Entrades

cartell-cicle-consum-responsable-2018

Cicle de consum responsable 2018

CICLE PER AL CONSUM RESPONSABLE

Per cinquè any s’organitza un cicle d’activitats per a la promoció i educació en el consum responsable per a la construcció d’una societat més justa socialment i ambiental.

Consultel programa en pdf Cicle Consum Responsabe – 2018 (reduit)v2

ENTITATS ORGANITZADORES: Can Butinyà- Comerç Just, Banyoles Solidaria, PAH-Banyoles, Associació La Cistella, Ateneu Obert de la Dona, Mon Banyoles, Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, Limnos i Naturalistes de Girona.
Col·labora: Museu Darder de Banyoles, Germans de Palau

Les activitats poden estar subjectes a canvis d’última hora. Consulteu web i facebook de les entitats.

DIVENDRES 27 D’ABRILMalbaratament alim
de 19 a 21h. Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
EL MALBARATAMENT ALIMENTARI Xerrada i Green Drink (debat informal).
Campanya “La manduca no caduca” i debat posterior sobre el consum i la producció d’aliments, amb begudes i pinxos a preus populars.
Organitza: Casal Popular del Pla de l’Estany i Associació de Naturalistes de Girona.

 

DIVENDRES 4 MAIG
de 19 a 21h. Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
DOCUMENTAL “TASTE DE WASTE”
L’acte estarà lligat a la xerrada del divendres anterior i també estarà emmarcat dins la campanya “La manduca no caduca”.
Organitza: Casal Popular del Pla de l’Estany i Associació de Naturalistes de Girona.

DIMECRES 9 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Presentació de «Som Mobilitat»: la cooperativa que treballa per la mobilitat més sostenible.
El model de mobilitat actual és un fracàs ambiental, econòmic i social. Per posar a l’abast alternatives eficaces i contribuir a un model de mobilitat més sostenible, Som Mobilitat està dinamitzant serveis de mobilitat elèctrica compartida a Catalunya, amb una visió local-comarcal, regional-catalana i internacional.
A càrrec de Joan Naspleda. Membre de SomMobilitat
Organitza: LIMNOS Col·labora: Museu Darder i Ajuntament de Banyoles

DISSABTE 12 DE MAIG
Lloc: PLAÇA MAJOR
FESTA DEL COMERÇ JUST
De les 9 fins a les 20h: exposició i venda de productes de Comerç Just i altres.
De les 10 a les 13h. Gran esmorzar solidari amb menjars de la Cafeta Marroquina i de Comerç Just. Preu del tiquet: 3,5€
11:30h. Actuació del “Xantal Duet” amb música ambiental.
12:30h. Lectura del manifest per l’Anna Quintana, fundadora de l’Associació “Món Banyoles”.
Ambientació pels grups «Legki Yakaru» de l’Associació de Dones Subsaharianes i “Creixem” de l’Associació de Dones de Calella.
De les 18 a 19:30h Actuació del “Xantal Duet”
19:30h Rifa solidària d’una bicicleta de Càritas i molts altres premis de Comerç Just.
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIUMENGE 13 MAIG
a les 18h: Lloc: TALLER DELS GERMANS DE PALAU
Vetllada musical.
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIMECRES 16 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Cuinar responsablement. La importància d’una dieta amb consciència en el món actual.
Per Miquel Duran Montgé, expert en Nutrició humana i Dietètica amb experiència a Nicaragua i El Salvador
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIJOUS 17 MAIG

a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Les criptomonedes: (Bitcoin, Ethereum, Petro…) serveixen per combatre el sistema financer capitalista o són una estafa piramidal? Descobrim què són i com funcionen les monedes basades en blockchain.
A càrrec de Josep Maria Reyes. Professor.
Organitza: Associació «La Cistella».

DISSABTE 19 MAIG
a les 17h. Lloc: ATENEU OBERT DE LA DONA
ELS TINTS NATURALS.
Cóm tenyir amb plantes: un procés oblidat. Demostració de diferents tècniques d’estampació.
A càrrec de Pilar Herrera de les Campaneles Sisters.
Organitza: Ateneu Obert de la Dona

DIJOUS 24 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Presentació de la cooperativa «Som Energia». Consum i producció d’energia 100% renovable. Què és Som Energia i com a través d’aquesta cooperativa s’avança en el consum responsable.
A càrrec de Núria Palmada, Enginyera Industrial. Responsable de l’àrea de generació de Som Energia. Presenta la xerrada: Ramon Caralt, Enginyer Industrial.
Organitza: Banyoles Solidària.

