Entrades

20190203_DMZH Carles Quer-limnos (2) (1024x768)

La visita comentada a l’estanyol d’Espolla posa en valor l’espai natural recuperat i recentment adequat amb un nou itinerari

• Unes 30 persones assisteixen a la visita guiada a la platja d’Espolla en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides.
• La visita va transcórrer per el nou d’itinerari que permet millorar la visió de l’estanyol i a la vegada regular els accessos i reduir l’impacte dels visitants sobre l’espai i la fauna i flora.

L’activitat del diumenge 3 de febrer estava organitzada pel Consorci de l’Estany, Limnos i el Museu Darder i serveix per donar visibilitat a la declaració de l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles i l’estanyol d’Espolla com a espai Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional. Al voltant del 2 de febrer arreu del món es celebren activitats amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides.

Banyoles, 4 de febrer de 2019.

20190203_DMZH Carles Quer-limnos (3) (1024x768)

Durant la visita al llarg de l’itinerari que de moment només cobreix la meitat de l’estanyol va permetre conèixer singularitats com el piezòmetre situat al costat de l’estanyol que mesura la pressió de l’aigua subterrània. Per cada Kg de pressió de l’aigua que marca el piezòmetre, vol dir que la força de l’aigua puja 10 metres enlaire, i és amb aquesta pressió que s’explica que l’aigua que alimenta l’estany de Banyoles també pugui en ocasions sorgir per sota l’estanyol d’Espolla situat 40 metres per sobre el nivell de l’Estany.

També es va recordar els usos socials de l’estanyol i els impactes: el camp de tir, la pedrera, el camp de motocròs, la variant i el polígon industrial… Finalment es van dedicar alguns detalls en parlar de bullidors, els sorprenents triops i dels amfibis, els tresors d’aquest curiós espai natural.

La visita va comptar amb la participació del coordinador tècnic del Consorci de l’Estany i un membre de Limnos que van explicar les curiositats sobre la fauna, la flora, la gestió, l’aigua, els boscos i fins i tot el jaciment paleolític de l’espai que va saciar les ganes de conèixer dels assistents.

20190203_DMZH Carles Quer-limnos (1) (1024x768)

20180729_132029 (1024x768)

S’inaugura oficialment l’itinerari cultural de la Platja d’Espolla

L’itinerari cultural de la Platja d’Espolla es va inaugurar oficialment el diumenge 30 de juliol de 2018 amb la presència de més de 120 persones el que demostra l’interès per l’espai. Els alcaldes de Porqueres i Fontcoberta, municipis que comparteixen l’espai, van presidir aquest acte, en el que també va participar el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. Els padrins de l’acte van ser els veïns Ernest Costa i Jaume Colomer, que van fer una visita guiada a l’espai posant en valor els elements naturals i culturals de l’espai.

20180729_113958 (1024x768)

L’espai compta amb tres figures a mida gegant de formigó d’un triops i de dos dels amfibis presents a l’espai, la granota verda i el gripau d’esperons. També s’han habilitat diversos miradors i un plafó informatiu sobre el jaciment paleolític que s’ha localitzat a la roureda.

 

20180729_113247 (1024x768)

IMG-20180728-WA0012

 

 

 

 

 

 

20180729_111143 (1024x768)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1024px-Chytridiomycosis

Malalties infeccioses dels amfibis. Què hi podem fer? -l’article de l’ham del juny 2018-

