Entrades

foto-estany

Comunicat de Limnos reclamant millores urgents en la gestió del front de l’Estany de Banyoles.

  • Limnos es mostra preocupat per la deixadesa de les infraestructures d’ús públic de l’entorn de l’Estany que no respon a l’aposta pel turisme familiar, esportiu i respectuós amb el medi ambient de la ciutat feta per l’ajuntament.
  • A parer de l’entitat hi ha un abandonament dels aspectes paisatgístics i d’ús públic de l’entorn de l’espai natural.
  • Continuen les mancances greus en la conservació del patrimoni natural: nul·la restauració d’espais degradats, manca de control de les activitats i deficient gestió de residus.
  • L’entitat presenta 8 demandes entre les quals hi ha millores en l’enllumenat del camí de càmping, dels parterres del passeig del front d’estany, de les papereres i del paratge dels desmais o la presència de vigilants o informadors sobre l’espai.

Limnos ha estat a l’expectativa, després d’un any i mig de l’inici de la nova legislatura municipal, per veure com s’afrontaven els reptes ambientals i d’ús públic de l’entorn de l’Estany. Ha passat la primavera amb l’aparició de propostes preocupants i actuacions decebedores que, un cop arribat a l’estiu i veient el panorama, obliguen a reclamar actuacions urgents al consistori municipal, al Consorci de l’Estany o a qui correspongui per millorar la imatge de l’entorn de l’Estany. Preocupa, i molt, la manca de projecte públic de ciutat per resoldre certs aspectes abandonats del paisatge de l’entorn de l’Estany, especialment en la seva trama urbana fins al Vilar, que demostren la inexistència d’un projecte global per al que definiríem com a front d’Estany (tram entre el Parc de la Draga i els Desmais). Limnos considera important aquest debat que inclou tant aspectes urbanístics, de mobilitat, trànsit o aparcament, com paisatgístics: deixadesa i mal estat del mobiliari, parterres inoperatius i llums de terra trencats.
Limnos fa la següent proposta d’aspectes a millorar:

  • Primer: Mal estat de les papereres de l’entorn de l’Estany, continuant per la gestió insuficient de recollida de deixalles a la Caseta de fusta o la inexistència d’un pla per canviar papereres en mal estat i crear punts verds per fomentar la recollida selectiva de residus a l’espai natural.
  • Segon: Encara estem a l’espera d’actuacions contundents respecte al cas dels apartaments a la zona de l’antic Cisne, que recordem que van edificar per sobre de la superfície pendent i que estan pendents d’aplicar les actuacions compensatòries.. No voldríem que es produís un nou cas de fets consumats en aquest punt. Limnos lamenta que no hi hagi criteris per planificar com ha de ser el front d’Estany, i que ni tan sols se sàpiga com quedarà la primera línia d’aquesta construcció abusiva.
  • Tercer: La poca efectivitat dels parterres promoguts durant l’anterior mandat, els quals Limnos va criticar i denunciar públicament en el seu dia- Els fets ens donen la raó altra vegada i aquests jardinets que havien de millorar la imatge de l’entorn del carril bici al costat del passeig del tram del front d’estany han acabat sent un conjunt de pedres amuntegades sense gràcia, i sense rastre de les plantes i arbustos que adornaven amb colors aquell projecte inicial aprovat per l’ajuntament.
  • Quart: Els vigilants o informadors de l’estany segueixen essent una figura vital per a la gestió de l’estany. Reclamem un any més la seva implantació. Durant l’estiu els agents rurals no poden controlar la pesca perquè estan més pendents dels incendis, i el furor pels triatlons i la natació en aigües obertes ha fet proliferar el bany i la natació fora de les zones autoritzades a l’entorn de l’Estany. No es farà prou cas d’aquesta problemàtica ¡ fins que algun dels nois o noies que es banyen a l’espai natural saltant dels arbres de can Morgat pateixi alguna lesió que tots lamentarem per no haver previngut.
  • Cinquè: De molt preocupant és la imatge dels llums trencats en el tram il·luminat amb llums a terra al costat del carril bici que va del front d’Estany fins al càmping, i que donen una imatge degradada del paisatge.
  • Sisè: La deixadesa del paratge dels desmais, on ha quedat eternament abandonada la Font del Ferro. El sediment de les riuades ha quedat dipositat per la zona, un espai que requereix una restauració urgent, que permeti mantenir la funció ecològica de la desembocadura de la riera del Vilar i que no alteri el concepte original de l’espai.
  • Setè: Tampoc ens podem oblidar de l’estat de la zona de la Masia, un establiment tancat on s’acumulen runes i restes de la construcció; o de l’abandonament de la zona de minigolf del Vilar, un altre espai emblemàtic. La legalització forçosa del Pla especial urbanístic que afectava aquesta zona de Porqueres va implicar una aprovació d’augments dels límits de construcció que finalment han acabat en un abandonament de l’indret que perjudica la imatge global de l’espai natural que han d’afrontar conjuntament l’ajuntament de Porqueres i de Banyoles.
  • Vuitè: La proposta de creació d’un aparcament per a caravanes a la zona del Vilar tampoc no ens convenç i demanem alternatives a aquesta proposta més separades de l’espai natural i que no afectin àrees no urbanitzades o rústiques.

