Entrades

Limnos critica l’ajuntament de Banyoles per la manca de compromís en la gestió ambiental de l’estany de Banyoles

El cap de setmana del 6 i 7 de juny, el campionat de rem estatal va deixat l’estany empastifat de desenes d’ampolles de plàstic dels joves remers i acompanyants; un fet que es repeteix competició darrera competició, amb un Ajuntament que té els temes ambientals a la cua de les prioritats i que delega, negligentment la gestió de l’espai als organitzadors de les activitats. Limnos lamenta la manca de compromís i l’abandonament de les obligacions de l’Ajuntament de Banyoles en la gestió ambiental de l’Estany.

 

Deixalles a l'Estany de Banyoles entre un rastre de llúdriga

Deixalles a l’Estany de Banyoles entre un rastre de llúdriga

Un altre exemple deplorable és la manca de criteris ambientals en el moment de valorar les ofertes dels concursos públics per gestionar el bar i zona de bany dels Banys Vells i una guingueta a la Draga. Sense entrar a valorar la necessitat o no del nou “xiringito” de la Draga, l’Ajuntament novament ha perdut una oportunitat per revaloritzar l’espai natural amb una aposta per l’ecocomerç o pels establiments amb valor afegit relacionat amb el medi ambient. Limnos reclama que es valori positivament que els establiments comercials de l’estany considerin els aspectes ambientals com ara utilitzar productes de comerç local, just i productes ecològics, una bona política de residus, poc impacte ambiental, lluminós i sonor de l’activitat, i mostrar sensibilitat pel respecte per l’entorn natural.

Limnos reclama a l’Ajuntament de Banyoles l’aplicació de mesures de control ambiental durant la realització d’activitats esportives a l’Estany de Banyoles. Durant aquest últim campionat han estat diverses les situacions negatives que s’han pogut observar com un aparcament indiscriminat a la zona del parc de la Draga, acampades i deixalles a la zona del parc, abocament d’ampolles de plàstic per part dels remers i els seus acompanyants a l’estany, etc. Cal insistir i repetir que no és incompatible fer activitats a l’entorn natural amb baix impacte ambiental, si es prenen les mesures adients, com ara es poden haver realitzat durant l’aplec de la Sardana a la zona dels desmais o l’Estunart a les Estunes. L’impacte d’aquests dos esdeveniments ha estat molt reduït. L’ajuntament ha de prendre les mesures oportunes perquè esdeveniments esportius o altres activitats no superin la capacitat de control de l’administració i acabin donant una imatge deixada i negativa de l’Estany de Banyoles que afecta molt a la marca turística de la ciutat i a la visió que els mateixos habitants tenen d’aquest espai.

Limnos també lamenta que les retallades hagin afectat a la gestió de l’Estany, i hi hagi zones amb deixalles de forma habitual o amb la vegetació molt alta, fent impracticable algun dels itineraris (especialment aquells més allunyats de les zones on es fan activitats esportives). La gestió de l’estany realitzada per les administracions, Ajuntament de Banyoles, de Porqueres i Consorci de l’Estany, és clarament insuficient.

Limnos es pregunta on són les mesures ambientals? L’ajuntament assessora o controla aquestes activitats esportives? Quines mesures es prenen per evitar aquests impactes ambientals de les competicions que es produeixen cada any? Es poden realitzar accions de prevenció (com col·locar contenidors de recollida selectiva de residus de forma temporal allà on s’espera afluència de públic) i accions de sensibilització (com fer saber a tots els participants (esportistes, dansaries, etc.) que es troben en un espai natural i que, per tant, cal cuidar-lo amb especial atenció), i no només centrar-se en accions de reparació de danys. En aquest sentit, trobem necessari realitzar un projecte de sensibilització en aquest sentit justament, pel que Limnos s’ofereix per participar en qualsevol comissió o grup de treball sobre aquest tema amb l’juntament i organitzadors d’activitats.

Pel que fa als concursos públics de la zona de Bany i La Draga, Limnos insisteix en el missatge que es poden realitzar moltes activitats a l’entorn de l’estany i que simplement cal ser exigent en fer complir les normatives ambientals. A més, l’aposta per l’economia verda és una alternativa econòmica de futur a tenir en compte i un valor afegit a aquest espai natural, únic a les comarques gironines. Un espai amb bars, zones de bany i guinguetes que tinguin cura del mediambient, que promoguin l’alimentació saludable, amb producte local i ecològic, que mostrin cura del seu entorn i promoguin el respecte per l’espai natural, amb una gestió acurada dels sorolls, deixalles i lluminària, edificis de baix consum energètic, etc. és un valor afegit a l’espai. L’ajuntament està perdent el tren de la sostenibilitat i per l’aposta pel turisme verd, a part d’una oportunitat per a fer sentir encara més orgullosos del seu estany a tots els habitants de la comarca.

Banyoles 15 de juliol de 2013

Limnos organitza el VI cens de llúdrigues a l’Estany de Banyoles amb elevada participació però cap llúdriga vista

El VI cens de llúdrigues de l’estany de Banyoles realitzat per l’entitat ecologista Limnos-Ecologistes de Catalunya el divendres 28 i dissabte 29 ha tingut una gran participació tot i que no s’ha pogut observar cap exemplar de llúdriga. Han participat en el cens 17 persones voluntàries que s’han encarregat d’15 punts de cens a l’entorn del fantàstic paratge de l’Estany de Banyoles.

La llúdriga es present a l’Estany de Banyoles, malgrat que la seva detecció i/o observació no resulta fàcil. L’any passat el cens va donar uns resultats extraordinaris amb 3 llúdrigues vistes, tot i que en el total dels VI censos realitzats des de 2008, només s’han recollit 5 observacions. La llúdriga té hàbits nocturns i té bon olfacte pel que ens pot passar per costat i no veure-la o esquivar-nos buscant una altra ruta.

Els 17 observadors que s’han mantingut pacients i en silenci una bona estona a unes hores poc habituals enmig d’un paratge especial. Cal destacar l’observació de 10 porcs senglars a la Puda, Can Morgat i els Amaradors, fet que confirma l’elevada presència d’aquest animal a la zona. També s’ha vist un visó americà, espècie exòtica de caràcter invasor que trobem a l’Estany de Banyoles.

El VIè cens visual de llúdriga (Lutra lutra) s’han realitzat els dies 28 i 29 de  juny, enguany només a l’Estany de Banyoles. El cens funciona col·locant diversos observadors de forma individual en punts localitzats a la vora de l’Estany, estanyols, rius, rieres i les llacunes durant 2 hores al capvespre del divendres i 1:30 hores a l’alba del dissabte per tal de veure alguna llúdriga. El cens es realitza un cop l’any sempre al mes de juny, perquè en aquesta època de l’any les nits són més curtes i les llúdrigues son més fàcils de veure perquè enlloc de sortir de nit poden sortir abans a passejar.

 

En el cens han participat 17 persones repartides en 15 punts, de fet 13 punts el divendres al vespre i només 15 punts el dissabte a primera hora. Ha estat una de les edicions amb més participació i 39 hores acumulades d’observació. El cens es va iniciar l’any 2008, i en els dos primers anys es van detectar un exemplar en cada edició. En les edicions de 2010 i 2011 no s’havia detectat cap llúdriga en el cens, tot i que es coneixia la seva presència per gravacions de vídeo i per la localització de rastres.

Durant el cens s’han detectat molèsties per sorolls especialment la nit del divendres. Cal lamentar la presència de pescadors a la desembocadura de Can Morgat, on es prohibida la pesca, el pas d’un planejador motoritzar, o el bany en diverses passeres de l’entorn de l’estany on està prohibit també. Els voluntaris han observat altres espècies d’interès com 10 porc senglars, 1 visó americà, martinet de nit, 6 observacions de blauets, molts ànecs collverds, fotges, polles d’aigua, cabussets, i xivita, entre molts altres.

El proper dissabte 6 de juliol es continua amb l’activitat de seguiment de rastres de llúdriga a l’Estany que permetrà complementar el resultat del cens visual.

Els diferents mètodes de cens i de seguiment de llúdriga permeten una monitorització acurada d’aquest mamífer emblemàtic de l’Estany de Banyoles i són una mostra del que el voluntariat ambiental és una bona eina de seguiment de la fauna. Aquest projecte relacionat amb la llúdriga s’ha convertit en una de les activitats principals del programa de voluntariat ambiental de Limnos que enguany no disposa de cap subvenció i es manté gràcies a la col·laboració de voluntaris i dels socis de l’entitat.

Banyoles 29 de juny de 2013

Telèfon de Contacte 654893848 Juanjo Butron

Voluntariat ambiental de Limnos

Adjuntem imatges de l’activitat:

20130628_204550 20130628_194142_edit0

El ratpenat més gran d´Europa dorm a la Fageda i caça a l´Estany de Banyoles

Us enllacem aquesta notícia apareguda al Diari de Girona, a partir de l’Agència catalana de Notícies sobre una nova espècie de mamífer citada al Pla de l’Estany.

OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d’en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l’Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
“Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d’unes hores al seu refugi habitual”, explica el cap de l’àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.
Amb molta paciència i sense por a les altures, els tècnics que participen en el projecte s’enfilen de forma periòdica als arbres de la Fageda i segueixen amb unes antenes quatre exemplars marcats amb un emissor. No tenen xifres exactes però calculen que hi podrien haver més de dotze exemplars. Des que es va descobrir per primer cop a aquesta zona, l’any 2005, s’han anat coneixent alguns aspectes sobre la seva forma de vida però encara és un gran desconegut.
Més enllà de la Garrotxa
Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d’influència es limitava a la Garrotxa. S’ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l’Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l’Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. “Són animals que necessiten molt d’aliment”, explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s’hagin localitzat.
El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d’en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l’Europa central però una autèntica “raresa” a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d’això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.
Una altra dada que han conegut els experts és el procés d’aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d’Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d’aquí durant tot l’any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d’octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s’intentarà saber què fan els mascles durant tot l’any o per què no crien aquí les femelles.
Un bon bioindicador
El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de “bioindicador”; és a dir, que permet conèixer quin és l’estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà “impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació”.
Més informació en aquests enllaços:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/22/ratpenat-mes-gran-deuropa-dorm-fageda-menja-lestany-banyoles/591988.html

També a www.radiobanyoles.cat

 

Més ànecs collverds i d’altres espècies en el XVIIIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2012

Segueix la tendència positiva estable de la població d’ocells aquàtics de l’estany de Banyoles, amb uns resultats amb una gran diversitat i riquesa d’espècies comparats amb fa uns anys enrera. Només destacar que enguany no s’ha vist cap cigonya i que s’han deixat observar espècies curioses com el xibec o els xarxets.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001 (aquest any coordinat amb naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 14 de gener a l’Estany i el mateix dia al Fluvià fet per ornitòlegs de la Garrotxa, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Aquest any els resultats han estat molt positius doncs per exemple el nombre d’ànecs collverd i de polles d’aigua ha estat el major dels últims 10 anys de censos, sense representar cap augment exagerat. Una de les espècies censades més curioses ha estat un mascle de xibec, un ànec amb el cap vermell, que es deixa veure amb facilitat pel front d’estany, o l’ànec mandarí, tot i que aquest té un origen probablement escapat d’una granja.

La presència d’altres espècies d’ànecs com el xarxet o el morell cap-roig confirmen un augment de la diversitat d’espècies hivernants a l’Estany. El manteniment elevat de l’aigua de les llacunes de Can Morgat ha permés l’observació d’espècies com el xarxet, la xivita o el martinet blanc. Per tercer any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, també amb un lleuger creixement, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. No es va poder comptar cap cigonya, i es pateix una mica per el manteniment de la parella reproductora dels aiguamolls de la Puda. Esperem que hi arribin a la primavera. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència d’individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una oca egípcia i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres bastant baixes. S’ha notat l’efecte de l’acció de la falconeria als abocadors de Beuda i Puigpalter i al mateix estany entre els mesos de setembre i principis de desembre. Els nombres estan per sota de les xifres mitjanes de l’espècie els últims anys.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental, i amb la col3laboració dels agents rurals del Pla de l’Estany.

Pla de l’Estany, 25 de gener de 2012

LIMNOS-Ecologistes de Catalunya

Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany-

www.limnos.org                    limnos@limnos.org

Limnos accepta el projecte de la carretera de circumval·lació de l’Estany però reclama mesures concretes per pacificar-ne el trànsit


Després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi aprovat la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de condicionament de la carretera de circumval·lació de l’Estany,  Limnos insta a la Diputació de Girona a redactar el projecte definitiu en el que, a més d’incorporar les mesures correctores determinades en aquest estudi, es concreti de manera més clara com es farà per pacificar el trànsit al vial de circulació, que passarà de 6 a 5 metres.

El model de mobilitat que proposa el projecte de condicionament de la carretera de circumval·lació de la Diputació no és el que defensa Limnos, que continua apostant per una via d’un sol carril i d’un sol sentit i d’ús exclusivament veïnal -a més dels serveis urbans i les emergències- que permeti alliberar la meitat de la calçada com a via verda. Reconeixem que el projecte (que reduirà el vial de circulació de 6 a 5 metres i crearà una via verda de 2,5 metres al costat) suposarà una millora notable respecte a la situació actual, que comporta el domini absolut dels vehicles motoritzats i un elevat risc per a les persones que passegen o van en bicicleta, però cal recordar que la solució adoptada suposa augmentar lleugerament (prop d’1 metre d’ample) la superfície d’ocupació total sobre sòls d’elevat valor ambiental o agrícola, una situació que s’hagués evitat amb la nostra aposta.

D’altra banda, si aquest projecte no va acompanyat de mesures que permetin reduir el trànsit i disminuir-ne la velocitat, es poden produir problemes de seguretat viària i no es millorarà de manera ostensible la situació ambiental de l’entorn de l’Estany. Algunes d’aquestes mesures ja queden apuntades en el projecte inicial i en l’estudi d’impacte ambiental però caldria definir-les de manera més clara, amb la col·laboració dels ajuntaments de Porqueres i Banyoles, que seran els receptors de la nova carretera. En aquest sentit seria un error posposar aquestes actuacions un cop s’hagi inaugurat i traspassat la nova carretera, ja que el trànsit de pas que caldria eliminar ja s’haurà acostumat a passar-hi.

Per Limnos aquestes mesures haurien de ser:

-Prohibició de pas de vehicles pesants i autobusos (a excepció del bus escolar)

-Limitació de velocitat a 30 quilòmetres per hora

-Bandes rugoses al llarg de la carretera

-Senyalització clara i visible en la que s’indiqui que la via és d’ús veïnal i no d’ús habitual, incorporant elements de mobiliari urbà dissuasoris com barreres semiaixecades o semàfors.

 

Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

19 de desembre de 2011

Limnos lamenta que aquest any tampoc hi hagi vigilants de l’estany

Tal i com afirma el mateix ajuntament de Banyoles aquest serà el segon estiu sense informadors de l’Estany. Segons l’ajuntament de Banyoles els informadors de l’Estany, que van actuar el 2008 i el 2009, es van valorar molt positivament per part de l’ajuntament tot i que per falta de pressupost i de les subvencions del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es va deixar de fer el 2010 i també aquest 2011.

Durant el 2008 i el 2009 els informadors es van dedicar en un terç de les seves actuacions i de manera destacada a l’atenció ciutadana i turística. També, van haver de resoldre incidències com ara el bany a zones no autoritzades, el control dels gossos, el pícnic a zones no autoritzades, donar menjar a animals salvatges i persones que volien entrar amb les seves piragües a l’Estany.

Limnos ha constatat recentment que es continuen produint aquests incompliments del Reglament d’Activitats de l’Estany, aprovat definitivament en sessió plenària de 27 de setembre de 2010 i que va entrar en vigor el 4 de novembre de 2010 (http://www.banyoles.cat/uploads/20101109/REGL.pdf).

Aquest estiu, però, amb el nou Reglament ja en vigor, des de Limnos lamentem que, tot i existir una llista d’infraccions i sancions, ningú vetllarà de manera exclusiva pel seu compliment.

Fa setmanes que Limnos està ametent a les queixes ciutadanes que constaten la presència de pícnics en zones no permeses, animals deslligats que entren a l’estany, gent banyant-se en zones no permeses, etc. A més aquests últims mesos s’ha constatat l’increment de destrosses en el mobiliari de l’Estany, passeres, papereres, rètols informatius.

Demanem per tant a l’ajuntament que crei una figura exclusiva i permanent de vigilant de l’estany que vetlli pel compliment del RAE i alhora pugui fer tasques informatives sobre l’estatus de protecció de l’estany i els principals valors de l’espai, per tal que la gent de la comarca i visitants ocasionals tinguin la informació adient.

Així mateix reclamem a l’ajuntament que elabori un fulletó informatiu sobre les infraccions en el RAE que més s’observen i les sancions aplicables, i alhora descrigui els principals valors de l’espai que ajudin a la seva valorització.

Tanmateix, també reclamem que aquesta figura no sigui exclusiva de l’ajuntament de Banyoles i que pugui actuar també en el terme de Porqueres on també s’ha constatat un elevat grau d’actituds incíviques.

Banyoles 17 de juliol de 2011

Activitat BIG JUMP 2011: amb l’aigua no s’hi juga

Diumenge 10 de juliol a les 12 h.bigjump2011 a la caseta de Fusta

Amb el títol de BIG JUMP 2011, amb l’aigua no s’hi juga, Limnos convoca a una banyada reivindicativa a la recent renovada caseta de Fusta, la zona de bany gratuïta de l’Estany de Banyoles.

A Banyoles tenim la sort de tenir un estany i uns recs que ens aporten riquesa, bellesa i benestar. I tenim encara més sort: l’aigua d’aquest estany i d’aquests recs és un bé comunal, el que significa que, com a propietaris, tenim el dret i la obligació de preocupar-nos per quin ús se’n fa i com se’n fa ús.

L’estany no és només una imatge de postal ni una bassa que ens permet refrescar-nos a l’estiu. Els seus usos són múltiples i un d’ells (no discutirem si el més important) és que en traiem l’aigua per beure.

Encara tenim moltes zones humides de la comarca on no podem banyar-nos a causa dels abocaments industrials, residencials i agrícoles. I recentment, Brusel·les ha denunciat 18 municipis catalans per no depurar prou les seves aigües: Banyoles és un d’ells.

Com a propietaris se’ns hauria d’informar bé de quins reglaments afecten l’estany, com es gestiona l’aigua, quin cabal se’n treu i quin seria l’adequat per assegurar la seva regeneració, quines figures de protecció té i quines podria tenir i què comportaria, quina és la qualitat de les aigües actualment… i moltes altres preguntes que ens podríem fer. I, com a propietaris, hauríem de poder decidir també sobre aquestes qüestions. Ho volem fer? Volem tenir responsabilitat? O volem, com sempre, deixar la responsabilitat a uns pocs perquè ells facin i desfacin al seu gust? No és hora que ens interessem pel que passa al nostre voltant i demanem explicacions?

Avui és el dia europeu per a reivindicar la bona qualitat de les aigües continentals, el dia de mullar-se pels rius, llacs i embassaments. Doncs bé, aquest any, des de Limnos, volem mullar-nos per l’estany.

Informeu-vos, demaneu, reclameu.

Cartell del bigjump2011 de Limnos

L’aigua de Banyoles, bé comunal. Article de l’ham de desembre 2010.

L’Estany de Banyoles i els estanyols són un bé comunal destinat a l’ús i aprofitament comú dels banyolins, és a dir que les seves aigües són propietat dels habitants del municipi de Banyoles, mentre que les aigües de rius i estanys de Catalunya són un bé de domini públic i estan gestionats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta propietat, doncs, és legalment reconeguda, està inscrita al registre de la Propietat de Girona des del 1915, no pot prescriure mai, no es pot embargar i no es pot canviar per més que passin els anys.
L’escriptura pública reconeix la propietat “a l’ajuntament, particulars i persones singulars de dita vila i terme de Banyoles tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors de les aigües de l’Estany anomenat de Banyoles, no només en el terme de Banyoles sinó també en el de Porqueres i també les que es troben tant a l’Estany com aquelles que surten de l’Estany que fan algunes basses dins el terme de Banyoles i el de Porqueres”. A més, s’especifica que “l’ajuntament i els seus ciutadans tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors poden utilitzar lliurement aquestes aigües i que cap altre pugui utilitzar aquestes aigües sinó és l’ajuntament, particulars i singulars d’aquesta vila”. Per molt repetitiu que soni aquest redactat, està escrit així per deixar-ho ben clar.
Exactament quins límits té el bé comunal? La inscripció parla de l’estany principal, amb la carretera de circumval•lació i terres properes, i de tot el sistema lacustre que hi està connectat, és a dir, estanyols, deus superficials i subterrànies, recs de desguàs fins al lloc on s’ajunten per formar el riu Terri i terres annexes. Especifica les mides de l’Estany i fa el llistat d’un conjunt d’estanyols que també passen a ser registrats. En aquesta relació hi ha l’estanyol del Vilar, de la Cendra, Montalt, de Ca n’Ordis, del Pim-Pom i dels Burros, així com les surgències de la riera Castellana i l’estanyol del mateix nom i també altres basses menys importants i surgències que vessen les aigües a l’Estany a través de rieres.
Quina diferència hi ha entre el bé comunal i el bé patrimonial? Els bens patrimonials es poden destinar a obtenir diners per a la pròpia corporació, i en canvi els comunals són per al gaudi i ús dels veïns. La propietat té un administrador –l’ajuntament-, però per ser utilitzada i compartida pels seus habitants. Els habitants de Banyoles tenen el dret de participar de tots els aprofitaments comunals que es facin de l’Estany, tot i que és possible que parts concretes del bé comunal siguin objecte de lloguer o cessió d’ús a particulars, com és el cas de les pesqueres.
Així doncs, l’ajuntament té el dret de gestionar l’Estany i de fer de policia del mateix en favor dels ciutadans de Banyoles. Darrere la definició de bé comunal hi ha uns aspectes legals molt complicats que encara ara generen moltes discrepàncies per poder saber qui té determinades competències a les aigües de la zona de l’Estany. D’entrada semblaria que el bé comunal afecta les deus superficials o deus subterrànies (les que surten per sota l’Estany) de caire natural. Però, i si es fa un pou artificial com per exemple el de Lió i les aigües que hi sorgeixen? Qui en té dret d’ús? Si l’ajuntament fa una concessió a una empresa, ¿què hauria de ser prioritari, vetllar perquè els banyolins tinguin un bon servei i l’aigua a un preu assequible, o que l’ajuntament cobri uns canons per obtenir un benefici econòmic? Així doncs quan s’hagin d’aplicar les Directives Marcs de l’Aigua determinades per la Unió Europea, que obliguen, entre d’altres coses, a vigilar la qualitat de l’aigua de l’Estany, això ho haurà de fer l’Ajuntament de Banyoles, quan a la resta de Catalunya ho farà la Generalitat? Pot l’ajuntament fer-se responsable amb l’augment de normatives i legislació actual de la gestió de les aigües de l’Estany? Molts dubtes i aspectes punyents que ningú vol tractar. Fora bo, com a propietaris que en som, interessar-nos pel que es fa amb la nostra aigua, no us sembla?

Portfolio Items