Entrades

2021_Cens hivernants_Valle Navas (1)

Rècord de cigonyes hivernants i bons nombres de les espècies més comunes en el XXVIIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles i el riu Fluvià

● L’ànec collverd, la polla d’aigua i la fotja presenten valors màxims o a l’alça respecte l’any anterior, així com els dormidors d’esplugabous i corb marí gros.

● Destacar la presència de 117 cigonyes blanques hivernants i un número relativament mitjà de gavians i gavines.

● Les llacunes de can Morgat i Casa Nostra allotgen les espècies més singulars i interessants.

Banyoles, 2 de febrer de 2021

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 27ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 17 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 16 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 18 persones.Cens ocells hivernants 2021 Estany

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per les mesures anti-COVID i la necessitat de tramitar una autorització pels voluntaris per censar fora del seu municipi, especialment per poder visitar el riu Fluvià. Es van fer dos grups a l’Estany per repartir la gent i agilitzar els censos, i al Fluvià també es va fer per trams gairebé de forma individual.

La tendència general del cens ha estat de valors elevats de les espècies més abundants, especialment els 285 collverds, les 35 polles d’aigua, o els 180 esplugabous. Les fotges que l’any passat ban fer el mínim dels últims anys s’han recuperat lleugerament.

En quan a les dades destacades, podem parlar de l’augment i la consolidació d’un grup de cigonyes hivernants, amb un total de 117 exemplars, un valor a l’alça. També vam comprovar com les cigonyes ja estaven ocupant els tres nius a l’estany, inclòs el de la zona dels desmais que es no va tirar endavant l’any passat. Aquest grup dorm a la ciutat de Banyoles repartida entre unes 50 als arbres de l’Escola Casa Nostra, la llacuna de les cigonyes i els llums del camp de futbol del Banyoles, i unes altres 50 al centre de Banyoles, entre uns arbres del carrer Pere Alsius o en altres arbres al costat del carrer Mossen Constans.

Censos Estany Banyoles

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

Destaca com a singularitat l’ànec griset a l’estany i diverses espècies a les llacunes de Can Morgat i de Casa Nostra com el blauet, el cabusset, 11 xarxets, becadells i becadell sord. Ja més estrany han estat l’ànec mandarí i un ànec collnegre d’origen escapat o assilvestrat, ja que son espècies exòtiques.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els qual s’han mantingut en valors mitjans, amb un total d’uns 590 gavians i 223 gavines. Els censos de gavians son difícils ja que presenten diversa variabilitat i mobilitat entre dies i en una mateixa nit, utilitzant també per dormir teulats de naus industrials, pel que el seu valor pot ser infraestimat.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros i espècies singulars com la merla d’aigua o l’agró blanc.

censos riu Fluvià

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

2021_Cens hivernants_Valle Navas (2)

Pla de l’Estany, 2 de febrer de 2021
LIMNOS-Ecologistes de Catalunya (A. de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany)
www.limnos.org limnos@limnos.org

2021_Cens hivernants_Valle Navas (2)

De que serveix comptar els ocells aquàtics a l’hivern? – l’article de l’ham del febrer 2021-

Des del 1995 es realitza anualment el cens d’ocells aquàtics a la comarca entre el 10 i el 20 de gener. Quin valor tenen 27 anys de dades? D’una banda són un indicador de la qualitat i l’estat de conservació dels espais naturals protegits, com són l’Estany de Banyoles i el riu Fluvià, que formen part de la xarxa Natura 2000 europea. Aquest cens es fa de forma coordinada a tot Catalunya i a Europa i, per tant, també serveix per veure tendències a llarg termini, valorar l’estat de conservació d’espècies amenaçades o l’efecte del canvi climàtic. Una davallada o augment dels ocells a l’Estany doncs, pot ser deguda a causes globals si varia igual a tot arreu, o a causes locals, si només ho fa en un espai. Tampoc hem d’oblidar que és un exemple de la capacitat i potencial de la ciència ciutadana, amb centenars de voluntaris i experts participant als censos.