Banyoles 28 de juliol de 2016

LIMNOS denúncia una nova estassada al front d’Estany i reclama la creació del Parc Natural de l’Estany de Banyoles

Des de l’associació Limnos hem vist amb sorpresa i disgust una nova estassada efectuada al front d’Estany (des de la pesquera Gayolà a la Pesquera Llinàs –Padró) que ha destruït una àmplia zona de balca i nenúfars, fent desaparèixer el microhàbitat preferit per un ocell emblemàtic del nostre estany com és la polla d’aigua. Diverses parelles d’aquesta espècie havien criat aquesta primavera i hi vivien entre dotze i quinze exemplars que, amb motiu de la incompressible estassada, s’han vist sense refugi i han marxat.

1. Tram de Gayolà a Llinàs-Padró_1

Durant uns dies, els usuaris i les usuàries del front d’Estany han pogut veure, al capvespre, com diversos exemplars joves de polla d’aigua es bellugaven desesperadament per la zona buscant un aixopluc, ja inexistent, per passar la nit.  A la zona estassada també hi pot criar  la fotja, el balquer o el martinet menut. Quan es va fer l’estassada estaríem fora de l’època principal de cria però també és cert que,  si cal fer aquestes accions, és millor fer-les a l’hivern. Entenem que potser és adequada una estassada da tant en tant (cada certs anys 3, 5 …) perquè sinó la balca es fa molt densa, queda massa matèria orgànica acumulada any rera any que acaba colmatant el terreny i es genera un hàbitat menys bo per la nidificació per a la fauna. El que no cal fer és estassar cada any, i ens atreviríem a recomanar que es deixessin illetes o zones de refugi.

 

Des de LIMNOS hem esperat alguna explicació pública per part de l’Ajuntament de Banyoles  o del Consorci de l’Estany respecte al motiu de la incomprensible estassada en aquest tram i no s’ha produït. Hem interpretat que no formava part de cap pla de gestió o planejament i que probablement ha respòs a criteris exclusivament polítics i dirigits únicament a eliminar vegetació, obviant els més elementals criteris de sentit comú que esperàvem que fossin considerats en la gestió de l’Estany. Hem de recordar que ja hi ha altres trams d’Estany lliures de vegetació, i per tant, de fauna.

Tampoc entenem que, mentre aquestes instàncies fan esforços per la reintroducció d’espècies de fauna autóctona (mamífers com la llúdriga, rèptils com la tortuga d’estany, mol·luscs com les nàiades, peixos com les anguiles, etc.) al mateix temps es permetin actuacions que perjudiquen greument altres espècies. No es pot comprendre aquesta incoherència, aquesta manca de sensibilitat ambiental en les actuacions sobre l’entorn.

Estem molt sorpresos per aquesta actuació, que ens sembla, que no van més enllà de la finalitat d’aconseguir uns marges de l’Estany completament nets, lliures de qualsevol vegetació i destorb visual. Seria d’esperar que els gestors fossin capaços d’aplicar criteris tècnics i de gestió en actuacions com l’estassada. També seria bo que dediquessin esforços a realitzar accions pedagògiques per explicar aquest tema a la població amb arguments adequats, i per aconseguir transmetre que la bellesa de l’Estany radica en el fet que es tracta d’un espai natural que cal divulgar, conservar, i protegir una vegetació, que és  necessària.

Tot plegat demostra, una vegada més, la urgent necessitat de crear una figura de protecció real i efectiva com el Parc Natural de l’Estany de Banyoles que eviti aquestes actuacions fora de lloc, fora de temps i sense cap sentit.