Entrades

triptic_COL·LOQUI_191

Interessant Col·loqui de tardor del CECB sobre la figura de Ramon Margalef impulsor de l’ecologia a l’Estany de Banyoles

El XXVI Col·loqui de Tardor 2019 titulat “Ramon Margalef López (1919-2004). El científic impulsor de l’ecologia a l’estany de Banyoles” es celebrarà amb motiu del centenari del naixement del professor Ramon Margalef i López.

La finalitat del Col·loqui és donar a conèixer l’ecòleg Ramon Margalef des d’una perspectiva àmplia i general, però molt especialment la relació que va tenir amb Banyoles des del punt de vista científic i les orientacions que va donar per la gestió ambiental de la zona lacustre.

triptic_COL·LOQUI_19

Més informació i inscripcions aquí

 

triptic_COL·LOQUI_191
triptic_COL·LOQUI_192

Najas_marina

La riquesa de les plantes aquàtiques de l’Estany-l’article de l’ham del novembre-

Normalment a tota planta que creix a dins l’aigua en diem alga amb caràcter general, però seria molt més adequat parlar de plantes aquàtiques, englobant algues, molses, falgueres i plantes superiors. Són plantes adaptades al medis humits en diferent grau que utilitzen estratègies diferents: plantes surants com les llenties d’aigua i els nenúfars; plantes parcialment submergides i amb una part aèria com la balca, el canyís, la mansega, el crèixen, l’api d’aigua, el lliri groc o la jonca litoral; i plantes completament submergides com la llengua d’oca, el milfulles, la caràcia, l’espiga d’aigua o el cal·lítrique.
La seva funció és molt important a la natura, ja que donen refugi i hàbitat a la fauna aquàtica i als microorganismes. Fixen el sediment del fons amb les arrels reduint la terbolesa de l’aigua i contribueixen a mantenir l’aigua neta absorbint l’excés de nutrients i contaminants.

L’Estany de Banyoles, incloent aiguamolls, recs, llacunes i estanyols, és un indret d’elevada riquesa de plantes aquàtiques, que contribueixen en bona mesura a millorar la qualitat de l’aigua i son indicadores del bon estat d’un ecosistema. No sempre ha estat així. Amb la introducció del gardí, una espècie de peix herbívor d’origen centreeuropeu, i de la carpa, que remou el fons, es va afavorir la completa desaparició de plantes aquàtiques entre els anys 20 i 80 del segle passat. Curiosament va ser la proliferació d’altres espècies exòtiques depredadores de peixos com el luci o el Black bass, que de retruc, va permetre recuperar el poblament d’algues a partir de mitjans anys 90. Ara patim per l’arribada de noves plantes invasores provinents de l’aqüicultura (aquaris i estanys de jardí) que poden provocar impactes ambientals i socials severs.

La major part del fons de l’Estany actualment està cobert de caràcies, plantes de tacte aspre que acumulen calci a les seves parets, i que desprenen una olor desagradable, però hi ha moltes altres espècies. Per això l’Estany és una àrea d’interès florístic declarada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobem cinc espècies recollides al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals dues són de prats humits i inundables com la falguera Thleypteris palustris i un càrex (Carex elata) i tres plantes aquàtiques com el ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua), el plantatge perfoliat (Potamogeton perfoliatus) i el llapó argilenc (Najas marina). Tenim el deure de conservar-les com a patrimoni singular, per això, qualsevol actuació a l’aigua que en pugui alterar el seu estat: estassades, obres, escultures, activitats,… caldria tenir en compte la seva preservació.

Limnos denuncia parquing la Draga Banyoles espai natural protegit

Limnos demana l’aturada de les obres del nou pàrquing de La Draga

  • L’entitat ha presentat una denúncia al Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que s’aturin les obres
  • L’actuació es troba dins els límits de l’espai natural de l’Estany de Banyoles, i suposa l’ocupació novament de sòl protegit, incomplint amb la normativa de protecció de l’espai natural, sense cap anàlisi sobre els efectes sobre el medi ambient i l’entorn.
  • Limnos no considera adequada la localització de l’aparcament, i reclama l’ús d’espais alternatius en sòl urbà o no en sòl protegit. No es pot justificar cap agressió a l’espai natural protegit quan la manca d’aparcament deriva d’una mala planificació urbanística.

