Entrades

Limnos reclama més dedicació a la conservació i manteniment de l’Estany

  • L’entitat en una carta al soci fa una valoració de la temporada d’estiu, criticant la manca de vigilants de l’Estany, i la continuïtat de problemes repetitius de cada any com la presència de pescadors en zones prohibides, acampades, bretolades, deixalles a l’entorn de passeres o camins i miradors abandonats sense gestió de la vegetació.
  • També alerten sobre l’augment de la pressió de les activitats humanes a l’Estany com les estassades de vegetació al front d’estany, la nova via Brava o la pèrdua d’un tros de camí inclòs al bé comunal en favor del Club Natació.
  • La declaració d’un Parc Natural o una figura de protecció major podria ser una resposta a aquests problemes, l’espai manté gran part dels seus valors singulars.

Un any més l’estassada de la vegetació al front d’estany, entre dues pesqueres prop dels Banys Vells, ha provocat la desaparició del balcar i el joncar que creixia a la zona i que formaven un bon hàbitat per a la nidificació d’ocells aquàtics interessants com la fotja, el balquer o la polla d’aigua, que enguany no hi han criat. Una gestió més acurada, estassant només una part ocasionalment, en podria ser una millor gestió.

Un any més seguim lamentablement sense vigilants a l’Estany, i amb un augment de les activitats i del turisme, que tot i ser bastant respectuós amb l’entorn, i efectuar pressió sobretot a la part urbana, també deixa petjada en forma de deixalles en passeres i miradors, tendes acampades a la riba de Porqueres, pesca en zones prohibides o persones intentant entrar embarcacions a l’Estany. Limnos ha detectat la pesca il·legal de crancs i peixos a la riera de Can Morgat aquest estiu. Les retallades en el manteniment de l’entorn de l’estany també es noten en l’estat de l’entorn, de miradors, deixalles i sovint excessiva vegetació. Es produeix la paradoxa que al final som els ecologistes que demanem que es desbrossi la vegetació per a poder utilitzar correctament camins o miradors. És denunciable la insuficient dedicació per a la cura, vigilància i manteniment de l’entorn, un espai que rep milers de visitants cada any i que acaba generant una imatge excessivament humanitzada i degradada del paisatge.

A favor de l’espai, ens hem de felicitar de les bones dades del seguiment de rastres de llúdriga, s’ha tornat a fotografiar dues vegades a la zona de Can Morgat, i de la cria de 4 polls de la parella de cigonya que cria a La Puda. Gràcies als camps de treball per a joves s’ha pogut també censar nius d’oreneta cuablanca, detectar ratpenats d’aigua, capturar crancs de riu americans, i valorar com a molt positiva l’ocupació de les caixes niu d’ocells col·locades per Limnos. Una mostra més que malgrat tot, la fauna i la flora lluiten per a mantenir les seves poblacions.

Finalment, una menció apart es mereix la gestió del bé comunal i de les activitats a l’Estany, sense oblidar que seguim sense prou informació sobre l’estat de la qualitat i quantitat d’aigua de l’estany, una reclamació que s’ha de posar urgentment sobre la taula. Sense informació i per decret s’ha instaurat una via brava per a l’entrenament de la natació a l’estany, per al gaudi de triatletes i nedadors, i sense cap compensació per als propietaris de l’aigua o per l’Estany. Una ocupació més per a l’Estany, més pressió i menys espai per a la natura. També el nou acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Club Natació ha acabat amb un tros d’estany més cedit al Club que perdem els ciutadans de carrer, una tanca més gran i més alta, unes contraprestacions a la ciutat ridícules, i una presa de pèl al bé comunal. Limnos seguirà vetllant com cada any per a la conservació d’un dels espais naturals més singulars de Catalunya.

LIMNOS denúncia una nova estassada al front d’Estany i reclama la creació del Parc Natural de l’Estany de Banyoles

Des de l’associació Limnos hem vist amb sorpresa i disgust una nova estassada efectuada al front d’Estany (des de la pesquera Gayolà a la Pesquera Llinàs –Padró) que ha destruït una àmplia zona de balca i nenúfars, fent desaparèixer el microhàbitat preferit per un ocell emblemàtic del nostre estany com és la polla d’aigua. Diverses parelles d’aquesta espècie havien criat aquesta primavera i hi vivien entre dotze i quinze exemplars que, amb motiu de la incompressible estassada, s’han vist sense refugi i han marxat.

1. Tram de Gayolà a Llinàs-Padró_1

Durant uns dies, els usuaris i les usuàries del front d’Estany han pogut veure, al capvespre, com diversos exemplars joves de polla d’aigua es bellugaven desesperadament per la zona buscant un aixopluc, ja inexistent, per passar la nit.  A la zona estassada també hi pot criar  la fotja, el balquer o el martinet menut. Quan es va fer l’estassada estaríem fora de l’època principal de cria però també és cert que,  si cal fer aquestes accions, és millor fer-les a l’hivern. Entenem que potser és adequada una estassada da tant en tant (cada certs anys 3, 5 …) perquè sinó la balca es fa molt densa, queda massa matèria orgànica acumulada any rera any que acaba colmatant el terreny i es genera un hàbitat menys bo per la nidificació per a la fauna. El que no cal fer és estassar cada any, i ens atreviríem a recomanar que es deixessin illetes o zones de refugi.

 

Des de LIMNOS hem esperat alguna explicació pública per part de l’Ajuntament de Banyoles  o del Consorci de l’Estany respecte al motiu de la incomprensible estassada en aquest tram i no s’ha produït. Hem interpretat que no formava part de cap pla de gestió o planejament i que probablement ha respòs a criteris exclusivament polítics i dirigits únicament a eliminar vegetació, obviant els més elementals criteris de sentit comú que esperàvem que fossin considerats en la gestió de l’Estany. Hem de recordar que ja hi ha altres trams d’Estany lliures de vegetació, i per tant, de fauna.

Tampoc entenem que, mentre aquestes instàncies fan esforços per la reintroducció d’espècies de fauna autóctona (mamífers com la llúdriga, rèptils com la tortuga d’estany, mol·luscs com les nàiades, peixos com les anguiles, etc.) al mateix temps es permetin actuacions que perjudiquen greument altres espècies. No es pot comprendre aquesta incoherència, aquesta manca de sensibilitat ambiental en les actuacions sobre l’entorn.

Estem molt sorpresos per aquesta actuació, que ens sembla, que no van més enllà de la finalitat d’aconseguir uns marges de l’Estany completament nets, lliures de qualsevol vegetació i destorb visual. Seria d’esperar que els gestors fossin capaços d’aplicar criteris tècnics i de gestió en actuacions com l’estassada. També seria bo que dediquessin esforços a realitzar accions pedagògiques per explicar aquest tema a la població amb arguments adequats, i per aconseguir transmetre que la bellesa de l’Estany radica en el fet que es tracta d’un espai natural que cal divulgar, conservar, i protegir una vegetació, que és  necessària.

Tot plegat demostra, una vegada més, la urgent necessitat de crear una figura de protecció real i efectiva com el Parc Natural de l’Estany de Banyoles que eviti aquestes actuacions fora de lloc, fora de temps i sense cap sentit.