Entrades

IMG-20200223-WA0007

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

dav

Baixada de fotges i polles d’aigua en el XXVIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • La fotja i la polla d’aigua disminueixen els seus exemplars a l’Estany, mentre es mantenen ànecs collverd i el dormidor d’esplugabous.
  • Destacar la presència de 52 cigonyes blanques hivernants i 4 espècies de gavines i gavians, dos menys que l’any passat i amb una baixada important del nombre de gavians argentats.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 11 de febrer de 2020

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 26ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 11 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 16 persones.

Diapositiva1

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de de climatologia suau, no de rigorós hivern. La tendència general del cens ha estat una variació important en algunes espècies respecte a altres anys. Es mantenen els ànecs collverd amb 210 exemplars i les polles d’aigua després del rècord d’exemplars de l’any passat cauen a xifres molt baixes.
Les fotges vulgars segueixen la seva tendència a la baixa amb 101 exemplars quan fa uns anys eren més de 300. Creiem que la davallada amb aquesta espècie podria relacionar-se amb el canvi climàtic, tot i que manques dades per a confirmar-ho. El dormidor d’esplugabous es manté com un espai d’elevat interès, on a més hi vam poder observar dos martinets blancs.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 52 exemplars, fets que es repeteix els tres últims anys. Es un grup variable que ve i marxa de Banyoles i amb mobilitat d’exemplars, alguns dels quals son els mateixos de l’any passat.

Podem destacar que no s’ha censat cap ànec domèstic enguany, quan en altres edicions s’havia vist com un problema d’augment d’aquests exemplars domèstics.

Diapositiva2
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comunes o testimonials han estat el bernat pescaire, els corbs marins, els cabussets, els rasclons, i alguns rapinyaires. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els quals han disminuït bastant. Es va repetir el cens dos cops ja que a l’abocador s’havien vist grups més nombrosos de gavians (fins a 500 exs), fet que ens suggereix la possibilitat que els gavians hagin utilitzat enguany altres punts per dormir com les naus industrials, i no els hàgim detectat en el dormidor de l’estany als vespres.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros, un grup de 18 ànecs mandarins assilvestrats i per primer cop una merla d’aigua. També es van observar fins a tres exemplars de llúdriga.


Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

sdr

sdr

sdr

sdr

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

Activitat: cens d’ocells aquàtics 2020 al Pla de l’Estany

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

Dissabte 11 de gener 2020. Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:45 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.

Diumenge 12 de gener 2020. XXIV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

Jornades matinals d’anellament de 8:30 a 14:30. cada hora visita a les xarxes i anellament dels ocells. Punt de trobada Font de la Puda. Cal anar ben calçats i abrigats. Activitat subjecte a canvis de data segons disponibilitat d’anelladors, es recomana inscriure’s o avisar que es vol venir.

Segona sessió hivern: Dissabte 25 de gener de 2020
Tercera sessió hivern: Dissabte 8 de febrer de 2020

triptic_COL·LOQUI_191

Interessant Col·loqui de tardor del CECB sobre la figura de Ramon Margalef impulsor de l’ecologia a l’Estany de Banyoles

El XXVI Col·loqui de Tardor 2019 titulat “Ramon Margalef López (1919-2004). El científic impulsor de l’ecologia a l’estany de Banyoles” es celebrarà amb motiu del centenari del naixement del professor Ramon Margalef i López.

La finalitat del Col·loqui és donar a conèixer l’ecòleg Ramon Margalef des d’una perspectiva àmplia i general, però molt especialment la relació que va tenir amb Banyoles des del punt de vista científic i les orientacions que va donar per la gestió ambiental de la zona lacustre.

triptic_COL·LOQUI_19

Més informació i inscripcions aquí

 

triptic_COL·LOQUI_191
triptic_COL·LOQUI_192

Najas_marina

La riquesa de les plantes aquàtiques de l’Estany-l’article de l’ham del novembre-

