Entrades

Nueva imagen 2

EdC demana una regulació dels privilegis dels caçadors

NOTA DE PREMSA DE LA FEDERACIÓ “ECOLOGISTES DE CATALUNYA- EdC”

LA MORT DELS DOS AGENTS RURALS AQUEST DISSABTE HA DE PROVOCAR UNA ANÀLISI PROFUNDA SOBRE LS NORMES QUE REGULEN LA CAÇA A CATALUNYA I INTRODUIR CANVIS RADICALS.

Reus, 25 gener 2017.

Primer, i abans de tot, des de la federació d’ Ecologistes de Catalunya, de la que el Limnos n’és membre, volem, novament, donar el nostre més gran i sentit condol per la mort, aquest passat dissabte, dels dos agents rurals, condol que volem donar tant a les famílies i amics com a tot el cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. També volem aprofitar per fer un reconeixement públic i meritori a la inestimable feina que el cos d’agents rurals fa en la defensa del nostre patrimoni natural i del medi ambient. Des d’Ecologistes de Catalunya no podem més que encoratjar a aquests servidors públics a seguir treballant, amb la mateixa dedicació i compromís, com fins ara.

Dit això considerem que els greus fets ocorreguts aquest dissabte no poden quedar tan sols en un simple fet delictiu i un expedient judicial més que faci el seu curs, sense més transcendència. Aquests gravíssims fets han de provocar l’anàlisi d’una situació que fa massa anys que estem denunciant, des de les entitats d’Ecologistes de Catalunya. Ens referim als privilegis que han gaudit fins ara els caçadors, enfront la resta de la societat, i a la necessitat de prendre mesures per a canviar aquesta situació.

Per molt que ens sàpiga greu cal admetre que les amenaces dels caçadors cap als agents rurals, els excursionistes, la resta d’usuaris del medi natural, la gent que ens dediquem a l’estudi i defensa de la natura o fins i tot els propietaris de les finques rústiques, han estat una constant. El mateixos agents rurals fa temps que reclamen el reglament d’armes, aturat per la Generalitat des de fa anys, per tal de realitzar les actuacions amb major seguretat i evitar riscos per a la seva integritat física. Com que fins ara tots aquests fets no havien derivat en ferits greus ni morts, ni l’administració ni la Justícia havien fet res per aturar aquestes situacions, ni els mitjans de comunicació se n’havien fet ressò.

La normativa anti-propietaris a les àrees privades de caça

La llei està plantejada per afavorir sempre als caçadors i als seus interessos, fins i tot per sobre dels interessos dels propis propietaris de les finques i de la resta d’usuaris del medi natural.

Aquests fets no són res més que conseqüència dels privilegis que, fins a data d’avui, han gaudit els caçadors, els quals han imposat el seu criteri i els seus drets per sobre dels drets de la resta de ciutadans, amb un total consentiment de les diferents administracions. Així, per exemple, els drets de la caça estan per sobre dels de la no caça, que no estan recollits ni reconeguts enlloc. Per molt que costi de creure, actualment un caçador pot entrar a caçar dins una propietat privada tot i que el propietari s’hi oposi, així ho contempla la legislació. Les Àrees Privades de Caça (APC), que limiten l’àrea on pot caçar una societat de caçadors concreta, estan formades per finques privades. El “normal” és que ningú hagi demanat ni el consentiment ni l’autorització al seus propietaris, tot i que la llei estableix que els propietaris n’han de donar l’autorització. Això fa que els caçadors puguin accedir a finques tot i l’oposició dels indefensos propietaris. Aquesta indefensió és acceptada i promoguda per l’administració que no ha desenvolupat cap normativa per canviar la situació.

Si un propietari vol excloure la seva finca d’una APC, amb l’objectiu que no s’hi pugui caçar, ha de fer una sol·licitud explícita a la Generalitat, aquesta normalment remet la sol·licitud al Consell de Caça corresponent (òrgan assessor de la Generalitat en temes de caça) on els vots favorables a la caça són majoria. Així doncs, seran els mateixos caçadors els qui decidiran si aquella propietat privada es segrega de l‘APC o si segueix formant-hi part i per tant els caçadors hi poden seguir caçant. Els caçadors, doncs, actuen com a jutge i part en la presa de decisions que afecten a l’interès públic i als interessos dels ciutadans no caçadors.

