Entrades

baixa

Internet contamina? – l’article de l’ham del novembre 2016-

El canvi climàtic és un problema actual que des de fa ja molts anys va in crescendo, i cada dia és més preocupant. Cada cop es parla més de termes com: escalfament global, emissió de diòxid de carboni, petjada ecològica, entre d’altres. I què és la petjada ecològica? S’entén per petjada ecològica de quelcom, les hectàrees de terreny que es necessiten per utilitzar, escalfar, alimentar o produir allò. Petita o gran tots causem una petjada ecològica al planeta i va més enllà del que ens pensem. Internet, que poc o molt tots utilitzem, també col·labora a engrandir la petjada ecològica de cadascú. Aquí hi hem de tenir en compte des de l’impacte que causa la fabricació de qualsevol ordinador (explotació de mines per extreure metalls escassos, despesa energètica de cadena de construcció…) fins a cada correu electrònic o cerca a Google que realitzem.

Així doncs, tots els usos d’internet emeten CO2 a l’atmosfera, fins i tot els més senzills i quotidians. Youtube, per exemple, necessita 0,0002 KW/h per cada segon de vídeo, el que es pot traduir com a 0,1 grams de CO2. Es diu que en tota una vida no hi ha prou temps per veure tots els minuts de vídeo de Youtube disponibles a la xarxa, imagineu doncs quantes tones gastades de CO2 si a més comptem totes les visualitzacions! Facebook va generar 285.000 tones de CO2 només al 2011, i el seu continu creixement és innegable.

I en tot això què hi juga un dels gegants d’internet, Google? La companyia estatunidenca ens ha fet sempre propaganda del seu codi ètic, les excel·lents condicions laborals, etc. Però com gestiona Google la seva petjada ecològica? La principal aplicació de Google és el seu cercador, el qual funciona a través d’un motor informàtic molt potent que el permet donar l’eficiència que el caracteritza. Tot i això, cada 100 cerques amb Google suposen 0,0003 KW/h el qual significa 9,9 quilos de CO2 de mitjana al llarg de l’any per a cada internauta. Una solució que mitigaria el problema seria l’eliminació selectiva d’informació brossa que ajudaria el cercador a consumir menys, o la creació de parcs eòlics per alimentar els servidors, aquestes són algunes de les iniciatives on Google està treballant. Hi ha cercadors alternatius, bastant efectius també, que intenten compensar la petjada ecològica, per exemple plantant arbres com www.ecosia.org.

Sembla estrany que puguem contaminar asseguts davant l’ordinador o el mòbil; treballant, estudiant, jugant, etc. Però el consum elèctric encara s’ha de traduir en grams de CO2 emesos a l’atmosfera ja que les energies netes i renovables encara no són prou eficients com per nodrir tota la xarxa elèctrica. Recordeu doncs a fer un ús racional de les cerques a internet, així com del mateix ordinador. Primer és reduir-ne l’ús a l’imprescindible, i després en cas de ser necessari utilitzar-lo podem buscar alternatives més sostenibles.

Una necessària Reforma energètica. L’article de l’ham de gener 2014.

Les torres d’alta tensió de la MAT ja s’alcen amenaçants i silencioses a la comarca del Pla de l’Estany, creuant part dels municipis de Palol de Revardit i Vilademuls, portant destrucció del territori i paisatge, i afectacions a la salut i a la qualitat de vida dels veïns. Lluny queda la lluita ecologista dels anys 90 contra la MAT, quan encara gairebé tots vivíem amb una bena als ulls. Aviat correrà pel seu cablejat l’electricitat produïda en les grans centrals de producció (nuclears, cicle combinat, gas,…) en mans de multinacionals que com hem vist les ultimes setmanes regulen el mercat elèctric al seu aire, implementant pujades de la llum, en el que ja s’ha anomenat el gran oligopoli de les elèctriques. Algú recorda aquelles mentides sobre les bondats de la privatització del servei elèctric i de l’aparició de la competència que faria abaixar preus. Aquests mateixos lobbys son els que han forçat a polítics a posar encara més traves a la producció d’energia renovable i a impedir formules d’autoconsum.

