Entrades

3 cercles en color i text 2.1 marge

Ens arribaran més pandèmies com la del Covid-19? – l’article de l’ham del maig de 2020-

ENS ARRIBARAN MÉS PANDÈMIES COM LA DEL COVID-19? ANALITZANT EL PRESENT I EL FUTUR PROPER

Va passar a la Xina i ningú es creia que pogués passar aquí, va passar a Itàlia i ningú es creia encara que pogués afectar-nos aquí, va passar aquí i a França ningú es pensava que els pogués passar allà, etc… Tots teníem una falsa sensació d’immunitat. Pensàvem que les nostres riques societats occidentals, tecnològica, mèdica i científicament tan avançades, estaven protegides davant d’aquestes pandèmies. Pensàvem que aquests tipus de coses només passaven en altres llocs llunyans com ara Àsia, Àfrica… Encara ens costa acceptar que estàvem equivocats.

Ens havien avisat. Els experts porten uns quants anys donant veus d’alerta i dient-nos que això passaria, que el maltractament al que estem sotmetent el planeta portaria conseqüències molt greus i que una d’elles seria aquesta. Entre molts d’altres el propi director general de la OMS, T. A. Ghebreyesus, ens va advertir i fins i tot Bill Gates ens va intentar prevenir sobre aquesta qüestió. Ningú va voler fer cas.

Pel que fa a l’origen del virus actualment no hi ha cap discussió. Tots els científics han deixat claríssim que el Covid-19 ha passat d’un animal salvatge, probablement un rat-penat, a l’home, mitjançant un mamífer, probablement un pangolí o un gos salvatge, aquest extrem és l’únic que encara resta per confirmar. Està totalment descartat el possible origen artificial (humà) del virus, quedant invalidada així qualsevol teoria “conspiratòria”. Tot i així sempre hi haurà persones que preferiran creure aquestes teories “conspiratòries” abans que el que demostren els científics, és un dels signes dels temps que vivim.

Pel que fa al lloc i al moment també és molt clar; va ser el desembre passat al mercat “humit” de la ciutat xinesa de Wuhan (11 milions d’habitants). En aquests mercats “humits” asiàtics, que, per cert, són molt turístics, es venen animals vius o morts: gats, gossos i, especialment, gran quantitat d’animals salvatges, com serps, pangolins, ratpenats, etc, que són consumits directament per la població sense cap tipus de control sanitari. Hi ha vídeos molt explícits a internet sobre aquests tipus de mercats. De fet l’any 2003, després de l’aparició del coronavirus SARS, que va tenir el mateix origen, diverses organitzacions mèdiques mundials van demanar, o bé el tancament, o bé un control exhaustiu d’aquests mercats, cosa que el govern xinés no ha fet de forma efectiva.

En aquest moment està bé debatre sobre quan tindrem la nova vacuna, sobre les mesures per “desescalar”, sobre les conseqüències econòmiques que tindrà tot plegat… però hi ha una qüestió bàsica de la que s’està parlant molt poc, què és sobre l’origen del problema i sobre com començar a enllestir, des d’ara mateix, els profunds canvis necessaris per evitar que això torni a succeir. Ens podem imaginar el que passaria si aviat ens arribés un nou Covid-20 o un Covid-21? Els experts avisen que, si no fem res, arribaran noves pandèmies similars i que poden tenir un efecte encara més devastador.

Hem de tenir molt i molt present que la major part de les epidèmies recents, dels últims 30 o 40 anys, (Covid-19, MERS, West Nile, SARS, EBOLA, SIDA, etc…) han estat provocades per un virus i el seu origen ha estat relacionat amb problemàtiques mediambientals: alteracions de processos naturals que afavoreixen el salt dels virus des de les espècies salvatges (portadores) als humans.