L’ocupació de camins públics

Sovint, i de forma regular, els caçadors impedeixen l’accés i l’ús de camins i senders públics quan desenvolupen la seva activitat cinegètica, per exemple, en el cas de les batudes del senglar o les tirades a les llacunes del delta de l’Ebre. Aquestes actuacions afecten sovint espais molt concorreguts i visitats, els quals, de forma unilateral, són privatitzats durant el transcurs de les jornades de cacera. Sovint els mateixos caçadors amenacen als visitants i usuaris de rebre un tret si fan ús lúdic d’aquests espais, creant-se, novament, episodis de tensió i conflicte. Amb aquesta justificació s’arriben a tallar camins d’accés a finques o vivendes rurals impedint l’accés segur dels seus propietaris i habitants.

L’incompliment de la normativa de les zones de seguretat

La vulneració de la normativa de zones de seguretat és permanent. Es caça, de forma il·legal, al costat de camins, carreteres, vies de tren, zones habitades, granges, ….creant permanentment situacions de perill per la integritat de les persones.

La caça per davant la conservació en espais naturals

A Catalunya els fets ens han demostrat que les polítiques de conservació de la natura i biodiversitat sovint han estat supeditades als interessos dels caçadors. Tenim casos en què espais naturals comprats amb diners públics, o sigui diners de tots, per tal de destinar-los a la conservació de la flora i la fauna, protegits sota la figura de Reserves Naturals, on la caça és prohibida, i davant les pressions dels caçadors, són descatalogats i cedits als mateixos caçadors per tal de convertir-los en les seves zones de caça particulars. És el cas, per exemple, de l’Illa de Buda, al Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Mort d’espècies protegides en àrees de caça

També és una constant la mort d’espècies protegides dins les APC i així ho constaten els munts d’actes que aixequen els agents rurals per aquest fets. Tot i això, l’administració mai ha demanat responsabilitats ni ha actuat contra cap de les APC on es cometen aquestes greus il·legalitats.

Tot aquest cúmul de situacions, de les quals us n’hem mostrar sols uns exemples, ha fet que el col·lectiu dels caçadors cada vegada s’hagi sentit més fort, amb el dret d’imposar les normes i les regles del joc afavorint els conflictes permanents de caçadors amb propietaris, usuaris del medi natural, agents rurals, gestors d’espais naturals protegits, professionals dedicats a l’estudi i protecció del medi natural, etc.

El permís de caça regalat

Un altre aspecte a denunciar són les facilitats que l’administració dóna per aconseguir el permís d’armes de caça i la llicencia de caça. El permís d’armes requereix un simple document d’aptitud que s’expedeix als centre de reconeixements mèdics autoritzats, on pagant, tothom obté el corresponent certificat d’idoneïtat. Pel que fa a la llicència de caça és un simple tràmit administratiu. Pagant la taxa corresponent s’obté la llicència. Totes aquelles promeses de l’examen del caçador, que havia de ser requisit per obtenir la llicència de caça, on s’havien de valorar els coneixement de la normativa, de les espècies protegides i les cinegètiques, les matèries sobre armes i seguretat, etc, han quedat simplement en paper mullat. Actualment bona part de la població major de tan sols 14 anys (som dels països on es permet a una edat més baixa) pot accedir a un permís d’arma de caça i la llicencia corresponent. En definitiva es fomenta l’ús d’un arma de foc i l’exercici de la caça a persones sense cap tipus de coneixement ni legislatiu ni tècnic.

Davallada del nombre de llicències i model futur de país

Sense entrar a valorar si la caça és necessària o no i si té cabuda en una societat catalana del segle XXI, que no és el tema d’aquesta nota de premsa, la població catalana, de facto, ens està demostrant que no està per la caça. En 10 anys hem passat de 100.000 llicències de caça a les actuals vora 50.000. No pot ser que aquestes 50.000 personen condicionin i imposin les seves normes en un país de vora 7.500.000 d’habitants. Cal adequar la legislació a aquesta realitat i cal que els interessos dels no caçadors i de la resta d’usuaris del medi natural, així com els interessos globals de conservació de la biodiversitat, tinguin el pes que es mereixen i condicionin les normes i requisits que cal imposar als practicants de la caça.