Un model energètic marca España, que ja estem pagant molt car!!! Ja hi ha qui proclama las desobediència energètica, i han aparegut empreses i cooperatives alternatives subministradores i distribuïdores d’electricitat que aposten pel canvi de model i per les renovables. Un grup de persones implicades també proclama un nou model energètic i un canvi de sistema. Calia fer una reforma del secor elèctric, doncs el planejament vigent havia quedat antic, però els canvis incorporats pel govern del Partit Popular en l’anomenada Reforma del Sector Elèctric han estat molt negatius i no solucionen molts dels problemes. Es tracta d’una reforma que no té el més elemental anàlisi de les causes que han portat Espanya a tenir un dels preus d’electricitat més elevats d’Europa, encara més cars si s’haguessin incorporat al mateix els successius dèficits de tarifa.

La Comissió Nacional d’Energia ha vingut denunciant una creixent diferència entre els preus elèctrics i els seus costos, però estem en mans de les empreses. Cal, igualment, basar la reforma en una anàlisi a llarg termini de les necessitats energètiques del país sota la triple òptica tradicional de la viabilitat econòmica, la seguretat de subministrament i la sostenibilitat mediambiental. La nova normativa suposa, a més, la instauració de la inseguretat jurídica per a tot el sector de les renovables i el seu efecte contagi cap a altres sectors estratègics. La retroactivitat introduïda a la llei suposa el desmantellament de la major part teixit productiu renovable i la ruïna de 55.000 famílies productores d’energia solar fotovoltaica. Les propostes pel nou model energètic o per aturar l’actual Reforma son: derogar o reformar profundament les normes sobre regulació del sector elèctric actualment vigents o en tramitació. Promoure una auditoria en profunditat de costos del sector elèctric, que arribi almenys des de la reforma de l’any 1997 fins als nostres dies. L’auditoria ha de ser un dels pilars sobre els quals definir una reforma amb ambició de llarg termini. Derogar totes les traves existents per al desenvolupament de mesures d’estalvi i l’eficiència energètica, en particular, per a l’autoconsum instantani d’electricitat i per al balanç net. Només en aquest últim cas estaria justificada la imposició de càrrecs per l’ús de la xarxa, que, en tot cas, haurien de ser calculats objectivament a partir dels serveis d’emmagatzematge prestats per la mateixa. Procurar un nou model energètic competitiu, eficient, sostenible, rendible, responsable, just i solidari que impulsi el nostre teixit productiu i eviti situacions de pobresa energètica. Cal fer esment que aquest hivern han estat moltes famílies les que passaran fred i no podran escalfar-se o fins i tot cuinar per la impossibilitat de fer front a la despesa energètica. Associacions, petits productors, consumidors i ciutadans hem de fer front a les mesures imposades i buscar entre tots alternatives per construir un nou model energètic molt més respectuós amb el medi ambient, que garanteixi l’autosuficiència i que eviti l’excessiva dependència de l’exterior i sostenible econòmicament a llarg termini.

Projecte Castor: Actuant a cegues en el subsòl. L’article de l’ham del desembre de 2013

El “projecte Castor” es basa en la construcció d’un magatzem subterrani de gas situat al nord de la província de Castelló, molt proper a les terres de l’Ebre. Es va engegar l’any 2007, per intentar solucionar els que es consideraven previsibles problemes logístics de consum de gas en moments d’alta demanda, com podria ser en els dies més freds d’hivern. Actualment hi ha dues instal·lacions d’aquest tipus funcionant a la península: Gaviota  al Cantàbric i Serrablo als Pirineus d’Osca; també hi ha la de Yela, a 100 km de Madrid, a punt d’entrar en funcionament. Totes elles pertanyen a l’empresa Enagás. Al món hi ha més de 600 en funcionament. El tipus d’emmagatzematge que es fa servir a Castor és el més freqüent, el d’aprofitament d’un antic jaciment de petroli. 

Castor project

El jaciment Castor està format per roques calcàries carstificades, del període Cretaci; les mateixes calcàries que donen lloc al veí massís del Montsià. Aquestes roques formen, a uns 2.000 m de profunditat, una trampa de petroli, ja que estan envoltades de materials argilosos impermeables, tant per sobre com lateralment degut a l’estructura de falles existent. El petroli, amb motiu de la seva baixa densitat, va pujar fins aquesta zona, i va quedar “entrampat” durant milions d’anys, fins que ha estat extret per l’home en els últims decennis. Amb el projecte Castor es pretén ocupar amb gas el lloc que abans ocupava el petroli.