La cigonya es un hivernant estable ja des de l’any 2010 i hem passat dels 2 exemplars als 118 d’aquest 2021, la meitat de les quals dormen al centre de Banyoles. Aquest any tenim xifres de les màximes pels ànecs collverds, 281, i de 35 polles d’aigua, pel que no ens podem queixar; i la fotja s’ha recuperat fins als 145. Cada any els gavians son motiu de queixa, aquest any n’han sortit 590 gavians i 223 gavines, xifres no pas molt altes. La intensa activitat humana a l’Estany té un preu en la població d’ocells, i fa que hi predominin especies generalistes. S’hi troben a faltar espècies que necessiten de més tranquil·litat. Els aiguamolls de la Puda, les llacunes de Can Morgat i Amaradors, ens ofereixen condicions més bones pels ocells, i és aquí on troben altres espècies més escasses com el xarxet, el blauet, el cabusset, el martinet blanc, o els becadells. La bona gestió d’aquests espais és bàsica per la diversitat d’aus. Un dels premis d’enguany ha estat l’espectacle de les cigonyes i el dormidor d’estornells a La Puda, o el dormidor d’esplugabous a la Draga. Del Fluvià també n’estem enamorats, és un espai magnífic i més tranquil. Allà gaudim de dos dormidors d’uns 80 corb marí gros, i de curiositats com l’agró blanc, la xivita i la merla d’aigua. I per si no n’hi hagués prou una passejada pel Pla de Martís ens permet sumar les fredelugues i alguns rapinyaires que posen la cirereta a la nostra llista. L’any vinent hi esteu convidats.

dav

Baixada de fotges i polles d’aigua en el XXVIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • La fotja i la polla d’aigua disminueixen els seus exemplars a l’Estany, mentre es mantenen ànecs collverd i el dormidor d’esplugabous.
  • Destacar la presència de 52 cigonyes blanques hivernants i 4 espècies de gavines i gavians, dos menys que l’any passat i amb una baixada important del nombre de gavians argentats.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 11 de febrer de 2020

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 26ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 11 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 16 persones.

Diapositiva1

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de de climatologia suau, no de rigorós hivern. La tendència general del cens ha estat una variació important en algunes espècies respecte a altres anys. Es mantenen els ànecs collverd amb 210 exemplars i les polles d’aigua després del rècord d’exemplars de l’any passat cauen a xifres molt baixes.
Les fotges vulgars segueixen la seva tendència a la baixa amb 101 exemplars quan fa uns anys eren més de 300. Creiem que la davallada amb aquesta espècie podria relacionar-se amb el canvi climàtic, tot i que manques dades per a confirmar-ho. El dormidor d’esplugabous es manté com un espai d’elevat interès, on a més hi vam poder observar dos martinets blancs.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 52 exemplars, fets que es repeteix els tres últims anys. Es un grup variable que ve i marxa de Banyoles i amb mobilitat d’exemplars, alguns dels quals son els mateixos de l’any passat.

Podem destacar que no s’ha censat cap ànec domèstic enguany, quan en altres edicions s’havia vist com un problema d’augment d’aquests exemplars domèstics.

Diapositiva2
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comunes o testimonials han estat el bernat pescaire, els corbs marins, els cabussets, els rasclons, i alguns rapinyaires. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els quals han disminuït bastant. Es va repetir el cens dos cops ja que a l’abocador s’havien vist grups més nombrosos de gavians (fins a 500 exs), fet que ens suggereix la possibilitat que els gavians hagin utilitzat enguany altres punts per dormir com les naus industrials, i no els hàgim detectat en el dormidor de l’estany als vespres.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros, un grup de 18 ànecs mandarins assilvestrats i per primer cop una merla d’aigua. També es van observar fins a tres exemplars de llúdriga.


Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

sdr

sdr

sdr

sdr

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

Activitat: cens d’ocells aquàtics 2020 al Pla de l’Estany

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

Dissabte 11 de gener 2020. Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:45 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.

Diumenge 12 de gener 2020. XXIV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

Jornades matinals d’anellament de 8:30 a 14:30. cada hora visita a les xarxes i anellament dels ocells. Punt de trobada Font de la Puda. Cal anar ben calçats i abrigats. Activitat subjecte a canvis de data segons disponibilitat d’anelladors, es recomana inscriure’s o avisar que es vol venir.

Segona sessió hivern: Dissabte 25 de gener de 2020
Tercera sessió hivern: Dissabte 8 de febrer de 2020

voluntariat-8-de-juny

8 de Juny NOVA DATA cens de tortugues al tram mig del riu Fluvià

NOU!!! Degut a les previsions de núvol i pluja del dissabte 18 de maig, ham canviat la data del cens de tortugues pel dissabte 8 de junt a la mateix hora i lloc de trobada.

La població de tortugues al tram mig del riu Fluvià no ha estat estudiada els últims anys.