La nova llei de caça

Tot i aquesta realitat social, està a punt d’entrar a debat parlamentari la nova Llei de Caça Catalana, una llei que ha estat redactada per la Generalitat, previ debat i consens amb la Federació Catalana de Caça. La resta de sectors socials, amb interessos en la matèria, hem quedat al marge d’aquest debat. Tant de bo que fets luctuosos com els que s’acaben de produir serveixin per convèncer els nostres parlamentaris que els drets dels caçadors no poden estar per sobre dels drets de la resta de catalans i catalanes, ni amenaçar la seguretat dels servidors públics. Seria el millor homenatge que podrien fer a les malaurades víctimes, a les seves famílies i al cos d’Agents Rurals als quals reiterem el nostre suport, el nostre condol i el nostre agraïment.

Per més informació podeu contactar amb el GEPEC de les terres de Tarragona, que us atendrà en representació d’Ecologistes de Catalunya

GEPEC 977 331 142
secretaria(arrova)gepec.cat

Ecologistes de Catalunya Conseller Generalitat

El conseller Rull s’entrevista amb la Federació Ecologistes de Catalunya i acorden crear un Fòrum Ambiental Català

1.- La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), integrada per bona part de les entitats ecologistes amb un arrelament reconegut al territori, va manifestar al conseller la necessitat d’un canvi de paradigma en el model territorial, de
preservació dels valors naturals, dels models de gestió de l’aigua, l’energia, dels residus, etc. que sigui un element clau en el camí esperançador del procés de construcció de la República catalana, tot bandejant les polítiques continuistes dels darrers governs.
La Federació va fer explícit el seu suport en aquest procés i va considerar que un bon gest seria la recuperació d’un departament de Medi Ambient amb recursos per impulsar una acció de govern capaç de fer front als reptes ambientals i socials tant a nivell català com global, tal i com ho demana el Manifest impulsat per la Federació que ha rebut un suport amplíssim de les entitats ecologistes i ambientals catalanes i d’àmbit estatal i internacional.

2.- Durant la reunió Ecologistes de Catalunya:
Vam insistir en la demanda de recuperar el Departament de Medi Ambient com a eina imprescindible dins de l’acció de govern de la Generalitat per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, onla preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals siguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i del’acció de totes les institucions.

Vam plantejar enfortir i fer més eficients els processos participatius en matèria de medi ambient i en particular de defensa de la biodiversitat, del patrimoni natural i territorial i per aconseguir que les polítiques ambientals amarin els models socioeconòmics i per tant la cultura i la manera com els catalans ens relacionem i convivim amb el nostre entorn per
aconseguir que el nostre país sigui un exemple a l’hora de contribuir als grans reptes globals per garantir la sostenibilitat.
Processos participatius que han estat enunciats de manera reiterada pels diversos governs de la Generalitat de diferents signes politics, … però amb la profunda decepció de no haver-ne aplicat cap que mereixi aquesta consideració. És un clam de totes les entitats ecologistes i ambientals catalanes que el sistema polític ha entrat en un període de pèrdua de qualitat democràtica que no tolera en els fets cap mena de co-decisió o forma activa de participació on les aportacions de les entitats ecologistes puguin ser tingudes en compte.

3.- La reunió va permetre arribar a l’acord amb el Conseller Rull de la creació, en un període breu de temps, d’un Fòrum ambiental català, que pugui esdevenir una eina molt de debat i d’impuls de la política ambiental del govern; Fòrum que inclourà el Govern i les entitats ambientals amb capacitat reconeguda.
Com a resposta a la demanda de processos participatius reals el Conseller Rull va demanar a EdC col·laboració en la iniciativa del DTS de fer una valoració durant aquest 2016 del que ha representat els 25 anys del Departament de Medi Ambient.

4.- El Conseller va reconèixer que és conscient de la pèrdua general de confiança i de critica constant a la paràlisi i fins i tot la regressió ambiental dels successius governs, on les entitats ecologistes han hagut de defensar les nombroses agressions ambientals que ha patit el territori.

