Entrades

Limnos - Ecologistes de Catalunya

Manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient

MANIFESTACIÓ VIRTUAL

Presentació del vídeo coral de manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient. #CLAMpelmedi5J

Vídeo de la Convocatòria #Clampelmedi5J
https://www.youtube.com/playlist?list=PLo11GMXAzFq-nf3-MJMQEzqTvudPKIV5e

Qui participa de la manifestació?

Es visualitza una iniciativa integradora conjunta d’entitats i plataformes amb demandes i propostes pels canvis que necessita el nostre país, i aquest fet molt positiu que ha aconseguit més de 40 plataformes i entitats ambientalistes i ecologistes, de defensa i preservació del medi i la salut d’arreu del territori català, plataformes amb els seus conflictes, on cada entitat o plataforma ha presentat un breu resum de la seva problemàtica, amb un vídeo. En definitiva, agrupar 40 entitats i lluites ambientals compartides, , iniciem la manifestació virtual en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient el dia 5 de juny. Més enllà de “celebracions” simbòliques, presentem les denúncies ambientals i les propostes per sortir de la crisi ambiental, climàtica i social on ens estan portant i les polítiques desenvolupades fins ara a Catalunya, i que els departaments de Territori I Sostenibilitat- TES i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca-DARP, que no afronten i volen aprofundir encara més.

Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

 

PER PRESERVAR LA NATURA I LA BIODIVERSITAT

RETORNEM A UNA NOVA NORMALITAT QUE PRESERVI LA SALUT, EL CLIMA I LA NATURA. I CAP RETORN A L’ECONOMIA DE MERCAT ESPECULATIVA!.

Els Objectius d’aquesta manifestació del vídeo coral
Ara és el moment oportú per aplicar canvis radicals possibles des de la política, perquè la pandèmia del COVID-19, ha mostrat al conjunt de la societat com l’acció humana afecta la natura, i que la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per els activitats humanes sobre la natura. Malgrat aquesta evidència, hi ha interessos de nou il·legítims amagats darrera d’un discurs “verd” de les institucions, de recuperar ràpidament el passat recent no desitjable ambientalment. Amb la promesa de “agilitzar” la recuperació econòmica, el creixement del PIB, sense els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS i amb un model de treball incert i precaritzat, es vol reduir i eliminar les necessàries garanties ambientals i incrementar la destrucció de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Diversos representants de les entitats aplegades en la Federació Ecologistes de Catalunya, la Plataforma Ciutadana Residu Zero, i d’altres Plataformes com SOS Costa Brava, Plataforma de Defensa de l’Ebre, o la Xarxa per la Conservació de la Natura, hem fet una exposició de problemàtiques per denunciar la situació i els motius d’Emergència Ambiental i Climàtica on ens trobem amb aquesta manifestació.

-Viure amb la Crisi dels Residus i la contaminació que comporta el model actual obsolet i ineficient comporta conflictes arreu del territori, comporta agressions al territori i la nostra gent amb infraestructures de tractament de final de canonada amb abocadors, incineradores i ecoparcs, malbaratament de recursos i contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos que afecten el clima. Proposem capgirar aquesta situació per avançar cap al Residu Zero, proposem la derogació dels plans actuals de gestió de residus i infraestructures, i per avançar en un canvi de model
aprovar la Llei residu zero de prevenció de residus, i que es desenvolupi ja la Moratòria a la incineració, aprovada al Parlament el 5 de març, per fer front a aplicar la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència climàtica.

-L’oblit de la Protecció i Conservació de la biodiversitat i defensa del medi natural, sense llei de biodiversitat, sense preservació i gestió responsable dels boscos, sense protección de la fauna i l’ós com a referent, sense impulsar l’Agencia de la Natura a Catalunya-ANC i per sobre de tot, la necessitat urgent de la recuperació de la Conselleria de Medi Ambient-DMA a Catalunya.

-Sense Model d’Energia Renovable Distribuïda i de Proximitat, amb una critica al Decret d’energies renovables en mans de grans empreses i la concentració de grans centrals eòliques amb greus impactes ambientals i les dificultats cap a un model energètic potent i descentralitzat.

-Prou agressions al territori amb la urbanització i edificació amb noves urbanitzacions i projectes especulatius, per evitar més destrucció al medi natural. Els casos de SOS Costa Brava, Pirineus, SOS Rierada Collserola i projecte de Terramar-Sant Pere de Ribas entre molts altres.

