Entrades

mapa

Apadrina una tortuga d’estany aquestes festes !!!

En marxa una platraforma de micromecenatge per la conservació de la tortuga d’estany

Les principals entitats catalanes dedicades a la conservació de la tortuga d’Estany estrenen una plataforma de microdonacions privades en favor de la conservació i el millor coneixement de la tortuga d’estany (Emys orbicularis).

La tortuga d’estany és una espècie en perill d’extinció i molt vulnerable a determinats canvis del medi. Per a poder-la protegir és essencial poder realitzar tasques de monitoratge i de gestió que permetin que l’hàbitat sigui l’adequat per la seva supervivència.

Per a aconseguir-ho, diferents entitats sense ànim de lucre representatives d’aquesta tasca a Catalunya s’han posat d’acord per a impulsar una plataforma que permeti al ciutadà realitzar l’adopció d’un exemplar de tortuga d’estany en el seu hàbitat natural en el punt de Catalunya que el donant vulgui. L’import net d’aquestes donacions anirà destinat a les tasques de monitoreig i gestió per afavorir l’hàbitat i la població d’aquesta espècie. EL donant pot trobar dues opcions d’apadrinament: 1 tortuga per 25,00€ o una bassa per 500,00€ i rebrà la informació detallada sobre les accions dutes a terme durant el seu apadrinament així com un obsequi relacionat amb el projecte.

Aquesta acció s’emmarca en la fase de consolidació del projecte Tortuga d’Estany liderat per la Fundació Emys amb la participació del Limnos i la col·laboració del Centre de Reproducció de Tortugues, la Fundació Catalunya la Pedrera i el Consorci de l’Estany d’Ivars entre d’altres i amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A continuació us deixem l’enllaç a la pàgina web:

http://fundacioemys.com/tortuga/index.php/ca/apadrina-m

 

Jornada_portada

Dissabte 31 oct. Jornada esport i conservació de la natura a l’Estany de Banyoles

Jornada tècnica sobre la realització d’esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles, i la conciliació entre la pràctica esportiva i la conservació de la natura a través d’actuacions de sensibilització i educació ambiental.

DATA: Dissabte 31 d’octubre de 2015
LLOC: Museu Darder (plaça dels Estudis, 2 – Banyoles)
HORARI: De 10 a 14 h i de 15.30 a 18 h

INSCRIPCIÓ. La inscripció és obligatòria i gratuïta.
Formulari d’inscripció: (Consulta el pdf del programa)
Dinar gratuït per als participants inscrits abans de dijous 29 d’octubre
Es lliurarà certificat d’assistència.

PROGRAMA. Podeu descarregar-vos el programa en format pdf aquí i fer la inscripció a l’enllaç corresponent.
SESSIÓ DE MATÍ
PONÈNCIES

  • 10.00 h Benvinguda
  • 10.10 h Presentació del projecte “Naturalment, esport a l’Estany”.
  • 10.30 h El turisme ambiental i esportiu a l’Estany de Banyoles. Sr. Oriol Sallent i Bonaventura. Professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Vic. Col·laborador de la Universitat Ramon Llull – IQS.
  • 11.15 h Descans
  • 11.45 h Els valors naturals de l’Estany de Banyoles i la seva conservació. Sr. Xavier Vila i Portella. Professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut d’Ecologia Aquàtica.
  • 12.15 h Els valors de l’esport en els espais naturals.
    Sr. Víctor López i Ros. Professor de la Facultat d’Educació i Psicologia i director de la Càtedra d’Esport i Educació Física-Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat de Girona.
  • 12.45 h La freqüentació durant els esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles.
    Sr. Albert Cargol i Roura. Alumne de la Facultat de Geografia de la Universitat de Girona i autor
    del treball de final de grau “Estudi de la freqüentació de les activitats esportives, turístiques, culturals, educatives i de lleure de l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles”.
  • 13.00 h Debat
  • 14.00 h Dinar

