Entrades

20190112_Censocells_gerard Funo (3) (1024x576)

Variacions importants en el nombre d’ocells aquàtics en el XXVè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • Les 5 espècies més abundants del cens varien el seu nombre respecte anys anteriors: el gavià, la gavina, i l’ànec collverd augmenten i la fotja vulgar i l’esplugabous disminueixen.
  • Destacar la presència de 41 cigonyes blanques hivernants i 6 espècies de gavines i gavians, una vista per primer cop a la comarca.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 20 de gener de 2019

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 24ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar dissabte 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el diumenge 20 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 12 persones.

Diapositiva1
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de fred, tot i que no de rigorós hivern, i per la tardor plujosa que ha deixat enrere la sequera que l’any passat va fer disminuir les dades del cens. La tendència general del cens ha estat una gran variació respecte a altres anys. Augmenten els ànecs collverd fins als 219 exemplars, dades superiors al dos últims anys, però inferiors a les dades del 2015 i 2016. Les polles d’aigua també presenten valors molt alts, després de tres anys de davallada preocupant. Si que baixen les fotges vulgars als 159 exemplars, el valor més baix des del 2005, amb una tendència que es va veient any rere any a la baixa. També ha baixat el dormidor d’esplugabous, fins als 108 exemplars. Per tant la valoració no permet ser generalista, ja que hi ha tendència negatives per algunes espècie, i d’altres més estables o similars a la tendència dels últims anys.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 41 exemplars. Es tracta del mateix grup de l’any passat, tot i que no han passat la tardor a la zona i que presenten molt variabilitat de moviments. Per les anelles llegides que porten a les potes la majoria d’exemplars son els mateixos de l’any passat.

Diapositiva2

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2019. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comuns o testimonials han estat la polla d’aigua, el bernat pescaire, els corbs marins, els ànecs domèstics, els rasclons, becadells, etc. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, menció especial pels gavians i gavines. Han augmentat bastant el nombre de gavines fins a 368, dels valors més alts detectats per l’espècie els últims anys, i els gavians argentats amb un total de 2186 individus. Cal dir, que la població hivernant de gavians és molt variable i que sovint van a dormir a sobre les naus industrials de la zona de Banyoles i Porqueres, pel que hi ha dies que hi ha menys gavians a l’estany i que d’altres se’n veuen molts com en el dia del cens. Les dades es troben dins la variabilitat normal de l’espècie els últims anys, tot i que no se’n comptaven tants des del període 2005-2007. Destacable tal com va passar l’any passat la presència d’altres espècies de gavià com el gavià fosc, el gavià argentat de potes roses i el gavià caspi, tres espècies escasses interessants, i una nova espècie de gavià mai detectada abans a l’Estany: el gavinot (Larus marinus).

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros.

Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 20 de gener de 2019

20190112_Censocells_gerard Funo (2) (1024x576)

 

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

20180114_cens estany (9) (1024x575)

Activitats Gener -Febrer 2019

Dissabte 12 de gener 2019. XXIII Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

Jornades matinals d’anellament de 8:15 a 14:30. cada hora visita a les xarxes i anellament dels ocells. Zona actualment inundada, possiblemet amb fang. Anar ben calçats. Activitat subjecte a canvis de data segons disponibilitat d’anelladors, es recomana inscriure’s o avisar que es vol venir.

  • Segona sessió hivern: Dissabte 19 de gener de 2019.
  • Tercera sessió hivern: Dissabte 16 de febrer de 2019

Dia Mundial de les Zones Humides 2018. 

Febrer 2019: Visita guiada a l’estanyol d’Espolla. Pendent de concretar dia i hora.

Curs d’ornitologia. Febrer 2019

Curs d'ocells 2019 ornitologia Museu Darder Limnos

Hurricane-Irma (Ap Images)

