Entrades

monestir LIMNOSCFQ (10)

Integrar el medi ambient i la salut en la planificació urbanística – l’article de l’ham del març-

Els pobles i ciutats es desenvolupen, creixen, s’urbanitzen, tenen necessitats de mobilitat, calen serveis, nous equipaments, el que obliga a les administracions públiques a fer inversions. Durant molts anys aquest creixement s’ha fet de forma desordenada i desenfrenada generant tant problemes ambientals, com provocant conflictes veïnals. Actualment les normatives obliguen a realitzar plans d’ordenació urbanística municipal que és l’instrument per ordenar urbanísticament el territori a llarg termini. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal classificar el sòl en diferent tipologies: zones verdes, sòl urbà, sòl urbanitzable, equipaments, nous carrers,…Han de definir el model d’implantació urbana i de desenvolupament en funció de les necessitats: zones residencials, pisos, noves escoles o centres sanitaris, pavellons, zones comercials, etc.

Malauradament aquests plans urbanístics encara apliquen criteris poc adequats al medi ambient i a la salut de les persones. Hi ha municipis on encara hi ha una aposta pel cotxe promovent més vials i carreteres. Altres segueixen construint en zones inundables o declarant escasses zones verdes. Es donen casos de declarar urbanitzables zones d’hortes o d’interès patrimonial. O simplement es fan unes previsions inflades de creixement a 20 anys que incrementen la població en un gran nombre justificant la necessitat de creixement. Es paradoxal que just en el moment de planificar, quan ens hauríem de preguntar amb el cap fred si es vol créixer, si tenim lloc per fer-ho, quina ciutat volem ser al futur…, només sentim una resposta oficial: ocupar el màxim de sòl i generar ingressos econòmics. Cap previsió de canvis socials, de futures crisis o de noves necessitats. Per sort, hi ha municipis i entitats que treballen per incidir en una millora ambiental i sobre la salut de les persones de l’urbanisme.

L’ambient on vivim afecta a la nostra salut: contaminació, activitat física, sedentarisme, alimentació… i , per tant, la planificació municipal ha d’integrar aspectes de salut, medi ambient i mobilitat. La contaminació dels cotxes a les ciutats afecta a la mortalitat, especialment en persones amb problemes respiratoris. Una proposta per evitar aquests riscos per a la salut és preveure una xarxa d’espais públics (biblioteques, centres cívics, pavellons,…) connectats entre ells, per afavorir que les persones puguin ser físicament i socialment actives. Cal afavorir la seguretat, com seria fomentar els camins escolars, i garantir la disponibilitat d’espais verds. També es recomana treure les vies ràpides dels centres urbans a favor de la pacificació dels carrers, així com dissuadir de l’ús del vehicle privat en moltes zones, afavorint altres sistemes de mobilitat no motoritzats, i buscant crear proximitat per reduir les necessitats de desplaçament. Combinar diferents usos en un mateix territori barrejant zones residencials amb diferents tipus d’edificis, pisos, cases unifamiliars, comerços i serveis públics i d’oci també és una alternativa. Cal pensar en l’accés amb transport públic a les zones que es pretenguin desenvolupar o fer-hi equipaments, i pensar en que s’hi pugui accedir sense vehicle motoritzat. No es pot frenar l’ús del cotxe sense aparcaments d’enllaç situats estratègicament, que facilitin l’accés a espais comuns d’interès. La xarxa de vianants ha de ser segura, confortable i fiable amb gran capacitat de connexió. L’aposta per la bicicleta no s’ha de fer en detriment dels vianants o del transport col·lectiu, sinó dels cotxes. També ha de generar seguretat i confort. Es clar que si hem de caminar caldran voreres amples, zones peatonals o de circulació 20/30 i recorreguts segurs.

Els plans urbanístics han de millorar la qualitat de l’aigua, potenciar l’activitat física i la reducció del soroll. També han de permetre reduir l’impacte ecològic i l’efecte sobre el canvi climàtic a través de mesures d’eficiència energètica, conservació d’espais verds, hortes, recs i rius, la reducció del nombre d’habitatges previstos o l’adequació de les expectatives de construcció a la mida i tipus de municipi existent. S’han d’afrontar les problemàtiques de salut i medi ambient des d’una visió transversal i posar les persones al centre de la presa de decisions i no els cotxes o els negocis d’alguns. Tenim un bon diagnòstic del problema i podem millorar la situació, tot prenent mesures per millorar l’entorn urbà i, per tant, la nostra salut, planificant ciutats i pobles actius i resilients.