Banyoles, 8 d’octubre de 2019

L’associació Limnos ha denunciat les obres iniciades per l’ajuntament de Banyoles per la construcció d’un aparcament dins els límits de l’espai d’interès natural i xarxa natura 2000 de l’estany de Banyoles.

mapa (2)

Localització de l’aparcament en zona EIN de l’Estanyd e Banyoles (color verd), davant el Parc de la Draga.

 

L’aparcament s’ha presentat com a provisional per l’ajuntament de Banyoles per a cabuda de 100 vehicles en una terrenys d’interès agrícola que limiten amb la zona urbana de Banyoles, i amb la zona verda del Parc de la Draga. No s’ha justificat la necessitat urgent del projecte, es desconeix si s’han tramitat autoritzacions ambientals o urbanístiques, o si s’han fet cap estudi d’alternatives, tot i que si que es sap que no hi ha hagut cap exposició pública del projecte.

La proposta de POUM de l’ajuntament de Banyoles aprovada inicialment el 2018 no preveia aquest aparcament.

A la zona existeixen precedents d’ús provisional, una escola als anys 90, que finalment es va traslladar al centre de Banyoles (Escola de La Draga) descartant la ubicació al lloc actual, i també s’ha plantejat aparcaments d’autobusos i d’autocaravanes. No està clar que aquest ús provisional, no acabi sent permanent, ni que en un futur no es vulgui ampliar la zona d’aparcament a tota la zona agrícola del front del parc de la Draga.

L’ajuntament no pot argumentar desconeixement de la situació, doncs va ser el mateix ajuntament qui va demanar la inclusió d’aquest terrenys al PEIN en el moment de l’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació, en un moment en el qual Limnos també va demanar la inclusió del Puig de Sant Martirià, com finalment va succeir.
En quant a precedent, l’autorització d’aquest aparcament suposa una greu amenaça a l’espai natural i trencament amb la transició paisatgística.

Cal vetllar per la transició entre la trama urbana i l’espai natural de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit el Parc de la Draga i els terrenys agrícoles afectats per l’aparcament fan una funció de transició entre urbanitzable cap a l’hàbitat de zones humides de l’Estany i permeten un tractament paisatgístic de l’entorn adequat al d’un espai natural protegit i adient al desenvolupament urbanístic sostenible que se suposa cal aplicar a la ciutat.

També es desconeix si hi ha proposades mesures correctores en l’execució del ‘obra, en quan al tractament paisatgístic, ús de plantes, tipus de paviment, accessos, etc…

Limnos ha demanat que s’aturin les obres immediatament fins a aclarir si l’obra disposa de tots els tràmits i autoritzacions ambientals o urbanístiques necessàries, i que es denegi qualsevol autorització ambiental per tal de garantir la conservació dels valors ambientals actuals dels terrenys inclosos a l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles i per mantenir l’actual transició paisatgística entre ciutat i espai natural.

També demanem la denegació perquè no està justificat suficientment el projecte i l’existència d’alternatives fora de l’espai natural.

Finalment Limnos també considera que cal que l’ajuntament restauri la zona al seu estat inicial, i s’hi mantingui el seu ús agrícola. En aquest sentit ja que l’ajuntament ha fet una compra dels terrenys, aquests es podrien destinar a fomentar i implementar la producció agrària ecològica a l’espai natural i reduir l’ús de productes fertilitzants i químics a l’entorn de l’aigua de l’estany que és usada per abastir d’aigua potable la ciutat.

dav

Limnos segueix constatant la presència de llúdriga a l’Estany aquest estiu

  • Enguany no s’ha vist llúdriga en el cens visual, però sí que se n’ha vist una en els camps de treball.
  • La dotzena edició del cens ha tingut un rècord de participació amb un total de 23 voluntaris, els mateixos participants que en els camps.

