Entrades

Zones humides i turisme: un alè d’aire fresc. Article de l’ham. Febrer 2012

Les zones humides degut a la seva bellesa paisatgística i per la biodiversitat que acullen són llocs ideals per al turisme. En moltes zones els ingressos del turisme són molt importants per les economies locals lligades a estanys, aiguamolls, llacs o rius…, tant des del punt de vista de l’allotjament, la restauració i el comerç, com des de les empreses d’activitats a la natura o de lleure. A més, les zones humides ofereixen recursos, com l’aigua, aliments, productes locals, que faciliten l’acollida de visitants. Malgrat tot, un turisme no sostenible pot generar beneficis a curt termini i pèrdues a llarg termini, afectant tant a la salut de les zones humides com posant en perill els serveis dels ecosistemes.

La convenció Ramsar, de la qual l’Estany de Banyoles forma part, fomenta la celebració del Dia Mundial de les Zones humides el 2 de febrer que aquest any 2012 està dedicat al “Turisme en aiguamolls: el turisme responsable dóna suport als aiguamolls i a les persones”. No és només una qüestió simbòlica, ja que durant el congrés anual es discutirà un document amb propostes per a la promoció d’un turisme sostenible. El turisme aporta beneficis a les persones, però també en pot aportar a la vida silvestre, promovent un enfortiment de les economies locals cap a mitjans de vida més sostenibles. La combinació d’aiguamolls i turisme passa per un tercer element que li dona visió de conjunt, i aquest és la cultura. La vida silvestre i l’aigua marquen el paisatge, però també són una excusa per apreciar les diferents cultures associades a cada zona. S’ha d’aprofitar l’arribada del visitant per a educar-lo en els valors culturals i naturals de cada espai, i per fer això calen una pràctiques turístiques ben gestionades.

Segons l’organització mundial del turisme, es parla d’“ecoturisme” quan la motivació principal del viatjant està centrada en l’observació i gaudi de la natura, així com en conèixer les cultures tradicionals dels espais naturals. El visitant busca continguts educatius i dóna suport al manteniment dels espais naturals consumint en les comunitats locals. Realitza un consum conscient que sol repercutir oferint feina alternativa i noves oportunitats a les poblacions locals, incrementant l’interès de la població en la conservació de l’espai on viu. Si voleu fer ecoturisme a Catalunya podeu consultar: http://www.ecoturismecatalunya.com. La majoria d’allotjaments i promocions que s’anuncien en aquest web promouen el respecte per l’entorn, solen tenir un bon sistema de recollida selectiva de residus, utilitzen eficientment l’energia, normalment amb energia renovable, fan una compra i consum ètic i local amb productes agrícoles ecològics de zones properes, i es mostren preocupats pel consum d’aigua i per l’impacte paisatgístic de l’equipament.

Al Pla de l’estany disposem de zones humides d’interès amb un elevat valor natural i cultural, tant la conca lacustre de Banyoles, com el riu Fluvià, i amb un interès creixent en el turisme. En una comarca tant petita i amb uns valors naturals tant marcats es fa estrany no veure una oferta o una marca turística definida. Des de sempre s’ha acusat als ecologistes d’oposar-se al turisme a l’Estany, d’aturar la promoció d’activitats i posar obstacles al seu “aprofitament”. En aquesta última paraula rau el motiu de conflicte. No té cabuda a la nostra comarca el turisme d’ocupació del litoral de zones humides amb instal·lacions de mal gust, amb “xiringitus” i amb una oferta lúdica culturalment pobre i poc enriquidora. No hi ha cabuda pel turisme de masses, i tampoc hi serien competitius. Però tampoc agrada la situació actual amb poca personalitat, sense barca de passatgers, amb poca dinamització de l’espai. Les possibilitats que tenim per a la potenciació d’un ecoturisme són infinites des del paisatge de l’estany, passant per la gastronomia, la cultura, la història lligada a l’aigua, als conreus, les infraestructures hidràuliques, les tradicions, llegendes, …

Cap un nou model energètic sostenible…-Article de l’ham novembre 2011-

A la nostra societat, l’ús de l’energia és fonamental per dur a terme les nostres activitats diàries. Hi hem establert una forta dependència i això fa que gaudim en gran mesura d’un bon nivell de vida i d’una comoditat sense precedents. No obstant, el model energètic en el qual s’ha basat el nostre desenvolupament econòmic i social resulta totalment insostenible. Els impactes ambientals generats de l’ús intensiu de combustibles fòssils no renovables -petroli, carbó i gas- com són, la generació en la seva combustió, de gasos contaminants i d’efecte hivernacle com el CO2 (diòxid de carboni), principal generador del canvi climàtic; o bé, els vessaments de petroli, per extracció o transport, que malmeten els ecosistemes marins,  posen en perill la salut del medi ambient i de les persones. També, l’esgotament progressiu del petroli i les crisis que afecten periòdicament a la seva producció, repercuteixen sobre els conflictes internacionals i sobre l’increment del preu del cru. A més, els principals països productors tenen règims poc o gens democràtics que provoquen grans injustícies socials. Aquestes disfuncions ecològiques, socials i econòmiques, fa palesa la urgent necessitat d’establir un nou model energètic més racional, que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica, alhora que afavoreixi la maximització de l’ús d’altres energies més netes i renovables (fonts naturals inesgotables), com són la eòlica, la solar fotovoltaica o la biomassa, reduint al mateix temps la dependència amb els països productors d’hidrocarburs.