-Per una Mobilitat que assumeixi la Declaració d’Emergència Climàtica i es gestioni amb criteris de sostenibilitat i eficiència; eliminar els peatges impositius del IBEX35, millorar la xarxa i no fer més infraestructures d’autopistes com el Quart Cinturó, i la C32 Nord a La Selva, amb una política real de transport públic assequible amb tarificació per territoris i millor servei, on el vehicle privat contribueixi al seu pagament.

-Lo Riu es vida amb la Defensa de l’Ebre i la denuncia de la política del Govern central i de la CHE que no permet el manteniment de cabdals ni l’aportació de sediments per fer una gestió sostenible de l’aigua. Cal un canvi de rumb de la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua-ACA a favor de la biodiversitat per frenar la degradació dels recursos fluvials.

-Prou purins que ens ofeguen amb un excés de la cabana porcina que causa la contaminació dels sols i dels aqüífers de comarques senceres, per una ramaderia intensivista sense relació amb el territori i amb una contaminació i abús del consum d’aigua.

La manifestació serà més gran si s’apunten més entitats o persones. Animem a més Plataformes, Entitats i persones a sumar-se a la manifestació i a difondre el vídeo coral de CLAM pel MEDI AMBIENT 5JUNY 2020, i a incorporar el hashtag de la manifestació #ClamPelMedi5J, el seus conflictes ambientals, les demandes i les seves propostes.
Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

dav

Conservem els marges i la vegetació herbàcia urbana – l’article de l’ham del juny de 2020-

La situació d’emergència sanitària aquesta primavera i la corresponent baixada d’activitat humana ha donat lloc a una crescuda de la vegetació baixa en tota mena de terres no cimentats i marges de l’àmbit urbà.  Ara que moltes administracions locals han començat a desbrossar aquestes zones verdes, des de moltes entitats i consciències naturalistes s’ha demanat reflexionar i canviar el paradigma en la seva gestió.

En marges de camins o de cultius, així com en les rotondes, solars i zones enjardinades hi creix de manera natural una gran diversitat de plantes herbàcies, la majoria ruderals o oportunistes, que tradicionalment s’han mal anomenat “males herbes” o s’han relacionat amb la deixadesa i la necessitat de “neteja”. Aquesta concepció perjudica no només aquetes comunitats vegetals, que massa sovint reben l’aplicació d’herbicides o dràstiques desbrossades, si no a la biodiversitat en general de les zones urbanes i els serveis naturals que ens aporten. Les comunitats vegetals que es formen en aquests espais es componen per una gran diversitat de plantes amb mides, èpoques de floració,  flors i fruits molt variats en molt poca superfície. Algunes espècies conegudes són el trèvol (Trifolium), els plantatges (Plantago) o les margaridoies  (Bellis).  Aquesta diversitat d’espècies produeix un munt de recursos per altres grups animals, com el pol·len i nèctar per insectes, les llavors i substrat de nidificació pels ocells, però a més són un refugi per grups d’insectes, com formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues de cultius i ciutats.  A més, gràcies a aquestes comunitats, les persones podem gaudir d’un entorn urbà més ric naturalment, amb més ocells i papallones compartint el nostre espai. Quan es decideix eliminar aquesta diversitat vegetal perdem les comunitats animals i serveis que se’n deriven.

Des de Limnos ens adherim a aquesta reflexió.  Mantenir la vegetació és important per facilitar accessos a infraestructures i a la vora dels camins, però sovint es fa quan i on no cal. Per exemple, s’hauria d’evitar desbrossar en època de nidificació dels ocells per no destrossar nius, i és millor esperar a fer les segues d’estiu un cop les plantes hagin tret la grana, cap a l’agost.

imatge reclamació 4

Limnos dona suport a la creació de l’Agència Catalana de la Natura

Limnos s’ha adherit a la campanya iniciada per a la Xarxa de Conservació de la Natura per  reclamar l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya

Manifest:

Mai com ara havien sigut tan urgents les polítiques ambientals per assegurar el benestar social. La COVID-19 n’és la prova, però es preveuen impactes encara més greus en un futur immediat si no s’actua de manera ràpida i efectiva. Els discursos en contra de la necessitat d’aquestes polítiques són temeraris i responen únicament a l’interès privat per sobre de l’interès comú. Conservar la natura és conservar la nostra salut i la de les generacions que vindran.

L’Agència de la Natura de Catalunya només és un instrument entre molts d’altres que han de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat.