SESSIÓ DE TARDA. EXPERIÈNCIES

  • 15.30 h Experiència de bones pràctiques ambientals en esdeveniments i equipaments esportius als espais naturals protegits de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona
  • 16.00 h Experiències de bones pràctiques en esdeveniments esportius en espais naturals.
    Federació Catalana de Ciclisme (BTT), Federació Catalana de Piragüisme,
    Federació Catalana de Rem i Federació Catalana de Triatló.
  • 17.00 h Presentació de bones pràctiques de sensibilització i educació ambiental en esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles. Projecte “Naturalment, esport a l’Estany”.
  • 17.30 h Debat
  • 18.00 h Final de la jornada

Jornada web1

Jornada web2

 

User comments

La població de llúdriga es manté a l’Estany de Banyoles

• El seguiment de fauna realitzat pel voluntariat de Limnos segueix confirmant la presència de llúdriga a l’Estany de Banyoles de forma regular.
• El cens de llúdrigues visual del 26 i 27 de juny no va detectar cap exemplar, però si se’n va veure un en el cens realitzat en els camps de treball “Estany Natura” el passat 9 de juliol
• El 29 de juny es segueixen detectant nombrosos rastres al voltant de l’Estany, concretament 7 localitats de la trentena que es revisen trimestralment a l’Estany de Banyoles per voluntaris de Limnos.

Banyoles, 14 juliol 2015

El 26 i 27 de juny es va realitzar el VIII cens de llúdrigues a l’Estany de Banyoles. Durant la jornada del 26 i 27 no es va detectar cap exemplar visualment, tot i que si que es van observar excrements frescos de l’espècie en algunes localitats de l’Estany, especialment a Can Morgat. No s’ha pogut determinar el número d’exemplars però es pot afirmar que la població de llúdrigues es manté a l’Estany de Banyoles.

Han participat al cens 8 persones, censant 8 punts, detectant algunes molèsties al vespre a l’entorn de l’Estany. Al matí la zona estava molt tranquil·la, i a part de no veure llúdrigues es van veure ocells interessants com l’agró roig, blauet, martinet de nit, cabussets, i alguns porc senglars.

User comments

User comments

El seguiment de rastres del 29 de juny va permetre detectar excrements frescos a 7 localitats de l’entorn de l’Estany, 4 punts a la zona de les llacunes de Can Morgat i la riba de l’Estany en aquesta zona, una a Lió i dos més entre el càmping i La Cuaranya. Tots eren excrements amb restes de cranc i alguns eren recents.

Finalment durant els camps de treball “Estany Natura” es va realitzar un segon cens de llúdrigues, aquest només pel dematí amb la participació de 24 joves que va permetre detectar l’espècie a la llacuna de l’Artiga a Can Morgat a Porqueres, una de les zones més importants per a la conservació d’aquesta espècie. Això no fa res més que confirmar el manteniment d’algun grup petit de llúdrigues que es mouen de forma habitual a l’Estany de Banyoles.

Pocs rastres de llúdriga a l’Estany, tants com de visó americà.

Resultats fluixos en la jornada de seguiment de rastres de llúdriga del dissabte 13 de desembre de 2014.

El dissabte 13 de desembre s’ha realitzat la tercera jornada de seguiment de rastres de llúdriga del voluntariat ambiental de Limnos a l’Estany de Banyoles. Un grup de 11 persones han revisat gairebé 30 punts a l’entorn de l’Estany a la recerca de rastres que confirmin la presència de llúdriga.

S’han detectat 3 punts positius amb rastres a les llacunes de Can Morgat i a la riba de l’Estany a can Morgat; també s’ha trobat un quart rastre a la desembocadura de la riera a l’Estany però que no s’incorpora al seguiment en estar fora dels punts habituals de cens.

S’ha detectat també una de les majors quantitats de punts amb rastres positius de visó americà, en 4 punts (Amaradors, Lió, Torre de rem i caseta de fusta), fet que dóna un toc d’atenció sobre l’augment d’aquesta espècie invasora a l’Estany i de la qual ens han fet arribar nombroses observacions i fotografies els últims mesos a l’entorn de l’Estany. No sabem l’abast negatiu d’aquesta espècie sobre la fauna, per exemple, sobre la reproducció dels ocells, però comunicarem les dades al Consorci de l’Estany i als Agents Rurals per si poden actuar d’alguna manera.

