Entrades

monestir LIMNOSCFQ (10)

Limnos demana una reducció de les previsions de creixement del POUM de Banyoles i garantir la conservació de les hortes i els recs

  • Limnos presenta un conjunt d’al·legacions al Planejament urbanístic de Banyoles
  • L’entitat reclama una aposta real pel urbanisme sostenible que passa per una reducció de les previsions de creixement, de necessitats d’habitatge, i de consum d’aigua ajustades a les dades reals de necessitats de creixement que ofereixen les dades de població.
  • Valorem positivament l’aposta valenta de l’Ajuntament de conservació d’una part de les hortes de Sota Monestir i els recs, però demanem que es millori la normativa i que s’aprovi el Pla especial dels Recs per tal de que aquesta protecció quedi garantida de cara al futur. A la vegada es demana una mica més d’ambició reduint el creixement previst, ampliant la zona verda de la riera Canaleta i incorporant la protecció de les hortes de Guèmol.

Banyoles, 19 de novembre de 2018

Limnos ha preparat un document d’al·legacions al POUM de Banyoles, que també posa a disposició dels veïns a la seva web perquè les puguin utilitzar i donar-hi suport total o parcial. El document repassa de dalt a baix els feixucs documents normatius i d’ordenació i en formula diverses al·legacions amb la corresponent proposta alternativa.

Podeu descarregar les al·legacions de Limnos en el següent enllaç :  Alegacions Limnos 2018 def

Podeu descarregar un model d’al·legacions en word per a presentar les vostres pròpies al·legacions o donar suport a les de Limnos aquí 

Els eixos de les al·legacions es centren en aquesta grans temes:
a) un creixement previst no sostenible per sobre del que objectivament ofereixen les dades de creixement d’habitants
b) un model de municipi amb massa extensió de sòl urbanitzat i poc parc verd urbà
c) una sobreexplotació de l’aigua de l’Estany
d) errors en els límits de l’espai natural protegit del PEIN
e) millorar la conservació dels recs i les Hortes de SotaMonestir, de Can Castanyer i de Guèmol
f) l’inconvenient de no presentar el Pla especial de recs conjuntament amb el POUM
g) l’eliminació de la nova zona industrial al costat la riera Canaleta
h) La priorització del desenvolupament de Can Juncà i el canvi d’ubicació de les indústries
i) Aspectes normatius relatius a la protecció de l’arbrat, els elements de patrimoni natural, la promoció dels horts i la custòdia del territori, la prohibició de noves granges porcines, l’extensió de la peatonalització del front d’estany i l’aplicació de normativa ambiental en els edificis públics
j) La manca d’avaluació de l’impacte climàtic d’aquest plantejament i l’estudi més complet d’alternatives de desenvolupament més adequats als reptes climàtics de les properes dècades.

La incoherència amb el desenvolupament sostenible.

Les previsions d’habitants per Banyoles del POUM elaborades el 2014, preveien pel 2017 600 habitants més dels que tenim ara en l’escenari de creixement més baix. Per les previsions del 2026 s’ha fet servir escenaris de creixement mitjà, enlloc els més baixos. Des del nostre punt de vista i amb l’objectivitat que donen les dades demogràfiques dels últims anys, entenem que la previsió de desenvolupament a l’alça, les hectàrees de sòl urbà desenvolupat, els habitatges projectats i nombre d’habitants previstos d’ara fins el 2026, que justifiquen les necessitats de desenvolupament, estan molt allunyades del que podem acceptar com a desenvolupament sostenible. Creiem que les previsions de creixement son volgudament estimades a l’alça i reclamem una reducció d’aquestes expectatives i una reducció efectiva en el sostre edificable.
El POUM és també una eina de planificació municipal on s’estableix quina mena de municipi es vol ser, quin model social, i quina tipologia d’activitats i usos s’hi poden desenvolupar.

