Entrades

Gerard Funoses 2

Entrevista a Limnos al web de la XCN

Us deixem l’entrevista extret del web de la XCN:

lhttp://www.xct.cat/news/ca/2019/12/16/0001/gerard-funosas-es-preocupant-que-hi-hagi-tanta-gent-que-viu-totalment-desvinculada-del-seu-entorn-natural

Gerard Funosas: “És preocupant que hi hagi tanta gent que viu totalment desvinculada del seu entorn natural”

Dilluns 16 Desembre 2019 – 12:48

 

En Gerard Funosas, l’actual president de l’associació Limnos, és un  biolèg banyolí de 26 anys. Es va vincular amb l’associació com a adolescent,  mentre estudiava secundària. Tot va començar quan, amb 15 anys, amb un company d’esplai es va apuntar a un cens d’aus aquàtiques hivernants.

Sempre havia tingut interès per la natura i les aus, i el fet de participar en aquell cens i en uns anellaments d’ocells el van engrescar a entrar en el món naturalista. Es pot dir que en Gerard ha crescut amb Limnos, i l’entitat l’ha acompanyat mentre estudiava biologia.  Avui, als 26 anys, n’és el president.

Com va néixer l’entitat Limnos?
Limnos es va fundar el 87, a partir d’un grup de joves preocupats per protegir el patrimoni natural local del voltant de Banyoles. Des de llavors, moltes de les persones que composen l’entitat han anat canviant.

Quina és la seva missió?
La nostra missió és preservar el patrimoni natural del Pla de l’Estany,  sensibilitzar i divulgar-ne el seu coneixement, i denunciar de les irregularitats i agressions que pateix.

Què vol dir Limnos?
Ve de limne, paraula grega que es refereix a diferents tipus de masses d’aigua dolça, com llacs o aiguamolls. D’aquí deriva el prefix “limno-“, com en limnologia. Limnos és un nom vinculat a l’estany, l’element natural que defineix la comarca.

En quins espais naturals actueu?
Tot i que on fem més activitat és a l’entorn de Banyoles, actuem per tota la comarca. Per exemple, estem  atents a la problemàtica dels purins en els nostres municipis.

Teniu acords de custòdia? Amb qui?
Actualment no tenim un espai formalment en custodia. Però tenim verbalitzat un acord amb el propietari d’una zona de bosc prop de la Font Pudosa per fer-hi anellaments.  Hem començat a parlar també amb el propietari del prat de Sant Nicolau, sota Rocacorba: es tracta d’un prat de muntanya baixa, prop del Castanyer de Sant Nicolau, un arbre monumental. Volem posar en valor  l’espai de prat de muntanya, ja que en tenim poc.

Un altre acord que tenim, tot i no ser de custòdia, és amb el Museu Darder. En el seu edifici hi tenim un petit despatx que ens han cedit, i també podem demanar la sala de conferències per fer-hi cursos i xerrades.

Al Clot d’Espolla, prop de Meliana, tot i no tenir acord formal hi fem diverses tasques de sensibilització. Aquest espai natural, que forma una llacuna temporal només després d’unes bones pluges, s’ha popularitzat per la peculiaritat dels triops, una mena de crustaci prehistòric i bastant rar que hi cria. Nosaltres insistim molt en  respectar aquest paratge tan delicat quan es visita, per poder preservar-lo: evitar trepitjar l’interior, no deixar-hi els gossos perquè es banyin, no agafar els triops ni amfibis…

Quins altres projectes dueu a terme?
Tenim el projecte de voluntariat ambiental: fem un cens visual de llúdrigues anual, participem en el cens anual d’aus aquàtiques hivernantsanellaments d’ocells, fem el seguiment i neteja de caixes nius, …
Fem al·legacions a projectes, denunciem agressions al territori, i en fem comunicats de premsa per explicar-les a tothom.

En paral·lel, publiquem la nostra revista, “La llúdriga”, actualment amb una edició anual, i publiquem també un article a una revista mensual gratuita local, l‘HAM. Darrerament organitzem també cursos de formació naturalista en col·laboració amb Museu Darder.

Hem participat en diversos projectes de sensibilització i educació ambiental. Alguns sobre la Tortuga d’Estany (Emys orbicularis), col·laborant amb la Fundació Emys i el Centre de Recuperació de tortugues de l’Albera (CRT); o un altre recentment per posar en valor paisatges naturals que han estat amenaçats i “salvats”, com el Clot d’Espolla de la nostra comarca, col·laborant amb Natus i la Iaeden Salvem l’Empordà. També hem participat amb l’escola de Natura de Banyoles a “Esport Naturalment“, un projecte per sensibilitzar el món de l’esport que visita Banyoles per entrenaments i competicions i recordar que l’Estany de Banyoles és un espai natural, i que els esdeveniments esportius han de tenir-ho en compte.
Des de fa uns anys, a l’estiu Limnos s’encarrega de la part tècnica dels camps de treball per a joves “Estany Natura” que organitzem amb Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Hem estat també presents a algunes fires per divulgar la nostra entitat, com en el Firestany, que es fa a la zona de la Draga a Banyoles per Sant Martirià, i la fira d’hivern de Porqueres.
Formem part de Ecologistes de Catalunya i de la Xarxa per la Conservació de la Natura, i col·laborem amb l’escola de natura de Banyoles que és molt activa.