Ecologistes de Catalunya va presentar múltiples exemples arreu del país on cal donar reenfocar les polítiques, com poden ser-ho entre molts d’altres:

  • La defensa dels parcs naturals davant del risc de desmantellament i el seu intent de mercantilitzar-los, començant pel parc natural dels Ports
  • La recuperació d’espais naturals, icones de la nostra biodiversitat, com la timoneda d’Alfés, on la Generalitat ha permès que la principal activitat degradadora de l’espai, una activitat aeronàutica privada, es mantingués, fins que una sentencia judicial a anul·lat la seva activitat.
  • La construcció de complexes dins del parc natural del Cap de Creus, com el projecte del Bulli, on lamentablement també el Govern ha estat donant suport a generar excepcionalitats injustificables amb les lleis de protecció dels espais naturals.
  • – La mateixa exigència que els runams salins del Bages fossin restaurats per evitar l’increment notable de la salinització de la conca del Llobregat també s’ha hagut de començar a resoldre per mitjà de sentències judicials, mentre, increïblement, ha trobat la complicitat dels Governs de la Generalitat.
  • – I això es continua repetint en termes tant greus com l’abocador de Vacamorta a Cruïlles, declarat il·legal per fins a sis sentències judicials encara no complertes per la Generalitat que ha ocasionat un problema social de costosa solució; problemes que es poden repetir en diversos indrets del país com Cerdanyola, Flix, …
  • – El descontrol de la indústria d’engreix del porcí i la gravíssima contaminació per nitrats en diverses comarques catalanes (Segrià; Osona; Alt Empordà; …) amb la incapacitat crònica del Govern per aportar solucions i posar-hi límits.
  • – La minimització de les dades de la creixent pèrdua de qualitat de l’aire en diverses zones del país i la incapacitat per donar respostes als requeriments de la EU (Àrea metropolitana de Barcelona; Vallès; zona petroquímica Tarragona; Baix Llobregat).
  • – El suport i promoció de la crema de residus que haurien de ser recuperats en cimenteres (Montcada i Reixac; ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà) Per no recordar projectes i activitats especulatius i denigrants que preveien la construcció de complexes lúdics afectant de ple els espais naturals del delta de Llobregat i el seu Parc Agrari i que van comptar amb el govern novament a favor.
  • – …

Una reflexió final de la trobada va posar de relleu que el dret a un Medi Ambient preservat i sense contaminació és un dret consagrat en la normativa catalana, Europea i internacional que s’ha de complir per tot tipus de projecte i activitat i per això confiem que el procés constituent català reforçarà els fonaments jurídics ambientals.

Si al contrari es manté una situació on el dret del medi ambient no esta present en totes les decisions i en condicions d’igualtat, cap país podrà avançar cap a un desenvolupament sostenible.

Aquesta també és una raó, entre d’altres, per a què el nostre Govern de la Generalitat es doti,el més aviat d’un Departament de Medi Ambient.

Logos entitats suport manifest

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

edc

El GEPEC-EdC i entitats d’Ecologistes de Catalunya, es reuneixen amb els grups parlamentaris per frenar el desmantellament de la xarxa de parcs naturals de Catalunya.

Aquest proper dijous, les entitats ecologistes GEPEC-EdC (de les comarques tarragonines), Ipcena-EdC (de les comarques lleidatanes) i Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) (comarques barcelonines) membres de la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), es reuniran al Parlament de Catalunya amb diputats dels diferents grups parlamentaris per intentar frenar el desmantellament de la xarxa d’espais naturals de protecció especial (ENPE) que està portant a terme el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) sota la batuta del Conseller Pelegrí.

De fa ja uns mesos que des de EdC estem denunciant el desmantellament premeditat que el DAAM, amb el vist i plau del Govern, està portant a terme dels ENPE, amb l’objectiu de possibilitar i afavorir l’explotació de forma intensiva i sota criteris mercantilistes, dels seus recursos naturals, amb un especial interès pels seus recursos forestals.

L’objectiu de la reunió amb els diputats dijous vinent és informar-los de la greu situació que viuen els ENPE (parcs naturals, parc nacional, reserves naturals i paratges naturals d’interès nacional) i demanar la intervenció del Parlament per frenar les actuacions del DAAM. El Parlament de Catalunya ja ha paralitzat la destitució dels directors dels ENPE que estava tramitant el DAAM en acceptar una esmena presentada per ICV.

