Entrades

Pipistrellus_pipistrellus_lateral

La fauna urbana útil: ratpenats o rates-penades- l’article de l’ham de l’octubre de 2020-

Les rates-penades tenen mala fama, son temudes, repudiades, mitificades i sovint perseguides, uns éssers que en cap cas ens deixen indiferent. Quan les veiem voleiant al voltant les faroles les nits d’estiu no només no pensem amb la gran funció de control d’insectes que fan, sinó que desconeixem els singulars aspectes biològics dels que poden presumir: ser els únics mamífers que han conquerit el medi aeri, sense suport tecnològic, desenvolupant meravelles de la natura com l’ecolocalització i gaudir d’una gran memòria.

Tenen un gran valor ecològic en el control d’insectes, cada dia en poden menjar 500, i recentment ja s’està fomentant la col·locació de caixes niu en zones agrícoles, com arrossars, per al control natural de plagues. Regulen tota mena d’insectes: arnes, papallones, mosquits i poden jugar un paper en el control de malalties víriques emergents transmeses pels mosquits. Estan la majoria protegides a Catalunya, i no se les pot molestar o eliminar dels llocs on crien.

A la comarca del Pla de l’Estany s’han citat més de 13 espècies algunes associades a ambients aquàtics com els ratpenats d’aigua, altres pròpies de coves i masos aïllats i alguna de forestal. A l’Estany s’han citat espècies aquàtiques d’interès i destaquen algunes colònies al riu Fluvià, llocs com les Estunes o espais com Rocacorba. És als pobles i a les ciutats on viuen algunes de les diverses espècies de pipistrel·les i alguna altra que ens fan un gran favor. Es poden refugiar a les esquerdes de pedreres, sota les escorces dels arbres o a les construccions humanes properes (teulats, sota ponts, fissures de parets, etc.).

Per això, quan tenim un problema de molèsties per rat penats: excrements, ocupació de golfes, cria en persianes, sorolls, ocupació d’escletxes en façanes, etc… hem de buscar alternatives per a fer compatible la seva presència i reduir les molèsties. A la web del Museu de Ciències Naturals de Granollers tenen un apartat específic de recomanacions molt útils per solucionar problemes dels ratpenats en domicilis, una eina bàsica que han de conèixer constructors, restauradors i ajuntaments. També hi ha alternatives per afavorir-los com les caixes niu, o idees pel tancament de mines i coves. Us recomanem el seu programa de ciència ciutadana per fer seguiment de rat-penats i coneixe’ls, així com una web on podem trobar totes les espècies www.ratpenats.org

Recordeu que mai s’han de tocar els ratpenats, sinó es toquen no mosseguen mai, cal evitar molestar-los amb llums i els verins i ultrasons no son efectius per fer-los fora, a part de ser perillosos. En la mesura que puguem conviure amb ells i conservar les seves poblacions, mantindrem el delicat equilibri que hi ha amb les plagues urbanes d’insectes, i reduirem les necessitats de tractaments químics.

El ratpenat més gran d´Europa dorm a la Fageda i caça a l´Estany de Banyoles

Us enllacem aquesta notícia apareguda al Diari de Girona, a partir de l’Agència catalana de Notícies sobre una nova espècie de mamífer citada al Pla de l’Estany.

OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d’en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l’Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
“Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d’unes hores al seu refugi habitual”, explica el cap de l’àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.
Amb molta paciència i sense por a les altures, els tècnics que participen en el projecte s’enfilen de forma periòdica als arbres de la Fageda i segueixen amb unes antenes quatre exemplars marcats amb un emissor. No tenen xifres exactes però calculen que hi podrien haver més de dotze exemplars. Des que es va descobrir per primer cop a aquesta zona, l’any 2005, s’han anat coneixent alguns aspectes sobre la seva forma de vida però encara és un gran desconegut.
Més enllà de la Garrotxa
Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d’influència es limitava a la Garrotxa. S’ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l’Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l’Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. “Són animals que necessiten molt d’aliment”, explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s’hagin localitzat.
El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d’en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l’Europa central però una autèntica “raresa” a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d’això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.
Una altra dada que han conegut els experts és el procés d’aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d’Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d’aquí durant tot l’any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d’octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s’intentarà saber què fan els mascles durant tot l’any o per què no crien aquí les femelles.
Un bon bioindicador
El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de “bioindicador”; és a dir, que permet conèixer quin és l’estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà “impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació”.
Més informació en aquests enllaços:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/22/ratpenat-mes-gran-deuropa-dorm-fageda-menja-lestany-banyoles/591988.html

També a www.radiobanyoles.cat

 

Bona acollida del nou taller de construcció de caixes niu per a ratpenats de Limnos

El dimarts 6 de desembre dins la Fira d’Hivern de Porqueres, Limnos han organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de porqueres un taller de caixes niu o caixes refugi per a ratpenats. S’han construit 12 caixes refugi per a ratpenats que seran penjats dins el municipi de Porqueres.

El taller ha estat un èxit amb una bona acollida de nens i pares que han construït conjuntament aquestes caixes niu, un model senzill, que permet oferir refugi a aquests mamífers voladors tan beneficiosos per nosaltres degut al seu costum d’alimentar-se d’insectes. El taller ha estat organitzat pel grup de voluntariat ambiental de Limnos, amb la participació de 5 voluntaris, i hi han passat unes 25 persones.

 

Limnos organitza un taller de caixes niu per a ratpenats a la Fira d’Hivern de Porqueres

El dimarts 6 de desembre a les 11 h a Can Carreres i dins els actes de XVIena Fira d’Hivern de Porqueres, el voluntariat ambiental de Limnos ha organitzat un taller de caixes niu per a ratpenats.

Vine a construir d’una manera fàcil i divertida una caixa refugi per als ratpenats de Porqueres i coneix els beneficis que generen aquesta petits mamífers tan singulars en un entorn urbà. Els ratpenats poden resultar útils reduint o limitant el creixement de les poblacions d’insectes.

Taller per adults joves i nens a partir de 8 anys. Imparteix LIMNOS.