Entrades

Moció presentada a l’ajuntament a favor de la xarxa “Retorna per al Futur”

PROPOSTA DE MOCIÓ AL PLE MUNICIPAL DE…………………………..EN RELACIÓ AL SUPORT AL SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN D’ENVASOS (SDDR) I L’ADHESIÓ A LA XARXA RETORNA “RETORNAR PER AL FUTUR”

Més info a www.retorna.org

Mocio Xarxa Retorna (en pdf)

Les polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea es basen en els principis de precaució i prevenció, d’acord amb els criteris d’evitar el dany ambiental en origen i que el responsable de posar en el mercat un producte que es converteix en residu se n’ha de responsabilitzar.

El VI Programa d’Acció Ambiental de la UE planteja com a objectiu principal la dissociació entre creixement i la producció de residus, i esmenta la prevenció com a principal element de la política de gestió de residus.

El 17 de setembre de 2010 es constituí a Catalunya la Xarxa Retorna, que té com a missió contribuir a que s’adoptin polítiques per a invertir les tendències insostenibles d’augment dels residus i malbaratament dels recursos i avançar cap a una “Estratègia catalana Residu Zero”.

Les normatives europees, estatals i catalanes en matèria de residus i residus d’envasos van encaminades a uns objectius de reciclatge i reducció que no s’han assolit.

La “Directiva d’envasos” 12/2004/CE marcava com a objectius mínims de reciclatge dels materials dels envasos un 55% per a l’any 2008. Es va arribar només al 48% pels envasos de procedència municipal.

El PROGREMIC, Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya, establia com a objectiu el reciclatge del 25% dels envasos lleugers pel 2006 i al 2008 es va arribar aproximadament al 19%.

Segons la llei estatal d’Envasos i Residus d’Envasos, “LERE 11/1997”, els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) són el sistema obligatori de gestió d’envasos, però  no s’han desenvolupat.

Els SDDR d’envasos reutilitzables han estat utilitzats tradicionalment per les empreses envasadores abans que, a partir dels anys 60, apareguessin els envasos d’un sol ús.

La normativa estatal d’envasos estableix que el “sobrecost” de la recollida selectiva d’envasos ha de recaure sobre els Sistemes Integrats de Gestió, però els Ens Locals assumeixen el “cost” total de la gestió dels envasos, el qual és superior al sufragat pels Sistemes Integrats de Gestió.

El principi de responsabilitat ampliada del productor ha estat un dels principis prioritaris de la política europea i ha rebut el suport de l’OCDE per la capacitat que té d’internalitzar els costos de les empreses i de deslliurar la societat d’aquests costos.

Segons la LERE i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Catalunya té les competències compartides en matèria de residus i envasos per desenvolupar els SDDR. A més, el Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, en la seva disposició addicional 2a, diu que “El Govern ha de promoure en aplicació de la LERE els SDDR, especialment per als de volum igual o superior a dos litres i per als envasos de productes tòxics i perillosos”.

Els SDDR han demostrat obtenir els millors resultats de recuperació dels envasos i  afavoreixen l’augment de l’envasat en envasos reutilitzables.

Aquest Ajuntament té coneixement que la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ha presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Departament d’Empresa i Ocupació i al Departament d’Economia i Coneixement un esborrany de Llei Catalana de Prevenció de residus d’envasos.

L’Agència de Residus de Catalunya ha encarregat un estudi sobre la viabilitat dels SDDR i ha mostrat el seu interès en promoure aquest model.

ACORDEM I PROPOSEM

Al Ple de l’Ajuntament del municipi de ___________________l’adopció dels següents acords:

  1. Refermar el compromís d’aquest municipi de desenvolupar actuacions encaminades a reduir els residus i residus d’envasos, recuperar el màxim de residus d’envasos i sensibilitzar la població i els agents comercials i econòmics per contribuir a aquests objectius de prevenció de la contaminació, d’evitar l’esgotament de recursos i el canvi climàtic, tot potenciant una distribució i un consum responsables.
  2. Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya que proposin, en la redacció de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados (LRSC) i en la revisió de la Ley de Envases y Residuos de Envases (LERE)  que s’apliqui el criteri de “responsabilitat ampliada del productor” i s’adoptin propostes per reduir els residus d’envasos, fomentar la reutilització i adoptar els SDDR com a sistema general de gestió dels residus d’envasos. Igualment, demanar-los que elevin aquestes propostes i polítiques al Govern de l’estat i al Ministeri de Medi Ambient. També sol·licitar revisió de la LERE en el termini d’un any, en el sentit de les esmenes presentades a la LRSC per Retorna.
  3. Demanar com a primer pas el canvi de model de gestió dels envasos a través del desplegament dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) com a sistema general de gestió d’alguns envasos.
  4. Proposar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència de Residus de Catalunya que, fent ús de les seves competències, obrin el debat i la redacció el més aviat possible d’una Llei Catalana de Prevenció de Residus que plantegi com a sistema general i obligatori els SDDR, i que promogui, alhora, els envasos reutilitzables i aquelles mesures que facin reduir els residus.
  5. Promoure el debat entre el món local a la demarcació o territori: amb les associacions municipalistes, els ens locals de gestió i supramunicipals (Consells Comarcals, Consorcis, Mancomunitats de serveis, etc.) i les entitats socials que el promouen.
  6. Refermar (en el cas que ja s’hagin pronunciat) o prendre el compromís de l’Ajuntament de seguir duent (o dur) a terme accions per reduir les bosses de plàstic, adherir-se al Dia Internacional Lliure de Bosses , 3 de juliol, i donar suport a les actuacions encaminades a regular de forma efectiva la distribució de les bosses de plàstic.
  7. Adherir-se a la Xarxa catalana Retorna per tal de crear les condicions que facilitin la demanda tant al Govern i Parlament català com a al Govern estatal, de canvi de normativa i de model de gestió d’envasos.
  8. Publicitar aquesta moció i els beneficis ambientals i econòmics dels SDDR entre el sector comercial, la ciutadania i els mitjans de comunicació.
  9. Difondre l’adhesió pels canals de comunicació de l’ajuntament/organització supramunicipal/entitat/empresa: pàgines web, butlletins electrònics, revistes, etc.

10. Traslladar aquesta moció al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació, al Departament d’Economia i Coneixement, a l’Agència Catalana de Consum, a l’EMSHTR, a la Diputació de Tarragona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

11. Comunicar l’adhesió a la secretaria de la Xarxa Retorna, trametent còpia signada per correu electrònic o bé per correu  postal a les següents adreces respectives: info@retorna.org; Associació Retorna, c/ Parc, 1, 3a 08002 Barcelona.

L’Ajuntament de Banyoles ha aprovat una moció de Limnos per avançar cap al residu zer

Notícia extreta de radio banyoles (www.radiobanyoles.cat)


L’Ajuntament de Banyoles ha aprovat una moció de Limnos per avançar cap al residu zero. La proposta suposa el compromís del consistori per desplegar polítiques encaminades a reduir els residus i sensibilitzar la població.

A través d’aquest acord, l’Ajuntament es compromet a dur a terme accions per reduir les bosses de plàstic, adherir-se al Dia Internacional Lliure de Bosses, i a donar suport a actuacions encaminades a regular de forma efectiva la distribució de les bosses de plàstic.

Així mateix, el consistori s’adhereix a la Xarxa catalana Retorna per facilitar el canvi de normativa i de model de gestió d’envasos. I finalment, es compromet a difondre els beneficis ambientals i econòmics dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) entre el sector comercial, la ciutadania i els mitjans de comunicació.

La moció, elaborada per Limnos, va ser presentada al ple d’ahir dilluns per la CUP. La seva portaveu, Sandra Pazos, ha destacat la importància de donar exemple des dels ajuntaments i fer pressió perquè es compleixin els objectius bàsics de la Xarxa Retorna.

La proposta ha estat aprovada per unanimitat per tots els grups amb representació a l’Ajuntament. Els dos altres partits de l’oposició, Junts per Banyoles i Iniciativa per Catalunya Verds, han destacat la necessitat que els ajuntaments es comprometin, cada vegada més, amb propostes d’aquest tipus.

Per la seva banda, els dos grups de l’equip de govern, CiU i PSC, també hi han votat a favor perquè consideren que és una moció “compatible amb els interessos de la ciutat”. El portaveu nacionalista, Miquel Vilanova, ha fet referència a la moció aprovada el juliol de 2008 a favor de la reducció de bosses de plàstic. Tot i això, ha constatat que la competència sobre aquesta qüestió la té el Consell Comarcal i per tant s’haurà de traslladar a aquest ens el sentit de la moció.

La moció de suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos i d’adhesió a la Xarxa Retorna es va debatre al ple d’aquest dilluns al vespre.

La Llei de Residus i Sòls Contaminats, una llei poc ambiciosa

Barcelona, 14 de juliol de 2011

Malgrat ser una llei de mínims que ha desaprofitat l’oportunitat històrica d’avançar cap a un model de gestió preventiva dels recursos i dels residus, obre tímidament les portes a la implantació dels Sistemes de Dipòsit d’envasos de begudes.