La destitució dels directors és una de les actuacions que està portant a terme el DAAM. Cal recordar el clam generalitzat d’entitats ecologistes, col·legis professionals i entitats acadèmiques que han alertat sobre la destrucció del patrimoni natural comú que és amenaçat directament per la política impulsada pel DAAM (declaració de març de 2014) que vol transformar els ENPE en espais turistificats, d’oci, competició i activitats econòmiques lucratives totes elles incompatibles amb els objectius establerts de preservació d’aquests espais.

Demanem que s’anul·lin les instruccions, resolucions i plans del Govern i el DAAM, amb l’objectiu de donar cobertura legal al desmantellament dels ENPE.

Per tal que els diputats tinguin àmplia informació sobre aquesta problemàtica se’ls ha lliurat l’“l’nforme sobre el pla del Govern de la Generalitat per desmantellar la xarxa d’espais naturals protegits catalans. El cas particular del parc natural dels ports”, redactat per l’equip tècnic del GEPEC-EdC i que hem fet públic.

GEPEC-EdC; IPCENA-EdC i CEPA-EdC en nom de la Federació Ecologistes de Catalunya

Reus, Lleida, Barcelona,17 de juny de 2015

Comunicat de premsa sobre l’avinguda a la val d’Aran i els Pirineus

Davant de les opinions del Síndic de la val d’Aran, Carlos Barrera referit a les causes de les avingudes a la Val d’Aran especialment del riu Garona, Ipcena EdC manifesta el següent:

1er- Que l’avinguda i crescuda d’aquests dos últims dies cal catalogar-d’una avinguda ordinaria d’un cicle d’avingudes mitja 10-25 anys que no hauria d’haver comportat d’anys excepcionals fora dels propis per aquests tipus de fenòmens. Resulta comprensible que en un període hivernal intens i llarg, en quant a la innivació especialment a la val d’Aran al tenir un clima atlàntic, seguint d’un període de pluges continuades, pogués produir un augment del cabal del principal riu la Garona, tant per la saturació del sòl com per les pluges i l’accentuació del desglaç de la neu.

El síndic de la vall d’Aran, amaga les causes humanes que han afavorit els d’anys de l’avinguda i dóna com a responsable principal a la brutícia de les lleres i l‘ excessiva protecció del bosc de ribera de les administracions hidràuliques, exigint la facilitat en la intervenció de les administracions del territori en la neteja de les lleres.

La verdadera causa que en bona part a possibilitat que es poguessin produir els d’anys en aquesta avinguda ha estat degut a la construcció i ocupació de les franges fluvials de la Garona amb diferents infraestructures i construccions com són: murs, carreteres, edificis, entre altres que han reduït notablement la franja dels 100 metres de zona de policia d’aigües i de domini públic hidràulic. Provocant un constrenyiment de la llera que ha fet impossible el desguàs del cabal per l’efecte barrera de les esmentades obres.

Els boscos de ribera amb la seva franja lateral suficientment conservada ajuden a reduir els efectes per l’energia de l’aigua a les zones subjacents de la ribera, cultius i altres. En atenuar i reduint la velocitat i la sinergia de la massa d’aigua, protegint alhora els valors en les riberes dels rius.

Les entitats ecologistes estarem vigilant perquè els rius i les seves franges de protecció de ribera tant la zona de domini públic hidràulic com les zones de policia es respectin i en el cas concret de la val d’Aran demanarem a la CHE que realitzi la delimitació de les zones de DPH, recollit al RDPH afí de que es pugui actuar contra les actuacions de construcció que s’han fet en aquestes zones de protecció. Afí de que es corregeixin per evitar d’anys majors que els passats, a la val d’Aran en particular i als pirineus en general.

Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural

Segones trobades ecologistes “Qui escolta els ecologistes?”

10 de novembre de 2012

Aquest dissabte s’ha celebrat una jornada per l’enfortiment del tercer sector ambiental de Catalunya, organitzat per a la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), l’ANG (Naturalistes de Girona), el CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius), l’IAEDEN i LIMNOS. Hi han participat i compartit la seva experiència moltes entitats ecologistes i de defensa del territori, entre les quals la nostra.

Limnos ha fet una presentació i ha coordinat una de les taules de debat.

La trobada es va celebrar el 10 de novembre, de 9.30h-14h al Centre Cívic Ter de Girona.

