecció quedi garantida de cara al futur. A la vegada es demana una mica més d’ambició reduint el creixement previst, ampliant la zona verda de la riera Canaleta i incorporant la protecció de les hortes de Guèmol.

Banyoles, 19 de novembre de 2018

Limnos ha preparat un document d’al·legacions al POUM de Banyoles, que també posa a disposició dels veïns a la seva web perquè les puguin utilitzar i donar-hi suport total o parcial. El document repassa de dalt a baix els feixucs documents normatius i d’ordenació i en formula diverses al·legacions amb la corresponent proposta alternativa.

Podeu descarregar les al·legacions de Limnos en el següent enllaç :  Alegacions Limnos 2018 def

Podeu descarregar un model d’al·legacions en word per a presentar les vostres pròpies al·legacions o donar suport a les de Limnos aquí 

Els eixos de les al·legacions es centren en aquesta grans temes:
a) un creixement previst no sostenible per sobre del que objectivament ofereixen les dades de creixement d’habitants
b) un model de municipi amb massa extensió de sòl urbanitzat i poc parc verd urbà
c) una sobreexplotació de l’aigua de l’Estany
d) errors en els límits de l’espai natural protegit del PEIN
e) millorar la conservació dels recs i les Hortes de SotaMonestir, de Can Castanyer i de Guèmol
f) l’inconvenient de no presentar el Pla especial de recs conjuntament amb el POUM
g) l’eliminació de la nova zona industrial al costat la riera Canaleta
h) La priorització del desenvolupament de Can Juncà i el canvi d’ubicació de les indústries
i) Aspectes normatius relatius a la protecció de l’arbrat, els elements de patrimoni natural, la promoció dels horts i la custòdia del territori, la prohibició de noves granges porcines, l’extensió de la peatonalització del front d’estany i l’aplicació de normativa ambiental en els edificis públics
j) La manca d’avaluació de l’impacte climàtic d’aquest plantejament i l’estudi més complet d’alternatives de desenvolupament més adequats als reptes climàtics de les properes dècades.

La incoherència amb el desenvolupament sostenible.

Les previsions d’habitants per Banyoles del POUM elaborades el 2014, preveien pel 2017 600 habitants més dels que tenim ara en l’escenari de creixement més baix. Per les previsions del 2026 s’ha fet servir escenaris de creixement mitjà, enlloc els més baixos. Des del nostre punt de vista i amb l’objectivitat que donen les dades demogràfiques dels últims anys, entenem que la previsió de desenvolupament a l’alça, les hectàrees de sòl urbà desenvolupat, els habitatges projectats i nombre d’habitants previstos d’ara fins el 2026, que justifiquen les necessitats de desenvolupament, estan molt allunyades del que podem acceptar com a desenvolupament sostenible. Creiem que les previsions de creixement son volgudament estimades a l’alça i reclamem una reducció d’aquestes expectatives i una reducció efectiva en el sostre edificable.
El POUM és també una eina de planificació municipal on s’estableix quina mena de municipi es vol ser, quin model social, i quina tipologia d’activitats i usos s’hi poden desenvolupar.

De l’anàlisi dels usos del sòl, es dedueix que hi ha una gran quantitat de sòl urbà en un municipi tan petit. Són 438.85 ha de sòl urbà, total, amb un alt grau de sensibilitat ambiental. La superfície de l’estany de Banyoles, que ja ocupa també part de la superfície municipal, i de la zona protegida pel PEIN, compleixen gran part la funció de pulmó verd del municipi, però es de sobre reconegut la manca de sòl verd en el centre urbà. En general, el terme municipal de Banyoles pateix una destacada extensió dels sòls urbanitzats, reduint les possibilitats de futurs creixements, i seria bo que ja en aquest POUM es limités la mida final que la zona urbana ha de tenir al municipi, i no sobrepassar-la. Proposem que es limiti el creixement urbà a la zona actualment definida com a sostre màxim per al municipi o, fins i tot, es redueixi alguna zona proposada com a urbanitzable, i s’estableixin criteris per avaluar el desenvolupament urbanístic de Banyoles en clau comarcal. Cal abordar els reptes de les necessitats de desenvolupament dels municipis veïns d’una forma mancomunada.

