Entrades

1024px-Chytridiomycosis

Malalties infeccioses dels amfibis. Què hi podem fer? -l’article de l’ham del juny 2018-

Hi havia un temps on la majoria de nens i nenes jugaven a la natura i tenien contacte amb els animals de forma habitual. Qui no va jugar de petit a pescar greixandos o calabutins en basses, recs, canals i fonts? Els amfibis, un grup que inclou granotes, gripaus, salamandres i tritons, són animals majoritàriament terrestres però que fan les postes de les larves, els capgrossos, a l’aigua. Abans, no hi havia manies en remenar els capgrossos, ni els gripaus i les granotes, i des de la vessant de l’educació ambiental fora bo de retornar a activitats com aquelles. Veure com un capgros es transforma en una granota en un aquari hauria de ser una experiència educativa bàsica, igual que perseguir greixandos amb un salabre. Però els temps canvien, la pressió humana sobre l’entorn natural s’incrementa, i noves amenaces afecten a la supervivència de les espècies. En aquests moments els amfibis estan sota l’amenaça d’unes malalties infeccioses, i això, canvia les regles del joc.
S’ha detectat un fort declivi de les poblacions d’amfibis a Catalunya i a tot el món. Una de les causes és la transmissió d’una sèrie de malalties infeccioses que s’han estès amb la dispersió d’espècies exòtiques arreu del món. Els fongs, bacteris, virus i tot tipus de patògens que provoquen malalties evolucionen al llarg del temps en relació als seus hostes, és a dir, s’adapten als canvis dels organismes als quals infecten. Quan traslladem un animal o una planta d’un lloc a un altre hem de tenir present que podem estar transportant amb ell patògens propis del seu hàbitat que no sabem com reaccionaran en el nou medi. La flora i fauna autòctona no sempre estarà preparada per combatre aquests patògens i podem observar mortalitats massives o inclús la desaparició d’espècies en algunes localitats.
Als amfibis els afecta la quitridiomicosi, el ranavirus o el red leg, que provoquen símptomes com rugositat i acumulació de pell morta, vermellor en la part ventral, lesions o hemorràgies, letargia, manca del reflexos motors i posicions poc habituals com ara seure amb les cames separades del cos. Diagnosticar aquestes malalties sobre el terreny és difícil, calen proves clíniques i la participació d’experts, però entre tots i totes podem evitar que les malalties s’estenguin i alertar si detectem amfibis malalts.

Per això és molt important que evitem manipular animals, no els agafem, especialment els capgrossos, sense autorització o coneixements. Si utilitzem salabrets o anem a pescar a diferents zones cal que el material estigui net i preferentment desinfectat amb lleixiu (botes, salabres, xarxes,…). Per això, en zones tant sensibles, i amb un valor tant important per als amfibis com a l’estanyol d’Espolla, cal prendre les màximes precaucions, i no es poden fer rescats ni moviments d’amfibis sense coneixements, ni les anàlisi i autoritzacions pertinents.
Si detectem possibles símptomes de malaltia hem de comunicar-ho a les autoritats competents: el Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00) i el Servei de Fauna i Flora (93 567 42 00). El Servei de Fauna i Flora de la Generalitat ha elaborat un protocol per tal de que entre tots evitem la propagació de malalties que amenacen la fauna local. Més informació: Projecte Life Tritó http://lifetritomontseny.eu/ca

 

sdr

Espolla s’omple d’aigua i s’agreuja l’impacte de les visites a l’espai

A l’inici del mes d’abril les plujes van reactivar l’aqüífer de l’Alta Garrotxa el suficient per omplir parcialment l’estanyol d’Espolla. Els brolladors van omplir la part principal, però els saltants d’Espolla no van acabar d’anar. L’aigua ha aguantat gairebé quinze dies o més fins a assecar-se a primers de maig.

Hi ha hagut una explosió de triops i amfibis, especialment gripau corredor.

El nou itinerari de l’espai ha premés accedir a tota la riba est amb més facilitat. Limnos ha lamentat la manca de senyalització i cartells, només hi havia una senyalització provisional posada per l’ajuntament de Fontocberta. S’ha demanat la col·locació urgent de la rètols informatius als ajuntaments i s’ha requerit la presa de mesures també a l’ajuntament i al Consorci de l’Estany, com ara tanques. Limnos també estudia emprendre més accions per millorar la gestió de l’espai, especialment la vigilància.

Aquest any s’hi ha vist gent banyant-se, molta gent agafant capgrossos i triops, i accedint a tots els racons de l’espai. Malauradament, preocupa que l’espai pugui morir d’èxit. Cal recordar que agafar amfibis i triops és motiu de denúncia greu, i es sancionable per la llei.