Normalment a tota planta que creix a dins l’aigua en diem alga amb caràcter general, però seria molt més adequat parlar de plantes aquàtiques, englobant algues, molses, falgueres i plantes superiors. Són plantes adaptades al medis humits en diferent grau que utilitzen estratègies diferents: plantes surants com les llenties d’aigua i els nenúfars; plantes parcialment submergides i amb una part aèria com la balca, el canyís, la mansega, el crèixen, l’api d’aigua, el lliri groc o la jonca litoral; i plantes completament submergides com la llengua d’oca, el milfulles, la caràcia, l’espiga d’aigua o el cal·lítrique.
La seva funció és molt important a la natura, ja que donen refugi i hàbitat a la fauna aquàtica i als microorganismes. Fixen el sediment del fons amb les arrels reduint la terbolesa de l’aigua i contribueixen a mantenir l’aigua neta absorbint l’excés de nutrients i contaminants.

L’Estany de Banyoles, incloent aiguamolls, recs, llacunes i estanyols, és un indret d’elevada riquesa de plantes aquàtiques, que contribueixen en bona mesura a millorar la qualitat de l’aigua i son indicadores del bon estat d’un ecosistema. No sempre ha estat així. Amb la introducció del gardí, una espècie de peix herbívor d’origen centreeuropeu, i de la carpa, que remou el fons, es va afavorir la completa desaparició de plantes aquàtiques entre els anys 20 i 80 del segle passat. Curiosament va ser la proliferació d’altres espècies exòtiques depredadores de peixos com el luci o el Black bass, que de retruc, va permetre recuperar el poblament d’algues a partir de mitjans anys 90. Ara patim per l’arribada de noves plantes invasores provinents de l’aqüicultura (aquaris i estanys de jardí) que poden provocar impactes ambientals i socials severs.

La major part del fons de l’Estany actualment està cobert de caràcies, plantes de tacte aspre que acumulen calci a les seves parets, i que desprenen una olor desagradable, però hi ha moltes altres espècies. Per això l’Estany és una àrea d’interès florístic declarada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobem cinc espècies recollides al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals dues són de prats humits i inundables com la falguera Thleypteris palustris i un càrex (Carex elata) i tres plantes aquàtiques com el ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua), el plantatge perfoliat (Potamogeton perfoliatus) i el llapó argilenc (Najas marina). Tenim el deure de conservar-les com a patrimoni singular, per això, qualsevol actuació a l’aigua que en pugui alterar el seu estat: estassades, obres, escultures, activitats,… caldria tenir en compte la seva preservació.

Limnos denuncia parquing la Draga Banyoles espai natural protegit

Limnos demana l’aturada de les obres del nou pàrquing de La Draga

  • L’entitat ha presentat una denúncia al Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que s’aturin les obres
  • L’actuació es troba dins els límits de l’espai natural de l’Estany de Banyoles, i suposa l’ocupació novament de sòl protegit, incomplint amb la normativa de protecció de l’espai natural, sense cap anàlisi sobre els efectes sobre el medi ambient i l’entorn.
  • Limnos no considera adequada la localització de l’aparcament, i reclama l’ús d’espais alternatius en sòl urbà o no en sòl protegit. No es pot justificar cap agressió a l’espai natural protegit quan la manca d’aparcament deriva d’una mala planificació urbanística.

Banyoles, 8 d’octubre de 2019

L’associació Limnos ha denunciat les obres iniciades per l’ajuntament de Banyoles per la construcció d’un aparcament dins els límits de l’espai d’interès natural i xarxa natura 2000 de l’estany de Banyoles.

mapa (2)

Localització de l’aparcament en zona EIN de l’Estanyd e Banyoles (color verd), davant el Parc de la Draga.

 

L’aparcament s’ha presentat com a provisional per l’ajuntament de Banyoles per a cabuda de 100 vehicles en una terrenys d’interès agrícola que limiten amb la zona urbana de Banyoles, i amb la zona verda del Parc de la Draga. No s’ha justificat la necessitat urgent del projecte, es desconeix si s’han tramitat autoritzacions ambientals o urbanístiques, o si s’han fet cap estudi d’alternatives, tot i que si que es sap que no hi ha hagut cap exposició pública del projecte.