Perquè això sigui una realitat, cal que tots els agents socials (governs, administracions locals, empreses, entitats, i població) hi participem activament, ja sigui recolzant polítiques efectives, com adquirint hàbits i comportaments, ja siguin individuals o col·lectius, encaminats a lluitar contra el canvi climàtic i les injustícies socials.

A continuació, us proposem alguns enllaços on podreu aprofundir més sobre algunes de les nombroses accions que ja s’estan duent a terme, en aquest àmbit. També us aconsellem que doneu una ullada als manuals per l’estalvi i l’eficiència a la llar, sembla mentida que amb petits gestos puguem arribar a estalviar tanta energia i tants diners:

 

Institut Català d’Energia (ICAEN): http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

En destaquem: els Ajuts per a projectes d’estalvi i eficiència energètica, els Cursos de conducció eficient per conductors de turismes i vehicles pesants, l’Estratègia d’impuls del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT), així com el Pla de l’Energia 2006-2015.

Hogares Kioto: http://hogareskioto.crana.org/recursos_didacticos/ .Aquí hi podreu trobar dos manuals molt amens per l’estalvi i l’eficiència a la llar i com calcular la vostra petjada ecològica.

Som Energia: http://www.somenergia.cat/som-energia/organitzacio/ .La primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya.

Vehicles compartits: http://www.nosaltres.cat/www/seccio?p_idint=617637  .A Catalunya, el transport és el principal consumidor energètic. Cal buscar maneres per minimitzar el seu impacte.

350.org: http://www.350.org/es/nuestra-misión .La seva missió consisteix en combatre la crisis climàtica, a nivell internacional.

CO2now: http://co2now.org/ .Coneixereu la concentració de diòxid de carboni cada mes i quina ha estat l’evolució des de març de 1958. És mesurada a l’Observatori de Mauna Loa a Hawaii.

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses- Article de l’ham octubre 2011-

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses“, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania i dels governs locals, que han assumit el compromís voluntari de millorar l’eficiència energètica i utilitzar fonts d’energia renovable en els seus territoris amb l’objectiu de lluitar contra l’escalfament global. Amb aquest compromís, els governs locals fan seu l’objectiu comunitari de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans de l’any 2020, respecte els nivells de l’any 2005. Aquest compromís es concretarà en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.

Els compromisos que adopten els signants del pacte són els següents:

●                    En primer lloc, assumir els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 en el seu territori municipal i en els àmbits en que tingui competències, mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables.

●                    Preparar un “Inventari Base d’Emissions” (IBE) de CO2 del municipi i de la corporacio municipal, en el període d’un any des de la seva adhesió.

●                    Elaborar un “Pla d’Acció d’Energia Sostenible” (PAES) en els àmbits en que tingui competències, aprovat pel ple municipal, dins l’any següent a l’adhesió. El PAES ha de recollir les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions i ha de ser enviat a la Comissió europea.

●                    Publicar periòdicament –cada 2 anys després de la presentació del seu PAES- els informes d’execució que indiquin el grau d’execució del pla d’acció i els resultats provisionals.

●                    Promoure les seves activitats i involucrar la ciutadania i parts interessades, incloent l’organització periòdica de Dies d’Energia locals.

●                    Difondre el missatge del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en particular animant a altres autoritats locals a adherir-se i contribuint a grans esdeveniments i seminaris temàtics.

El Pacte comporta també el compromís de comunicar a tota la ciutadania, a les entitats i a les empreses, el contingut del mateix i especialment del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta comunicació s’ha d’estructurar mitjançant un Pla de comunicació on hi siguin representants els grups polítics, els ciutadans, el mon associatiu, els sindicats i els empresaris.

A més de propiciar l’estalvi energètic, els resultats de les accions dels signants són múltiples: la creació de treball qualificat i estable, no subjecte a la deslocalització; un entorn i una qualitat de vida més saludables; i un augment de la competitivitat econòmica i la independència energètica.

Actualment tan sols 3 municipis de les comarques gironines han signat aquest Pacte; Girona, Figueres i Ordis. Esperem que ben aviat els ajuntaments de la comarca s’adhereixin al “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses”.

Més informació: http://www.pactodelosalcaldes.eu