El dotzè cens visual de llúdriga de Limnos, celebrat el cap de setmana del 22 i 23 de juny, va marcar un rècord de participació, tot i trencar la ratxa de les tres edicions anteriors, en les que s’havia anat veient la llúdriga. Tot i així, se’n van detectar rastres en tres punts, en un cas tant frescos que la llúdriga va haver de passar aquella mateixa nit en el punt d’observació. A més, es van poder observar altres mamífers, com una fagina, una guineu o un visó americà. Hem de celebrar que es va tornar a batre un rècord de participació, amb 14 punts mostrejats i 23 persones voluntaries, entre el torn de vespre i matinada. Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, sobretit afins al cens de llúdriga, i també cares noves, així com tres de molt joves.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany. Destaquem en l’edició anual de juny molèsties per la música provinent de les proves esportives del vespre de divendres, que es van deixar sentir fins les nou, i quasi ajuntant-se amb la música dels Banys Vells, audible des de l’altre costat d’Estany. Tot i no haver-la observat, es van trobar evidències que la llúdriga segueix present al nostre entorn, fet que es va poder confirmar amb l’edició dels camps de treball. Com també portem fent els últims 6 anys, en els camps de treball -realitzats al juliol- on Limnos participa com a tècnic, els 23 joves participants van realitzar un altre cens paral·lel, en el que sí que es va veure una llúdriga a la punta Nord de l’Estany.
Aquesta conclusió ens fa pensar que la llúdriga està suportant, de moment, la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, que no es valora prou com l’entorn natural que és. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats. El gruix de participants i de punts mostrejats permet donar més robustesa als resultats del cens. Per això, si la participació es manté i la llúdriga continua frequentant l’Estany, futures edicions d’aquest cens podrien ajudar a saber més dels hàbits d’aquest misteriós mamífer i el nombre d’individus que frequenten l’Estany de Banyoles i el seu entorn.

 

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (12) (1024x768)

S’alliberen 5 tortugues d’estany per a reforçar la població de l’estany de Banyoles

• El 15 de juny de 2019 Limnos va organitzar un alliberament de tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a Can Morgat de Porqueres en el marc del projecte d’educació ambiental per el Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany de Catalunya.
• L’activitat per part dels Amics de la tortuga d’estany pretén reforçar la població d’aquesta espècie protegida que va ser objecte d’un projecte de recuperació per part del Consorci de l’Estany en el marc d’un projecte LIFE. L’activitat forma part també del conveni de col·laboració de foment del voluntariat ambiental entre el Consorci i Limnos

@limnos_pe#voluntariat #voluntariatambiental #voluntariatemys #educacióambiental#tortugues

Un total de 24 persones, la majoria famílies amb mainada, van participar d’aquesta actuació de recuperació de la tortuga d’estany, que es va desenvolupar al Pla de Can Morgat a Porqueres, al costat de l’Estany de Banyoles.
Es va fer una presentació de l’espècie i una descripció de la zona d’alliberament. El Pla de Can Morgat és un complex de llacunes a l’entorn de la riera de Can Morgat, on hi ha tres llacunes grans, l’Artiga, l’Aulina i Margarit, connectades per la riera amb l’Estany de Banyoles. L’espai presenta unes condicions excepcionals per a les tortugues. Enguany el lloc d’alliberament escollit va ser la llacuna de l’Artiga.

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (1) (1024x768)

La tortuga d’estany és una espècie de tortuga aquàtica autòctona que havia desaparegut de l’Estany de Banyoles. A partir d’un projecte LIFE del Consorci de l’Estany entre l’any 2010 i 2014 es van alliberar uns 130 exemplars entre la zona de les llacunes de Can Morgat, la llacuna dels Amaradors i la llacuna de Casa Nostra. Posteriorment l’any 2015 es va alliberar 5 nous exemplars a la llacuna de l’Aulina, el juny de 2016 5 més a la llacuna de l’Artiga i el setembre de 2018 durant el dia de l’estany 5 a la llacuna de les cigonyes. Aquestes formen part del programa de seguiment post LIFE i han comptat amb el suport del programa de voluntariat de Limnos en conveni amb el Consorci de l’Estany. Amb les 5 d’aquest 2019, ja son 150 les tortugues que han estat alliberades a l’espai. Les tortugues han mostrat una molt bona adaptació al medi, amb creixements importants, es deixen veure per la zona i desplaçaments entre punts a l’entorn de l’estany. La notícia important va ser la detecció d’un nounat de tortuga d’estany l’any 2018 confirmant la cria de l’espècie de forma natural a l’estany gràcies al projecte de recuperació.

Els exemplars alliberats provenen del centre de reproducció de tortugues de l’Albera a Garriguella on disposen d’un projecte de cria en captivitat a partir d’exemplars provinents de la Selva i del Baix Ter que ha permès repoblar no només l’Estany de Banyoles, sinó els Aiguamolls de l’Empordà i el tram mig i baix del riu Ter.

