Entrades

Cartell-Aturem la indústria càrnia (1)

Limnos recolza una manifestació contra la nova planta de Noel a Olot

Girona Antiespecista convoca pel diumenge 27 de setembre una manifestació a Olot contra la industria càrnia, arran de la construcció d’una nova planta de Noel Alimentària a Olot, així com que la planificació d’ampliacio de l’escorxador d’Olot Meats.

El model de producció intensiva de la industria càrnia actual, a part dels propis i greus problemes ètics per la crueltat animal, genera problemàtiques ambientals també molt alarmants, com els excessos de purins i contaminació d’aquífers, el malbaratament d’aigua, l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle com el metà, l’ús indegut d’antibiòtics, i en altres llocs la deforestació de la selva per fer cultius ramaders. I efectivament, les condicions laborals dels treballadors d’aquest sector extremament dures.

Per tot això, i en base també a la gran densitat de la industria porcina a la comarca, Limnos decideix donar suport al moviment en haver pogut consensuar per junta l’adhesió a almenys tres dels quatre punts principals de les conclusions del seu manifest:

  • En primer lloc, demanem a la Generalitat que decreti una moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per ampliar la indústria càrnia.
  • En segon lloc, que la Generalitat impulsi un projecte de llei perquè la indústria càrnia pagui impostos per corregir els seus efectes negatius, perquè no volem seguir assumint la destrucció del medi ambient i pèrdua de salut de les persones.
  • Finalment, demanem a les empreses de la indústria càrnia que millorin les condicions laborals de les treballadores i que transicionin cap aquest nou model.  

Podeu consultar el manifest sencer aquí:

Aturem la indústria càrnia!

Crueltat cap als animals, explotació de les treballadores i destrucció del medi ambient són qualificatius que defineixen la indústria càrnia. Ens manifestem avui a Olot per alertar de la problemàtica que comporta aquesta indústria i mostrar el nostre rebuig per la seva existència. Actualment s’està construint una nova planta de Noel Alimentària a la capital de la comarca i l’escorxador d’Olot Meats planifica ampliar les seves instal·lacions. Aquest no és el model econòmic i alimentari que necessitem com a societat. Volem un canvi global per afrontar l’emergència climàtica fonamentat en una alimentació basada en vegetals, una manera respectuosa de relacionar-nos amb els animals i una economia que se centri en la vida. 

La societat està cada cop més conscienciada amb la qüestió del benestar dels animals. S’està produint un canvi de mentalitat propiciat per Internet i les xarxes socials que han permès difondre l’explotació dels animals a la indústria càrnia. Paral·lelament, els avanços científics en el camp de les ciències cognitives han arribat a la conclusió que tots els mamífers (els porcs inclosos), tots els ocells i també altres tipus d’animals tenen les característiques neurològiques que donen lloc a la consciència. Malgrat això, la indústria càrnia viu al marge dels avenços científics i de les consideracions ètiques de les seves pràctiques. 

Vivim en una societat amb una doble moral, que permet estimar i tenir cura d’alguns animals i a la vegada esclavitzar i maltractar uns altres. Els porcs, igual que els gossos, gats, conills, són éssers sensibles i conscients, que mereixen per tant el nostre respecte i protecció. Però l’escorxador d’Olot mata 10 mil porcs al dia. Els traslladen des de les granges a l’escorxador en camions, sovint amb condicions climàtiques extremes i sense espai per moure’s. Pateixen estrès durant el trajecte i a vegades romanen hores dintre del camió a ple sol, sota la pluja o les glaçades. Sentim els seus crits angoixants quan passem per davant de l’escorxador. Allà els confinen almenys mig dia sense cap aliment i després els empenten a la força cap a una cambra, entre crits, baralles i amuntegaments. A dins de la cambra els gasegen amb diòxid de carboni i moren asfixiats. Per alguns porcs aquest és el seu final. Per alguns altres, encara amb vida, experimenten com els pengen d’una pota i els degollen. Aquests animals han viscut tota la seva vida confinats en espais tan reduïts que gairebé no poden moure’s. Sense sentir el sol, sense trepitjar l’herba, sense rebolcar-se en el fang. L’únic dia que surten de les instal·lacions és per posar fi a les seves vides, amb un tracte totalment degradant. I tot això passa dia rere dia. Amb una indústria càrnia que ho oculta i un consumidor que no sap com es produeix la carn que menja. Aquesta ideologia dominant, l’especisme, legitima la violència, encobreix el sofriment dels animals i es resisteix a les crítiques. 

Volem posar fi a aquest sistema d’explotació cap als animals, i per aquest motiu demanem aturar la indústria càrnia. 