Després de les fortes pluges de fa unes setmanes que van fer desbordar l’Estany, es van netejar tots els rastres de llúdriga existents, per la qual cosa la jornada havia de permetre detectar únicament rastres recents de llúdriga. Cal considerar que alguns punts habitualment positius per la presencia de rastres de llúdriga tenien molta aigua, fet que difuculta la deposició de rastres per part de la llúdriga i la seva posterior detecció.

Limnos també ha detectat moltes deixalles en alguns punts de l’Estany, amb abundants arbres caiguts pel vent de fa unes setmanes i altres incidències que es comunicaran als gestors de l’espai, com per exemple, una passera enfonsada prop l’església de Porqueres.

seguiment rastres llúdriga Limnos

seguiment rastres llúdriga Limnos

 

Limnos valora positivament que es posi a debat la protecció de l’Estany

  • L’entitat mostra satisfacció per la notícia apareguda després d’una trobada entre la Directora General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya i representants Polítics de Banyoles i Porqueres.

El dijous 2 d’octubre al matí es va celebrar una trobada a l’ajuntament de Banyoles entre na Marta Subirà, Directora General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, els alcaldes de Banyoles i Porqueres, representants dels diferents grups polítics de la ciutat i el director del Consorci de l’Estany, per a parlar sobre la figura de protecció de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles.

1. Tram de Gayolà a Llinàs-Padró_1

A la trobada es va acordar que durant l’any 2015 el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya planificarà i executarà un procés de participació ciutadana e informació sobre la protecció ambiental de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. Aquest procés pretén captar el parer de tots els possibles sectors implicats, en la línia de la moció aprovada per unanimitat al març de 2014 a l’Ajuntament de Banyoles, i que es va fer arribar a altres municipis implicats, i donant compliment a la Resolució 740/X del Parlament de Catalunya, del passat 16 de juliol de 2014, també aprovada per unanimitat de tots els grups polítics presents, sobre la protecció especial del parc natural de la conca lacustre de Banyoles, i que recollia el següent: “el Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar un procés de consulta amb els ajuntaments de l’estany de Banyoles i la seva conca lacustre, amb la participació dels ciutadans i les entitats vinculades al territori, per tal d’iniciar el procés de declaració d’una figura o figures de protecció especial adequades a les característiques de l’àmbit, com a pas previ o complementari de protecció mentre no se’n produeixi la declaració definitiva de parc natural”.

L’objectiu d’aquesta iniciativa serà decidir quina figura de protecció definitiva genera consens per a ser aplicada i quina delimitació de l’espai a protegir serà considerada.

Des de Limnos mostrem la nostra satisfacció per aquest acord i ens comprometem a implicar-nos activament en el procés participatiu que en resulti. Considerem que és fonamental recollir l’opinió dels ciutadans i ciutadanes, i de les entitats vinculades al territori, per saber l’acceptació de les diferents alternatives possibles, tot recordant que la demanda d’una major protecció de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles ve també avalada pels singulars valors hidrogeològics i ecològics del llac més gran de Catalunya.

Limnos al programa “Hem de Parlar” de Banyoles TV per parlar del Parc Natural

Els membres de Limnos Juanjo Butron i carles Feo participen del programa Hem de Parlar PGM 18 Temporada 2 de Televisió de Banyoles, el 12/03/2014.

Tema: la Generalitat descarta el parc natural de l’Estany com a mínim fins al 2018. Limnos parla sobre el Parc natural de l’Estany de Banyoles a televisió.

Convidats: Carles Feo i Juanjo Butrón, de l’associació Limnos.