La gestió de l’aigua: la sobreexplotació i els problemes de la depuradora

Cal limitar el creixement de Banyoles en quan suposa un efecte greu sobre la quantitat d’aigua disponible a l’Estany de Banyoles. Es preveu augmentar el 32% l’extracció de l’Estany. Aquests augments afegits als creixements previstos a Porqueres i Cornellà del Terri i Fontcoberta que també utilitzen l’aigua de l’estany poden causar efectes de sobreexplotació de l’aigua de l’Estany. Els ecosistemes aquàtics, la qualitat de l’aigua i els recs poden veure’s greument afectats.

Pel que fa al sanejament, ha estat demostrat que la depuradora de Banyoles té problemes de funcionament que va significar el 2016 una sanció de la Unió Europea per no complir amb la normativa de reducció de nitrogen. Si bé aquesta problemàtica ha estat resolta recentment (agost 2018) podem afirmar que no hi ha garanties que no es produeixin més problemes derivats de l’augment del tractament d’aigua de l’EDAR de Cornella del Terri.

La conservació del patrimoni natural

S’han detectat errors entre la cartografia disponible de l’espai natural protegit de l’Estany de Banyoles i els límits del PEIN exposats en la cartografia del POUM. Els límits dibuixats ofereixen menys protecció al front d’Estany i a La Puda. Proposem la revisió dels límits del PEIN en la cartografia per incorporar aquests espais exclosos i la protecció de la finca de la Font de la Puda. Aquest espai estava inclòs dins els límits del PEIN i actualment es fa una proposta per excloure’l, a la vegada s’hi permeten usos com un hotel que creiem que no s’adeqüen amb les característiques de l’espai.

a) Creació del Parc Fluvial de la riera Canaleta
Per tal de garantir la conservació de la funcionalitat de la riera Canaleta com a corredor ecològic cal assegurar el manteniment d’una franja de bosc de ribera a l’entorn d’aquest curs fluvial en tot el tram que discorre per l’àrea urbana de Banyoles amb una normativa específica.

b) La conservació dels recs i les hortes de Sota Monestir
Lamenten la parcel·lació de la zona de Sota Monestir en quatre sectors independents (SUD01 a SUD04) que no permeten la valoració conjunta de tot l’espai.

Es proposa una millora en la definició normativa de les hortes protegides. En el POUM han estat catalogades amb una figura variada (a definir en el moment de fer els plans especials corresponents) que barreja els espais lliures (jardins i parcs urbans), els equipaments, i una categoria urbanística anomenada D4, no definida a la normativa, que en principi significaria que es mantenen els habitatges existents a la zona i les hortes segueixen essent privades amb l’obligatorietat de conservar-les. Es demana.
• Ampliar la zona verda al voltant la riera Canaleta, tenint en compte els aspectes d’inundabilitat.
• Reduir les zones de creixement D1, eliminant-les en gran part.
• Incorporar traçats dels recs que no han estat recollits.
• Assegurar la connectivitat.
• Incorporar criteris paisatgístics per protegir la fisonomia actual dels horts.

Proposem no aprovar les zones pendents d’urbanització, la nova zona industrial SUD06 i la zona de Guèmol i el camí dels prats SUND01. D’aquesta manera es protegeix l’entorn de la riera Canaleta i els horts de Guèmol.
Normativa ambientals d’estalvi energètic, d’aigua, etc…

L’annex III del POUM estableix unes normes d’obligat compliment i unes directrius en relació a la normativa ambiental d’aplicació al planejament derivat del POUM de Banyoles.

Proposem que aquesta normativa no només sigui d’aplicació al planejament derivat del POUM, sinó que sigui d’obligat compliment a tots els edificis públics, entre els quals els municipals prioritàriament, actualment en funcionament.

monestir LIMNOSCFQ (10)

Integrar el medi ambient i la salut en la planificació urbanística – l’article de l’ham del març-

Els pobles i ciutats es desenvolupen, creixen, s’urbanitzen, tenen necessitats de mobilitat, calen serveis, nous equipaments, el que obliga a les administracions públiques a fer inversions. Durant molts anys aquest creixement s’ha fet de forma desordenada i desenfrenada generant tant problemes ambientals, com provocant conflictes veïnals. Actualment les normatives obliguen a realitzar plans d’ordenació urbanística municipal que és l’instrument per ordenar urbanísticament el territori a llarg termini. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal classificar el sòl en diferent tipologies: zones verdes, sòl urbà, sòl urbanitzable, equipaments, nous carrers,…Han de definir el model d’implantació urbana i de desenvolupament en funció de les necessitats: zones residencials, pisos, noves escoles o centres sanitaris, pavellons, zones comercials, etc.