Algunes empreses de la indústria càrnia destaquen per les precàries condicions de treball i moltes d’elles prioritzen els beneficis econòmics per sobre de la seguretat de les treballadores. Amb la crisi del coronavirus s’han evidenciat les mancances en les condicions laborals d’aquesta indústria arreu del món. Sense anar més lluny, en una empresa d’Olot hi ha hagut 20 contagis per aquest virus i en una altra empresa catalana han expulsat una treballadora per demanar més mesures de seguretat per prevenir els contagis. 

Recentment, hi ha hagut avenços en els drets laborals gràcies a la mobilització de les treballadores i la pressió del sindicat COS i Càrnies en Lluita. Tot i això, algunes empreses segueixen realitzant pràctiques abusives i no volen reparar els danys causats. També estan cometent abusos i omissions per motius racistes i exercint represàlies i amenaces cap a les treballadores que lluiten per una feina digna. 

Volem posar fi al sistema d’explotació capitalista de les treballadores, calen formes de producció que se centrin en la vida, per aquests motius també demanem aturar la indústria càrnia. 

Davant la situació d’emergència climàtica actual és inacceptable ampliar la indústria càrnia. A escala mundial, la ramaderia té un impacte en el canvi climàtic major que tots els mitjans de transport. A més a més, la indústria càrnia és la principal causa de la destrucció de boscos, com ara l’Amazònia, on es creen camps de pastura i cultius de farratge que després importem per alimentar la indústria d’aquí. 

La indústria porcina aboca els excrements dels porcs al territori i contamina l’aigua, l’aire i el sòl. Més de 100 municipis catalans tenen les aigües contaminades. Les administracions públiques han gastat milions d’euros per clausurar pous i tractar les aigües, i encara així, l’Agència Catalana de l’Aigua considera que les mesures han estat insuficients. La contaminació roman a Catalunya, mentre que gran part de la producció de porc s’exporta a altres països, com la Xina i França. 

A Olot, la indústria càrnia contribueix a congestionar la ciutat pel pas continuat de camions i la solució plantejada de la variant només aconseguirà atraure més trànsit i malmetre un entorn únic i d’alt valor ecològic com és la Vall d’en Bas. De poc serveix que la nova planta de la Noel ofereixi punts de càrrega a vehicles elèctrics, que instal·li plaques solars i bombetes de baix consum, quan és la mateixa activitat de la indústria càrnia la que destrueix el medi ambient i accelera el canvi climàtic. Entenem que aquestes mesures són una estratègia de la indústria per rentar la seva imatge de cara a la població i una tàctica de la Generalitat per eludir trobar solucions als problemes estructurals. 

Volem evitar el col·lapse climàtic i mediambiental, i per aquests motius també demanem aturar la indústria càrnia.

L’activitat de la indústria càrnia perjudica la salut de les persones. El fet de beure aigua contaminada per purins pot provocar malalties com la metahemoglobinèmia o el càncer d’estómac. A més, la ramaderia intensiva representa una de les principals vies de contagi entre animals no-humans i humans, malalties infeccioses com la COVID-19 que amb la globalització s’escampen arreu del món. A la vegada, gran part dels antibiòtics que s’utilitzen mundialment van destinats als animals de les granges intensives, cosa que fa que perdin eficàcia en humans, i en conseqüència, les malalties esdevenen més perjudicials i els costos econòmics són milionaris. Fins i tot, la carn processada i la carn vermella (inclosa la del porc) augmenten el risc de patir càncer. 

Volem evitar noves pandèmies i volem que les persones no perdin la seva salut per culpa de la indústria càrnia. Per això també demanem aturar la indústria càrnia. 

Com a alternativa a la indústria càrnia, l’alimentació basada en vegetals i de proximitat és més neta i eficient. Pot reduir més de la meitat del consum d’aigua i de gasos amb efecte d’hivernacle, i necessita molt menys terreny, que pot ser ocupat per boscos. A la vegada, les dietes basades en vegetals poden tenir nombrosos beneficis per a la salut i permeten reduir el patiment dels animals causat pels humans. 

Afrontar la problemàtica de la indústria càrnia requereix un fort compromís polític de futur, responsable i valent, tant de les administracions públiques a prendre decisions a llarg termini, com de la ciutadania, a prendre decisions ètiques i endinsar-se en un consum responsable.  

En primer lloc, demanem a la Generalitat que decreti una moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per ampliar la indústria càrnia. En segon lloc, que la Generalitat impulsi un projecte de llei perquè la indústria càrnia pagui impostos per corregir els seus efectes negatius, perquè no volem seguir assumint la destrucció del medi ambient i pèrdua de salut de les persones. En tercer lloc, demanem a la Generalitat que elabori un pla de transició econòmica i alimentària cap a un model lliure d’especisme, basat en vegetals, que sigui sostenible, saludable, de proximitat i just amb les treballadores. Finalment, demanem a les empreses de la indústria càrnia que millorin les condicions laborals de les treballadores i que transicionin cap aquest nou model.  