Durant els últims mesos s’han produït a la zona més de 600 terratrèmols de baixa magnitud, entre 2 i 4 en l’escala Richter, arribant a un màxim de 4,2. Aquests successos han generat molta intranquil·litat en poblacions properes al jaciment, com Vinaròs, amb 28.000 habitants o Benicarló amb 26.000.

En aquest moment sembla molt clar pels científics que els sismes han estat induïts per una primera injecció de gas al magatzem, a baixa pressió. El jaciment es troba recolzat sobre la falla d’Amposta, una falla que es considera activa i responsable dels moviments sísmics actuals. Poden haver més terratrèmols i de major intensitat si es continua amb la injecció de gas i, per tant, augmentant la pressió a l’interior del jaciment? Es coneixen altres cassos molt recents de possibles actuacions irresponsables en el subsòl amb conseqüències tràgiques, com el de la ciutat de Lorca, on cada vegada es té més certesa que les extraccions massives d’aigua en el seu aqüífer van estar entre les causes principals del terratrèmol que va arrasar la ciutat l’any 2011. Un terratrèmol de 5,1 en l’escala Richter molt destructiu que va deixar 9 morts i 40.000 afectats en una població de poc més de 92.000 habitants. El 80% dels edificis de Lorca, van resultar afectats pel sisme i el nombre d’habitatges demolits va ser de 1.164. Es sap que els tècnics de l’empresa responsable de Castor, Enagás, i del ministeri tenen moltes dades que no han estat facilitades a la comunitat científica. S’han fet estudis específics per part del CSIC i del Instituto Geológico Nacional, però tampoc s’han fet públics. Es coneix també, que l’empresa no va preveure la instal·lació de sismògrafs submarins a la zona. Per tot això, es pot dir que actualment els científics no tenen a l’abast prou informació per predir la magnitud màxima que es pot esperar dels probables futurs sismes. Cal també tenir en compte que aquesta obra es va projectar quan encara no havia esclatat la crisis econòmica i es pensava que la demanda de gas continuaria creixent indefinidament. A hores d’ara, amb la despesa actual de gas, aquesta instal·lació es pot considerar innecessària. Sembla ser que aquest projecte faraònic ha suposat una inversió superior als 1.500 milions d’euros. Cas que no arribi a bon port el contracte preveu que sigui “rescatat” amb diners públics. Valorant tots aquests fets, alguns partits polítics i entitats de defensa del medi ambient, com Ecologistes en Acció, han demanat la seva paralització definitiva, fet que des de Limnos recolzem.

Gairebé un milió de persones no tindrà accés a l’energia aquest hivern a Catalunya

Concentració a Girona per denunciar la situació de pobresa energètica de les famílies catalanes, convocades per la Xarxa per la Sobirania Energètica. 

Prop de 40 persones amb mantes i espelmes s’han concentrat aquest vespre al Punt de Trobada de la Rambla de Girona per denunciar la situació de pobresa energètica que a Catalunya pateix gairebé el 13% de la població i que té conseqüències sobre la salut de les persones, les relacions familiars, i el rendiment acadèmic, entre d’altres.

L’acte, convocat per la Xarxa per la Sobirania Energètica, vol visualitzar la precària situació que viuran moltes famílies aquest hivern degut a l’actual situació de crisi però, sobretot, al malbaratament energètic, l’augment del preu de l’electricitat i el gas i el monopoli de les empreses energètiques.

Amb més d’un 23% de la població activa en atur i la considerable reducció salarial que està patint bona part de la població (7% de mitjana), les contínues pujades de les factures d’electricitat i gas estan sent dramàtiques en multitud de llars catalanes, que encara no s’enfronten a un desallotjament.

Aquest fet, sumat als deficients sistemes de calefacció i aïllament de nombrosos habitatges, fa que ja siguin gairebé un milió de persones les que es troben en situació de discriminació energètica (més del 13% de la població).Aquest escenari previsiblement es veurà agreujat per les últimes pujades de l’electricitat, que ja suposen un 80% més del que es pagava fa 10 anys pel mateix consum, mentre el nivell adquisitiu no deixa de baixar, sense que des de les administracions públiques es busquin solucions per a les famílies amb menys ingressos.