De l’anàlisi dels usos del sòl, es dedueix que hi ha una gran quantitat de sòl urbà en un municipi tan petit. Són 438.85 ha de sòl urbà, total, amb un alt grau de sensibilitat ambiental. La superfície de l’estany de Banyoles, que ja ocupa també part de la superfície municipal, i de la zona protegida pel PEIN, compleixen gran part la funció de pulmó verd del municipi, però es de sobre reconegut la manca de sòl verd en el centre urbà. En general, el terme municipal de Banyoles pateix una destacada extensió dels sòls urbanitzats, reduint les possibilitats de futurs creixements, i seria bo que ja en aquest POUM es limités la mida final que la zona urbana ha de tenir al municipi, i no sobrepassar-la. Proposem que es limiti el creixement urbà a la zona actualment definida com a sostre màxim per al municipi o, fins i tot, es redueixi alguna zona proposada com a urbanitzable, i s’estableixin criteris per avaluar el desenvolupament urbanístic de Banyoles en clau comarcal. Cal abordar els reptes de les necessitats de desenvolupament dels municipis veïns d’una forma mancomunada.

La gestió de l’aigua: la sobreexplotació i els problemes de la depuradora

Cal limitar el creixement de Banyoles en quan suposa un efecte greu sobre la quantitat d’aigua disponible a l’Estany de Banyoles. Es preveu augmentar el 32% l’extracció de l’Estany. Aquests augments afegits als creixements previstos a Porqueres i Cornellà del Terri i Fontcoberta que també utilitzen l’aigua de l’estany poden causar efectes de sobreexplotació de l’aigua de l’Estany. Els ecosistemes aquàtics, la qualitat de l’aigua i els recs poden veure’s greument afectats.

Pel que fa al sanejament, ha estat demostrat que la depuradora de Banyoles té problemes de funcionament que va significar el 2016 una sanció de la Unió Europea per no complir amb la normativa de reducció de nitrogen. Si bé aquesta problemàtica ha estat resolta recentment (agost 2018) podem afirmar que no hi ha garanties que no es produeixin més problemes derivats de l’augment del tractament d’aigua de l’EDAR de Cornella del Terri.

La conservació del patrimoni natural

S’han detectat errors entre la cartografia disponible de l’espai natural protegit de l’Estany de Banyoles i els límits del PEIN exposats en la cartografia del POUM. Els límits dibuixats ofereixen menys protecció al front d’Estany i a La Puda. Proposem la revisió dels límits del PEIN en la cartografia per incorporar aquests espais exclosos i la protecció de la finca de la Font de la Puda. Aquest espai estava inclòs dins els límits del PEIN i actualment es fa una proposta per excloure’l, a la vegada s’hi permeten usos com un hotel que creiem que no s’adeqüen amb les característiques de l’espai.

a) Creació del Parc Fluvial de la riera Canaleta
Per tal de garantir la conservació de la funcionalitat de la riera Canaleta com a corredor ecològic cal assegurar el manteniment d’una franja de bosc de ribera a l’entorn d’aquest curs fluvial en tot el tram que discorre per l’àrea urbana de Banyoles amb una normativa específica.

b) La conservació dels recs i les hortes de Sota Monestir
Lamenten la parcel·lació de la zona de Sota Monestir en quatre sectors independents (SUD01 a SUD04) que no permeten la valoració conjunta de tot l’espai.

Es proposa una millora en la definició normativa de les hortes protegides. En el POUM han estat catalogades amb una figura variada (a definir en el moment de fer els plans especials corresponents) que barreja els espais lliures (jardins i parcs urbans), els equipaments, i una categoria urbanística anomenada D4, no definida a la normativa, que en principi significaria que es mantenen els habitatges existents a la zona i les hortes segueixen essent privades amb l’obligatorietat de conservar-les. Es demana.
• Ampliar la zona verda al voltant la riera Canaleta, tenint en compte els aspectes d’inundabilitat.
• Reduir les zones de creixement D1, eliminant-les en gran part.
• Incorporar traçats dels recs que no han estat recollits.
• Assegurar la connectivitat.
• Incorporar criteris paisatgístics per protegir la fisonomia actual dels horts.

Proposem no aprovar les zones pendents d’urbanització, la nova zona industrial SUD06 i la zona de Guèmol i el camí dels prats SUND01. D’aquesta manera es protegeix l’entorn de la riera Canaleta i els horts de Guèmol.
Normativa ambientals d’estalvi energètic, d’aigua, etc…

L’annex III del POUM estableix unes normes d’obligat compliment i unes directrius en relació a la normativa ambiental d’aplicació al planejament derivat del POUM de Banyoles.