El cens visual consisteix en l’establiment d’un seguit de punts (miradors, aguaits, passeres, camins, etc.) des d’on els participants puguin observar una part de la massa d’aigua o on hi hagi una zona d’insolació com a troncs i altres estructures per a detectar la presència dels exemplars de tortugues i anotar-lo en el mapa corresponent. Els participants estaran repartits per tot l’espai a prospectar per rendibilitzar l’esforç.

Activitat oberta al públic i el mateix diaes farà una formació prèvia per a identificar les principals espècies de tortuga. Cal inscripció prèvia al correu de Limnos limnos@limnos.org

Dia del cens: 8 de JUNY

Hora: de 10h a 13 h

Lloc de trobada: Benzinera de Serinyà

Si teniu podeu portar prismàtics, repelent de mosquits, i crema solar.

20171112_SortidaFluvià (1) (1024x768)

Visita guiada pel riu Fluvià

El passat 12 de novembre vam realitzar una matinal de Descoberta del riu Fluvià al camí de les rescloses entre Esponellà i Serinyà.

Unes 15 persones van participar de la sortida que es va iniciar a l’Edifici dels Enginyers de Martís, on es va visitar la Cova Mariver. Es tractava d’una excursió matinal al voltant del riu Fluvià on es va visitar el camí de les rescloses des de Martís a Serinyà coneixent els valors naturals, la fauna i la flora, els usos socials, com les centrals hidroelèctriques i les fonts, i el patrimoni cultural associat al riu. A la resclosa de Serinyà a la reserva de fauna de l’Illa de Fares o del Fluvià es va poder gaudir de l’observació d’ocells aquàtics.

La sortida estava inclosa dins les activitats paral·leles de l’exposició del riu Fluvià que es pot visitar al Museu Darder durant aquests dies.

20171112_SortidaFluvià (3) (1024x768)

2017_11_12_Fluvia_ruta_web

Matinal de Descoberta del riu Fluvià al camí de les rescloses

Diumenge 12 de novembre
Hora: 9:30 h
A càrrec de membres de Limnos – EdC (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany – Ecologistes de Catalunya).

Excursió matinal al voltant del riu Fluvià on transitarem el camí de les rescloses des de Martís a Serinyà coneixent els valors naturals, la fauna i la flora, els usos socials, com les centrals hidroelèctriques i les fonts, i el patrimoni cultural associat al riu.

Durada aproximada: 3 hores

Punt de trobada a l’aparcament de Correus (Banyoles). S’anirà amb un mínim de cotxes.

Inscripcions: comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972 57 44 67.

Organitza: Museu Darder, Limnos, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.
Amb el suport de: Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
ACTIVITAT GRATUÏTA

Riu Fluvià a Vilert 3-6-06 CFQ (1024x768)

Limnos demana un major control de els actuacions que es facin al riu Fluvià

• Limnos demana a l’Agència Catalana de l’Aigua un major control de les actuacions que es facin a la llera del riu que forma part de la xarxa Natura 2000 d’espais protegits de la Unió Europea
• Limnos ha detectat certes irregularitats en una actuació realitzada a Vilert, municipi d’Esponellà, que s’han posat en consideració de l’Agència Catalana de l’Aigua de cara a futures actuacions.

Esponellà. Juny 2016.

Els mesos de març i abril diverses màquines van estar extraient grava del riu Fluvià per a la millora d’un tram de riu entre la resclosa de Vilert i el passallís, al costat mateix del poble, que van suposar el moviment de graves i àrids i l’alteració de la llera del riu. L’actuació que estava demanada en nom de l’ajuntament d’Esponellà disposava de l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Exactament es tractava de treure els àrids d’una illeta de la zona central i millorar l’entorn del riu.

Limnos valora positivament que es vulguin fer actuacions per millorar l’entorn del riu Fluvià i que facilitin l’apropament dels habitants a l’espai natural, però en aquest cas no comparteix la necessitat de l’actuació que s’ha realitzat. A la vegada s’han detectat certes irregularitats en el període en que s’han fet les obres, relacionats tant amb el període d’execució, s’han fet fora del termini establert i en ple inici de l’època de reproducció d’espècies animals d’interès, com en l’incompliment de certs aspectes del projecte que s’havia aprovat, com per exemple extreure graves humides de la llera del riu, quan només estava autoritzar de fer-ho en sec, fets que han estat posats en coneixement de l’ACA. Malgrat no s’ha tramés cap denúncia oficial per la dificultat de demostrar l’autoria del fets, Limnos ha demanat que siguin considerades aquestes irregularitats de cara a pròximes actuacions que es vulguin desenvolupar en el mateix tram de riu. A la vegada l’entitat es mostrarà especialment vigilant a les properes actuacions que es pretenguin realitzar al riu Fluvià a Esponellà.