D’altra banda, el progressiu control de l’energia per 5 empreses elèctriques i 3 petrolieres, promogut intensament fins i tot des d’instàncies públiques, ha conduït a una situació en la qual les administracions defugen la seva funció de garantir el benestar mínim de la població i de, al mateix temps, penalitzar els malbarataments dels béns comuns com l’energia.

Els manifestants gironins consideren que s’ha de preveure l’accés a l’energia de la població en condicions adequades mitjançant polítiques públiques que garanteixin un mínim a les persones empobrides i que penalitzin els malbarataments i acaparaments d’energia. “És hora també que s’acabin els abusos de les companyies elèctriques i que s’eliminin les barreres al fet que la ciutadania pugui generar la seva pròpia energia”, han afegit les entitats convocants.

La concentració de Girona se suma a les convocatòries d’altres ciutats catalanes, com la que s’ha fet a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, i espanyoles, com la de la Puerta del Sol de Madrid, convocada per la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético i altres entitats.

Seguiment a les xarxes socials:

Acció contra la #Pobresaenergètica

Xarxa per la Sobirania Energètica

http://canvimodelenergetic.wordpress.com/

Manifest per la sobirania energètica:

http://canvimodelenergetic.wordpress.com/manifest/

I Jornades pel canvi de model energètic

Diumenge 30 de juny a Canet d’Adri tindrà lloc la I Jornada pel canvi de model energètic, un acte de clara oposició a la MAT i a favor de les alternatives. Hi haurà xerrades, concerts, rutes guiades, dinar popular, tallers… Us convidem a assistir-hi i us agrairem que en feu difusió!

JornadaCanet

El declivi energètic i altres reptes de futur- Article de l’ham Abril 2012-

Aquest mes ens volem referir al llibre de Carles Riba Romeva, enginyer i director del Centre de Disseny d’Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya: Recursos energètics i crisi, La fi de 200 anys irrepetibles. Es tracta d’un treball molt interessant, al marge del discurs mediàtic predominant, perquè cerca conèixer i comprendre amb profunditat les grans tendències i conseqüències de l’ús de l’energia, els recursos naturals i l’evolució de la població a escala mundial, amb l’objectiu de que es puguin idear polítiques alternatives i serioses. Per fer-ho realitza una anàlisi del recursos energètics i la població mundial, partint de la informació de les grans agències de l’energia i altres organismes (EIA-govEUA, IEA-OCDE, FAO-NU, IEAE-NU, WEC), prenent intervals de temps amplis i donant prioritat a les mesures físiques per sobre de les monetàries, subjectes aquestes darreres a fluctuacions que distorsionen en certa manera la percepció de la realitat.

Resumidament, alguns dels resultats i conclusions destacades de l’estudi són:

L’evolució del consum d’energia: Hi ha hagut una tendència a incrementar-se el consum mundial de l’energia (72,23% entre 1980-2008, de les quals les renovables guanyen només el 0,55%). Lligat amb l’augment de població, el consum per càpita es manté pràcticament constant i la desigualtat regional en aquests termes és palesa: tradicionalment a més consum més grau de desenvolupament.

Les reserves de combustibles d’energies no renovables (petroli, gas natural, carbó i urani): S’insinuen els límits de l’energia fòssil. Encara en queda més de la meitat, però amb els ritmes actuals de consum i creixement es preveu un exhauriment en 50 anys. Sembla que el petroli seria el primer en exhaurir-se i això provocaria un “efecte dominó” donat que es precipitaria la durada dels demés recursos. Al petroli li seguiria el gas natural, més tard l’urani i finalment el carbó. També cal destacar la mala distribució regional d’aquestes reserves.

Les energies renovables (eòlica, fotovoltaica o biocarburants): Si bé és cert que s’han desenvolupat a ritmes molt ràpids en el últims anys la seva aportació a escala mundial és quasi irrellevant davant l’increment de les demés fonts, especialment el gas natural i el carbó. L’any 2008 representa 1/200 sobre l’energia primària consumida al món. A més d’aquesta una gran part és la biomassa tradicional (llenya del bosc, carbó vegetal, restes de cultius i residus d’animals), que erròniament s’ha classificat com a combustibles renovables i residus, quan correspon a l’única font d’energia de què disposen el 39% de la humanitat, en països poc desenvolupats d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i l’energia hidroelèctrica.