Analitzem ara amb més detall els diferents factors que estan sent identificats pels científics com a causants i/o multiplicadors d’aquestes pandèmies. Molts d’ells estan interrelacionats i, per tant, és difícil estudiar-los per separat:

• La destrucció massiva d’hàbitats degut a l’activitat humana està causant una extinció d’espècies a gran escala i una pèrdua de biodiversitat sense precedents. El manteniment de la biodiversitat es fonamental en els equilibris dels ecosistemes i està demostrat el seu efecte protector davant de patògens i infeccions: la pèrdua de biodiversitat augmenta les possibilitats de que els patògens entrin en contacte amb l’ésser humà i l’infecti.
• La desforestació i la invasió humana de zones selvàtiques per a la posterior utilització de les terres per a usos agrícoles i ramaders. David Quammen, autor del llibre “Spillover; animal infections and the next human pandemic” (any 2013) descriu molt encertadament la situació amb aquesta frase: “Envaïm boscos tropicals i altres llocs salvatges on viuen animals i plantes i amb ells, molts virus desconeguts. Tallem arbres, matem o tanquem en gàbies els animals i els enviem als mercats, i quan ho fem, els virus troben nous amfitrions… i aquests som nosaltres “.
• La instal·lació de macro-granges industrials intensives, en les que s’amunteguen milers i milers d’animals… porcs, gallines, xais, vaques, sense tenir en compte les mínimes mesures de benestar animal. En aquestes macro-granges és molt fàcil que es produeixin fenòmens d’amplificació i mutació de virus o altres patògens. Per posar només un exemple, a Mudanjiang, Xina, hi ha una macro-granja que és 50 vegades més gran que qualsevol granja europea i conté 100.000 vaques. Hi ha clares evidències de que aquesta manera tan intensiva de produir carn, no només a la Xina sinó cada vegada a més països, contribueix a l’expansió d’aquests tipus de virus. Evidentment el preu de la carn seria molt diferent si suméssim els costos econòmics i de vides humanes en les pandèmies que es produeixen degut a aquest model de producció càrnica.
• El consum humà directe de tot tipus d’animals salvatges, sense cap control veterinari, que es dóna en determinades zones del món.
• La caça il·legal i el tràfic intens i sense control d’animals salvatges per diferents finalitats com la medicina tradicional xinesa, el comerç d’espècies exòtiques etc. Jane Goodall, la famosa primatòloga, ha celebrat el seu 86è aniversari des del confinament i ha llançant un potent missatge: “Acabem amb la caça il·legal i el comerç d’animals salvatges per evitar futures pandèmies com la Covid-19”.
• La globalització, l’increment exponencial dels viatges, en avió, en trens ultra-ràpids, el turisme massiu, etc., fan inevitable el contagi rapidíssim entre zones que estan a milers de km de distància.
• Les polítiques neoliberals que han predominat les últimes quatre dècades a tot el món, buscant sempre els màxims beneficis a qualsevol preu, provocant una gran desigualtat social i l’augment escandalós de la pobresa. Polítiques que, a més a més, han servit per retallar i privatitzar la sanitat pública i portar a mínims les inversions en investigació i ciència, en molts països occidentals.
• I, per últim, el canvi climàtic que, indubtablement, contribueix a accelerar i multiplicar qualsevol procés de degradació mediambiental.

Fernando Valladares, professor del CSIC ho explica magnífica i resumidament en un vídeo, de només 15 minuts, titulat “Coronavirus un desafío a nuestro modelo social”. Valladares diu: “L’única prevenció possible és envoltar-nos d’ecosistemes saludables, funcionals i rics en espècies; hem de repensar la nostra relació amb la natura i això ens porta a qüestionar el nostre sistema socio-econòmic. Som immensament cecs en no voler veure que tot el mal que li fem a la biosfera també li fem a la nostra salut, a la nostra economia, a la nostra societat. Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos, no tindrà conseqüències profundes en les nostres vides? La pandèmia del coronavirus, com el 70% de les malalties emergents dels últims 40 anys les hem provocat nosaltres mateixos. Si realment ens proposem preservar el nostre benestar i el de les futures generacions no tenim una altra alternativa que conservar, restaurar i cuidar al màxim els ecosistemes que ens envolten, assegurant-nos de no deixar cap espècie fora”.

metro 16-9_03_BN_1

Com es pot veure, per aconseguir revertir la situació actual, els deures a fer per la humanitat són ingents. Els diferents governs mundials han d’implementar solucions efectives el més ràpid possible. Necessitem mesures clares, efectives i dràstiques i les necessitem ja. No volem plans a 5 o 10 anys vista, els volem ara; no ens podem permetre perdre temps. L’efecte bumerang és clar i ja s’està produint: si no som capaços de canviar ràpida i eficaçment l’actual relació tòxica de la nostra civilització amb la natura, els més perjudicats serem nosaltres mateixos.