La proposta de POUM de l’ajuntament de Banyoles aprovada inicialment el 2018 no preveia aquest aparcament.

A la zona existeixen precedents d’ús provisional, una escola als anys 90, que finalment es va traslladar al centre de Banyoles (Escola de La Draga) descartant la ubicació al lloc actual, i també s’ha plantejat aparcaments d’autobusos i d’autocaravanes. No està clar que aquest ús provisional, no acabi sent permanent, ni que en un futur no es vulgui ampliar la zona d’aparcament a tota la zona agrícola del front del parc de la Draga.

L’ajuntament no pot argumentar desconeixement de la situació, doncs va ser el mateix ajuntament qui va demanar la inclusió d’aquest terrenys al PEIN en el moment de l’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació, en un moment en el qual Limnos també va demanar la inclusió del Puig de Sant Martirià, com finalment va succeir.
En quant a precedent, l’autorització d’aquest aparcament suposa una greu amenaça a l’espai natural i trencament amb la transició paisatgística.

Cal vetllar per la transició entre la trama urbana i l’espai natural de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit el Parc de la Draga i els terrenys agrícoles afectats per l’aparcament fan una funció de transició entre urbanitzable cap a l’hàbitat de zones humides de l’Estany i permeten un tractament paisatgístic de l’entorn adequat al d’un espai natural protegit i adient al desenvolupament urbanístic sostenible que se suposa cal aplicar a la ciutat.

També es desconeix si hi ha proposades mesures correctores en l’execució del ‘obra, en quan al tractament paisatgístic, ús de plantes, tipus de paviment, accessos, etc…

Limnos ha demanat que s’aturin les obres immediatament fins a aclarir si l’obra disposa de tots els tràmits i autoritzacions ambientals o urbanístiques necessàries, i que es denegi qualsevol autorització ambiental per tal de garantir la conservació dels valors ambientals actuals dels terrenys inclosos a l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles i per mantenir l’actual transició paisatgística entre ciutat i espai natural.

També demanem la denegació perquè no està justificat suficientment el projecte i l’existència d’alternatives fora de l’espai natural.

Finalment Limnos també considera que cal que l’ajuntament restauri la zona al seu estat inicial, i s’hi mantingui el seu ús agrícola. En aquest sentit ja que l’ajuntament ha fet una compra dels terrenys, aquests es podrien destinar a fomentar i implementar la producció agrària ecològica a l’espai natural i reduir l’ús de productes fertilitzants i químics a l’entorn de l’aigua de l’estany que és usada per abastir d’aigua potable la ciutat.

dav

Limnos segueix constatant la presència de llúdriga a l’Estany aquest estiu

  • Enguany no s’ha vist llúdriga en el cens visual, però sí que se n’ha vist una en els camps de treball.
  • La dotzena edició del cens ha tingut un rècord de participació amb un total de 23 voluntaris, els mateixos participants que en els camps.

El dotzè cens visual de llúdriga de Limnos, celebrat el cap de setmana del 22 i 23 de juny, va marcar un rècord de participació, tot i trencar la ratxa de les tres edicions anteriors, en les que s’havia anat veient la llúdriga. Tot i així, se’n van detectar rastres en tres punts, en un cas tant frescos que la llúdriga va haver de passar aquella mateixa nit en el punt d’observació. A més, es van poder observar altres mamífers, com una fagina, una guineu o un visó americà. Hem de celebrar que es va tornar a batre un rècord de participació, amb 14 punts mostrejats i 23 persones voluntaries, entre el torn de vespre i matinada. Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, sobretit afins al cens de llúdriga, i també cares noves, així com tres de molt joves.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany. Destaquem en l’edició anual de juny molèsties per la música provinent de les proves esportives del vespre de divendres, que es van deixar sentir fins les nou, i quasi ajuntant-se amb la música dels Banys Vells, audible des de l’altre costat d’Estany. Tot i no haver-la observat, es van trobar evidències que la llúdriga segueix present al nostre entorn, fet que es va poder confirmar amb l’edició dels camps de treball. Com també portem fent els últims 6 anys, en els camps de treball -realitzats al juliol- on Limnos participa com a tècnic, els 23 joves participants van realitzar un altre cens paral·lel, en el que sí que es va veure una llúdriga a la punta Nord de l’Estany.
Aquesta conclusió ens fa pensar que la llúdriga està suportant, de moment, la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, que no es valora prou com l’entorn natural que és. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats. El gruix de participants i de punts mostrejats permet donar més robustesa als resultats del cens. Per això, si la participació es manté i la llúdriga continua frequentant l’Estany, futures edicions d’aquest cens podrien ajudar a saber més dels hàbits d’aquest misteriós mamífer i el nombre d’individus que frequenten l’Estany de Banyoles i el seu entorn.