Per a trobar un consens de mínims que facilités la seva aprovació, l’Agència, únicament, desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local (cal destacar que la gestió forestal segueix sota la responsabilitat del Departament d’Agricultura i el Centre de la Propietat Forestal). Així doncs, és imprescindible defensar el text consensuat des de fa mesos i no trencar l’acord per pressions d’última hora que només pretenen dificultar la seva aprovació.

L’Agència també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.

Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. En termes econòmics està calculat que per cada euro de despesa pública que es destina als espais protegits se’n generen 10 en forma d’aportació a l’economia del territori, ja sigui amb la creació de llocs de treball directes o indirectes, serveis ambientals, etc.

Per tant, totes les entitats, institucions i persones sotasignats reclamem al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya l’aprovació immediata de la proposició de Llei de creació de l’Agència de la Natura.

Promou: Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)
20 de maig del 2020

3 cercles en color i text 2.1 marge

Ens arribaran més pandèmies com la del Covid-19? – l’article de l’ham del maig de 2020-

ENS ARRIBARAN MÉS PANDÈMIES COM LA DEL COVID-19? ANALITZANT EL PRESENT I EL FUTUR PROPER

Va passar a la Xina i ningú es creia que pogués passar aquí, va passar a Itàlia i ningú es creia encara que pogués afectar-nos aquí, va passar aquí i a França ningú es pensava que els pogués passar allà, etc… Tots teníem una falsa sensació d’immunitat. Pensàvem que les nostres riques societats occidentals, tecnològica, mèdica i científicament tan avançades, estaven protegides davant d’aquestes pandèmies. Pensàvem que aquests tipus de coses només passaven en altres llocs llunyans com ara Àsia, Àfrica… Encara ens costa acceptar que estàvem equivocats.

Ens havien avisat. Els experts porten uns quants anys donant veus d’alerta i dient-nos que això passaria, que el maltractament al que estem sotmetent el planeta portaria conseqüències molt greus i que una d’elles seria aquesta. Entre molts d’altres el propi director general de la OMS, T. A. Ghebreyesus, ens va advertir i fins i tot Bill Gates ens va intentar prevenir sobre aquesta qüestió. Ningú va voler fer cas.

Pel que fa a l’origen del virus actualment no hi ha cap discussió. Tots els científics han deixat claríssim que el Covid-19 ha passat d’un animal salvatge, probablement un rat-penat, a l’home, mitjançant un mamífer, probablement un pangolí o un gos salvatge, aquest extrem és l’únic que encara resta per confirmar. Està totalment descartat el possible origen artificial (humà) del virus, quedant invalidada així qualsevol teoria “conspiratòria”. Tot i així sempre hi haurà persones que preferiran creure aquestes teories “conspiratòries” abans que el que demostren els científics, és un dels signes dels temps que vivim.

Pel que fa al lloc i al moment també és molt clar; va ser el desembre passat al mercat “humit” de la ciutat xinesa de Wuhan (11 milions d’habitants). En aquests mercats “humits” asiàtics, que, per cert, són molt turístics, es venen animals vius o morts: gats, gossos i, especialment, gran quantitat d’animals salvatges, com serps, pangolins, ratpenats, etc, que són consumits directament per la població sense cap tipus de control sanitari. Hi ha vídeos molt explícits a internet sobre aquests tipus de mercats. De fet l’any 2003, després de l’aparició del coronavirus SARS, que va tenir el mateix origen, diverses organitzacions mèdiques mundials van demanar, o bé el tancament, o bé un control exhaustiu d’aquests mercats, cosa que el govern xinés no ha fet de forma efectiva.

En aquest moment està bé debatre sobre quan tindrem la nova vacuna, sobre les mesures per “desescalar”, sobre les conseqüències econòmiques que tindrà tot plegat… però hi ha una qüestió bàsica de la que s’està parlant molt poc, què és sobre l’origen del problema i sobre com començar a enllestir, des d’ara mateix, els profunds canvis necessaris per evitar que això torni a succeir. Ens podem imaginar el que passaria si aviat ens arribés un nou Covid-20 o un Covid-21? Els experts avisen que, si no fem res, arribaran noves pandèmies similars i que poden tenir un efecte encara més devastador.

Hem de tenir molt i molt present que la major part de les epidèmies recents, dels últims 30 o 40 anys, (Covid-19, MERS, West Nile, SARS, EBOLA, SIDA, etc…) han estat provocades per un virus i el seu origen ha estat relacionat amb problemàtiques mediambientals: alteracions de processos naturals que afavoreixen el salt dels virus des de les espècies salvatges (portadores) als humans.