Triops a Espolla 2-5-06 CFQ (5)

El triops de l’estanyol d’Espolla -l’article de l’ham del març-

Quan les pluges són intenses i els aqüífers estan plens d’aigua, al Pla de l’estany hi veiem un dels espectacles naturals més sorprenents de Catalunya, el naixement d’un estanyol nodrit d’aigües surgents provinents de sota terra. L’estanyol d’Espolla és una massa d’aigua temporània, que té aigua només quan els aqüífers van plens. El nom oficial és platja d’Espolla, però també és conegut com a Clot d’Espolla. Les seves aigües travessen el Pla de Martís a través d’un rec cabalós fins a abocar-se al riu Fluvià després de caure pels salts de Martís. Un estanyol d’aigua abundant, neta i sense depredadors és el paradís de molts animalons aquàtics, amfibis, nedadors d’esquenes, escarabats d’aigua, libèl·lules, mosquits, però també d’uns animalons que generen una gran curiositat: els triops.

És un crustaci, una mena de gambeta amb tres ulls, amb unes antenes i una cua bifurcada llarga, que fàcilment es pot confondre amb els capgrossos o greixandos. D’ells se n’expliquen històries sorprenents; que és un animal prehistòric, que reneix del fang, que si els seus ous aguanten anys de sequera… La veritat és que és un animal adaptat als ambients que s’inunden temporàniament i que és tan curiós que val la pena acostar-se per veure’l. El nom fa referència al seu nom científic, Triops cancriformis, tot i que antigament el seu nom científic era Apus cancriformis, per la qual cosa encara ara molta gent gran els anomena “apus”. Se l’ha etiquetat com a fòssil vivent, però de fet es tracta d’una espècie ben adaptada al seu entorn que ja existia durant el període Triàsic, i es considerada una de les especies animals vives més antigues del planeta. Son molt voraços i s’alimenten de detritus, plàncton, vegetació, larves d’insectes, cucs i poden depredar sobre larves d’amfibis o altres triops en cas de falta de menjar.

Quan l’estanyol se seca, les femelles deixen els seus ous al fang. Els ous son resistents a la dessecació durant anys mantenint la seva vitalitat. De fet per néixer han de passar abans un període de dessecació. L’eclosió dels ous té lloc al mateix temps, pocs dies després de la inundació. La població assoleix la seva major densitat d’individus a les tres setmanes, depenent de la temperatura de l’aigua. Quan una bassa s’asseca, els triops morts poden arribar a cobrir el fons de la llacuna. No val la pena intentar salvar-los doncs per ells la vida ja és de per si efímera, només viuen 90 dies en captivitat. Malgrat que pugui resultar una imatge impactant, tot forma part del cicle vital. La seva persistència a l’estanyol d’Espolla s’explica per la inexistència de depredadors, especialment peixos, degut a la intermitència de les aigües i a la impossible colonització a partir del Fluvià, barrada pels saltants de Martís. El podem trobar per mig món, pel que cal negar el mite que explicava que només es troben a l’estany d’Espolla, a la Xina i a Rússia. A Catalunya també s’ha localitzat a la zona propera de Les Llacunes (Serinyà) al Pla de Martís, en arrossars del Delta de l’Ebre, a Pals al Baix Empordà, i en algunes basses interiors de Lleida, tot i que els pesticides han acabat amb ells a moltes localitats.

Actualment és una espècie protegida a Catalunya pel perill de desaparició del seu hàbitat. Des de fa ja alguns anys s’estan comercialitzant uns jocs per criar una espècie americana de triops en uns aquaris petits de plàstic. La facilitat de reproducció de l’espècie fa que sembli una bona activitat educativa, però inconscientment podria provocar un impacte irreparable al medi ambient si s’escapen. No en compreu, i gaudiu de l’espectacle de la natura en viu sobre el terreny. I sobretot, no els agafeu, és delicte ambiental!!!

Espolla
Fontcoberta

Limnos proposa controlar l’accés i vigilar i informar als visitants a l’estanyol d’Espolla

  • Centenars de persones visiten cada cap de setmana la platja d’Espolla a Fontcoberta des de que va sortir per TV3, a la recerca dels misteriosos triops, una espècie protegida molt sensible.
  • S’han observat comportament no respectuosos amb la natura, com capturar els triops i emportar-se’ls o posar-los sobre la mà, jugar amb ells amb els salabres. A la vegada també preocupa la manca de gestió e l’espai, el trepitg, l’ accés indiscriminat a tot l’espai i l’aparcament.

Desenes i centenars de famílies equipats amb salabres, galledes, mainada i gossos, han visitat l’estanyol, trepitjant i malmetent tota la vegetació, enduent-se’n triops i capgrossos, espècies protegides, i espantant la resta de fauna de la zona. Els problema d’aparcament també s’han fet evidents als Saltants de Martís, on s’hi ha comptat més de 80 cotxes en un lloc sense espai, i on també l’erosió del terreny ha afectat a algun dels arbres des d’on la gent fa les fotografies.

