Entrades

Silvia Puig 20200809

Les cuques de llum – l’article de l’ham del setembre de 2020-

Aquest estiu moltes persones que han sortit a passejar de nit, aprofitant la nova normalitat, s’han trobat en alguns indrets de la vora de l’Estany de Banyoles un escenari de petites llums nocturnes que no havien vist mai abans en el nostre entorn.

Efectivament, la seva sorpresa no és per no haver-s’hi fixat abans. Aquestes imatges de centenars (o més) de petites llums mòbils i intermitents són el resultat de l’aparició d’una nova espècie: la Photinus immigrans, una nova cuca de llum exòtica provinent d’Amèrica Central. El punt més destacat per veure-la aquest estiu ha sigut el camp que hi ha entre el camp de futbol nou i la llacuna de les cigonyes, però també s’ha vist a la draga, a Espolla i a Usall, i en algun punt de Porqueres.

El fet que aquesta espècie exòtica ofereixi escenaris més luminescents que la cuca de llum autòctona (Lampyris noctiluca) es deu al fet que en l’espècie nouvinguda agrupa molts individus i pot volar mentre fa senyals de llum. A més, brillen durant més temps, allargant l’espectacle fins finals d’agost. L’espècie autòctona no tendeix a reunir-se tant, i només brilla la femella, que és molt diferent del mascle i no pot volar.

L’aparició d’aquest insecte a Catalunya remunta entre el 2017 i el 2018, quan es va anar trobant en punts del Gironès, la Garrotxa i l’Empordà. La identificació, possible gràcies als investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i a la plataforma de participació ciutadana “gusanosdeluz”, va descartar l’assignació dels nostres exemplars a cap de les espècies del gènere Photinus ben catalogades i descrites en el seu lloc d’origen, que semblaria ser la zona de Mèxic. Per això, es van assignar a una espècie nova descrita i batejada com a Photinus immigrans. L’origen i la via d’arribada es desconeix, però es creu que podria haver arribat en el terra d’alguna planta ornamental importada, ja que la fase larvària d’aquest insecte és subterrània. Una altra hipòtesi contempla que s’hauria pogut escapar d’algun lloc on crien espècies del gènere Photinus per estudiar les seves característiques bioluminescents.

Finalment, cal destacar que és una espècie exòtica i en gran expansió, i per tant per més bonica que sigui, haurem d’estar atents al seu potencial invasor. Tot i que l’adult quasi no s’alimenta i per tant sembla una espècie més aviat inofensiva, la larva és una bona depredadora de cucs, cargols i altres invertebrats, pel que s’hauria d’avaluar l’impacte que poden tenir els milers de noves larves carnívores en aquestes comunitats.
Podeu trobar més informació científica sobre l’espècie en aquest article del butlletí de la Institució Catalana d’Història.

ham aigua 1 (1024x1024)

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.

IMG-20200721-WA0008

Alliberament de vuit tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a l’Estany de Banyoles

El passat dimarts 21 de Juliol de 2020 Limnos va participar a través dels seus voluntaris ambientals i del grup d’amics de la tortuga d’estany en l’acte d’alliberament de vuit tortugues d’estany ( Emys orbicularis ) a la llacuna de l’Artiga, al Pla de Can Morgat, a Porqueres , molt a prop de l’Estany de Banyoles. Aquestes tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera on tenen un programa de recuperació de l’espècie.

Amb aquestes ja s’han alliberats  158 individus de tortuga d’Estany a l’entorn de Banyoles. Sembla que la zona de Can Morgat és un espai idoni per a aquesta espècie, ja que se’n fan nombroses observacions i des del 2018 es va detectar que s’hi estaven reproduint.