Olot, 27 de setembre de 2020

4

Limnos s’adhereix i comparteix el manifest “NI UN PORC MÉS”

  • Limnos i moltes altres entitats s’adhereixen al manifest signat per la Fundació Franz Weber, que es presenta a continuació, contra la greu situació de la ramaderia porcina a Catalunya.

Catalunya és la comunitat autònoma que acull la major concentració d’explotacions intensives de porcs de tota la península, havent-hi una cabana porcina d’uns 9 milions d’individus 1. La proliferació de noves explotacions industrials i/o ampliacions de les ja existents, està agreujant un problema mediambiental, social i sanitari de gran magnitud i per aquest motiu cal prendre mesures dràstiques i urgents al respecte:

  • Les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector agrícola a Espanya segueixen en augment, sent la gran responsable la ramaderia industrial. Aquesta produeix el 67 % de les emissions del sector.  Les activitats ramaderes van augmentar un 1,4 % les seves emissions el 2018 a causa, fonamentalment, de la gestió dels purins (+2,6 %) 2. En el cas del sector porcí, és ja el responsable del 22 % de les emissions de la ramaderia a Espanya 3. Davant d’una situació d’emergència climàtica és urgent frenar i reduir les emissions provinents de la ramaderia i, en el cas de Catalunya, del sector porcí.
  • Les dejeccions ramaderes, principalment la porcina, són una gran font de contaminació de l’aigua i afecta un 33,8 % de la superfície total de Catalunya. Els nitrats superen el límit legal permès i perjudiquen a 422 poblacions, és a dir, el 45 % de tots els municipis catalan 4. A més, aquests residus, amb un gran contingut de nitrats, produeixen alteracions greus a la sang i estan relacionats amb diferents formes de càncer. Aquest problema ha desencadenat que es decretés una moratòria a 66 municipis 5i que la Comissió Europea obrís el 2018 un procediment d’infracció a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats 6.
  • La indústria porcina també és una de les principals responsables de la contaminació del sòl atès l’ús desmesurat dels purins com a fertilitzant agrícola, produint un excés de fòsfor, potassi i d’altres minerals pesants. Això suposa un enorme impacte en la degradació de l’hàbitat, que afecta a un gran nombre i tipus d’espècies i, conseqüentment, als seus processos ecològics.
  • Els purins són una de les principals fonts emissores d’amoníac a Catalunya. Aquest gas és altament contaminant per la seva capacitat d’acidificació quan reacciona amb un medi aquós, amb greus conseqüències per a la qualitat del sòl i de l’aigua, afectant els sistemes aquàtics de rius i llacs, i produint danys a boscos i cultius. D’altra banda, no existeix una gestió òptima per neutralitzar l’òxid nitrós, gas d’efecte hivernacle 298 cops més potent que el CO2, emès per l’amoníac durant la seva oxidació 7. Espanya, incloent-hi Catalunya, porta incomplint el llindar d’emissions d’amoníac des que es va establir en el 2010 i això ha derivat a l’obertura d’un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea el novembre de 2018 8.
  • La ciència confirma, també pels animals considerats “de producció” o “de granja”, que disposen d’estats emocionals, capacitats cognitives, personalitat pròpia i diferents formes de consciència 9. La ramaderia industrial amuntega els animals durant tota la seva vida i els exposa a situacions i pràctiques inherentment perjudicials, comprometent així el seu estat físic i psicològic i, per tant, el seu benestar.
  • La situació d’amuntegament permanent dels animals, amb tot el que comporta, afavoreix la proliferació de malalties i, per pal·liar-les, es fa un ús excessiu d’antibiòtics 10. Això suposa un greu problema de salut pública en fomentar que la població esdevingui resistent als antimicrobians. Espanya és el país de la UE que més antimicrobians utilitza a la ramaderia 11.
  • Els sistemes de producció alimentària actuals no asseguren aliments totalment saludables per a la ciutadania. Catalunya necessita un model que garanteixi la sobirania i la justícia alimentària.
  • La ramaderia intensiva de porc depèn totalment de la importació de soja. En molts casos aquesta és transgènica i comporta un elevat ús de plaguicides, com el glifosat. La major part del gra importat prové de la desforestació per a la creació de camps de cultiu a altres continents com succeeix a l’Amazònia, a Amèrica Llatina.

Tot i que les Administracions Públiques han tingut coneixement de la gravetat del problema a través de la publicació de l’informe del Síndic de Greuges de desembre de 2016 i és conscient de les dades esmentades anteriorment, segueix perpetuant una gestió nefasta del territori català.

