Entrades

20180729_132029 (1024x768)

S’inaugura oficialment l’itinerari cultural de la Platja d’Espolla

L’itinerari cultural de la Platja d’Espolla es va inaugurar oficialment el diumenge 30 de juliol de 2018 amb la presència de més de 120 persones el que demostra l’interès per l’espai. Els alcaldes de Porqueres i Fontcoberta, municipis que comparteixen l’espai, van presidir aquest acte, en el que també va participar el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. Els padrins de l’acte van ser els veïns Ernest Costa i Jaume Colomer, que van fer una visita guiada a l’espai posant en valor els elements naturals i culturals de l’espai.

20180729_113958 (1024x768)

L’espai compta amb tres figures a mida gegant de formigó d’un triops i de dos dels amfibis presents a l’espai, la granota verda i el gripau d’esperons. També s’han habilitat diversos miradors i un plafó informatiu sobre el jaciment paleolític que s’ha localitzat a la roureda.

 

20180729_113247 (1024x768)

IMG-20180728-WA0012

 

 

 

 

 

 

20180729_111143 (1024x768)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Espolla
Fontcoberta

Limnos proposa controlar l’accés i vigilar i informar als visitants a l’estanyol d’Espolla

  • Centenars de persones visiten cada cap de setmana la platja d’Espolla a Fontcoberta des de que va sortir per TV3, a la recerca dels misteriosos triops, una espècie protegida molt sensible.
  • S’han observat comportament no respectuosos amb la natura, com capturar els triops i emportar-se’ls o posar-los sobre la mà, jugar amb ells amb els salabres. A la vegada també preocupa la manca de gestió e l’espai, el trepitg, l’ accés indiscriminat a tot l’espai i l’aparcament.

Desenes i centenars de famílies equipats amb salabres, galledes, mainada i gossos, han visitat l’estanyol, trepitjant i malmetent tota la vegetació, enduent-se’n triops i capgrossos, espècies protegides, i espantant la resta de fauna de la zona. Els problema d’aparcament també s’han fet evidents als Saltants de Martís, on s’hi ha comptat més de 80 cotxes en un lloc sense espai, i on també l’erosió del terreny ha afectat a algun dels arbres des d’on la gent fa les fotografies.

Les imatges del clot d’Espolla des d’un dron, les rondalles i misteris que envolten els triops, i l’espectacularitat i originalitat del fenomen hidrològic de l’Estany són un reclam fantàstic per als amants de la natura i pels consumidors de natura. Limnos d’una banda es felicita del ressò del valor natural de la platja d’Espolla, però lamenta que a la crida per visitar-lo i gaudir-lo, no sigui corresposta amb una gestió activa, ni en l’ordenament de visitants. El resultat, una invasió de gent que no sempre actuen de forma respectuosa amb la natura i que tampoc son conscients de la pressió col·lectiva que pateix el delicat espai natural d’Espolla. Per una persona assenyada que observa els triops i en gaudeix amb respecte, n’hi ha una quants més que no ho fan.