Més de 1350 ocells aquàtics censats en el XXè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2014

  • Es mantenen els ànecs, fotges, cigonyes i esplugabous, i baixen els gavians i no apareix el morell de cap-roig.
  •  Segueix la tendència estable de la població d’ocells aquàtics de l’estany de Banyoles, amb uns resultats amb una gran diversitat i riquesa d’espècies comparats amb fa uns anys 10 enrere. Destacar la disminució de gavians, la consolidació d’espècies d’ànecs com el xarxet, el griset o el xibec, el manteniment de fotges, ànecs i polles d’aigua. La dada més negativa ha estat la no detecció del morell cap-roig una mena d’ànec capbussador que no havia faltat mai a l’estany a l’hivern des de l’any 2000 amb unes dades entre 2 i 16 individus.

Cens_ocells_2014 Estany_Banyoles_Limnos

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://www.gencat.cat/medinatural/censhivernal

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001, des de fa uns anys amb la col·laboració de l’ANGx (A. Naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 11 de gener a l’Estany i el diumenge 12 al Fluvià, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Un altre any els resultats han estat bastant positius doncs mostren una estabilitat de les espècies més habituals com les fotges, les polles d’aigua, els esplugabous i la parella de cigonyes. Les llacunes de Can Morgat han permès censar l’ànec griset, els ànecs xarxet, i cabussets molt escassos a l’estany abans de la creació d’aquestes llacunes. Hi ha un conjunt d’espècies que s’han convertit en usuals o han augmentat des d’almenys l’any 2008 com la xivita, els cabussets, els xarxets, els grisets, el rasclet, el blauet, el becadell afavorides per la creació de la xarxa de llacunes a l’entorn de l’estany.

A la zona urbana destaca l’observació d’espècies molt boniques, però que tenen el seu origen en animals segurament escapats de captivitat, com son els dos mascles de xibec o l’ànec mandarí de coloracions espectaculars. Aquest any també hi ha hagut una major concentració d’ànecs i fotges al front d’Estany, que hem relacionat amb l’augment de la gent que els dona pa en aquestes zones. Per cinquè any seguit es manté el dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. S’ha pogut ja observar la parella de cigonyes que crien a la zona de la Puda, que després d’uns mesos voltant pels Aiguamolls de l’Empordà, ja comencen a preparar el niu per la temporada de cria.

Cal destacar com a dada negativa la pèrdua d’una espècie singular com el morell de cap-roig, un ànec capbussador que sempre s’alimentava d’algues a la zona dels desmais. Després d’observacions contínues a l’hivern des de l’any 2000, i quan ja l’any passat només se’n van veure 2, aquest any no han aparegut. Esperem recuperar aquesta espècia que cria més al nord d’Europa en els propers anys. Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres mitjanes molt baixes al voltant dels 360 gavians i 320 gavines. Aquest any tot i no haver-hi tasques per espantar gavians en falcons, els gavians no han visitat l’Estany com altres vegades.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià on destaca la presència del dormidor de 75 corb marí gros, 8 cabussets i 95 ànecs collverd.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental. En el cens de l’illa de Fares al sector de la Garrotxa el cens l’ha coordinat l’Associació de naturalistes de la Garrotxa (ANGx).

Participants al cens a l’Estany: Limnos, Carles Feo Quer, Gerard Funosas, Albert Alonso, Juanjo Butron, Cristina Pérez Butron, Irene Barnosell, Genís Barnosell, Martí Coll, Anna Jimenez, Ferran Broto. Dades complementàries: Agents Rurals del Pla de l’Estany, Xavier Higueruelo, Joan ventura.

Participants al cens al Fluvià: ANGx, Oriol Clarabuch, Miquel Àngel Lucena, Engràcia Canal, Limnos, Carles Feo, Albert Alonso, David Funosas.

Resultats del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles del 2014 per sectors de l’Estany.

Cens_Ocells_Estany_Zones_2014

Resultats del cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles des de 1995.