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (4) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (6) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (10) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (14) (1024x768)

voluntariat-15-de-juny

15 de juny – Alliberament de tortuga d’estany i construcció de refugis per l’herpetofauna

(Finalment no es farà l’actuació d’un refugi per herpetofauna i es realitzarà una visita guiada a les llacunes)

Aquesta actuació, correspon a un alliberament d’exemplars de tortuga d’estany criats al CRT (Centre de Reproducció de Tortugues) de l’Albera, a les llacunes de l’entorn de Can Morgat a l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles. Amb aquesta activitat es reforça la població recentment recuperada de l’espai natural. Es complementarà amb la construcció d’un hotel d’herpetofauna a base de roques de travertí.

● 10:30 – 11 Rebuda i breu explicació de l’entorn i la tortuga d’estany.
● 11:00- 11:30 Visita a les llacunes i alliberament d’exemplars de tortuga d’estany.
● 11:30 – 12:30 Construcció d’un refugi per a l’herpetofauna.
● 12:30 – 13:00 Cloenda de l’activitat.

  • Lloc de trobada: Accés zona llacunes de Can Morgat, a la tanca de la pista que accedeix a la casa, Porqueres               Goggle maps                                                                                                                          Podeu aparcar també a l’església de Santa Maria de Porqueres i venir a peu o amb bicicleta.
  • Hora: 10:30
  • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia a limnos@limnos.org
  • Podeu portar guants i pales petites per fer el refugi d’herpetofauna.

voluntariat-15-de-juny

 

20190112_Censocells_gerard Funo (3) (1024x576)

Variacions importants en el nombre d’ocells aquàtics en el XXVè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • Les 5 espècies més abundants del cens varien el seu nombre respecte anys anteriors: el gavià, la gavina, i l’ànec collverd augmenten i la fotja vulgar i l’esplugabous disminueixen.
  • Destacar la presència de 41 cigonyes blanques hivernants i 6 espècies de gavines i gavians, una vista per primer cop a la comarca.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 20 de gener de 2019

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 24ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar dissabte 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el diumenge 20 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 12 persones.

Diapositiva1
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de fred, tot i que no de rigorós hivern, i per la tardor plujosa que ha deixat enrere la sequera que l’any passat va fer disminuir les dades del cens. La tendència general del cens ha estat una gran variació respecte a altres anys. Augmenten els ànecs collverd fins als 219 exemplars, dades superiors al dos últims anys, però inferiors a les dades del 2015 i 2016. Les polles d’aigua també presenten valors molt alts, després de tres anys de davallada preocupant. Si que baixen les fotges vulgars als 159 exemplars, el valor més baix des del 2005, amb una tendència que es va veient any rere any a la baixa. També ha baixat el dormidor d’esplugabous, fins als 108 exemplars. Per tant la valoració no permet ser generalista, ja que hi ha tendència negatives per algunes espècie, i d’altres més estables o similars a la tendència dels últims anys.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 41 exemplars. Es tracta del mateix grup de l’any passat, tot i que no han passat la tardor a la zona i que presenten molt variabilitat de moviments. Per les anelles llegides que porten a les potes la majoria d’exemplars son els mateixos de l’any passat.

Diapositiva2

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2019. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comuns o testimonials han estat la polla d’aigua, el bernat pescaire, els corbs marins, els ànecs domèstics, els rasclons, becadells, etc. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, menció especial pels gavians i gavines. Han augmentat bastant el nombre de gavines fins a 368, dels valors més alts detectats per l’espècie els últims anys, i els gavians argentats amb un total de 2186 individus. Cal dir, que la població hivernant de gavians és molt variable i que sovint van a dormir a sobre les naus industrials de la zona de Banyoles i Porqueres, pel que hi ha dies que hi ha menys gavians a l’estany i que d’altres se’n veuen molts com en el dia del cens. Les dades es troben dins la variabilitat normal de l’espècie els últims anys, tot i que no se’n comptaven tants des del període 2005-2007. Destacable tal com va passar l’any passat la presència d’altres espècies de gavià com el gavià fosc, el gavià argentat de potes roses i el gavià caspi, tres espècies escasses interessants, i una nova espècie de gavià mai detectada abans a l’Estany: el gavinot (Larus marinus).

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros.

Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 20 de gener de 2019

20190112_Censocells_gerard Funo (2) (1024x576)

 

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

Entrada al mirador de la punta Cuaranya, abans i després de la restauració feta en els camps de treball "Estany Natura 2018".