Hi ha una possibilitat, que pot semblar estranya o remota: podria ser que, per assolir aquests canvis radicals, de sobte, trobéssim uns aliats nous, imprevistos. Podria ser que els dirigents de les multinacionals i de les grans corporacions, que habitualment s’han dedicat a obstaculitzar, retardar o impedir la implementació de mesures en favor del medi ambient, modifiquin ara la seva estratègia i comencin a promoure aquest tipus de mesures. Si això succeeix no serà, evidentment, degut a un canvi inesperat en la seva estimació pel benestar mediambiental global, sinó per una qüestió molt més egoista i pràctica: els seus interessos econòmics. A hores d’ara potser comencen a adonar-se que si ens enfonsem tots, ells també ho faran. No és una frase feta: anem tots al mateix vaixell. Siguin benvinguts.

 

Avancem cap al residu 0: la recollida porta a porta

En un món amb recursos finits i demanda creixent, fins i tot una economia basada totalmente en el reciclatge seria, finalment, insostenible. L’estratègia Residu Zero va més enllà de la recollida selectiva; és un canvi de paradigma, canviar d’un model finalista de tractament de residus a un model de prevenció. Així, el reciclatge forma part de l’estratègia però el seu objectiu és disminuir els residus en origen. Aquí entra en joc la sensibilitat dels productors i la normativa de les administracions. A més, caldria analitzar quins són els materials que generen residus tòxics i contaminants i substituir-los per materials reciclables o biodegradables. El reciclatge hauria de ser la mesura més “finalista” dins una estratègia de residu 0.

Dit això, la recollida selectiva és la part d’aquesta estratègia on ens podem implicar més fàcilment com a ciutadans. Aproximadament el 80% dels residus es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense cap problema i en canvi la mitjana catalana de recollida selectiva és del 37,5%, el que significa que més de la meitat dels residus a Catalunya acaben als abocadors o incinerats. A Banyoles, amb un 40%, estem una mica per sobre de la mitjana catalana però encara ens trobem molt lluny del 80%. Com podríem millorar la nostra nota? Us posarem un exemple: a Argentona, amb 12.000 habitants, només es reciclava el 15% dels residus i es va implantar el sistema de recollida porta per porta (PaP) de les fraccions orgànica i rebuig. En els quatre anys següents, les xifres de reciclatge van augmentar fins al 52%. Llavors van ampliar la recollida al paper-cartró i envasos, de manera que, a la via pública, només hi van quedar els contenidors de recollida de vidre. Un any més tard, el percentatge de recollida selectiva arribava al 63%.

Potser pensareu que la recollida porta a porta és complicada en una ciutat i que està més pensada pels pobles. Doncs bé, resulta que la ciutat de San Francisco aplica la recollida selectiva porta a porta des dels anys 80 amb molt bons resultats. És cert que és un sistema que requereix un canvi d’hàbits important, que està subjecte a un horari de lliurament més estricte i que cal guardar els residus a casa fins el dia de recollida. Però tot canvi requereix el seu temps d’adaptació i els beneficis que comporta bé es mereixen el nostre esforç. Amb aquest sistema s’aconsegueix recollir més quantitat de residus valoritzables i de molt bona qualitat. Actualment a Banyoles es recull la fracció orgànica per al seu aprofitament a través del compostatge, però el compost que es genera conté molt plàstic i altres elements no compostables. Un segon avantatge és la retirada de contenidors de la via pública, pel que s’eviten desbordaments, problemes de males olors i es guanya espai públic. També es minimitza la necessitat de plantes de triatge i, per tant, s’estalvia un munt de milions d’euros que es poden destinar a altres necessitats socials. I, finalment, ens ajuda a fer-nos prendre consciència del volum de residus que generem i a veure imprescindible la disminució dels residus en origen, amb un consum responsable i exigint la reducció dels envasos i embalatges per part dels productors.

Amb aquest mètode allargaríem la vida útil de l’abocador i evitaríem la crema de residus en incineradores, considerat el pitjor mètode de gestió de residus per motius econòmics (són molt costoses tot i estar subvencionades), ambientals i sanitaris (les cendres contenen substàncies perilloses, com dioxines, àcid clorhídric, plom, etc. que poden produir càncer i trastorns al sistema nerviós).

Per a més informació podeu visitar el web de l’associació de municipis catalans per a la recollida porta a porta: www.portaaporta.cat i el web de la fundació privada catalana de prevenció de residus i consum responsable: www.residusiconsum.org.