Avanç d’aprovació del POUM de Banyoles (Planejament urbanístic)

Ja ha sortit l’avanç del POUM de Banyoles. Només protegeix una petita part dels horts i els recs de Sota Monestir que queden amenaçats, a més, per la nova xarxa viària. En canvi preserva els horts de Guèmol, una de les reivindicacions històriques de Limnos Pla de l’Estany Caldrà seguir insistint!

http://poum.banyoles.cat/documents/11_planols_proposta.pdf

si voleu fer un suggeriment a l’Avanç de POUM: http://poum.banyoles.cat/contacte/

Es realitzen les tres sessions de participació del POUM de Banyoles

Entre març i abril de 2013 s’han realitzat tres sessions de participació del POUM (Planejament urbanístic municipal) que està desenvolupant l’Ajuntament de Banyoles.

Les conclusions de la segona sessió dedicada a mediambient van ser les següents segons els dinamitzadors de l’activitat:

CONCLUSIONS

Apareixen com a prioritaris els següents objectius:

  • PRESERVAR ELS ESPAIS D’INTERÈS AMBIENTAL I PATRIMONIAL DEL MUNICIPI
  • FOMENTAR LA NATURALITZACIÓ DE L’ESPAI URBÀ
  • MINIMITZAR EL CONSUM DE SÒL I RACIONALITZAR-NE L’ÚS

S’insisteix per part dels assistents en la necessitat de donar importància a tots els objectius ambientals.

Els objectius referents al risc d’inundació i a l’adaptació al canvi climàtic són els que es consideren menys importants per part dels assistents a la sessió.

Podeu consultar el document de tota la sessió aquí: http://poum.banyoles.cat/documentacio/

Des de Limnos volem matisar l’últim punt, doncs d’alguna manera si que es consideren importants els temes del risc d’inundació i canvi climàtic, quan es demana racionalitzar al consum d’aigua i conservar la xarxa hidrològica (una de les raons és per la seva funció contra el risc d’inundacions) i en segon lloc que cal dedicar esforços en l’aplicació d’energies renovables, estalvi d’aigua, etc… que sens dubte formen part de l’estratègia de mitigació del canvi climàtic.

Les conclusions de la última sessió sobre urbanisme i mobilitat es poden consultar també en el web, tot i que son menys concretes.

La participació va ser poca, entre 20 i 30 assistents de mitjana per sessió i entre els participants hi havia bastants socis de Limnos., siguent la nostra participació bastant representativa respecte el total.

 

Documentació de la primera jornada de participació del POUM de Banyoles

El passat 16 de març es va realitzar la primera sessió de participació del POUM (Planejament urbanístic municipal) que ha de definir el model de ciutat pels propers 25 anys (creixement, infraestructura, equipaments, estratègies, necessitats,…). Hi havien molt poques persones, entre 12 i 15 que van debatré sobre temes econòmics essencialment, però també sobre el model de ciutat.

Us adjuntem l’enllaç al document de conclusions de la primera sessió de participació del POUM  que està penjat al web del procés de participació del  POUM http://poum.banyoles.cat , accessible a través del següent enllaç:

Us animem a participar a les següents sessions previstes els dissabtes 6 i 20 d’abril. la del dia 6 tracta sobre mediambient!!!!!!

A continuació també us passem la presentació de diagnosi que no es va poder passar a la sessió.

diagnosi_sessio_1_poum_banyoles

Fins el dia 6 d’abril. us enviem la invitació de l’equip de participació del POUM de Banyoles.

En el marc del programa de participació ciutadana del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), es realitzaran 3 sessions de participació ciutadana, obertes a tota la ciutadania, en la que es treballaran de forma participativa aquells aspectes claus del futur urbanístic de Banyoles. Les temàtiques que es tractaran i els horaris són els següents:

  •  06/04/2013 MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT URBANA. Dissabte de 10 a 13h
  • 20/04/2013 MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ I MOBILITAT. Dissabte de 10 a 13h

LA TEVA ASSISTÈNCIA ÉS IMPORTANT PER TRAÇAR JUNTS EL FUTUR DE BANYOLES!