Malauradament aquests plans urbanístics encara apliquen criteris poc adequats al medi ambient i a la salut de les persones. Hi ha municipis on encara hi ha una aposta pel cotxe promovent més vials i carreteres. Altres segueixen construint en zones inundables o declarant escasses zones verdes. Es donen casos de declarar urbanitzables zones d’hortes o d’interès patrimonial. O simplement es fan unes previsions inflades de creixement a 20 anys que incrementen la població en un gran nombre justificant la necessitat de creixement. Es paradoxal que just en el moment de planificar, quan ens hauríem de preguntar amb el cap fred si es vol créixer, si tenim lloc per fer-ho, quina ciutat volem ser al futur…, només sentim una resposta oficial: ocupar el màxim de sòl i generar ingressos econòmics. Cap previsió de canvis socials, de futures crisis o de noves necessitats. Per sort, hi ha municipis i entitats que treballen per incidir en una millora ambiental i sobre la salut de les persones de l’urbanisme.

L’ambient on vivim afecta a la nostra salut: contaminació, activitat física, sedentarisme, alimentació… i , per tant, la planificació municipal ha d’integrar aspectes de salut, medi ambient i mobilitat. La contaminació dels cotxes a les ciutats afecta a la mortalitat, especialment en persones amb problemes respiratoris. Una proposta per evitar aquests riscos per a la salut és preveure una xarxa d’espais públics (biblioteques, centres cívics, pavellons,…) connectats entre ells, per afavorir que les persones puguin ser físicament i socialment actives. Cal afavorir la seguretat, com seria fomentar els camins escolars, i garantir la disponibilitat d’espais verds. També es recomana treure les vies ràpides dels centres urbans a favor de la pacificació dels carrers, així com dissuadir de l’ús del vehicle privat en moltes zones, afavorint altres sistemes de mobilitat no motoritzats, i buscant crear proximitat per reduir les necessitats de desplaçament. Combinar diferents usos en un mateix territori barrejant zones residencials amb diferents tipus d’edificis, pisos, cases unifamiliars, comerços i serveis públics i d’oci també és una alternativa. Cal pensar en l’accés amb transport públic a les zones que es pretenguin desenvolupar o fer-hi equipaments, i pensar en que s’hi pugui accedir sense vehicle motoritzat. No es pot frenar l’ús del cotxe sense aparcaments d’enllaç situats estratègicament, que facilitin l’accés a espais comuns d’interès. La xarxa de vianants ha de ser segura, confortable i fiable amb gran capacitat de connexió. L’aposta per la bicicleta no s’ha de fer en detriment dels vianants o del transport col·lectiu, sinó dels cotxes. També ha de generar seguretat i confort. Es clar que si hem de caminar caldran voreres amples, zones peatonals o de circulació 20/30 i recorreguts segurs.

Els plans urbanístics han de millorar la qualitat de l’aigua, potenciar l’activitat física i la reducció del soroll. També han de permetre reduir l’impacte ecològic i l’efecte sobre el canvi climàtic a través de mesures d’eficiència energètica, conservació d’espais verds, hortes, recs i rius, la reducció del nombre d’habitatges previstos o l’adequació de les expectatives de construcció a la mida i tipus de municipi existent. S’han d’afrontar les problemàtiques de salut i medi ambient des d’una visió transversal i posar les persones al centre de la presa de decisions i no els cotxes o els negocis d’alguns. Tenim un bon diagnòstic del problema i podem millorar la situació, tot prenent mesures per millorar l’entorn urbà i, per tant, la nostra salut, planificant ciutats i pobles actius i resilients.

Participeu dels debats sobre el futur planejament urbanístic de Banyoles

Ja s’han fixat les dates per a les sessions de participació ciutadana del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). Aquestes sessions es realitzaran al CEIP Escola de la Vila – Baldiri Reixac, al llarg de tres dissabtes al matí (de 10 a 13 h) amb l’objectiu de facilitar l’assistència del màxim número de persones.