Analitzem ara amb més detall els diferents factors que estan sent identificats pels científics com a causants i/o multiplicadors d’aquestes pandèmies. Molts d’ells estan interrelacionats i, per tant, és difícil estudiar-los per separat:

• La destrucció massiva d’hàbitats degut a l’activitat humana està causant una extinció d’espècies a gran escala i una pèrdua de biodiversitat sense precedents. El manteniment de la biodiversitat es fonamental en els equilibris dels ecosistemes i està demostrat el seu efecte protector davant de patògens i infeccions: la pèrdua de biodiversitat augmenta les possibilitats de que els patògens entrin en contacte amb l’ésser humà i l’infecti.
• La desforestació i la invasió humana de zones selvàtiques per a la posterior utilització de les terres per a usos agrícoles i ramaders. David Quammen, autor del llibre “Spillover; animal infections and the next human pandemic” (any 2013) descriu molt encertadament la situació amb aquesta frase: “Envaïm boscos tropicals i altres llocs salvatges on viuen animals i plantes i amb ells, molts virus desconeguts. Tallem arbres, matem o tanquem en gàbies els animals i els enviem als mercats, i quan ho fem, els virus troben nous amfitrions… i aquests som nosaltres “.
• La instal·lació de macro-granges industrials intensives, en les que s’amunteguen milers i milers d’animals… porcs, gallines, xais, vaques, sense tenir en compte les mínimes mesures de benestar animal. En aquestes macro-granges és molt fàcil que es produeixin fenòmens d’amplificació i mutació de virus o altres patògens. Per posar només un exemple, a Mudanjiang, Xina, hi ha una macro-granja que és 50 vegades més gran que qualsevol granja europea i conté 100.000 vaques. Hi ha clares evidències de que aquesta manera tan intensiva de produir carn, no només a la Xina sinó cada vegada a més països, contribueix a l’expansió d’aquests tipus de virus. Evidentment el preu de la carn seria molt diferent si suméssim els costos econòmics i de vides humanes en les pandèmies que es produeixen degut a aquest model de producció càrnica.
• El consum humà directe de tot tipus d’animals salvatges, sense cap control veterinari, que es dóna en determinades zones del món.
• La caça il·legal i el tràfic intens i sense control d’animals salvatges per diferents finalitats com la medicina tradicional xinesa, el comerç d’espècies exòtiques etc. Jane Goodall, la famosa primatòloga, ha celebrat el seu 86è aniversari des del confinament i ha llançant un potent missatge: “Acabem amb la caça il·legal i el comerç d’animals salvatges per evitar futures pandèmies com la Covid-19”.
• La globalització, l’increment exponencial dels viatges, en avió, en trens ultra-ràpids, el turisme massiu, etc., fan inevitable el contagi rapidíssim entre zones que estan a milers de km de distància.
• Les polítiques neoliberals que han predominat les últimes quatre dècades a tot el món, buscant sempre els màxims beneficis a qualsevol preu, provocant una gran desigualtat social i l’augment escandalós de la pobresa. Polítiques que, a més a més, han servit per retallar i privatitzar la sanitat pública i portar a mínims les inversions en investigació i ciència, en molts països occidentals.
• I, per últim, el canvi climàtic que, indubtablement, contribueix a accelerar i multiplicar qualsevol procés de degradació mediambiental.

Fernando Valladares, professor del CSIC ho explica magnífica i resumidament en un vídeo, de només 15 minuts, titulat “Coronavirus un desafío a nuestro modelo social”. Valladares diu: “L’única prevenció possible és envoltar-nos d’ecosistemes saludables, funcionals i rics en espècies; hem de repensar la nostra relació amb la natura i això ens porta a qüestionar el nostre sistema socio-econòmic. Som immensament cecs en no voler veure que tot el mal que li fem a la biosfera també li fem a la nostra salut, a la nostra economia, a la nostra societat. Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos, no tindrà conseqüències profundes en les nostres vides? La pandèmia del coronavirus, com el 70% de les malalties emergents dels últims 40 anys les hem provocat nosaltres mateixos. Si realment ens proposem preservar el nostre benestar i el de les futures generacions no tenim una altra alternativa que conservar, restaurar i cuidar al màxim els ecosistemes que ens envolten, assegurant-nos de no deixar cap espècie fora”.

metro 16-9_03_BN_1

Com es pot veure, per aconseguir revertir la situació actual, els deures a fer per la humanitat són ingents. Els diferents governs mundials han d’implementar solucions efectives el més ràpid possible. Necessitem mesures clares, efectives i dràstiques i les necessitem ja. No volem plans a 5 o 10 anys vista, els volem ara; no ens podem permetre perdre temps. L’efecte bumerang és clar i ja s’està produint: si no som capaços de canviar ràpida i eficaçment l’actual relació tòxica de la nostra civilització amb la natura, els més perjudicats serem nosaltres mateixos.