Lloc: CEIP Escola de la Vila. Baldiri Reixac. C/Llibertat 80 Banyoles

anunci_participació_POUM

Participeu dels debats sobre el futur planejament urbanístic de Banyoles

Ja s’han fixat les dates per a les sessions de participació ciutadana del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). Aquestes sessions es realitzaran al CEIP Escola de la Vila – Baldiri Reixac, al llarg de tres dissabtes al matí (de 10 a 13 h) amb l’objectiu de facilitar l’assistència del màxim número de persones.

Així, s’han plantejat tres sessions de participació: una dirigida a tractar el tema de les activitats econòmiques i serveis als ciutadans, una al medi ambient i a la sostenibilitat urbana i finalment una destinada al model de desenvolupament urbà i la mobilitat. Les dates són les següents:

– Dissabte 16/03/2013, de 10 a 13: “Activitats econòmiques i serveis als ciutadans”

– Dissabte 06/04/2013, de 10 a 13: “Medi ambient i sostenibilitat urbana”

– Dissabte 20/04/2013, de 10 a 13: “Model de desenvolupament urbà i mobilitat”

Des de l’equip encarregat del Programa de Participació Ciutadana agrairíem que en fessin la màxima difusió entre els seus associats. Per aquest motiu li adjuntem un arxiu en pdf que pot imprimir en DIN A4 i penjar a la seu de la seva associació.

D’altre banda agrairíem que ens confirmessin si des de la seva associació hi ha voluntat de participar en les diferents sessions amb l’objectiu de poder preveure la gent que hi assistirà i poder enviar-li documentació prèvia a les sessions.

Té més informació sobre aquestes sessions al web del POUM: http://poum.banyoles.cat/ja-hi-ha-dates-per-les-sessions-de-participacio-ciutadana-2/

Moltes gràcies!

Equip redactor del Programa de Participació Ciutadana

Limnos reclama que el pla urbanístic de Sota Monestir protegeixi la zona d’hortes

Notícia elaborada per l’agència catalana de notícies:http://www.acn.cat/acn/641465/General/text/home.html

L’Ajuntament presentarà properament el planejament de la zona després de gairebé dos anys de treballar-hi

Banyoles (ACN).- L’entitat ecologista del Pla de l’Estany Limnos demana que el planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir de Banyoles protegeixi la zona d’hortes que té el sector. Limnos també lamenta que aquest planejament preveu un creixement urbanístic “excessiu”, d’uns 700 habitatges, i que no protegeix la façana del Monestir de Banyoles, que quedaria tapada per les edificacions. Les previsions són que l’Ajuntament de Banyoles presenti en les pròximes setmanes aquest pla urbanístic, després d’haver-hi treballat durant gairebé dos anys.

El primer esbós del planejament urbanístic del sector de Sota Monestir -pendent de l’aprovació inicial i que de moment l’Ajuntament ha presentat a les entitats, experts i als grups municipals-, no satisfà Limnos, que considera insuficients la zona d’hortes que quedaria amb l’aplicació del pla. En una entrevista a l’ACN, el coordinador de l’entitat ecologista, Moisès Jordi, diu que el planejament hauria de convertir aquesta zona en “el pulmó verd” de Banyoles. Per contra, però, hi contempla una “important edificació”, tot i que “Banyoles ja ha crescut molt en els últims anys”, amb habitatges buits actualment, segons argumenta Jordi.

Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.

El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s’ha d’incorporar posteriorment al nou POUM que s’està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s’ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l’última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s’ha edificat.

Més de mil anys de vida

Precisament per defensar aquesta zona d’hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l’Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, “la simplicitat i eficàcia” de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret.

El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l’espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic “de primer ordre”, amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb “moltíssimes espècies” conreades; algunes d’elles, varietats locals amb “un interès genètic molt important”. Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és “un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran”, i produeix “aliments sans i de qualitat per a l’autoconsum o per als mercats propers”. En subratllaven també la “forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica”.

El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s’elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.

La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada

D’altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d’Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin “abandonats”. Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars “on creix la vegetació” i “sense perspectives d’urbanitzar-se a curt o mitjà termini”.

Jordi ha recordat que en la fase d’al·legacions d’aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent “segons la demanda”, però que finalment es va fer tota al mateix moment. L’entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d’avui encara no està en marxa.

8 de novembre de 2011