Així, s’han plantejat tres sessions de participació: una dirigida a tractar el tema de les activitats econòmiques i serveis als ciutadans, una al medi ambient i a la sostenibilitat urbana i finalment una destinada al model de desenvolupament urbà i la mobilitat. Les dates són les següents:

– Dissabte 16/03/2013, de 10 a 13: “Activitats econòmiques i serveis als ciutadans”

– Dissabte 06/04/2013, de 10 a 13: “Medi ambient i sostenibilitat urbana”

– Dissabte 20/04/2013, de 10 a 13: “Model de desenvolupament urbà i mobilitat”

Des de l’equip encarregat del Programa de Participació Ciutadana agrairíem que en fessin la màxima difusió entre els seus associats. Per aquest motiu li adjuntem un arxiu en pdf que pot imprimir en DIN A4 i penjar a la seu de la seva associació.

D’altre banda agrairíem que ens confirmessin si des de la seva associació hi ha voluntat de participar en les diferents sessions amb l’objectiu de poder preveure la gent que hi assistirà i poder enviar-li documentació prèvia a les sessions.

Té més informació sobre aquestes sessions al web del POUM: http://poum.banyoles.cat/ja-hi-ha-dates-per-les-sessions-de-participacio-ciutadana-2/

Moltes gràcies!

Equip redactor del Programa de Participació Ciutadana

Limnos presenta 29 al·legacions al projecte de Sota Monestir

Octubre 2012

Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany va presentar, dins del període d’informació pública, 29 al·legacions a l’aprovació inicial de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en l’àmbit de la ronda Monestir-riera Canaleta, més conegut com a Sota Monestir. 

Limnos aplaudeix que, per primera vegada, es contempli la preservació d’una petita part de les hortes de Sota Monestir, en concret les que se situen a l’entorn del veïnat de Can Laqué. Malauradament aquest fet no es tradueix en una disminució en l’edificabilitat del sector: els habitatges totals passen de 594 segons el PGOU de 1984 a 650. Això fa que s’assoleixen densitats molt elevades i que s’evidenciï una manca de zones verdes, especialment a l’entorn de la carretera de Vilavenut.

D’altra banda cal advertir sobre l’impacte que tindria el vial central, entre el carrer Joan XXIII i la Ronda Canaleta, ja que fragmentaria tot l’àmbit de Sota Monestir en dues parts. Aquesta via es va projectar en el marc del POUM del 1984, quan encara no hi havia la variant de Banyoles, i és per això que es poden buscar alternatives més flexibles per relligar la trama urbana de la ciutat en aquesta zona.

Finalment cal recordar que manca un estudi exhaustiu del patrimoni existent a Sota Monestir, en especial de l’existència de trams de rec amb paret de travertí i amb elements de regulació de cabal (cadiretes, bagants, saltants…) que remeten a l’origen medieval d’aquesta xarxa de regadiu i que tenen un gran valor patrimonial, històric, cultural i social.

Limnos defensa, per a Sota Monestir, un projecte basat en la preservació i promoció dels horts de regadiu, la creació zones verdes lligades a la xarxa de recs, la previsió d’equipaments que aprofitin el patrimoni històric i industrial i la localització dels usos residencials i d’activitat econòmica al sud de la carretera de Vilavenut.

Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

  • Podeu consultar la proposta elaborada per Limnos: Una proposta per a Sota Monestir. gener 2012.

 

  • Podeu consultar les 29 al·legacions de Limnos al projecte de Sota Monestir. 4 Octubre 2012.

1000 ciutadans donen suport ja a Salvem SotaMonestir

La plataforma Salvem Sotamonestir ha recollit ja més de 1.000 signatures en suport de la protecció del Sotamonestir (adjuntem imatge “Ja en som 1000!”).

La plataforma Salvem Sotamonestir és la suma de diferents persones i col·lectius de Banyoles amb sensibilitats diverses que té com a objectiu la preservació i ordenació digna d’aquest espai tan singular de la nostra ciutat. Reivindica que els valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials prevalguin per sobre dels estrictament especulatius. I reclama a l’Ajuntament de Banyoles un procés realment participatiu on la ciutadania estigui degudament informada i pugui contribuir a decidir el futur del Sotamonestir.

Les properes activitats previstes són les següents:

1. Pa amb tomata popular en defensa de Sotamonestir el proper divendres 28 de setembre a les 19.45h a la plaça del Monestir de Banyoles. Preu: 2€.