Hi ha una possibilitat, que pot semblar estranya o remota: podria ser que, per assolir aquests canvis radicals, de sobte, trobéssim uns aliats nous, imprevistos. Podria ser que els dirigents de les multinacionals i de les grans corporacions, que habitualment s’han dedicat a obstaculitzar, retardar o impedir la implementació de mesures en favor del medi ambient, modifiquin ara la seva estratègia i comencin a promoure aquest tipus de mesures. Si això succeeix no serà, evidentment, degut a un canvi inesperat en la seva estimació pel benestar mediambiental global, sinó per una qüestió molt més egoista i pràctica: els seus interessos econòmics. A hores d’ara potser comencen a adonar-se que si ens enfonsem tots, ells també ho faran. No és una frase feta: anem tots al mateix vaixell. Siguin benvinguts.

 

Toni Llobet

Reptes ambientals del coronavirus – l’article de l’ham de l’abril del 2020-

Des del món naturalista i ecologista ens preocupa l’impacte del coronavirus sobre la nostra societat i el medi ambient, i resulta especialment rellevant com la crisi del coronavirus ha posat de manifest el conflicte capital-vida del nostre sistema econòmic. Cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva.

Des del moviment naturalista s’ha donat respostes al repte social del confinament, per tal de generar propostes i activitats positives, i és en aquest sentit que han aparegut diverses iniciatives que promouen l’observació de la natura des de casa. L’Institut Català d’Ornitologia ha donat d’alta el projecte #JoEmQuedoACasa” on la gent pot entrar al portal web www.ornitho.cat les llistes d’observacions d’animals que faci des de casa seva durant el confinament, així com han ofert uns cursos on-line d’ornitologia. És sorprenent la quantitat d’ocells i altres animalons que poden passejar-se o sobrevolar el nostre terrat, o es poden veure des del balcó o el patí de casa, no cal tenir jardí, i si en tenim molt millor. N’hi ha que han anat més enllà i en el projecte “confiNATs – Amb prismàtics al terrat” ens expliquen l’experiència de veure ocells a la ciutat de Girona des del Terrat i altres curiositats. Podeu consultar-lo a la pàgina de facebook del dibuixant “Toni Llobet- Natura Il·lustrada”. També és una oportunitat per des de casa fer tallers i multitud d’activitats lligades amb l’aprenentatge sobre la natura.

Enllaç al programa ConfiNAt’s.

No tancarem aquest article, sense fer un contrapès ecologista. Si no fem res per mantenir els equilibris ecològics, tindrem més pandèmies com aquesta. Els experts fa temps que ho avisaven. Les raons son varies, resumint: cada cop hi ha més gent al planeta i estem més connectats a un nivell molt intens, i la destrucció dels hàbitats naturals i la pressió sobre la fauna salvatge que incrementa l’exposició al contacte amb reservoris d’epidèmies. L’analogia d’aquesta crisi sanitària amb la crisi climàtica i ecològica és òbvia, en tant que la primera pot ser una avantsala del que ens tocarà viure aviat si no canviem urgentment de paradigma econòmic i productiu. És per això que cal afrontar la crisi global mitjançant un procés de reflexió profunda i de transformació que apel·li a la responsabilitat individual però també, i especialment, a la responsabilitat col·lectiva. La societat ha de canviar, i és necessari que lluitem perquè aquest canvi es faci amb justícia social i ambiental. La solidaritat i la responsabilitat col·lectiva són el camí a seguir en moments d’emergència global, i el canvi climàtic ho és, perquè inclou des del risc de noves pandèmies, a la crisi energètica, la pujada del nivell del mar, les migracions i els problemes d’abastiment d’aigua i altres recursos.

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

S’ajorna la XIX Edició del Concurs de fotografia de la Natura

Us comuniquem que la XIX edició del Concurs de Fotografia de Natura, organitzat conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Universitat de Girona i el Museu Darder, s’ha ajornat per l’any 2021 degut a la situació de confinament per coronavirus.