  • Per tot això Limnos recorda i proposa:
  • Els triops son espècies protegides i que no es poden treure de la natura, ni es poden emportar a casa sense autorització. cal observar-los amb cura i de fet per fer-ne fotos cal autorització. La millor opció observar-los directament a la natura i sense salabres. Limnos reconeix la feina dels Agents rurals que han estat visitant la zona informant a alguns visitants de l’espai.
  • No hi ha informació i senyalització a l’espai natural i el Museu del triops de Can Jan de la Farrés està tancat i no visitable. A la vegada no es sap com està el procés d’incorporació de Fontcoberta al Consorci de l’Estany, perquè Limnos encara no ha estat convocat a cap Consell assessor del Consorci, una figura que mai s’ha convocat des de la creació del Consorci el 2006, tot i que els seus Estatuts ho preveuen.
  • Cal elaborar un pla d’actuació per a quan hi hagi períodes d’inundació que incorpori l’aplicació de mesures de control dels visitants, controlant els accessos i dirigint-os a zones delimitades, millorant la senyalització dels aparcaments, i oferint informació als visitants. Ajuntaments i Consorci de l’Estany en són els responsables.
  • Limnos ofereix el seu voluntariat per fer actuacions de sensibilització tant al Consorci de l’Estany com als tres ajuntaments de la zona, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà.
  • Limnos també manifesta que ha fet arribar una carta a TV3 per demanar-los que col·laborin també en informar com s’han de comportar als visitants en els espais naturals, donant algunes pautes als professionals ambientals de l’ens, evitant el foment d’un ús indiscriminat de la natura, i perquè siguin conscients tant de l’impacte positiu com el negatiu que poden provocar sobre la conservació dels espais naturals del nostre país. No es pot dir a la gent que vinguin amb botes, ni que es poden agafar amb la mà, com va passar en el programa.
  • Actualment existeix el risc de contagi de malalties infeccioses als amfibis, pel que el material que entra a l’estanyol d’Espolla hauria de ser desinfectat per evitar propagar malalties.
  • També, el foment d’agafarr l’espècie i endur-se la a casa pot provocar introduccions furtives en altres localitats on de forma natural no està present l’espècie. Recordem que no es pot tenir ni transportar espècies protegides sense autorització. A la vegada cal recordar el risc que algú llenci a Espolla alguns dels triops que venen com a mascota, que són d’una altra espècie americana i que podrien provocar un dany ecològic irreparable.
  • Finalment Limnos recorda la desprotecció en la qual es troba el Saltants de Martís i el rec d’Espolla que estan fora de l’espai d’interès natural i fora de la Xarxa Natura 2000 de protecció, pel que segueix reclamant la creació del parc Natural de la zona lacustre de Banyoles que pugui garantir una millor gestió i resposta d’aquest ric patrimoni natural.

Fontcoberta, 21 març 2017

Limnos reclama que el pla urbanístic de Sota Monestir protegeixi la zona d’hortes

Notícia elaborada per l’agència catalana de notícies:http://www.acn.cat/acn/641465/General/text/home.html

L’Ajuntament presentarà properament el planejament de la zona després de gairebé dos anys de treballar-hi

Banyoles (ACN).- L’entitat ecologista del Pla de l’Estany Limnos demana que el planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir de Banyoles protegeixi la zona d’hortes que té el sector. Limnos també lamenta que aquest planejament preveu un creixement urbanístic “excessiu”, d’uns 700 habitatges, i que no protegeix la façana del Monestir de Banyoles, que quedaria tapada per les edificacions. Les previsions són que l’Ajuntament de Banyoles presenti en les pròximes setmanes aquest pla urbanístic, després d’haver-hi treballat durant gairebé dos anys.

El primer esbós del planejament urbanístic del sector de Sota Monestir -pendent de l’aprovació inicial i que de moment l’Ajuntament ha presentat a les entitats, experts i als grups municipals-, no satisfà Limnos, que considera insuficients la zona d’hortes que quedaria amb l’aplicació del pla. En una entrevista a l’ACN, el coordinador de l’entitat ecologista, Moisès Jordi, diu que el planejament hauria de convertir aquesta zona en “el pulmó verd” de Banyoles. Per contra, però, hi contempla una “important edificació”, tot i que “Banyoles ja ha crescut molt en els últims anys”, amb habitatges buits actualment, segons argumenta Jordi.

Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.

El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s’ha d’incorporar posteriorment al nou POUM que s’està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s’ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l’última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s’ha edificat.

Més de mil anys de vida

Precisament per defensar aquesta zona d’hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l’Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, “la simplicitat i eficàcia” de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret.

El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l’espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic “de primer ordre”, amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb “moltíssimes espècies” conreades; algunes d’elles, varietats locals amb “un interès genètic molt important”. Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és “un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran”, i produeix “aliments sans i de qualitat per a l’autoconsum o per als mercats propers”. En subratllaven també la “forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica”.

El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s’elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.

La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada

D’altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d’Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin “abandonats”. Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars “on creix la vegetació” i “sense perspectives d’urbanitzar-se a curt o mitjà termini”.

Jordi ha recordat que en la fase d’al·legacions d’aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent “segons la demanda”, però que finalment es va fer tota al mateix moment. L’entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d’avui encara no està en marxa.

8 de novembre de 2011