Des de l’any 2010 , el Consorci de l’Estany ha anat duent a terme diferents actuacions i alliberaments d’individus per reintroduir aquesta espècie, que estava pràcticament extingida a la zona. A partir de l’any 2015 , Limnos i els Amics de la Tortuga han anat col.laborant i donant suport a través del conveni de foment del voluntariat entre el Consorci i Limnos, que aposta per fer difusió de les accions que es porten a terme a través d’activitats d’educació ambiental, fent partíceps i implicant a les persones que viuen a l’entorn de l’Estany . Algunes de les activitats que s’han fet són cens de tortugues a l’entorn del Riu Fluvià, visita a les llacunes de l’entorn de l’Estany de Banyoles per a observar tortugues, construcció de trampes , alliberaments amb la participació de famílies, visita al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella ( CRT ), i també , col.laborant amb la Fundació Emys, una prova pilot d ‘Escola de Naturalistes amb escolars de segon curs de l’escola Camins.

En l’acte hi van ser presents,  a més d’uns representant de Limnos, el president del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer; el director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert; el coordinador tècnic del Consorci, Miquel Campos i el tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó.

IMG-20200721-WA0012

Més informació:

Notícia al web del Consorci de l’Estany

Notícia a Radio Banyoles

Notícia a Tv Banyoles

Més imatges de Limnos:

IMG-20200721-WA0021 IMG-20200721-WA0022 IMG-20200721-WA0020 IMG-20200721-WA0016 IMG-20200721-WA0023

Niu Cigonya 2020 Gerard Dalmau CES

Detecten un nou niu de cigonya blanca a l’Estany de Banyoles

Les cigonyes aprofiten el confinament per fer un tercer niu i ja son tres les parelles que crien a l’estany de Banyoles d’ençà de l’inici del projecte de recuperació de l’espècie iniciat el 2006 pel Consorci de l’Estany. Des de Limnos fem seguiment dels exemplars anellats i recollim dades que permeten veure la seva mobilitat i ús del territori.

Notícia extreta el web del Consorci de l’Estany.

Detecten un nou niu de cigonya blanca a l’Estany de Banyoles

  • · És el tercer que es localitza a la zona de l’Estany des que es va iniciar el projecte de reintroducció de la cigonya blanca
  • · En aquest temps s’han format tres parelles, n’han nascut 23 individus i s’ha constituït un grup de cigonyes hivernants amb més de 40 exemplars

Tècnics del Consorci de l’Estany han localitzat aquesta setmana un nou niu de cigonya blanca a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Es tracta del tercer niu d’aquesta espècie que es localitza a l’entorn de l’espai natural des que es va iniciar el projecte de recuperació de la cigonya blanca.

Aquesta nova parella està formada por un exemplar anellada com a poll el 2018 a Peralada (Alt Empordà) de dos anys d’edat i l’altre, sense anella, probablement sigui un exemplar dels nascuts al niu de la finca de Casa Nostra.

El director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert, s’ha mostrat satisfet de la nova nidació i ha destacat que “ens congratulem d’aquesta nova observació que demostra la bona qualitat ambiental de l’entorn de l’Estany i la consolidació del treball que any rere any s’està fent des del Consorci de l’Estany”. En aquest sentit, Albert Tubert ha volgut fer una crida “a la responsabilitat i al respecte a la natura per garantir la viabilitat del niu, més enllà d’aquest temps de confinament”.

El projecte de reintroducció

Des de la dècada passada a Catalunya es van iniciar diversos projectes de recuperació de les poblacions de la cigonya blanca (Ciconiaciconia). Iniciativa capitanejada per l’antiga Fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya (actual Fundació la Pedrera).

El Consorci de l’Estany i la Fundació Territori i Paisatge van treballar per desenvolupar un nou punt de recuperació d’aquesta espècie a l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles. En concret a la finca de Casa Nostra,situada al sud de l’Estany, s’hi van realitzar dues experiències de reintroducció entre el 2006 i el 2010. El projecte al Pla de l’Estany va començar el juliol de 2006 amb l’arribada dels primers exemplars de cigonya provinents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, coincidint amb el 20è aniversari de la Guita –l’exemplar de cigonya que va iniciar la reintroducció de l’espècie als Aiguamolls de l’Empordà-.