1. 219_img1105

LIMNOS i l’ANG demanen l’anul.lació d’una rompuda forestal a Parets d’Empordà (Vilademuls)

L’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (LIMNOS) i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han presentat al·legacions a un projecte de rompuda a la zona de Parets, al municipi de Vilademuls. Les dues entitats ecologistes alerten que la major part de la rompuda es troba a tocar de la Xarxa Natura 2000, i inclosa gairebé totalment a la catalogació de sòl de valor natural i connectiu del Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany (PDU).

El projecte presentat preveu realitzar una rompuda forestal de 29,5 hectàrees de massa arbustiva i boscosa adjacent a un meandre del tram mig del riu Fluvià inclòs a la Xarxa Natura 2000. L’objectiu és transformar en regadiu 45,3 hectàrees, de les quals 29,5 són forestals i 15,8 són agrícoles, essent la zona forestal objecte d’aquesta rompuda.

Els promotors justifiquen la creació d’aquesta àrea agrícola perquè algunes parcel·les de l’àmbit afectat havien estat agrícoles, amb anterioritat a les riuades dels anys 40. Tot i això, les dues organitzacions demanen que la propietat demostri aquest ús agrícola passat amb documentació, ja que mitjançant una anàlisi detallada de la cartografia de l’any 1946, es pot afirmar que de les 29,5 hectàrees previstes al projecte de rompuda només 1,93 hectàrees eren conreus.

3. Rompuda general actual_12. Rompuda general 1946

Llegenda (imatges 1 i 2): zona groga correspon a masses forestals i arbustives segons fotografia aèria de 1946; zona vermella correspon a conreus segons fotografia aèria de 1946. Base topogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

LIMNOS i l’ANG recorden que la normativa del PDU diu que en aquests sòls són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació del sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. La transformació dels terrenys forestals a agrícoles impedeix la funcionalitat de l’espai com a connector ecològic, no hi ha refugi ni hàbitat per a la fauna, no hi ha possibilitats d’alimentació i no es garanteix la funcionalitat ecològica, a la vegada que genera nous impactes sobre la mateixa Xarxa 2000 com són l’augment de l’erosió, la presència de restes d’adobs i/o fertilitzants químics, etc.

Les dues associacions també remarquen que el projecte pot vulnerar diversos instruments urbanístics de rang superior, com el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) i les Directrius del Paisatge de les Comarques Gironines.

D’altra banda, els ecologistes denuncien que el document ambiental no inclou un estudi prou detallat de la flora i la fauna, i no avalua de forma correcte els impactes indirectes de l’actuació sobre l’espai de la Xarxa Natura 2000 adjacent, tan envers a la qualitat i quantitat de les aigües, com sobre la biodiversitat de l’espai. En aquest sentit, remarquen que el Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Riu Fluvià ha estat declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC), motiu pel qual cal vetllar perquè la implantació d’activitats tinguin una incidència mínima sobre l’espai.

Finalment, alerten sobre els impactes que pot tenir una nova extracció d’aigua al Fluvià, un riu que ja presenta problemes de cabal degut a les extraccions ja existents.

La superfície forestal subjecte a rompudes s’ha duplicat els darrers cinc anys a les comarques gironines i triplicat a Catalunya.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), la superfície forestal subjecte a rompudes a les comarques gironines s’ha duplicat o ha augmentat un 100% els anys 2012 i 2013 respecte a la mitjana dels anys 2009-2011, i en el cas de Catalunya s’ha triplicat en el període 2009-2013.

4. graficsSegons LIMNOS i l’ANG l’abandonament de les zones rurals està fent augmentar la superfície forestal de Catalunya, el que provoca una disminució de la diversitat d’espècies d’ambients oberts, tot i això, consideren que en cap cas s’han de seguir fomentant les rompudes forestals en espais d’interès ecològic, connectiu o paisatgístic. En aquest sentit, estan a favor de les tasques de manteniment de les activitats agrícoles respectuoses en zones rurals i en espais naturals, ja que certes activitats d’agricultura i ramaderia per mantenir els mosaics territorials afavoridors de la biodiversitat.