 

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (12) (1024x768)

S’alliberen 5 tortugues d’estany per a reforçar la població de l’estany de Banyoles

• El 15 de juny de 2019 Limnos va organitzar un alliberament de tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a Can Morgat de Porqueres en el marc del projecte d’educació ambiental per el Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany de Catalunya.
• L’activitat per part dels Amics de la tortuga d’estany pretén reforçar la població d’aquesta espècie protegida que va ser objecte d’un projecte de recuperació per part del Consorci de l’Estany en el marc d’un projecte LIFE. L’activitat forma part també del conveni de col·laboració de foment del voluntariat ambiental entre el Consorci i Limnos

@limnos_pe#voluntariat #voluntariatambiental #voluntariatemys #educacióambiental#tortugues

Un total de 24 persones, la majoria famílies amb mainada, van participar d’aquesta actuació de recuperació de la tortuga d’estany, que es va desenvolupar al Pla de Can Morgat a Porqueres, al costat de l’Estany de Banyoles.
Es va fer una presentació de l’espècie i una descripció de la zona d’alliberament. El Pla de Can Morgat és un complex de llacunes a l’entorn de la riera de Can Morgat, on hi ha tres llacunes grans, l’Artiga, l’Aulina i Margarit, connectades per la riera amb l’Estany de Banyoles. L’espai presenta unes condicions excepcionals per a les tortugues. Enguany el lloc d’alliberament escollit va ser la llacuna de l’Artiga.

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (1) (1024x768)

La tortuga d’estany és una espècie de tortuga aquàtica autòctona que havia desaparegut de l’Estany de Banyoles. A partir d’un projecte LIFE del Consorci de l’Estany entre l’any 2010 i 2014 es van alliberar uns 130 exemplars entre la zona de les llacunes de Can Morgat, la llacuna dels Amaradors i la llacuna de Casa Nostra. Posteriorment l’any 2015 es va alliberar 5 nous exemplars a la llacuna de l’Aulina, el juny de 2016 5 més a la llacuna de l’Artiga i el setembre de 2018 durant el dia de l’estany 5 a la llacuna de les cigonyes. Aquestes formen part del programa de seguiment post LIFE i han comptat amb el suport del programa de voluntariat de Limnos en conveni amb el Consorci de l’Estany. Amb les 5 d’aquest 2019, ja son 150 les tortugues que han estat alliberades a l’espai. Les tortugues han mostrat una molt bona adaptació al medi, amb creixements importants, es deixen veure per la zona i desplaçaments entre punts a l’entorn de l’estany. La notícia important va ser la detecció d’un nounat de tortuga d’estany l’any 2018 confirmant la cria de l’espècie de forma natural a l’estany gràcies al projecte de recuperació.

Els exemplars alliberats provenen del centre de reproducció de tortugues de l’Albera a Garriguella on disposen d’un projecte de cria en captivitat a partir d’exemplars provinents de la Selva i del Baix Ter que ha permès repoblar no només l’Estany de Banyoles, sinó els Aiguamolls de l’Empordà i el tram mig i baix del riu Ter.