Hi havia un temps on la majoria de nens i nenes jugaven a la natura i tenien contacte amb els animals de forma habitual. Qui no va jugar de petit a pescar greixandos o calabutins en basses, recs, canals i fonts? Els amfibis, un grup que inclou granotes, gripaus, salamandres i tritons, són animals majoritàriament terrestres però que fan les postes de les larves, els capgrossos, a l’aigua. Abans, no hi havia manies en remenar els capgrossos, ni els gripaus i les granotes, i des de la vessant de l’educació ambiental fora bo de retornar a activitats com aquelles. Veure com un capgros es transforma en una granota en un aquari hauria de ser una experiència educativa bàsica, igual que perseguir greixandos amb un salabre. Però els temps canvien, la pressió humana sobre l’entorn natural s’incrementa, i noves amenaces afecten a la supervivència de les espècies. En aquests moments els amfibis estan sota l’amenaça d’unes malalties infeccioses, i això, canvia les regles del joc.
S’ha detectat un fort declivi de les poblacions d’amfibis a Catalunya i a tot el món. Una de les causes és la transmissió d’una sèrie de malalties infeccioses que s’han estès amb la dispersió d’espècies exòtiques arreu del món. Els fongs, bacteris, virus i tot tipus de patògens que provoquen malalties evolucionen al llarg del temps en relació als seus hostes, és a dir, s’adapten als canvis dels organismes als quals infecten. Quan traslladem un animal o una planta d’un lloc a un altre hem de tenir present que podem estar transportant amb ell patògens propis del seu hàbitat que no sabem com reaccionaran en el nou medi. La flora i fauna autòctona no sempre estarà preparada per combatre aquests patògens i podem observar mortalitats massives o inclús la desaparició d’espècies en algunes localitats.
Als amfibis els afecta la quitridiomicosi, el ranavirus o el red leg, que provoquen símptomes com rugositat i acumulació de pell morta, vermellor en la part ventral, lesions o hemorràgies, letargia, manca del reflexos motors i posicions poc habituals com ara seure amb les cames separades del cos. Diagnosticar aquestes malalties sobre el terreny és difícil, calen proves clíniques i la participació d’experts, però entre tots i totes podem evitar que les malalties s’estenguin i alertar si detectem amfibis malalts.

Per això és molt important que evitem manipular animals, no els agafem, especialment els capgrossos, sense autorització o coneixements. Si utilitzem salabrets o anem a pescar a diferents zones cal que el material estigui net i preferentment desinfectat amb lleixiu (botes, salabres, xarxes,…). Per això, en zones tant sensibles, i amb un valor tant important per als amfibis com a l’estanyol d’Espolla, cal prendre les màximes precaucions, i no es poden fer rescats ni moviments d’amfibis sense coneixements, ni les anàlisi i autoritzacions pertinents.
Si detectem possibles símptomes de malaltia hem de comunicar-ho a les autoritats competents: el Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00) i el Servei de Fauna i Flora (93 567 42 00). El Servei de Fauna i Flora de la Generalitat ha elaborat un protocol per tal de que entre tots evitem la propagació de malalties que amenacen la fauna local. Més informació: Projecte Life Tritó http://lifetritomontseny.eu/ca

 

Espolla
Fontcoberta
Estanyol Limnos

Espolla es resisteix a assecar-se

  • La sortida de Limnos del diumenge 26 de març va permetre comprovar com l’estanyol s’omplia de nou.
  • Els visitants van gaudir d’un dia fantàstic amb l’observació de triops i capgrossos de quatre espècies, van comprovar el funcionament d’un brollador al fons de l’estanyol i van participar d’una visita guiada respectuosa amb l’entorn

Limnos va realitzar una sortida amb dues sessions a les 9:30 i a les 11:30 amb la participació de més de 30 persones. Es va fer una explicació del funcionament de l’Estany i dels valors de la fauna i flora que hi viuen, tant els triops i els amfibis, com els valors dels boscos i hàbitats vegetals de l’entorn. Curiosament el dia abans l’estanyol estava a punt de assecar-se amb molt poca aigua, amb menys de 10 cm. , una elevada concentració de capgrossos i alguns ja morint per l’elevada densitat. Les fortes pluges del divendres a la tarda i de dissabte van carregar els aqüífers, el Fluvià baixava amb molta força i el mateix diumenge al matí va començar a brollar aigua del fons de l’estany i durant tot el matí es va anar omplint la cubeta profunda del mig.

Visitants de la comarca i de fora van conèixer els secrets de l’estanyol i van comprovar l’activitat hidrològica de l’estanyol. També es va parlar dels problemes ambientals associats a l’espai.

Espolla Fontcoberta Estanyol Limnos

La visita va coincidir amb una activitat de l’AMPA de l’Escola de la Vila i l’Ajuntament de Fontcoberta, durant la qual van visitar la platja d’Espolla i aprofitant el moment Limnos va poder explicar quatre coses dels triops als participants, més d’una seixantena. Durant tot el matí els agents rurals també van estar vigilant l’espai, ajudant al compliment de les normes controlant l’acció dels visitants sobre l’espai.

Fontcoberta, 26 març 2017.