Cens_Ocells_Estany_1995-2014

Resultats del cens d’ocells de l’Illa de Fares- Resclosa de Besalú Resclosa de Martís des de 2001

Cens_Ocells_Fluvià_2014 (2)

 

Limnos critica l’ajuntament de Banyoles per la manca de compromís en la gestió ambiental de l’estany de Banyoles

El cap de setmana del 6 i 7 de juny, el campionat de rem estatal va deixat l’estany empastifat de desenes d’ampolles de plàstic dels joves remers i acompanyants; un fet que es repeteix competició darrera competició, amb un Ajuntament que té els temes ambientals a la cua de les prioritats i que delega, negligentment la gestió de l’espai als organitzadors de les activitats. Limnos lamenta la manca de compromís i l’abandonament de les obligacions de l’Ajuntament de Banyoles en la gestió ambiental de l’Estany.

 

Deixalles a l'Estany de Banyoles entre un rastre de llúdriga

Deixalles a l’Estany de Banyoles entre un rastre de llúdriga

Un altre exemple deplorable és la manca de criteris ambientals en el moment de valorar les ofertes dels concursos públics per gestionar el bar i zona de bany dels Banys Vells i una guingueta a la Draga. Sense entrar a valorar la necessitat o no del nou “xiringito” de la Draga, l’Ajuntament novament ha perdut una oportunitat per revaloritzar l’espai natural amb una aposta per l’ecocomerç o pels establiments amb valor afegit relacionat amb el medi ambient. Limnos reclama que es valori positivament que els establiments comercials de l’estany considerin els aspectes ambientals com ara utilitzar productes de comerç local, just i productes ecològics, una bona política de residus, poc impacte ambiental, lluminós i sonor de l’activitat, i mostrar sensibilitat pel respecte per l’entorn natural.

Limnos reclama a l’Ajuntament de Banyoles l’aplicació de mesures de control ambiental durant la realització d’activitats esportives a l’Estany de Banyoles. Durant aquest últim campionat han estat diverses les situacions negatives que s’han pogut observar com un aparcament indiscriminat a la zona del parc de la Draga, acampades i deixalles a la zona del parc, abocament d’ampolles de plàstic per part dels remers i els seus acompanyants a l’estany, etc. Cal insistir i repetir que no és incompatible fer activitats a l’entorn natural amb baix impacte ambiental, si es prenen les mesures adients, com ara es poden haver realitzat durant l’aplec de la Sardana a la zona dels desmais o l’Estunart a les Estunes. L’impacte d’aquests dos esdeveniments ha estat molt reduït. L’ajuntament ha de prendre les mesures oportunes perquè esdeveniments esportius o altres activitats no superin la capacitat de control de l’administració i acabin donant una imatge deixada i negativa de l’Estany de Banyoles que afecta molt a la marca turística de la ciutat i a la visió que els mateixos habitants tenen d’aquest espai.

Limnos també lamenta que les retallades hagin afectat a la gestió de l’Estany, i hi hagi zones amb deixalles de forma habitual o amb la vegetació molt alta, fent impracticable algun dels itineraris (especialment aquells més allunyats de les zones on es fan activitats esportives). La gestió de l’estany realitzada per les administracions, Ajuntament de Banyoles, de Porqueres i Consorci de l’Estany, és clarament insuficient.

Limnos es pregunta on són les mesures ambientals? L’ajuntament assessora o controla aquestes activitats esportives? Quines mesures es prenen per evitar aquests impactes ambientals de les competicions que es produeixen cada any? Es poden realitzar accions de prevenció (com col·locar contenidors de recollida selectiva de residus de forma temporal allà on s’espera afluència de públic) i accions de sensibilització (com fer saber a tots els participants (esportistes, dansaries, etc.) que es troben en un espai natural i que, per tant, cal cuidar-lo amb especial atenció), i no només centrar-se en accions de reparació de danys. En aquest sentit, trobem necessari realitzar un projecte de sensibilització en aquest sentit justament, pel que Limnos s’ofereix per participar en qualsevol comissió o grup de treball sobre aquest tema amb l’juntament i organitzadors d’activitats.