Aquesta situació no pot continuar i s’ha de frenar de cop l’expansió del sector. És per això que les organitzacions signants d’aquest manifest, exigim que es posi en marxa una Moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges porcines o ampliacions de les existents.

Són moltes ja les zones vulnerables per contaminació i, si les mesures no s’apliquen ràpidament, Catalunya podria entrar en col·lapse mediambiental. Un camí sense retorn.

Manifest sotasignat per les següents entitats:

  • Adda
  • Animanaturalis
  • Associació Animalista Libera!
  • Associació De Naturalistes de Girona
  • Campaña Macrogranjas No
  • Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial
  • Depana – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
  • Ecologistes en Acció
  • Faada
  • Fundació Fauna
  • Fundación Franz Weber
  • Fundación Santuario Gaia
  • Greenpeace
  • Grup de Defensa del Ter
  • Justícia Alimentària
  • Limnos – Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
  • Món La Bassa – Hogar Animal
  • Proveg

Referències:

  1. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2019). Relació d’explotacions ramaderes a 04/11/2019. Recuperat [21/02/2020] de: http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/
  2. Ministerio para la Transición Ecológica (2019). Últimas noticias. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/las-emisiones-de-co2-disminuyen-en-espa%C3%B1a-un-22-en-2018-con-respecto-al-a%C3%B1o-anterior/tcm:30-497589
  3. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2019). Documento de partida subgrupo de trabajo del objetivo específico 4. “Contribuir a la atenuación del cambio climático y a la adaptación a sus efectos, así como a la energía sostenible”. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.mapa.gob.es/es/pac/post-2020/200207_oe4documentodepartidav4_tcm30-520397.pdf
  4. Agència Catalana de l’Aigua (2019). Fitxes resum de l’evolució de les concentracions de nitrats a les zones vulnerables de Catalunya (abril 2019). Recuperat [21/02/2020] de: http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/04_estat_del_medi_hidric/04_zones_vulnerables_nitrats/02_Fitxes_Zones_Vulnerables.pdf
  5. Bundó, M. (2019). Un total de 66 municipios catalanes no podrán ampliar sus granjas ni adquirir más ganado en dos años, EuropaPress. https://www.europapress.es/ catalunya/noticia-total-66-municipios-catalanes-no-podran-ampliar-granjas-adquirir-mas-ganado-dos-anos-20190703144854.html
  6. Comisión Europea. Paquete de procedimientos de infracción de noviembre: principales decisiones (2018). Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/MEMO_18_6247
  7. España supera el techo de emisiones de amoniaco permitido por la UE, sobre todo debido a la ganadería industrial (2019). https://es.greenpeace.org/es/ sala-de-prensa/comunicados/espana-supera-el-techo-de-emisiones-de-amoniaco-permitido-por-la-ue-sobre-todo-debido-a-la-ganaderia-industrial/
  8. Comisión Europea. Revisión de la aplicación de la política medioambiental. Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/environment/eir/pdf/report_es_es.pdf
  9. Le Neindre, P. et al. (2017) ‘Animal Consciousness’, EFSA Supporting Publications, 14.
  10. Organització Mundial de la Salut. Dejemos de administrar antibióticos a animales sanos para prevenir la propagación de la resistencia a los antimicrobianos (2019). https://www.who.int/es/news-room/detail/07-11-2017-stop-using-antibiotics-in-healthy-animals-to-prevent-the-spread-of-antibiotic-resistance
  11. Garrido, G. (2019). Espanya lidera l’ús d’antibiòtics en animals destinats al consum humà, ARA: https://www.ara.cat/societat/Espanya-lidera-antibiotics-animals-destinats_0_2221577875.html

 

IMG-20190508-WA0002

Limnos participa en l’acció de protesta i s’adhereix al manifest “SALVEM CATALUNYA DE SER UN GRAN FEMER” d’Ecologistes de Catalunya

  • Limnos participa en l’acció de protesta contra el creixement de la indústria porcina a Catalunya i les seves greus conseqüències ecològiques davant la Conselleria de Medi Ambient el matí del dia 8 de maig.
  • S’ha registrat un manifest sobre la greu problemàtica que comporta la indústria porcina a Catalunya i el seu creixement.

Diverses entitats naturalistes d’Ecologistes de Catalunya, entre elles Limnos, s’ha participat en una acció de protesta amb el lema “Els porcs catalans no sabem on anar a cagar” organitzada per La IAEDEN davant la Conselleria Medi Ambient a Barcelona, aquest dimecres 8 de maig. La iniciativa reacciona als nombrosos Projectes d’instal·lació de noves explotacions ramaderes porcines i d’ampliació de granges preexistents que es troben actualment en tràmit a Catalunya. L’acció activista i reivindicativa comptava amb un grup de porcs amb cartells amb el lema “Els porcs catalans no sabem on anar a cagar” que representaven manifestar-se davant de la Conselleria. Limnos ha participat en aquesta acció a Barcelona i ha registrat el manifest des de la nostra associació, de la mateixa manera que ho han fet d’altres entitats d’Ecologistes de Catalunya.