No obstant, haurien de ser les energies que ens sostinguin en el futur i tenen la capacitat de fer-ho, tanmateix no en disposarem en la mateixa mesura que les energies fòssils, podent suposar de retruc una millora en els valors de les societats desenvolupades. També estan molt més repartides en el territori i requereixen una aportació humana més important i una gestió més local i autònoma.

Propostes de futur: Front el declivi energètic imminent i la crisi climàtica, cal un canvi de paradigma de desenvolupament. Per fer-ho, no es pot seguir fomentant el consum indiscriminat, ja que sense el suport d’una energia abundant i barata, és insostenible.

Per Europa que es troba a la cua de reserves de recursos no renovables (poc més del 25% de la mitjana mundial) es proposa adquirir lideratge en el decreixement energètic: proposant noves estructures energètiques sostenibles (l’eficiència energètica no resulta vàlida) adaptades a consums decreixents de manera que les altres regions que la segueixen puguin seguir camins anàlegs. El llibre es pot descarregar gratuïtament a: http://is.upc.edu/publicacions/llibres.

Cap un nou model energètic sostenible…-Article de l’ham novembre 2011-

A la nostra societat, l’ús de l’energia és fonamental per dur a terme les nostres activitats diàries. Hi hem establert una forta dependència i això fa que gaudim en gran mesura d’un bon nivell de vida i d’una comoditat sense precedents. No obstant, el model energètic en el qual s’ha basat el nostre desenvolupament econòmic i social resulta totalment insostenible. Els impactes ambientals generats de l’ús intensiu de combustibles fòssils no renovables -petroli, carbó i gas- com són, la generació en la seva combustió, de gasos contaminants i d’efecte hivernacle com el CO2 (diòxid de carboni), principal generador del canvi climàtic; o bé, els vessaments de petroli, per extracció o transport, que malmeten els ecosistemes marins,  posen en perill la salut del medi ambient i de les persones. També, l’esgotament progressiu del petroli i les crisis que afecten periòdicament a la seva producció, repercuteixen sobre els conflictes internacionals i sobre l’increment del preu del cru. A més, els principals països productors tenen règims poc o gens democràtics que provoquen grans injustícies socials. Aquestes disfuncions ecològiques, socials i econòmiques, fa palesa la urgent necessitat d’establir un nou model energètic més racional, que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica, alhora que afavoreixi la maximització de l’ús d’altres energies més netes i renovables (fonts naturals inesgotables), com són la eòlica, la solar fotovoltaica o la biomassa, reduint al mateix temps la dependència amb els països productors d’hidrocarburs.

Perquè això sigui una realitat, cal que tots els agents socials (governs, administracions locals, empreses, entitats, i població) hi participem activament, ja sigui recolzant polítiques efectives, com adquirint hàbits i comportaments, ja siguin individuals o col·lectius, encaminats a lluitar contra el canvi climàtic i les injustícies socials.

A continuació, us proposem alguns enllaços on podreu aprofundir més sobre algunes de les nombroses accions que ja s’estan duent a terme, en aquest àmbit. També us aconsellem que doneu una ullada als manuals per l’estalvi i l’eficiència a la llar, sembla mentida que amb petits gestos puguem arribar a estalviar tanta energia i tants diners:

 

Institut Català d’Energia (ICAEN): http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

En destaquem: els Ajuts per a projectes d’estalvi i eficiència energètica, els Cursos de conducció eficient per conductors de turismes i vehicles pesants, l’Estratègia d’impuls del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT), així com el Pla de l’Energia 2006-2015.

Hogares Kioto: http://hogareskioto.crana.org/recursos_didacticos/ .Aquí hi podreu trobar dos manuals molt amens per l’estalvi i l’eficiència a la llar i com calcular la vostra petjada ecològica.

Som Energia: http://www.somenergia.cat/som-energia/organitzacio/ .La primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya.

Vehicles compartits: http://www.nosaltres.cat/www/seccio?p_idint=617637  .A Catalunya, el transport és el principal consumidor energètic. Cal buscar maneres per minimitzar el seu impacte.

350.org: http://www.350.org/es/nuestra-misión .La seva missió consisteix en combatre la crisis climàtica, a nivell internacional.

CO2now: http://co2now.org/ .Coneixereu la concentració de diòxid de carboni cada mes i quina ha estat l’evolució des de març de 1958. És mesurada a l’Observatori de Mauna Loa a Hawaii.