La Llei de Residus i Sòls Contaminats, una llei poc ambiciosa

Barcelona, 14 de juliol de 2011

Malgrat ser una llei de mínims que ha desaprofitat l’oportunitat històrica d’avançar cap a un model de gestió preventiva dels recursos i dels residus, obre tímidament les portes a la implantació dels Sistemes de Dipòsit d’envasos de begudes.

Des de la Fundació Prevenció de Residus i la Federació Ecologistes de Catalunya lamentem que el redactat final d’aquesta Llei no apliqui mesures suficients per a invertir les tendències de creixement dels residus, ni per augmentar la quantitat i qualitat de la recuperació de les diferents fraccions dels residus i especialment els residus orgànics. La Llei no desplega els mecanismes necessaris per aturar de forma efectiva l’augment dels residus que finalment van a parar als tractaments finalistes de residus (abocadors i incineradores).

La qual cosa dificulta el camí cap a l’Estratègia Residu Zero, adoptada a moltes ciutats i regions del món, i que està arrelant a diversos ajuntaments i consells comarcals, empreses, universitats, institucions de Catalunya.

Si bé la Llei és poc ambiciosa, presenta alguns aspectes positius, tals com la responsabilitat ampliada del productor en relació al disseny de productes minimitzant els seus impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida, la compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en el sector dels residus, o la creació d’un centre d’investigació sobre prevenció i gestió de residus. D’altra banda, encara que de forma tímida, la Llei obre les portes a la implantació dels Sistemes de Dipòsit per a envasos de begudes, la qual cosa és un èxit tenint en compte les pressions exercides des dels sectors que actualment gestionen els residus d’envasos, la seva fabricació i comercialització.

Les entitats ecologistes de Catalunya en contra de la Llei Omnibús de la Generalitat


Entitats convocants: SEO/BirdLife, EdC (federació Ecologistes de Catalunya), IPCENA, ADENC, DEPANA, IAEDEN, GREENPEACE, Ecologistes en Acció de Catalunya, GdT, CEPA i Alternativa Verda-ONG.

El matí, 8 de juny de 2011, les entitats ecologistes i conservacionistes convocants,  han presentat davant els mitjans de comunicació la seva posició enfront l’avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, de 26 de maig de 2011, sotmesa a informació pública al DOGC 5891, de 1 de juny de 2011.

D’aquest posicionament comú en destaquem:

1.- La nostra oposició a l’avantprojecte, per la qual cosa demanem abans que res la seva retirada immediata.

2.- La manca de transparència i de participació, i l’esperit antidemocràtic del procediment d’elaboració i tramitació d’aquest avantprojecte del qual cap de les entitats havia estat informada prèviament de la seva elaboració, ni consultada, tot i que afecta a 22 normatives ambientals i que les diverses entitats hem tingut múltiples contactes amb representants del nou Govern.

3.- La vulneració directa de legislació internacional, europea i estatal en diverses de les seves propostes de modificació. Diverses de les modificacions presentades vulneren normativa de rang superior, com les modificacions proposades, per citar alguns exemples, a: la Llei 9/95 de regulació d’accés motoritzat al medi natural; la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus; el text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril; a la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

4.- La pèrdua de sensibilitat ambiental de tot aquest avantprojecte, pèrdua de sensibilitat que ja va ser constatada amb la desaparició del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

5.- El retorn a models fracassats que posen en greu compromís de futur l’estat de benestar, ambiental, social i futur energètic.

6.- Les propostes de modificació, molt preocupants, davant aspectes de greus conseqüències com l’avaluació d’impacte ambiental, els residus, l’aigua, etc.

7.- Finalment assenyalar que l’avantprojecte no presenta cap justificació tècnica, econòmica o científica que motivi o demostri el benefici de l’aprovació de cap de les modificacions presentades.

Per tot això les entitats convocants hem presentat de forma conjunta el nostre rebuig a l’avantprojecte i anunciem que, a més de  presentar al·legacions, estudiarem la denúncia davant la CE d’aquells aspectes que vulnerin la legislació europea.

SEO/BirdLife, EdC (federació Ecologistes de Catalunya), IPCENA, ADENC, DEPANA, IAEDEN, GREENPEACE, Ecologistes en Acció de Catalunya, GdT, CEPA i Alternativa Verda-ONG.

Barcelona, 8 de juny de 2011