Des de Limnos ja hem hagut de lamentar i denunciar masses vegades abocaments il·legals de purins a la nostra comarca, com el de l’any passat a Vilademuls, i és que la densitat de porcs a la nostra comarca fa que es produeixin grans quantitats d’aquests residus tan altament contaminants pels nostres aquífers i sòls. Segons un estudi de la Fundació Agroterritori, durant el 2013 al Pla de l’Estany teniem uns 166.000 porcs (l’any 2018 la població de la comarca constava de 32.006 persones), representant el 20% del total de Catalunya, i hi havia 165 explotacions, majoritàriament d’engreix (72%). Actualment aquestes dades segurament són majors.

Compartim doncs els punts del manifest, i esperem que la Generalitat reaccioni davant la nostra petició conjunta per controlar el desastre ecològic que suposa les condicions actuals de la indústria porcina a Catalunya, sobretot destinada a l’exportació de carn de porc.

  1. L’excepcional increment de la ramaderia intensiva a Catalunya ha esdevingut un problema ambiental i social de primera magnitud que cal abordar d’immediat.La proliferació de Projectes de noves granges o d’ampliació de les explotacions ramaderes porcines preexistents afecta la pràctica totalitat dels municipis de Catalunya.
  2. La contaminació de les aigües per nitrats afecta ja més del 41% dels aqüífers de tot Catalunya.
  3. La contaminació del sòl per excés de fertilitzants agrícoles comporta l’afectació del 34% de tots els sòls de Catalunya, amb presència d’excés de fòsfor, potassi i altres minerals pesants com el coure i el zenc procedents de dejeccions ramaderes.
  4. La densitat del nombre de granges de porcs, en 10 comarques catalanes en les que es produeix el 75% de porcs, ha arribat a 614 porcs/Km2, extrem que supera la densitat mitjana de qualsevol altre indret del planeta (Espanya primer productor europeu: 57 porcs/Km2, Alemanya 76 porcs/Km2, França 26 porcs/Km2).
  5. Les emissions d’amoníac de les dejeccions ramaderes són un dels gasos d’efectes hivernacle que més incidència tenen en el canvi climàtic i representen el 94% de les emissions, superant en més del 30% el sostre compromès des de l’any 2010 d’aquestes emissions.
  6. Els riscos per la salut són inadmissibles. La presència de nitrats a l’aigua comporta alteracions greus a la sang i està relacionat amb certes formes de càncer, segons alerten recents estudis científics.
  7. 139 municipis de tot Catalunya tenen concentracions de nitrats en la xarxa d’abastament d’aigua per sobre del límit permès.
  8. Cal denunciar l’incompliment generalitzat del règim de distàncies mínimes establertes per motius de sanitat animal per a les explotacions ramaderes porcines quan són objecte d’ampliació. Amb la inaplicació d’aquestes distàncies per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i amb infracció de la Llei estatal de sanitat animal.
  9. El 72% de les explotacions ramaderes porcines es situen a menor distància sanitària de la requerida en la reglamentació estatal bàsica per la instal·lació de granges porcines, pel que fa a distància a nuclis de població, distància entre explotacions i a punts de captació d’aigua pel subministrament.
  10. L’excés d’antibiòtics en l’alimentació de bestiar causa l’aparició i propagació de resistència als antimicrobians que s’ha convertit en un problema de salut pública i s’evidencia amb el fet de que el 35% del total de la venda d’aquests antimicrobians es destina a Espanya, percentatge que supera 16’35 vegades per sobre la mitjana dels 30 països europeus estudiats.
  11. El patiment animal i les condicions d’engreix i estabulació són inadmissibles i esfereïdors. (Un porc adult de 110Kg només disposa de 0’65m2 per moure’s, i les truges reproductores no es poden ni tan sols donar la volta). Condicions d’estrès i causa de malalties i d’autolesions indignes de qualsevol societat sensible i avançada.
  12. La manca de realització de controls suficients i adequats per part de l’Administració Pública pel que fa a l’aplicació de purins i la resta d’adobs inorgànics i del compliment de les previsions dels Plans de Gestió de les dejeccions ramaderes que s’infringeixen de manera generalitzada davant la inactivitat del conjunt de l’Administració de la Generalitat és inqüestionable i facilita l’incompliment generalitzat de les condicions d’aplicació de les dejeccions i de fertilització adob dels camps.
  13. Procedeix denunciar també la manca d’anàlisi periòdic de l’estat i condicions del sòl i de les revisions i controls efectius de les basses de purins.
  14. Catalunya presenta un incompliment generalitzat dels objectius i requeriments de les Directives Europees de protecció i millora de la qualitat de les masses d’aigua subterrànies i de la Directiva 91/676/CE havent-se produït l’empitjorament continuat de l’estat dels aqüífers davant la insuficiència de les mesures adoptades fins la data.
  15. La confirmació d’aquesta gravíssima situació pel que fa a la contaminació del sòl i dels aqüífers conseqüència de l’increment de les explotacions ramaderes porcines, de la mala gestió del sector i de la manca de control per part de l’Administració Pública s’ha produït amb l’emissió de l’Informe del Síndic de Greuges de Desembre de 2016 que porta per títol “Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya” i en l’Informe preliminar del Projecte de nou Decret regulador de les dejeccions ramaderes del Govern de la Generalitat de Catalunya.