Espolla
Fontcoberta

Limnos proposa controlar l’accés i vigilar i informar als visitants a l’estanyol d’Espolla

  • Centenars de persones visiten cada cap de setmana la platja d’Espolla a Fontcoberta des de que va sortir per TV3, a la recerca dels misteriosos triops, una espècie protegida molt sensible.
  • S’han observat comportament no respectuosos amb la natura, com capturar els triops i emportar-se’ls o posar-los sobre la mà, jugar amb ells amb els salabres. A la vegada també preocupa la manca de gestió e l’espai, el trepitg, l’ accés indiscriminat a tot l’espai i l’aparcament.

Desenes i centenars de famílies equipats amb salabres, galledes, mainada i gossos, han visitat l’estanyol, trepitjant i malmetent tota la vegetació, enduent-se’n triops i capgrossos, espècies protegides, i espantant la resta de fauna de la zona. Els problema d’aparcament també s’han fet evidents als Saltants de Martís, on s’hi ha comptat més de 80 cotxes en un lloc sense espai, i on també l’erosió del terreny ha afectat a algun dels arbres des d’on la gent fa les fotografies.

Les imatges del clot d’Espolla des d’un dron, les rondalles i misteris que envolten els triops, i l’espectacularitat i originalitat del fenomen hidrològic de l’Estany són un reclam fantàstic per als amants de la natura i pels consumidors de natura. Limnos d’una banda es felicita del ressò del valor natural de la platja d’Espolla, però lamenta que a la crida per visitar-lo i gaudir-lo, no sigui corresposta amb una gestió activa, ni en l’ordenament de visitants. El resultat, una invasió de gent que no sempre actuen de forma respectuosa amb la natura i que tampoc son conscients de la pressió col·lectiva que pateix el delicat espai natural d’Espolla. Per una persona assenyada que observa els triops i en gaudeix amb respecte, n’hi ha una quants més que no ho fan.

  • Per tot això Limnos recorda i proposa:
  • Els triops son espècies protegides i que no es poden treure de la natura, ni es poden emportar a casa sense autorització. cal observar-los amb cura i de fet per fer-ne fotos cal autorització. La millor opció observar-los directament a la natura i sense salabres. Limnos reconeix la feina dels Agents rurals que han estat visitant la zona informant a alguns visitants de l’espai.
  • No hi ha informació i senyalització a l’espai natural i el Museu del triops de Can Jan de la Farrés està tancat i no visitable. A la vegada no es sap com està el procés d’incorporació de Fontcoberta al Consorci de l’Estany, perquè Limnos encara no ha estat convocat a cap Consell assessor del Consorci, una figura que mai s’ha convocat des de la creació del Consorci el 2006, tot i que els seus Estatuts ho preveuen.
  • Cal elaborar un pla d’actuació per a quan hi hagi períodes d’inundació que incorpori l’aplicació de mesures de control dels visitants, controlant els accessos i dirigint-os a zones delimitades, millorant la senyalització dels aparcaments, i oferint informació als visitants. Ajuntaments i Consorci de l’Estany en són els responsables.
  • Limnos ofereix el seu voluntariat per fer actuacions de sensibilització tant al Consorci de l’Estany com als tres ajuntaments de la zona, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà.
  • Limnos també manifesta que ha fet arribar una carta a TV3 per demanar-los que col·laborin també en informar com s’han de comportar als visitants en els espais naturals, donant algunes pautes als professionals ambientals de l’ens, evitant el foment d’un ús indiscriminat de la natura, i perquè siguin conscients tant de l’impacte positiu com el negatiu que poden provocar sobre la conservació dels espais naturals del nostre país. No es pot dir a la gent que vinguin amb botes, ni que es poden agafar amb la mà, com va passar en el programa.
  • Actualment existeix el risc de contagi de malalties infeccioses als amfibis, pel que el material que entra a l’estanyol d’Espolla hauria de ser desinfectat per evitar propagar malalties.
  • També, el foment d’agafarr l’espècie i endur-se la a casa pot provocar introduccions furtives en altres localitats on de forma natural no està present l’espècie. Recordem que no es pot tenir ni transportar espècies protegides sense autorització. A la vegada cal recordar el risc que algú llenci a Espolla alguns dels triops que venen com a mascota, que són d’una altra espècie americana i que podrien provocar un dany ecològic irreparable.
  • Finalment Limnos recorda la desprotecció en la qual es troba el Saltants de Martís i el rec d’Espolla que estan fora de l’espai d’interès natural i fora de la Xarxa Natura 2000 de protecció, pel que segueix reclamant la creació del parc Natural de la zona lacustre de Banyoles que pugui garantir una millor gestió i resposta d’aquest ric patrimoni natural.

