Entrades

La tècnica del fracking per obtenir gas natural. L’article de l’ham. Desembre 2012.

Les fonts d’energia són vitals per al desenvolupament i funcionament de la societat on vivim, i tothom ja és més o menys conscient que gran part de l’increment de la qualitat de vida ha estat gràcies a l’obtenció de combustibles a baix preu, com el petroli o el gas natural. Amb l’esgotament d’aquests recursos i l’assoliment del pic de petroli, les prediccions ens confirmen que ja s’ha acabat l’era dels combustibles barats i que costarà molt tornar a créixer com fins ara, si no és que és impossible. Aquesta situació ha motivat la recerca de noves fonts de gas no convencional, i entre elles hi ha la tècnica de fractura hidràulica o fracking que segueix un procés complex per a l’obtenció de gas pissarra.

La tècnica del fracking consisteix en perforar un sistema de pous verticals dins del subsòl (des dels 400 als 5000 metres) fins a la capa de materials que contenen els gasos com la pissarra o les margues. Un cop s’arriba a aquesta capa el tub de perforació pren forma horitzontal i es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i additius químics. Cada sistema de 6 pous o plataforma, en què s’agrupa l’extracció, utilitza entre 54.000 m3 i 174.000 m3 d’aigua per cada operació de fractura i entre 1.000m3 i 3.500 m3 de substàncies químiques. Cada pou es va fracturant entre 8 i 12 etapes. (font: Agrietando el futuro. La amenaza de la fractura hidráulica en la era del cambio climático (2012). Pablo Cotarelo)

Aquesta tècnica té molts riscos i un gran impacte ecològic tal com demostren les experiències dels EUA. Es poden produir fuites d’aigua contaminada o fangs cap als aqüífers tant des dels mateixos tubs perforadors com de les basses d’emmagatzematge, una aigua que porta més de 500 additius com benzens, cianurs, sals, materials radioactius i el cancerigen benzè, entre altres. La contaminació de l’aire és un altre dels grans problemes doncs hi ha fuites de gas natural, que és 20 vegades més potent que el diòxid de carboni com a gas d’efecte hivernacle. La indústria del gas parla del gas de pissarra com un combustible net i no ho és. En l’anàlisi sobre el fracking del Parlament Europeu es conclou cautelosament que “degut a la complexa natura dels possibles impactes i riscos pel medi ambient i la salut humana de les activitats de fractura hidràulica s’ha de desenvolupar una directiva a nivell europeu que reguli tots els problemes que aquesta planteja”. És un fet a ressenyar els terratrèmols de fins a una escala 4.0 i les desenes de rèpliques que es produeixen prop de les zones en explotació. Determinats estudis indiquen una greu afectació per enverinament o pèrdua de fertilitat als animals de granja propers als pous. Tot plegat, i més enllà de les qüestions relacionades estrictament amb la salut animal i humana, la implantació d’aquesta activitat no és desitjable igualment pel fet que afectaria greument el desenvolupament econòmic de les activitats agropecuàries i el turisme. L’impacte paisatgístic i ambiental és brutal amb la construcció de cada plataforma multi-pou amb  una superfície de més o menys una hectàrea i mitja, amb els consegüents moviments: construcció de pous, basses d’emmagatzematge, tancs i cisternes, equip de perforació, camions, gasoductes per portar el gas…

A Europa els projectes relacionats amb el fracking han generat moltes protestes ciutadanes, centrades en la opacitat, la manca de transparència i informació sobre els projectes, i en els impactes sobre el medi ambient i les persones. A Catalunya s’acaben de sol·licitar prospeccions a la comarca d’Osona i La Segarra, i es podrien estendre per altres zones. Les mobilitzacions ciutadanes han paralitzat alguns dels projectes previstos a diversos punts de l’estat espanyol i ja hi ha alguns municipis que s’han declarat lliures de fracking (http://fracturahidraulicano.info). La consecució del sistema d’extracció per fracking suposaria per a les comarques afectades un desprestigi, una pèrdua de qualitat de vida rellevants que afectaria negativament al valors de propietats i actius d’empreses i persones.