Proposem que aquesta normativa no només sigui d’aplicació al planejament derivat del POUM, sinó que sigui d’obligat compliment a tots els edificis públics, entre els quals els municipals prioritàriament, actualment en funcionament.

SotaMonestir (1024x768)

El patrimoni etnològic relacionat amb els horts, els recs i el travertí – l’article de l’ham del novembre 2018-

A la ciutat de Banyoles la configuració de les hortes i de la xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. D’exemples d’hortes de bona qualitat en tenim a moltes ciutats i pobles de Catalunya, en canvi, que estiguin associades a singularitats constructives o paisatgístiques ja son més escasses: el bosc de tosca, les parets de pedra seca,… En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.

El travertí ha estat fonamental en la tasca de domesticar les aigües de l’estany i en la formació urbanística del nucli medieval de Banyoles. És una roca fàcil de treballar, perquè forma blocs regulars amb facilitat i és força resistent. Amb aquesta roca calcària també es van anar construint les llindes divisòries de les hortes, les parets laterals dels recs, les petites palanques de pas, els fons dels canals, els rentadors més antics i els encaixos de les cadiretes o bagants. La construcció dels recs a l’època medieval va suposar un laboriós treball d’enginyeria hidràulica. De mica en mica es va dissenyar una xarxa de recs principals amb ramals secundaris que permet regar prop de 300 hectàrees d’hortes, amb un conjunt de 33 km de canalitzacions, basses i cadiretes. Amb el pas del segles, s’ha constituït una xarxa de dotzenes de quilòmetres de sèquies amb la tècnica constructiva tradicional i singular de Banyoles: la llosa de travertí. Al final d’aquest complex recorregut hídric hi ha la riera Canaleta, que és, en realitat, el nom del curs alt del riu Terri i afluent del riu Ter. Els elements estructurals formats de travertí que delimiten les parcel·les de les hortes i la canalització dels recs configuren un paisatge únic a Catalunya, i esdevenen un element etnològic i paisatgístic singular que caldria preservar.

També els usos relacionats amb la fauna dels recs, formen part d’aquest patrimoni intangible. En els recs de Banyoles hi havia peixos, sobretot, barbs, bagres, sorellons i anguiles. Aquesta abundància de peix donava lloc a una pesca intensa que es regulava en l’època medieval establint temporades de veda. Diversos llocs dels recs (els “canats”, d’aquí el nom d’un carrer de Banyoles) s’habilitaven per instal·lar-hi els ormeigs de pesca, inicialment construïts amb canyes que formaven embuts en què les anguiles quedaven atrapades i les barboleres permetien pescar barbs. Peixos, musclos de riu, tòtils, llúdrigues, el blauet, totes elles espècies amenaçades i protegides a Catalunya que aporten un valor singular a la biodiversitat de la ciutat, conviuen amb el valor històric, social i etnològic dels recs i hortes de Banyoles, que tenim l’obligació de conservar i utilitzar d’una forma sostenible.

Concurs Fotografia de la Natura 2018 Entrega de premis

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIIè Concurs de fotografia de la Natura

L’edició del concurs del 2018 ha estat dedicada als “Rius, recs i rieres” i hi han participat 75 persones i 216 fotografies.
• L’exposició restarà oberta al públic del 23 de juny al 11 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 23 de juny del 2018.

El divendres 22 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories i es va inaugurar l’exposició de la XVIIena edició del concurs de fotografia de la Natura. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de les més elevades dels últims anys amb 75 persones que han enviat un total de 216 fotografies digitals. Es van descartar 30 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 35, de les quals 8 finalistes, que són les que s’exposaran fins a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

fotos guanyadores

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo, repetint el premi de l’edició de l’any passat, i la fotografia titulada “Merla d’aigua” feta al Berguedà. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Llorens Bach, amb la fotografia “Fulla i fins d’un rec” realitzada a Banyoles. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Jaume Planas Pujadas, que també repeteix premi de l’any passat en una altra categoria, soci de Limnos, amb la fotografia “Fluvià” feta als voltants de Besalú.
Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i estaran relacionades amb la geologia.