2. Taller pràctic el dissabte 29 obert a la ciutadania per preparar al·legacions a la proposta presentada per l’Ajuntament (modificació del TR a l’àmbit de la Ronda Monestir i la Riera Canaleta).

Trobareu el nostre manifest i més informació al nostre bloc:

http://www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

Vota Salvem SotaMonestir com a Banyolí de l’any

Benvolguts,

La Plataforma Salvem Sotamonestir és la suma de diferents persones i col·lectius de Banyoles amb sensibilitats diverses que té com a objectiu la preservació i l’ordenació digna d’un espai únic de Banyoles. Promou la defensa dels valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials d’aquest indret per sobre dels estrictament especulatius.
Si creieu que val la pena protegir el Sotamonestir i evitar que acabi ocupat només per carrers i pisos, voteu Salvem Sotamonestir com a Banyolí de l’Any.
I poseu, a nom:
– Salvem Sotamonestir
I a motiu:
– Per la seva tasca de defensa dels valors paisatgístics, ambientals, patrimonials, culturals i socials de Sotamonestir

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Crònica d’un ple municipal d’aprovació del Pla de Sota Monestir

El passat 25 de juny es va celebrar a les 20:15 un ple municipal a l’ajuntament de Banyoles on un dels principals punts de l’ordre del dia era l’aprovació inicial del projecte d’ordenació urbanística de Sota Monestir. Minuts abans de la celebració del ple, un grup de ciutadans aplegats sota el nom de la plataforma “Salvem SotaMonestir” van llegir un manifest a favor de la conservació de part del patrimoni natural i històric d’aquesta zona, però especialment reclamant un procés més democràtic i participatiu en l’elaboració i aprovació del projecte i demanant l’aturada del procés.

La sala del ple va quedar petita per acollir el centenar de persones que van acudir al ple municipal, també mitjans de comunicació. Entre el públic hi havia els pocs habituals al plens municipals, companys dels partits polítics, propietaris de terrenys a sota Monestir i membres de la Plataforma salvem SotaMonestir, així com altres col·lectius com Limnos o el Casal Popular.

El ple va ser dens, pesat i llarg per a molta gent de la sala poc acostumada al món de la política, i molt calorós per la manca de ventilació de la sala. Els assistents van aguantar estoics durant més de dues hores els arguments a favor del projecte del governs municipal en mans de CiU i un regidor no adscrit a cap partit polític, les intervencions dels regidors de l’oposició i a la resta dels punts de l’ordre del dia del ple, tot esperant el torn de preguntes.

El govern municipal

Va iniciar el ple el regidor d’urbanisme, Miquel Vilanova que va exposar el projecte de Sota Monestir. Va explicar els arguments per aprovar-lo en aquest moment i detalls sobre el projecte. A grans trets els arguments són continuar amb el model urbanístic de creixement, de fer cases i del totxo que teníem fins ara (no hem après res), malgrat al lloc on ens ha portat aquest model, i seguir les directrius que diuen el planejament urbanístic dels anys 80 i el pla director urbanístic comarcal del 2010, redactats i argumentats tots abans de la crisi amb previsions de creixement econòmic i demogràfic. Segons l’ajuntament aquest pla desenvolupa urbanísticament un espai que ara mateix està catalogat com a urbanitzable, en rebaixa lleugerament el volum d’edificabilitat, preveu la protecció d’unes hectàries d’hortes, crea un corredor verd al voltant la Canaleta, planifica la vialitat de l’espai amb nous carrers, preveu una zona d’equipaments, una zona industrial, una zona amb cases amb terreny, una altra de pisos de planta baixa i tres, i protegeix les edificacions existents. Tant el regidor com l’alcalde insisteixen en que el projecte millora alguns projectes de governs anteriors que havien previst projectes més agressius amb el territori. Tant l’alcalde com el regidor van obviar que el fet que un projecte que en millori un altre de molt dolent, no el converteix necessàriament en un projecte bo. Enlloc de defensar amb claredat i valentia els arguments “desarrollistes” de l’espai, com sempre, van dir mentides, van explicar mitges veritats i van fer molta i molta demagògia amb arguments que insultaven la intel·ligència del públic. Intervencions memorables com la del regidor no adscrit, Jordi Bosch Barraca, on va dir que hi havia dos opcions sobre l’espai: urbanitzar o desclassificar el sol urbà i passar-lo a rústic, i va lamentar que ningú havia fer una proposta clara sobre la segona. La pregunta és obvia, no és ell, que havia estat regidor d’urbanisme i actualment regidor de medi ambient, qui ha de demanar als serveis tècnics de l’ajuntament que li facin propostes alternatives o li solucionin els dubtes, que per això cobra una dedicació exclusiva? El regidor encara demana als ciutadans o als partits polítics de l’oposició que li facin la seva feina.