    IMG-20190508-WA0014 IMG-20190508-WA0011 IMG-20190508-WA0009

352_gorg-bau-before-after

Limnos i Naturalistes de Girona denuncien un abocament directe de purins al Gorg Blau de Vilademuls.

Les entitats ecologistes han formulat una denúncia davant els Agents Rurals del Pla de l’Estany i el SEPRONA perquè s’investigui un abocament de purins al Gorg Blau d’Ollers, en un afluent del Fluvià al terme de Vilademuls, ocorregut el passat divendres 18 o dissabte 19 de maig.

Aquest passat divendres 18 o dissabte 19 de maig s’ha produït un abocament de gran quantitat de purins al Gorg Blau d’Ollers, dins el rec del Ramirol, afluent del Fluvià pel seu marge dret, al terme de Vilademuls. El Gorg Blau és un espai natural de gran valor ecològic és un dels pocs gorgs naturals del municipi de Vilademuls, popular entre els seus veïns com a zona de bany i de gaudi de l’entorn. Malauradament, un abocament indiscriminat de purins en paral·lel a un episodi previst de pluges ha deixat el gorg en un estat deplorable. L’abocament de purins en cursos fluvials i masses d’aigua és una pràctica prohibida, precisament perquè anys enrere era la fórmula que empraven moltes granges per desfer-se del seu excedent de purí sense “deixar rastre”, atès que amb rius i rieres baixant plens, el purí es diluïa i “marxava” aigües avall. Les imatges enregistrades del Gorg Blau apunten clarament a un abocament de purí, repetint un mala pràctica de contaminació d’espais naturals, dels recursos hídrics i de degradació de racons de gran bellesa paisatgística i atractiu social, que avui dia hauria de ser història.

Per tot això, LIMNOS i Naturalistes de Girona han formulat dues denúncies als Agents Rurals i al SEPRONA (Guàrdia Civil), per tal que s’investiguin les causes de l’abocament. Amb la investigació policial, els ecologistes confien s’esclareixi l’origen de l’abocament directe i es prenguin les mesures pertinent perquè no torni a passar, i es sancionin o imputin pels delictes pertinents als responsables d’aquest agressió al medi natural. D’acord amb la normativa aquest acció deliberada por suposar una multa d’entre 300 € i 3.000€. Pels ecologistes la multa hauria de ser exemplar i assolir el màxim establert, com a mesura dissuassòria tant pels autors, com per altres agro-ramaders.

Les entitats reclamen una acció àgil i diligent per resoldre aquest cas en defensa del dret col·lectiu a gaudir d’una natura en bon estat de conservació. I expressen el rebuig més absolut al fet que el 3r sector del país, el porcí, es basi en males pràctiques ambientals i socials per assolir el seu èxit econòmic.

Estat natural del Gorg Blau (extret de webs d’accés públic):
https://www.terraprim.cat/ca/llocs-dinteres/gorg-blau
http://jsolerfita.blogspot.com.es/2010/04/el-gorg-blau.html

Gorg bau before after

Estat del Gorg Blau abans i després de l’abocament de purins (imatge superior extreta de www.terraprim.cat)

L’estat del Gorg Blau després de l’abocament de purins (enregistraments propis):

Vídeo 1
Vídeo 2

 

 

Assemblea_Purins2016

Limnos assisteix a la 4a assemblea Salvem l’Empordà de Purins

Limnos va ser convidat a la 4a assemblea de la Plataforma Salvem l’Empordà de Purins a Cabanes amb presència de més pobles afectats de l’Empordà.