L’Huracà Irma, causes i conseqüències ambientals- Article de l’ham Octubre 2017-

L’Irma va ser un cicló tropical que anomenem huracà pel fet de desenvolupar-se a l’oceà Atlàntic. Els ciclons tropicals es formen degut a la condensació del vapor d’aigua present a l’aire en forma de núvols de manera massiva i acumulativa. És per aquest motiu que es formen sempre a les zones tropicals dels oceans, és a dir, a àrees del planeta amb temperatures elevades i amb grans masses d’aigua. Concretament, l’Irma va desenvolupar-se com un huracà típic de Cap Verd a causa d’una onada d’aire calent que va arribar des de les costes d’Àfrica, fins a convertir-se en un huracà de intensitat 5, la categoria màxima de la seva escala, a Amèrica central. A la primera dècada del segle XXI es van registrar vuit huracans de intensitat 5 i amb el que portem de segona dècada se n’han registrat dos però baten rècords d’intensitat. Al segle XX, en canvi, se’n van registrar quatre per dècada de mitjana, i en cap cas es van superar els 6 huracans de intensitat 5 per dècada. Tot i que tots els fenòmens naturals tenen un període de retorn, es pot veure clarament com augmenta la recurrència i la intensitat dels huracans al llarg del temps. Aquest canvi s’explicaria per una pujada de la temperatura, la qual augmentaria la condensació del vapor d’aigua a l’aire facilitant la formació de ciclons. No és gens agosarat dir, doncs, que el canvi climàtic n’és el culpable o almenys hi contribueix.
Pel que fa les conseqüències humanes d’aquest fenomen natural val a dir que són notables, les persones afectades es conten per milers i fins hi tot s’ha cobrat víctimes mortals. Ha arribat a afectar a: Illa de Sant Martí, Cuba, Antigua i Barbuda, Puerto Rico, i Florida (EEUU). Per altre banda les conseqüències ambientals no són menys desastroses. Primerament i més evident, és el dany físic, l’Irma ha deixat un rastre devastador de destrucció d’hàbitat per allà on ha passat, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat associada. Malgrat tot, és una destrucció lentament regenerable per la mateixa natura si les activitats humanes ho permeten. Una altre conseqüència ambiental que ha afectat de manera més indirecte, ha sigut el desplaçament de grans quantitats d’ocells en plena ruta migratòria. En previsió de l’arribada del fred, alguns ocells que han estiuejat a latituds altes i mitjanes fan un viatge migratori de tornada durant la tardor, cap a latituds més baixes en busca de calor per passar l’hivern. Aquest desplaçament inusual provocat per l’huracà, ha afectat sobretot a espècies americanes d’ocells marins, amb rutes migratòries costaneres: xatracs, limícoles, etc. Conseqüentment aquestes poblacions d’ocells arribaran més tard o arribaran menys individus a les seves destinacions, cosa que afectarà negativament al funcionament dels ecosistemes. Per una altre banda, molts ocellaires i ornitòlegs estaran contents de trobar exemplars d’espècies poc comunes a les seves regions. L’entitat SEO/Birdlife, sense anar més lluny, ha emès un comunicat on promou l’observació d’ocells a zones costaneres per trobar aquestes rareses.

Podem concloure que tot i que els huracans i els ciclons tropicals són un mal major fruit de la natura i aparentment inevitables, podem sumar una conseqüència més al canvi climàtic. Es demostra doncs que la natura funciona com una cadena, si la maltractem més aviat o més d’hora se’ns retorna el mal. Aquesta conseqüència no és la més evident però si una de les que ens toca de més a prop i que ens pot arribar a fer molt de mal més endavant. Esperem que no n’hagin de venir gaires més com aquest per adonar-nos compte que hem de canviar de manera de fer.

curs ocells 2017 pla de martis

Finalitza el curs d’identificació d’ocells organitzat per Limnos i el Museu Darder

En el curs s’han impartit 4 classes teòriques i 3 sortides, entre març i abril de 2017.

Les valoracions dels 29 assistents són bones, i es demostra l’interès per l’organització de més cursos naturalistes

Aquesta primavera és la tercera consecutiva que Limnos organitza conjuntament amb el Museu Darder un curs naturalista: el 2015 va ser una introducció a l’ornitologia, l’any passat va anar sobre papallones i libèl·lules, i enguany s’ha aprofundit en la identificació d’ocells.

Els 29 assistents, alguns dels quals repetien del curs d’ornitologia del 2015, han tractat en 4 sessions de teoria de 1.5 hores cada una els criteris d’identificació d’espècies d’ocells. També han practicat l’aprenentatge dels cants i han aprofundit en la separació d’espècies de grups més aviat difícils com els limícoles o els rapinyaires. A més, han pogut practicar la identificació amb els ocells dissecats del museu. En les sortides, dues de les quals es van haver d’aplaçar per mal temps, s’ha anat al Pla de Martís, als Aiguamolls de l’Empordà i s’ha fet un anellament a la zona de Can Morgat.

Les enquestes resulten en una valoració molt positiva del curs, com en les últimes edicions, i es demanen més cursos divulgatius naturalistes. Si a més tenim en compte que aquesta edició es va tancar a 30 persones i amb unes quantes en llista d’espera, es demostra que hi ha un gran interès de la població a conèixer més la fauna del nostre entorn.

2017_04_22_Presentacio_llibres_ocells_petit-1 (1)

Presentació de dues noves guies de natura imprescindibles: Guia de camp dels ocells de Catalunya i Guia de rapinyaires de Catalunya.

