Entrades

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos – l’article de l’ham del desembre 2020-

L’actual sistema de reciclatge selectiu, en contenidors de colors, tot i estar dissenyat per minimitzar l’impacte mediambiental dels residus, i ser el més estès a Europa no és el més efectiu. Organitzacions mediambientals com Retorna, Rezero, Ecologistes en Acció, Greenpeace, entre d’altres, aposten pel sistema de retorn d’envasos implantat ja amb èxit en zones de més de 40 països com Austràlia, Alemanya, Països Nòrdics, Estats Units…

limnos-desembre

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

El model de recollida selectiva actual es remunta a la llei de finals dels 90 que obligava les empreses envasadores a fer-se’n càrrec dels costos de la gestió dels residus, establia un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a envasos reutilitzables i preveia la recollida selectiva només per als envasos d’un sol ús. El problema va ser deixar en mans de la indústria el com fer-ho, ja que aquesta es va decantar per l’excepció: envasos d’un sol ús i als contenidors de colors!, abocant el resultat del model a la voluntarietat i comprensió de la ciutadania. A hores d’ara, només una part dels envasos es recicla correctament, la resta, la que va al contenidor que no toca o pel terra dels carrers, les platges, les papereres…, acaba en abocadors i incineradores generant emissions de CO₂ i altres contaminants.

Recuperar el vell costum de retornar els envasos

Els envasos no recollits selectivament, no comporten despeses a les marques envasadores, moltes d’elles aglutinades en Ecoembes (d’aquí la seva oposició a implantar nous models). De les despeses ens en fem càrrec els ciutadans en els impostos i les taxes d’escombraries.

El sistema de dipòsit i retorn d’envasos d’un sol ús, implantat en diversos països, recupera els envasos de begudes i complementa la recollida per contenidors; suposa per al consumidor pagar un petit dipòsit en el moment de la compra de la beguda, import que se li retorna íntegrament quan fa la devolució de l’envàs a qualsevol establiment, en general introduint-lo en una màquina. Els costos corren, finalment, a càrrec de l’empresa envasadora. Aquest sistema permet la reutilització total del residu, tornant a fabricar el mateix envàs d’origen, una vegada i una altra, en un procés cíclic que redueix la importació, l’ús i el malbaratament de matèries primeres i l’abocament o incineració dels envasos antics, disminuint així les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Té un nivell de recuperació d’envasos superior al 90% mentre que a Catalunya i la resta de l’Estat només es recicla el 30% dels envasos d’un sol ús.

La iniciativa Retorna1, integrada per una part de la indústria del reciclatge, ONG mediambientals, sindicats i associacions de consumidors, treballa amb l’objectiu de Residu Zero per millorar el sistema actual de recollida de residus d’envasos (contenidor groc i verd) que no reutilitza i recicla deficientment; pretén la implantació en l’àmbit estatal d’aquest sistema d’acord amb les directrius europees i promou un canvi en el model de producció i consum que redueixi el nombre de residus i maximitzi la prevenció, la reutilització i el reciclatge.

Text escrit en col·laboració de
Limnos i la Plataforma Emergència Climàtica Pla de l’Estany

1 Per a més informació consultar fonts en retorna.org

Moció presentada a l’ajuntament a favor de la xarxa “Retorna per al Futur”

PROPOSTA DE MOCIÓ AL PLE MUNICIPAL DE…………………………..EN RELACIÓ AL SUPORT AL SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN D’ENVASOS (SDDR) I L’ADHESIÓ A LA XARXA RETORNA “RETORNAR PER AL FUTUR”

Més info a www.retorna.org

Mocio Xarxa Retorna (en pdf)

Les polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea es basen en els principis de precaució i prevenció, d’acord amb els criteris d’evitar el dany ambiental en origen i que el responsable de posar en el mercat un producte que es converteix en residu se n’ha de responsabilitzar.

El VI Programa d’Acció Ambiental de la UE planteja com a objectiu principal la dissociació entre creixement i la producció de residus, i esmenta la prevenció com a principal element de la política de gestió de residus.

El 17 de setembre de 2010 es constituí a Catalunya la Xarxa Retorna, que té com a missió contribuir a que s’adoptin polítiques per a invertir les tendències insostenibles d’augment dels residus i malbaratament dels recursos i avançar cap a una “Estratègia catalana Residu Zero”.

Les normatives europees, estatals i catalanes en matèria de residus i residus d’envasos van encaminades a uns objectius de reciclatge i reducció que no s’han assolit.

La “Directiva d’envasos” 12/2004/CE marcava com a objectius mínims de reciclatge dels materials dels envasos un 55% per a l’any 2008. Es va arribar només al 48% pels envasos de procedència municipal.

El PROGREMIC, Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya, establia com a objectiu el reciclatge del 25% dels envasos lleugers pel 2006 i al 2008 es va arribar aproximadament al 19%.