Webs de les entitats organitzadores:
www.cecbanyoles.cat
www.limnos.org
www.udg.edu/fc
www.museusdebanyoles.cat

dnnimagehandler

Inauguració Exposició XVII Concurs de Fotografia de la Natura “Rius, recs i rieres”

Exposició de les millors fotografies presentades l’última convocatòria del concurs. El tema del concurs en aquesta edició són els rius, recs i rieres. Les imatges poden mostrar qualsevol tipus de curs d’aigua en algun dels seus trams, encara que estigui sec, així com els elements singulars que en formen part (gorgues, saltants, baumes, congostos,…) i les plantes i animals que s’hi troben. S’han donat un primer premi, un premi especial a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i premi a la millor fotografia realitzada per un soci d’algunes de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona.

Inauguració i lliurament de premis: dia 22 de juny, a les 8 del vespre. Després del lliurament de premis, s’oferirà un refigeri als assistents.

Exposició de les fotografies finalistes i guanyadores: Del 23 de juny a l’11 de setembre de 2018. Museu Darder de Banyoles

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals, Limnos, UdG, Museu Darder, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.

ENTRADA GRATUÏTA

2018_Lona_Concurs_fotografia4

Limnos presenta 29 al·legacions al projecte de Sota Monestir

Octubre 2012

Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany va presentar, dins del període d’informació pública, 29 al·legacions a l’aprovació inicial de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en l’àmbit de la ronda Monestir-riera Canaleta, més conegut com a Sota Monestir. 

Limnos aplaudeix que, per primera vegada, es contempli la preservació d’una petita part de les hortes de Sota Monestir, en concret les que se situen a l’entorn del veïnat de Can Laqué. Malauradament aquest fet no es tradueix en una disminució en l’edificabilitat del sector: els habitatges totals passen de 594 segons el PGOU de 1984 a 650. Això fa que s’assoleixen densitats molt elevades i que s’evidenciï una manca de zones verdes, especialment a l’entorn de la carretera de Vilavenut.

D’altra banda cal advertir sobre l’impacte que tindria el vial central, entre el carrer Joan XXIII i la Ronda Canaleta, ja que fragmentaria tot l’àmbit de Sota Monestir en dues parts. Aquesta via es va projectar en el marc del POUM del 1984, quan encara no hi havia la variant de Banyoles, i és per això que es poden buscar alternatives més flexibles per relligar la trama urbana de la ciutat en aquesta zona.

Finalment cal recordar que manca un estudi exhaustiu del patrimoni existent a Sota Monestir, en especial de l’existència de trams de rec amb paret de travertí i amb elements de regulació de cabal (cadiretes, bagants, saltants…) que remeten a l’origen medieval d’aquesta xarxa de regadiu i que tenen un gran valor patrimonial, històric, cultural i social.

Limnos defensa, per a Sota Monestir, un projecte basat en la preservació i promoció dels horts de regadiu, la creació zones verdes lligades a la xarxa de recs, la previsió d’equipaments que aprofitin el patrimoni històric i industrial i la localització dels usos residencials i d’activitat econòmica al sud de la carretera de Vilavenut.

Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

  • Podeu consultar la proposta elaborada per Limnos: Una proposta per a Sota Monestir. gener 2012.

 

  • Podeu consultar les 29 al·legacions de Limnos al projecte de Sota Monestir. 4 Octubre 2012.

Campanya ciutadana per conservar Sota Monestir

Manifest que podeu consultar a www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

El Sotamonestir, entre els barris de Can Puig, Canaleta, Mas Palau i el Barri Vell és probablement el darrer espai verd no urbanitzat que li queda a Banyoles. En aquesta àrea s’hi ha preservat, al llarg dels segles, un conjunt d’horts, recs i molins medievals únic a Catalunya, i també un paisatge respectuós just al costat del Monestir, origen fundacional de la nostra ciutat.


L’Ajuntament de Banyoles, tanmateix, s’ha proposat urbanitzar el Sotamonestir amb uns criteris que suposarien la destrucció d’un dels espais més emblemàtics de la nostra ciutat. Efectivament, l’Ajuntament ha previst, en la major part de la zona, la construcció de cases, blocs de pisos i vials asfaltats quan es dóna la circumstància que a la ciutat hi ha més de 1.000 habitatges buits.