DISSABTE 26 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Per què ser vegà?
És necessari consumir carn per tenir una dieta sana i equilibrada? Quina és la cara oculta de les indústries làcties i càrniques? Ens plantejarem si és sostenible, ètic i saludable el consum de productes d’origen animal i quina és la filosofia i la dieta vegana.
A càrrec de David Funosas de Limnos.
Organitza: Limnos Col·labora: Museu Darder i Ajuntament de Banyoles.

DIMECRES 30 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Col·loqui. Els efectes que el desnonament pot tenir en la nostra salut mental.
Organitza: PAH BANYOLES.

DIJOUS 31 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Taula rodona: DONA, SALUT I CONSUM RESPONSABLE
Fórmules per empoderar les dones en relació a la cura de si mateixes a través d’hàbits respectuosos amb els nostres cossos i la natura (menstruació, menopausa, sexualitat, mercantilització de la salut…)
A càrrec de: Marta Trigo (terapeuta natural i membre de CAPS) i Marta Jiménez (Fisioterapeuta)
Organitza: Món Banyoles

DATA A CONFIRMAR(finals de maig)
Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
Presentació de SOM CONNEXIÓ. La cooperativa de telecomunicació.
Organitza: Casal Popular Independentista

Cicle Consum Responsabe - 2018 (1).jpg

Cicle Consum Responsabe - 2018 (2)

 

 

 

ico-robaneta

Consum responsable de roba – Article de l’ham del juliol-

Queden lluny ja els anys en els quals els “draps banyolesos” eren famosos i s’exportaven arreu del món. Una rica indústria medieval, que utilitzava recursos locals per a produir els draps: la llana de les ovelles, materials vegetals per tenyir i l’aigua dels recs per fer anar els molins drapers. El tèxtil va seguir essent important al llarg dels segles amb teixits de cànem i lli, i empreses de tota mena fins a ben entrat el segle XX. Amb tot va arribar la deslocalització i el sorgiment de les empreses multinacionals que per obtenir alts beneficis van rebaixar preus produint en països en desenvolupament amb baix cost laboral, i van enfonsar el tramat productiu de tèxtil del país, canviant les normes del joc. Actualment per produir una peça de roba de cotó hi ha tantes etapes que la traçabilitat del producte es perd, i malgrat això, hi ha preus sorprenentment baixos basats en l’explotació laboral i la destrucció del medi ambient. La creació de grans explotacions agrícoles de cotó necessiten molta aigua per a regar fet que provoca la sobreexplotació i assecat de rius, llacs i estanys. El cotó es transporta a altres països que manufacturen els productes i produeixen els teixits, sovint a kilòmetres de distància del lloc d’on prové la matèria primera. Els teixits cal tenyir-los, i després convertir-los en roba a través de la confecció fins a obtenir un producte final que es distribueix als punts de venda. Kilòmetres en transport, costos ambientals, i producció en països amb explotació laboral, amb  vulneració dels drets dels treballadors, salaris baixos, males condicions laborals, treball infantil, i sense normatives de protecció ambiental … Cal alertar que el que és barat, ens acaba costant molt car.

El consumisme occidental, i en aquest cas el consum de tèxtil, que inclou roba, sabates, bosses i altres complements, multiplica la necessitat d’uns recursos que cada cop són més escassos: sòl fèrtil, aigua i la material vegetal o derivada del petroli per a produir fibra. Es diu que per produir uns texans calen 3000 litres d’aigua. Quan comprem una peça de roba barata, no només ens arrisquem a que duri poc o que sigui de mala qualitat, sinó que comporta el risc que com que és barata, la utilitzem poc i la llencem abans, que no valorem el que comprem, i que acabem generant moltes tones de residus tèxtils a l’any, dels quals només una petita part va als mercats de segona mà. Existeix una campanya important dedicada a informar-nos sobre el món del tèxtil que es diu Roba Neta ( https://robaneta.wordpress.com/ i http://robaneta.org/) de l’associació SETEM que fa una radiografia del sector, recollint informació crítica sobre les grans marques: Zara, Mango, H&M, Desigual, etc. A la vegada podeu consultar una guia de consum conscient i sostenible de roba que al final ens pot ajudar a seguir algun criteri.

Com a consumidors i consumidores tenim el poder de decidir què volem comprar i on volem comprar-ho. Les grans empreses posen al mercat la roba que s’ha de dur i les opcions es concentren en unes poques marques a les que arribem per cada cop menys distribuïdors. Aquesta concentració i control del sector dificulten que puguem triar, amb total llibertat, la roba que volem comprar i les botigues on fer la compra. Abans de comprar una peça de roba pots preguntar-te si realment la necessites, si és un només un desig, quin ús en faràs, si algú te’n pot deixar algun de semblant, si et durarà molt, i quines són les millors opcions (tipus de teixits, comoditat, neteja o reparació). Un cop decidits a comprar cal pensar en comprar peces de qualitat, escollint peces útils i resistents, i posteriorment cal esforçar-se en una bona conservació i cura (neteja, assecat al sol o assecadora…) per tal d’allargar-ne la vida.

