Entrades

Cnes ocells aquatics hivernants Limnos 2017 Estany de Banyoles

Baixada del nombre d’ànecs i més varietat de gavians i gavines en el XXIIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

• Com els últims anys s’han detectat 5 espècies molt abundants el gavià, la gavina, la fotja, l’ànec collverd i l’esplugabous. Amb un augment de l’esplugabous i la fotja vulgar, combinat amb una disminució de l’ànec collverd.

• Destacar la varietat de gavians i gavines. Per primer cop s’ha detectat una gavina cendrosa i un gavià caspi, noves espècies hivernants a l’Estany de Banyoles. També s’ha detectat un milà reial marcat amb emissor via satèl·lit.

• Al Fluvià destaca un ànec cuallarg i un augment del nombre d’ànecs collverd

Banyoles, 20 de gener de 2017

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a la web de la Generalitat. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar dissabte 14 de gener a l’Estany i el diumenge 15 al Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís.

20170114_cens_hivernants_Limnos (6) (1024x556)

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per l’entrada de fred i vent a mig matí. Malgrat tot, es van detectar 186 ànecs collverd, 263 fotges, 18 polles d’aigua, 8 cabussets, 12 corb marí gros, 3 bernats pescaires, 2 cigonyes i 3 ànecs xarxets entre altres. No és que siguin dades extremadament diferents d’altres anys, tot i que destaca l’augment de fotges, especialment visibles al front d’estany on mengen algues del fons de l’estany, i del dormidor d’esplugabous del Parc de la Draga, un espectacle veure’ls al capvespre.

Sí que s’ha detectat un canvi en el nombre d’ànecs i en el seu comportament. El nombre és el més baix dels últims 7 anys, des del 2010 no baixava tant el número. A la vegada els ànecs es concentren tots al front d’Estany i al camí de la caseta de fusta on un home ara els tira menjar. Altres anys es veien a l’estanyol del Vilar, però en deixar de trobar menjar allà portat pels homes, ara es veuen a altres llocs, també als recs de Banyoles on també els tiren menjar o a la bassa de la fàbrica Dytsa entre Banyoles i Melianta. També ha davallat el número d’ànecs domèstics, només 3, pel que creiem que a la vegada hi ha hagut desaparició d’ànecs per depredació probablement pel visó americà o la llúdriga.

Com a espècies més destacades hi ha els 2 cabussó collnegre, una mena d’ocell capbussador escàs a l’hivern a l’Estany, més habitual en pas, i la varietat de gavians i gavines. A part dels gavians i gavines vulgars presents cada hivern, enguany en un número similar a altres anys, per sota de màxims obtinguts per l’espècie, s’ha detectat la gavina cendrosa, el gavià caspi i el gavià fosc, els dos primers molt escassos a Catalunya. Una altra espècie interessant ha estat l’observació durant molts dies a l’abocador de Puigpalter d’un milà reial un rapinyaire escàs, marcat amb un emissor via satèl·lit l’origen del qual encara no hem esbrinat.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià on destaca la presència del dormidor de 60 corb marí gros, 14 cabussets, 2 blauet, 1 agró blanc, 205 ànecs collverd, el màxim obtingut al riu en tots els censos, i un ànec cuallarg i 2 xarxets com a curiositats.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental. Han participat 15 persones en el cens, aportant dades.
Cens ocells 2017 per zones

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Diapositiva2

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 1995 a 2017. Font: LIMNOS.

Gavià caspi (Gerard Dalmau)

Imatge del gavià caspi vist a l’abocador de Puigpalter per Gerard Dalmau.

Dormidor_esplugabous_13012013

Dormidor d’esplugabous a l’Estany.

Pla de l’Estany, 20 de gener de 2017
LIMNOS-Ecologistes de Catalunya (A. de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany)
www.limnos.org

limnos@limnos.org

foto-estany

Comunicat de Limnos reclamant millores urgents en la gestió del front de l’Estany de Banyoles.

  • Limnos es mostra preocupat per la deixadesa de les infraestructures d’ús públic de l’entorn de l’Estany que no respon a l’aposta pel turisme familiar, esportiu i respectuós amb el medi ambient de la ciutat feta per l’ajuntament.
  • A parer de l’entitat hi ha un abandonament dels aspectes paisatgístics i d’ús públic de l’entorn de l’espai natural.
  • Continuen les mancances greus en la conservació del patrimoni natural: nul·la restauració d’espais degradats, manca de control de les activitats i deficient gestió de residus.
  • L’entitat presenta 8 demandes entre les quals hi ha millores en l’enllumenat del camí de càmping, dels parterres del passeig del front d’estany, de les papereres i del paratge dels desmais o la presència de vigilants o informadors sobre l’espai.

Limnos ha estat a l’expectativa, després d’un any i mig de l’inici de la nova legislatura municipal, per veure com s’afrontaven els reptes ambientals i d’ús públic de l’entorn de l’Estany. Ha passat la primavera amb l’aparició de propostes preocupants i actuacions decebedores que, un cop arribat a l’estiu i veient el panorama, obliguen a reclamar actuacions urgents al consistori municipal, al Consorci de l’Estany o a qui correspongui per millorar la imatge de l’entorn de l’Estany. Preocupa, i molt, la manca de projecte públic de ciutat per resoldre certs aspectes abandonats del paisatge de l’entorn de l’Estany, especialment en la seva trama urbana fins al Vilar, que demostren la inexistència d’un projecte global per al que definiríem com a front d’Estany (tram entre el Parc de la Draga i els Desmais). Limnos considera important aquest debat que inclou tant aspectes urbanístics, de mobilitat, trànsit o aparcament, com paisatgístics: deixadesa i mal estat del mobiliari, parterres inoperatius i llums de terra trencats.
Limnos fa la següent proposta d’aspectes a millorar:

  • Primer: Mal estat de les papereres de l’entorn de l’Estany, continuant per la gestió insuficient de recollida de deixalles a la Caseta de fusta o la inexistència d’un pla per canviar papereres en mal estat i crear punts verds per fomentar la recollida selectiva de residus a l’espai natural.
  • Segon: Encara estem a l’espera d’actuacions contundents respecte al cas dels apartaments a la zona de l’antic Cisne, que recordem que van edificar per sobre de la superfície pendent i que estan pendents d’aplicar les actuacions compensatòries.. No voldríem que es produís un nou cas de fets consumats en aquest punt. Limnos lamenta que no hi hagi criteris per planificar com ha de ser el front d’Estany, i que ni tan sols se sàpiga com quedarà la primera línia d’aquesta construcció abusiva.
  • Tercer: La poca efectivitat dels parterres promoguts durant l’anterior mandat, els quals Limnos va criticar i denunciar públicament en el seu dia- Els fets ens donen la raó altra vegada i aquests jardinets que havien de millorar la imatge de l’entorn del carril bici al costat del passeig del tram del front d’estany han acabat sent un conjunt de pedres amuntegades sense gràcia, i sense rastre de les plantes i arbustos que adornaven amb colors aquell projecte inicial aprovat per l’ajuntament.
  • Quart: Els vigilants o informadors de l’estany segueixen essent una figura vital per a la gestió de l’estany. Reclamem un any més la seva implantació. Durant l’estiu els agents rurals no poden controlar la pesca perquè estan més pendents dels incendis, i el furor pels triatlons i la natació en aigües obertes ha fet proliferar el bany i la natació fora de les zones autoritzades a l’entorn de l’Estany. No es farà prou cas d’aquesta problemàtica ¡ fins que algun dels nois o noies que es banyen a l’espai natural saltant dels arbres de can Morgat pateixi alguna lesió que tots lamentarem per no haver previngut.
  • Cinquè: De molt preocupant és la imatge dels llums trencats en el tram il·luminat amb llums a terra al costat del carril bici que va del front d’Estany fins al càmping, i que donen una imatge degradada del paisatge.
  • Sisè: La deixadesa del paratge dels desmais, on ha quedat eternament abandonada la Font del Ferro. El sediment de les riuades ha quedat dipositat per la zona, un espai que requereix una restauració urgent, que permeti mantenir la funció ecològica de la desembocadura de la riera del Vilar i que no alteri el concepte original de l’espai.
  • Setè: Tampoc ens podem oblidar de l’estat de la zona de la Masia, un establiment tancat on s’acumulen runes i restes de la construcció; o de l’abandonament de la zona de minigolf del Vilar, un altre espai emblemàtic. La legalització forçosa del Pla especial urbanístic que afectava aquesta zona de Porqueres va implicar una aprovació d’augments dels límits de construcció que finalment han acabat en un abandonament de l’indret que perjudica la imatge global de l’espai natural que han d’afrontar conjuntament l’ajuntament de Porqueres i de Banyoles.
  • Vuitè: La proposta de creació d’un aparcament per a caravanes a la zona del Vilar tampoc no ens convenç i demanem alternatives a aquesta proposta més separades de l’espai natural i que no afectin àrees no urbanitzades o rústiques.

Banyoles 28 de juliol de 2016

blauet-esport

11a edició del Dia de l’Estany i presentació d’un nou conte de’n Blauet

Notícia extreta de Radio Banyoles. Podeu sentir-la aquí

L’11a edició del Dia de l’Estany, aquest dissabte, torna a coincidir amb l’edició d’un conte d’en Blauet. “En Blauet i l’esport a l’Estany” es presenta aquest dijous a la Biblioteca de Banyoles i s’emmarca en el projecte “Naturalment, esport a l’Estany” que duen a terme conjuntament Limnos i l’Escola de Natura amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El Parc de la Draga de Banyoles acull aquest dissabte l’11a edició del Dia de l’Estany, un esdeveniment familiar per celebrar de forma lúdica i festiva els valors naturals d’aquest espai. Enguany, l’esdeveniment recupera la dimensió que havia tingut en anteriors edicions i inclou la volta a l’Estany amb bicicleta, la cançó i el capgròs d’en Blauet, animació musical, activitats familiars i alliberament d’un animal.

Nou conte d’en Blauet

Aquest any, a més, el Dia de l’Estany coincideix amb la presentació d’un nou llibre d’en Blauet, que serà l’eix al voltant del qual giraran totes les activitats. En aquesta ocasió, el títol és “En Blauet i l’esport a l’Estany”, i es presenta aquest dijous a la Biblioteca de Banyoles.

Es tracta del vuitè número de la col·lecció i ha estat escrit per la responsable de l’Escola de Natura, Neus Vila, amb il·lustracions d’Albert Carrillo. La mateixa autora ha explicat que el conte pretén mostrar les qualitats de l’esport i remarcar el valor afegit que suposa practicar-lo en un lloc com l’Estany de Banyoles. Així mateix, exposa la necessitat de practicar esport de forma respectuosa i regular les activitats esportives a l’Estany perquè siguin sostenibles.

El llibre tindrà una edició de 3.000 exemplars i es repartirà entre els alumnes de primària de les escoles de Banyoles i Porqueres. A més, se’n faran arribar alguns exemplars a la resta d’escoles de la comarca i a diverses entitats. També es podrà adquirir a les oficines de turisme de Banyoles i al Museu Darder.

Naturalment, esport a l’Estany

Tant l’edició del conte com la celebració del Dia de l’Estany, aquest any s’emmarquen en el projecte “Naturalment, esport a l’Estany”, que duen a terme l’entitat ecologista Limnos i l’Escola de Natura amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. La iniciativa té com a objectiu difondre la necessitat de fer compatibles la pràctica esportiva i la protecció de l’espai natural.

Paral·lelament, la Biblioteca de Banyoles acull fins al 30 de setembre l’exposició dels dibuixos originals del conte “En Blauet i l’esport a l’Estany”. La mostra es traslladarà a la Biblioteca de Porqueres a partir de l’1 d’octubre.

La presentació del vuitè conte d’en Blauet és aquest dijous a 2/4 de 6 de la tarda a la Biblioteca de Banyoles. La mateixa presentació es farà el dia 6 d’octubre a la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres.

El Dia de l’Estany arrenca aquest dissabte a les 10 del matí davant l’Escola de Natura per començar la volta a l’Estany amb bicicleta. La festa al parc de la Draga és a partir de les 11 del matí i comptarà amb l’actuació del grup “Els atrapasomnis” i amb la presència de l’il·lustrador Albert Carrillo.

Es farà l’avaluació ambiental prèvia a la revisió del pla especial de l’Estany que LIMNOS va sol·licitar.

Tal i com va demanar LIMNOS, els serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a Girona han resolt en data de 12 de desembre de 2014 que “la revisió del Pla especial de protecció, ordenació i restauració de l’entorn immediat de l’estany de Banyoles s’ha de sotmetre a avaluació ambiental atès que té efectes significatius sobre els valors de la xarxa Natura 2000”. La resolució ja ha estat comunicada a l’Ajuntament de Banyoles i segons es recull avui 13 de desembre al Diari de Girona, l’avaluació ja ha estat encarregada a una empresa, Lavola, i que ja va realitzar el “document ambiental per a l’adopció de la decisió prèvia d’avaluació ambiental” i serà lliurada al gener del 2015.

Des de LIMNOS, entenem que no es pot realitzar la revisió del Pla especial de protecció, ordenació i restauració de l’entorn immediat de l’Estany de Banyoles sense sotmetre’l a una avaluació ambiental, i així ho vam comunicar en el termini estipulat i per escrit a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental del Departament de territori i Sostenibilitat.

Considerem que la revisió del pla suposa una potencial millora des del punt de vista ambiental respecte a la situació actual, malgrat això hi ha aspectes concrets del pla que cal valorar de forma específica i que hem inclòs a l’escrit. De manera resumida, vam comunicar que els objectius o continguts específics de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) adjunt a la revisió d’aquest Pla haurien de ser els següents:

  • Analitzar l’impacte de les infraestructures esportives i el seu ordenament, especialment a la zona del Club Natació Banyoles on a efectes pràctics hi ha hagut pèrdua d’espai protegit.
  • Potenciar els desplaçaments a peu o en bicicleta per l’interior de l’àmbit
  • Estudiar la peatonalització del front d’estany com a estratègia bàsica per assegurar-ne la protecció i millora
  • Estudiar la possibilitat d’establir nous sistemes de gestió de la vegetació, per exemple amb la pastura amb animals domèstics.
  • Respectar el principi general de no transformació i artificialització del territori i el paisatge, mantenint el seu caràcter d’espai lliure i natural en aquells casos on encara sigui possible
  • Preservar els boscos existents i potenciar-ne la recuperació
  • Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions
  • Prendre mesures per a prevenir la contaminació de les aigües de l’estany i els seus recs
  • Atorgar a l’àmbit uns nivells adequats d’immissió sonora
  • Atorgar a l’àmbit uns nivells adequats de protecció envers la contaminació lluminosa
  • Preservar els hàbitats d’interès comunitari
  • Potenciar el paper de les zones humides
  • Mantenir i reforçar el paper connector dels recs i preveure mesures per a afavorir la connectivitat ecològica
  • Protegir, millorar i recuperar l’entorn paisatgístic
  • Afavorir la integració visual de les instal·lacions en el paisatge
  • Protegir i valoritzar els elements del patrimoni cultural
  • Promoure i ordenar l’ús social de l’espai de manera que: contribueixi a la viabilitat de les activitats productives i en minimitzi les afeccions i es garanteixi la preservació dels valors ambientals de l’espai

15 de desembre de 2014

Limnos reclama més dedicació a la conservació i manteniment de l’Estany

  • L’entitat en una carta al soci fa una valoració de la temporada d’estiu, criticant la manca de vigilants de l’Estany, i la continuïtat de problemes repetitius de cada any com la presència de pescadors en zones prohibides, acampades, bretolades, deixalles a l’entorn de passeres o camins i miradors abandonats sense gestió de la vegetació.
  • També alerten sobre l’augment de la pressió de les activitats humanes a l’Estany com les estassades de vegetació al front d’estany, la nova via Brava o la pèrdua d’un tros de camí inclòs al bé comunal en favor del Club Natació.
  • La declaració d’un Parc Natural o una figura de protecció major podria ser una resposta a aquests problemes, l’espai manté gran part dels seus valors singulars.

Un any més l’estassada de la vegetació al front d’estany, entre dues pesqueres prop dels Banys Vells, ha provocat la desaparició del balcar i el joncar que creixia a la zona i que formaven un bon hàbitat per a la nidificació d’ocells aquàtics interessants com la fotja, el balquer o la polla d’aigua, que enguany no hi han criat. Una gestió més acurada, estassant només una part ocasionalment, en podria ser una millor gestió.

Un any més seguim lamentablement sense vigilants a l’Estany, i amb un augment de les activitats i del turisme, que tot i ser bastant respectuós amb l’entorn, i efectuar pressió sobretot a la part urbana, també deixa petjada en forma de deixalles en passeres i miradors, tendes acampades a la riba de Porqueres, pesca en zones prohibides o persones intentant entrar embarcacions a l’Estany. Limnos ha detectat la pesca il·legal de crancs i peixos a la riera de Can Morgat aquest estiu. Les retallades en el manteniment de l’entorn de l’estany també es noten en l’estat de l’entorn, de miradors, deixalles i sovint excessiva vegetació. Es produeix la paradoxa que al final som els ecologistes que demanem que es desbrossi la vegetació per a poder utilitzar correctament camins o miradors. És denunciable la insuficient dedicació per a la cura, vigilància i manteniment de l’entorn, un espai que rep milers de visitants cada any i que acaba generant una imatge excessivament humanitzada i degradada del paisatge.

A favor de l’espai, ens hem de felicitar de les bones dades del seguiment de rastres de llúdriga, s’ha tornat a fotografiar dues vegades a la zona de Can Morgat, i de la cria de 4 polls de la parella de cigonya que cria a La Puda. Gràcies als camps de treball per a joves s’ha pogut també censar nius d’oreneta cuablanca, detectar ratpenats d’aigua, capturar crancs de riu americans, i valorar com a molt positiva l’ocupació de les caixes niu d’ocells col·locades per Limnos. Una mostra més que malgrat tot, la fauna i la flora lluiten per a mantenir les seves poblacions.

Finalment, una menció apart es mereix la gestió del bé comunal i de les activitats a l’Estany, sense oblidar que seguim sense prou informació sobre l’estat de la qualitat i quantitat d’aigua de l’estany, una reclamació que s’ha de posar urgentment sobre la taula. Sense informació i per decret s’ha instaurat una via brava per a l’entrenament de la natació a l’estany, per al gaudi de triatletes i nedadors, i sense cap compensació per als propietaris de l’aigua o per l’Estany. Una ocupació més per a l’Estany, més pressió i menys espai per a la natura. També el nou acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Club Natació ha acabat amb un tros d’estany més cedit al Club que perdem els ciutadans de carrer, una tanca més gran i més alta, unes contraprestacions a la ciutat ridícules, i una presa de pèl al bé comunal. Limnos seguirà vetllant com cada any per a la conservació d’un dels espais naturals més singulars de Catalunya.

Limnos lamenta la introducció de canvis a darrera hora al projecte de carretera de circumval·lació de l’Estany

Carretera

Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, considera que els darrers canvis introduïts al projecte de modificació de la carretera de circumval·lació de l’Estany són una manca de respecte envers les entitats que havien realitzat al·legacions al projecte. Limnos va presentar suggeriments a la fase de consulta prèvia (2009) i al·legacions a l’Estudi d’impacte ambiental (2011), algunes de les quals van ser acceptades i incorporades al projecte definitiu.

El suposat acord a què han arribat la Diputació de Girona, els ajuntaments de Banyoles i Porqueres i Unió de Pagesos (no hi ha informació oficial al respecte, només notícies a la premsa) deixa Limnos (i la resta d’entitats, administracions i persones que havien presentat al·legacions) en una situació d’indefensió jurídica, malgrat haver seguit els procediments adequats, davant d’uns canvis potencialment substancials. Aquesta situació que s’ha creat s’hauria evitat si, a l’inici de la tramitació, s’hagués informat i consultat directament a tots els agents involucrats amb el projecte (com usuaris, veïns, pagesos, ecologistes…).

Limnos seguirà vetllant perquè la nova carretera de circumval·lació de l’Estany segueixi criteris de protecció ambiental, garanteixi l’espai adequat i segur per a vianants i ciclistes i asseguri la reducció del trànsit i la disminució de la velocitat tal i com estava previst.