L’oposició

Hem d’intentar ser parcials amb les intervencions de l’oposició, però no és fàcil i tampoc en podem fer un resum exhaustiu. Tant ICV com la CUP van votar i argumentar clarament contra el projecte, mentre que Junts per Banyoles en va criticar aspectes tècnics puntuals i hi va votar en abstenció. Van sorgir molts arguments i critiques al procés de l’ajuntament, especialment al fet que s’aprovi aquest pla específic de Sota Monestir, abans de revisar el planejament urbanístic general de tot Banyoles. ICV va reclamar un millor procés de participació ciutadana, doncs les dues sessions informatives del pla obertes als ciutadans que es van fer, no es poden considerar veritablement com a participació ciutadana. Es va reclamar una aposta per la protecció dels horts i la creació d’un parc agrari. La CUP també va insistir en la farsa de la participació ciutadana en aquest procés, i demanava un referèndum popular; i va argumentar que no cal un desenvolupament urbanístic en aquesta zona davant el gran nombre de pisos buits i en previsió de construcció a Banyoles. A la vegada també en demanava la protecció dels horts, els recs i el patrimoni històric…

El públic

Durant el ple, el públic va aplaudir algunes intervencions dels regidors de l’oposició, i interrompent amb algun xiulet les paraules dels regidors de l’equip de govern, obligant a l’alcalde a demanar respecte. Clar que mentrestant ells anaven argumentant mitges veritats, dient alguna mentida i algunes altres frases lamentables, jugant amb el desconeixement del públic, rient-se de la ignorància general del públic, i demostrant el poc respecte que tenen pels ciutadans de peu de carrer que els escoltaven, demostrant poca tolerància a la divergència i traient pit justificant-se en la seva elecció falsament anomenada democràtica.

Després d’una maratoniana sessió de ple, l’alcalde Miquel Noguer va mostrar el seu costat més democràtic dictaminant només la possibilitat de fer 5 preguntes al ple al centenar de persones que hi havia al públic. Els ciutadans van murmurejar i criticar la postura de l’alcalde. Durant les peguntes també va ser el moment estel·lar del regidor Miquel Vilanova. Davant d’una pregunta d’un membre de la plataforma Salvem Sota Monestir, preguntant per la urgència de l’aprovació d’aquest projecte urbanístic i reclamant més temps per a la participació i al debat ciutadà, el regidor va respondre “Precisament com que aquest projecte no és urgent, cal aprovar-lo ara”, un insult més a la intel·ligència del públic. Més endavant encara va deixar alguna perla més. Després de preguntar-li per la poca protecció del patrimoni històric de l’espai, va dir que ja s’havien protegit tot el patrimoni: dos ponts i un molí. Al cap d’una estona, mentre anava parlant va dir “Cada cop que vas a Sota Monestir trobes nous elements de patrimoni, rentadors, etc…“ i doncs com és que no estan catalogats tots?

Dues preguntes més van dilapidar el ple. Una va fer un atac directe al regidor Barraca, pel seu poc interès en protegir el patrimoni, i insinuant altres interessos…., i l’altra va disparar contra la relació de l’Alcalde amb la Caixa, sobre el seu sou, i dels possibles interessos entre les empreses immobiliàries de La Caixa i el desenvolupament urbanístic d’aquest espai. Com que l’alcalde va fer com sempre, no va respondre la pregunta, alguns membres del públic el van increpar amb paraules com: Botifler, lladre, corrupte, … amb el que l’alcalde va donar un cop a la taula i va aixecar la sessió indignadíssim. Mentre el públic realment indignat exigia més democràcia, i cridava lemes contra l’actual sistema polític, els policies de paisà de la sala avisaven a l’alcalde no sortís que corria perill. Que trist!!! Si, si, perill de democràcia, … ja ho sabem que és molt dolenta la democràcia…

Els ciutadans de la Plataforma Salvem SotaMonestir, entre ells els membres de Limnos seguiran al peu del canó per aturar aquest pla urbanístic i replantejar-lo amb més participació ciutadana i amb una aposta per a la conservació i a la sostenibilitat del territori.