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (4) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (6) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (10) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (14) (1024x768)

voluntariat-15-de-juny

15 de juny – Alliberament de tortuga d’estany i construcció de refugis per l’herpetofauna

(Finalment no es farà l’actuació d’un refugi per herpetofauna i es realitzarà una visita guiada a les llacunes)

Aquesta actuació, correspon a un alliberament d’exemplars de tortuga d’estany criats al CRT (Centre de Reproducció de Tortugues) de l’Albera, a les llacunes de l’entorn de Can Morgat a l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles. Amb aquesta activitat es reforça la població recentment recuperada de l’espai natural. Es complementarà amb la construcció d’un hotel d’herpetofauna a base de roques de travertí.

● 10:30 – 11 Rebuda i breu explicació de l’entorn i la tortuga d’estany.
● 11:00- 11:30 Visita a les llacunes i alliberament d’exemplars de tortuga d’estany.
● 11:30 – 12:30 Construcció d’un refugi per a l’herpetofauna.
● 12:30 – 13:00 Cloenda de l’activitat.

  • Lloc de trobada: Accés zona llacunes de Can Morgat, a la tanca de la pista que accedeix a la casa, Porqueres               Goggle maps                                                                                                                          Podeu aparcar també a l’església de Santa Maria de Porqueres i venir a peu o amb bicicleta.
  • Hora: 10:30
  • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia a limnos@limnos.org
  • Podeu portar guants i pales petites per fer el refugi d’herpetofauna.

voluntariat-15-de-juny

 

20190112_Censocells_gerard Funo (3) (1024x576)

Variacions importants en el nombre d’ocells aquàtics en el XXVè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • Les 5 espècies més abundants del cens varien el seu nombre respecte anys anteriors: el gavià, la gavina, i l’ànec collverd augmenten i la fotja vulgar i l’esplugabous disminueixen.
  • Destacar la presència de 41 cigonyes blanques hivernants i 6 espècies de gavines i gavians, una vista per primer cop a la comarca.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 20 de gener de 2019

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 24ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar dissabte 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el diumenge 20 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 12 persones.

Diapositiva1
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de fred, tot i que no de rigorós hivern, i per la tardor plujosa que ha deixat enrere la sequera que l’any passat va fer disminuir les dades del cens. La tendència general del cens ha estat una gran variació respecte a altres anys. Augmenten els ànecs collverd fins als 219 exemplars, dades superiors al dos últims anys, però inferiors a les dades del 2015 i 2016. Les polles d’aigua també presenten valors molt alts, després de tres anys de davallada preocupant. Si que baixen les fotges vulgars als 159 exemplars, el valor més baix des del 2005, amb una tendència que es va veient any rere any a la baixa. També ha baixat el dormidor d’esplugabous, fins als 108 exemplars. Per tant la valoració no permet ser generalista, ja que hi ha tendència negatives per algunes espècie, i d’altres més estables o similars a la tendència dels últims anys.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 41 exemplars. Es tracta del mateix grup de l’any passat, tot i que no han passat la tardor a la zona i que presenten molt variabilitat de moviments. Per les anelles llegides que porten a les potes la majoria d’exemplars son els mateixos de l’any passat.

Diapositiva2

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2019. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comuns o testimonials han estat la polla d’aigua, el bernat pescaire, els corbs marins, els ànecs domèstics, els rasclons, becadells, etc. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, menció especial pels gavians i gavines. Han augmentat bastant el nombre de gavines fins a 368, dels valors més alts detectats per l’espècie els últims anys, i els gavians argentats amb un total de 2186 individus. Cal dir, que la població hivernant de gavians és molt variable i que sovint van a dormir a sobre les naus industrials de la zona de Banyoles i Porqueres, pel que hi ha dies que hi ha menys gavians a l’estany i que d’altres se’n veuen molts com en el dia del cens. Les dades es troben dins la variabilitat normal de l’espècie els últims anys, tot i que no se’n comptaven tants des del període 2005-2007. Destacable tal com va passar l’any passat la presència d’altres espècies de gavià com el gavià fosc, el gavià argentat de potes roses i el gavià caspi, tres espècies escasses interessants, i una nova espècie de gavià mai detectada abans a l’Estany: el gavinot (Larus marinus).

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros.

Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 20 de gener de 2019

20190112_Censocells_gerard Funo (2) (1024x576)

 

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)