Des de la Fundació Prevenció de Residus i la Federació Ecologistes de Catalunya lamentem que el redactat final d’aquesta Llei no apliqui mesures suficients per a invertir les tendències de creixement dels residus, ni per augmentar la quantitat i qualitat de la recuperació de les diferents fraccions dels residus i especialment els residus orgànics. La Llei no desplega els mecanismes necessaris per aturar de forma efectiva l’augment dels residus que finalment van a parar als tractaments finalistes de residus (abocadors i incineradores).

La qual cosa dificulta el camí cap a l’Estratègia Residu Zero, adoptada a moltes ciutats i regions del món, i que està arrelant a diversos ajuntaments i consells comarcals, empreses, universitats, institucions de Catalunya.

Si bé la Llei és poc ambiciosa, presenta alguns aspectes positius, tals com la responsabilitat ampliada del productor en relació al disseny de productes minimitzant els seus impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida, la compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en el sector dels residus, o la creació d’un centre d’investigació sobre prevenció i gestió de residus. D’altra banda, encara que de forma tímida, la Llei obre les portes a la implantació dels Sistemes de Dipòsit per a envasos de begudes, la qual cosa és un èxit tenint en compte les pressions exercides des dels sectors que actualment gestionen els residus d’envasos, la seva fabricació i comercialització.

Avancem cap al residu 0: la recollida porta a porta

En un món amb recursos finits i demanda creixent, fins i tot una economia basada totalmente en el reciclatge seria, finalment, insostenible. L’estratègia Residu Zero va més enllà de la recollida selectiva; és un canvi de paradigma, canviar d’un model finalista de tractament de residus a un model de prevenció. Així, el reciclatge forma part de l’estratègia però el seu objectiu és disminuir els residus en origen. Aquí entra en joc la sensibilitat dels productors i la normativa de les administracions. A més, caldria analitzar quins són els materials que generen residus tòxics i contaminants i substituir-los per materials reciclables o biodegradables. El reciclatge hauria de ser la mesura més “finalista” dins una estratègia de residu 0.

Dit això, la recollida selectiva és la part d’aquesta estratègia on ens podem implicar més fàcilment com a ciutadans. Aproximadament el 80% dels residus es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense cap problema i en canvi la mitjana catalana de recollida selectiva és del 37,5%, el que significa que més de la meitat dels residus a Catalunya acaben als abocadors o incinerats. A Banyoles, amb un 40%, estem una mica per sobre de la mitjana catalana però encara ens trobem molt lluny del 80%. Com podríem millorar la nostra nota? Us posarem un exemple: a Argentona, amb 12.000 habitants, només es reciclava el 15% dels residus i es va implantar el sistema de recollida porta per porta (PaP) de les fraccions orgànica i rebuig. En els quatre anys següents, les xifres de reciclatge van augmentar fins al 52%. Llavors van ampliar la recollida al paper-cartró i envasos, de manera que, a la via pública, només hi van quedar els contenidors de recollida de vidre. Un any més tard, el percentatge de recollida selectiva arribava al 63%.

Potser pensareu que la recollida porta a porta és complicada en una ciutat i que està més pensada pels pobles. Doncs bé, resulta que la ciutat de San Francisco aplica la recollida selectiva porta a porta des dels anys 80 amb molt bons resultats. És cert que és un sistema que requereix un canvi d’hàbits important, que està subjecte a un horari de lliurament més estricte i que cal guardar els residus a casa fins el dia de recollida. Però tot canvi requereix el seu temps d’adaptació i els beneficis que comporta bé es mereixen el nostre esforç. Amb aquest sistema s’aconsegueix recollir més quantitat de residus valoritzables i de molt bona qualitat. Actualment a Banyoles es recull la fracció orgànica per al seu aprofitament a través del compostatge, però el compost que es genera conté molt plàstic i altres elements no compostables. Un segon avantatge és la retirada de contenidors de la via pública, pel que s’eviten desbordaments, problemes de males olors i es guanya espai públic. També es minimitza la necessitat de plantes de triatge i, per tant, s’estalvia un munt de milions d’euros que es poden destinar a altres necessitats socials. I, finalment, ens ajuda a fer-nos prendre consciència del volum de residus que generem i a veure imprescindible la disminució dels residus en origen, amb un consum responsable i exigint la reducció dels envasos i embalatges per part dels productors.

Amb aquest mètode allargaríem la vida útil de l’abocador i evitaríem la crema de residus en incineradores, considerat el pitjor mètode de gestió de residus per motius econòmics (són molt costoses tot i estar subvencionades), ambientals i sanitaris (les cendres contenen substàncies perilloses, com dioxines, àcid clorhídric, plom, etc. que poden produir càncer i trastorns al sistema nerviós).

Per a més informació podeu visitar el web de l’associació de municipis catalans per a la recollida porta a porta: www.portaaporta.cat i el web de la fundació privada catalana de prevenció de residus i consum responsable: www.residusiconsum.org.