El consum de proximitat és un model de comerç i consum coherent que ens ofereix una oferta especialitzada enfront de l’oferta diversificada de les grans marques o cadenes. Tenim a l’abast botigues per a cada tipus de roba, que ens poden aconsellar de manera professional i faciliten els canvis, reparacions o consultes postvenda. Alhora és més sostenible i socialment més integrat. Cal doncs, localitzar aquestes botigues a prou del lloc on vius i buscar les opcions per contribuir a un consum més responsable, també depèn de tu.

green-electronics

Es pot reduir l’impacte ambiental i social de la fabricació de mòbils?

Els mòbils s’han convertit en un element d’ús diari i gairebé imprescindible en la societat occidental, fins al punt que la majoria d’entitats ecologistes utilitzen les xarxes socials i difonen les seves campanyes a través d’aquests dispositius. No obstant, també és evident l’enorme impacte social i ambiental que provoquen, i aquest fet, ens enfronta un cop més a una gran incoherència i a un repte per a aquells que volem reduir la nostra petjada sobre el planeta. La fabricació de telèfons mòbils comporta la militarització de zones riques en mines d’or, estany, coltan, tàntal o tugsnté, metalls bàsics per la fabricació dels seus components, i també fomenten situacions de sobreexplotació dels treballadors, inclosos nens, a mans de màfies o empreses multinacionals. A aquests conflictes socials cal afegir els ambientals derivats no només de l’aparell en sí, sinó del cicle vital dels seus components. Per ser-ne conscient només cal fer-se algunes preguntes. Té el teu mòbil elements intercanviables, com la bateria que poden allargar molt la vida útil de l’aparell, o els carregadors. Ús heu preguntat mai si es poden reciclar els components del vostre mòbil? En quines condicions laborals, d’eficiència energètica i pol·lució s’ha fabricat? L’empaquetatge és senzill o té un munt d’embolcalls? Quina eficiència energètica té? Un cop deixis d’utilitzar-lo és fàcil de reciclar? Parlant de mòbils, hi ha una aplicació per Android que es pot descarregar del Google play que es diu “CríTICs”, desenvolupada per Enginyeria sense fronteres que aborda a través del joc aquest impacte ambiental i social.

Un dels grans enemics del suposat ecomòbil o mòbil sostenible que busquem, és l’obsolescència. Les frenètiques millores tecnològiques del mon de la telefonia mòbil, fan que un mòbil nou estigui desfasat pocs mesos després de ser comprat. A més, es fomenta el consum desmesurat, canviant sovint de mòbil, sense arribar a optimitzar la vida útil dels aparells. Intenteu allargar al màxim la vida dels mòbils, o cediu-los a qui li pugui fer servei quan en compreu un de nou. Un altre aspecte que no hem parlat és de com entenen l’ecologia i la conservació de l’entorn les grans empreses tecnològiques. Greenpeace té una pàgina web on a través de la “Guide to Greener Electronics” ofereixen una qualificació de les empreses que millor es comporten envers el medi ambient, valorant qüestions com les dades d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la realització de plans d’energia neta, l’ús de plàstics reciclats, la gestió dels components químics… Nokia seria la primera marca de smartphone en aquest rànquing a la tercera posició, però només amb un 5,4 sobre 10. Aquest pot ser un nou criteri a l’hora d’escollir la marca del teu telèfon. Una altra guia seria la de Ethical consumer, on a més trobem una valoració social i política.

L’últim nivell ja seria apostar per una marca de mòbil que es caracteritzes per fomentar la reutilització dels components del telèfon, amb carregadors i USB compatibles, que tenen plans per reciclar, i amb acords de comerç just que permeten saber d’on provenen els materials utilitzats i en quines condicions laborals han estat fabricats. Des de fa uns anys està en marxa el projecte de Fairphone que ja s’està comercialitzant i que es pot adquirir per internet www.fairphone.com. Aquest mòbil permet instal·lar qualsevol sistema operatiu, ha estat promogut a través del finançament col·lectiu, i en el seu procés es controla tota la cadena de producció.. En tot cas, opteu pel mòbil que opteu, us recomanem que no n’abuseu, eviteu descarregar-vos aplicacions inútils o jocs, estalvieu energia apagant el mòbil, i un munt d’altres consells que podeu trobar per internet per reduir el vostre impacte.