Som conscients que el Sotamonestir necessita ser ordenat però considerem que és possible fer-ho pensant en la qualitat de vida i el paisatge de Banyoles, una ciutat que pràcticament no compta amb espais verds en la trama urbana. El Sotamonestir podria convertir-se en un meravellós parc urbà on poder-hi passejar, contemplar el conreu d’horts ecològics, desenvolupar activitats pedagògiques, relligar amb vies verdes els barris perifèrics amb el centre de la ciutat tot connectant-t’ho amb l’Estany i, fins i tot, construir-hi algun equipament i habitatge que actuessin de transició amb les zones ja edificades.

Salvem Sotamonestir és un col·lectiu de ciutadans de Banyoles que sense cap interès ideològic, polític ni econòmic té com a únic objectiu la preservació d’aquest espai tan singular de la nostra ciutat. Salvem Sotamonestir reivindica que els valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials prevalguin per sobre dels estrictament especulatius. Animem, per tant, a tota la ciutadania a donar-hi suport i emplacem l’Ajuntament de Banyoles a rectificar la seva proposta en benefici de tots el ciutadans.

Preservem el que els nostres avantpassats ens han llegat per tal que en puguem seguir gaudint nosaltres, els nostres fills i les generacions futures.

Salvem Sotamonestir!

Limnos apareix al telenotícies comarques reclamant la conservació dels horts i recs de Sota Monestir de Banyolesir

Reportatge sobre Sota Monestir Telenotícies comarques TV3

Moisès Jordi president de Limnos demanan la conservació dels horts i recs de Banyoles en un reportatge sobre el desenvolupament de Sota Monestir previst per l’Ajuntament de Banyoles.

Dimecres 25 de gener de 2012

Participeu!!!! del debat sobre la zona de sota Monestir que ha organitzat l’ajuntament

Limnos ha defensat des de fa anys la conservació de les zones d’horts i recs de la zona de sota Monestir, que inclou els espais entre Mas Palau, Ronda Monestir, el Monestir, Canaleta i Can Puig, també la riera Canaleta.

La zona està catalogada com a urbanitzable però no està definit el seu desenvolupament definitiu, per la qual cosa hi ha encara opcions de conservar gran part dels valors de l’espai o edificar-los en la seva totalitat. L’ajuntament de Banyoles ha iniciat els tràmits per definir aquest desenvolupament en base a uns estudis i criteris previs que volen exposar públicament.

Limnos també sempre ha defensar una major participació ciutadana, tant a nivell individual com a nivell d’entitats, alhora de definir el futur de la ciutat de Banyoles, pel que la participació és un dret i un deure que hem d’exercir tots els ciutadans.

Per tal de facilitar la participació ciutadana l’Ajuntament de Banyoles ha organitzat unes jornades obertes, de debat de la modificació puntal del planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir, per tal de debatre i definir els criteris i objectius que han de servir de partida per a la seva redacció. En aquestes jornades es presentaran els estudis previs i la diagnosi urbanística, que han de servir de base per al debat al llarg de diverses sessions obertes al públic. Els apartats que corresponen a cada una de les jornades o sessions temàtiques són els següents:

Jornada 1: Estudis previs, criteris i objectius

Dia: 13 de desembre de 2011

Horari: de les 7 a les 9 del vespre

Lloc: Teatre Municipal (carrer Pere Alsius, 12)

 

Jornada 2: Criteris i objectius i alternatives

Dia: 20 de desembre de 2011

Horari: de les 7 a les 9 del vespre

Lloc: Auditori de l’Ateneu (carrer Canal, 19)

més informació a www.banyoles.cat

 

Encara que no tingueu coneixements, encara que no sapigueu quina opinió tenir, us animem a participar d’aquestes jornades obertes a tothom, primer per a informarvos del que es vol fer a la vostra ciutat, i en segon lloc per opinar, sigui quina sigui la vostra opinió. A la vegada però, us demanem que en la mesura del que sigui possible intentem entre tots demanar una major protecció de les zones d’horts, dels recs, de la riera Canaleta i dels elements patrimonials que s’hi poden trobar, així com demanar més zones verdes, i un desenvolupament urbanístic més sostenible, és a dir menys edificis, i menys creixement… ja sabem tots on ens ha portat l’especulació viscuda els últims anys.