La convocatòria per a la recepció de les fotografies participants d’aquesta edició s’ha allargat fins a l’1 de maig de 2021 amb l’objectiu que tots els participants pugueu dedicar el temps necessari a captar les imatges per participar al concurs. Ara toca quedar-se a casa i no és possible sortir a prendre les imatges per participar al concurs. Us recordem que la temàtica d’aquest any i que serà la mateixa per l’any vinent se centra en els amfibis i els rèptils.

Adjuntem les bases (recordeu que el termini és d’un any més tard del que hi apareix).

pdf concurs fotonatura 2020 (Allargat fins el 2021)

Esperem que, una vegada puguem recuperar la normalitat, us animeu a participar amb les vostres fotografies.

cartell 6 març

la sobirania alimentaria en resposta a la crisi ecosocial

Xerrada al Museu Darder de Banyoles
Divendres 6 de març de 2020 a les 19 h

A càrrec d’Ana Correro Humanes (Arran de terra SCCL).

En aquesta part del món mengem tres cops al dia, i tres cops al dia tenim la possibilitat de decidir quin món volem . L’Agroecologia i la Sobirania Alimentària són propostes de transformació del sistema agroalimentari que pretenen promoure un canvi de paradigma: relocalitzar l’alimentació, dignificar la feina de la pagesia i posar al centre les necessitats de les persones i del territori. En aquesta sessió, farem una revisió del panorama del model agroalimentari global i de les alternatives locals que ja existeixen, i compartirem com formar part del canvi.

INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA

Data: divendres 6 de març

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles

Organitza: Plataforma d’Emergència Climàtica

Col·laboren: Limnos, Arran de Terra, Museu Darder.

ACTIVITAT GRATUÏTA

IMG-20200223-WA0007

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

Gerard Funoses 2

Entrevista a Limnos al web de la XCN

Us deixem l’entrevista extret del web de la XCN:

lhttp://www.xct.cat/news/ca/2019/12/16/0001/gerard-funosas-es-preocupant-que-hi-hagi-tanta-gent-que-viu-totalment-desvinculada-del-seu-entorn-natural

Gerard Funosas: “És preocupant que hi hagi tanta gent que viu totalment desvinculada del seu entorn natural”

Dilluns 16 Desembre 2019 – 12:48

 

En Gerard Funosas, l’actual president de l’associació Limnos, és un  biolèg banyolí de 26 anys. Es va vincular amb l’associació com a adolescent,  mentre estudiava secundària. Tot va començar quan, amb 15 anys, amb un company d’esplai es va apuntar a un cens d’aus aquàtiques hivernants.

Sempre havia tingut interès per la natura i les aus, i el fet de participar en aquell cens i en uns anellaments d’ocells el van engrescar a entrar en el món naturalista. Es pot dir que en Gerard ha crescut amb Limnos, i l’entitat l’ha acompanyat mentre estudiava biologia.  Avui, als 26 anys, n’és el president.

Com va néixer l’entitat Limnos?
Limnos es va fundar el 87, a partir d’un grup de joves preocupats per protegir el patrimoni natural local del voltant de Banyoles. Des de llavors, moltes de les persones que composen l’entitat han anat canviant.

Quina és la seva missió?
La nostra missió és preservar el patrimoni natural del Pla de l’Estany,  sensibilitzar i divulgar-ne el seu coneixement, i denunciar de les irregularitats i agressions que pateix.

Què vol dir Limnos?
Ve de limne, paraula grega que es refereix a diferents tipus de masses d’aigua dolça, com llacs o aiguamolls. D’aquí deriva el prefix “limno-“, com en limnologia. Limnos és un nom vinculat a l’estany, l’element natural que defineix la comarca.

En quins espais naturals actueu?
Tot i que on fem més activitat és a l’entorn de Banyoles, actuem per tota la comarca. Per exemple, estem  atents a la problemàtica dels purins en els nostres municipis.

Teniu acords de custòdia? Amb qui?
Actualment no tenim un espai formalment en custodia. Però tenim verbalitzat un acord amb el propietari d’una zona de bosc prop de la Font Pudosa per fer-hi anellaments.  Hem començat a parlar també amb el propietari del prat de Sant Nicolau, sota Rocacorba: es tracta d’un prat de muntanya baixa, prop del Castanyer de Sant Nicolau, un arbre monumental. Volem posar en valor  l’espai de prat de muntanya, ja que en tenim poc.