Pel que fa als concursos públics de la zona de Bany i La Draga, Limnos insisteix en el missatge que es poden realitzar moltes activitats a l’entorn de l’estany i que simplement cal ser exigent en fer complir les normatives ambientals. A més, l’aposta per l’economia verda és una alternativa econòmica de futur a tenir en compte i un valor afegit a aquest espai natural, únic a les comarques gironines. Un espai amb bars, zones de bany i guinguetes que tinguin cura del mediambient, que promoguin l’alimentació saludable, amb producte local i ecològic, que mostrin cura del seu entorn i promoguin el respecte per l’espai natural, amb una gestió acurada dels sorolls, deixalles i lluminària, edificis de baix consum energètic, etc. és un valor afegit a l’espai. L’ajuntament està perdent el tren de la sostenibilitat i per l’aposta pel turisme verd, a part d’una oportunitat per a fer sentir encara més orgullosos del seu estany a tots els habitants de la comarca.

Banyoles 15 de juliol de 2013

Limnos organitza el VI cens de llúdrigues a l’Estany de Banyoles amb elevada participació però cap llúdriga vista

El VI cens de llúdrigues de l’estany de Banyoles realitzat per l’entitat ecologista Limnos-Ecologistes de Catalunya el divendres 28 i dissabte 29 ha tingut una gran participació tot i que no s’ha pogut observar cap exemplar de llúdriga. Han participat en el cens 17 persones voluntàries que s’han encarregat d’15 punts de cens a l’entorn del fantàstic paratge de l’Estany de Banyoles.

La llúdriga es present a l’Estany de Banyoles, malgrat que la seva detecció i/o observació no resulta fàcil. L’any passat el cens va donar uns resultats extraordinaris amb 3 llúdrigues vistes, tot i que en el total dels VI censos realitzats des de 2008, només s’han recollit 5 observacions. La llúdriga té hàbits nocturns i té bon olfacte pel que ens pot passar per costat i no veure-la o esquivar-nos buscant una altra ruta.

Els 17 observadors que s’han mantingut pacients i en silenci una bona estona a unes hores poc habituals enmig d’un paratge especial. Cal destacar l’observació de 10 porcs senglars a la Puda, Can Morgat i els Amaradors, fet que confirma l’elevada presència d’aquest animal a la zona. També s’ha vist un visó americà, espècie exòtica de caràcter invasor que trobem a l’Estany de Banyoles.

El VIè cens visual de llúdriga (Lutra lutra) s’han realitzat els dies 28 i 29 de  juny, enguany només a l’Estany de Banyoles. El cens funciona col·locant diversos observadors de forma individual en punts localitzats a la vora de l’Estany, estanyols, rius, rieres i les llacunes durant 2 hores al capvespre del divendres i 1:30 hores a l’alba del dissabte per tal de veure alguna llúdriga. El cens es realitza un cop l’any sempre al mes de juny, perquè en aquesta època de l’any les nits són més curtes i les llúdrigues son més fàcils de veure perquè enlloc de sortir de nit poden sortir abans a passejar.

 

En el cens han participat 17 persones repartides en 15 punts, de fet 13 punts el divendres al vespre i només 15 punts el dissabte a primera hora. Ha estat una de les edicions amb més participació i 39 hores acumulades d’observació. El cens es va iniciar l’any 2008, i en els dos primers anys es van detectar un exemplar en cada edició. En les edicions de 2010 i 2011 no s’havia detectat cap llúdriga en el cens, tot i que es coneixia la seva presència per gravacions de vídeo i per la localització de rastres.

Durant el cens s’han detectat molèsties per sorolls especialment la nit del divendres. Cal lamentar la presència de pescadors a la desembocadura de Can Morgat, on es prohibida la pesca, el pas d’un planejador motoritzar, o el bany en diverses passeres de l’entorn de l’estany on està prohibit també. Els voluntaris han observat altres espècies d’interès com 10 porc senglars, 1 visó americà, martinet de nit, 6 observacions de blauets, molts ànecs collverds, fotges, polles d’aigua, cabussets, i xivita, entre molts altres.

El proper dissabte 6 de juliol es continua amb l’activitat de seguiment de rastres de llúdriga a l’Estany que permetrà complementar el resultat del cens visual.