Es van alliberar 35 exemplars que s’havien retingut en un gran aviari durant dos anys per tal que perdessin el seu instint migratori. Els individus provenien del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent(Lleida) de la Generalitat de Catalunya.

El primer èxit del projecte va tenir lloc la primavera de2009 quan es va establir la primera parella nidificant a la zona i va néixer el primer pollet al Pla de l’Estany. La parella estava formada per un mascle alliberat a Banyoles i una femella alliberada a Santpedor la primavera de 2007 dins un projecte de reintroducció de cigonyes en aquesta zona.

D’ençà del primer niu s’han comptabilitzat 23 polls nascuts a Banyoles. Fent un contribució important a la població de Catalunya i en concret de la població deprovíncia de Girona que havia pràcticament desaparegut.Actualment, a la zona de l’Estany s’ha constituït 3 parelles reproductores distribuïdes i ocupant tres territoris a l’entorn immediat de l’estany de la banda sud, nord i de ponent. La primera parella es va forma el 2009, la segona el 2018 i la tercera el 2020.

 

IMG-20200223-WA0007

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

dav

Baixada de fotges i polles d’aigua en el XXVIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • La fotja i la polla d’aigua disminueixen els seus exemplars a l’Estany, mentre es mantenen ànecs collverd i el dormidor d’esplugabous.
  • Destacar la presència de 52 cigonyes blanques hivernants i 4 espècies de gavines i gavians, dos menys que l’any passat i amb una baixada important del nombre de gavians argentats.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 11 de febrer de 2020

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 26ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 11 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 16 persones.

Diapositiva1

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de de climatologia suau, no de rigorós hivern. La tendència general del cens ha estat una variació important en algunes espècies respecte a altres anys. Es mantenen els ànecs collverd amb 210 exemplars i les polles d’aigua després del rècord d’exemplars de l’any passat cauen a xifres molt baixes.
Les fotges vulgars segueixen la seva tendència a la baixa amb 101 exemplars quan fa uns anys eren més de 300. Creiem que la davallada amb aquesta espècie podria relacionar-se amb el canvi climàtic, tot i que manques dades per a confirmar-ho. El dormidor d’esplugabous es manté com un espai d’elevat interès, on a més hi vam poder observar dos martinets blancs.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 52 exemplars, fets que es repeteix els tres últims anys. Es un grup variable que ve i marxa de Banyoles i amb mobilitat d’exemplars, alguns dels quals son els mateixos de l’any passat.

Podem destacar que no s’ha censat cap ànec domèstic enguany, quan en altres edicions s’havia vist com un problema d’augment d’aquests exemplars domèstics.

Diapositiva2
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comunes o testimonials han estat el bernat pescaire, els corbs marins, els cabussets, els rasclons, i alguns rapinyaires. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els quals han disminuït bastant. Es va repetir el cens dos cops ja que a l’abocador s’havien vist grups més nombrosos de gavians (fins a 500 exs), fet que ens suggereix la possibilitat que els gavians hagin utilitzat enguany altres punts per dormir com les naus industrials, i no els hàgim detectat en el dormidor de l’estany als vespres.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros, un grup de 18 ànecs mandarins assilvestrats i per primer cop una merla d’aigua. També es van observar fins a tres exemplars de llúdriga.


Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

sdr

sdr

sdr

sdr

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

Activitat: cens d’ocells aquàtics 2020 al Pla de l’Estany

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

Dissabte 11 de gener 2020. Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:45 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.

Diumenge 12 de gener 2020. XXIV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

Jornades matinals d’anellament de 8:30 a 14:30. cada hora visita a les xarxes i anellament dels ocells. Punt de trobada Font de la Puda. Cal anar ben calçats i abrigats. Activitat subjecte a canvis de data segons disponibilitat d’anelladors, es recomana inscriure’s o avisar que es vol venir.