Les imatges del clot d’Espolla des d’un dron, les rondalles i misteris que envolten els triops, i l’espectacularitat i originalitat del fenomen hidrològic de l’Estany són un reclam fantàstic per als amants de la natura i pels consumidors de natura. Limnos d’una banda es felicita del ressò del valor natural de la platja d’Espolla, però lamenta que a la crida per visitar-lo i gaudir-lo, no sigui corresposta amb una gestió activa, ni en l’ordenament de visitants. El resultat, una invasió de gent que no sempre actuen de forma respectuosa amb la natura i que tampoc son conscients de la pressió col·lectiva que pateix el delicat espai natural d’Espolla. Per una persona assenyada que observa els triops i en gaudeix amb respecte, n’hi ha una quants més que no ho fan.

  • Per tot això Limnos recorda i proposa:
  • Els triops son espècies protegides i que no es poden treure de la natura, ni es poden emportar a casa sense autorització. cal observar-los amb cura i de fet per fer-ne fotos cal autorització. La millor opció observar-los directament a la natura i sense salabres. Limnos reconeix la feina dels Agents rurals que han estat visitant la zona informant a alguns visitants de l’espai.
  • No hi ha informació i senyalització a l’espai natural i el Museu del triops de Can Jan de la Farrés està tancat i no visitable. A la vegada no es sap com està el procés d’incorporació de Fontcoberta al Consorci de l’Estany, perquè Limnos encara no ha estat convocat a cap Consell assessor del Consorci, una figura que mai s’ha convocat des de la creació del Consorci el 2006, tot i que els seus Estatuts ho preveuen.
  • Cal elaborar un pla d’actuació per a quan hi hagi períodes d’inundació que incorpori l’aplicació de mesures de control dels visitants, controlant els accessos i dirigint-os a zones delimitades, millorant la senyalització dels aparcaments, i oferint informació als visitants. Ajuntaments i Consorci de l’Estany en són els responsables.
  • Limnos ofereix el seu voluntariat per fer actuacions de sensibilització tant al Consorci de l’Estany com als tres ajuntaments de la zona, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà.
  • Limnos també manifesta que ha fet arribar una carta a TV3 per demanar-los que col·laborin també en informar com s’han de comportar als visitants en els espais naturals, donant algunes pautes als professionals ambientals de l’ens, evitant el foment d’un ús indiscriminat de la natura, i perquè siguin conscients tant de l’impacte positiu com el negatiu que poden provocar sobre la conservació dels espais naturals del nostre país. No es pot dir a la gent que vinguin amb botes, ni que es poden agafar amb la mà, com va passar en el programa.
  • Actualment existeix el risc de contagi de malalties infeccioses als amfibis, pel que el material que entra a l’estanyol d’Espolla hauria de ser desinfectat per evitar propagar malalties.
  • També, el foment d’agafarr l’espècie i endur-se la a casa pot provocar introduccions furtives en altres localitats on de forma natural no està present l’espècie. Recordem que no es pot tenir ni transportar espècies protegides sense autorització. A la vegada cal recordar el risc que algú llenci a Espolla alguns dels triops que venen com a mascota, que són d’una altra espècie americana i que podrien provocar un dany ecològic irreparable.
  • Finalment Limnos recorda la desprotecció en la qual es troba el Saltants de Martís i el rec d’Espolla que estan fora de l’espai d’interès natural i fora de la Xarxa Natura 2000 de protecció, pel que segueix reclamant la creació del parc Natural de la zona lacustre de Banyoles que pugui garantir una millor gestió i resposta d’aquest ric patrimoni natural.

Fontcoberta, 21 març 2017

20130622_Espolla

Visita guiada per conèixer els secrets de l’estanyol d’Espolla.

Diumenge 26 de març.Visita guiada per conèixer els secrets de l’estanyol d’Espolla. (Alerta que en algun lloc surt la data el 25 de març. Hi ha hagut canvi de data.)

Avis!!! A l’Estanyol ja hi queda molt poca aigua, només a la part fonda del clot, i els salts ja fa dies que no ragen. Degut a l’enorme interès que ha despertat la visita amb més de 20 inscrits (la inscripció era recomanable) aquests dies i per no malmetre l’espai proposem dos torns de visita. La visita serà molt curta 1 hora aprox o 1’5h.

Hora: A les 9:30 i a les 11:30 h. Podeu venir al que us vagi millor.

Si veniu al primer després podeu acabar de fer la volta fins als salts.
Farem una visita guiada breu per explicar els valors de l’espai, veurem triops i capgrossos, n’explicarem les curiositats i característiques, i visitarem també el bosc del costat de l’Estanyol. Qui ho vulgui podrà continuar fins als salts de Martís, que estan molt verds i macos plens de molsa, però ja no hi raja aigua.
No porteu salabres, els veurem directament a la bassa o en posarem algun en una safata per a fer l’explicació i després tornar-los ràpid a l’aigua.