Dissabte 22 d’abril. 17h. Museu Darder.
Participa: Fran Trabalon. Ornitòleg, un dels autors de les guies de natura.

L’autor ens farà una explicació detallada del contingut i de com utilitzar les guies, un regal perfecte pel Dia de Sant Jordi pels amants de la Natura. Els dos llibres són de gran actualitat i han estat editats aquest 2017 per Editorial Omega i Editorial Cossetània.

Hi haurà possibilitat d’adquirir els llibres durant la presentació a preu especial.

La Guia de camp dels ocells a Catalunya és una guia fotogràfica (1700 fotografies) imprescindible per identificar i conèixer els ocells que hi ha a Catalunya editada per Edicions Omega aquest 2017. La Guia mostra 336 espècies d’ocells amb un llenguatge planer i entenedor per a tothom i, alhora, amb rigor científic, que permet conèixer i identificar els ocells. De cada espècie es dóna el nom científic (amb regles de pronunciació i fonètica) i els noms populars catalans i les seves principals característiques, com ara la seva distribució a Catalunya, com és, quina grandària té, quant de temps viu (edats màximes registrades) i quants exemplars hi ha. A més, de cadascuna de les espècies s’inclou un gràfic d’abundància i fenologia. Finalment, s’inclou també un glossari de termes relacionats amb l’ornitologia i en l’argot ornitològic. Una feina fantàstica i curosa dels seus dos autors, en Carles Alvarez-Cros i en Fran Trabalon.

La Guia de rapinyaires de Catalunya reuneix tot el coneixement actual sobre la nidificació, l’alimentació, la migració i els moviments dels rapinyaires de Catalunya, tant de les espècies regulars al llarg del període anual com d’aquelles que són molt escasses o accidentals. També es posa èmfasi en la identificació dels rapinyaires, a través d’una descripció general, i de la inclusió de 300 fotografies a color i de làmines comparatives per a les espècies més conflictives. S’afegeix una taula fenològica on s’assenyala de manera ràpida i fàcil en quina època de l’any es presenten els rapinyaires a casa nostra. Ha estat editat per Editorial Cossetània aquest 2017 i els seus autors han estat en Fran Trabalon i l’Àlex Ollé.

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles
Hora: 17 h
Organitzen: Limnos i Museu Darder de Banyoles
Col·laboren: Ajuntament de Banyoles i Consorci de l’Estany.
ACTIVITAT GRATUÏTA

Limnos
PNAE

Excursió als Aiguamolls de l’Empordà marcada per la tramuntana

El diumenge 24 d’abril, 14 persones van participar d’una visita als Aiguamolls de l’Empordà que presentava una imatge esplèndida amb molta aigua a tot arreu i amb els colors verds i grocs radiants de la primavera. La forta tramutana va dificultar lleugerament l’observació d’ocells, especialment entre els aguaits, i pel que fa als ocells de mida petita. La ruta es va iniciar a l’Estany del Cortalet, on van entrar a dos dels seus aguaits, i va acabar a la zona del Mas Matà on vam pujar al mirador de la Torre del Matà i vam entrar als aguaits del Bruel i del Gall Marí.

L’activitat matinal va permetre observar ja alguns petits pollets de fotja o de collverd, també alguns nius d’ocells com de cabusset , de cotorra argentina, de cigonya blanca i de cabussó emplomallat i també altres espècies com tortugues d’aigua, vaca marinera, cavalls de la camarga i daines.

sortidaPNAE_24042016_Limnos_CFQ (6) - còpia (800x600)

Aquest és el llistat d’ocells observats:

  • Cabusset
  • Cabussó emplomallat
  • Ànec collverd
  • Ànec griset
  • Xibec
  • Polla d’aigua
  • Fotja vulgar
  • Oca vulgar
  • Oca egípcia
  • Martinet blanc
  • Martinet ros
  • Agró roig
  • Agró blanc
  • Esplugabous
  • Bernat pescaire
  • Capó reial
  • Flamenc
  • Cames llargues
  • Gamba verda
  • Valona
  • Xivitona
  • Corriol petit
  • Batallaire
  • Corb marí gros
  • gavina vulgar
  • gavina menuda
  • gavià argentat
  • Fumarell carablanc
  • Arpella vulgar
  • Xoriguer comú
  • Milà negre
  • Cotorreta de pit gris
  • Cadernera
  • Abellerol
  • Pardal comú
  • Garsa
  • Gafarró
  • Falciot negre
  • Ballester
  • oreneta vulgar
  • Oreneta cuablanca
  • Oreneta de ribera
  • Trist
  • Rossinyol
  • Rossinyol bord