Un altre acord que tenim, tot i no ser de custòdia, és amb el Museu Darder. En el seu edifici hi tenim un petit despatx que ens han cedit, i també podem demanar la sala de conferències per fer-hi cursos i xerrades.

Al Clot d’Espolla, prop de Meliana, tot i no tenir acord formal hi fem diverses tasques de sensibilització. Aquest espai natural, que forma una llacuna temporal només després d’unes bones pluges, s’ha popularitzat per la peculiaritat dels triops, una mena de crustaci prehistòric i bastant rar que hi cria. Nosaltres insistim molt en  respectar aquest paratge tan delicat quan es visita, per poder preservar-lo: evitar trepitjar l’interior, no deixar-hi els gossos perquè es banyin, no agafar els triops ni amfibis…

Quins altres projectes dueu a terme?
Tenim el projecte de voluntariat ambiental: fem un cens visual de llúdrigues anual, participem en el cens anual d’aus aquàtiques hivernantsanellaments d’ocells, fem el seguiment i neteja de caixes nius, …
Fem al·legacions a projectes, denunciem agressions al territori, i en fem comunicats de premsa per explicar-les a tothom.

En paral·lel, publiquem la nostra revista, “La llúdriga”, actualment amb una edició anual, i publiquem també un article a una revista mensual gratuita local, l‘HAM. Darrerament organitzem també cursos de formació naturalista en col·laboració amb Museu Darder.

Hem participat en diversos projectes de sensibilització i educació ambiental. Alguns sobre la Tortuga d’Estany (Emys orbicularis), col·laborant amb la Fundació Emys i el Centre de Recuperació de tortugues de l’Albera (CRT); o un altre recentment per posar en valor paisatges naturals que han estat amenaçats i “salvats”, com el Clot d’Espolla de la nostra comarca, col·laborant amb Natus i la Iaeden Salvem l’Empordà. També hem participat amb l’escola de Natura de Banyoles a “Esport Naturalment“, un projecte per sensibilitzar el món de l’esport que visita Banyoles per entrenaments i competicions i recordar que l’Estany de Banyoles és un espai natural, i que els esdeveniments esportius han de tenir-ho en compte.
Des de fa uns anys, a l’estiu Limnos s’encarrega de la part tècnica dels camps de treball per a joves “Estany Natura” que organitzem amb Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Hem estat també presents a algunes fires per divulgar la nostra entitat, com en el Firestany, que es fa a la zona de la Draga a Banyoles per Sant Martirià, i la fira d’hivern de Porqueres.
Formem part de Ecologistes de Catalunya i de la Xarxa per la Conservació de la Natura, i col·laborem amb l’escola de natura de Banyoles que és molt activa.

Quantes persones componen l’entitat? 
Actualment som unes 110 persones sòcies, amb una  junta activa regularment de menys de 10 persones.
El perfil de persona sòcia és de gent de la comarca, que ens  dóna suport perquè creu que és bo que hi hagi gent que estigui lluitant en preservar el patrimoni natural. També hi ha molta gent i famílies que venen a jornades i activitats de forma puntual.
Lògicament, agraïm a les persones sòcies el seu suport i les animem a involucrar-se més amb l’entitat, sempre ens agrada veure cares noves a l’assemblea.
Ens agradaria que la base visible de persones sensibilitzades pel medi ambient fos més gran, i en aquest sentit, valorem molt la nova Plataforma per l’Emergència Climàtica que s’ha format a la comarca enguany, així com el moviment Fridays for Future, que també té un grup local, i que connecta els i les joves amb l’ecologisme.

Quines activitats de voluntariat feu? 
Fem censos visual de llúdriga un cop l’any: és una cens coordinat i que requereix implicació: sortim un vespre i ben d’hora a la matinada següent, col·locant observadors en diferents punts d’observació. Com que la llúdriga havia desaparegut i es va reintroduir al Fluvià als anys noranta, des dels nostres inicis a Limnos volíem saber si havia arribat a l’Estany (ja fa anys que sabem que sí), i com es mou per l’entorn. Durant molts temps també n’havíem fet el seguiment de rastres. També participem el cens d’aus aquàtiques hivernants, cada gener, organitzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Fem el recompte  a l’Estany i a l’entorn, com el Fluvià, coordinant-nos amb companys ornitòlegs de la Garrotxa. També col·laborant amb l’ICO tenim en marxa una estació d’anellament del projecte SYLVIA, amb deu sessions anuals. A més, fem el seguiment i neteja d’unes cinquanta caixes niu per a ocells que tenim penjades, comprovant-ne l’ocupació.