Els diferents mètodes de cens i de seguiment de llúdriga permeten una monitorització acurada d’aquest mamífer emblemàtic de l’Estany de Banyoles i són una mostra del que el voluntariat ambiental és una bona eina de seguiment de la fauna. Aquest projecte relacionat amb la llúdriga s’ha convertit en una de les activitats principals del programa de voluntariat ambiental de Limnos que enguany no disposa de cap subvenció i es manté gràcies a la col·laboració de voluntaris i dels socis de l’entitat.

Banyoles 29 de juny de 2013

Telèfon de Contacte 654893848 Juanjo Butron

Voluntariat ambiental de Limnos

Adjuntem imatges de l’activitat:

20130628_204550 20130628_194142_edit0

El ratpenat més gran d´Europa dorm a la Fageda i caça a l´Estany de Banyoles

Us enllacem aquesta notícia apareguda al Diari de Girona, a partir de l’Agència catalana de Notícies sobre una nova espècie de mamífer citada al Pla de l’Estany.

OLOT | LOURDES CASADEMONT/ACN Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d’en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l’Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
“Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d’unes hores al seu refugi habitual”, explica el cap de l’àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon. Es van descobrir el 2005, però encara queden moltes incògnites sobre el seu hàbitat.
Amb molta paciència i sense por a les altures, els tècnics que participen en el projecte s’enfilen de forma periòdica als arbres de la Fageda i segueixen amb unes antenes quatre exemplars marcats amb un emissor. No tenen xifres exactes però calculen que hi podrien haver més de dotze exemplars. Des que es va descobrir per primer cop a aquesta zona, l’any 2005, s’han anat coneixent alguns aspectes sobre la seva forma de vida però encara és un gran desconegut.
Més enllà de la Garrotxa
Les últimes dades recollides han estat tota una sorpresa, ja que fins ara es creia que la seva zona d’influència es limitava a la Garrotxa. S’ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l’Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar. Concretament, han vist com baixen a l’Estany de Banyoles i les rodalies per caçar. “Són animals que necessiten molt d’aliment”, explica Camprodon, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Aquesta dada els obre noves possibilitats, com ara que hi puguin haver altres exemplars a les comarques gironines però que encara no s’hagin localitzat.
El ratpenat gran (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en els forats que es fan de forma natural als arbres. Els experts creuen que els agrada la Fageda d’en Jordà perquè és un bosc de faig planer i amb espais oberts, similar als de l’Europa central però una autèntica “raresa” a Catalunya, amb boscos de muntanya. A banda d’això, també hi ha nius de picot abandonats que fan servir com a refugi, juntament amb les caixes-niu que hi ha col·locades.
Una altra dada que han conegut els experts és el procés d’aparellament. Han detectat que durant la tardor arriben femelles procedents d’Europa que creuen els Pirineus per aparellar-se amb mascles de la Garrotxa, que no es mouen d’aquí durant tot l’any. No se sap encara de quina zona provenen, però el que sí es coneix és que les femelles fan grups i escullen un únic mascle amb qui compartiran el niu. Després, cap a finals d’octubre, se separen i cada exemplar va a buscar el seu niu. I quan arriba la primavera, les femelles marxen i tenen les cries a Europa, per després tornar a venir a la tardor. En els pròxims anys, s’intentarà saber què fan els mascles durant tot l’any o per què no crien aquí les femelles.
Un bon bioindicador
El que fa interessant aquesta espècie, a banda de trobar-se en un únic punt de Catalunya, és que serveix de “bioindicador”; és a dir, que permet conèixer quin és l’estat de conservació dels nostre boscos. Segons explica Camprodon, conèixer més detalls del seu hàbitat permetrà “impulsar mesures per a la gestió dels nostres boscos i al mateix temps promoure la seva conservació”.
Més informació en aquests enllaços:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/22/ratpenat-mes-gran-deuropa-dorm-fageda-menja-lestany-banyoles/591988.html

També a www.radiobanyoles.cat

 

Portfolio Items