Limnos segueix participant en la 5a edició dels camps de treball “Estany Natura”

  • El camp de treball “Estany Natura” s’ha inclòs per cinquè any consecutiu a l’oferta de camps de treball que ofereix la Direcció General de Joventut de la Generalitat, dirigits a joves d’arreu del territori català.
  • Com cada any, els campaments han estat organitzats per Coordinadora de lleure del Pla de l’Estany, amb un equip de sis monitors. Limnos, amb un equip de dos biòlegs, s’ha encarregat de la part tècnica i de coneixment del medi, amb la col·laboració també del Consorci de l’Estany.

Durant les dues setmanes entre el 3 i el 17 de juiol d’enguany, 24 noies i nois d’arreu de Catalunya han pogut tenir un contacte directe amb la natura a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Han realitzat diverses activitats relacionades amb la neteja i restauració d’alguns espais naturals de l’entorn de l’Estany de Banyoles, a més de censos i tasques enfocades al coneixement i la conservació de fauna.

Dins de les 30 hores destinades al treball, la feina que han fet els joves es pot separar en dos blocs. El primer, d’obres de restauració del medi i l’entorn: neteja de deixalles d’un tram del riu Terri, aixemplament i millora de l’entrada i el camí a la punta Cuaranya (veure imatge de portada), i participació en l’ampliació de la tanca de l’observatori de la llacuna de Margarit (Can Morgat). D’altra banda, el segon bloc és de seguiment de fauna. Es van estudiar i retirar del medi crancs de riu americans, i es va serguir amb el cens oficial d’oreneta cuablanca per la ciutat de Banyoles i un exitós cens visual de llúdriga amb 3 exemplars observats. A part de la feina tècnica, es van realitzar algunes activitats de caire naturalista lúdiques i didàctiques com l’anellament, una nit d’observació d’amfibis i ratpenats, i un taller de reciclatge.

salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

participants17

Limnos constata la recuperació de la llúdriga al Pla de l’Estany

  • Rècord d’observació de llúdrigues (mínim 4 individus) en el cens visual de llúdrigues d’enguany, amb 13 participants.

  • S’ha gravat en vídeo un espectacular moment en què un grup familiar de 4 llúdrigues passa ben a prop d’una de les observadores.

10 anys i 10 edicions després del primer cens visual de llúdriga, Limnos celebra l’èxit del procés de reintroducció d’aquesta espècie a l’entorn de l’Estany. Si bé durant aquesta dècada hem tingut tandes d’edicions seguides sense cap observació, els censos dels dos últims anys i l’increment d’observacions de la llúdriga dels naturalistes de la comarca indiquen que l’animal s’està establint bé a l’entorn.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany. El divendres 16 de juny els observadors de l’Artiga van poder gaudir veient una llúdriga banyant-se, a més de 3 cabirols. La millor sorpresa, però, va ser l’endemà, quan una voluntària veterana en els censos de llúdriga va poder enregistrar un vídeo d’un grup de 4 llúdrigues passant just pel seu punt d’observació, a tocar de l’estany. Més tard, es va detectar altre cop un individu a la llacuna de Margarit, segurament una de les 4 que s’havien gravat a prop. A més a més, podria ser que dues d’elles haguessin sigut vistes a primera hora, encara de fosc, a la punta Cuaranya, abans de moure’s cap a les llacunes.

Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, però també cares noves, entre els quals tres persones de Girona i un parell d’estudiants de batxillerat. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats.

Tot i així, és important continuar denuncinat alguns comportaments incívics d’unes poques persones. Any rere any trobem gent pescant o banyant-se en diferents punts de l’estany, a vegades posant música ben alta. Insistim que la pesca a l’estany sense permisos és il·legal, igual que banyar-se en zones no senyalitzades. I, tot i que no hem trobat deixalles abandonades com altres anys, seguim demanat més consicència ambiental. Recomanem a qui vulgui escoltar música que es quedi a casa, o que es posi auriculars, sobretot de nit. Hem de pensar que la fauna de l’estany (com bona part dels homínids) no valora gaire el reggaeton.

Finalment, estem molt contents de compartir el vídeo de les llúdrigues gravat per la Laia Noguer, constatant així la presència d’uns quants individus a l’estany. Aquest fet, conjuntament amb altres cites, fan pensar que podríem tenir una o dues parelles de llúdrigues criant a l’estany o al seu entorn immediat. A més, valorem molt la funció de les llacunes de Can Morgat, que permeten gaudir d’un espai natural allunyat del nucli urbà a aquesta i a altres espècies més sensibles a la presència humana.