Entrades

IMG-20200223-WA0007

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

Logos entitats suport manifest

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.