Lloc: A l’aparcament de davant l’estanyol d’Espolla (Fontcoberta).

Organitza: Limnos i Museu Darder de Banyoles. Activitat matinal gratuïta. Recomanable inscripció a limnos@limnos.org
Alerta amb el canvi de hora del dissabte.

Rescat de capgrossos a l’estanyol d’Espolla

Un grup de voluntaris ambientals a compte propi van realitzar aquesta actuació el passat 30 de juny a la platja d’Espolla.

El passat diumenge dia 30, un grup de voluntaris s’han trobat a la Platja d’Espolla amb l’objectiu de salvar un gran nombre de capgrossos i polls d’ànec que estaven en perill a causa de la baixada brusca del nivell de l’aigua.

Molta gent s’havia preocupat en dies anteriors per la fauna que quedava a la platja d’Espolla,  un indret que fa uns dies estava ple d’aigua i acollia un gran nombre d’amfibis però que ara està pràcticament sec. Cal recordar que aquesta és la dinàmica natural del clot d’Espolla que s’omple amb la pujada del nivell freàtic a causa de les pluges i s’asseca a l’estiu. Aquests últims dies amb l’arribada de la calor, l’aigua ha descendit uns 50 cm cada dia, posant en perill la vida de molts capgrossos que no s’haguessin pogut metamorfitzar en el poc temps que queda perquè el clot s’assequi del tot. Així que un grup de gent s’ha organitzat per rescatar alguns capgrossos i alliberar-los en un entorn proper que pugui garantir el seu bon desenvolupament i així evitar una mortalitat major. Cal dir que si que hi ha una part dels capgrossos que han pogut sortir de l’aigua com a juvenil, especialment d’espècies de creixement ràpid com el gripau corredor. Durant aquests dies es poden veure centenars de petits gripauets a les vores de l’estanyol, al camí al bosc, que ja fan una vida completament terrestre. Altres espècies com el gripau d’esperons tenen un desenvolupament lent i necessiten molts més dies d’aigua per acabar el seu creixement i sortir de l’aigua. Aquests són els que estan especialment en perill.

Gripau_esperons_Espolla_30062013 web

En total s’han pogut salvar uns 1.050 metamòrfics (capgrossos a punt de sortir de l’aigua que comencen a tenir potes i la cua es fa petita) de gripau d’esperons (Pelobates cultripes), 30 de granota verda (Pelophylax perezi) i 20 de reineta (Hyla meridionalis). A més de 4 polls d’ànec collverd (Anas platyrhynchos). A l’estanyol hi ha dues llocades d’ànecs de 14 pollets que no sabem tampoc quin destí els espera.

També s’ha pogut constatar la presencia de dues xivites (Tringa ochropus), molts juvenils de gripau corredor (Epidalea calamita) i milers de triops (Triops cancriformis). Aquests últims no s’han salvat perquè l’espècie està adaptada al comportament de les llacunes d’aigua temporània i aquest és el cicle que garanteix la seva supervivència i conservació.

El grup de voluntaris ha manifestat que en tot moment han estat assessorats per tècnics experts per tal d’assegurar no causar cap desequilibri en l’ecosistema. Un dels principals motius de l’actuació ha sigut que l’espècie del gripau d’esperons, igual com la resta d’amfibis, és una espècie protegida i que malgrat té una bona distribució, es troba en una forta regressió a la comarca i a tot Catalunya. Aquesta situació es deguda a causa a la desaparició de basses de pagès o al caràcter cada vegada més estacional de moltes d’aquestes basses que abans tenien una funció agrícola i ramadera, i actualment només mantenen l’aigua algunes setmanes, insuficients per al llarg període larvari del gripau d’esperons. Malgrat que es podria considerar que és millor respectar la dinàmica natural de les poblacions animals, i potser el normal seria deixar secar la bassa i deixar morir els exemplars que queden. No hem d’oblidar però que la regressió d’aquesta espècie es deguda en gran part a les alteracions causades per les activitats humanes, i ,concretament a l’estanyol d’Espolla, la pressió de la zona urbanística, l’ampliació de la zona industrial, la nova zona residencial de “Ciutat Jardí” o el pas de la variant de Banyoles provoquen un aïllament de les poblacions i una gran mortalitat, per exemple degut als atropellaments en carreteres, que deixa aquests animals al límit de la conservació. Un cop argumentat les nostres raons, no es podia deixar cometre aquesta mortalitat, i s’ha actuat traslocant els exemplars a altres masses d’aigua naturals on podran acabar el seu cicle.

 

alliberament anec_30062013