 

  • Altres animalons:

Tortuga d’aigua americana, tortuga de rierol, daina, vaca marinera, cavall de la camarga,…

2016 taller natura

Taller-Xerrada: Com gaudir de la fauna al nostre jardí

Dissabte 13 de febrer de 2016 de 11:30 a 13:00 del matí

Lloc: Centre de jardineria 9 JARDI
Taller totalment gratuït. Inscripcions al telèfon 972581093

 

2016 taller natura

20151004_Taller_Nius_Biobosc_Limnos (4)

12 Caixes Niu més pel projecte BioBosc fetes a Banyoles

El diumenge 4 d’octubre, l’Associació Alt Ter, amb la col·laboració amb Limnos i el Museu Darder, van realitzar una activitat de sensibilització de la ciutadania sobre el valor dels serveis ambientals dels boscos i la seva conservació. Es tracta d’una campanya promoguda per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i l’Associació Alt Ter, i que compte amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.

La campanya, anomenada “BIOBOSC: Boscos i ocells”, pretén donar a conèixer, a més a més de les funcions productives i socials que tenen els boscos, les seves funcions ambientals: Regulació del cicle de l’aigua, del clima i la temperatura, captació de CO2 i producció d’oxigen, protecció contra l’erosió, foment i conservació de la biodiversitat… Així com valorar l’estat actual dels boscos de Catalunya, la majoria molt joves amb pocs exemplars madurs. Per tot això la rellevància de la conservació dels boscos, sobretot d’aquells amb una major diversitat d’espècies i edats. Aquests són fonamentals per a garantir una bona qualitat dels ecosistemes i com a conseqüència una gran biodiversitat.

Com a segon gran objectiu, la campanya cerca donar a conèixer la vinculació estreta entre la fauna forestal i els arbres que formen els boscos, especialment els ocells. Aquests tenen un paper important dins de l’ecosistema forestal ja què controlen plagues d’insectes forestals, dispersen les llavors dels arbres, participen en el cicle des nutrients, creen refugis i són alhora aliment d’altres animals. D’aquí la importància de facilitar el seu establiment i la seva conservació.

El fet que molts arbres siguin joves, dificulta trobar forats disponibles per què hi puguin nidificar. És per aquesta raó que, després de la xerrada inicial, l’activitat continua amb un taller de construcció de caixes niu. L’objectiu és facilitar aquests espais de nidificació als ocells, alhora d’incentivar la col·laboració i participació dels participants en el projecte Nius, una iniciativa de l’ICO per poder fer un seguiment i estudi de la nidificació d’aquests ocells.

20151004_Taller_Nius_Biobosc_Limnos (2)

A l’activitat de diumenge 4 d’octubre, dia Mundial dels Ocells, al Museu Darder hi van participar una trentena de persones, entre petits i grans, i es van construir 12 caixes niu, que les diferents famílies es van poder endur per tal de col·locar-les en diferents indrets i poder fer així el corresponent seguiment dels ocells. Agrair la col·laboració de tots els participants en el projecte Nius, que continua oberta per aquells que s’hi vulguin afegir (http://nius.cat/).

caixes-niu

04 OCT: Dia Mundial dels Ocells: Taller de construcció de caixes niu.

Diumenge 4 d’octubre

Després d’una petita presentació, farem un taller de construcció de caixes niu, que els assistents podran endur-se a casa i participar així en el projecte NIUS, destinat al seguiment de la nidificació dels ocells. El projecte forma part d’una campanya de sensibilització promoguda per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) amb la col·laboració de l’Associació CEA Alt Ter, què te com objectiu donar a conèixer els serveis ambientals que ofereixen els boscos i el rol que tenen els ocells en la seva conservació i augment de la biodiversitat forestal.
Edat mínima per realitzar l’activitat: 6 anys. Els menors han d’anar acompanyats com a mínim per un adult. Es farà una caixa niu per persona (adults) o família (menors acompanyats).

  • Horari: d’11:00 a 13:00
  • Durada: 2 hores
  • Punt de trobada: Museu Darder de Banyoles
  • Aforament: màxim 20 persones o famílies (tindran preferència les persones inscrites)
  • Més informació i reserves: museudarder@ajbanyoles.org; Tel. 972 57 44 67.
  • Organitza: Centre d’Educació Ambiental Alt Ter, Institut català d’Ornitologia (ICO), Museu Darder de Banyoles, Limnos.
  • Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.
  • Col·labora: Ajuntament de Banyoles i Consorci de l’Estany
  • Important!!    
    • ACTIVITAT GRATUÏTA AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA