Entrades

Més ànecs collverds i d’altres espècies en el XVIIIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2012

Segueix la tendència positiva estable de la població d’ocells aquàtics de l’estany de Banyoles, amb uns resultats amb una gran diversitat i riquesa d’espècies comparats amb fa uns anys enrera. Només destacar que enguany no s’ha vist cap cigonya i que s’han deixat observar espècies curioses com el xibec o els xarxets.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001 (aquest any coordinat amb naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 14 de gener a l’Estany i el mateix dia al Fluvià fet per ornitòlegs de la Garrotxa, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Aquest any els resultats han estat molt positius doncs per exemple el nombre d’ànecs collverd i de polles d’aigua ha estat el major dels últims 10 anys de censos, sense representar cap augment exagerat. Una de les espècies censades més curioses ha estat un mascle de xibec, un ànec amb el cap vermell, que es deixa veure amb facilitat pel front d’estany, o l’ànec mandarí, tot i que aquest té un origen probablement escapat d’una granja.

La presència d’altres espècies d’ànecs com el xarxet o el morell cap-roig confirmen un augment de la diversitat d’espècies hivernants a l’Estany. El manteniment elevat de l’aigua de les llacunes de Can Morgat ha permés l’observació d’espècies com el xarxet, la xivita o el martinet blanc. Per tercer any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, també amb un lleuger creixement, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. No es va poder comptar cap cigonya, i es pateix una mica per el manteniment de la parella reproductora dels aiguamolls de la Puda. Esperem que hi arribin a la primavera. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència d’individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una oca egípcia i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres bastant baixes. S’ha notat l’efecte de l’acció de la falconeria als abocadors de Beuda i Puigpalter i al mateix estany entre els mesos de setembre i principis de desembre. Els nombres estan per sota de les xifres mitjanes de l’espècie els últims anys.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental, i amb la col3laboració dels agents rurals del Pla de l’Estany.

Pla de l’Estany, 25 de gener de 2012

LIMNOS-Ecologistes de Catalunya

Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany-

www.limnos.org                    limnos@limnos.org

Limnos accepta el projecte de la carretera de circumval·lació de l’Estany però reclama mesures concretes per pacificar-ne el trànsit


Després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi aprovat la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de condicionament de la carretera de circumval·lació de l’Estany,  Limnos insta a la Diputació de Girona a redactar el projecte definitiu en el que, a més d’incorporar les mesures correctores determinades en aquest estudi, es concreti de manera més clara com es farà per pacificar el trànsit al vial de circulació, que passarà de 6 a 5 metres.

El model de mobilitat que proposa el projecte de condicionament de la carretera de circumval·lació de la Diputació no és el que defensa Limnos, que continua apostant per una via d’un sol carril i d’un sol sentit i d’ús exclusivament veïnal -a més dels serveis urbans i les emergències- que permeti alliberar la meitat de la calçada com a via verda. Reconeixem que el projecte (que reduirà el vial de circulació de 6 a 5 metres i crearà una via verda de 2,5 metres al costat) suposarà una millora notable respecte a la situació actual, que comporta el domini absolut dels vehicles motoritzats i un elevat risc per a les persones que passegen o van en bicicleta, però cal recordar que la solució adoptada suposa augmentar lleugerament (prop d’1 metre d’ample) la superfície d’ocupació total sobre sòls d’elevat valor ambiental o agrícola, una situació que s’hagués evitat amb la nostra aposta.

D’altra banda, si aquest projecte no va acompanyat de mesures que permetin reduir el trànsit i disminuir-ne la velocitat, es poden produir problemes de seguretat viària i no es millorarà de manera ostensible la situació ambiental de l’entorn de l’Estany. Algunes d’aquestes mesures ja queden apuntades en el projecte inicial i en l’estudi d’impacte ambiental però caldria definir-les de manera més clara, amb la col·laboració dels ajuntaments de Porqueres i Banyoles, que seran els receptors de la nova carretera. En aquest sentit seria un error posposar aquestes actuacions un cop s’hagi inaugurat i traspassat la nova carretera, ja que el trànsit de pas que caldria eliminar ja s’haurà acostumat a passar-hi.

Per Limnos aquestes mesures haurien de ser:

-Prohibició de pas de vehicles pesants i autobusos (a excepció del bus escolar)

-Limitació de velocitat a 30 quilòmetres per hora

-Bandes rugoses al llarg de la carretera

-Senyalització clara i visible en la que s’indiqui que la via és d’ús veïnal i no d’ús habitual, incorporant elements de mobiliari urbà dissuasoris com barreres semiaixecades o semàfors.

 

Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

19 de desembre de 2011

Limnos lamenta que aquest any tampoc hi hagi vigilants de l’estany

Tal i com afirma el mateix ajuntament de Banyoles aquest serà el segon estiu sense informadors de l’Estany. Segons l’ajuntament de Banyoles els informadors de l’Estany, que van actuar el 2008 i el 2009, es van valorar molt positivament per part de l’ajuntament tot i que per falta de pressupost i de les subvencions del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es va deixar de fer el 2010 i també aquest 2011.

Durant el 2008 i el 2009 els informadors es van dedicar en un terç de les seves actuacions i de manera destacada a l’atenció ciutadana i turística. També, van haver de resoldre incidències com ara el bany a zones no autoritzades, el control dels gossos, el pícnic a zones no autoritzades, donar menjar a animals salvatges i persones que volien entrar amb les seves piragües a l’Estany.

Limnos ha constatat recentment que es continuen produint aquests incompliments del Reglament d’Activitats de l’Estany, aprovat definitivament en sessió plenària de 27 de setembre de 2010 i que va entrar en vigor el 4 de novembre de 2010 (http://www.banyoles.cat/uploads/20101109/REGL.pdf).

Aquest estiu, però, amb el nou Reglament ja en vigor, des de Limnos lamentem que, tot i existir una llista d’infraccions i sancions, ningú vetllarà de manera exclusiva pel seu compliment.

Fa setmanes que Limnos està ametent a les queixes ciutadanes que constaten la presència de pícnics en zones no permeses, animals deslligats que entren a l’estany, gent banyant-se en zones no permeses, etc. A més aquests últims mesos s’ha constatat l’increment de destrosses en el mobiliari de l’Estany, passeres, papereres, rètols informatius.

Demanem per tant a l’ajuntament que crei una figura exclusiva i permanent de vigilant de l’estany que vetlli pel compliment del RAE i alhora pugui fer tasques informatives sobre l’estatus de protecció de l’estany i els principals valors de l’espai, per tal que la gent de la comarca i visitants ocasionals tinguin la informació adient.

Així mateix reclamem a l’ajuntament que elabori un fulletó informatiu sobre les infraccions en el RAE que més s’observen i les sancions aplicables, i alhora descrigui els principals valors de l’espai que ajudin a la seva valorització.

Tanmateix, també reclamem que aquesta figura no sigui exclusiva de l’ajuntament de Banyoles i que pugui actuar també en el terme de Porqueres on també s’ha constatat un elevat grau d’actituds incíviques.

Banyoles 17 de juliol de 2011

Activitat BIG JUMP 2011: amb l’aigua no s’hi juga

Diumenge 10 de juliol a les 12 h.bigjump2011 a la caseta de Fusta

Amb el títol de BIG JUMP 2011, amb l’aigua no s’hi juga, Limnos convoca a una banyada reivindicativa a la recent renovada caseta de Fusta, la zona de bany gratuïta de l’Estany de Banyoles.

A Banyoles tenim la sort de tenir un estany i uns recs que ens aporten riquesa, bellesa i benestar. I tenim encara més sort: l’aigua d’aquest estany i d’aquests recs és un bé comunal, el que significa que, com a propietaris, tenim el dret i la obligació de preocupar-nos per quin ús se’n fa i com se’n fa ús.

L’estany no és només una imatge de postal ni una bassa que ens permet refrescar-nos a l’estiu. Els seus usos són múltiples i un d’ells (no discutirem si el més important) és que en traiem l’aigua per beure.

Encara tenim moltes zones humides de la comarca on no podem banyar-nos a causa dels abocaments industrials, residencials i agrícoles. I recentment, Brusel·les ha denunciat 18 municipis catalans per no depurar prou les seves aigües: Banyoles és un d’ells.

Com a propietaris se’ns hauria d’informar bé de quins reglaments afecten l’estany, com es gestiona l’aigua, quin cabal se’n treu i quin seria l’adequat per assegurar la seva regeneració, quines figures de protecció té i quines podria tenir i què comportaria, quina és la qualitat de les aigües actualment… i moltes altres preguntes que ens podríem fer. I, com a propietaris, hauríem de poder decidir també sobre aquestes qüestions. Ho volem fer? Volem tenir responsabilitat? O volem, com sempre, deixar la responsabilitat a uns pocs perquè ells facin i desfacin al seu gust? No és hora que ens interessem pel que passa al nostre voltant i demanem explicacions?

Avui és el dia europeu per a reivindicar la bona qualitat de les aigües continentals, el dia de mullar-se pels rius, llacs i embassaments. Doncs bé, aquest any, des de Limnos, volem mullar-nos per l’estany.

Informeu-vos, demaneu, reclameu.

Cartell del bigjump2011 de Limnos

L’aigua de Banyoles, bé comunal. Article de l’ham de desembre 2010.

L’Estany de Banyoles i els estanyols són un bé comunal destinat a l’ús i aprofitament comú dels banyolins, és a dir que les seves aigües són propietat dels habitants del municipi de Banyoles, mentre que les aigües de rius i estanys de Catalunya són un bé de domini públic i estan gestionats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta propietat, doncs, és legalment reconeguda, està inscrita al registre de la Propietat de Girona des del 1915, no pot prescriure mai, no es pot embargar i no es pot canviar per més que passin els anys.
L’escriptura pública reconeix la propietat “a l’ajuntament, particulars i persones singulars de dita vila i terme de Banyoles tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors de les aigües de l’Estany anomenat de Banyoles, no només en el terme de Banyoles sinó també en el de Porqueres i també les que es troben tant a l’Estany com aquelles que surten de l’Estany que fan algunes basses dins el terme de Banyoles i el de Porqueres”. A més, s’especifica que “l’ajuntament i els seus ciutadans tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors poden utilitzar lliurement aquestes aigües i que cap altre pugui utilitzar aquestes aigües sinó és l’ajuntament, particulars i singulars d’aquesta vila”. Per molt repetitiu que soni aquest redactat, està escrit així per deixar-ho ben clar.
Exactament quins límits té el bé comunal? La inscripció parla de l’estany principal, amb la carretera de circumval•lació i terres properes, i de tot el sistema lacustre que hi està connectat, és a dir, estanyols, deus superficials i subterrànies, recs de desguàs fins al lloc on s’ajunten per formar el riu Terri i terres annexes. Especifica les mides de l’Estany i fa el llistat d’un conjunt d’estanyols que també passen a ser registrats. En aquesta relació hi ha l’estanyol del Vilar, de la Cendra, Montalt, de Ca n’Ordis, del Pim-Pom i dels Burros, així com les surgències de la riera Castellana i l’estanyol del mateix nom i també altres basses menys importants i surgències que vessen les aigües a l’Estany a través de rieres.
Quina diferència hi ha entre el bé comunal i el bé patrimonial? Els bens patrimonials es poden destinar a obtenir diners per a la pròpia corporació, i en canvi els comunals són per al gaudi i ús dels veïns. La propietat té un administrador –l’ajuntament-, però per ser utilitzada i compartida pels seus habitants. Els habitants de Banyoles tenen el dret de participar de tots els aprofitaments comunals que es facin de l’Estany, tot i que és possible que parts concretes del bé comunal siguin objecte de lloguer o cessió d’ús a particulars, com és el cas de les pesqueres.
Així doncs, l’ajuntament té el dret de gestionar l’Estany i de fer de policia del mateix en favor dels ciutadans de Banyoles. Darrere la definició de bé comunal hi ha uns aspectes legals molt complicats que encara ara generen moltes discrepàncies per poder saber qui té determinades competències a les aigües de la zona de l’Estany. D’entrada semblaria que el bé comunal afecta les deus superficials o deus subterrànies (les que surten per sota l’Estany) de caire natural. Però, i si es fa un pou artificial com per exemple el de Lió i les aigües que hi sorgeixen? Qui en té dret d’ús? Si l’ajuntament fa una concessió a una empresa, ¿què hauria de ser prioritari, vetllar perquè els banyolins tinguin un bon servei i l’aigua a un preu assequible, o que l’ajuntament cobri uns canons per obtenir un benefici econòmic? Així doncs quan s’hagin d’aplicar les Directives Marcs de l’Aigua determinades per la Unió Europea, que obliguen, entre d’altres coses, a vigilar la qualitat de l’aigua de l’Estany, això ho haurà de fer l’Ajuntament de Banyoles, quan a la resta de Catalunya ho farà la Generalitat? Pot l’ajuntament fer-se responsable amb l’augment de normatives i legislació actual de la gestió de les aigües de l’Estany? Molts dubtes i aspectes punyents que ningú vol tractar. Fora bo, com a propietaris que en som, interessar-nos pel que es fa amb la nostra aigua, no us sembla?