Segons la llei estatal d’Envasos i Residus d’Envasos, “LERE 11/1997”, els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) són el sistema obligatori de gestió d’envasos, però  no s’han desenvolupat.

Els SDDR d’envasos reutilitzables han estat utilitzats tradicionalment per les empreses envasadores abans que, a partir dels anys 60, apareguessin els envasos d’un sol ús.

La normativa estatal d’envasos estableix que el “sobrecost” de la recollida selectiva d’envasos ha de recaure sobre els Sistemes Integrats de Gestió, però els Ens Locals assumeixen el “cost” total de la gestió dels envasos, el qual és superior al sufragat pels Sistemes Integrats de Gestió.

El principi de responsabilitat ampliada del productor ha estat un dels principis prioritaris de la política europea i ha rebut el suport de l’OCDE per la capacitat que té d’internalitzar els costos de les empreses i de deslliurar la societat d’aquests costos.

Segons la LERE i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Catalunya té les competències compartides en matèria de residus i envasos per desenvolupar els SDDR. A més, el Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, en la seva disposició addicional 2a, diu que “El Govern ha de promoure en aplicació de la LERE els SDDR, especialment per als de volum igual o superior a dos litres i per als envasos de productes tòxics i perillosos”.

Els SDDR han demostrat obtenir els millors resultats de recuperació dels envasos i  afavoreixen l’augment de l’envasat en envasos reutilitzables.

Aquest Ajuntament té coneixement que la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ha presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Departament d’Empresa i Ocupació i al Departament d’Economia i Coneixement un esborrany de Llei Catalana de Prevenció de residus d’envasos.

L’Agència de Residus de Catalunya ha encarregat un estudi sobre la viabilitat dels SDDR i ha mostrat el seu interès en promoure aquest model.

ACORDEM I PROPOSEM

Al Ple de l’Ajuntament del municipi de ___________________l’adopció dels següents acords:

  1. Refermar el compromís d’aquest municipi de desenvolupar actuacions encaminades a reduir els residus i residus d’envasos, recuperar el màxim de residus d’envasos i sensibilitzar la població i els agents comercials i econòmics per contribuir a aquests objectius de prevenció de la contaminació, d’evitar l’esgotament de recursos i el canvi climàtic, tot potenciant una distribució i un consum responsables.
  2. Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya que proposin, en la redacció de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados (LRSC) i en la revisió de la Ley de Envases y Residuos de Envases (LERE)  que s’apliqui el criteri de “responsabilitat ampliada del productor” i s’adoptin propostes per reduir els residus d’envasos, fomentar la reutilització i adoptar els SDDR com a sistema general de gestió dels residus d’envasos. Igualment, demanar-los que elevin aquestes propostes i polítiques al Govern de l’estat i al Ministeri de Medi Ambient. També sol·licitar revisió de la LERE en el termini d’un any, en el sentit de les esmenes presentades a la LRSC per Retorna.
  3. Demanar com a primer pas el canvi de model de gestió dels envasos a través del desplegament dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) com a sistema general de gestió d’alguns envasos.
  4. Proposar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència de Residus de Catalunya que, fent ús de les seves competències, obrin el debat i la redacció el més aviat possible d’una Llei Catalana de Prevenció de Residus que plantegi com a sistema general i obligatori els SDDR, i que promogui, alhora, els envasos reutilitzables i aquelles mesures que facin reduir els residus.
  5. Promoure el debat entre el món local a la demarcació o territori: amb les associacions municipalistes, els ens locals de gestió i supramunicipals (Consells Comarcals, Consorcis, Mancomunitats de serveis, etc.) i les entitats socials que el promouen.
  6. Refermar (en el cas que ja s’hagin pronunciat) o prendre el compromís de l’Ajuntament de seguir duent (o dur) a terme accions per reduir les bosses de plàstic, adherir-se al Dia Internacional Lliure de Bosses , 3 de juliol, i donar suport a les actuacions encaminades a regular de forma efectiva la distribució de les bosses de plàstic.
  7. Adherir-se a la Xarxa catalana Retorna per tal de crear les condicions que facilitin la demanda tant al Govern i Parlament català com a al Govern estatal, de canvi de normativa i de model de gestió d’envasos.
  8. Publicitar aquesta moció i els beneficis ambientals i econòmics dels SDDR entre el sector comercial, la ciutadania i els mitjans de comunicació.
  9. Difondre l’adhesió pels canals de comunicació de l’ajuntament/organització supramunicipal/entitat/empresa: pàgines web, butlletins electrònics, revistes, etc.

10. Traslladar aquesta moció al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació, al Departament d’Economia i Coneixement, a l’Agència Catalana de Consum, a l’EMSHTR, a la Diputació de Tarragona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

11. Comunicar l’adhesió a la secretaria de la Xarxa Retorna, trametent còpia signada per correu electrònic o bé per correu  postal a les següents adreces respectives: info@retorna.org; Associació Retorna, c/ Parc, 1, 3a 08002 Barcelona.