Més esporàdicament hem organitzat jornades de neteja d’entorns naturals, plantacions d’arbres… I més a nivell de divulgació, alguns anys també hem fet nit d’amfibis, un cens de ratpenats anomenat quirorius…

Quin aspecte us ha influït més a l’hora de dur a terme la vostra missió? 
La part més positiva és que hi ha gent realment implicada i amb moltes ganes, que l’entorn és molt valuós i molt valorat per nosaltres, i tenim la sort de viure-hi.
La part negativa és veure com la preservació de la natura està clarament per sota d’altres interessos econòmics i polítics: això és negatiu però ens justifica que hem de continuar.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat? 
Crec que avui l’ecologisme te visibilitat a nivell general però no tothom coneix que existim entitats locals ni sap el que fem. Part de la feina que tenim és donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga que hi ha gent treballant pel medi ambient a prop de casa. 
Des del meu punt de vista, trobo preocupant que hi hagi tanta gent que visqui totalment desvinculada del seu entorn natural. És normal que no es valori allò desconegut, i per tant tristament que es deixi perdre. I és sorprenent que això també passa a comarques, no només és cosa de ciutat.  Per exemple, a Banyoles em sorprèn que molta gent utilitza l’estany com un espai de lleure, però no mostra interès en el seu patrimoni natural ni seva preservació.
Espero que les grans mobilitzacions a escala global que hi han hagut en relació al canvi climàtic es vegin traduïdes en accions locals.

Quins són els vostres projectes de futur?
De moment mantenir-nos: seguir amb el voluntariat ambiental, seguir forts en la defensa del patrimoni natural (queixant-nos si cal de les decisions i accions que el menystenen), i fent divulgació ambiental.  Ens agradaria participar en una custòdia en el prat de Sant Nicolau, a Rocacorba. Seguim valorant una missió que sempre hem tingut en els estatuts, procurar que l’entorn de Banyoles esdevingui Parc Natural.
Som una associació sense ànim de lucre, i no tenim ni hem tingut mai personal contractat. Econòmicament depenem de les quotes de socis, tot i que amb els anys hem tingut algunes subvencions destinades a projectes temporals d’educació ambiental, o també alguns ingressos per pagar feines com cursos naturalistes o camps de treball. Per la nostra situació, de moment, no ens interessa tenir algú contractat perquè no volem que el nostre funcionament passi a dependre d’uns ingressos sense continuïtat.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys a Limnos?
Li tinc molt d’afecte a una edició del cens visual de llúdriga. Va ser el 2015, o 2016, i va  tenir molt poc èxit de convocatòria. A la sessió del vespre només erem tres voluntàries, i les pluges amenaçaven la sessió de la matinada, que al final no es va poder fer. Jo havia vist la llúdriga al Fluvià, però mai a l’Estany, i mira que portava bastants anys participant al nostre cens. Prop de les 10 del vespre, des del meu punt d’observació van aparèixer 2 llúdrigues i es van posar a jugar a la llacuna on era. Com que l’hora de cens ja estava acabant, vaig avisar als altres dos voluntaris perquè vinguessin. Amb els últims minuts de llum i fins a quedar pràcticament a les fosques, vam gaudir de l’espectacle de la llúdriga, que seguia pescant a la llacuna. D’aquell cens podem dir el que el 100% de voluntaris vam veure llúdriga! Des d’aleshores la participació ha anat augmentant, aquest últim any hem sigut més de vint persones.
El nostre logo té una una llúdriga, volíem que la llúdriga tornés a l’Estany. Estem molt contents de que hi hagi tornat i de fer-ne el seguiment.

IMG-20200115-WA0001

NOU!! CURS DE SORTIDES ORNITOLÒGIQUES 2020

Us oferim un nou curs naturalista, conjuntament amb el Museu Darder, dedicat a les sortides de camp per anar a veure ocells. Inscripcions obertes!!

INICI: 13 de febrer 2020, sortides fins el mes de juny.

Vols conèixer millor les comunitats d’ocells del nostre entorn i saber com evolucionen al llarg de l’any?

  • CURS  DE SORTIDES ORNITOLÒGIQUES

1 sessió teòrica i 5 sessions pràctiques

Preu:40 euros (30 els socis/es de Limnos)

Inscripcions: al correu de limnos (Limnos(arova)limnos.org i al Museu Darder (museudarder(arrova)ajbanyoles.org i 972574467)

Curs ornitologia 2002 Limnos Museu Darder