Quantes persones componen l’entitat? 
Actualment som unes 110 persones sòcies, amb una  junta activa regularment de menys de 10 persones.
El perfil de persona sòcia és de gent de la comarca, que ens  dóna suport perquè creu que és bo que hi hagi gent que estigui lluitant en preservar el patrimoni natural. També hi ha molta gent i famílies que venen a jornades i activitats de forma puntual.
Lògicament, agraïm a les persones sòcies el seu suport i les animem a involucrar-se més amb l’entitat, sempre ens agrada veure cares noves a l’assemblea.
Ens agradaria que la base visible de persones sensibilitzades pel medi ambient fos més gran, i en aquest sentit, valorem molt la nova Plataforma per l’Emergència Climàtica que s’ha format a la comarca enguany, així com el moviment Fridays for Future, que també té un grup local, i que connecta els i les joves amb l’ecologisme.

Quines activitats de voluntariat feu? 
Fem censos visual de llúdriga un cop l’any: és una cens coordinat i que requereix implicació: sortim un vespre i ben d’hora a la matinada següent, col·locant observadors en diferents punts d’observació. Com que la llúdriga havia desaparegut i es va reintroduir al Fluvià als anys noranta, des dels nostres inicis a Limnos volíem saber si havia arribat a l’Estany (ja fa anys que sabem que sí), i com es mou per l’entorn. Durant molts temps també n’havíem fet el seguiment de rastres. També participem el cens d’aus aquàtiques hivernants, cada gener, organitzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Fem el recompte  a l’Estany i a l’entorn, com el Fluvià, coordinant-nos amb companys ornitòlegs de la Garrotxa. També col·laborant amb l’ICO tenim en marxa una estació d’anellament del projecte SYLVIA, amb deu sessions anuals. A més, fem el seguiment i neteja d’unes cinquanta caixes niu per a ocells que tenim penjades, comprovant-ne l’ocupació.

Més esporàdicament hem organitzat jornades de neteja d’entorns naturals, plantacions d’arbres… I més a nivell de divulgació, alguns anys també hem fet nit d’amfibis, un cens de ratpenats anomenat quirorius…

Quin aspecte us ha influït més a l’hora de dur a terme la vostra missió? 
La part més positiva és que hi ha gent realment implicada i amb moltes ganes, que l’entorn és molt valuós i molt valorat per nosaltres, i tenim la sort de viure-hi.
La part negativa és veure com la preservació de la natura està clarament per sota d’altres interessos econòmics i polítics: això és negatiu però ens justifica que hem de continuar.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat? 
Crec que avui l’ecologisme te visibilitat a nivell general però no tothom coneix que existim entitats locals ni sap el que fem. Part de la feina que tenim és donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga que hi ha gent treballant pel medi ambient a prop de casa. 
Des del meu punt de vista, trobo preocupant que hi hagi tanta gent que visqui totalment desvinculada del seu entorn natural. És normal que no es valori allò desconegut, i per tant tristament que es deixi perdre. I és sorprenent que això també passa a comarques, no només és cosa de ciutat.  Per exemple, a Banyoles em sorprèn que molta gent utilitza l’estany com un espai de lleure, però no mostra interès en el seu patrimoni natural ni seva preservació.
Espero que les grans mobilitzacions a escala global que hi han hagut en relació al canvi climàtic es vegin traduïdes en accions locals.

Quins són els vostres projectes de futur?
De moment mantenir-nos: seguir amb el voluntariat ambiental, seguir forts en la defensa del patrimoni natural (queixant-nos si cal de les decisions i accions que el menystenen), i fent divulgació ambiental.  Ens agradaria participar en una custòdia en el prat de Sant Nicolau, a Rocacorba. Seguim valorant una missió que sempre hem tingut en els estatuts, procurar que l’entorn de Banyoles esdevingui Parc Natural.
Som una associació sense ànim de lucre, i no tenim ni hem tingut mai personal contractat. Econòmicament depenem de les quotes de socis, tot i que amb els anys hem tingut algunes subvencions destinades a projectes temporals d’educació ambiental, o també alguns ingressos per pagar feines com cursos naturalistes o camps de treball. Per la nostra situació, de moment, no ens interessa tenir algú contractat perquè no volem que el nostre funcionament passi a dependre d’uns ingressos sense continuïtat.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys a Limnos?
Li tinc molt d’afecte a una edició del cens visual de llúdriga. Va ser el 2015, o 2016, i va  tenir molt poc èxit de convocatòria. A la sessió del vespre només erem tres voluntàries, i les pluges amenaçaven la sessió de la matinada, que al final no es va poder fer. Jo havia vist la llúdriga al Fluvià, però mai a l’Estany, i mira que portava bastants anys participant al nostre cens. Prop de les 10 del vespre, des del meu punt d’observació van aparèixer 2 llúdrigues i es van posar a jugar a la llacuna on era. Com que l’hora de cens ja estava acabant, vaig avisar als altres dos voluntaris perquè vinguessin. Amb els últims minuts de llum i fins a quedar pràcticament a les fosques, vam gaudir de l’espectacle de la llúdriga, que seguia pescant a la llacuna. D’aquell cens podem dir el que el 100% de voluntaris vam veure llúdriga! Des d’aleshores la participació ha anat augmentant, aquest últim any hem sigut més de vint persones.
El nostre logo té una una llúdriga, volíem que la llúdriga tornés a l’Estany. Estem molt contents de que hi hagi tornat i de fer-ne el seguiment.

Entrevista de Limnos a la Tribu de TV Banyoles pels 25 anys

Podeu visualitzar l’entrevista amb en Juanjo Butron, secretari de Limnos, al programa La Tribu d’en Jorxi Xena a BanyolesTV el passat 5 d’abril de 2013.