01-SOTAMONESTIR-unifamiliar-07032012-VR-300x245

Ara més que mai: Salvem Sota Monestir

TOTS ALS PLE DE BANYOLES EL PROPER DILLUNS 25 DE JUNY!!!!!!!

El proper Dilluns 25 de juny de 2012 el ple municipal de Banyoles aprovarà inicialment el projecte urbanístic per Sota Monestir.

 

El pla preveu la protecció només d’un 15 % de les zones d’hortes de la zona entre Mas Palau i el Monestir, i un 10% de zona verda al costat de la Canaleta. Les zones de l’entorn de la Carretera de Vilavenut i entre La Farga i Can Puig s’urbanitzaran amb planta de més de 3 pisos, a més a més d’alguna petita industria familiar.

El projecte suposa una  pèrdua irreparable del patrimoni natural i social, a més de representar un error estratègic immens de cara a garantir la sobirania alimentaria en els temps durs que vindran. A ulls futurs, els nostres fills es lamentaran i es preguntaran com vam ser capaços l’any 2012, després de la crisi urbanística, d’aprovar un projecte urbanístic amb tan elevada ocupació del sol, atemptant contra qualsevol lògica. No som capaços d’entendre un projecte que només preten continuar el model que ha fracassar fa quatre dies, i mantenir els privilegis als propietaris amb ganes d’especular urbanísticament a la zona.

Molta més informació a http://www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

A continuació podeu trobar el manifest:

 

 

 

 

Campanya ciutadana per conservar Sota Monestir

Manifest que podeu consultar a www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

El Sotamonestir, entre els barris de Can Puig, Canaleta, Mas Palau i el Barri Vell és probablement el darrer espai verd no urbanitzat que li queda a Banyoles. En aquesta àrea s’hi ha preservat, al llarg dels segles, un conjunt d’horts, recs i molins medievals únic a Catalunya, i també un paisatge respectuós just al costat del Monestir, origen fundacional de la nostra ciutat.


L’Ajuntament de Banyoles, tanmateix, s’ha proposat urbanitzar el Sotamonestir amb uns criteris que suposarien la destrucció d’un dels espais més emblemàtics de la nostra ciutat. Efectivament, l’Ajuntament ha previst, en la major part de la zona, la construcció de cases, blocs de pisos i vials asfaltats quan es dóna la circumstància que a la ciutat hi ha més de 1.000 habitatges buits.

Som conscients que el Sotamonestir necessita ser ordenat però considerem que és possible fer-ho pensant en la qualitat de vida i el paisatge de Banyoles, una ciutat que pràcticament no compta amb espais verds en la trama urbana. El Sotamonestir podria convertir-se en un meravellós parc urbà on poder-hi passejar, contemplar el conreu d’horts ecològics, desenvolupar activitats pedagògiques, relligar amb vies verdes els barris perifèrics amb el centre de la ciutat tot connectant-t’ho amb l’Estany i, fins i tot, construir-hi algun equipament i habitatge que actuessin de transició amb les zones ja edificades.

Salvem Sotamonestir és un col·lectiu de ciutadans de Banyoles que sense cap interès ideològic, polític ni econòmic té com a únic objectiu la preservació d’aquest espai tan singular de la nostra ciutat. Salvem Sotamonestir reivindica que els valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials prevalguin per sobre dels estrictament especulatius. Animem, per tant, a tota la ciutadania a donar-hi suport i emplacem l’Ajuntament de Banyoles a rectificar la seva proposta en benefici de tots el ciutadans.

Preservem el que els nostres avantpassats ens han llegat per tal que en puguem seguir gaudint nosaltres, els nostres fills i les generacions futures.

Salvem Sotamonestir!

Limnos apareix al telenotícies comarques reclamant la conservació dels horts i recs de Sota Monestir de Banyolesir

Reportatge sobre Sota Monestir Telenotícies comarques TV3

Moisès Jordi president de Limnos demanan la conservació dels horts i recs de Banyoles en un reportatge sobre el desenvolupament de Sota Monestir previst per l’Ajuntament de Banyoles.

Dimecres 25 de gener de 2012