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses- Article de l’ham octubre 2011-

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses“, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania i dels governs locals, que han assumit el compromís voluntari de millorar l’eficiència energètica i utilitzar fonts d’energia renovable en els seus territoris amb l’objectiu de lluitar contra l’escalfament global. Amb aquest compromís, els governs locals fan seu l’objectiu comunitari de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans de l’any 2020, respecte els nivells de l’any 2005. Aquest compromís es concretarà en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.

Els compromisos que adopten els signants del pacte són els següents:

●                    En primer lloc, assumir els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 en el seu territori municipal i en els àmbits en que tingui competències, mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables.

●                    Preparar un “Inventari Base d’Emissions” (IBE) de CO2 del municipi i de la corporacio municipal, en el període d’un any des de la seva adhesió.

●                    Elaborar un “Pla d’Acció d’Energia Sostenible” (PAES) en els àmbits en que tingui competències, aprovat pel ple municipal, dins l’any següent a l’adhesió. El PAES ha de recollir les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions i ha de ser enviat a la Comissió europea.

●                    Publicar periòdicament –cada 2 anys després de la presentació del seu PAES- els informes d’execució que indiquin el grau d’execució del pla d’acció i els resultats provisionals.

●                    Promoure les seves activitats i involucrar la ciutadania i parts interessades, incloent l’organització periòdica de Dies d’Energia locals.

●                    Difondre el missatge del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en particular animant a altres autoritats locals a adherir-se i contribuint a grans esdeveniments i seminaris temàtics.

El Pacte comporta també el compromís de comunicar a tota la ciutadania, a les entitats i a les empreses, el contingut del mateix i especialment del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta comunicació s’ha d’estructurar mitjançant un Pla de comunicació on hi siguin representants els grups polítics, els ciutadans, el mon associatiu, els sindicats i els empresaris.

A més de propiciar l’estalvi energètic, els resultats de les accions dels signants són múltiples: la creació de treball qualificat i estable, no subjecte a la deslocalització; un entorn i una qualitat de vida més saludables; i un augment de la competitivitat econòmica i la independència energètica.

Actualment tan sols 3 municipis de les comarques gironines han signat aquest Pacte; Girona, Figueres i Ordis. Esperem que ben aviat els ajuntaments de la comarca s’adhereixin al “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses”.

Més informació: http://www.pactodelosalcaldes.eu

Ascó 1: no a l’allargament del permís de funcionament, iniciem una campanya de resistència social

El proper 1 d’octubre el govern de l’Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, Tarragona.

Els col·lectius i les persones que participem a TANQUEM LES NUCLEARS creiem que és necessària una resposta social que aturi aquesta irracionalitat. Que el màxim nombre possible d’entitats de Catalunya, i de fora de Catalunya, s’oposin a aquesta decisió.

Us demanem que entreu a http://www.tanquemlesnuclears.org/campanyes/renovacioasconopersones.html i doneu suport a l’escrit de rebuig.

Ascó és una central amb greus problemes d’estructura. Ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El més greu el 26 de novembre de 2007, amb una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els edificis i l’entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la contaminació durant més de 4 mesos, posant en perill el medi ambient i la salut de la població, fins que Greenpeace va denunciar el que havia passat. Encara se n’han de depurar les responsabilitats legals.

A més, Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill.

La catàstrofe de Fukushima, al Japó, ha suposat un nou advertiment, un altre exemple de fins a quin punt un accident nuclear esdevé una catàstrofe permanent per al medi ambient i la vida de les persones: durant dècades la vida resulta afectada, la població ha de ser desplaçada, i la contaminació es dispersa a milers de quilòmetres, afectant l’aire, l’aigua i els aliments. A Catalunya ja en vam tenir un seriós avís a l’octubre de 1989, amb l’accident nuclear de Vandellòs 1.

Ascó porta funcionant 29 anys. Deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s’hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d’anys. Cada any de funcionament la central afegeix unes 50 tones més d’aquests residus als que ja existeixen.

L’energia que produeix Ascó es pot substituir per la que generen altres tecnologies que no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. De fet, les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s’ha notat en el subministrament elèctric.

Per tot això demanem que no es concedeixi la renovació del permís de funcionament d’Ascó, l’1 d’octubre de 2011.

Catalunya, estiu del 2011.

http://www.tanquemlesnuclears.org/