Segona sessió hivern: Dissabte 25 de gener de 2020
Tercera sessió hivern: Dissabte 8 de febrer de 2020

triptic_COL·LOQUI_191

Interessant Col·loqui de tardor del CECB sobre la figura de Ramon Margalef impulsor de l’ecologia a l’Estany de Banyoles

El XXVI Col·loqui de Tardor 2019 titulat “Ramon Margalef López (1919-2004). El científic impulsor de l’ecologia a l’estany de Banyoles” es celebrarà amb motiu del centenari del naixement del professor Ramon Margalef i López.

La finalitat del Col·loqui és donar a conèixer l’ecòleg Ramon Margalef des d’una perspectiva àmplia i general, però molt especialment la relació que va tenir amb Banyoles des del punt de vista científic i les orientacions que va donar per la gestió ambiental de la zona lacustre.

triptic_COL·LOQUI_19

Més informació i inscripcions aquí

 

triptic_COL·LOQUI_191
triptic_COL·LOQUI_192

Najas_marina

La riquesa de les plantes aquàtiques de l’Estany-l’article de l’ham del novembre-

Normalment a tota planta que creix a dins l’aigua en diem alga amb caràcter general, però seria molt més adequat parlar de plantes aquàtiques, englobant algues, molses, falgueres i plantes superiors. Són plantes adaptades al medis humits en diferent grau que utilitzen estratègies diferents: plantes surants com les llenties d’aigua i els nenúfars; plantes parcialment submergides i amb una part aèria com la balca, el canyís, la mansega, el crèixen, l’api d’aigua, el lliri groc o la jonca litoral; i plantes completament submergides com la llengua d’oca, el milfulles, la caràcia, l’espiga d’aigua o el cal·lítrique.
La seva funció és molt important a la natura, ja que donen refugi i hàbitat a la fauna aquàtica i als microorganismes. Fixen el sediment del fons amb les arrels reduint la terbolesa de l’aigua i contribueixen a mantenir l’aigua neta absorbint l’excés de nutrients i contaminants.

L’Estany de Banyoles, incloent aiguamolls, recs, llacunes i estanyols, és un indret d’elevada riquesa de plantes aquàtiques, que contribueixen en bona mesura a millorar la qualitat de l’aigua i son indicadores del bon estat d’un ecosistema. No sempre ha estat així. Amb la introducció del gardí, una espècie de peix herbívor d’origen centreeuropeu, i de la carpa, que remou el fons, es va afavorir la completa desaparició de plantes aquàtiques entre els anys 20 i 80 del segle passat. Curiosament va ser la proliferació d’altres espècies exòtiques depredadores de peixos com el luci o el Black bass, que de retruc, va permetre recuperar el poblament d’algues a partir de mitjans anys 90. Ara patim per l’arribada de noves plantes invasores provinents de l’aqüicultura (aquaris i estanys de jardí) que poden provocar impactes ambientals i socials severs.

La major part del fons de l’Estany actualment està cobert de caràcies, plantes de tacte aspre que acumulen calci a les seves parets, i que desprenen una olor desagradable, però hi ha moltes altres espècies. Per això l’Estany és una àrea d’interès florístic declarada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobem cinc espècies recollides al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals dues són de prats humits i inundables com la falguera Thleypteris palustris i un càrex (Carex elata) i tres plantes aquàtiques com el ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua), el plantatge perfoliat (Potamogeton perfoliatus) i el llapó argilenc (Najas marina). Tenim el deure de conservar-les com a patrimoni singular, per això, qualsevol actuació a l’aigua que en pugui alterar el seu estat: estassades, obres, escultures, activitats,… caldria tenir en compte la seva preservació.