A l’Alt Empordà la situació és molt preocupant amb uns 375.000 porcs el 2015 amb  34 municipis com a zones vulnerables per contaminació de nitrats, i amb noves tramitacions (noves granges o ampliacions) per uns 100.000 porcs més. El govern ha fet públic que està redactant un Pla Director Urbanístic d’Explotacions Ramaderes. Des de IAEDEN-Salvem l’Empordà estan demanant una moratòria a totes les noves tramitacions amb l’objectiu que es posi ordre al sector.
Limnos va compartir la visió de l’estat de la temàtica al Pla de l’Estany, on malgrat no s’està treballant el tema i es desconeix la situació actual (nombre de caps de bestiar i d’explotacions) també s’ha estat lluitat contra alguna ampliació de granges els últims anys i on es manté la contaminació dels aqüífers per nitrats. La trobada va servir per intercanviar experiència i estratègies de cara a buscar solucions a curt i llarg termini, així com a nivell local i global.

Plantes de purins, d’un gran fracàs a una gran oportunitat

Us fem difusió d’aquest comunicat del Grup de Defensa del Ter sobre purins que Limnos subscriu.

· Les plantes de purins no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica.

· La ramaderia del porc privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions).

· El porcí és un sector amb un futur incert.

· Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec.

· Aquesta situació és una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Manlleu, 19 de febrer del 2014. L’aposta tecnològica de la Generalitat per fer “desaparèixer” els excedents de purins a Catalunya ha fracassat. Fa 15 anys, arran de les denúncies d’Europa que manifestaven la mala gestió dels purins i la contaminació dels aqüífers, la Generalitat va posar sobre la taula dues solucions. Una d’elles era promoure les plantes de cogeneració elèctrica (plantes que cremen gas natural generant electricitat i alhora aprofiten la calor que es desprèn d’aquest procés per assecar purins). Aquestes instal·lacions no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica, com molt bé va denunciar el Grup de Defensa del Ter des de la posada en funcionament de la planta de Masies de Voltregà. Ara, en veure’s anunciat el seu tancament degut a la reducció de les subvencions, en tenim la millor prova. Des del grup ens preguntem, -com s’entén que tanquin un negoci quan les instal·lacions ja quasi estan amortitzades mentre que ens surten els purins per les orelles?- I és clar, qui va decidir engegar aquestes plantes tan li feia tractar purins com un altre cosa, l’objectiu era arreplegar un grapat de primes (que per cert, hem pagat entre tots). L’altra aposta de la Generalitat ha estat promoure els purins com a fertilitzants en conreu. El 97% del purí és escampat pels camps amb el conseqüent perill de contaminació del subsòl que això representa.

Els governants, amb la consciència ben tranquil·la després de justificar davant d’Europa que treballava amb solucions per al problema dels purins, han permès augmentar la cabana porcina fins al nomenystenible nombre de 7 milions de porcs, amb l’agreujant que es concentren en unes àrees concretes del territori. El resultat és un augment de la contaminació dels pous. Actualment el 47% dels aqüífers catalans no són potables i ens fan falta grans infraestructures per poder suplir els recursos contaminats. Una vegada més, ha vençut el productivisme més inconscient que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions). Per què sempre hem de pagar tots nosaltres?

001_Protesta_Ramaders_pel_tancament_plantes_de_purins_Vic_foto_Adria_Costa_2014-

El mon rural està ferit. Paral·lelament al creixement de la indústria ramadera, en el món de la pagesia s’ha expandit una nova oligarquia que controla tot el seu capital. La petita pagesia ha anat abandonat la seva empresa per passar a ser subordinats d’uns pocs. Les granges de caràcter familiar estan tancant, aquesta última dècada s’han reduït un 37%. Al seu lloc construeixen en plena natura grans naus industrials que allotgen 4000 mil porcs. Les mega-granges només necessiten d’un grup reduït de treballadors per funcionar. La població activa en el sector ramader català es va dessagnant i ha disminuït un 40% aquests últims 10 anys. El porcí és un sector amb un futur incert perquè controla poques o cap variable i no aporta valor afegit. Depèn d’un cereal que està important i d’uns mercats exteriors on vendre la carn. Per exemple, a la llotja del porc aquest principi d’any han baixat de forma notable els preus per la prohibició de Rússia a l’entrada del porc de la UE. Del cost del combustible no cal dir massa res.

Aquest és el trist panorama general. Però el tancament de les plantes de purins implica un problema immediat que és: on aniran a parar els 600 mil m3 de purí que gestionaven anualment. Hi ha granges que en depenen fins el 80% i la seva capacitat d’emmagatzematge arriba a uns pocs mesos. Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec. Altres industries han fet esforços per adaptar els seus processos productius a models menys contaminants i continuen sent competitives. La indústria porcatera també hauria d’internalitzar els costos de la seva activitat. El 2013 exportacions del sector varen arribar als 1.400 milions d’euros. També es podrien demanar responsabilitats a les plantes de purins per deixar-los amb el cul a l’aire o als polítics que no van preveure la ineficàcia d’aquesta solució. Desitgem que algun dia això sigui realitat.