Fontcoberta, 21 març 2017

Rescat de capgrossos a l’estanyol d’Espolla

Un grup de voluntaris ambientals a compte propi van realitzar aquesta actuació el passat 30 de juny a la platja d’Espolla.

El passat diumenge dia 30, un grup de voluntaris s’han trobat a la Platja d’Espolla amb l’objectiu de salvar un gran nombre de capgrossos i polls d’ànec que estaven en perill a causa de la baixada brusca del nivell de l’aigua.

Molta gent s’havia preocupat en dies anteriors per la fauna que quedava a la platja d’Espolla,  un indret que fa uns dies estava ple d’aigua i acollia un gran nombre d’amfibis però que ara està pràcticament sec. Cal recordar que aquesta és la dinàmica natural del clot d’Espolla que s’omple amb la pujada del nivell freàtic a causa de les pluges i s’asseca a l’estiu. Aquests últims dies amb l’arribada de la calor, l’aigua ha descendit uns 50 cm cada dia, posant en perill la vida de molts capgrossos que no s’haguessin pogut metamorfitzar en el poc temps que queda perquè el clot s’assequi del tot. Així que un grup de gent s’ha organitzat per rescatar alguns capgrossos i alliberar-los en un entorn proper que pugui garantir el seu bon desenvolupament i així evitar una mortalitat major. Cal dir que si que hi ha una part dels capgrossos que han pogut sortir de l’aigua com a juvenil, especialment d’espècies de creixement ràpid com el gripau corredor. Durant aquests dies es poden veure centenars de petits gripauets a les vores de l’estanyol, al camí al bosc, que ja fan una vida completament terrestre. Altres espècies com el gripau d’esperons tenen un desenvolupament lent i necessiten molts més dies d’aigua per acabar el seu creixement i sortir de l’aigua. Aquests són els que estan especialment en perill.

Gripau_esperons_Espolla_30062013 web

En total s’han pogut salvar uns 1.050 metamòrfics (capgrossos a punt de sortir de l’aigua que comencen a tenir potes i la cua es fa petita) de gripau d’esperons (Pelobates cultripes), 30 de granota verda (Pelophylax perezi) i 20 de reineta (Hyla meridionalis). A més de 4 polls d’ànec collverd (Anas platyrhynchos). A l’estanyol hi ha dues llocades d’ànecs de 14 pollets que no sabem tampoc quin destí els espera.

També s’ha pogut constatar la presencia de dues xivites (Tringa ochropus), molts juvenils de gripau corredor (Epidalea calamita) i milers de triops (Triops cancriformis). Aquests últims no s’han salvat perquè l’espècie està adaptada al comportament de les llacunes d’aigua temporània i aquest és el cicle que garanteix la seva supervivència i conservació.

El grup de voluntaris ha manifestat que en tot moment han estat assessorats per tècnics experts per tal d’assegurar no causar cap desequilibri en l’ecosistema. Un dels principals motius de l’actuació ha sigut que l’espècie del gripau d’esperons, igual com la resta d’amfibis, és una espècie protegida i que malgrat té una bona distribució, es troba en una forta regressió a la comarca i a tot Catalunya. Aquesta situació es deguda a causa a la desaparició de basses de pagès o al caràcter cada vegada més estacional de moltes d’aquestes basses que abans tenien una funció agrícola i ramadera, i actualment només mantenen l’aigua algunes setmanes, insuficients per al llarg període larvari del gripau d’esperons. Malgrat que es podria considerar que és millor respectar la dinàmica natural de les poblacions animals, i potser el normal seria deixar secar la bassa i deixar morir els exemplars que queden. No hem d’oblidar però que la regressió d’aquesta espècie es deguda en gran part a les alteracions causades per les activitats humanes, i ,concretament a l’estanyol d’Espolla, la pressió de la zona urbanística, l’ampliació de la zona industrial, la nova zona residencial de “Ciutat Jardí” o el pas de la variant de Banyoles provoquen un aïllament de les poblacions i una gran mortalitat, per exemple degut als atropellaments en carreteres, que deixa aquests animals al límit de la conservació. Un cop argumentat les nostres raons, no es podia deixar cometre aquesta mortalitat, i s’ha actuat traslocant els exemplars a altres masses d’aigua naturals on podran acabar el seu cicle.

 

alliberament anec_30062013