Limnos denuncia parquing la Draga Banyoles espai natural protegit

Limnos demana l’aturada de les obres del nou pàrquing de La Draga

  • L’entitat ha presentat una denúncia al Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que s’aturin les obres
  • L’actuació es troba dins els límits de l’espai natural de l’Estany de Banyoles, i suposa l’ocupació novament de sòl protegit, incomplint amb la normativa de protecció de l’espai natural, sense cap anàlisi sobre els efectes sobre el medi ambient i l’entorn.
  • Limnos no considera adequada la localització de l’aparcament, i reclama l’ús d’espais alternatius en sòl urbà o no en sòl protegit. No es pot justificar cap agressió a l’espai natural protegit quan la manca d’aparcament deriva d’una mala planificació urbanística.

Banyoles, 8 d’octubre de 2019

L’associació Limnos ha denunciat les obres iniciades per l’ajuntament de Banyoles per la construcció d’un aparcament dins els límits de l’espai d’interès natural i xarxa natura 2000 de l’estany de Banyoles.

mapa (2)

Localització de l’aparcament en zona EIN de l’Estanyd e Banyoles (color verd), davant el Parc de la Draga.

 

L’aparcament s’ha presentat com a provisional per l’ajuntament de Banyoles per a cabuda de 100 vehicles en una terrenys d’interès agrícola que limiten amb la zona urbana de Banyoles, i amb la zona verda del Parc de la Draga. No s’ha justificat la necessitat urgent del projecte, es desconeix si s’han tramitat autoritzacions ambientals o urbanístiques, o si s’han fet cap estudi d’alternatives, tot i que si que es sap que no hi ha hagut cap exposició pública del projecte.

La proposta de POUM de l’ajuntament de Banyoles aprovada inicialment el 2018 no preveia aquest aparcament.

A la zona existeixen precedents d’ús provisional, una escola als anys 90, que finalment es va traslladar al centre de Banyoles (Escola de La Draga) descartant la ubicació al lloc actual, i també s’ha plantejat aparcaments d’autobusos i d’autocaravanes. No està clar que aquest ús provisional, no acabi sent permanent, ni que en un futur no es vulgui ampliar la zona d’aparcament a tota la zona agrícola del front del parc de la Draga.

L’ajuntament no pot argumentar desconeixement de la situació, doncs va ser el mateix ajuntament qui va demanar la inclusió d’aquest terrenys al PEIN en el moment de l’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació, en un moment en el qual Limnos també va demanar la inclusió del Puig de Sant Martirià, com finalment va succeir.
En quant a precedent, l’autorització d’aquest aparcament suposa una greu amenaça a l’espai natural i trencament amb la transició paisatgística.

Cal vetllar per la transició entre la trama urbana i l’espai natural de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit el Parc de la Draga i els terrenys agrícoles afectats per l’aparcament fan una funció de transició entre urbanitzable cap a l’hàbitat de zones humides de l’Estany i permeten un tractament paisatgístic de l’entorn adequat al d’un espai natural protegit i adient al desenvolupament urbanístic sostenible que se suposa cal aplicar a la ciutat.

També es desconeix si hi ha proposades mesures correctores en l’execució del ‘obra, en quan al tractament paisatgístic, ús de plantes, tipus de paviment, accessos, etc…

Limnos ha demanat que s’aturin les obres immediatament fins a aclarir si l’obra disposa de tots els tràmits i autoritzacions ambientals o urbanístiques necessàries, i que es denegi qualsevol autorització ambiental per tal de garantir la conservació dels valors ambientals actuals dels terrenys inclosos a l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles i per mantenir l’actual transició paisatgística entre ciutat i espai natural.

També demanem la denegació perquè no està justificat suficientment el projecte i l’existència d’alternatives fora de l’espai natural.

Finalment Limnos també considera que cal que l’ajuntament restauri la zona al seu estat inicial, i s’hi mantingui el seu ús agrícola. En aquest sentit ja que l’ajuntament ha fet una compra dels terrenys, aquests es podrien destinar a fomentar i implementar la producció agrària ecològica a l’espai natural i reduir l’ús de productes fertilitzants i químics a l’entorn de l’aigua de l’estany que és usada per abastir d’aigua potable la ciutat.