En tot cas, des del Grup de Defensa del Ter creiem que aquest fracàs és una oportunitat per reduir la cabana porcina i trobar l’equilibri amb el territori. Una oportunitat per implantar solucions sostenibles de gestió dels purins, com per exemple el biogàs. Una oportunitat per dibuixar un nou model ramader que es basi en la qualitat i l’aliança entre productors i consumidors. Una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Grup de Defensa del Ter

gdter@gdter.org

Publicada la Revista de Limnos La Llúdriga núm. 86. Desembre 2012.

Us enviem el nou número de la revista La Llúdriga amb un contingut més reduït i amb menys pàgines. Hi podreu trobar informació sobre l’entitat per si és del vostre interès.

En aquesta tramesa, hi trobareu:

  • La Llúdriga núm. 86, desembre 2012. Disculpeu el retard en l’elaboració d’aquest número que hauria d’haver sortit a l’octubre. Recordeu que podeu col·laborar amb la revista i els seus continguts sempre que vulgueu, així com ajudar-nos a portar-la al dia. Es parla de Salvem Sota Monestir, dels purins i de diverses activitats de Limnos.

Podeu descarregar la revista de Limnos aquí: Llúdriga, núm. 86

Intentarem que el proper numero surti a l’octubre.

Demanen informació sobre un vessament de purins a Vilademuls

Limnos i l’ANG han fet arribar una instància al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per conèixer l’impacte del vessament de purins detectat a finals d’agost al municipi de Vilademuls. Així mateix, han sol·licitat ser informats de tots els tràmits i mesures que es prendran per sancionar els responsables d’aquest vessament.

A finals del passat agost es va produir un vessament de purins entre els nuclis de Sant Esteve de Guialbes i les Olives, al terme municipal de Vilademuls. Es calcula que el vessament podria haver estat del voltant de 8 milions de litres de purins. El director territorial d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Aurich, va explicar que el vessament va ser fruit d’un “acte accidental”. Per a les dues entitats es considera inacceptable definir un fet d’aquestes dimensions com “accidental” i demanen que es prenguin les mesures oportunes i que es garanteixi el compliment de la llei.

De fet, el diputat d’ICV-EUiA a les comarques gironines, Joan Boada, ja va presentar a mitjan setembre una denúncia als Agents Rurals en tenir coneixement d’aquest vessament. Boada va criticar en seu parlamentària l’opacitat respecte de l’incident i va criticar les declaracions de l’ACA on s’afirmava que “en la riera seca no hi ha hagut afectació als peixos, quan és evident que en una riera que és seca, no hi ha peixos”. També va blasmar les declaracions de Jordi Aurich, director territorial del Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona,
a diferents mitjans de comunicació en què afirmava que no s’obriria expedient sancionador i Boada apuntava al fet “que el possible responsable del vessament, podria ser un familiar de l’alcaldessa de Vilademuls, de CiU”.

Limnos i l’ANG recorden que el Pla de l’Estany presenta un elevat risc de contaminació dels seus aqüífers. La permeabilitat del terreny facilita la filtració dels purins fins a les capes freàtiques amb la conseqüent contaminació dels aqüífers, situació molt greu, ja que és difícil i molt costós recuperar un aqüífer contaminat. Alhora, la qualitat de l’aigua dels aqüífers és indispensable per a la salut humana i dels ecosistemes que se’n nodreixen.

Els vessaments il·legals són comuns en aquesta zona i històricament hi ha nombrosos exemples d’aquest tipus d’afectacions. Les entitats ecologistes reclamen una major atenció davant d’aquest vessament i més transparència a les autoritats competents i, alhora, demanen que se segueixin els tràmits pertinents i es duguin a terme les sancions establertes en la normativa.

Finalment, cal esmentar que a causa de l’estat d’inanició de l’ACA a l’hora de fer les inversions necessàries, la zona afectada és una de les darreres de les comarques gironines on l’aigua domèstica no és potable per excés de nitrats. Plou sobre mullat en un lloc on els veïns paguen a preu d’aigua potable aigua que no és apta pel consum humà

Vessament de purins a Vilademuls

 

Ens han informat que fa unes setmanes es va produir un abocament de purins per un accident en una granja a Vilademuls. De moment Limnos està mirant a veure que ha passat i si cal fer alguna actuació concreta respecte el tema.

Cal recordar que la contaminació per purins és encara ara un problema gravíssim pels aqüífers de la nostra comarca i que està minimitzat, així com que gairebé ningú hi està fent res al respecte.

Seguirem el tema.

Si voleu consultar la notícia podeu enllaçar a la Notícia del Diari de Girona